Odalric

Crisis???

2008-07-22T09:12:00.001+02:00

El govern tripartit justifica els contractes blindats per raons d'"ètica"...

Per descomptat, el govern tripartit supera el nombre d'assessors que tenia CiU.

La veritat és que el país està tan malalt al seu cor que una notícia així no és gairebé ni això, notícia.
L'ànima de Catalunya va desaparèixer i ara només resten les mirades avergonyides i les desvergonyides.

La demagògia es va fer servir tant per ocupar el poder que ara no resten forces morals per assenyalar amb el dit els comportaments hipòcrites.
El sentiment de culpa és tal que hom s'ha desvinculat emocionalment de la realitat.

Ves a saber cóm estarà el país quan vulguem reaccionar.

Ves a saber si podrem reaccionar.

Ves a saber si sabrem reaccionar...

Crisis...?

2008-07-03T18:58:00.002+02:00

"Cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV-3 la crosta nacionalista" (*)

2008-06-27T15:58:00.005+02:00

(*) Joan Ferran dixit

L'Antoni Bassas "deixa" El Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies insalvables amb la direcció...

Puigcercós i els teus nets

2008-06-08T14:01:00.003+02:00

Doncs ja està.
Com no podia ser d'un altre manera, la lluita de poder dins Esquerra s'ha resolt sense que hi hagi cap novetat pel país.

Tinc amics que pronosticaven resultats que no passaven de ser desitjos benintencionats.
Personalment sempre he estat com a mínim escèptic amb el que aquesta "batalla" significava. Assumia que la decisió estratègica pel Tripartit no estava qüestionada i que la pura lluita per les cadires no tenia cap honorabilitat ni interès.

Voler-se fer l'amo del tros només te interès per l'observador si el que es vol conrear és una nova llavor. No era el cas.
La gent d'esquerra ha votat seguir amb la mateixa tònica actual de mediocritat. És trist però no sorprenent.
D'aquí dos mesos, ningú recordarà res del que ha passat i tot tindrà l'olor de ranci habitual. El dia a dia vergonyós serà el que ja coneixem. Cap novetat al front.

I quan passin més de dos mesos, quan passin els anys, què li diran els votants d'esquerra als seus nets quan aquests preguntin "Avi, què veu fer per Catalunya?"

"Vam fer un membre de l'executiva del PSOE president de la Generalitat"

I la cara del nen s'il·luminarà...

Nova cultura de l'aigua...

2008-05-31T14:00:00.000+02:00

No beure aigua.

Sí senyors, la formula tan publicitada pel tripartit durant les darreres campanyes electorals apel·lava a una cosa que es deia "nova cultura de l'aigua". Una cosa que ningú ben bé sabia que volia dir ni què significava, però que sonava super progre i super ecologista i super guai.

Ara s'entén el seu significat: S'ha de passar sed.
Cóm no hi havíem caigut tots abans? Amb lo fàcil que és...

Però clar, fer passar sed (perquè ells no en passen, clar) potser no és un objectiu massa difícil d'aconseguir per aquesta colla de jonkis pels informes de 1.000 euros la línia.
Cal anar més enllà en els reptes i aconseguir de retruc fites més importants.

El pla ha estat clar:
Primer confonem el populatxo amb un ball de definicions.
Que si transvasament, que si auxili entre rius, que si H2O de turisme, que si captació temporal i reversible de recursos hídrics... a veure qui te més imaginació.
Tot menys dir la veritat, doncs això seria reconèixer que el tripartit havia fet demagògia amb aquest tema. Cal mentir abruptament a la cara de la gent.

Segon, comparar l'acció de Govern amb la dels partits polítics que l'integren.
El Govern tripartit diu una cosa i els partits del tripartit surten al carrer amb la pancarta encontra del seu propi govern. Fantàstic.

Tercer, demostrar al poble de Catalunya que qui mana a Catalunya és el Estado Espanyol.
Que voleu fer la pirula del transvasament per la capçalera dels rius? NO; es fa per Tarragona i a callar.
Que no voleu canonada? Canonada que te crió.
Que voleu que una canonada que val 180 milions d'euros un cop es faci servir es desmunti un tros per "garantir" que no es farà servir més (perquè la meva paraula o la llei no tenen credibilitat, clar)... no me haga usted reir, hombre!
Així, quan tota Catalunya mira a veure qui solucionarà els seus greus problemes, l'Estat imposa el seu criteri i la seva voluntat en el tema de l'aigua i alhora la Generalitat aprova una llei referent als piercings i els tatuatges. FAN TAS TIC

Ja havíem aconseguit que a Espanya se'n fotesin de nosaltres, però ara ja som nosaltres mateixos que no sabem on mirar per no riure/caure'ns la cara de vergonya.

