Ja ho veuen

2008-11-07T23:47:00.003+01:00

Amb aquest post acabo el Ja Ho Veuen. Suposo que alguns ja ho suposaveu. Moltes gràcies a tots els que m'heu llegit i comentat. Està clar que tard o d'hora... tornaré! Fins aviat!

Festa Erasmus

2008-10-26T22:05:00.004+01:00

El Periódico de Catalunya, divendres 26 d'octubre. Sota el titular El PSC fa autocrítica del model de desenvolupament de BCN apareix aquesta foto que, certament, no guanyarà el Pullitzer d'aquest any. Atenció al peu de foto: Carles Martí, amb corbata, ahir a la nit en una festa que l'Ajuntament va oferir als Erasmus.

Observant la foto, la meva ment genera automàticament tres dubtes:

Parets blaves i grogues. La festa es va celebrar a l'Ikea Montigalà?
Qui és el senyor de la dreta amb cara d'argentí?
Què estan mirant amb tanta atenció?

La tercera és fàcil de contestar. No miren res. Estan a una festa Erasmus, així que assumeixo que cadascú porta a la sang dos tetrabricks de Sangria Don Simón com a mínim.

L'amic de l'esquerra intenta mantenir el tipus creuant els braços i apretant els morros; la coneguda posse "jo controlo". És la fase més tardana de l'acohol, quan el teu cervell t'alerta que estàs fent el ridícul i intentas dissimular el teu estat lamentable. La corbata deslligada el delata.

En canvi, el senyor de la dreta amb cara d'argentí, que anomenarem Diego Armando, es troba en ple subidón. Per això té els ulls tan oberts que gairebé li cauen a terra. Alucina perquè el terra es mou. És el que es coneix popularment com a expressió "yo lo flipo".

Misión Importero - C4

2008-10-03T12:36:00.002+02:00

En capítols anteriors: La Comissió de Propietaris decideix canviar les condicions del contracte del porter i Mariano denuncia a la finca. Es descobreix que la presidenta no viu a la finca i la Teresa és la nova presidenta. Un dia després, dimiteix per raons desconegudes.

CAPÍTOL 4, EL JUDICI
Tots els fets relatats a continuació són reals. Només canvien els noms i les dates.

25 D’ABRIL DE 2006

Tots els veïns del carrer Dexter es pregunten per què la Teresa, que havia agafat la presidència de la comunitat amb tant entusiasme, va dimitir al dia següent. L’administrador diu que, segons els estatuts de la finca, el vice-president passa a ser el president. Així doncs, Feliu, l’home del chiuaua, ascendeix de càrrec.

Feliu és conegut per els seus enfrontaments amb el porter Mariano. Discutien sovint sobre el gos i la falta de neteja de Mariano. En una ocasió, Feliu va obligar a netejar un graó de l’escala a Mariano i aquest li va contestar, de mala manera: no soy cenicienta. Des d’aleshores, no es parlen.

13 DE JUNY DE 2006

Els jutges donen la raó al porter i la comunitat es veu obligada a pagar 60.000 euros d’indemnització i restablir les normes anteriors del contracte. Així doncs, Mariano torna a cobrar com si treballés per tres escales quan la finca només en té dues.

Al conèixer la derrota, Feliu baixa a la porteria i increpa a Mariano. Diversos veïns presencien el moment i acaben transcendint frases com “te voy a hacer la vida imposible” o “esto no va a quedar así”.

16 DE JUNY DE 2006

Es celebra una reunió extraordinària al centre cívic del barri amb l’administrador de la finca i l’advocat. S’informa de la resolució del judici i els veïns, indignats, inicien una votació per canviar l’administrador i l’advocat. Una gran majoria vota a favor del canvi. Feliu pren la paraula:

–Després dels últims successos, crec que és necessari repetir una votació que vam fer ja fa temps. Estic parlant d’acomiadar el porter Mariano. Quants esteu a favor?

La majoria de veïns estaven indignats amb la demanda de Mariano. Així doncs, tothom excepte quatre veïns amics del porter van votar a favor del seu acomiadament. Al tornar a la porteria, Feliu va somriure al porter més que mai. Els quatre amics van explicar a Mariano què s’havia decidit a la reunió. Feliu estava satisfet.

Al dia següent, el president va rebre una carta. Mariano havia agafat la baixa per depressió. L’acomiadament no es podia fer efectiu.

El tren pinxo

2008-09-29T14:41:00.000+02:00

L’altre dia, mentre llegia Neruda, reflexionava sobre la societat moderna. Estic preocupat. Què estem ensenyant als nostres fills? A les noves generacions? Sí, estic parlant de la cançó popular El Tren Pinxo de Banyoles.

El tren pinxo de Banyoles,
És el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles,
I barrets de capellà.

Un tren de merda, diguem-ho clar. Llaunes, cassoles i barrets de capellà. Per la descripció podria ser un tren de rodalies Renfe. Però la cosa no acaba aquí. Atenció a la següent estrofa.

Quan se’n puja una pujada,
Ja s’atura a mig camí.
Dóna temps al maquinista
D’anar a beure un got de vi.

