Maduixes amb nata...

2003-06-13T16:37:00.000-07:00

lluna fogosa am aire de nena
somni d'un poeta esquerdat, fosc.
que vols venir a desfer-te en mi
en plors, en ofegs, en un mar de
rialles

dits de sucre, de mel i de cel
que ens acosten i duen amb
nosaltres l'empenta de l'adéu

tremolor de vida, passió adormida
que t'encegues als ulls dels
dies perduts
perseguin-te entre neu i boira de carmel

2003-03-24T14:09:00.000-08:00

Somniant...colorblind...

Ahir... tarda Nestcafé (i NO vull fer publicitat perquè a casa meva gastem Marcilla - mezcla especial!)... i em vaig adonar... mirant l'agenda... de que ja és PRIMAVERA! (incís: visca les majúscules!). Trobo que és la millor estació de l'any... i de fet... no m'equivoco de tan... tinc un 25% de possibilitats d'encertar-ho! : )
Primvera! aire fresc! Aire net! Abelles! Màniga curta! Color verd!

Per mi... el color verd... em recorda al nom de Vera... de fet... tots els noms em recorden a algun color... no sé perquè... Vera m'agrada... és com el final de la primavera... quan s'acosta l'estiu... i ja no plou i.. : ) (estic especialment contenta i alterada...)
Doncs per exemple el meu nom... em recorda al color vermell o fucsia - com les maduixes!), no sé... Marc per exemple em recorda al blau marí... Vera al verd, Laura al rosa, Júlia al lila (Júlia m'agrada), Laia al verd també, Oriol al groc, Pol al verd també, Alex al marró, i no és aleatori e! De debò.

Aix... lo que descobreix una la primvera...

Bé... per ser el primer dia de RE-torn, no ho faré massa llarg ni massa emotiu. Hi ha massa sang que bull per les meves venes... últimament...

love me love... say that you love...
fool me fool me... go and fool me
love me love me... pretend that you love me
leave me leave me... just say that you need me...

m'agrada aquesta cançó perquè és una veu dolça... suau que mana! sóc suau i mano!

Ajourd'hui... petons amb gust al principi...

2003-03-24T13:47:00.000-08:00

PRIMAVERA!

Dos mesos sense escriure... ha estat... una mena de coitus interrumpus... xD! Però bé... relaxats i superbé... com si hagués estat a Caldea.

La veritat és que no.

La realitat és que no he parat. I quan havia aconseguit desintoxicar-me del fenòmen internet, que comprèn blog-messenger-mail-lecturadeweb-etc, m'ha agafat la nostàlgia de blog i aiiix... ja hi tornem a ser. Però ara diferent. Perquè sóc una Anna diferent cada matí -quan em llevo-. I m'agrada e!

I m'agrada escriure "l'he de.. ei tu què coi estàs fent!? així: e! : )

2003-01-26T05:36:00.000-08:00

Avui s'ha afegit al blog "el libre de visites". És aquell link de sota que diu Mossegades de maduixa !

ue! Em sembla que el meu nivell html avança... xD! Què hi farem... gràcies a_qui_sigui que hi ha "Asistentes" per tot!

Avui... petonets d'olor a maduixa... d'aquells al coll... suaus... un rere l'altre... d'aquells que et fan aclucar els ulls i deixar-te dur per l'emoció de la pell... aiix... són un supir d'aire càlid que m'embriaga només de pensar-hi!

2003-01-20T13:49:00.000-08:00

Somniant... Camp de maduixes

Dues coses. La primera i titular del día: "La profliferació de la quantitat i varietat de pits grossos és inminent!"
La segona... avui m'han dit: Ets molt cabezona (cosa que traduïrem amb "tossuda"). Ets també una nina molt dolça... . Depèn dels dies, suposo.
I jo... : No. Depèn dels mitjons que porti.

Avui els mitjons són de ratlles. Tinc devoció per les ratlles. Als mitjons m'agraden més. Avui són... grocs, taronja, fucsia i blau. Són aquells d'una foto... : )

PD: allò dels pits... no m'ho tingueu en compte... és... una por que tinc... una fòbia a que els meus siguin "massa" grans... de moment la cosa va bé... es mantenen en... "tirant a petits"... ueee!

2003-01-19T13:49:00.000-08:00

Somniant... Heart of glass...

Dijous o divendres fou... ara no recordo quin dia exactament... sovint la perdo, la compta dels dies. Vaig descobrir, per fi, què és allò que realment m'impressiona d'una persona, m'impacta i em queda gravat a la ment, ho vulgui o no. La veu.
Trobo que la veu d'una persona... és interessant... té trets importants de la persona... (se'm fa extrany estar dient això... la meva veu és... és... és.)
I aquell dia... després de pensar que em fixava en els ulls d'algú o en els seus llvis i adonar-me que no recordava ni els de la meitat de les persones que conec o que he creuat en la vida... sé que és la veu. La veu m'entra... i inconcienment en faig sempre unaa avaluació ràpida i exhaustiva. Quan escoltes algú parlar... no ja quan només sents... sinó que escoltes... a part de estar atent al què diu... estàs atent a la seva veu... als seus canvis i variacions però sobretot a la veu en sí.

