Blog de NATXO ROVIRA

Segueixo corrent...

2008-07-27T10:23:00.000-07:00

Amb l'excusa de les curses, estic coneixent Catalunya, i fent molts amics. Des del passat 15 de juny, he fet quatre curses més:

La Cursa del Templers 10 Km, a Lleida, on vaig anar amb el Joan, que és un fenomen com atleta i encara més com a persona. A Lleida vaig fer 44'56", tot i la tremenda pujada final al Castell dels Templers.

Posteriorment, la Cursa de la Campana, a Vacarisses. La meva primera i darrera (crec) cursa de Muntanya. Aquella cursa la vaig acabar a l'Hospital, amb una fractura oberta al dit, per una caiguda absurda quan faltava menys d'un quilòmetre. Vull donar les gràcies a les assistències sanitàries i de protecció civil, i sobretot al Xavi, per l'ajuda emocional. Més que el fet de les ferides en sí, l'experiència de l'accident, el soroll, l'ambulància, les urgències, l'hospital... buff... van ser emocions molt colpidores, tot pensant en el David. Però crec que vaig sortir molt reforçat.

Ja recuperat, una nova cursa de 10 Km., aquesta vegada l'anomenat Campionat de Mig fons d'Andorra. Una cursa dura i anàrquica (46'50"), però molt xula. Vaig pujar dissabte amb el Xavi i vam dedicar quasi tot el cap de setmana al running i a compartir amistat.

I finalment ahir, la Cursa de l'Espluga de Francolí, de 15 Km., sota una calor bestial. Vaig tornar a fer viatge amb el Joan, tot quedant a Rajadell, prop de Manresa, i desprès parant a sopar a Tàrrega, apa! la Volta a Catalunya!. Una cursa extraordinària, força dura, que passa per dins del Monestir de Poblet, i enmig d'un paisatge ben bonic.
En totes les curses, he coincidit amb molts amics correcats, i l'ambient de camaraderia és tope gratificant i de vegades, emotiu. Estic molt orgullós de pertànyer a aquest club i de tot el que m'està permetent viure. A vegades penso que la meva afició per córrer m'ha ajudat a sobreviure...

Per cert, ja porto 1.011 kms. acumulats des de que va començar aquest any 2008... semblo el Forrest Gump...

Cantar el Messies: èxit o fracàs?

2008-07-16T10:29:00.000-07:00

Divendres passat em vaig presentar, agosaradament, a una audició per formar part del cor participatiu que cantarà el Messies de Hendel al Liceu.

http://www.fundacio.lacaixa.es/musica/mesias_ca.html

No vaig ser acceptat.

D'una banda crec que és important parlar també dels nostres fracassos. I d'altra banda, en el fons estic molt content perquè em vaig atrevir a fer una cosa què en altres temps hauria estat completament incapaç, precisament per por al fracàs.

"Debes hacer las cosas que crees que no puedes hacer"
Eleanor Roosvelt

Concert Homentage pel David

2008-06-14T10:56:00.000-07:00

El passat 23 de maig vam fer el concert d'homenatge al David amb motiu de la commemoració del primer aniversari de la seva marxa física. Ja vaig escriure un post al bloc del David en relació a tot el que va representar aquell acte. Ara penjo un resum amb els moments més emotius per si algú ho vol rememorar.

10 Km. de Pineda

2008-06-11T11:33:00.000-07:00

El passat dia 1 vaig anar córrer a Pineda de Mar, una de les curses de més prestigi entre els corredors. Va ser una passada, mai havia corregut amb tanta pluja. Al principi tots intentàvem ingenuament mirar d'evitar els bassals, per no mullar massa els mitjons. Però la pretensió era ridícula. De seguida vam haver de travessar bassals immensos, tolls i rieres, amb l'aigua de vegades arribant a mitja cama. M'ho vaig passar molt i molt bé, i al final ja buscava directament on hi havia més aigua per xapotejar. Molt divertit.

A més, vaig fer de llebre per primera vegada. Vaig acompanyar al meu estimat amic Josep Antoni, per mirar de marcar-li un ritme adient per baixar la seva marca i anar-lo animant. Al final, tot un èxit per ell, perquè va aconseguir baixar la seva millor marca en més de 4 minuts. Molt bé J.A.! I també va debutar el Tiet Jordi com a CoRReCaT, millorant també llargament la seva millor marca. Felicitats, Maguila!! Tot i la pluja, Pineda continua sent la millor cursa per millorar registres...

