Sempre al Servei del Poble

El règim birmà no atura el seu fals referèndum popular malgrat el cicló

2008-05-12T18:55:00.004+01:00

Un grup de drets humans de la minoria karen assegura que la dictadura força la gent a registrar-se per anar a votar

Ni un cicló que, segons la majoria de fonts, haurà causat més de 100.000 morts no atura pas la intenció de la dictadura birmana d’organitzar el fals referèndum d’aquest cap de setmana. El Grup Karen dels Drets Humans (Karen Human Rights Group, KHRG) ha denunciat que la junta militar està forçant la gent a registrar-se per anar a votar aquest dissabte dia 10. Si no ho fan, els amenacen amb diverses represàlies.

El KHRG cita el testimoni d’una dona segona la qual les autoritats van advertir la gent d’un poble del districte de Pa’an que, si no anaven a votar, es prohibiria que els infants anessin a escola i es traslladaria a un camp de refugiats els vilatans que han emigrat a treballar a altres ciutats. A més, segons aquest testimoni, la dictadura fa pagar a la gent 3.500 kyats (uns 360 euros) per les targetes d’identificació per registrar-se per al referèndum.

La votació només ha estat suspesa a les zones afectades de forma més greu i intensa pel cicló. A la resta de Birmània -fins i tot a indrets on el Nargis ha fet estralls- el referèndum continua en marxa.

El KHRG critica el fet que la dictadura vulgui que els kàrens acudeixin a les urnes «siguin quines siguin les dificultats a què estan fent front». I és que el territori karen és un dels afectats pel pas del cicló Nargis, als efectes del qual, segons les informacions que arriben des de Birmània, la junta no està donant ni de bon tros la resposta adequada.

Les forces opositores a la junta militar consideren que la celebració del referèndum aquest cap de setmana és un dels principals motius pels quals la dictadura no vol que entri l’ajuda internacional al país, perquè tem que arribin persones que certifiquin que la votació està totalment manipulada. El diari Irrawaddy assenyalava fa uns dies -abans del cicló- que, al territori karen, milers de persones van ser obligades a anar a votar força abans de la celebració oficial de la consulta i que els van lliurar paperetes on el «sí» ja estava marcat.

De moment, la junta militar ha acceptat l’arribada de materials d’ajuda per als afectats del Nargis, però no pas que els cooperants entrin al país. Una situació gens habitual quan es produeixen catàstrofes d’aquesta magnitud.

Embarraca't '08 "Part1"

2008-05-07T13:20:00.008+01:00

Aquest any ha estat tot un èxit. L'Embarraca't amb més festa, compromís i retrobaments dels últims anys:

La Programació:

The Gruixut's
Los Suaves
Jordi Rubau
Dept.
Gossos
Macedònia
Concurs de música jove Joan Trayter
Herbert de Miranda Grup
Doctor Calypso
Orquestra Di-versiones
Filippo Landini
Pastora
Smoking Stones
Bosk
Dekrèpits
Obrint Pas

La Barraca:

Un nou fitxatge:

Fins l'any vinent!!

Defensem el Tren de l'Empordà

2008-05-07T13:14:00.003+01:00

Els joves de l'Alt Empordà volem un tren de Calitat, Econòmic i de la Comarca.

Uns dies a Euskal Herria

2008-01-01T23:21:00.000+01:00

Per primer cop des de que tinc aquest blog introduiré una vivència pròpia. Havera que serà. No sigueu molt crítics, que soc novato.
Aquest últims dies han estat molt intensos i plens de bons moments. Tot va començar el dia 28 a la nit arribant a les 2:30 a Bell Lloc d'Urgell on m'esperaven un parell de cracs. En Folgueres i la Marta estaven petin el meu retard en mig de birres i bona música, ben mirat no patien gens...jeje

Varem fer l'última birra de la nit i cap al llit...solet! L'Endemà tots els companys de Ponent varem anar tirant cap a la nació germana de Euskal Herria.