No en tenim prou amb el pèssim estat del tren Pinxo. A sobre, el maquinista és alcohòlic i atura el tren per veure vi. La DGT pot gastar tots els milions que vulgui en campanyes de prevenció que, mentre cançons com aquesta estiguin a les nostres escoles, els nens seguiran agafant el cotxe beguts.

Declaracions d’última hora del conductor del tren Pinxo: “Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, déjame que las beba tranquilo mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás” J.M.A.

Misión Importero - C3

2008-09-26T15:51:00.004+02:00

En capítols anteriors: La Comissió de Propietaris decideix despedir al porter, Mariano. La resta de veïns no estan d'acord. Es decideix canviar les condicions del contracte del porter i Mariano denuncia a la finca.

CAPÍTOL 3, EL FINAL DE LA CdP
Els fets relatats a continuació són reals. Només canvien els noms i les dates.

19 D’ABRIL DE 2006

Es convoca una reunió d’emergència a la porteria. Els veïns del carrer Dexter estan nerviosos per la demanda del porter Mariano. També està present l’administrador de la finca, Pep Parera.

–El senyor Mariano ha denunciat a la Finca per les noves mesures. Sembla que tots els canvis que vau fer al seu contracte no eren legals. Probablement guanyarà la demanda.
–De quants diners estaríem parlant?–pregunta The Horrible Man.
–D’uns 60.000 euros.

Es crea el caos. La psicòpata del cinquè es desmaia sobre la rampa. The Horrible Man crida. Feliu encén tres cigarros i se’ls fuma a la vegada. Tots els ulls busquen a Cristina Amable, que encara no ha arribat a la reunió. Ella va ser la responsable del canvi de condicions del contracte, que ha portat a la finca als jutjats. L’administrador decideix trucar al seu pis des del porter automàtic. Parla el pare de la senyora Amable i diu que la seva filla, Cristina Amable, no viu a la finca des de fa 10 anys. Viu a Horta.

Davant la situació d’emergència que viu la finca, l’administrador dissol la Comissió de Propietaris ja que la presidenta ni tan sols viu a l'edifici. S’ha de nomenar un president. Es fa un sorteig: la Teresa del 2n 2a serà la nova presidenta.

–Tens algun inconvenient en ser presidenta, Teresa? –pregunta l’administrador.
–No, no tinc cap problema. Al contrari. Faré tot el que pugui per ajudar a la finca i estic oberta a les propostes de tothom. Estic contenta que m’hagi tocat a mi.

20 D’ABRIL DE 2006

Teresa presenta la seva dimissió com a presidenta de la finca per raons personals que prefereix no revelar.

Tres dades sobre cotxes

2008-09-24T16:09:00.000+02:00

Parlem de cotxes. Tres dades bàsiques i prou.

1. Utilitat de l’alarma del cotxe: despertar tots els veïns el diumenge a les 7 del matí. L’amo l’aparca a Plaça Universitat però viu al Born. És impossible que la senti a no ser que tingui l’oïda d’un linx ibèric. Si la sentís, la seva utilitat seria mínima ja que en el temps de despertar-se, vestir-se i baixar, el lladre ja hauria creuat la duana de Mèxic.

2. La degradació humana no té límits. En refereixo als cartells enganxats al vidre posterior amb que diuen en Times New Roman majúscules ME VENDEN, en comptes d’utilitzar l’habitual EN VENDA. Me venden... Com si el cotxe parlés i hagués escrit el cartell. Ni el coche fantástico escriuria Me Venden. Fins i tot ell sap que és ridícul. Fa fugir als possibles compradors i atrau als bàndals que rebenten vidres.

3. Ja n'hi ha prou de subestimar als lladres. També tenen el seu cervell. Un cop t’han obert el cotxe i veuen que a la ràdio li falta la carcassa, el primer que faran serà obrir la guantera i trobar-la. Pensa un lloc millor per guardar-la.

Escenes eliminades

2008-09-22T14:35:00.003+02:00

Gràcies als meus contactes, he aconseguit filtrar algunes escenes eliminades de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, censurades per l'Ajuntament.

1. Scarlet perd 50 euros jugant als trileros de les Rambles.

2. Bardem compra dues llaunes de cervesa per tres euros a un pakistanès de la Plaça Reial.

3. Bardem no pot llançar la llauna a la paperera perquè està plena i la deixa a terra.

4. Penélope Cruz i Bardem sopen al Burger King de la Illa i no recullen la safata de la taula.

Misión Importero - C2

2008-09-19T02:00:00.003+02:00

En capítols anteriors: els veïns del carrer Dexter passen a ser propietaris. La Comissió de Propietaris decideix despedir al porter, Mariano.

CAPÍTOL 2, CANVI DE CONDICIONS
Els fets relatats a continuació són reals. Només canvien els noms i les dates.

15 D’ABRIL DE 2006

Cristina Amable explica als veïns la decisió que ha pres la Comissió de Propietaris (CdP): acomiadar al porter. The Horrible Man no està d’acord:

–A mi em sembla que fa la seva feina a la perfecció.
–Claro que sí, porque a ti te saca la basura gratis –diu Carmen, fumant.

Tothom es pregunta perquè la Carmen segueix venint a les reunions si ja no viu a la finca. Se li demana que marxi. Accepta.