L'any passat, Pineda va ser la primera cursa sense el David, i allà li van dedicar un minut de silenci. Aquest any ha estat molt diferent, una cursa amb efectes cicatritzants. Gràcies, David, per tanta aigua, va ser molt divertit. Va ser molt diferent...

25 de maig al Berguedà

2008-06-04T11:07:00.000-07:00

Ja ha passat el mes de maig. No és que tingués ganes que passés, no, no. Simplement constato un fet. Un dia, i desprès un altre, i tot continua, de vegades tinc la sensació que estem més lluny del David; de vegades, més a prop...

Calia, però, pensar en el cap de Setmana del 25 d'agost, i amb temps, vam decidir passar-lo Gòsol, en companyia d'alguns amics molt estimats. En qualsevol cas va ser un cap de setmana dur, l'Anni especialment lluny de tot allò que li dona força, sentint el dolor amb tota la intensitat, i jo el vaig viure amb un buit enorme i molta apatia i indiferència. En aquells moments res et consola, res t'il·lusiona, res et serveix. Per això, agraïm profundament l'esforç dels amics perquè imaginem que no ha de ser fàcil, aguantar el dolor, i no acabar de saber què més oferir. I ens van oferir lo màxim: el seu amor, malgrat tot.; I la seva presència.

També els nens hi van contribuir. Cada vegada estic mes convençut que els nens veuen més enllà de les nostres paraules. Hi crec fermament, i potser és una capacitat que perdem amb els anys. Van estar especialment tranquils i ben avinguts, com si sabessin que l'equilibri de tots plegats no es podia alterar. Veure'ls a tots ells ens va evocar molt l'absència (o la presència) del David, així com certs llocs o activitats.

Bé, tot plegat, calia passar-ho, i ara, estem convençuts que ho vam fer de la millor manera possible. Us convido a veure unes fotos d'aquests dos dies tan especials. Les foto més maques, com no, són de l'Anni i del Xavi.

Actuació a l'Ateneu

2008-04-20T00:10:00.000-07:00

El passat 4 d'Abril vam fer una actuació amb la BQB amb motiu del 10è aniversari de l'Ateneu del Mòn. Desprès de l'experiència de cantar a St.Antoni de Vilamajor davant de tants amics de Ca n'Eva, pares i mares que també han perdut fills, on per primera vegada no em vaig sentir culpable a dalt de l'escenari i vaig poder entendre que cantant em sento bé, que el David segur que és el que vol o voldria, i que podia mostrar a tots els altres pares que puc seguir endavant sense deixar ningú que estimo enrere, aquest concert a la Patronal el vaig gaudir especialment. Aquest és un breu "clip" d'aquella actuació. Apte només pels amants no massa exigents de gòspel d'aficionats.

3 dies a Londres

2008-03-30T13:21:00.000-07:00

Aquests dies de Setmana Santa va decidir fer una escapada a Londres amb la Imma, tot aprofitant que una amiga nostra de la Farmàcia, la Sabina, s'ha anat a viure-hi. Ho vam fer sobretot per l'Anna, però crec que també per nosaltres. Són d’aquelles coses que no tens cap ganes de fer, per les què és difícil il.lusionar-se i que a mida que s’acosten van provocant un cert temor per haver de sortir dels límits coneguts on hem après a conviure amb la marxa del David. Però també som conscients que l’Anna necessita seguir mantenint l’alegria per viure. I nosaltres també, perquè si el David s’ha anat, segur que no és per que visquem amb amargura. Aixa doncs, per ell, volem donar gràcies cada dia de que estem aquí i que tenim molt per aprendre i donar.

A Londres vam passar una dies molt tranquils. Només arribar a l’hotel, igual que ens va passar a Suïssa, ens va succeir una cosa sorprenent, molt sorprenent, i que per nosaltres era un missatge directe del David per convidar-nos a gaudir del viatge i per dir-nos que segueix amb nosaltres.

