El racó del far

Sant Sebastià (el Postaler)

2008-01-13T09:50:00.000+01:00

El far va ser el darrer dels edificis que es varen construir a la muntanya anomenada des de temps immemorials Sa Guarda, dins El Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes de 1851 del regnat d'Isabel II.

En principi el servei del far de Sant Sebastià exigia tres faroners, els quals s’ocupaven del manteniment dels equipaments i de registrar totes les incidències, a més d’atendre les visites sempre que el servei ho permetés.

Totes aquestes tasques han quedat reflectides en la documentació, avui conservada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, fins arribar al final del segle XX: les modernitzacions tècniques i l’automatització han anat reduint el personal necessari, i l’últim faroner de Sant Sebastià en va marxar l’1 d’agost de 1999.

Dins la nova ordenació de fars dictada l’any 2000, per l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’Ajuntament de la població ha redactat ja la proposta L’ús públic del far de Sant Sebastià de la Guarda i està preparant un projecte de les reformes que cal efectuar a la finca per a destinar-la a usos culturals i lúdics vinculats amb el mar.

Avui per avui però, i sense grans canvis respecte el postaler, el Far de Sant Sebastià és un dels més ben conservats de tots els que hem visitat.

Textos i imatges extrets de la web de l'Ajuntament de Palafurgell

El Far de Sant Sebastià (far 31250/F) Palafrugell

2008-01-12T08:47:00.000+01:00

Situació: cap de Sant Sebastià L: 41º53’N / l: 03º12’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 167,30 metres.
Forma del far: torre blanca sobre un edifici blanc.
Llampada: blanca. 1 esclat cada 5 segons.
Longitud de l’esclat: 32 milles.

És el far més important de Catalunya.

Dalt del promontori del cap de Sant Sebastià, a una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar, és el far que té més projecció lumínica de tot l’estat espanyol i un dels de més gran abast del món. La longitud teòrica de l’esclat és de 32 milles, però es veu, a la pràctica, a més de 50 milles, perquè està situat molt alt i gràcies a la seva potència lumínica. És un far catalogat de gran far de 1er ordre i constitueix, des de la seva construcció, a mitjan segle XIX, el punt de referència internacional de l’extrem SW del golf de Lleó.

Va ser inaugurat l’1 d’octubre de 1857, i es troba en un paratge de molta significació marítima perquè és en un punt estratègic del pas de les embarcacions que van i vénen cap a Marsella, Gènova i Còrsega.

Des de l’edat mitjana sempre ha estat ocupat aquest promontori com a lloc d’observació i guaita del pas d’embarcacions. Fins i tot, l’ermità que es va instal·lar al segle XVII en aquest contorn, feia funció de sentinella, donant l’avís als veïns del rerepaís, de possibles incursions de pirates o naus sospitoses.

El far està sobre un penya-segat, molt escarpat, de color vermellós rosat, que avança cap el SE. Molt a prop seu, a uns 500 metres al nord, hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

Està format per una torre cilíndrica blanca de 12 metres d’alçada, situada al bell mig d’un edifici blanc amb teulades vermelles. La seva llum és el punt de referència dels vaixells que hi recalen de nit, per poder cercar refugi al port de Palamós, quan bufa vent del nord al golf de Lleó. Malgrat la seva importància, no va ser electrificat fins l’any 1940, amb una làmpada de 3.000 W.

A prop també hi ha la instal·lació del radiofar, posat en funcionament l’11 de desembre de 1970. Està conjugat amb els rafiofars de Maó i del Llobregat.

I un hotelet deliciós, l'Hotel El Far, en un altre post, més endavant, us en parlaré.... i del postaler!! veureu quina potència....

Far de les illes Medes

2007-12-26T09:33:00.000+01:00

Far de les illes Medes (far 31300/E) Estartit-Torroella de Montgrí
Situació: illa Gran L: 42º02’N / l: 03º13’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 86,23 metres.
Forma del far: edifici de maons i torrassa.
Llampada: blanca. Grup de 4 esclats cada 24 segons.
Longitud de l’esclat: 14 milles.