La veu de la gent m'agrada. La veu de... el soroll de murumur... de moltes converses alhora... sense masses crits que trenquin la quietud... el seguir del riu. M'agrada.

Cadascú té una veu diferent. Cadascú és diferent. La veu ens diu qui som... en part. Però... hi ha veus semblants. M'he girat moltes vegades pensant i estant segur d'haver sentit la veu de D mentre que al tombr els ulls he vist que era un desconegut que no podri confondre's mai per D. És extrany també això.

A mi la meva veu no m'agrada. Però m'agrada la meva veu interna. Ll`stim que no la pogueu disfrutar els demés... i que hagueu de dur-me enganxda al so que emeto. Jolines! Vull que sentiu la veu que sento jo! Vull que se senti la veu que escolto jo!
Ara podria dir... és sexy... és dolça... és dura... és... no sé definir veus!

M'agraden les veus!

2003-01-17T16:36:00.000-08:00

Tinc els ulls marró fosc i petits. No els vull pas verds. Ni blaus, ni grossos. Els vull sans.

És extrany això de les malalties òptiques! És usual però no pas general. No tothom en té de probelmes, amb els ulls. Jo en tinc. M'agraden molt... físicament. Però no m'omplen. (ara no he pogut evitar somriure... d'això que he escrit). Vull dir... quina culpa en tinc jo que estiguin malalts... d'acord, quina culpa en té el leucèmic o el refredat? sí... és una malaltia que es cura... a poc a poc... ràpida... lenta... pagant més pagant menys. Jo... per curar-me... haig d'esperar 8 anys i pagar 3 mil eurus. No em serveix. No vull.
Jo també vull curar-me. També vull... no... no vull això. La mesura correctora. O com se li digui. No vull ulleres, no vull lentilles. No vull coses que fereixin el meu ull. Que el maltractin mentre espera ser operat i curat. No vull que se'm quedin "ulls de portar ulleres". Perquè encara que diguis que no, sí que passa això. Aquells ullets... petits... que han estat grans alguna vegada... i minúsculs et miren sense saber ben bé qui ets... et demanen que t'acostis... que parlis... per reconèixe't. No vull aquells ulls. Vull ulls vius... dolços... marrons m'està bé. Petits.
No vull tenir aquella odiosa sensació. Com la de la compresa. Com la del bolquer. No m'agrada... m'histeritza. M'histeritza de tal manera... fins tal punt... inimaginable. Surtu fora d'òrbita amb aquesta sensació. Per la compresa... enganxosa i prehistòrica s'inventà el tampó. Perfecte. Pel bolquer... antihigènic i voluminós s'inventaren els pares que ensenyen als seus fills a ser "precoços". Per les ulleres...(i/o lentilles) aquí estic... esperant. Perquè no he fet una carrera de 3/5 anys d'enginyeria per a res. Vinga... xatos... a pensar i inventar.
Però jo NO estic disposada a esperar fins que la cirujía m'hipotequi el llit.

Bona nit senyors.

JO em vull llevar com tu... em vull llevar, obrir els ulls i veure el despertador, perquè això ni lentilles ni ulleres.

2003-01-16T12:10:00.000-08:00

Somniant... What de world needs now

Sovint les pel·lícules més maques resulten ser aquelles que no hem escollit precisament per aquella tarda, aquelles que són massa llargues per un altre dia i avui hi van bé en aquest, aquelles amb un trailer que vam veure amb presses i corrent i que no encaixava amb el tipus de cinema que ens agrada. Sovint, l'escència de vida ha guanyat la partida a aquell destí que hi pugui haver (si cap).
Una frase que algú em diu sovint: " de vegades que les coses no sortin com nosaltres volem pot ser la millor de les sorts".
És certa. I avui per mi, ho és especialment. Dies sense fer res, troban-te cansada i adolorida m'han portat a l'avui; cinc dies sense sortir de casa (a casa si està bé), malalta, cansada, farta de tot. Enyorosa i emprenyada amb el món, amb la sort.
Però és això, que sovint el secret d'allò inesperat és el més esperat dels sentiments... És allò dolç als llavis, suau al tacte, blau als ulls.

He plorat un dia més del camí. M'ha assaborit tan bé... i és que... mai arribaré a fer bon cinema... ni que al final em piqui per filmar; que també m'agradaria. Sóc més.... la part del darrere de la càmera, la que és més amagada, l'ajudant d'alguna cosa que observa la pel·lícula, la menja, la enguleix i la empassa. Potser la crítica. Potser això tampoc, perquè en el fons, pel cinema com en molts aspectes, sóc molt meva. El meu gust és inexorablement subjectiu. És massa meu. Especialment meu i dur, propi. Ni crítica ni directora. Públic. Però... tot i que el cine és genial.... la seva mega-pantalla, el so impressionant i tot... prefereixo la meva televisió, de no sé quantes polzades, negra i amb el comandament del dvd a la mà. Prefereixo el meu sofà, el meu parquet, el meu pijama de quadres i el meu kleenex per ofegar plor. Escullo l'estar-me a casa... gaudint, criticant el film a cada escena, en veu alta, sense cap problema. Canvio la super-pantalla, el mega-so, els sorollets a cada mossegada de crispeta que em rosega les orelles, els seients on no puc descalçar-me, i el cap de l'home de cabell arrissat que SEMPRE em toca al davant i que em priva de veure els subtítols per el meu coixí al parquet i els mitjons de ratlles apretant el "mando" (no Anna... NINGÚ diu comandament!) de damunt la taula. Ho canvio perquè així... puc plorar feliçment... sense ofegar les llàgrimes al silenci. Puc sanglotar, puc riure, descollonar-me si cal, bramar, deixar caure una llàgrimeta... jolines... puc ser jo aa casa escena de la pel·lícula. I jo sóc així. Jo acabo de veure el que avui he vist... i ma mare em troba amb els ulls vermells... i no em diu re. Perquè sóc així. I avui... si algun dia creo uns premis propis al millor cinema internacional... fins avui, el premi a la pel·lícula que més m'ha fet plorar en categoría general (de pena i alegría) és... Iris! Bé, potser és el personatge... l'actor... Jim nosequè... aquest home... és l'actor que més m'ha fet plorar i millor en una pel·lícula.