Comença la votació. Com la reunió es celebra a la porteria, Mariano va passant de tan en tan i posa l’orella. Alguns veïns que el critiquen, callen quan el porter passa i es provoca un silenci incòmode. El resultat és el següent: 9 vots en contra d’acomiadar-lo i 7 a favor. La resta de veïns no estan presents.

Cristina Amable proposa un canvi de condicions en el contracte del porter:

–La llei 22.4 del reglament de la finca estima que podem reduir l’horari del porter segons convingui als veïns. La mateixa norma ens diu que el porter té l’obligació de retirar les escombraries dels propietaris. Per altra banda, he descobert que el contracte de Mariano està equivocat. Actualment cobra com si treballes per tres escales quan aquesta finca només en té dues.
–Qui va fer aquest contracte? –diu The Horrible Man.
–Ho desconec, però crec que ho hauríem de canviar.

Després de la convincent exposició de la senyora Amable, tothom està d’acord i tots els veïns voten a favor de la modificació del contracte. La senyora Amable es compromet a informar al porter de les noves condicions.

18 D’ABRIL DE 2006

Els veïns reben una carta de la immobiliària TIJUANA: el porter Mariano ha demandat a la finca pel canvi de condicions del contracte.

Esperança de vida

2008-09-17T01:56:00.002+02:00

El concepte esperança de vida està mal utilitzat. Fa temps que ho penso. Que la mitjana de mort dels homes espanyols sigui als 84 anys no significa que aquesta sigui la nostra esperança de vida. Jo, per exemple, espero viure menys. Estaria bé que, quan parléssim d’esperança de vida, diguessin el que la gent espera viure de mitjana. Així les dades serien més útils i coneixeríem l’humor de cada país. Itàlia, 128 anys. Gent optimista. Finlàndia, 78,50. Gent realista. Quins estudis tenen allà dalt! Fantàstic. Són els millors. Go Finland! (Un dels meus somnis és veure una competició nens finlandesos contra els nens del programa Sabes Más Que Un Niño de Primaria).

Quan era petit i sentia aquestes dades, m’ho plantejava de la següent manera: si visc a Rússia, que l’esperança és de 67 anys, quan en faci 66 marxo a Espanya que és de 84 i visc 17 anys més. La estratègia perfecte. Sempre ho dic, de petit era més intel·ligent que ara.

El cas és que amb el temps em vaig adonar que això no era possible. L’edat de mort no canvia encara que viatgis. Si la meva teoria fos veritat, si viatgessis a Zàmbia amb 40 anys, morires només aterrar a l’aeroport perquè l’esperança és de 39 anys. És més, si fessis un viatge llarg sobrevolant els països de l’Àfrica, moriries i reviuries sense parar. No és lògic. No seria bo per l’organisme.

Finalment, la visió pessimista. Endavant: "totes aquestes dades de l’esperança de vida no serveixen per res. Potser demà creues la Diagonal i t’atropella un camió de l’Àrea de Guissona." L’aportació del graciós que no fa gràcia: "i et tallen a trossos, t’envasen al buit i et venen." Amén.

Misión Importero - C1

2008-09-12T15:54:00.002+02:00

CAPÍTOL 1, LA DECISIÓ
Els fets relatats a continuació són reals. Només canvien els noms i les dates.

02 DE FEBRER DE 2006

Els veïns del carrer Dexter ho sospitaven des de feia dies. A través d’una carta, se’ls va informar que el bloc de pisos on vivien havia estat comprat per la immobiliària TIJUANA i tenien dues opcions: comprar el pis o marxar abans que finalitzés el mes. Es va organitzar una reunió improvisada a l’escala, on van assistir la majoria de llogaters: els senyors Amables i la seva filla, The Horrible Man i la seva germana... Fins i tot la psicòpata del cinquè. Es va fer una llista de possibles compradors. Carmen, l’entranyable senyora que fumava dins l’ascensor, va ser la primera víctima de la compra. Va marxar a viure a Sants, com el Peris i la Cinta.

07 DE MARÇ DE 2006

Es celebra la primera reunió de propietaris. L’administrador, imposat per la immobiliària TIJUANA, era inexpert i no parava de ser corregit amb encert per la filla dels senyors Amables. Finalment, es decideix crear una organització per prendre les primeres decisions de la finca. Sota el liderat de la filla dels senyors Amables, Cristina Amable, es va formar la Comissió de Propietaris (CdP).

10 DE MARÇ DE 2006

Es reuneix la CdP a la escala esquerra, d’amagat de tothom. Els veïns de l’escala dreta aprofiten les escapades del porter per creuar la porteria corrents. Un cop reunits, la senyora Amable pren la paraula: “Nosaltres, els veïns del carrer Dexter, hem lluitat molt per aconseguir els nostres pisos! Cada matí, quan em desperto, dono les gràcies a Déu per viure a la millor finca del planeta! Dono gràcies per compartir la meva vida amb veïns tan meravellosos! Però quan passo per la porteria, crec que encara podem millorar el que ens envolta, no creieu? Per això, crec que hauríem d’acomiadar al porter. Hem d’acomiadar Mariano.” Fet.