Quart, demostrar que no som ningú.
Després d'aquest impressionant desgavell, arriba la puntilla quan el nostre govern diu que la canonada es farà tot i les recents pluges, i va ZP i anuncia que es derogarà el decret de transvasament i es rescindiran els contractes amb les empreses que l'havien d'executar.
Perquè amics, qui dictava què s'havia de fer era Madrid però qui ho havia de pagar era la Generalitat... hi pot haver humiliació més gran?

NO SOM NINGÚ, és així de trist i així ha quedat demostrat per tothom. Per nosaltres també.

Per tant, ja tenim el que volíem... la gent ja sap que si la Generalitat desapareix no passarà res perquè tenim l'Estat Espanyol.

Nova cultura de l'aigua? Passar sed física i passar sed política. BINGO!

Brooklyn

2008-05-23T00:07:00.002+02:00

Es celebra el 125é aniversari del pont de Brooklyn.

Qui l'ha vist se n'ha enamorat. Qui hi ha caminat només hi pensa en tornar.

El pont de Brooklyn és el símbol del progrés i de la voluntat.

El camí i la seva superació.

La Llibertat.

Per molts anys!!

Trobada d'amics d'Israel (II)

2008-05-01T12:06:00.002+02:00

Ahir es va celebrar la primera trobada d'amics d'Israel.

Va ser una acte bonic i entranyable on vam celebrar la Iom HaShoà ve HaGevurà, la cerimònia de record pels 6 milions de jueus assassinats pel totalitarisme nazi.
També vam celebrar el 60é aniversari de la creació de l'estat d'Israel i per tant i com és costum en el poble jueu, les festes són alhora record, respecte i alegria.

És simplement admirable que un poble conformat per només uns 14 milions de persones puguin irradiar a la humanitat una quantitat tan gran de creativitat, cultura i coneixement i a més, sense perdre les seves arrels.

El poble jueu ha estat perseguit al llarg de la història per tota mena de règims, especialment els totalitaris. El nazisme, l'estalinisme i ara el totalitarisme islàmic han intentat i continuen intentant fer desaparèixer aquells que millor representen els valors de la Llibertat.
L'acte d'ahir és el mínim que podem fer en agraïment pel seu llegat.

Shalom amics!

Totalitarisme

2008-04-29T23:30:00.000+02:00

23 d'abril

2008-04-23T17:43:00.003+02:00

Bona diada de Sant Jordi!

Defensors de la República

2008-04-17T00:55:00.004+02:00

El 14 d'abril de 1931 es proclamà la II República a l'estat espanyol.
5 anys més tard una sublevació militar iniciava la guerra civil.
A tot el món milers de persones es van solidaritzar amb la legalitat vigent i constituïren les anomenades Brigades Internacionals.

Val la pena recordar cóm els jueus van sacrificar-se per nosaltres sense demanar rés a canvi. I val la pena perquè avui en dia a casa nostra hem girat l'esquena a un poble que sempre ha sigut generós i sempre ha rebut a canvi maltractament.

Es mereixen com a mínim una aproximació honesta a la seva realitat i un intent de no caure obligatòriament en els prejudicis tronats habituals.

És simplement el mínim que els devem...

* La il·lustració mostra la portada del butlletí en jiddisch que publicaven els jueus de la companyia Naftalí Botwin de la brigada Dombroswki del batalló Palafox (XIII Brigada Internacional)
** Font de la il·lustració El Llamp

14 d'Abril

2008-04-14T00:56:00.002+02:00

Martin Luther King, 40 anys del somni

2008-04-04T22:37:00.001+02:00

Trobada d'amics d'Israel

2008-04-01T18:43:00.006+02:00

http://amicsisrael.wordpress.com/

Crisi a Esquerra...

2008-03-11T21:05:00.005+01:00

... per això potser?

*Papereta "d'ERC" al Senat

No votaré a Esquerra

2008-03-06T20:21:00.001+01:00

El saben aquell que diu que un senyor de Barcelona volia anar cap al nord i va el tiu i es puja al tren direcció sud. Si fos un acudit d'Eugenio no faria cap gràcia. Però si és una descripció de l'erràtic comportament d'Esquerra en els últims anys, encara la fa menys.

El seu nord és la independència, però regalen al PSOE la presidència de la Generalitat. Naturalment que el PSOE té dret a presidir la Generalitat. El que passa és que és un partit que s'oposa radicalment a la sobirania de Catalunya. És més. És el partit que va fer dimitir el Carod del seu càrrec de conseller en cap. El que va obligar Esquerra a hissar banderes espanyoles.

