Nosedeg Escalada

Descubrint escoles per nens al Ripollés

2009-07-13T12:45:00.012+02:00

Després d'uns caps de setmana gaudint de cangurs per poder fer via llarga i abans de fer les maletes i marxar cap a Mallorca, decidim que és el moment de tornar a escalar els 3 junts. Així que el cap de setmana passat enfilem cap al Ripollés amb ganes de saber com aniria.

El dissabte anem a Vilamanya, a la guia diu que és un sector per anar amb nens i anem a comprovar-ho. L'escola es troba entre Ribes i Queralbs, amb 5 minuts d'aproximació i bon peu de via per plantar la tenda a l'Aina, així que ja tenim un altre lloc a la llista!

Anem al sector Slap, ja que té un peu de via més ample (com canvíen els criteris per escollir escoles,sectors,vies...).

Comencem amb un 6a molt assequible, Com un susurro, aquí les vies no són gaire llargues (15-18m), però ja ens va bé per si la peke protesta.

Després fem el 6c+ del costat L'home és la mesura de totes les vies, aquí ja es comencen a posar les coses a lloc i ens donem compte que portem masses caps de setmana fent plaquilles, no ens enrecordàvem de les vies curtes i intenses, com patirem a Mallorca!!!

Aprofitem que la nena fa la migdiada i anem més enllà a fer dues vies més: 5cms.de pèl al pit (6a+) i Picsi (6b+), vies que segueixen la tònica de l'escola i que fan que desitgem que l'Aina es desperti, per descansar els braços. En definitiva, un bon sector per escalar amb nens, amb vies curtetes però guapes.

El diumenge, després de que el dissabte ens plogués i pedregués, vam anar a un lloc que molta gent ens havia recomanat, Castell de les Dames a Gombrén. Concretament al sector de Baix.

Un cop muntat el tinglado i l'Aina jugant a la tenda, comencem a escalar. De seguida veiem que ens tocarà patir, el sector és molt guapo i les vies semblen molt guapes, però has d'anar fort i no era el nostre cas. Així que, fem l' Esquellot (6b), via sense nom (6a+), Ganàpia (6c+) i el Tripartit (6c+).

Comença a ploure, recollim i marxem amb molt bones sensacions però amb molts deures també. A veure com va per Ses Illes...

Vall de Boí

2009-07-05T17:00:00.006+02:00

Això dels cangurs funciona, aquesta vegada no només venen els avis sinó que també s'apunten els tiets .. això és un luxe !! I es que amb aquesta nena que es porta tant bé és facil trobar voluntaris !!

El plan es anar a la vall de boí , un d'aquests llocs que ens permeten escapar de la calor i disfrutar del granit, que ens encanta. Com sempre no podem fer gaires plans però tenim dues posibilitats o fer tàpia amb el GEAMM o fer esportiva amb en Miki, Laura, Dani i Sara. El divendres sopant a Erill la vall, veiem que els cangurs tenen plans per tot el dia, així que decidim anar a dormir a la presa i mirar quina tàpia fer i deixem l'esportiva per diumenge.

Ens llevem força d'hora i pujem al primer parking on ens trobem amb el Ferran, la Carla, la Laura, el Carles, la Núria i el "Ciscu". Ens diuen que van a l'agulla de comalestorres a fer la pistacho i la blues així que després de parlar-ho una mica carreguem el material i anem amb ells.
Al final ens decidim per la pistacho i fem tres cordades mentre la Laura i el Carles van a la primera agulla. Mentre ens preparem a peu de via veiem com apareix el Luichy, s'ha de reconeixer la gran feina que ha fet per equipar totes aquestes vies i la multitud de ressenyes i llibres que ha publicat, fa gràcia que ens demani el seu llibre per mirar la longitud dels primers llargs de la blues.

La via comença amb un pas molt fi que no saps com agafar-lo, però una vegada t'acostumes la via és molt bona com a mínim els llargs que vam fer.

Vam arribar al terçer llarg i ens vam baixar !! és curiòs però comença a ser costum això de baixar-se de les vies, a veure si serà un efecte d'anar amb el GEAMM ?? O potser això de ser pares que ens ha fet més prudents ??
Vam baixar-nos pel fred i perquè el temps semblava que empitjorava, vas a cavallers per escapar de la calor i et baixes pel fred, i lo pitjor es que arribes a baix i fa un sol meravellòs.
No podem contactar amb els que estaven fent esportiva així que dinem i ens anem a Boí amb moltes ganes de veure l'Aina.

El diumenge tothom anava a fer esportiva i ningú sabia a on, així que anem a African Wall fem tres vies i ja s'ens fa la hora de marxar.

En resum un gran lloc, poca escalada i molta gent coneguda que fa que no tinguem temps per estar amb tots. Tornarem !!

L'Ordenació al Elefant per Sant Joan

2009-06-24T21:57:00.005+02:00

Ja fa temps que no soc gaire de festes ni sopars, però ahir era una mica estrany tothom de sopars i amb els petards i nosaltres veient house i mirant ressenyes de via llarga.

Com aquesta vegada canviavem de cangurs no voliem arribar gaire tard així que hem deixat pendents la fragel a l'aeri i la GAM al bisbe. Després de desestimar anar al pic del martell veiem la piada de la Lai i l'Atori L'Ordenació, L'elefant i ens decidim anar a provar-la.

La via està molt ben explicada a la piada, el primer llarg molt fi amb un pas dur (nosaltres si que vam veure el mono-dit) però tot i així un pas molt dur i obligat.