El meu porter

2008-09-10T17:05:00.003+02:00

Publicat originalment el 13 de desembre de 2006

En aquestes dates comença una competició ferotge entre els blocs de pisos de tots els barris de Barcelona. Els porters s’esforcen en guarnir les escales el pitjor possible. Per sort o per desgràcia, sempre guanyem nosaltres que sobre l’arbre artificial encara tenim una estrella que posa “Feliz milenio”. Crec que han portat l’arbre a la tintoreria perquè aquest any sembla un d’aquells plumeros verds electroestàtics del teletienda clavat en un test. El pitjor és quan a les juntes de veïns el porter ens pregunta “¿Lo tengo que regar?”, “No Mariano, que es de plástico. ¡Des del año 98 que es de plástico, coño!”, “Es que a mi estas cosas modernas...”.

Com heu pogut veure, el Mariano, el meu porter, no destaca per la seva intel·ligència. El dia que plou és el dia que frega i tot li queda ple de petjades que sembla CSI. Quan neteja una escala, ens deixa un cartellet al taulell que diu “Estoy en la escalera derecha”, que en l’idioma dels lladres vol dir “La escalera izquierda está libre, entren a robar”. I la neteja que fa, tampoc es pot dir neteja. Don Limpio es suïcidaria veient el nivell de brutícia de la meva escala. La neteja del Mariano es basa en una espraiada de ambientador olor “rosas silvestres” dins de l’ascensor i s’ha acabat. Sincerament, Mariano, si em llegeixes, prefereixo que no l’utilitzis que sempre que surto de l’ascensor oloro com si tornés del Riviera.

Parlant de tornar, un dia tornant de la universitat me’l vaig trobar amb un ganxo a la mà furgant dintre les bústies. La imatge és impressionant; es com veure a Capitán Garfio vestit amb bata blava mirant el teu correu. “Mariano, ¿qué hace?”, “Saco la publicidad de los buzones antes de que me la tiren ustedes al suelo, que luego el que me agacho soy yo”. No te jode! I m’he de quedar sense la propaganda de MediaMark: “Yo no Soy tonto”? Fins aquí hem arribat Mariano. Les mega-ofertes del 2x1 Telepizza amb ninot del monstruo de tazmania de regal són sagrades! Torni a Aquí no hay quien viva.

PD: Publico aquest article un altre cop perquè, a partir de divendres, us explicaré què se n'ha fet del meu porter en capítols.

Vendre bé

2008-09-08T15:24:00.002+02:00

A la vida, és bàsic saber vendre les coses. Per exemple, la Tienda en Casa fa anys que ven productes inútils amb una bona publicitat. “Hola, soy Catherin Rasklet y hoy vengo a presentarles este magnífico producto!” i t’ensenyen l’abans amb unes imatges en blanc i negre d’una senyora gorda que menja enciam amb cara de fàstic i el després, una noia prima mirant la televisió amb unes ventoses clavades a la panxa. I tu piques. Jo en tinc tres d’aparells d’aquests.

Tot això us ho explico per dir-vos que és molt important vendre bé les vostres vacances. Aquí us poso l’exemple d’un suposat viatge a Dublín.

VERSIÓ REAL: Vam estar donant voltes per Dublín dues hores fins trobar l’hotel, que era cèntric, però la decoració era del segle XII. Els llits semblaven de palla.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Vam estar en un hotel molt cèntric i vam anar a tot arreu caminant.

VERSIÓ REAL: Va ploure tot el dia.
VERSIÓ PER EXPLICAR: No vam passar gens de calor.

VERSIÓ REAL: Al migdia vaig discutir amb la parella sobre on anàvem a dinar i no ens vam parlar fins al matí següent.
VERSIÓ PER EXPLICAR: No es menciona.

VERSIÓ REAL: Com no portàvem mapa, ens vam perdre varies vegades i vam caminar més que mai.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Vam passejar molt i vam veure tot Dublín.

VERSIÓ REAL: Vam fer una visita guiada al Museu d’Història de Dublín que va ser llarga, cara i avorrida. Bàsicament vam perdre una tarda.
VERSIÓ PER EXPLICAR: Si algun dia vas, ves al Museu d’Història i fes una visita guiada. És molt interessant. A la Mercè i a mi ens va encantar.

PD: Retocar les imatges amb Photoshop abans d'ensenyar-les també és molt important.

Teletext

2008-09-05T15:25:00.003+02:00

L’espècie humana ha evolucionat al llarg dels anys. Abans, al paleolític inferior, els cotxes tenien rodes de pedra i el conductor havia d’arrossegar el vehicle amb els peus. O a l’època dels dinosaures, quan plovia, es mullaven perquè no van ser capaços d’inventar el paraigües o l’impermeable groc. Amb molt d’esforç, hem progressat i ho hem millorat tot. Tot excepte el Teletext. Hem aconseguit que al menjador de casa puguis tenir una pantalla de plasma més gran que la del Cinesa Diagonal i més fina que una T-10 (i amb home cinema, que en castella és hombre cine), però el Teletext segueix tenint pitjors gràfics que la Sega Mega Drive.