Les llàgrimes m'han fet... m'han crescut... m'han besat cada dia des que vaig néixer... necessito un món per plorar!

2003-01-13T14:20:00.000-08:00

Somniant... Ironic

Saps què m'han dit avui?
Què sudu de tu. T'ignoro, passo, t'oblido, et deixo.

Però... encara creus que... t'estimo? No baixis a buscar-me... a dalt si està molt bé. Viu. Bé, no visquis... pensa en viure i dona't mil cops al cap sentint...
És tanta la ironia...
És
emocionant.

2003-01-04T15:43:00.000-08:00

Ahir algú em va dir: "No et passa mai que hi ha dies que et lleves i et trobes una preciositat i hi ha dies que et posaries una bossa de paper al cap?"
Enmig d'un supar... entre les rialles d'avans i tal... vaig riure. Però després tots els qui sèiem a la taula vam afirmar. És clar que em passa. Quin fàstic eh... aquesta és la incertesa de no saber el que som.
El mateix passa amb l'interior... hi ha dies que dius "collons... quina peaso persona que sóc... bona amiga dels meus amics, altruista, generosa, dolça, atenta, carinyosa", i un etcétera el tamany del qual dependrà de l'ego de l'individu en qüestió al moment determinat de l'anàlisi. Però també hi ha dies... que t'adones una mica de com ets... de com és la part fosca de tu... i fins i tot l'exageres... i amb la motivació que va augmentant a mida que et sents culpable, idiota, hipòcrita i egoísta, acabes per, miran-te al mirall, quedar-te a punt d'escupir l'imatge que s'hi reflexa. Però ni la saliva li llençaries a aquell monstre que viu dins el teu cos.

Sóc egoísta... sóc patètica... i ho sóc perquè sóc massa orgullosa. Tossuda... i ppff... però no ho sé... tinc uns principis... uns ideals... diga-li com vulguis... uns pesaments diferents als demés. Diferents als qui m'estimo, diferents al que està marcat fer... diferents al que... arribat un cert punt.... un moment determinat haig de tenir i pels quals haig de partir per actuar. Sóc completament diferent. Puc dir, amb seguretat, que no he trobat encara... i potser espero no trobar-la... la meva ànima bessona - en el sentit que, sigui una persona que pensi com jo, que decideixi fer el que jo escullo en un moment crític, que s'entengui com jo m'entenc, que lluiti pel que vol com crec que ho faig jo, que defensi els seus ideals/principis/elements_creadors_d'orgull . Realment, espero no trobar-la. M'agrada que aamb l'Oriol siguem diferents... m'encanta. M'agrada moltísim! Sóc feliç així.
Fins i tot amb l'Anna... l'altra part del meu cor... i amb en David i aiixx... som realment diferents... extranys... especials.

Hauria de donar les gràcies per tants i tants moments junts... i lluny... que m'han estimat així... d'aquesta manera tan i tan diferent...

Sóc feliç! FELIÇ! FELIÇ!

2003-01-04T06:12:00.000-08:00

blogger.com

2003-01-04T06:02:00.000-08:00

Somniant... aquella anglesa que diu: love is all around me... oooOOoOOohh

Coi... estic rara últimament.
Tinc massa subidons... cosa que és genial, a veure, però, ostres, això implica, alhora, que els baixons són d'allò més intensos i fotuts. Però de debò, ara feia una mica feina (gairebé no me'n recordava d'escriure... el boli no xutava i no trobava el llibre...- patètic.) i coi... me posat a mirar blogs... alguns que llegeixo i segueixo de tan en tan... i m'he adonat que fa dies que no tinc ganes d'escriure-hi, al meu. Potser és allò que em ronda pel cap últimament de "menys pensar en viure i més viure". No ho sé pas. Potser és que ja m'està pillan el canguelis de tornar amb les classes, les setmanes de cafès i el treball de recerca... que em té força abandonada (o jo a ell, encara no ho sé). De fet, aquest, jo l'abandono en mans de la Berta i ella en mans meves i per això va com va... hi haurem de posar remei aviat avans que ens caigui a sobre el mes de febrer. Però vaja, per la quantitat de feina que tinc, i el poc temps que utilitzo per fer-ne, tenint en compte que sóc força aprensiva per la feina i em poso nerviosa de seguida.. estic molt tranquil·la. Massa.
Em faig ràbia, la vritat, perquè la major part del temps, quan em pregunten em limito a posar verd aquest curs i a somniar en l'any que ve, que si tot surt com és d'esperar... estaré ja a la Facultat... que ja tocaria. I ostres... me'n moro de ganes! Però fan tan de pal aquests 4 mesos que em queden... Perquè serà estrés constant, til·la i plors. Però és el que toca, com diu ma mare. Tot i això... tot i que em fa por... molta... no estic suficientment nerviosa per posar-me les piles... i l'estic cagant, però ja veus... aquí estic. Avui és el primer dia que he agafat llibres i ja me n'he cansat. De totes maneres... estic rara.