Un dia de principis de desembre, sota un cel de llet blanca i fresca... el far de l'illa Meda Gran, a l'Estartit, amb una alçada de 86,23 metres sobre el nivell del mar, i a 10,55 sobre el terreny.

Amb el port de l'Estartit quasi desert, cristal·lí de solitud, i les embarcacions cobertes i amarrades, no vam poder acostar-nos-hi...

Llavors, el trípode plantat a la platja de pedres, teleobjectiu en ma, vam capturar-lo en la distància i n'hem fet una ampliació per a mostrar-vos-el... Aquest far va ser inaugurat l’1 de juny de 1868.

Junt amb el far de Roses, al qual està enfilat, marca l’ansa sud del golf de Roses. La rellevància geodèsica d’aquest far, a més de delimitar la banda sud de la corda lumínica del far de Roses, és perquè també delimita la banda sud de la corda lluminosa del far de cap Creus. D’aquí la seva importància. També assenyala el freu de les illes Medes amb la costa de Torroella.

Va ser el darrer far inaugurat dintre del regnat d’Isabel II, impulsora del Pla de Fars i Llums de la Costa, ja que tres mesos després va esclatar la revolució liberal que la va fer fora del país.

En canvi, va ser un dels primers fars que es va quedar sense personal permanent vivint-hi, i el manteniment va passar a dependre del faroner de Roses. Cada setmana hi anava a renovar el combustible a bord d’un petit vaixell i com que el 29 de novembre de 1933 va patir un naufragi, i atesa la problemàtica de l’aïllament del far, es va decidir que el manteniment es fes des de l’Estartit.

El 1982 es va col·locar un sistema lluminós, alimentat amb energia solar, un dels primers a tot l’Estat.

Deu ser per això que fa la sensació de que li manca la cúpula??

Marc Soler, Els Fars de Catalunya

2007-12-13T17:11:00.000+01:00

La Lidia em fa arribar un vídeo,
en el que el periodista Marc Soler ens parla del seu llibre, i també de fars catalans i el que representen en la nostra història.

M'ha semblat interessant i he volgut compartir-vos-el:

Des de Vilaweb: La història dels fars del litoral català està molt lligada a les maneres de viure dels pobles costaners del país. El periodista Marc Soler repassa aquesta història al llibre 'Els fars de Catalunya' (La Magrana).

GR-92, Camí de Ronda

2007-12-10T06:40:00.000+01:00

Va sorgir de sobte en un revolt de la carretera: el Far de Roses,

entre les cases desordenades que s'han anat apilant amb els anys a l'extrem més oriental de Roses, sota l'antic castell medieval de la Trinitat (que, tot sigui dit de passada, ja havia albergat un far en forma de torra en aquells temps, que s'usava per a guiar la navegació costanera i vigilar l’arribada de possibles pirates).

Als peus del far, una mica escrostonat pels anys i la solitud sorollosa del turisme, comença un dels més bells bocins del camí de ronda de la costa catalana, el GR-92 Mediterràni que uneix Roses amb Cala Montjoi.

El caminoi, troquel·lat a la roca i a poca alçada del mar, resegueix metòdicament el reialme de les aus aquàtiques, les gavines, que tenyeixen de regalims àcid i blanc, la rocalla que emergeix a pocs metres de la costa.
I s'endinsa en cales petites de bellesa tranquil·la, i s'enfila a les puntes més escarpades del paisatge lunar que acompanya fins a Cap de Creus. Pins roca i oliveres, abismes mediterranis. És especialment màgic si el passeges a la posta.....

De tornada, negra nit, el far et fa l'ullet des de lluny, jugant a cuit i amagar entre les cases. És un far de lampada blanquíssima, ara un de llarg, ara tres més petitons...