La via ens ha agradat molt, i sobretot les grans vistes (gorros, prenyada, momia, etc ..). Ens tobem amb dues cordades més adalt de l'elefant i comentant les vies que havien fet (anglada-guillamon i la hispano-suissa) aquestes vies si que tenen compromís, pocs seguros, burils, filferros a les reunions, etc ...

Baixem fent una volta per el cavall bernat, és el que té inventar-se la baixada ... I baixant les escales corrents com de costum adelentem un grup d'estrangers i la Eli em comenta "No era l'Anglada !!", em sembla que si .. així que baixem fins al monestir comentant amb l'Anglada i la seva dona l'escalada del seu temps i com ha canviat.

Podem dir que ha estat un dia rodó !! I aquest finde cap a Boï !! si ens ho diuen fa vuit mesos (aquest cap de setmana fa vuit mesos que va neixer l'Aina) no ens ho creïem ...

El cavall és blaugrana

2009-06-01T13:51:00.015+02:00

27 de maig de 2009, el Barça conquereix Roma i fa història amb un triplet. Aquesta fita s'havia de celebrar anant algun lloc especial, amb història, i quin millor lloc que el Cavall Bernat pujant per una via que la gent del GEAMM ens havien recomanat i que el Xavi ja feia temps que tenia pendent, la polèmica Punsola-Reniu.
A les 8 del matí deixem la nena amb els avis, (mil gràcies) i enfilem cap a Sta Cecília, la primera imatge del Cavall ens impressiona, però ens queda el consol de que no anem a la Paret dels Diables i els seus sostres, aquesta sí que fa respecte!

L'aproximació és d'una horeta, pel camí de l'arrel, que ressegueix les grans parets de la cara nord de Montserrat. Arribem a peu de via, i només ens trobem una cordada que ja estaven a la tercera R, així que podrem fer la via sense aglomeracions, que és el que temíem.

Com de ben segur és la via més comentada de Catalunya, només direm que els llargs abans de l'artificial, no ens van agradar gaire, els vam trobar una mica raros, i que els últims 4 llargs és on està la festa, però com està cosit a parabolts, al Xavi el problema el va tenir en el munt de bloqueigs que havia de fer x xapar i jo com un mico, de cinta a cinta i tiro porque me toca.

En Xavi va encadenar el 6c i quan ja havia fet el pas més xungo del 6c+ , va caure anant cap a la R. S'ho va currar el crack i ademés la samarreta blaugrana li va donar forces.

L'únic problema que vam tenir és que a dalt del cavall, ens va fer un vent impressionant i no ens sentíem ni amb walkies, un cop amb la moreneta no vam poder fer ni la foto de rigor, desenredar les cordes amb un vent que se'ns enportava i ràpidament a fer el ràpel per la normal.

Ja només quedava baixar per la canal del cavall, una d'aquestes canals tan "maques" de Montserrat, cerveseta i anar a retobar-nos amb la peque, que com sempre, es va portar de luxe.

Clot de l'espasa, El Jardinet i Les paparres

2009-05-24T19:04:00.013+02:00

Fa un parell de setmanes vam agafar la llista de llocs per anar amb la nena i aprofitant que era diumenge i podiem agafar el 4x4 del pare de la Eli vam anar al clot de l'espasa.

Un luxe poder arribar a peu de paret amb cotxe i sobretot quan has de portar tantes cosses.

Ens trobem a l'equipador de qüasi tot el sector i ens diu que se'n van ja que apreta massa el sol, nosaltres plantem el nostre camp base i podem disfrutar força de les vies.

En resum, poques vies de poc grau però bones, i unes vies de grau que has de venir amb molta pila. Un sector per tornar una mica més forts i quan tinguem el 4x4.

Després del pedraforca tenim ganes de tornar a escalar amb el GEAM, com que dissabte volen anar a fer esportiva ens apuntem i portem a l'Aina.
La idea és anar al jardinet a Collbató, mirem fotos i diuen que és un sector per anar amb nens i amb poca aproximació així que pensem que l'Aina estarà prou bé.
Després d'una aproximació curta però en pujadeta, montem el camp base i gracies a la cangur de la Carla (que bé que estigués tant cansada ...jejee) podem fer una via cadascú. Hi ha dies que no pot ser, i és que feia massa calor i xafogor, que feia que l'Aina no poguès dormir, així que, encara que no volem, hem de retirar-nos. Un altre dia serà ... ja falta poc per Orlú ...

Diumenge s'apunten tots els "finsobianos !!" feia temps que no ens veiem i per això esmorçem i cadascú explicant les seves histories ...
Anem a un altre dels sectors recomanats "Les paparres de veritat ehhh!!"
No recordàvem que hi hagués tant troç de pista ni que estigués tant malament, a sobre ens equivoquem en l'aproximació i a part estrenem la motxilla d'esquena o sigui que patim força per les branques.
El sector i el temps ideal per l'Aina i ha estat un d'aquells dies que et donen ganes d'anar a escalar amb ella s'ha portat MOLT BÉEE !!. Ha dormit, menjat, rigut i fins i tot semblava que volia escalar ... Esperem que hi hagin més dies com aquest i no com dissabte ... però de moment no ens podem queixar gens ni mica.
Començem per les vies de la dreta, que s'han de mirar força per fer-les. Després probem una de l'esquerra, curta i de bloc però s'ha de fer de tot, no?!! I per acabar fem una de les del mig, això sí que canvia, desplom i bon canto, no surt a vista però a la pròxima segur. Un altre sector per tornar si està tapat.

Així que, si el temps i l'Aina ens deixen, seguirem provant els sectors que entre tots ens vau recomanar.

Made with Slideshow Embed Tool

Escalades al VI+

2009-05-18T18:36:00.009+02:00

L'Aina aviat ja farà set mesos i aquest sisè més hem fet molt més del que ens podríem imaginar.