Tin ganes de que sigui estiu ja... i de fer tot allò que no vaig poder l'any passat... que no vaig voler fer... de fet, per poder-ho fet aquest estiu. Però... bah... som al gener... encara queden moltes coses per viure i patir avans de l'estiu.

Avui, estic especialment rara, extranya, diferent. Avui tinc ganes de saltar, de cridar, però avui sense plorar. De riure... i sobretot d'estimar. L'Uri ja ho deu haver notat perquè me conectat un momentet al messenger i li he escrit 13 línies explicant-li com d'enamorada n'estic d'ell... i això no és massa normal en mi... sóc una mica més dura... o m'ho faig... no ho sé. De vegades... amb ell, sóc dolenta. Em dol molt perxò. Però ell mai m'ho té en compte. Em perdona i suposo que oblida. veure... tampoc dic pas que ell sigui la Mare Teresa de Calcuta amb mi... però és potser... més tolerant. De fet, em passa generalment amb tothom això. Amb l'Anna també. Les persones que m'estimo i m'estimen, generalment em toleren més que no pas jo a ells; m'aguanten més. LLàstima. Jo que de vegades em crec més dolça i més bondadosa... i és al revés... tinc el nervis a flor de pell molt sovint, és cert. Sóc inquieta, suposo, i això em crema per dins. Sort. Sort que d'alguna manera aquells que em coneixen bé m'ho passen per alt això, suposo que dec donar alguna cosa bona també... espero.
Però aix... com me'ls estimo... i em passa sovint que, o bé no demostro el que sento, o bé ho faig a la meva manera (aquesta es podria incloure en la primera, perquè si ho faig però no se'm rep... malament), o bé (tercera opció i suposo que la millor) ho demostro contínuament i tot de cop. En aquesta última circunstància, la situació és, generalment, molt favorable a aquest tipu de... d'obertura... de llençar la clau del meu llibre al mar -per una estona- i deixar-me fluir pels sentiments... deixar-me anar completament... en el sentit que... els meus sentiments d'amor, apreci o odi ja no només s'entreveuen durant uns instants, ara em dono tota a aquelles persones... i fins i tot exagero. però no és que exageri... és que els meus sentiments són exagerats. Sé una d'aquestes situacions que es dóna sempre que és divendres i surtu a supar. Em passa. Els divendres són... extranys. Ils sont magnífiques! bah.. potser no n'hi ha per tant... però especialment m'agrada recordar aquells en que nem a la Taverna aquella... amb el "grup paral·lel" i bevem i riem tan... m'agraden i em dono molt en aquells sopars. Els que hi veniu, ho sabeu. Ho sé. M'agrada!

M'encanta obrir-me així... m'encanta deixar-me anar... m'agrada ser jo quan sóc així.

2003-01-02T16:01:00.000-08:00

Tu i jo... tenim una cosa en comú. Sí... tu... mira'm. Tu i JO. Ambdós sabem que ens uneix la incomprensió. No t'entenc mai. Tu a mi tampoc. Tan sols puc comprendre el que no em dius amb paraules. Però el problema és. És avui, que jo xerro massa, i tu massa dius. Que parlo per dir-te t'estimo i tu beses per estimar-me.
Que parles. Parlem. Discutim. Crido. Ploro, impotent mentre m'abraces. Em submergeixo en l'abraçada i recordo quan vam jurar-nos l'amor, en despulles de petons. En cendres de paraules. Encenguerem els ulls l'un de l'altre. I es va fer de dia mentre el sol s'apagava a cada abraçada.
Però aix... ets tan diferent a mí... egoista sóc. Jo sóc diferent a tu... i vull ser-ho, perquè després de tot, no vull ser com tu. Ni pensar com tu. M'agrada com sóc, complicada. La teva senzillesa escampada en llàgrimes de dificultat m'embriaga. M'apassiona. I no em deixaré perdre l'ofergar-me amb la teva olor... perquè t'estimo avui. I tan m'és el demà. Simplement vull ser feliç a la meva manera. M'agrada que siguis el bombó de després del cafè.

T'estimo... avui... demà... no hi penso en demà.

Una maduixa de xocolata em fa perdre el nord.. avui...

2003-01-02T15:49:00.000-08:00

Amor! Amor! Amor! Només amb amor no es pot viure... però... aiiix l'amor! Me l'estimo al amor!