Un cop allà varem poder contrastar que els bascos són seriós. A les 14h ja estaven ben torrats i de festa. Quina gran nació. Nosaltres entre pitos i flautes ens varem integrà ràpidament. No va ser gaire difícil. A més els amics que ens varem anar trobant de les JERC ens hi van ajudar. Ells ja portaven dies integrats. Qui els va parir!
La mani va ser una orgia col.lectiva de independentisme, festa i reivindicació. Una de les millor que he vist mai. Allà ens varem perdre tot plegats. Uns eren el bar, d'altres amb els bascos, d'altres anàvem de bar en bar mentre la mani anava tirant i alguns se'n vana anar a l'hotel a guarda forces per la nit. El que em va fer més pena de tot va ser que dels líders d'ERC no n'hi havia cap. Això si que és impressentable.

Després de la macro mani i mig torrats varem anar de caps a la "Catedral". No hi ha paraules per definir tot el que va passar allà dintre. Us deixo que us feu una idea amb les fotos.
Gent i més gent...
Unes patriotes catalanes...
Els nostre herois...
El foc de la victòria...
Tot un símbol per les JERC...
La gran Festa Independentista...
Un cop finalitzada la festa...ai! el partit, varem anar cap el centre de Bilbo. Allà va començar una nit plena de wisky, riures, bon rollo i perduts. De la colla vaig ser l'últim arribar a l'hotel. És ben bé que els de Ponent no aguanten res. El dia següent petin les conseqüències de la nit vaig descobrir que tots els figuerencs que corrien per allà d'alt, i no eren pas pocs, van arribar de festa 2 hores més tard que jo. He perdut pistonades.

El diumenge només ens varem limitar a patir les conseqüències de la festa i dinar unes quantes tapes tots junts.
Ja m'ho deixava...de qui són les ulles del Chico de la Peca?

Per acabar només dir que han estat uns dies per recordar. Merci a la gent de Ponent per aquest dies i per cuidar-me tan.

No a la pena de mort. El món decideix

2007-12-28T14:26:00.000+01:00

A l'octubre de 2007, durant el 62º període de sessions de l'Assemblea General de l'ONU, es va presentar una resolució en favor de la suspensió mundial de les execucions com a pas previ cap a l'abolició de la pena de mort. S'espera que aquesta resolució compti amb el recolzament de països de totes les regions del món.

El recolzament de l'Assemblea General de l'ONU a la suspensió mundial de les execucions suposaria una fita notable per aconseguir l'objectiu d'un món sense pena de mort.

Per aquesta raó, juntament amb la Coalició Mundial contra la Pena de Mort i altres organitzacions no governamentals, Amnistia Internacional promourà en les properes setmanes els recolzaments a aquesta resolució en el 62º període de sessions de l'Assemblea General a Nova York.

La Coalició Mundial contra la Pena de Mort destacarà especialment aquesta iniciativa en el decurs del Dia Mundial contra la Pena de Mort, que es celebra el 10 d'octubre, sota el lema "No a la pena de mort: El món decideix".

Eritrea prohibeix l'ablació

2007-04-06T23:23:00.000+01:00

Eritrea ha prohibit l'ablació de clítoris, una pràctica que afecta al 90% de les dones d'aquest país africà. Un web governamental afirma que qualsevol persona que participi en ablacions o les promogui s'enfronta a una multa o a una condemna de presó, tot i que no especifica la quantitat de la sanció ni els anys de presó. L'ablació de clítoris està molt estesa a la Banya d'Àfrica. A tot el món, més de 140 milions de dones i nenes han patit la mutilació genital, segons les Nacions Unides.