Crec que Londres és una ciutat molt còmoda per visitar, amb un transport públic excel·lent, i una escenografia molt peculiar i identificable, que et permet, crec, tenir la sensació de que estàs una mica al centre del món, llocs molt coneguts encara que no hi hagis estat mai. Va fer un fred imponent, de fet ens va nevar força, però vam anar passejant sense presses pels llocs més emblemàtics. Fins i tot vam tenir l’oportunitat d’anar a veure un dels nombrosos musicals que es fan a Londres, un que es deia “Wicked”, amb uns efectes visuals increïbles. L’Anna petita va ser molt feliç, i nosaltres, en general, vam estar molt serens, gaudint de l’Anna i de la companyia, sempre tenint molt present al David als nostres pensaments.

La Marató de Barcelona

2008-03-10T13:01:00.000-07:00

Doncs el passat dissabte dia 2, per fi vaig córrer una marató. I la vaig acabar. Després de molts mesos de preparació, vaig sortir tranquil i ingènuament confiat. Fins al km. 30 les sensacions van ser molt bones. Anava corrent amb el Xavi i altres amics que anàvem trobant. L’Anni , que ens anava seguint en metro, anava apareixent cada 5 kms. Era la referència per “trossejar” mentalment la cursa i esperar amb delit el següent punt de trobada. Però al km.33 van entrar els dubtes i aquí el factor psicològic em va jugar una mala passada. Passat el km.39, em vaig aturar. Però només quedaven 3 kms, i tot eren crits d’amics corredors que em deien que no m’aturés, alguns s’oferien a fer-me de llebre. Al final vaig tornar a posar-me a córrer però van ser tres kms. molt durs, el carrer Sepúlveda es va fer interminable, una tortura.

Al final, però, vaig tenir un bonic premi. L’speaker, que és un company de Corredors, em va reconèixer i va dedicar per megafonia la meva arribada al David . I l’Anni era allà per sentir-ho. Va ser un moment molt emotiu i especial.

Just al arribar, em va emocionar veure que m’estaven esperant el Miquel i el Xavi . Estava tan destrossat físicament que vaig dir que mai més correria una Marató. Ara ja no estic tan segur, i passat els dies, ja començo a valorar una mica més el que significa acabar una marató. Per cert, el temps final va ser de 3:58:14, just per sota de l’objectiu previ que era acabar en menys de 4 hores.

La Marató de Barcelona és una cursa imponent, pràcticament plana, discorre pels llocs més emblemàtics de Barcelona, que aquell diumenge em va semblar una ciutat especialment bonica. A mi em va agradar sobretot el moment en què la cursa arriba al mar. Enguany es van apuntar 9000 corredors dels quals més de la meitat eren estrangers.

Per cert, el dorsal que em va tocar, el 4134, conté una succesió de números molt emblamàtic per nosaltres. Algú veu el mateix que nosaltres? gràcies, David...

Marató de Barcelona: Rien ne va plus....

2008-02-24T13:30:00.000-08:00

Bé, si no passa res que m'ho impedeixi, diumenge que ve intentaré acabar la meva primera marató. Ara representa que ja tota la feina està feta, i aquesta setmana toca entrenar molt suau i cuidar molt l'alimentació i el descans. L'any passat no la vaig poder córrer perquè em vaig fracturar la clavícula just a un mes de la prova. Llavors em va semblar una mala jugada del destí. Ha passat un ja any, un any en el que la vida m'ha donat el cop més dur i de pas, s'ha encarregat d'ensenyar-me el que realment importa.
Ara tinc molts dubtes sobre si seré capaç d'aguantar els 42,192 Kms. Diuen que aquests dubtes són normals i que no tindré cap problema per acabar en menys de quatre hores. El que tinc clar és qui m'acompanyarà tot el recorregut, en el meu cor, i si acabo, Ell serà en qui primer pensaré...

Actualitzo:
Són les 19 hores del 1 de Març, demà ja és el dia. Estava una mica trist aquesta tarda, però he rebut aquest poema d'una bona amiga que ja fet diverses maratons, i m'ha fet tornar la il·lusió per demà, ha sigut una sensació molt càlida (gràcies a tots pels vostres comentaris d'ànims!!!):

Costa imaginar-se què se sent
quan falten menys de dos dies
per fer la marató
tot és com una incògnita:
què passarà?, com em trobaré?
Pots fer-te la pel•lícula
com amb moltes altres coses a la vida
però després, segur que tot és ben diferent
(sempre és diferent i sempre és millor, com és això?)
perquè de l’angoixa i d’una certa inseguretat
segur que s’esdevé una gran satisfacció,
la realització d’un somni de fa molt de temps.
Quan vaig fer la marató
recordo que vaig pensar
amb el dia a dia d’entrenaments
quan feia fred i era molt d’hora pel matí
i que al córrer al passar el carrer
quan el semàfor anava a canviar,
em feien mal les cames...
Recordo que va ser un dels millors dies
de la meva vida,
aquell catorze de març, a Montjuic.
A la tarda encara hi vaig tornar
a recollir romaní florit
i cap a casa amb aquell tresor immens
que vaig compartir sobretot, amb mi mateixa.