2003-01-02T15:41:00.000-08:00

Somniant... Angie

Encara amb el pijama mig arrugat, el llit desfet i els llençols calents m'he tornat a estirar al llit. Tan sols feia 3 segons que me n'havia aixecat, llevant els meus ulls del son d'aquesta nit. De panxa en l'aire, mirava el sostre... blanc. M'agrada el blanc. És pur.
Ahir en una d'aquelles converses del messenger que s'acostumen a guardar (però que paradoxalment vaig borrar) relfexionàvem sobre l'autenticitat de la nostra tendència sexual. A ell, li vaig preguntar si em podia assegurar que estava completament convnçut de la seva heterosexualitat; si no havia pensat mai en la bisexualitat i/o d'altres tipus d'atracció que no fóssin única i exclusivament femenines. Ell va responsre amb un no rotund. Per internet... aquestes coses ja se sap... no puc afirmar que fós un no rotund, però si més no s'hi acostava. Ell és una persona eloqüent i sensata. Crec, fins i tot, que es va pensar la resposta uns intants. Poc però uns.
Ara per ara, crec que jo no hauria respost amb la mateixa seguretat que ho féu ell. No hi crec en això de que ens agraden els cossos contraris perquè són diferents al nostre i tenen (o els hi manquen) trossos de pell, òs, i greix, que nosaltres no tenim (o si ).
Tan fàcil és saber-ho?
No ho sé... a mi mai m'ha agradat cap noia, és clar. Mai m'hi he sentit atreta ni he notat un greu pessigolleig al estómac al veure'n una... però no podria assegurar que mai em passi una cosa semblant. El futur és realment imprevisible. I no crec en això de dir... a mi els homes no m'agraden... o les dones. Tan se val. A mi m'agraden les persones.

M'agraden els homes amb faldilla... vaaaaaleeee ho reconec!

Avui... una reflexió curta, potser la primera de l'any. Un any que s'ha encetat amb una enyorança no prevista, un raïm petit i una nit extranya. Un any que m'ha portat un parell de regals: una mica de desgana i un nou confident. Alhora m'ha robat del cor d'algú i m'ha portat l'amor material.

M'agraden els homes amb faldilla... jolines! En demanaré un per Reis... : )

2002-12-27T15:24:00.000-08:00

Somniant... Thriller

Visca les sortides passionals a l'ascensor de casa! Visca el somriure d'havent plorat! Visca el fer-se fotos al melic! Visca no trucar quan tocava! Visca el iogurt de coco caducat! Visca les trobades espontànies a Granollers! Visca la pluja a Barcelona! Visca el MC Donalds amb els papes! Visca les enquestes de grau de satisfacció! Visca el fer la maleta a l'últim moment! Visca els somriures feos de l'Anna! Visca les sabatilles de ralles! Visca les "rayitas" de la cobertura del mòbil! Visca el demanar que t'emboliquin per regal una cosa que has comprat quan és per tu! Visca les compres compulsives! Visca les pilotes de colors! Visca portar més de 10 euros al moneder! Visca les bambes d'imitació! : )

Demain... Peñíscola m'espera! UoUoUo!

En tinc ganes... però m'enyoraré! Només són 4 dies... i enyorar s'escriu amb e...

Sóc feliç!

2002-12-25T15:08:00.000-08:00

Somniant a... Roxanne

Un matí de llàgrimes avui. No podien faltar elles, les indescriptibles i salades llàgrimes de l'Anna... És Nadal! Nadal!
Una tarda de nen, un vespre de desafogar-me i una nit per mi. M'agrada estar sola a casa. Com diu la cançó, "és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú... són petits detalls tot el que em queda..." m'agrada. Sobretot a l'hivern. Ara que entrem, sortim, anem aquí, anem allà, truquem aquell, marxem corrents, arribem tard, ens deixem la bufanda a casa, tornem a picar el timbre... m'encanta! És... diari, és avui, és vida. A la nit no perxò. No em fa massa gràcia. Em té com... extranya, ser sola a casa, dormir sola, no tenir ningú a qui feru un petó tot desitjant la bona nit... em sembla extrany. Però durant la resta del dia... m'agrada... excepte també... levar-m'hi. Llevarme sola... si he anat a dormir amb algú tampoc m'agrada. En canvi si ja ha anaat a dormir sola, amb la casa mig freda, no em sap tan greu. Fins i tot de vegades em puc llevar i somriure'm al mirall i parlar-me i preparar-me per mi un got de suc de taronja natural (sisi... exprimint les taronges!) i servir-mel amb bandeja i posar-m'hi molt de sucre i menjar pamnocilla i... notar que és d'aquells dies que... com diu l'altra cançó: "si me duermo, la vida se apaga" i "y allá voy, menudo soy, me dedico un arrechucho...", és una esquizofrènia pròpia i íntima que, avui, encara no sé perquè, m'ha vingut al cap pensar. M'agrada. Senitr-me així m'agrada. Sentir-me bé, feliç, sense tenir-ne motiu aprarent.

Sóc jo, suposo. Si si, confirmat. Sóc jo. Avui sí.