"La mutilació genital femenina produeix dolor i patiments considerables a les dones i pot arribar a amenaçar les seves vides", ha afirmat el govern en un comunicat difós a la seva pàgina d'internet. La mesura va entrar en vigor el 31 de març, segons el decret donat a conèixer pel Ministeri d'Informació. Abans de prohibir aquesta pràctica, molt estesa a la Banya d'Àfrica, el govern d'Eritrea ha fet diverses campanyes de conscienciació sobre la necessitat d'abandonar l'ablació, la mutilació genital femenina, a tot el país.

Segons organitzacions humanitàries, més de dos milions de nenes pateixen cada any aquesta pràctica al món, sobretot la que consisteix en la mutilació del clítoris.

L'ablació està molt estesa a la part d'Àfrica on es troba Eritrea, la Banya d'Àfrica, mentre que és pràcticament inexistent a la meitat sud del continent. De fet, Somàlia, Eritrea, Djibouti, i en menor mesura, Etiòpia presenten una incidència que volta el 90% de la població femenina. L'edat en què es du a terme l'ablació varia dels pocs dies de vida als 20 anys, encara que la majoria se solen practicar a nenes d'entre 12 i 14 anys, en ple període de canvi de nenes a dones. Les conseqüències de la mutilació duren tota la vida i l'operació, que habitualment és casolana, pot provocar la mort per asèpsia. L'ablació també pot produir la mort de la dona anys després per complicacions en el part derivades de la mutilació, o infertilitat, hemorràgies perllongades, frigidesa o traumes psicològics.

-text:Serveis Informatius de TV3-

4 Columnes

2007-04-06T22:57:00.000+01:00

Remenant papers trobo un fet que devia tenir amagat en els canals subterranis de la memòria perquè no el recordava. Es tracta d'una proposta, fallida, que alguns benemèrits dinamitzadors culturals van portar a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1994. Per què es va desinflar el projecte o què hi va interferir, no ho sé, però sí que veig, en els papers d'aleshores, que la cosa va aixecar unes expectatives sòlides i una ampla difusió. Es tracta de quatre columnes. De les quatre barres. I de la manca gairebé absoluta de símbols catalans als monuments de la ciutat. La història és corprenedora: Puig i Cadafalch, essent president de la Mancomunitat, aixeca un monument de caire catalanista que consisteix en quatre columnes de més de vint metres d'alt i més de dos metres de diàmetre, coronades per una cúpula jònica, a l'avinguda de l'Exposició de Montjuïc. Estaven situades on és ara la font màgica. Estaven arrenglerades (no com les tan belles que Alfaro va aixecar al campus de Bellaterra fa pocs anys) i significaven, òbviament, les quatre barres. Això s'esdevenia el 1919, com a primer pas cap a la urbanització de Montjuïc. Per les fotos veig que feien molt de goig. Doncs, tot i que tots els països tenen monuments representatius, i que la iconografia de quatre columnes és austera i harmònica, hi ha algú a qui la idea li va semblar ofensiva. Aquest algú va ser l'infaust general Primo de Rivera, que, incòmode amb un símbol catalanista, ordenà dinamitar-les (dinamitar-les, amics: un tràgic símbol a afegir) el 1928, tot i tractar-se de l'obra d'un dels millors arquitectes europeus. Diuen que, a punt de celebrar-se l'Exposició Universal, el dictador no va voler que fossin fotografiades i divulgades. Ja se sap: el bon catalanista és aquell que roman silenciós: incolor, inodor i insípid. I calladet.

Doncs bé, l'any 1994 algú dels qui tenen memòria històrica en va parlar i sembla que el projecte va passar els sedassos municipals, arquitecturals i econòmics corresponents. La idea és, en la impossibilitat de situar-les on eren aleshores, car hi ha la meravellosa font Buïgas, alçar-les just a darrere, en una ampla explanada. Es dóna l'avantatge que als esbossos que s'hi feren s'observa que no fan nosa a la perspectiva ni tapen res. No trobeu extraordinàriament enraonat que allò que va arrabassar una dictadura ho restitueixi una democràcia?