I segur que tot és ben diferent de com t’imagines

segur que serà diferent, segur que serà molt millor!

Xènia

29 de febrer de 2008

Dues Mitjes Maratons, dues sensacions diferents

2008-02-04T10:36:00.000-08:00

El passat dia 20 de gener vaig còrrer la mitja marató de Terrassa. Va ser un matí extraordinari. Ple d'amistat i de mostres d'afecte. Un matí per compartir amb amics correcats i que vaig viure relaxat i molt content. Vaig conèixer en Pluvinet i en Marc01 i juntament amb el Xavi, vam far quasi tota la cursa plegats, fent relleus i amb bon ritme. Al final, em va sortir una marca impensable fins fa pocs dies, tot baixant quasi 6 minuts la meva anterior marca personal. En acabar vaig coincidir amb en Granadero, que és qui va guanyar la Cursa memorial del David i qui ens va regalar la copa. En resum, vaig tornar a casa satisfet i amb molta pau.

Quinze dies desprès, tot va ser molt diferent. Vaig anar a Granollers a còrrer la seva prestigiosa mitja. L'any passat havia anat amb l'Anni, l'Anna i el David. Ahir, només arribar a Granollers vaig començar a sentir una forta enyorança del David. Tot em recordava a ell, cada instant d'aquell matí, cada racó, com ho va viure, la seva actitud, la seva imatge. Ahir vaig sentir una gran desolació, i em vaig mostrar apàtic i insociable. Desprès a la cursa tampoc vaig tenir bones sensacions i vaig patir força. Tot i així vaig tornar a fer marca personal, però ahir m'era exactament igual. Vaig tornar a casa trist sense poder aportar gaire energia.

Malgrat tot, em quedo amb la xerrada amb el Miquel, que és un amic correcat que m'ha donat molt suport aquests mesos i a qui vaig retrobar a Granollers. I, per suposat, amb la gran cursa del Xavi, que està en un estat de forma extraordinari i va fer un "carrerón" i una gran marca.

Pel meu amic Xavi

2008-01-13T18:45:00.000-08:00

Ha passat un any des d'aquestes dues fotos. Totes dues corresponen a la Cursa del barri de Sant Antoni. Avui fa un any, les coses eren molt diferents. El David estava a casa, en aquells moments ni pensava amb ell, perquè mai no acostumem a pensar en les coses que creiem nostres per sempre. Ha passat un any, el pitjor de la meva vida, un any en el que he perdut la sensació física de tenir al meu costat una de les persones que més estimava.

Però aquestes dues fotos, així, juntes, són un símbol d'altres que no han canviat gens, i si de cas, a millor. Veient-les me'n adono que el Xavi ha continuat al meu costat dia a dia, oferint-me la seva amistat incondicional, aguantant el meu dolor, escoltant els meus sentiments, compartint el seu temps, explicant-me les seves inquietuds i fent-me passar molt bones estones.
Gràcies, Xavi, ets un amic collonut.

Ja saps el que per mi significa 'Le Petit Prince'. El passatge de la guineu és un dels més especials. En ell, el petit príncep diu: "Només era una guineu igual que cent-mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món". És un llibre molt savi.

MÀGIA EXPLICADA

2008-01-12T11:53:00.000-08:00

Un vídeo molt xulo. Sorprenent. De tota manera, no sé que pensaran altres mags. M'ha agradat veure'l, però a partir d'ara quan torni a veure aquest número, segur que me'l miro diferent.
Em sé d'un a qui això li hauria flipat. Segur que ho ha vist amb mi...