Quan hi arribes, fosc, et somriu encara entremaliat, i es disfressa de boira i humitat, fent-se l'interessant dins la nit.

Et fa somriure, i t'omple d'aquella mena de sentiment inconsistent que en podriem dir.... felicitat.

El far de Roses, tant oblidat i tant tendre

Far de Roses (far 31610/D) Roses

2007-12-09T21:19:00.001+01:00

Situació: punta de la Bateria o Blancals L: 42º14’N / l:03º10’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 23,70 metres.
Forma del far: torre cilíndrica sobre una casa blanca.
Llampada: blanca. Un senyal llarg de 6" i tres de curts d'1" amb ocultacions d'1,5".
Longitud de l’esclat: 12 milles.

L'u de setembre de 1864 s'encengué per primer cop, i la seva construcció s'insereix en el Pla estatal que es va dur a terme durant el regnat d'Isabel II.

Arquitectònicament s'assembla molt al far de la punta s'Arnella del Port de la Selva i al del cap de Creus.

La seva llum inicialment era d'oli, més tard funcionà amb parafina i a partir de 1883 s'utilitzà el petroli com a combustible. L'any 1921 s'en feu l'electrificació.

Heceta head lighthouse

2007-11-25T20:36:00.000+01:00

Torno a parlar d'un far que no es troba aprop nostre si no a la costa oest dels Estats Units a l'estat d'Oregón, i el mar que es veu a la foto és el Pacífic.

La seva ubicació és: +44° 8' 11.33", -124° 7' 30.32"

De fet em va cridar l'atenció la foto, i primer vaig pensar que potser seria un far de França, però gratant vaig esbrinar que és un far en actiu, que va ser construït entre 1889 i 1894 i va començar a funcionar el 30 de març d'aquell mateix any.

Té una alçada de 17 m i la seva llum blanca amb una pulsació cada 10 segons arriba fins a 34 km, siguent la més potent de la costa d'Oregón. Va ser automatitzat el 1963.

Avui dia encara està en servei i l'antiga casa del guarda és un "bed and breakfast" http://www.hecetalighthouse.com/ on un encara es pot sentir com si fos el faroner.

Si en voleu veure més fotos cliqueu aquí

Formentera

2007-11-20T17:34:00.000+01:00

El Far de Sa Mola, a Formentera, està situat en l'única elevació de l'illa, en un extrem abocat al vertígen d'un espadat que cau en vertical 192 metres sobre el mar.

En una de les novel·les de Jules Verne, potser de les menys conegudes, la titulada Héctor Servadac, l’illa de Formentera hi té un protagonisme especial. És per això que en el far hi podeu trobar una placa commemorativa a aquest escriptor.

En la novel·la (no gens fàcil de resumir en poques línies), el protagonista, l'Hèctor, un capità de la marina, i altres personatges complementaris, es troben un bon dia viatjant per l’espai exterior en el que creuen és un tros de la Terra, després de la col.lisió d’un cometa amb el nostre planeta. Però aviat descobreixen que allà on estan és damunt del propi cometa, que de pas se n’ha emportat amb ell fragments terrestres, entre els quals s’hi troba l’illa de Formentera. Un científic que estava a La Mola observant l’arribada del cometa és l’única persona que pot informar Servadac i la resta d’intrèpids navegants espaials de tot el que ha passat. Un viatge apassionant que cap pitiús hauria de desconèixer.

Val a dir que hi ha gent que creu que les referències a Formentera són al llibre El far de la fi del món, possiblement per la coincidència del far del títol amb aquest far que en realitat hi ha a La Mola, creença que sembla ser no del tot correcte.

En qualsevol cas, el Far de Sa Mola és un far impressionant, majestuós.... no en va se'l coneix com el Far de Formentera.

I si no, atureu-vos un moment en aquestes imatges que em fa arribar la violette, impressions capturades amb la tendresa a la punta dels dits: el far, la nit, la lluna.... la presència d'un mar absent....