Jo, sí.

Isabel Clara Simó

Campanya pel Monument d'Homenatge a Tots els Homes i Dones de Tots els Temps que han Lluitat per les Llibertats Nacionals Catalanes.

Un parell d'estels de l'univers d'en Lluís LLach! ADÉU LLUÍS!

2007-04-03T21:18:00.000+01:00

CANÇÓ D’AMOR A LA LLIBERTAT
Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t’hem ofert cançons d’amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l’abarateixen, meu amor;
sabent-nos enamorats,
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga set,
però així no ets tu.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

© Edicions l'Empordà

CATALUNYA ACCIÓ SONORA '07

2007-03-27T09:59:00.000+01:00

La Fundació Cultura té per objecte l’estudi, aprofundiment, promoció, foment i difusió de la cultura produïda arreu dels territoris de parla catalana, per tal d’augmentar la sensibilització i conscienciació de la societat, la seva projecció pública i incentivar la seva producció com a indústria potent del país.
Si tenim en compte l’evolució de la societat catalana al llarg dels darrers 25 anys, les ofertes de lleure en català no han avançat de la mateixa manera que d’altres com poden ser la implantació de la llengua en el sistema educatiu o bé la visualització de la necessitat de conèixer i utilitzar la nostra llengua en l’àmbit laboral i socio-econòmic.

El nostre país, però, gaudeix de bones eines per aconseguir que la cultura catalana sigui un producte de masses. Una d’elles és la única diada centenària que hi ha a tot Europa que es basa en la tradició de regalar llibres i roses, la diada de Sant Jordi.

Des del moviment cultural català tornem a prendre la responsabilitat que ens pertoca davant la necessitat de dotar d’eines a la nostra cultura per fer-la una cultura de masses.

Per aquesta raó, i després de l’experiència dels dos anys anteriors amb el suport del teixit associatiu del país i una repercussió mediàtica important, proposem per el 27 d’abril de 2007, immediatament desprès de la Diada de Sant Jordi, un acte d’autoafirmació nacional i cultural, la celebració d’un macroconcert al BTM, un espai de referència cultural de la ciutat de Barcelona, per tal de repetir un acte multitudinari de la cultura i de la música catalanes, i consolidar-lo en una cita de referència, entre la societat catalana, per difondre i defensar una cultura nacional, de masses, moderna i plena.

El "karma" de Lennon ajudarà a recaptar diners per Darfur

2007-03-24T13:07:00.000+01:00

Instant Karma, un album lleno de estrellas a beneficio de Amnistía Internacional para terminar el genocidio en Darfur será lanzado el 12 de junio

"Compre un disco, salve una vida", dice Jeff Ayeroff, consultor y ex vice presidente de Warner Bros. Records, a cargo de Karma con Amnesty y Yoko Ono. "La idea es despertar la conciencia y poner dinero en el terreno".

El CD de u$s19,98 tiene 20 covers de Lennon, que incluyen el track del título interpretado por U2, Working Class Hero por Green Day (también se espera un video), Mother por Christina Aguilera, Power to the People por the Black Eyed Peas, Love por The Cure, Jealous Guy por Yousou N'Dour, Imagine por Willie Nelson y Real Love por Regina Spektor. Canciones con Big & Rich y Jack Johnson también son de la partida.

La mitad de las 40 canciones se podrá conseguir en el exterior o como bonus al CD si se consigue por internet o en mayoristas de discos. Give Peace a Chance es interpretada por Aerosmith con el All-Stars de Refugiados de Sierra Leona y por una orquesta japonesa al mejor estilo We Are the World. Todas se podrán comprar como downloads individuales. Los artistas donaron las grabaciones y Ono impulsó los derechos de reproducción del catálogo de Lennon.

El proyecto es "típico de Yoko y del tipo de acto político y lucha por el bienestar que John hubiera hecho", dice Ayeroff. Lo llama a Lennon un "incentivo para el activismo". "Es un icono, un mártir. Fue el modelo para Bono, y los jóvenes saben esto".