Hem tingut molta sort amb la multitud de cangurs disponibles (avis, tiets, amics) i gràcies a ells estem tornant a escalar regularment.

En Jaume ens anava fent enveja explicant-nos les sortides que feien amb el GEAM M i ens deia que ens havíem d'apuntar a alguna de les sortides, després de no atrevir-nos a anar a Calanques, al final ens vam apuntar al monogràfic d'artificial i hem conegut a un grup de gent que com ens deia en Jaume "son super macos".

No vam tenir gaire sort amb el temps durant el monogràfic, però vam aprendre tècniques que esperem posar en pràctica aviat, i sobretot vam conèixer molta gent amb ganes d'escalar i de passar-s'ho bé.

Pel pont de Maig vam estar al voltant de Vilanova de Meià.

Divendres volíem anar a la Antepauta per provar una de les escoles recomanades, però al no trobar el desviament vam acabar a Alòs de Balaguer i vam descobrir un petit sector que també reuneix tots requisits.

Vam veure el Pere T., l'Ester i el Sergi que anaven a fer la Olga fronteres, però amb l'Aina la via llarga haurà d'esperar.

No hi havien gaires vies (unes 20, grau baix, plaques, 15 metres). Però el lloc és molt maco i les vies estaven força bé. Així que un bon lloc per anar amb nens.

El dissabte gràcies a que l'Aina estava amb els avis, vam fer la Necronomicon (que la teníem pendent). La Sara és va estrenar en via llarga, mentre que el Miki la Laura i el Dani van fer "a donde vas vicente".

El diumenge després de la ressaca del Madrid-Barça, sense comentaris, vam deixar els plans que teníem a la paret dels arcs i vam anar a la Pauta.

Ens vam trobar al Ferran i uns amics, que fins i tot ens van donar les ressenyes. Ens van agradar molt les vies però vam haver d'escalfar amb un 6b/+ ja que no hi havia gaires vies fàcils, i amb tres vies i el sol que feia en vam tenir prou.

Entrades pendents (castell s'espasa, Malanyeu i pedraforca).

Llista d'escoles amb nens

2009-04-20T18:19:00.004+02:00

Després d'aquest cap de setmana per Lleida i comparant amb el pont per Alacant (Montesa, barranc de l'avern), ens adonem que coneixem moltes escoles d'escalada però que no recordem si compleixen els requisits d'escoles ideals per anar amb nens.

Requisits que han de tenir:

1.- Que no caiguin pedres
2.- Un peu de via ampli i pla per poder posar la tenda
3.- Una aproximació no gaire gran
4.- Vies no gaire disperses, per no haver d'anar-se movent. Grau baix-mig (V-6c)
5.- Que no estigui gaire lluny (Catalunya)

Escoles que coneixem que complirien:

Roc de l'alou (Berga)
Tartareu (Lleida)
Sorralta (Vic)
Collsuspina (Moià)
Sadernes (Olot)
Parking Siurana
Parking de Montgrony (és pot escalar ?)

A veure si entre tots podem fer un llistat de escoles ideals.

Escalem al V+ (cinquè mes)

2009-04-13T20:07:00.008+02:00

Després de gairebé 6 mesos després de que neixi l'Aina, ens decidim a sortir uns quants dies a escalar.

Una de les coses que més ens ha canviat són les activitats del cap de setmana, hem intentat seguir fent activitats a la muntanya però conscients que la familia vol estar amb l'Aina, que no ha fet un hivern gaire agradable i la por per lo debil que és un nadó.

El primer mes novembre, amb el fred que va fer i amb la il·lusió de les dues families (és la primera neta de les dues) vam estar entre casa, Calella, i dinars familiars.

El segon mes desembre, ja fem la primera sortida amb la furgo. Anem a Alacant a caminar amb la motxil·la (l'Aina fa el seu primer cim el Peñon d'Ifach) i aprofitem per veure zones d'escalada, una mica tortura .. (Peñon, Puig Campana, Ponoig, ..)

El tercer mes gener, fem excursions per el Montseny.

El quart mes febrer anem a La Palma de Canaries. Avió, excursions, el primer gran viatge.

El cinquè mes març provem d'anar a escalar a Gelida, però el temps no acompanya i encara no ho tenim gaire per la mà.

Aquests dies hem fet el primer viatge d'escalada, i podem dir que ha estat un éxit.
El primer dia vam estar a Montesa i vam portar la hamaca, la escola és perfecta per nens però la hamaca no la deixava dormir i li tocava molt el sol així que no va estar bé del tot.

El segon dia repetim Montesa amb el mateix material però amb esterilles per tapar-li el sol.

El tercer dia anem al barranc de l'Avern al sector patiras, sector ideal també per nens i aquesta vegada ens portem la tenda (2 seconds de decathlon) i va anar molt bé. La tenda amb les esterilles fan que la nena pugui dormir i la resguarda del vent i sol.

El quart dia anem a Marin però fa molt de vent així que les nenes és queden a la furgo.

El cinquè dia anem a Sax, tornem a plantar la tenda i torna a funcionar molt bé, així que sembla que ja tenim la solució, esperem que ens permeti tornar a escalar !!!

I el finde que vé a Os i a Tartareu!!!

1er Open d'escalada a Cardedeu

2008-10-22T17:54:00.003+02:00

Després d'una feinada per tal d'organitzar el open, amb forçes problemes d'última hora és compleix la llei de murphy i el dissabte plou.

El diumenge també és preveu pluja per tant seguim amb la idea de fer-ho dissabte, esperant que no plogui gaire.

Veient el dia que fa creiem que no vindrà gaire gent, i a sobre en Xandri porta el mobil on és veu que s'acosta una bona tormenta.