El teletext va ser inventat per putejar. La norma que segueix és senzilla, sempre comença a buscar a partir del número que demanes. Jo sóc addicte a la 150 de TV3 (esports). Arribo a casa i el poso. 150. Doncs bé, estic fart que sempre comenci a buscar a partir del 400 i pico. (401, 402, 403...) I jo, mirant com passen els números amb cara de burro. Per acabar-ho de rematar, quan poso el 700 per saber com quedarà el Barça (Tarot), comença a buscar a partir de 100. És desesperant. Comentar també que a televisión espanyola, els números van a la inversa, de més a menys. Per cert, quin logo més horrible han posat ara. Es veu que va ser el Uribarri, que ho va fer a casa amb Resplandor Exterior del Photoshop.

Tornem al teletext. La informació sol ser útil. Faré una prova, obriré la tele i posaré números a l’atzar, a veure que surt. Som-hi. 562.

¿Su banco le dice “no”? DINERO YA! Solucion con escritura y en 24 horas.
Veus que bé?! S’ha acabat la crisi. A veure, un altre número. 712.

Tarot Super Economico. Equipo de expertos en videncia y tarot.
Tot és informació imprescindible!

Ja per acabar, exigir un canvi de colors immediat. Colors que no et destrossin la vista si mires la tele a les fosques. Odio el vermell, el verd, el groc, el blau i el blanc teletext. Proposo el taronja pastel o el granate fosc.

Jocs Olímpics

2008-09-03T15:30:00.002+02:00

No voldria deixar passar l’oportunitat de parlar de les Olimpíades. Aquells que es lleven a les set del matí per veure les proves de tir amb arc... Ah! No els entendre mai. Hi ha esports que em costen de seguir. Un d’ells és el judo. Vaig estar seguint a San Miguel, la lluitadora espanyola, que no va fer honor al seu eslògan (allà on va, triomfa). Quan feia una clau, mai sabia qui l’estava fent. Les veia a totes dues estirades a terra, movent-se... I la puntuació? 11-8, 31-0... Com es compta això?

El hockey sobre gespa. La pilota es veu bé fins que entra a l’àrea. Aleshores desapareix i fins que no surt a fora o fan gol, no saps on és. La natació. Només localitzava al Phelps, no sabia contar els altres carrils. “Atención al carril 3” i jo mai sabia si era per dalt o per baix. Després estan els esports que, al meu parer, ho fan tots bé: els salts de potro, les anelles, la gimnàstica rítmica... Totes em semblen or, excepte els que cauen de genolls, clar. Després guanya el que a mi m’havia semblat vulgar. No ho entenc.

Proposo afegir nous esports per fer les olimpíades més entretingudes. Encertar la pròxima cançó que reproduirà un iPod quan està en aleatori, un esport molt difícil. Competició de Uno, el popular joc de cartes. Un Singstar també estaria molt bé. Carrera de patins de platja, amb el tobogan i tota la pesca. També es podria afegir alguna prova del Gran Prix, com la cursa sobre els troncs o el de les disfresses de bebè. També m’agradava molt aquella de la caputxeta i el llop, que havien de travessar per un cub ple de cordills. Uuuu! Que viene el lobo! I el llop es llençava de cap al laberint de cordes i li quedava el cap tort.

Enveja

2008-09-01T00:50:00.000+02:00

L’enveja post-vacacional és inevitable. Un dia qualsevol et trobes amb aquell amic que a etapes et cau bé i altres el mataries i et diu “Què has fet aquest estiu?”. No creguis que escolta el que respons. Només t’ho pregunta per contestar ell.

–He anat a Platja d’Aro – contestes.
–A sí? Doncs jo he anat a Tokio.
–I que tal?
–Molt bé. Molt guapo. Molt diferent. Gent a tot arreu. Tecnologia a punta pala...
–I al final no t’atabala tanta gent?

Dius tu, que has passat l’estiu dormint en un sac de dormir del càmping més barat de la Costa brava, que gairebé tenies alemanys dins la tenda de campanya. És normal que et vulguis enganyar quan el mig-amic t’explica les seves vacances perfectes. És per això que us faig una llista amb algunes propostes útils per desacreditar les vacances guays dels demés:

1. Val molts diners.
2. Masses hores d’avió.
3. A mi, a les vacances m’agrada estar tranquil i no fer res.
4. Un amic hi va anar i em va dir que era una merda.
5. A (nom de la ciutat) no se m’ha perdut res.
6. M’han dit que a (nom de la ciutat) es menja molt malament.
7. Ja t’entens amb l’idioma?

Amb això quedareu amb la consciència tranquil·la. El més important és creure’s que si has passat les vacances a Platja d’Aro és perquè has volgut. Tokio? Quina mandra, tu!

Vacances!

2008-07-22T13:27:00.000+02:00

Fins l'1 de setembre. Disfruteu els que pogueu!!

Renfe: rogamos empujen i tal

2008-07-03T01:05:00.003+02:00

Fa temps que veig que els trens indiquen la temperatura de l’exterior (la majoria de vegades incorrectament). El que no entenc és per què la segueixen mostrant als túnels. Quin interès té pels viatgers saber quina temperatura fa al túnel que va de Plaça Catalunya a Sants? Potser en temps d’avaries sí, perquè mai se sabia quan hauries de baixar. Sí amics, avui parlem dels trens de rodalies Renfe, que tenen els seients més incòmodes del planeta. A lo millor sóc jo que m’assec malament i se'm claven a la meitat de l’esquena.