Un tema clave es el N°9, hecho por R.E.M. con el baterista que los había abandonado hace diez años, Bill Berry. (A-ha también hace una canción para el disco europeo).

En la radio, hoy el bajista de R.E.M. se refirió al músico. Dream fue grabado en directo, "y quién sabe qué depara el futuro", afirmó Mike Mills: "Sigue siendo un fantástico baterista. Es mi canción favorita de Lennon solista, y una linda oportunidad para tener una influencia, aunque sea pequeña, para presionar al gobierno sudanés a que permita la entrada de tropas de la ONU".

"Estoy a la vez con visión escéptica y optimista. El cinismo viene del hecho que esta situación terrible aún exista. La música es una poderosa influencia para despertar alertas, y nunca sabés qué ola va a dar vuelta tu barco".

Larry Cox, directora ejecutiva de Amnesty, ha visto a la música influir en las masas, particularmente en los esfuerzos de Amnesty en su gira de 1988 por los Derechos Humanos llamada "Now!".

"No hay situación que demande más acciones que Darfur, y este proyecto parece el vehículo perfecto", dice, y añade que cada beneficio de Karma, que incluye membresía temporal a Amnesty, podría generar más que dinero y gozo. "Se trata de reclutar una nueva generación de activistas. Gente joven que quiera ayudar. Que no estén hastiados ni deprimidos. Nuestro desafío es bajar el grado de desesperanza. No podemos fallar".

Per Un Aeroport Intercontinental amb una Gestió Individualitzada

2007-03-14T22:02:00.000+01:00

MANIFEST

L’Associació Catalana de Professionals (ACP), impulsora juntament amb altres entitats i organitzacions catalanes de la campanya en suport de l’aeroport de El Prat i de l’acte que en aquest sentit se celebrarà el proper 22 de març, creu important que els ciutadans, a títol personal, puguin també afegir-s’hi expressant el seu suport a aquesta iniciativa i evidenciant, des de tots els àmbits professionals i socials, la preocupació pel nostre futur com a país i la voluntat col•lectiva de no restar indiferents als reptes que se li plantegen.

En els propers mesos el govern de l’estat ha de prendre una decisió sobre el funcionament de l’aeroport de El Prat que, si no és la més adequada, marcarà greument les opcions de futur de l’economia catalana en un context mundial de definició de les interconnexions entre les principals àrees econòmiques del món.

En aquests moments el repte principal que afronta l’aeroport, i del que depèn el seu futur, és la construcció i adjudicació de la nova terminal que hauria de possibilitar que l’aeroport de Barcelona passés de ser un gran aeroport internacional (el vuitè en tràfic a Europa el 2006) a un gran aeroport intercontinental (que en aquests moments no és: entre les trenta primeres ciutats de la UE, Barcelona presenta el percentatge més baix de vols fora de la UE, només un 8% del total).

Tanmateix, observem amb preocupació els esdeveniments i les notícies que es venen donat sobre el futur de la nova terminal i la seva gestió. AENA, responsable de la gestió de l’aeroport, ha anunciat que al desembre la nova terminal Sud ja estarà en funcionament i que l’adjudicació dels seus slots no es donarà a conèixer fins després de les eleccions municipals de maig.

La visió centralitzadora del Ministeri de Fomento i d’AENA, l’estratègia d’Iberia que consisteix a concentrar tots els seus vols intercontinentals a la nova terminal T4 de l’aeroport de Barajas, fan aparèixer seriosos dubtes sobre el paper que es vol donar a l’aeroport de El Prat.

Conscients dels interessos que hi ha en joc, i de la necessitat que la societat civil s’impliqui en un tema tan essencial pel nostre futur.

RECLAMEM

Que amb la nova terminal, l’aeroport de El Prat es converteixi en un enllaçador (hub)
de vols intercontinentals.