Oi?

Formentera té dos fars més, petites llumetes repartides per la seva costa que orienten el camí dels vaixells. La violette m'envia també el Far de Barberia, una torra única al final d'un camí erm, orgullosa, reptant el vent....

Cada far, una història.....

Far de Cabo Mayor (postaler)

2007-11-19T23:22:00.000+01:00

Inaugurat l'agost de 1939, al mateix emplaçament des d'on fins llavors s'havia fet senyals als vaixells amb banderoles de dia i amb grans fogueres de nit....

... aquest far, 91 metres sobre el nivell del mar i 30 sobre el terreny, s'ha anat modernitzant al llarg del anys (amb sirena i radiofar des del 1954, i connectat al corrent elèctric urbà i grup electrògen des del 79).

Les modificacions estructurals i el manteniment de l'edifici son evidents.... tot i que també ho és el canvi de paisatge de l'entorn... oi?

Cantabria

2007-11-12T22:14:00.000+01:00

Vaig veure uns fars i vaig pensar en tu -em diu la Isabel-

El primer és de Suances, a prop de Santillana de Mar:

i el segon és el Faro de Cabo Mayor, al costat mateix de Santander:

La costa d'allà dalt és preciosa, amb una oreografia (o perfil costaner) més escarpada que la d'aquí.

I si, preciosos, destil·len una mena de màgia, o de misteri....
Oi?

Lighthouse

2007-10-20T21:13:00.000+02:00

Lighthouse at Two Lights

Edward Hopper (1929)

Probablement sigui un far de Nova Anglaterra (costa nord-est d'Estats Units) on Edward Hopper va neixer el 1882 i hi va morir el 1967.

Aquest artista sempre m'ha fascinat, per la seva manera de pintar, neta, transparent i lluminosa, que transmet alhora serenor i solitud...

Aquest quadre és una mostra de la seva atracció per aquests llocs solitaris i enigmàtics que són els fars al capvespre, just el moment abans en què s'acabrà la letàrgia diurna de la seva llum.

Fixeu-vos que no es veu el mar, però el far ens n'anuncia la seva presència (potser el tenim a la nostra esquena) i tampoc no s'hi veu ningú; com a moltes de les seves pintures, el què importa és el moment de la llum; però és fàcil imaginar-se que de seguida sortirà el faroner a la barana, o que els seus fills apareixeran corrents de darrera de la casa, pendent avall...

I sentiu les gavines que tot just acaben de passar en direcció al mar?

Tot això i molt més ens pot suggerir aquest quadre, i com a Hopper, a nosaltres també ens fascinen aquests llocs solitaris (cada cop més) i enigmàtics que són els fars al capvespre.

Lampada de tardor-hivern

2007-09-16T07:59:00.000+02:00

M'hi entretenia avui,
que la lluna trencava l'ou....

Un calendari per acabar bé l'any, amb quatre mesos de fars i espai per a planificar-hi la felicitat:

Pur vent

2007-09-11T13:22:00.001+02:00

A Cap de Creus, just en un edifici annex al far, hi ha un petit restaurant que presumeix de ser el local que captiva el sol més primerenc de la península.

Es tracta d'un local integrat en el paisatge de roca pura, que intenta passar desapercebut en el panorama natural de l'indret per a oferir plats de peix de mercat i/o cuina india.

La terrassa posterior, protegida de la tramuntana, permet un moment de pau abocats a la contemplació d'una costa esquerpa sobre el mar brau de l'empordà.

A més (i aquest és un detallet que no consta a la seva web), l'edifici ofereix tres petits apartaments on anar a passar uns dies prèvia reserva.

Un espai perdut, màgic, trencador, esquerp.... jo vull anar-hi!!

Capdepera (Postaler)

2007-09-01T17:02:00.000+02:00

El Far de Punta de Capdepera també té una història....

i algunes modificacions a l'esquena... o a la cara: una porta més sota l'ull de fassana, per exemple.