Curiositats. Quan algú canvia de vagó, la porta sempre queda oberta. I va colpejant fins que algú se’n cansa i la tanca. Una altra dada. Proposo a Telecinco crear OT: Operación Tren. Allà podrien participar violinistes i acordionistes, guitarristes i cantants. El repertori clàssic: bésame mucho (una cançó creada per ser interpretada als metros) i Dime cuándo (cuándo cuándo). També podrien participar els que demanen: els que ho fan a crits i els que reparteixen la noteta i després la tornen a agafar. M’imagino el Risto: “¿tú te crees que con esa nota le vas a dar pena a alguien? ¡Que tengas suerte porque no te va a pagar ni Dios!”.

Més curiositats. El 80% de passatgers, davant la disjuntiva d’anar al pis d’amunt o el de baix, escullen el de dalt. “Esque té millors vistes...”. Enganyats! Després arriben els experimentats i es fan els xulos: diuen “jo sempre vaig a baix, que no hi ha ningú” amb la mateixa entonació que dirien “sóc el més llest del món”. Mentida. Si fossin tan llestos no anirien amb tren.

Sento si algun usuari habitual de Renfe esperava que tragués més suc del tema. Amb aquesta calor se’m desfà el cervell i no puc pensar correctament.

PD: A la foto, ens recorden que les dones que porten pilotes de futbol tenen prioritat per seure.

Preguntes trampa

2008-06-16T20:23:00.002+02:00

Vaig pel carrer i se m’acosta una senyora estrangera, probablement finlandesa, amb una carpeta als braços d’aquelles per fer enquestes. Em diu: “¿Quieres adoptar un niño?”. Suposo que volia dir ‘apadrinar’. La resposta va ser no. “¡¡¿¿No??!!”, em va contestar sorpresa, com si hagués rebutjat una torre a l’Avinguda Pearson. No, als meus 19 anys no em puc mantenir ni a mi mateix. La estratègia per entrar-me era dolenta. Hauria estat millor “et preocupa que els nens es morin de gana?”, tu dius que sí i ja t’han enganxat.

És com al Pizza Hut. Demanes una pizza i et diuen “¿quieres que te ponga extra de queso, para que quede más sabrosa?” Sempre caus en la trampa i dius que si. T’ho diu com un secret “oye, me caes bien. Te pondré más queso y ya verás que rico” i et convenç. Dir que no, sembla impossible. La senyora et diria “¿no quieres la pizza más sabrosa?” amb la mateixa entonació que diria “¿Eres tonto o que?”. I com diu Mediamarkt, Yo no soy tonto. El que no et diuen és que el ‘extra de queso’ te’l cobren a preu d’or.

Fins aquí el tema d’avui. Sé que no és gaire res, però volia demostrar que sóc viu. Dimecres acabo exàmens i tornaré!

Exàmens!

2008-06-05T12:42:00.003+02:00

Arriba l'època d'exàmens. Visca! Com estudiant, pots escollir entre anar a la biblioteca o quedar-te a casa. Jo opto per la segona perquè a les biblioteques em poso nerviós: tot de gent que bufa, carregada d'apunts i passa les pàgines frenèticament. Fan cara de 'suspendré' i si hi vas sovint, al final te l'encomanen. A més, si vas a la del teu barri, no pares de trobar-te coneguts i no estudies res. És clar que quedar-se a casa no és gaire millor...

Cada mitja hora, a la nevera buscant algo per menjar. Els exàmens són el pitjor enemic per l'operació bikini. Ja no et dic res si tens l'ordinador obert. Fotolog.com multiplica visites com mai. Potser per això últimament sempre surt Site Announcement. Cada cinc minuts, en busca d'una actualització o un nou comentari. No veieu que la gent no té temps per parlar!?! Per cert, que hi ha alguns que es connecten al messenger i posen al nick: estudiant. Llavors per què et connectes?

El meu mètode d'estudi és el següent: llegeixo les 5 primeres pàgines d'apunts i, com m'avorreixo, m'auto-convenço que és fàcil i ho faré més tard. A les sis, per exemple. Però com me'n recordo a les sis i quart, decideixo posar-me a les set. Però a les set em truca algú i... Vamos, que tampoc passa res si m'ho llegeixo al Ferrocarril, no? Si és mitja hora de trajecte!! No et dóna temps ni per llegir la meitat. Ho sé per experiència. I ho continuo fent. Què rebel! O que gilipolles... Aleshores, la meva ment diu: "Tranquil. És lògica. Si tens una mica de culturilla i saps enrotllar-te, ja està fet".

Sóc conscient que molts no llegiran aquest text perquè estan estudiant i no tenen cinc minuts lliures. I després suspenen. No ho entenc.

PD: La foto no té res a veure amb els exàmens, però fa gràcia.

Anar amb crosses

2008-06-02T21:04:00.004+02:00

Quan algú arriba en crosses a la classe, es converteix immediatament en el centre d’atenció. No tan per l’accident que ha tingut sinó per crosses en si. La gent es torna boja! Les agafen, fan quatre passes, les converteixen en escopetes, etc. Les crosses passen per les mans de tothom excepte per les del lesionat.