Canviar la QUEIXA per SOLIDARITAT, GRATITUD i ALEGRIA

2007-12-30T04:04:00.000-08:00

La Maria és la filla de la Montse Prats, una mestra de l'Escola del David i l'Anna, molt estimada per nosaltres. La Maria està al Senegal treballant de cooperant. Aquesta és la seva felicitació de Nadal d'enguany. Contundent, senzilla, tendre, bella.
Mentre aquí sempre ens estem queixant, hi ha persones que viuen d'una altra manera.
Per pensar-hi.
Felicitats Maria, i felicitats Montse.

42 anys

2007-12-27T00:28:00.000-08:00

El passat dia 24 vaig fer 42 anys, tot un privilegi això de fer i acumular anys. Aquests són els regals més preuats: el de la meva filleta Anna i els del Carles i la Núria. I també el del David, que m'ha ensenyat aquest Nadal a seguir superant proves sense por, a educar el dolor, a viure amb serenitat, a estrènyer els vincles d'amor i amistat, i a fer un esforç pels qui tinc a prop .

Sica Sni Ihambla

2007-12-23T05:22:00.000-08:00

En Joan Lluís Parra és un músic que ha fet aquesta cançó que recull textos de nadius autòctons d'Amèrica del Nord. Ens va proposar a la Bella Quirze Band si el volíem acompanyar per fer els cors. Desprès de gravar aquests acompanyaments pel CD, posteriorment vam fer una sessió pel VídeoClip. És el primer cop que participem en un, almenys jo. Durant la gravació, se'm va fer molt pesat repetir una vegada i una altra la mateixa cançó (coses del tècnic que mai no acabava d'estar satisfet), però un cop vist el resultat, crec que pagava la pena. Si el voleu veure, aquí el teniu.

Joseph and the amazing technicolor dreamcoat

2007-12-09T08:48:00.000-08:00

El passat dissabte vam anar a veure l’obra de teatre musical “Josep i l’increïble abric de colors”. Aquesta obra és el primer musical d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, creadors d’altres obres com “Jesucrist Superstar”, “Phantom in the Opera” o “Cats”, entre d’altres. El van crear al 1968, quan tenien 20 anys i des de la seva estrena en el format actual al West End de Londres, no ha deixat de representar-se arreu del món. Encara avui, es pot anar a veure a Londres, i fins el juny del 2008 no hi ha entrades.

L’equip del Teatre del Sol de Sabadell ha fet un muntatge ple de talent, energia i imaginació. La música de Lloyd Webber és excel·lent, com també ho són les veus i la interpretació dels actors així com l’espectacular escenografia, on es combinen números musicals diversos: western, cançó francesa, tango, rock, musica el carib, de cabaret. En resum, per nosaltres va ser una vetllada inoblidable. Si teniu ocasió, us recomano que us acosteu a Sabadell a veure aquesta obra. El preu de l’entrada són 22 €, que veient com està el pati, i la qualitat del muntatge, em sembla un preu molt més que raonable. I a més, suposa l’estrena per primera vegada d’un musical de Lloyd Webber en català!!!

AMAZING GRACE

2007-11-28T00:55:00.000-08:00

Dijous dia 22, vam fer una actuació amb la BellaQuirzeBand a l'IES Arraona de Sabadell, amb motiu de les celebracions del seu 40è aniversari. A part de que el concert va resultar molt exitòs, i de que ens vam sentir molt bé sobre l'escenari, el fet més destacable pe mi va ser el debut de l'Anni com a solista, interpretant juntament amb l'Esther, aquesta bonica peça, de nom Amazing Graze. Anni: vas ser molt valenta, vau cantar molt bé, i t'estimo molt. Sé que el David et va estar donant coratge per poder cantar...

Més Kilómetres acumulats

2007-11-25T10:55:00.000-08:00

Tres curses més aquest mes de novembre. El dia 4, el cross de Sants, que de cross només té el record del seu origen, perquè és un 10.000 sobre asfalt pel barri de Sants. 45'23" de marca, estic molt satisfet per aquestes alçades de la temporada.

El diumenge 18, la Mitja Marató de Ripoll. 21 Kms. per uns paratges extraordinaris, de Ripoll a Sant Joan i tornada. 1h48'27" de marca i sobretot, bona companyia d'amics Correcats durant tota la cursa. Algun problemes físics em van fer pensar en abandonar, però estic molt content d'haver aguantat i haver acabat. Quan vam arribar a Ripoll a les 8:30 estàvem a -8º sota zero. Anava amb pantalons d'esquí i no estava gaire convençut de treure-me'ls per córrer...