Amb tot, sembla que la conservació actual és molt més acurada que no en d'altres fars més modestos... (vegeu-ne la imatge de la Laura i compareu!!)

Ahir i avui de Cala Nans

2007-08-30T18:40:00.000+02:00

Mmmm... tot i que el punt de vista no és estrictament el mateix, sí que les dues imatges permeten apreciar algunes "diferències" entre l'ahir i l'avui...

De la vida a la solitud, de la finestra amb reixa a l'ull cec, de l'annex ran de roca al passadís buit, del pintat lluent a les clofes escrostonades.... que més hi veieu, i no?

.... fa una mica de mal al cor, oi?

Far de Capdepera

2007-08-29T17:55:00.000+02:00

Construit el 1861 i amb una alçada de 58 m sobre el nivell del mar, el Far de Capdepera (o de Cala Ratjada), és el far més oriental de l'illa de Mallorca

Una foto preciosa que em comparteix, de nou, la Laura

Com a curiositat, descobrir-vos (o recordar-vos) una cançó d'en Serrat que fa referència al faroner d'aquest far:

Cada loco con su tema
Lletra i Música de J.M. Serrat

Cada loco con su tema,
contra gustos no hay disputas:
artefactos, bestias, hombres y mujeres,
cada uno es como es,
cada quién es cada cual
y baja las escaleras como quiere.

Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle más que del diccionario,
me privan más los barrios
que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría,
la razón que la fuerza,
el instinto que la urbanidad
y un siux más que el Séptimo de Caballería.

Prefiero los caminos a las fronteras
y una mariposa al Rockefeller Center
y el farero de Capdepera
al vigía de Occidente.

Prefiero querer a poder,
palpar a pisar,
ganar a perder,
besar a reñir,
bailar a desfilar
y disfrutar a medir.

Prefiero volar a correr,
hacer a pensar,
amar a querer,
tomar a pedir.

Antes que nada
soy partidario de vivir.

Cada loco con su tema,
contra gustos no hay disputas:
artefactos, bestias, hombres y mujeres,
cada uno es como es,
cada quién es cada cual
y baja las escaleras como quiere.

Pero, puestos a escoger,
prefiero un buen polvo a un rapapolvo
y un bombero a un bombardero,
crecer a sentar cabeza,
prefiero la carne al metal
y las ventanas a las ventanillas,
el lunar de tu cara a la Pinacoteca Nacional
y la revolución a las pesadillas.

Prefiero,
el tiempo al oro,
la vida al sueño,
el perro al collar,
las nueces al ruido
y al sabio por conocer que a los locos conocidos.

Prefiero,
querer a poder,
palpar a pisar,
ganar a perder,
besar a reñir, bailar a desfilar
y disfrutar a medir.

Prefiero volar a correr,
hacer a pensar,
amar a querer,
tomar a pedir.
Antes que nada soy partidario de vivir.

Far de Cala Nans

2007-08-25T12:06:00.000+02:00

Far de Cala Nans (far 31680/C) Cadaqués

Situació: punta de Cala Nans L: 42º16’N / l: 03º17’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 35,50 metres.
Forma del far: torre cilíndrica sobre una casa blanca.
Llampada: blanca. Grups de 4+1 esclats cada 25 segons.
Longitud de l’esclat: 8 milles.

La llum canviant de la posta

Des de Cadaqués, a uns 3 Km. a peu pel Camí de Ronda que voreja els espadats, s'arriba a Punta Cala Nans (Cala Sa Sebolla), on hi ha el petit far d'aquest poblet costaner. És un far tímid, modest, però que ens va acollir desplegant tota la màgia de la llum del tombant de la tarda.

Temps ençà, quan encara no era automàtic i la seva lampada era de llum fixa, aquest era un far cobejat, el far que triaven els faroners més vells i amb més experiència, perquè representava una mena de pre-retir en un indret privilegiat.