Tot i així ens trobem amb força participants i amb moltes ganes d'escalar, alucinem com poden estar escalant sense parar mentre va passant la tempesta fent comentaris com "això és com fer psicobloc", hi havia més fanatisme que a las compes oficials i sobretot molt bon rotllo.

Durant tot el dia van provant els blocs i veiem que hi ha força nivell, com no volem fer-los esperar gaire avançem la final i el sorteig de material a les 15h.

Recollim les targetes amb el número de vies, i fem una semi-final amb els millors. Encadenen la via 3 participants que participen a la final.

La final a vista, queda de la següent manera:

1.- Oleksiy Germanovich
2.- Ferran Guerrero
3.- Manel Perez

La classificació dels blocs encadenats (no de la semi):

1.- Oleskiy Germanovich (64 punts)
2.- Ferran Guerrero (64 punts)
3.- Manel Perez (56 punts)
3.- Domenec Colome (56 punts)
4.- Jaume Garcia (39 punts)
5.- Oriol Jurnet (37 punts)
5.- Luis Bernal (37 punts)
6.- Joan Nogueras (35 punts)
7.- Alex Canales (27 punts)
8.- Oriol (25 punts)
9.- Joanthan Browhe (20 punts)
10.- Maria Serrat (15 punts)
10.- Trano Jarde (15 punts)
11.- Carles Canals (12 punts)
12.- Albert Nolla (11 punts)
13.- Helena Muñoz (8 punts)
13.- Pere Cornellas (8 punts)
14.- Marta Cambras (6 punts)
14.- Marc Guardiola (6 punts)
15.- Martí Puig (5 punts)
15.- Gerard Torrent (5 punts)
16.- Raul Ortiz (4 punts)
17.- Elvira Jané (3 punts)
17.- Sonia Maseda (3 punts)

Vam arribar fins a 45 participants que no tenim les seves puntuacions.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat a fer possible l'open, tant els organitzadors (que hem tingut una bona feinada) com als participants (que fins i tot plovent han donat sentit a l'open).

Us esperem a tots el pròxim any, que esperem és pugui repetir.

Aqui teniu tres videos de l'open

1er Open d'escalada en bloc de Cardedeu 2008

2008-10-06T22:37:00.004+02:00

El proper dia 18 d’octubre a partir de les 10h del matí es celebrarà a la plaça de l’Església de Cardedeu el 1er Open d’escalada en bloc, organitzat per el Centre Excursionista de Cardedeu, que aspira a congregar un bon nombre d'escaladors i escaladores d’aquesta especialitat.
L’esdeveniment forma part de la mostra d’entitats de Cardedeu, on una gran part de les entitats del poble organitzen diversos actes durant tot el cap de setmana.

S’utilitzarà l’estructura de la FEEC, que ha estat recentment ampliada i permetrà dissenyar diverses vies amb varietat de dificultats perquè puguin gaudir tots els participants independentment del seu nivell d’escalada.

Els participants per el preu de 10€ d’inscripció gaudiran de tot el dia per anar provant les diverses vies, una samarreta de l’acte, i la possibilitat de recuperar forces menjant pa amb tomàquet i botifarra i una beguda. Se’ls proporcionarà un full perquè anotin les vies que encadenin, fent una classificació actualitzada durant tot el dia i al finalitzar és sortejarà material divers entre els participants proporcionat per les tendes Camp Base i Illa Esports de Granollers.

Pretenem que aquest open no sigui només una competició sinó una gran festa on tots puguem gaudir de la escalada, així que us hi esperem a tots.

Tornem i d'aquí poc serem un més !!

2008-08-24T18:09:00.007+02:00

La veritat és que teniem el bloc molt desactualitzat però tenim una bona raó, d'aquí uns dos mesos tindrem un nou integrant del nosedeg l'Aina !!

Teniem les vacances de setmana santa preparades per anar als alps italians per fer esquí de muntanya (fins i tot teniem refugi reservat) però vam haver de canviar els plans al saber que la Eli estava embarassada.

La veritat és que era una gran noticia, però t'has de replantejar totes les activitats que fas normalment i veure quines pots fer i quines no. Preguntes i t'informes de quines activitats pots fer durant l'embaraç, però el que al final t'adonés és que el millor és veure com reacciones a les diferents activitats.

En un primer moment després de descansar un parell de dies, com teniem ganes de marxar vam anar a escalar per França però la Eli només assegurava.

Vam anar a una escola que teniem pendent, Thaurac, haviem passat a l'estiu però ens havia semblat més adequada per l'hivern.

És una escola relativament aprop una mica més amunt de Montpellier, parets als dos costats del riu i vies esportives i de més d'un llarg.

Vam anar al secteur Dalle a Jacky, vies de 35 m d'alçada màxima i ben equipades com feia temps que no escalavem vam fer dues o tres vies V,6a i 6a+.

Com no estava gaire fi, no volia apretar per no sacar i la Eli tampoc volia escalar vam decidir marxar cap un altre lloc.

Aquests primers dies són una mica estranys, ja que tens ganes de fer el que feies normalment però no saps que és pot fer i que no. I davant del dubte aquests primers dies vam decidir no forçar.

Vam anar a una altre escola on ja hem estat diverses vegades però que encara no hem trobat cap sector que ens agradi, les gorges de l'ardeche, a l'estiu és com la platja fins i tot una mica agobiant. Vam passejar pel cirque du chauzon moltes vies però semblava una escalada una mica estranya.

Ens haviem de reunir amb els altres a Chateauvert però com portava uns dies amb les cames carregades, semblava que era jo el que estava embaraçat en comptes de la Eli, vam decidir tornar abans.