2002-12-24T14:44:00.000-08:00

Somniant... Only a woman's heart

Una bona nit avui.
Per a mi i el meu germà, de nervis, de records, de no poder dormir, del nus a la panxa, de felicitats, d'alegria, d'inocència, de complicitat, és maca. Demà a casa meva, ens llevarem i hi haurà mil regals. Però com sempre ma mare ens repeteix, el millor regal que podem tenir és trobar-nos cada matí tots plegats. I sobretot un matñi així, tan innocent. Sé que és fàcil que sembli ingènua per això però jo, la nit avans, i durant tot el dia dels "meus Reis", em torno l'Anna de fa 10 anys. L'Anna més dolça que ara, més innocent, més petita és clar. Més il·lusionada per tot, més desperta, més adormda també. Aix... em torno nena massa sovint de vegades. I hi ha moments que em torno gran de cop, o vull tornar-me gran ràpid, i la cago. Vull dir.... vull ser petita, i em veig petita, però això és un desig que no es pot complementar amb la necessitat de créixer tan ràpid. M'agrada Nadal. L'últim nadal, fou el relleu d'algú, per dir-ho d'una manera i això féu que m'incomodés una mica l'especialitat d'aquell dia. Però vaja, ara és diferent, és extrany. És sense ella. No podria ser d'una altra manera. De vegades penso, sobretot ara que ha passat un any, que un nadal sense ella no és un nadal de debò. És un Nadal impur. És un nadal sense la meva joguina preferida, són uns reis sense el plat d'engrunes i la copa buida, és un cap d'any sord, un sant Esteve que no és verd...
Somric.
Perquè no és pasa ara quan la tinc més aprop que mai, al contrari, la tinc més aprop la resta de l'any, quan dorm plàcidament dins el meu cor, sense que ningú més la recordi amb tanta profunditat. Me l'estimo massa encara.

Però vaja, no volia pas parlar d'ella avui. No era la meva intenció. Però en això com en tot, el cor ens traiciona a vegades. I de fet m'agrada tenir-la tan present, com dins meu, com part de mi, com jo.

Punt i a part.

Avui, un dia diferent també... últimament m'estic sobrant amb els dies extranys, diferents i especials... n'hi ha de tots colors, i cap és més normal que l'anterior.
Tornant cap a casa, després d'una dosi enorme de somriure, travessava l'últim pas de zebra (pasebra), un que no té semàfor i que talla un carrer força gros, on passen molt cotxes i això, i molt embalats. En 3 segons he sentit l'esperit, l'ànima nadalenca (posem-hi ironía). Bé, travessava, i per travessar necessites portar llumetes de colors o alguna cosa transparent, perquè sinó, no para ni un cotxe. Així doncs després de 4 intents fracassats un cotxe a parat, he passat i a mig carrer el cotxe que venia de l'altra banda, que baixava mooolt follat s'ha vist obligat a aturar-se en vista que jo ja posava un peu davant seu (si... ho sé... però és que si no, em tiro 3/4 d'hora al mig del carrer). He passat. I fins i tot he fet una senyal amb la mà, com d'agraïment, que ben bé encara no sé pas perquè la faig, però sempre la tinc a punt. Quan ja trepitjava la vorera, la finestreta del cotxe que s'ha aturat sense remei s'ha abaixat i una veu d'aquelles de "macho espanyol" (tipo paleta però en molt jove) ha dit: - Pues ya podrías estar contenta!
No sé pas si calen més paraules. Patètic.

Ara ve quan dic: Jo quan porti cotxe no faré això... i ma mare diu: d'aquí a que portis cotxe...

Vinga va! Que demà... pesi a qui pesi... és Nadal! i jo... ho vulgui o no... m'estimo el món!

Una nit... bona!

Demà un matí d'il·lusió!!

2002-12-23T14:45:00.000-08:00

Somniant... Dolça melangia

És molt dur fer-se gran, pels que se'n fan i pels que ho viuen de prop. Em refereixo més aviat al fer-se vell, avi... no al créixer o madurar, sinó al envellir i fer una mica com els crancs: anar enrere. Retrocedir. Parlar en desacord amb el cervell, o fer-li massa cas a aquelles neurones ja massa atrofiades, inservibles, inútils. Visc un cas així, de molt a prop. De vegades me'n ric. Les peripències d'un avi de 87 anys no són "moco de pavo". Vull dir, que pot arribar a fer més dolenteries que tots els adolescents del Vallès. Ric, però no avui. Hi ha dies que la tensió és màxima, es desborda. Avui és un dia d'aquests.
Un home que en la seva vida ha lluitat, ha viscut, però en la majoria del seu temps li han donat tot mastegat. Un camí de roses gairebé. Una dona que, jo podria jurar, fou la millor persona que he conegut mai. Un mite. Un record inesgotable que cada dia m'encèn per poder viure. Una persona increíble. Senzillament. Bé, doncs això, un camí de roses (amb alguna que altra espina, però molt diminutes, gairebé inexistents). Amb uns fills, d'opinions dividides, de parès diferents, de mons oposats -tan se val- que molt o poc, se l'estimen i se l'han estimat durant totes les seves vides. Reconec que no puc parlar certament de sentiments que no són els meus, però puc parlar de l'experiència viscuda a casa, i aquesta em diu una cosa molt clara: el meu pare, fill seu, se l'estima molt. Tanmateix, ell no té amor per a res ni per a ningú, només per l'inevitable; (fins ara) per la meva àvia. Avui però, ho ha capgirat tot. ha estat capaç fins i tot de capgirar el meu cor, de trasbalsar-lo de tal manera... amb tan de dolor com ningú mai havia fet. Avui, al senyor egocèntric li ha picat per deixar anar a aquells que ens l'estimem que durant un any i un mes no l'hem cuidat prou bé, que amb els seus 87 anyets -molt ben posats- ha decidit cuidar-se sol, despatxar la dona que treballava per ell, a casa, i buscar-se una nòvia, de 35 anys, que viurà amb ell i amb un fill d'ella, al pis del meu avi, sense cobrar.