Un far petit, que es fa l'ullet amb el de Cap de Creus, a l'altra banda de la badía...

... amb grup de 4+1 esclats cada 25 segons, el de Cala Nans; amb grup de dos esclats cada 10 segons, el de Cap de Creus.

Una melodia feta de complicitats...

Més enllà

2007-08-24T09:13:00.000+02:00

Cape Arago Lighthouse, Oregon

L'escuma i la boira formant un tot blanc, tou, amable....
el paisatge fred i sol,
la llum càlida, acollidora, al final de la imatge... o del món!!

Capturar la llampada

2007-08-20T13:17:00.000+02:00

Quan l’agost tombi, encara que Cap de Creus hagi sigut esquerp, voldré sortir a capturar imatges: el mar i el far son temes que m’estiren, anar, robar la imatge i tornar...
.
mmmm... i impregnar-se’n, és clar, el sol a la cara i la sal a la pell, i als cabells, a les ninetes, a l’ànima.... i esperar la quieta de la nit, i un flash, essència de lluna i de mar....
.
és molt? ;o)

I quasi era molt.....

Per a aquesta setmana doncs, ja quasi a les acaballes del temps, sortida nocturna:

Marxem a mitja tarda per atrapar la posta a Cala Nans (el far de Cadaqués). Sopem a Cadaqués i enfilem, amb la fosca cap a Cap de Creus a capturar la llampada d’aquest far. Saltarem, entrada la nit, cap a Port de la Selva a visitar Punta s’Arnella i tornarem, molt de matinada (o de matí, ves que no ens enxampi la sortida de sol), al punt de partida.

A la tornada, us n’ensenyo les imatges.... i la poesia

Broma

2007-08-18T16:20:00.000+02:00

Enmig de la broma, perduda, tentineja la lluna..... la veieu?

cercant la llampada, trencadorament blanca, potent, que fa de camí diàfan cap al propi centre

Dreams

2007-08-17T16:45:00.001+02:00

Far Estaca de Bares

2007-08-14T20:50:00.000+02:00

Es el far que està més al nord de la península. No sé si el tens a la col·lecció [...] -diu la Isabel al seu MMS-

I no, no el tenia.... i m'encanta que es recordi de mi i les meves dèries quan volta món!!

El far més al nord... quan la terra té regust d'abisme i el mar d'infinit, quan l'escuma és brava i la roca esmola el vent, quan la salabró s'enganxa a la pell entre mil gotetes transparents que perlen els cabells.....

Més enllà, atlàntic amunt, hi ha el mar del nord amb els seus vuurtorens.... i jo: un fil de lluna de plata fent camí entre Estaca de Bares i Ijmuiden...

Vuurtoren

2007-08-13T09:07:00.000+02:00

Amb aquest nom tan extrany, vuurtoren, els holandesos signifiquen els fars.

Aquest, humil, és en el haven (port) d'un petit poblet holandés típic i tòpic, Marken, que originàriament era una illa i actualment, gràcies al dic que van construir des de Monnickendam, s'ha convertit en una petita península.

No és el far principal de l'illa, però els ocellets s'hi troben a recer, segurs malgrat les nuvolades fosques i el vent de mil dimonis que hi fèia....

Urk

2007-08-12T12:33:00.000+02:00

Urk , al Markenmeer (el mar domesticat del nord d'A'dam) d'Holanda, és un poblet pescador per excel.lència, amb moll, vaixells de pesca, far i olor a peix... però també velers i platja, i gent prenent el sol (n'hi feia molt!!) i banyant-se en el mateix port.

Al final del moll, quasi camuflat entre les darreres cases apilades i enfilat sota un cel blau lluent, el far, bellisssim.....

La llegenda del far

2007-07-31T12:30:00.000+02:00

la màgia de la lluna cendrosa sobre la torra de vigia....