I avui, una clàssica, la multitudinària Jean Bouin per la Gan Via, Pg.Sant Joan, Colom i Paral.lel. Potser he estat massa conservador tota la cursa tement la pujada del final pel paral.lel i sobretot el carrer Lleida. Al final 46'06". En qualsevol cas, he millorat la marca de l'any passat en més de 2 minuts.

Segueixo acumulant kilòmetres, és una activitat que em permet evadir-me una mica, i compartir moltes estones amb bons amics. Al David no li agradava gens aquesta afició, i crec que pensava (pensa) que jo estava (estic) una mica pirat matinant i dedicant tantes hores a córrer. Potser per això, quan corro no tinc aquella trista sensació de 'tot el que ens hem perdut', i això em dóna molta serenitat.

Dol a les Terres de l'Ebre

2007-11-07T13:22:00.000-08:00

Dissabte passat, l'Ester i l'Antonio, amics i companys del grup de dol, ens van guiar per una terra extraordinària que, malgrat la seva proximitat, no coneixíem. Al costat del majestuós baix Ebre, vam visitar les coves de Benifallet, d'una bellesa encisadora. La guia, de nom Cinta, ens va explicar amb precisió i molta tendresa amb l'Anna petita, tots els secrets d'aquestes coves, d'aspecte màgic. Després vam travessar, per un carretera impossible, la Serra de Pàndols, una immensa mole vertical de granit, per descobrir el seu secret més ben guardat: El santuari de Fontcalda. Està situat en un entorn increïble, al costat d'unes gorges d'aigües verdes i cristal.lines. Cap al tard vam baixar a Miravet, on sembla que el temps s'hagi aturat. Ens vam aturar a contemplar en silenci la figura del castell, retallada sobre el riu, què baixava decidit però tranquil, il.luminat pel llum del capvespre, i que semblava dir-nos que, malgrat tot, la vida segueix, i que la millor manera de viure-la és deixar que et porti, com el riu que flueix.
Després vam acabar creuant el riu, fent servir el darrer transbordador del dia. Conegut com el Pas de Barca, transporta vehicles i vianants d'una riba a l'altra, en silenci, fent servir només la força de la corrent.
Va ser un dia molt agradable i emotiu, en el que vam poder compartir sentiments i experiències amb aquesta estimada parella que també han perdut al seu fill recentment. Mentrestant, l'Anna petita escoltava...

Manresa: Corre contra la leucèmia

2007-11-02T14:18:00.000-07:00

El passat diumenge em vaig acostar a Manresa a fer una cursa un xic especial. Es tractava d'una cursa de 10 kms., una distància habitual, però enguany el lema de la cursa era "corre contra la leucèmia", amb el suport de la fundació Josep Carreras. Tenia un interès especial a anar-hi per fer costat a un bon amic, el Lluís Vila, que va perdre al seu estimat germà David víctima d'aquesta cruel malaltia. El Lluís també és correcat i de seguida que va saber de la nostra tristesa, es va posar en contacte amb mi, em va donar molt suport i va ser el primer que em van parlar de l'Elisabeth Kubler-Ross. Des de llavors, sembla que m'uneixi a ell un d'aquells fils invisibles. Ell i el seu propi germà tenen molt a veure en aquesta inicitiva tan emotiva. A més, en Lluís és un artista magnífic, lo millor que he vist en molts anys. Us convido a veure el seu blog perquè paga la pena: http://www.vilatrenca.blogspot.com/

Quant a la cursa, va ser especialment maca, amb un recorregut molt suau enmig dels carrers de Manresa. El Xavi i jo ens la vam prendre un altre cop amb molt de seny i vam fer 48 minuts a un ritme molt còmode. Fins la propera, el dia 4, els 10 Kms. de Sants.

Llocs Emblemàtics

2007-10-29T11:38:00.000-07:00

El passat dia 6 d’octubre vam estar a Gósol, al peu de l’imponent Pedraforca.
Posteriorment, el 13 d’octubre, vam visitar el Santuari de Queralt i el Pi de les Tres Branques, llocs de molta serenor i bellesa.
Aquest cap de setmana hem estat al Santuari de Pinós, al costat mateix del centre geogràfic de Catalunya, al Solsonès, enmig d’un paisatge immens, despoblat, a voltes intens, a voltes desolador.
En tots aquests llocs hem pogut gaudir de la companyia de bons amics i del bonic paisatge de tardor primerenca.
Tots aquests llocs, molt emblemàtics, ens han evocat fortes sensacions, en contacte amb la natura, amb la història i amb la immensitat. En tots ells hem trobat molta pau, també tristesa, també esperança. Sembla que anem buscant llocs especials on trobar respostes.