Bé, no sé si algú que llegeixi això entendrà quelcom, però necessito treure-ho, fer-ho fora de mi. Vomitar.

És impensable la de voltes que dóna la vida, la de cops que ens podem entrabancar amb pedres diferents i variades. Però sincerament, mai ens esperem un cop com aquest. És dur d'acceptar que ens fem grans, però és molt pitjor haver d'acceptar, com per imposició, que algú tan proper envelleix d'aquesta manera.
Moltes vegades (masses), he desitjat profundament que hagués estat ell qui hagués mort en comptes de la meva àvia. La nineta dels meus ulls... i jo... la nineta dels seus. Érem iris l'una de l'altra. Érem mans, érem cap, érem cos. I què em deixa? un món buit, ple de records inesgotables, una casa amb olor a mel i un avi, que poc se l'estima avui. No dic que no se l'estimés, però tal i com deia en el post d'ahir... em feia por oblidar-la deixar-la un dia en un calaix i massa temps més tard tornar-lo a obrir, com si el temps no hagués passat... em feia pànic. I avui, coi, un cop de porta als nassos m'anuncia que la persona que ella més adorava li gira l'esquena d'aquesta manera, No tan sols oblidant-la, deixant-la de plorar, sinó traint-la. Ferint.

Estic desconcertada. Desorientada. No sé per on seguir el meu camí. I el pitjor de tot és que no sóc jo qui m'empeny el carro, és algú altre, ara mateix no sóc la mestressa d'aquest problema i no en puc dur a terme la solució. No del tot si més no. És un punt dificil, i sobretot inesperat que em dol com mai.

Així doncs, ara em plantejo també, seguint els cromosomes egoístes heredats de la familia, si quan mori jo, aquells que m'estimo, em fotran de tal manera. Em faran un trist adéu amb la mà, com haa fet ell, i se'n riuran de mi d'aquesta manera, posant-me en un calaixet del ahir, i buscant alternatives per sobreviure. Vull dir.. no ho sé... és dur.

Ara mateix, del que tinc més ganes és de créixer i veure tot això més clar, però sobretot de fer-me gran i de llegir-me aquetes línes recordant la situació, i poguent-ne analitar el desenllaç. Desitjo que arribi el demà on pugui trobar tots els caps que ara em falten per lligar.

La vida ens sorpen dia a dia, però de vegades ens espanta. Avui a mi, m'ha aterrat.

2002-12-22T07:42:00.000-08:00

Somnian-te...

Un dia sense pensar en tu. Sembla fàcil. M'ho hagués semblat fa un temps. El misteri és bo, és cruel. I a mi m'ha dut al fons d'un pou. Poc a poc en surtu. Però no puc deixar-te. Necessito saber que ets aquí. Tinc por d'un dia... perdre't. Realment, físicament, ambdues sabem que t'he perdut. Però m'esgarrifa el pensar que un dia et puc oblidar. Que et puc posar en un d'aquells calaixets de record; com garlanda de Nadal que el dia 7 guardem entre cartrons i que un cop a finals de desembre, a principis de l'època de records, desemboliquem del seu polsim i l'adorem com si l'haguéssim tingut sempre al cor. No ho vull. En tinc molta por! Per això em cremo pensant en tu dia a dia, nit a nit. En aquells ulls, aquella pell... i sobretot aquelles mans. Suaus com caps. Fines, de nena, blanques, petites, velles, belles, dolces, càlides, poruges, valentes, fredes, madures, de dona, vives.
Ahir, haig de confessar, no et vaig pensar. No et vaig recordar. M'es molt difícil pensar que no hi eres (dins meu). És clar que hi eres, i hi ets encara! per això sóc al pou. Perquè continuar estiman-te, recordan-te, besan-te cada nit, és abraçar el dolor. El dolor de no tenir-te, de necessitar-te cada dia més i... aiix! La impotència que el temps ens té guanyada. A tu i a mí. Ell ens mana. Ens ha donat l'oportunitat més dolça de totes, viure juntes, en el mateix món on estimar-nos. Potser hauríem de donar gràcies per això, nina meva. Però ja et dic, el meu món, per ara, és una casa de nines sense parets. Una casa de nines, per riure, per plorar i per deixar-les brutes, lletjes, dins la caixa, quan ja no en tenim ganes.
Saps que tot això és només una peça de mi. Però saps també que tu ets l'única peça que em falta i que friso per re-trobar. perquè una peça no es troba, un dia es va desfer de mi, per deixar-me volar, deixar-me sentir sense escut, sense bombolla, però que necesito tenir en forma de somriure, de mirada. necessito palpar-te. Besar-te les mans, dolces, belles, velles, càlides i fredes, blanques.