El que va passar el ribot a l'Estatut del 30-S. El que va expulsar a ERC del Govern per votar no en el referèndum. És el partit que ignora arrogantment la sobirania del Parlament de Catalunya. El que ha exterminat l'ala catalanista del PSC i ha enviat a Maragall i als seus Ciutadans al cementiri polític (per cert: l'objectiu del Tripartit 1.0 no era catalanitzar el PSC? Felicitats: objectiu complert!).

Davant d'aquestes constants humiliacions i agressions, la reacció d'ERC ha estat, en paraules del seu expresident, Heribert Barrera: "oferir un patètic espectacle durant quatre anys de recolzar incondicionalment i gratuïtament l'agressor".

Quan els salvadors de la pàtria donen més importància a la poltrona que a la dignitat, em ve a la ment aquell acudit d'Eugenio: "Gràcies, però que hi ha algú més? ". No votaré Esquerra.

Xavier Sala i Martín

Això és Catalunya

2008-02-01T12:02:00.000+01:00

Ferreres

This is Spain

2008-01-29T22:32:00.000+01:00

S'ha celebrat una cimera a Londres per tractar la crisis financera.

Per descomptat no s'ha comptat amb Espanya.

Com que en Zapatero està ocupat amb aliances absurdes i ridícules, la gent que vol arreglar problemes seriosos no te temps ni ganes de perdre el temps convidant mediocres que només saben subornar els votants amb 400 euros per cap.

La típica claca progre-aïllacionista de per aquí segur que prefereix aquesta foto a la de l'Aznar amb el Bush i el Blair amb els peus a sobre d'una taula.

Magnifiquem la mediocritat vers l'influencia... encara que tan l'una com l'altre siguin protagonitzades per horteres.

Maldat

2008-01-25T17:58:00.000+01:00

Torno a sentir l'enèsim cop que es desarticula una banda de pedòfils...

Aquest fet de la pederàstia simplement em supera. No puc entendre que algú pugui atemptar contra el bé més preuat d'aquest món, els nens.

Si la Maldat calgués definir-la, aquesta seria la forma més terrible de fer-ho.

Penso que aquest acte brutal i imperdonable no pot ser resolt amb les lleis dels estats. Aquest crim mereix el càstig absolut i per descomptat, amb les nostres pròpies mans.
Les lleis només serveixen per minorar el càstig d'aquests delinqüents, d'aquesta basura.
I sí, parlo de castig perquè qualsevol altre intenció és insultant. Ni reeducar, ni reinsertar, ni curar, ni transformar, ni res. Un castig. El castig.

Res pot desfer el Mal causat, però sí eliminar el causant.

Cap llei, cap subterfugi, cap prevenció ha de servir per la impunitat. En aquest cas, ningú ha de protegir al monstre i cal que les víctimes sàpiguen quan puguin entendre el món, quan siguin més grans, que aquell que els va matar en vida ja no els pot fer més mal. Que aquell crim terrible va ser immediatament castigat i per tant, el seu patiment va ser immediatament comprés.

Qualsevol altre "solució" és un missatge d'indiferència que condemna a les víctimes a una segona mort.

Proporció

2008-01-17T00:10:00.001+01:00

No fa massa temps (tot i que sembla una eternitat), polítics com el Jordi Pujol o el Miquel Roca anaven a Madrid a defensar els interessos de Catalunya.
Ells sols representaven el nostre país amb dignitat reconeguda i indiscutida per part d'Espanya.
Una sola persona representava tot l'edifici institucional i tot un poble. Així es veia i sentia. Era una evidència.

Normalment es produïen confrontacions per la divergència dels objectius entre les parts però la seriositat era la norma inquebrantada.

El més normal era que a Madrid es neguessin a qualsevol demanda catalana però alhora, el més normal era que Catalunya anés fent el seu camí.
L'Estatut pactat a la transició no permetia una televisió pública o el desplegament de policia pròpia per exemple, però finalment es va crear TV3 i es van desplegar els mossos d'esquadra.
La voluntat, visió de país, patriotisme i determinació dels polítics catalans esmentats van possibilitar que el nostre país caminés en la seva reconstrucció de forma cohesionada i orgullosa.
La immersió lingüística és filla d'aquella època i aquella voluntat i és indubtablement la peça més important i necessària per entendre la Catalunya actual.

Ara, els polítics del tripartit estan literalment enderrocant l'ànima i l'esquelet del país.

TV3 és una vergonya i ha deixat de ser líder d'audiència. No cal recordar que està sent eradicada del País Valencià.
Els mossos d'esquadra han patit un atac per part del mateix govern que ha significat un descrèdit traïdor.
Hom s'atreveix a qüestionar la llei d'immersió lingüística com mai havia passat. O millor dit, ara ningú la sap defensar.