En realitat, a l’accidentat no li fa cap gràcia que li agafin les crosses. Està fart de carregar-les, només falta que arribi un idiota i li digui “Que guay! Muletes tiu!!”. És com si quan estàs amb la grip, vingués algú i et digués “Com mola la grip!” i es fotés tots els teus Frenadols i Gelocatils. Accepto que la comparació no és la millor.

Després estan aquells que enrotllen els mànecs de les crosses amb un esparadrap. Un esparadrap que en origen era blanc i amb el temps la gent pensa que és dels marrons. Això és Crossa Tunning! No sé què esperen per fer una fira a Montjuïc. Crosses amb neons blaus a la base, crosses amb alerons, crosses amb el logo de El niño o el burro català...

Ja per acabar, aclarir que estic perfectament bé i no tinc cap lesió. És simplement un tema més per tractar al blog.

Ronaldinho també vol provar-les!! Però no són del Messi, són del Marc Crosses.

Tres temes

2008-05-29T23:06:00.003+02:00

1. Els parcs infantils són dissenyats per psicòpates. Com sinó s'expliquen aquelles teranyines de cordes, aquells ponts de fustes que trontollen per tot arreu... M'imagino al boig dibuixant-ho en un Din A3: "Y cuando el niño pase por la cuerda y ponga mal el pie... ZAS! ¡Quedará atrapado para siempre! ¡JAJAJAJA!". Els psicòpates parlen en castellà, això ho sap tothom. Com els lladres. A mi mai m'ha atracat algú dient-me "Si us plau, series tan amable de donar-me tot el que tinguis?". És una pena perquè en català, jo ho donaria tot amb molt de gust. Em robarien igual, però content.

2. A prop de casa meva, hi ha una botiga de làmpares. Òbviament, venen làmpares (la gran majoria són horroroses), bombetes i calculadores. Mai he entès per què venen calculadores. Cada mati hi passo per davant i em faig la mateixa pregunta: qui coi compra una làmpara? Les del meu menjador fa 10 anys que les tinc. Suposo que a tothom li deu passar més o menys el mateix. No entenc com poden fer negoci. Ara que penso, pitjor ho tenen els de la botiga de portes. Qui compra una porta? Gent que renova el pis. Clar! La gent que renova el pis també compra làmpares lletges. Conclusió: els venedors de làmpares i portes tenen el mateix target.

3. La gent que somriu als nens i als gossos. Van pel carrer, veuen un cotxet de nen i el miren somrient i fent Ooooh! amb expressió idiota. Com si no n'haguessin vist mai cap. Alucinen. "Oooh, quina persona més petita" deuen pensar. La mateixa situació al metro. Els fan cares, els treuen la llengua... Vergonya aliena, aquesta és la paraula. Més tard troben un gos i també els fa gràcia. I el toquen, com si fos seu! Per què toquen el gos i el nen no? Si són pràcticament el mateix!

Eurovisión

2008-05-26T18:45:00.005+02:00

No entenc per què TVE va retransmetre Eurovisión. Però si estava clar qui guanyava! Ho havia dit Pitoniso Uribarri. Per què no el fem president d’Espanya? O creem una religió al seu voltant, amb ell com a déu únic i omnipotent. Victor Amela i Marius Carol podrien ser els apòstols. Són persones que tot ho saben i sempre tenen raó. Éssers exemplars de la raça humana.

Uribarri, com sempre, cantava els resultats abans de temps. "Y ahora Polonia dara doce puntos a Letonia", "Twelve points go to... Latvia!" (Letonia i Latvia són el mateix país). La gala no va tenir cap emoció. És com si a la final de Champions, en Joan Maria Pou hagués dit: “Ara dintre d’un minut entrarà Belletti i marcarà el gol de la victòria, a passe de Larsson” i quan hagués marcat, en comptes de celebrar-ho, hagués cridat: “Estava clar! Ja ho havia dit jo!!”. Que a Eurovisión es votin entre els països de l’est fa ràbia. Hi ha països que no sé ni on són. Andorra, per exemple.

Després va sortir Raffaella Carrà presentant el post-eurovisión. TVE hauria d’intentar agafar presentadors que parlessin l’idioma mínimament bé. Pel nivell, podria haver presentat Louis Van Gaal. És com si Aznar presentés els Oscars a la CBS. Van muntar un debat dels que jo en dic de-water (WC). Només sortia gent amargada que encara pensa que a Eurovisión es veu la millor música del planeta. Fent zapping vaig acabar a La Noria, on una senyora amb nom de botiga de medicina alternativa (Remedios Amaya), que va fer 0 punts, lamentava la imatge que havia donat Espanya. Que es presenti ella un altre cop l’any que ve, que potser riurem més que amb el Chikichiki.

Temperatures

2008-05-19T12:35:00.000+02:00

Estem en una etapa de dubtes metereològics. En una mateixa parada d'autobús pots trobar un noi amb màniga curta i xancletes i, al seu costat, un senyor amb abric. Quan pel matí decideixes què et posaràs, has de partir de la base que t'equivocaràs segur. Si agafes la jaqueta, la carregaràs tot el dia amunt i avall, i si et decideixes per la T-Shirt (que cool queda dir paraules en anglès) et pelaràs de fred com em passa a mi ara mateix a la sala d'ordinadors de la meva facultat.