Al tornar el primer que vam fer va ser informar-nos per internet, revistes, sobre les activitats esportives que és poden fer i les que no. En els següents posts us explicarem la evolució.

1er Cicle d'audiovisuals de muntanya de Cardedeu

2008-03-31T20:33:00.003+02:00

Després d'un temps de inactivitat tornem !!

I començem amb el 1er Cicle d'audiovisuals de muntanya de Cardedeu.

Deprés de la primera sessió, on el Roger del Camp Base ens va explicar com van gaudir de l'ascensió al Aconcagua, aquest dijous el Salvador Arabia ens farà una projecció d'escalades amb gel.

Així que us esperem al centre cultural de Cardedeu (accés gratuït).

Curs d'alpinisme Benasque

2008-01-28T20:10:00.000+01:00

Aprofitant que no hem pogut fer vacances per Nadal, ens agafem dos dies i ens anem quatre dies a Benasque.

Com tenim pensat anar aquest estiu als Alps, utilitzem aquesta sortida per fer un curs d'alpinisme.

Contactem amb un guia de muntanya (Miquel Gomez) i quedem el diumenge al matí davant de Barrabés.

Pujem divendres per la tarda i el dissabte fem una mica de memòria de com anaven els esquis de muntanya. Dormim al costat de l'hotel Llanos de l'hospital, i ens sorprén el número de guardia civils que hi ha.

Començem a pujar per les pistes d'esquí nòrdic i a mitja pujada ens trobem els guardia civils fent maniobres de rescat, aquests no van ser els que ens van rescatar a les roques del masmut.

El diumenge ens trobem amb en Miquel i anem a la vora de les pistes de Cerler on fem pràctiques d'autodetenció i ancoratges a la neu.

Dilluns tornem anar al mateix lloc i practiquem encordaments en glaciar, crestes i tècniques de rescat en esquerdes.

Després de dos dies amb molt de sol fa que haguem de deixar la part de gel per més endavant ja que el poc que hi havia és va desfer.

Ara ja tenim alguns coneixements bàsics i només ens queda practicar, entrenar i que nevi una mica ....

Montanejos

2007-12-18T10:06:00.000+01:00

Aquest pont de la "santíssima constitució" vam decidir anar a buscar el sol a València, concretament a Montanejos, una gran escola que per diversos motius no ha estat valorada com es mereixia. Ara, amb la sortida de 2 noves guíes, la reforma del refu i l'adeqüament dels graus al nivell dels mortals, sembla que torna a agafar força entre els escaladors. Sigui com sigui, Montanejos és una gran escola ara i abans.

El primer dia vam anar al sector iniciació, un sector amb vies de diferents llargs, de bon canto i ben xapades. Vam fer:

- Boody Allen ( 5b)

- El tercer ojo ( 5b)

- Kombinado Komekakas (5b,5b,5c,6a): via de 4 llargs imprescindible si visiteu aquest sector. La via té 65 m i és pot fer amb un sol llarg.

- Directa burboni combinada amb Lola Flores (5b,5b,6a,6a): via de l'estil de l'anterior, però amb passos una mica més difícils en els últims llargs.

- Un dia de picnik (5b)

- Trunch: 6a+ si es fa pels foradets de l'esquerra, 6b+ si s'encara recta, però per allà no hi havia res, així que tots la vam acabar fent per l'esquerra.

- El corta rollos ( 6b+): via de 50 m que fa una travessia a l'esquerra, creuant moltes vies. Aquestes vies acostumen a ser molt perdedores i això és el que ens va passar.

El 2º dia vam anar al sector Castañas tostadas. On vam fer:

-Me cuesta abrir una lata (6a): via de 30m amb molt de canto.

-Lady day (6a): via més tècnica que l'anterior amb algun pas fi arribant a la R.

-Super -yu-yu (6c)

Com que cada cop feia més fred i més vent vam anar a un sector més protegit les Placas del Sol.

- No te rías que quemas calorías (6c): sortida explosiva amb pasos de placa a dalt.

L'últim dia vam anar a una zona senzillament espectacular, on hi vam trobar vies llargues, amb ambient, diedres, fisures,... la zona de "el estrecho de mijares". Vam escollir el sector del " pirulo encantado", on vam escalar:

- Garganta profunda (5c): una via molt guapa i amb molt ambient.

- Chimenea hebrea (6a): via de fisura ample on s'ha de pujar en oposició amb l'esquena tocant a la paret. És una via espectacular que impresiona només veure-la des d'abaix. Un de nosaltres, en Xavi, diu que mai havia passat tanta por en una via, ja que costava molt de xapar i els peus estaven sobats. Imagineu-vos!

-Asesinejos crack (6a+): via de fisura amb un sostret.Molt bona també

En resum, Montanejos és una escola que val molt la pena conèixer amb vies impresionants de tots els graus, de diferents llargs, en un entorn inmillorable, a 4 horetes d'on vivim i amb el sol assegurat, encara que aquests dies va costar veure'l. Un bon destí per les properes festes!!!

Presentació Centre Excursionista Cardedeu

2007-12-16T09:07:00.000+01:00

Us volem avisar d'un acte que farem a la sala de les columnes de l'Ajuntament de Cardedeu el dimecres 19 de desembre a les 21h i que servirà per presentar les noves activitats del centre excursionista de Cardedeu.

Tenim moltes ganes de dinamitzar el centre i volem explicar-vos com hem arribat fins aquí i que farem a partir d'ara, tot això acompanyat de fotos d'activitats relacionades amb la muntanya..
Així que si esteu interesats, ja ho sabeu...ens veiem dimecres!!!