I és que clar, els actuals dirigents de la Generalitat van a Madrid a defensar les competències legalment reconegudes a l'actual Estatut i tal com es veu en la fotografia que encapçala aquest article, són necessaris quatre consellers (dels teòricament "bons" o "pota negra") per fer-ho front una ministra socialista. Endevineu qui va guanyar la partida? Sabeu qui va sortir amb la cua entre les cames?

I és que amics, aquesta és l'actual proporció de les coses.
Defensar les competències ja reconegudes per llei necessita quatre consellers front una ministra... per acabar fracassant.
Hem passat d'aconseguir i/o directament inventar noves competències a no saber defensar competències ja reconegudes per llei.
Hem passat de la voluntat d'un sol home front el govern d'Espanya al fracàs de quatre consellers front una sola ministra espanyola.

Hem passat de l'honor al més miserable dels ridículs.

De l'orgull a la vergonya...

I si a sobre recordem cóm un sol home va ventilar-se tot el govern de la Generalitat, si pensem que un simple número dos per la circumscripció de Madrid va passejar-se pel Parlament de Catalunya, la pena m'envaeix i la melancolia m'enverina.

Sí, l'actual proporció de les coses fa mal...

Any I

2008-01-14T14:00:00.000+01:00

Avui fa un any que vaig iniciar el blog.

Aquest any ha significat per a mi un any ple de novetats, situacions i moments molt importants.
Realment podria definir aquest any d'inesperat i intens.

He tingut l'oportunitat de compartir els meus pensaments amb tots vosaltres i el cert és que ha estat molt interessant per a mi...

Afers personals i professionals m'han condicionat el ritme d'actualitzacions però he intentat que de forma més o menys regular sempre hi hagués alguna novetat.

Només em resta agrair-vos la vostra participació i desitjar poder fer d'aquest espai un lloc de participació i debat com a mínim un any més.

Una abraçada!

Any nou, vida nova...?

2008-01-13T17:16:00.000+01:00

Comença un nou any i la tradició demana que observem el seu adveniment amb desitjos de millora personal i col·lectiva...

En el cas del nostre país, Catalunya, els seus desitjos tindran també el seu tradicional incompliment.

Per començar, l'allau d'augments de preus insuportable per part de les administracions. Després el ministre suposadament intel·ligent del govern d'Espanya acusa els ciutadans d'afavorir l'inflació amb les propines als bars i recomana que mengem conill i no pollastre...
Alhora, el govern de la Generalitat augmenta més del doble respecte al govern de Madrid el preu de les autopistes... quan fa quatre dies cridaven l'insubmissió impositiva, amb l'únic detall que eren a les hores oposició.
Amb aquesta coherència, perquè els sindicats no han de demanar augments de sou desproporcionats? Si l'exemple és l'administració, doncs apa, tothom a exigir (que treballar és el de menys).

A Catalunya sembla possible que els mateixos que un dia diuen una cosa puguin dir la contraria no a l'endemà, si no el mateix dia amb un lapsus de cinc minuts mal contats. I és possible perquè la gent els votarà en massa en les properes eleccions, fent que el lema de New Hampshire "Viu lliure o mor" ("Live free or die") sembli propi d'extraterrestres.

Potser Catalunya és mereix tot plegat i potser sempre ha estat igual.

De fet, Epicur sembla que pensava en Catalunya quan va dir "L'Home és ric des de que s'ha familiaritzat amb l'escassesa."

Feliç Any Nou!

2007-12-30T13:58:00.000+01:00

Feliç Any 2008!

Amb tot el meu cor desitjo per tothom una molt bona entrada d'any nou i que la felicitat sigui la protagonista absoluta de les nostres vides.

Igual que una llar de foc escalfa una llar, que el nou any ens procuri l'escalfor de la nostra ànima.

Una abraçada ben forta per tothom!

BON ANY!

Bon Nadal

2007-12-24T00:59:00.000+01:00

Us desitjo a tots que passeu un molt bon Nadal i unes molt bones festes en companyia dels qui estimeu i us estimen.

Que la joia, l'alegria, la felicitat i l'amor omplin casa vostra.

Una abraçada per tothom...

Fets, no paraules (V)

2007-12-23T00:24:00.000+01:00

José Montilla:

"els nostres diputats no van a Madrid a fer l´índio"

* Aquest retall de premsa és del passat estiu... si sumem els desastres del mig any següent, potser ens agafa un cobriment.

Legalitat Islamista

2007-12-21T20:25:00.000+01:00