MITJA MARATÓ DE PUIGCERDÀ

2007-10-21T13:36:00.000-07:00

Avui he fet per primera vegada la Mitja Marató de Puigcerdà. Crec que és la cursa més maca que he fet mai, almenys pel que fa al paisatge. La cursa ha transcorregut per carreteres veïnals i per trams de pista, enmig d’una vegetació tenyida de colors de tardor, a estones trepitjant fullaraca, a estones sota fulles seques que anaven caient, corrent al costat de petits rierols, sota túnels naturals de salzes o al costat de pollancrades daurades, o per urbanitzacions de luxe, amb heures granates i aurons vermells. Tot un espectacle pels sentits. Per mi lo millor ha estat que m’he retrobat amb la Cerdanya, passant per nombrosos llocs on ja havia estat amb el David, amb bonics i enyorats records. I això m’ha fet sentir-lo mol a prop. L’Anna i l’Anneta, han vingut a veure’m caminant des de Alp fins a Puigcerdà. M’han esperat a Talltorta, i després les han acostat en cotxe fins a Ventajolà. Des d’allà han seguit a peu fins al Llac de Puigcerdà i després fins a l’arribada al Polisportiu.
Per a l’organització, un 10, tant al lliurament de pitralls i xips, pel recorregut escollit, pel perfecte control d’accessos i cruïlles i sobretot pel bufet del final, abundant i variat, molt d’agrair. I tot per un preu molt raonable per una mitja, 10 € pels federats.
He trobat pocs correctas, només al Markitus, i després he conegut al VictorC i a l’Oriol. Encantat de conèixer-vos.
Quant a la vessant esportiva, objectiu aconseguit, que era baixar de 1h50’. Al final 1:49:03. El perfil era duríssim, amb pujada constant des del Km.10 fins el 17 i un tram brutal del 16 al 17, però he anat amb seny, de menys a més, com ho demostra que durant tota la prova he anat avançant corredors poc a poc i no m’ha avançat ningú. Estic molt content i amb molta pau.
Una cursa molt recomanable i per repetir.

Ja ens anem rodant a la ràdio

2007-10-11T15:11:00.000-07:00

El passat dimarts dia 9 es va emetre el nostre cinquè programa ENTITATS.EDU. Segons el Xavi és el número 4, però també es va emetre el programa pilot, no? Doncs aquest va ser el cinquè.

Si el voleu escoltar, està disponible a Internet a l'adreça: http://www.radiosantquirze.cat/index.php?opcio=sc&node=49

Va, vinga, se'ns veu molt pasarells, però ens va quedar força bé, l'entrevista amb Acció Solidària va ser molt enriquidora i emotiva, i ens ho vam passar bé. A veure que en penseu.

6ª Caminada del Mussol

2007-10-07T13:10:00.000-07:00

El passat dia 30 de setembre, vam participar per primera vegada a la Caminada del Mussol. És una excursió a peu organitzada pel Centre Excursionista de Sant Quirze del Vallès i que ja s'ha convertit en pocs anys en una data de referència pels quirzetencs. Aquest any es calcula que van participar unes 1200 persones, tot i que només es van posar a la venda 700 tiquets. El recorregut d'enguany feia 12 Kms. i es va optar per un perfil molt suau, evitant la Serra de Galliners i anar visitant diverses masies molt representatives del nostre municipi. El recorregut es podia fer en quatre hores, al final de les quals vam poder gaudir d'una butifarrada. És un dia especial a St.Quirze, una oportunitat de fer salut, de conèixer el nostre privilegiat entorn i de retrobar-se a molts amics.

ETIQUETA

2007-09-29T10:07:00.000-07:00

M'agradaria que totes les etiquetes fossin com aquesta. La vam trobar en una peça de roba. Fixeu-vos atentament en el text i en els pictogrames. Oi que no costa res transmetre missatges d'amor? Fins i tot es pot fer unes modestes instruccions de rentat.