El paradís de l'aire condicionat a tope és el cinema. La meva mare repeteix sempre la mateixa frase quan marxo al cine: "agafa un abric que passaràs fred!", com si en comptes d'anar al Cinesa Diagonal anés a escalar l'Aneto. I té raó. Qui collons controla la temperatura dels cinemes? Big Foot? Allà no s'hi pot estar! Comparat amb el cine, als establiment de La Sirena fa una calor horrorosa.

Parlem del jersei. Què has de fer quan fa calor i no el vols portar posat? Tens diverses opcions. Lligar-te'l a la cintura. Dintre de lligar-te'l a la cintura dues opcions més; passar la samarreta per sobre o per sota. Si passes la samarreta per sota del nus, tens una pinta desastrosa. És com si portessis una ronyonera (gràcies a déu, peça de roba en vies d'extinció). En canvi, si decideixes passar la samarreta per sobre del nus, es crea un bulto molt estrany que fa molt mal efecte (sobretot en el cas dels homes). Una bona opció és carregar l'abric a l'hombro, com si desfilessis per la passarel·la Gaudí.

Jo opto per pelar-me de fred, com ara. No pararà mai aquest aire condicionat de la sala d'ordinadors? Debem estar a -5 graus. Estic a punt d'acabar com Walt Disney.

Màquines que parlen

2008-05-16T14:34:00.003+02:00

Tinc la teoria que les màquines expenedores de bitllets de metro fabriquen les monedes de dos euros. Déu no ho vulgui que et vegis obligat a comprar un senzill amb un bitllet de 20. T’emportaràs a casa ni més ni menys que 9 monedes de dos, la qual cosa engreixarà la teva cartera considerablement i farà que els pantalons et caiguin tot el dia. Els cinturons moderns no estan preparats per aguantar aquest pes.

Una pregunta que em faig ara: els programadors d’aquestes màquines són sords? No s’han adonat del soroll que fa quan selecciones una operació? KLONK! Jo passo vergonya. Aquella veu acaramelada que surt dels altaveus... "Triï una operació!" Sempre he odiat les màquines que parlen. Com a les gasolineres. "Ha elegido Sin Plomo 97!" Gràcies per la informació, maca. O els ascensors. "Ascensor Puja!" Sí, ja ho veig als numerets de la pantalla. Realment és necessari? Jo, com sóc educat, converso amb elles i la gent em mira raro. No saben que aquesta és una de les experiències més gratificants en la vida d'un home.

Jo imagino aquestes noies a la seva vida quotidiana. Quan el marit arriba a casa, ella "Triï el sabor de la pizza!" I el marit, que també treballa al metro, "Pròxima parada, Rocafort!". O la noia del GPS. Tu li preguntes "Perdona Marta, on és el lavabo?". I la Marta: “A cinc metres, giri a la dreta i, després, quedis a la dreta”. Mantenir relacions sexuals amb la veu de l’ascensor deu ser d’allò més avorrit: "ascensor puja, ascensor baixa, ascensor puja, ascensor baixa". Depèn de com acabi la cosa et diu "Quarta planta" o "Sòtan primer".

Em sembla que ja no tinc res més a dir sobre les màquines que parlen. Em callo i prou, oi que si Rufus?

Els peatges

2008-05-13T21:37:00.002+02:00

Els peatges són una cosa típica de Catalunya. Juntament amb la Torre de Collserola i la Torre Agbar, són l'obra arquitectònica que més m'agrada. M'expliquen els meus pares que un dia pagant a un peatge, quan era petit, els vaig dir "el senyor del peatge deu tenir molts diners, no? Tothom li paga!". Aquí és on es demostra que sempre he estat llest. Amb només disset anys vaig fer aquesta observació!

S’ha de diferenciar el Manual (Manuel, com deia m’ha germana quan era petita. Som una família de llestos) i l’Automàtic. El Manual sempre m’ha donat molt mal rotllo. Mai saps per on et passa la targeta aquell home. Realment treballar en un peatge deu ser ben avorrit. Aquella gent ha d’estar encuriosida pel que hi ha més enllà del peatge, perquè ells van cada matí però no el travessen mai. Deuen tenir la mateixa sensació que tenien els avantpassats quan la terra era plana. Més o menys.

Recordo que fa temps, hi havia Automàtics on llençaves les monedes. Era com una bossa gran metàl·lica, molt lletja. No he entès mai com contava els diners. Fins aquí la observació.

Em dóna la sensació que sempre que anem en cotxe, ens posem darrere d’un paio que no sap el que és un peatge. Darrere del madrileny. El tio deu al·lucinar. Es queda com aturat, no fa cap moviment. Està en estat de shock. Al cap d’una estona veus que, efectivament, descobreix que s’ha de pagar. També és habitual quedar darrere del burro que no calcula bé les distàncies i queda massa lluny per posar la targeta (o calcula bé però te el braç molt curt (la Petra, per exemple)).

PD: alguna vegada heu sentit l'alarma que sona si no pagues? És com si t'escapessis de Cambrians.