I si no podeu venir, però voleu saber més:

Centre excursionista de Cardedeu cecd10@gmail.com

Montserrat Sur: El Vermell

2007-11-28T16:38:00.001+01:00

Un altre cap de setmana que no podem marxar i això unit al fred, ens condueix indubtablement cap a Montserrat Sud. Hem tingut diverses baixes així que sortim en Miki, Laura, Metal, Eli i Xavi.

Fa temps que no veníem per Montserrat per això escollim una de les zones més freqüentades, El Vermell.

Ens trobem força gent per això acabem al sector A del llibre (vies de la 19 a la 23)

Escalfem fent la via 22.- Bruguera-Matas (V+): Diedre de 30 metres.

Després fem la via 19.- Esther (6a): Comença amb un pas molt fi i després millora força, ens comenten que el segon llarg pot ser 7a o sigui que el deixem per un altre dia.

Per acabar fem la via 20.- San Agustín (6b): Una fissura de bon canto de 30 metres.

A la dreta del V+ hi ha una via nova que no surt al llibre que ens van dir que era 6c, via de continuïtat força bona.

Estem glaçats o sigui que aprofitem per anar a fer un bon té amb menta al bar del bruc.

Ablon i Venasque

2007-11-20T17:51:00.000+01:00

Amb aquesta entrada acabem el viatge del pont als Alps Francesos.

Després de mirar el munt de llibres de ressenyes que tenen de sectors d’escalada a la vora de Chamonix ens decidim per les parets d’Ablon (llibre Les Falaises d’Annecy).

Fem 45 minuts d’aproximació i ens trobem amb un lloc idíl•lic, les vies encara que no ho semblen tenen força canto, i són de gran qualitat ens recorda a la pared de Ceusse.

Ens dona temps de fer l’ange et l’eau 6a (fina al començament i acaba amb canto) i Jean d’ablon 6b (molt dura, passos molt fins).

Ens anem al sector de l’esquerra intentant buscar el sol i fem Le petit père 6b (Via de fissura amb molt de canto). El sol s’ha amagat i l’aire és molt fred, és una escola per anar a les tardes d’estiu o als matins per aprofitar el sol.

Tornant de la compe de Valence, fem una parada a Venasque que es una zona on pots gaudir de vies de 30 metres, amb desplom i un peculiar canto semblant al romo.

I el millor que hi ha un sector a 3 segons del parking amb bones vies.

Fem 3 vies força semblants de V+ a 6b.

Campionat Catalunya 2007

2007-11-13T20:15:00.000+01:00

Després d'escalar al Ripollès, passem per Vic per veure el campionat de Catalunya.
Arribem a les 18h per veure les finals, i ens trobem que encara han de fer les finals de totes les categories.
Al final comença la final absoluta, amb una via massa fàcil per el nivell que hi havia ja que l'encaden 4 dels 8 participants.

És fa una superfinal la qual encadenen el Ramon Julian i el Marco Jubes.

Superfinal Ramon Julian

Superfinal Marco Jubes

Després de valorar les possibilitats, es decideix fer una supersuperfinal. Es treuen moltes de les preses fins al punt que només sortir el Ramon cau en un pas de bloc a la sortida. Es decideix que pugui fer la via encara que s'anuncia que no serà vàlid.
En Marco Jubes cau expressament en el mateix pas i força als jutges a admetre la participació del Ramon, demostrant la seva amistat i la esportivitat.
Al final guanya el Ramon com s'està fent habitual aquest any.

Supersuperfinal Ramon Julian

Supersuperfinal Marco Jubes

Chamonix

2007-11-07T16:27:00.000+01:00

Pont de tot sants, encara que ens diguin que estem bojos decidim anar a un dels llocs on fa temps que volíem anar CHAMONIX.

Sortim dimecres a les 16h avantatges de ser funcionaris i arribem a Chamonix sobre les 23:30h.

Com no tenim gaire clar les condicions de la neu la nostre primera idea es agafar el Tren del Montblanc i caminar cap al primer refugi, anem a la oficina de turisme on ens diuen que el Tren ja esta tancat i ens adonem que no es temporada alta que diguem, així que ens decidim veure el Montblanc des de lluny i fer una mica el turista agafant el teleferic a l’agulla du Midi.

Ens trobem al telefèric amb dos francesos ben equipats, i ens diuen que van a fer la cresta de les Cosmiques.

Es espectacular veure el Montblanc, el Montblanc du tacul, les grand jorasses, la dent del Gegant, ... tot tant a prop i tant lluny alhora.

Els pocs que s’atraveixen a sortir de la super estació de l’agulla del Midi fan la cresta de les Cosmiques que es veu perfectament des de la estació.

Com volem caminar una mica, fem el camí que uneix la estació inter-mitja i la estació del tren de Montvers (2h,30m) i així podem veure els Drus i la Mer de Glace.
Per acabar passegem per Chamonix i veiem la multitud de tendes de muntanya que hi ha, això en temporada alta ha d’estar a tope.

Ens prepararem i tornarem en una millor època.

Copa del món Valence 2007

2007-11-05T16:49:00.000+01:00

Aprofitant el viatge als alps, el dissabte tarda-nit anem a veure la prova de la copa del món a Valence.

Esperàvem poder veure al Marco Jubes a la final però no ha pogut ser, al final hem pogut gaudir del duel com es habitual entre Patxi Usobiaga i Ramon Julian.

La final s’ha decantat per Patxi Usobiaga ja que decideix, al veure que no pot xapar una de les últimes cintes, seguir endavant i agafa una pressa més que Ramon Julian.

La última competició a Kranj decidirà el campió (esperem que Ramón aconsegueixi el que seria una temporada perfecte).

Podeu veure el final de la via dels dos escaladors en aquests vídeos.