Que, més enllà de si ha de ser compartida o no, l’ubicació definitiva de companyies
i de grans aliances aèries es realitzi de forma transparent i basada en criteris objectius
de servei al client, coneguts per tota la societat.

Que la gestió de l’aeroport es realitzi de forma individualitzada i des del territori, és a dir,
que cada aeroport es gestioni per ell mateix, amb criteris d’eficiència i amb l’opció de participació
dels sectors públic i privat.

Jaume Miravitlles i Navarra

2007-03-03T17:29:00.000+01:00

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, Alt Empordà, 1906 - Barcelona, 1988) fou un polític i escriptor català

Conegut també com a Met, va participar en els fets de Prats de Molló el 1926, després de passar per la presó el 1925. Més endavant, a l'exili de París va completar els estudis d'Enginyeria i es va iniciar en el món de la creació artística. Per exemple, apareix com a actor en dues pel.lícules de Luis Buñuel: Un chien andalou (en l'escena del piano, al costat de Salvador Dalí) i L'âge d'or). Va tornar a Catalunya el 1930 i es va trobar a la presó fins a la proclamació de la República. En sortir-ne, es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol i, el 1934, va passar a Esquerra Republicana de Catalunya, encara que també va militar a Estat Català. En aquells temps escrivia per a publicacions com L'Opinió, L'Hora i La Humanitat. Durant la Guerra Civil va exercir de comissari de propaganda de la Generalitat. A més, va crear la productora Laya Films i la distribuïdora Catalònia Films.

A l'exili, des de 1939, va fer amistat amb André Malraux. Des de França dirigia la revista El Poble Català. Més endavant viuria també al Nord d'Àfrica i a Mèxic. Finalment, es va establir als Estats Units fins l'any 1962, concretament a Nova York, des d'on col.laborava amb diverses revistes i diaris de signe republicà i catalanista, i on va organitzar uns Jocs Florals.

20a Trobada d'entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans

2007-03-03T16:08:00.000+01:00

Els propers 23, 24 i 25 de març al recinte Flor de Maig (Cerdanyola del Vallès) la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) ha organitzat la 20a Trobada d'entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans. Aquest cop les Trobades estan coordinades per Salvem el Vallès i l’ADENC. Aquesta serà la vintena vegada que s’organitzen les Trobades ecologistes, caldria destacar les dues últimes, la 18a a Figueres (organitzada per Salvem l’Empordà i IAEDEN), i la 19a a Tortosa (organitzada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i GEPEC).

Context de les trobades
Les contínues agressions que pateix el nostre territori degut a l’especulació, la manca de planificació per part de l’administració i la permissivitat envers l’incompliment de les normes ambientals, han fet que el nostre territori es trobi enmig d’una situació ambiental i social insostenible. D’aquest fet n’ha derivat la creació i revifament de moltes plataformes arreu dels Països Catalans en defensa del territori, així com també la insistència en la defensa del medi ambient per part d’entitats, algunes, amb més de 25 anys d’experiència.

Objectiu de les trobades
La Trobada té com a objectiu ser un espai de formació i d’intercanvi d’experiències de funcionament, de problemàtiques i solucions principalment per impulsar línies de treballs conjuntes i poder continuar encarant i resolent els conflictes ambientals del nostre territori a través del diàleg i la noviolència.