2002-12-22T05:30:00.000-08:00

Em diràs? Que no som ningú? Que el món no dóna voltes al nostre voltant? No m'importa... Ja t'ho vaig dir, tenim alguna cosa en comú... no és pura química, no és atracció, no és passió, no és irreconeixible. Tu ho recordes. Recordes que m'estimes. Tenim allò. Entre tu i jo... tenim allò. Enmig d'ombres poruges, hi som tots dos. I damunt... allò. Ho saps.
I ara que ens hem fet grans? Què hem de fer? Deixar les coses sense acabar? Un embolcall d'escència d'amor. Diràs que el món no dóna voltes al nostre voltant. Ho sé. Somriuré. Bé, tenim allò en comú no? Som el mateix. Som dues peces del mateix trencaclosques. Vull fondre'm en tu.

2002-12-22T05:23:00.000-08:00

Somniant... El teu amor

Aaaaaiix! (suspir).

Ahir tot bé. Tot, tot... no. Però va ser un dia extrany... diferent com cada dia, i extrany. Vaig fer tot allò que no m'agrada fer però que ahir em venia de gust fer. Em vaig llevar un dissabte amb despertador, vaig dinar d'hora, vaig sortir sense preveure-ho, vaig ser feliç tota una tarda, vaig plorar, vaig sopar tard, una mica de maquillatge, roba interior fashion, i discoteca...
El resum no ho sé... seria.. és difícil perquè potser ahir, va ser un dia tan especialment extrany per els altibaixos dels quals es va caracteritar. per ser un dia tan radiogràfic, amb tan de moviment, amb tanta incertesa, pregunta, llàgrima i somriure. Inestabilitat, vaja.

Una tarda maca tot i així, Una línia amb vía recta fins al cel, que no baixà mai del perfecte. Dolça. gràcies a ella, en gran part, en totalitat gairebé. Gràcies.

Un vespre... dur.

Una nit, que podría haver estat molt millor.

I avui... un dia inesperat. 579 dies de mirades dolces només per mi! Cada 22 somriures sóc una mica més feliç! El meu límit s'eixample... i vaig creixent al costat d'aquella mirada, aquelles mirades que són cada dia diferents, que són tu, són jo. Som tots dos. I no sé si estic massa malalta per estimar-te.

2002-12-20T15:56:00.000-08:00

I si és emoció? I si és por? I si és duresa? I si és passió? I si és dolçor? I si és amarg? I si és empenta? I si és obligació? I si és necessari? I si és l'ara? I si no ho és? I si és? És. És vermell, és blanc, és rosa. És negre, és ara verd, ara blau, ara barreja, ara groc.

I si és llàgrima? I si és tremolor? I si és suc? I si és caramel? I si és cafè? I si és nen? I si és pare? I si és algú? I si és avui? I si no és demà? I si és? És cirera, és iogurt, és sucre. És forat, és ara herba, ara cel, ara mesclat, ara riure.

Aquella gota retinguda d'avui, bé, ja d'ahir. Aquell llíquid salat, transllúcid. Aquell que s'ha quedat dins el transparent, que s'ha amagat, que ha fugit. Que per por, per vergonya, no ha sortit del cau, ha tret el cap, s'ha deixat endur per la música i, arrepentit, s'ha submergit dins la llar. Càlida, fosca, fàcil. Fàcil.

2002-12-20T14:23:00.000-08:00

Somniant... I'll be

Dur. Inminentment tendre. Un dia clar. Jove. 24 hores petites.
De vegades és sorprenent com pot canviar-nos la vida un petit detall. L'anar o no a tal lloc, el dir o no una paraula, una frase, el deixar anar una llàgrima o un crit, el callar o el mirar en un moment determinat, el fer un petó o desfer-nos en una abraçada, el fer una trucada o l'esperar que ens la facin. És meravellós.
Avui, he tingut aquella sensació... de fer-me més persona, més humana, més malparida també... més... més. El simple fet de viure en la pròpia pell, de palpar amb les pròpies mans, de sentir amb el propi cos el què és amor per la vida, et fa pensar. Ho volguem o no, reflexionar, reflexionem cada dia. Hi ha qui més, hi ha qui menys. Hi ha qui massa fins i tot. Però està clar que és necessari. Hi ha dies, situacions, moments que ens donen l'oportunitat de fer-ho. Ens duen al mateix llit l'estona per a pensar. Però coi... i aquells que no poden pensar així? Que la seva màxima reflexió ens parla de fets banals? Són aquells que no poden, que per la gràcia d'algun Déu, d'alguna força superior, d'una casualitat, d'un atzar, d'una sort, d'un conjunt de coincidències, vàren ser fruit de la unió d'un esperma extrany amb un òvul diferent. Són aquells que lluiten. Gràcies a ells, avui he lluitat jo també. Una lluita al seu costat, sense més ni menys. Per fer-los somriure i riure.

Avui... un suspir d'aire innocent.

Gràcies per deixar-me somriure. Gràcies per obligar-me a riure. Gràcies per deixar que les llàgrimes flueixin igual que ho fan les rialles.

2002-12-18T14:14:00.000-08:00

Extrems d'una mateixa corda que es busquen... que s'observen.... s'estimen... es troben. S'apropen amb la mirada. Es somriuen. Abaixen el cap. S'odien. Tremolen. S'entenen. Mai s'abracen. Duen sobre ses espatlles el pes d'un parell d'incomprensions.