Ramon Julian

Patxi Usobiaga

Sorpresa a Mallorca

2007-10-30T13:21:00.000+01:00

Aquest cap de setmana, concretament diumenge, feia anys, però no qualsevol edat... feia 30 anys!!! Uf!!!
En principi havia de ser un cap de setmana normal: escalar dissabte i a celebrar-ho després, però a la tarda del divendres em van dir que fés la motxil·la que marxàvem tot el finde a Cogullons ( zona d'escalada de Tarragona amb un entorn inmillorable). Doncs, vale!
Però la sorpresa va venir quan vaig veure que anàvem direcció Barcelona, direcció al port, anàvem... a Mallorca!!! Un cap de setmana tots junts a Mallorca! Vaya regal!

L'escalada va ser una mica anecdòtica, però tot i això vam poder escalar a dues zones molt guapes.

Pel matí i havent dormit al bar del vaixell (imagineu les forces que teníem) vam anar a l'escola Fragels. És una escola on predominen les vies a partir del seté grau amb xorreres i desploms espectaculars. Com a única ressenya portàvem un llibret cutre de desnivel, així que en aquestes condicions vam fer el que vam poder:
- 6a+ de diedre molt tècnic
- 6a amb un passet fi
- 6c+(llibret desnivel) o 7a+ (segons uns guiris que ens vam trobar)
- 7a de desplom (foto)

Per la tarda i després de passar molt de fred a Fragels, vam anar a l'escola d'Alaró.

En aquesta escola vam fer només dues vies de 6a, ja que ens vam trobar una cursa de muntanya, unes cabretes perdudes, ens va costar trobar el sector que volíem,... en definitiva, que molt fanàtics no estàvem.

Després d'un dia molt intens vam anar a sopar a un celler típic mallorquí i a casa la Joana, una amiga del Dani (només del Dani, jeje!) que ens va acollir com si ens conegués de tota la vida, gràcies per tot.

Segur que tornarem!

En resum, va ser un cap de setmana que no oblidaré, vau fer que aquests 30 anys fossin molt més que un aniversari.

Merci: Micki, Laura, Dani, Sara, Let, Sarai, Marta, Metal, Dusmin i Xavi. Gràcies per tot!!!

Ariège

2007-10-21T21:17:00.000+02:00

Després de gairebé un mes i mig sense escalar degut a l'incident de les roques del Masmut (vegeu entrada tornem pel centre), vam decidir que aquest pont era el moment per tornar a la via llarga, concretament a la Dent d'Orlu i a la zona d'Ariège. Així que dijous, després de treballar ...furgo i cap allà una mica fanàtics! Al matí de divendres ens vam aixecar amb una mica de boira però, malgrat això, pintava un molt bon dia d'escalada: vies de 300m, paisatge guapíssim de tardor i neu, gens de fred i cel ennuvolat. La via que volíem fer estava a la cara est, estàvem entre la Supersé i la Flor de Rhodo, dues vies molt semblants i assequibles per pillar el rotllo després del susto de Ports de Besseit. Però la nostra sorpresa va ser quan a l'arribar a peu de via ens trobem amb tota la cara est que semblava un mirall, hi havia aigua per tot arreu, impossible escalar aquell matí. Així que després d'una bona estona de pensar alternatives vam decidir pujar a la Dent caminant i anar a comprar resenyes de la Quiè de Sinsat.

Vam dormir en un lloc ideal per furgos (riu, taules, ...) sota les impressionants parets de la Quiè i, a l'endemà, vam fer la via L'Amie serfouette al sector GR4b+.

És una via de grau assequible, 4 llargs en el que cap d'ells passa del 5c, ben equipada i que combina algun tram herbós amb trams molt guapos, com el diedre de l'últim llarg, una passada.

En definitiva, una via per disfrutar i que pot ser una bona introducció a altres vies més llargues de la zona. Nosaltres ja tenim deures per quan estiguem en millor forma!!!

A l'endemà vam decidir fer esportiva a la mateixa Quiè de Sinsat, al sector La Dalle, un sector amb vies de 30 a 35 metres. Vam fer les vies segúents:

- Lichen globe trotter: un 5b força llarg i amb molt de canto. Molt xula.

- Esculape: 6a que comença amb molt canto per mans i peus i acaba amb un seguit de passos finíssims.

- Pas du trou: 6a+ amb una sortida durilla i que finalitza amb el pas de 6a anterior.

- Salut les mickeys: 5c de fisura molt guapo, per disfrutar des del principi fins al final.

En resum, una escola del tot recomenable amb vies per tots els gustos: esportives, llargues desde 50 a 400 m, equipades, desequipades, artifos,...Ademés amb una tranquilitat que sorprèn, dissabte vam escalar sols en TOTA l'escola!!! Un luxe!

El Pilar, Lleida

2007-10-15T19:39:00.000+02:00

És una decisió dificil, on anem pel pont? Anem pel recte, lleida! Fijo que Rodellar a reventar, brrr!!! i efectivament a tope!

Tenim la gran sort d´anar a Santa Linya i estar completament sols! La bandera, Pau?

Això sí, quina xafogor!
Però i la satisfacció de poder gaudir del sector per a nosaltres sols?

A tope el futbolín tot i el solano! Això de matinar no és friki.

Això sí, tothom a tibar. Visca el fanatisme... en acció podem veure l´Òscar i l´Astrid... dues formes distintes d´entendre l´escalada, la força del bíceps i la tècnica de peus!

Tot i haver-nos cremat amb tant de sol decidim anar a bruixes, ja que un servidor no hi havia estat mai! Uff... quin sol de justícia! Dues cordades que van marxar de seguida... un altre cop sols al sector, quina pasada! No forcis el colze carlitos... No sé qui m´havia ditr que regalaven el grau... ja em sentirà quan l´arraplegui!!

I sense adonar-nos ja han passat els tres dies... Deu ni do el que ens ofereix Lleida... i encara ens faltava, camarasa, disblia, vilanova, alos de balaguer, tartareu, os de balaguer, algun secretiu... brrr infinitat de possibilitats.. i a més, tenim l´incentiu del menjar... quina cuina que tenen!

Tornem pel Centre

2007-10-06T10:43:00.000+02:00

Última entrada de les vacances, veient que les previsions pel Nord no són gaire bones decidim tornar pel Centre d'Espanya.

Primera parada Ávila, anem a la escola de La Albujea on intentem fer la via Maneras de Vivir (6a+,5+.5+,3).

Via de placa, on per començar ja ens costa molt de trobar l'inici de la via i en el pas de sostre hem de tirar de cinta ja que no veiem com fer el pas. Un segon llarg equipat amb assegurances força allunyades i s'acaben els seguros o sigui que rapelem.

Voliem anar a Villarejo, però després de veure les ressenyes al bar del poble preferim deixar-ho per quan dominem més el tema d'equipar.

Per això aprofitem per anar a veure Navalosa, després d'unes voltes per el poble trobem un sector a la part dreta de darrera el poble.

Després de donar un parell de voltes trobem els blocs i aprofitem per enfilar-nos.

Després d'anar a veure el circ de Gredos anem cap a la Pedriza, concretament a les Placas del Halcón i fem la via Pequeño y tumbado Big Wall (5/4+/4/6b+/4).

A part del 6b+ pasos amb canto mínim, els altres llargs són per disfrutar. A l'acabar ens va passar de tot, primer comença a ploure i quan estàvem rapelant ja a la última reunió, se'ns enganxa una de les dues cordes dobles i hem de tornar a pujar i baixar per la canal de la dreta.

Per acabar la zona centre anem al Pico de la miel, on pretenem escalar la via José Andrés (5+,5+,6a,4+), no ens va agradar el lloc ja que està al costat de una carretera principal. Els primers llargs estan molt bruts i el llarg de 6a és dificil de seguir per el gran número de vies que hi ha.

Les vacances s'acaben i de tornada passem per Aragó, una visita a Albarracín (on segur que tornarem!!!) i anem a escalar a les Roques del Masmut, la part aragonesa dels ports de Besseit.

La via escollida és la Tururú (6a+,6b,5+,4+). Ens costa trobar l'inici de la via, i sobretot notem el temps que fa que no fem vies de canto. En el segon llarg hi ha un pas que se'ns atravesa i fem la reunió a la via de l'esquerra. Al tercer llarg, arribant a la reunió, no es veia cap seguro i se'm va trencar un canto gran, cosa que fa que saqui uns bons metres i em doni contra una repisa. Després d'un rescat de película espanyola (bombers, ambulàncies,gent del poble i polícia local a l'estil torrente), radiografies i molta sort em diuen que no m'he trencat res i que tinc prou amb repòs com a recuperació. La veritat és que no ens crèiem la sort que havíem tingut després de la impresionant volada, però això va com va...

Galícia

2007-09-17T19:35:00.000+02:00

Seguim amb les vacances...
Veient que el temps no millora a Astúries anem cap a Galícia a veure si tenim més sort.

Després de fer una mica de turistes anem cap a les zones a la vora de Vigo, no tenim ressenyes de Galícia i, només amb el desnivel especial escuelas, ens perdem a l'intentar anar al Monte Galiñeiro, així que decidim anar a l'escola reina de Galícia directament, la zona de via llarga i esportiva del Faro Budiño.

Per fi arribem al parking (amb taules, font, ...), a primer cop d'ull ens sembla que estem a la pedriza. Ens trobem uns escaladors locals que ens expliquen els sectors, les vies i la història de la escola. Escalem amb ells per la tarda i ens sorprenen quan parlen de "pitons" que són els bonys de feldespat que és forma en aquestes impresionants plaques de granit.

Escalfem en dos V/V+ fins, després fem crucigrama, una fisura perfecta de 6a+. Ja escalfats en aquesta escalada tan especial i diferent a la que estem acostumats, provem el primer llarg de spider 6b+, amb uns passos molt fins.
Per acabar en Damian, un dels escaladors locals s'anima i monta la via de l'esquerra, un 6c+ segons la guia que ens diuen que pot ser 7a de 45 metres inacabables de placa.

A l'endemà fem la via spider (6b+/6b/6a+) costa fer el primer llarg sense escalfar i ens trobem amb força vent i fred però disfrutem molt de la via.

Encara que ens ha agradat molt la escola, marxem a veure una zona que ens recomanen de Portugal "La peneda", on diuen que les vies són molt exposades.

Després de visitar la costa do morte i un parell de dies de mal temps, anem a la segona zona de via llarga, aquesta situada al nord de Galicia a la vora de la Coruña.

La escola és diu presa do eume, anem a veure la zona d'esportiva que està situada en un lloc perfecte per acampar amb tendes, i a l'endemà anem a buscar la via Cupido.

Després d'una bona aproximació per un camí una mica dificil de seguir, arribem al punt final on hem de fer una grimpada entre canals i plaques on fins i tot ens trobem una serp !!! Al tornar ens trobem a uns escaladors que ens indiquen una via força fàcil i amb una aproximació més assequible. Així que al tornar comencem aquesta via pensant en fer els primers llargs i baixar. El primer llarg està força ben equipat però al segon ens trobem amb alguns seguros força precaris, entre això, que cau alguna gota i que la via és una mica herbosa decidim marxar i seguir visitant Galícia.