Informació General:

-Les Trobades es realitzaran els propers 23, 24 i 25 de març al recinte Flor de Maig (Cerdanyola del Vallès) a les instal·lacions del Patronat Flor de Maig, al terme deCerdanyola de Vallès.
-El divendres al vespre i durant tot dissabte es faran xerrades i tallers. El dissabte a la nit hi haurà un concert a Cerdanyola ciutat. El diumenge es farà l’assemblea i el comiat.
-Els debats aniran a l’entorn de 6 eixos: Mobilitat: eixos viaris i ferroviaris, Planificació territorial, Espais naturals a conservar, Gestió de residus, Polítiques energètiques i Agricultura sostenible.
-Es realitzaran 3 tallers: Curs d’edició de material de difusió, Curs bàsic de Recursos Legals, Dret i Medi ambient i Taller de consum responsable.
-Alguns dels ponents seran: Josep Maria Mallarach, Jaume Terrades, Pep Riera, Ramon Caralt, etc,...
-Durant les Trobades es realitzarà una actualització de la Declaració de Figueres i de la de Tortosa.
-Enguany, una important innovació serà la Mostra Jove de treballs d’estudi de ciències naturals i medi ambient, on joves de 16 a 20 anys podran exposar els seus estudis.
-Hi són convidades totes les persones interessades. Preu inscripció: 10 euros.

Per informació més detallada: http://adenc.cat/activitats/2007/07_03_23_Trobades_paisoscatalans.htm

La fam i la malnutrició maten cada any cinc milions de nens

2007-03-03T15:28:00.000+01:00

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) lamenta, a la presentació del seu informe anual, les poques coses que es fan per combatre la fam, que afecta 850 milions de persones. Més de cinc milions de nens moren cada any al món a causa de la fam i la malnutrició, que afecten 815 milions de persones als països en desenvolupament, 28 milions als països en transició i 9 milions als països industrialitzats, segons subratlla l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) a l'informe anual sobre l'Estat de la Inseguretat Alimentària al Món.

La FAO apunta que cada any neixen al món més de 20 milions de lactants amb insuficiència de pes, que corren a més el perill de morir durant la infància o de patir discapacitats físiques i mentals durant tota la vida.

Davant aquesta situació, l'agència de l'ONU considera "lamentable" els pocs esforços per combatre la fam. Els recursos necessaris per evitar aquesta tragèdia humana i econòmica "són minúsculs en comparació als beneficis d'invertir-los en aquesta causa".

L'informe estima en uns 22.500 milions d'euros anuals el cost que té la fam per als països en desenvolupament per la pèrdua de productivitat i d'ingressos nacionals, xifra que suposa cinc vegades més que la quantitat compromesa fins ara per finançar el Fons Mundial de la Lluita contra la Sida.

La FAO també posa l'accent en els beneficis que produiria invertir els recursos necessaris per lluitar contra la fam, ja que cada dòlar invertit per plantar cara a aquest problema "es pot multiplicar per cinc, i fins i tot per 20 vegades, en beneficis".

Malgrat la duresa d'aquestes xifres, la FAO deixa lloc a l'esperança al seu informe, assegurant que encara és possible arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni respecte a la reducció a la meitat per al 2015 del nombre de persones que passen fam al món.

Un ràpid progrés és possible

La FAO apunta que més de 30 països que inclouen gairebé la meitat de la població del món en desenvolupament "no només han ofert proves que un ràpid progrés és possible, sinó també lliçons de com assolir-lo", perquè en els anys 90 van aconseguir reduir en un 25% el nombre de persones que pateixen fam.

Aquest grup de països està format per Angola, Benín, Birmània, Txad, Xile, Xina, Costa Rica, Cuba, Gabon, Ghana, Guinea, Guaiana, Equador, Emirats Àrabs Units, Haití, Indonèsia, Jamaica, Kuwait, Lesotho, Malawi, Mauritània, Moçambic, Namíbia, Nigèria, Perú, República del Congo, Síria, Tailàndia, Uruguai i Vietnam.

L'estratègia per aconseguir aquests resultats és de doble via, que ataqui al mateix temps les causes i les conseqüències de la fam i la pobresa extrema. La primera inclouria les intervencions per millorar la disponibilitat d'aliments i els ingressos de la població pobra, "enfortint les seves activitats productives". La segona via engloba els programes selectius destinats a facilitar un accés directe i immediat als aliments.

La FAO també recomana "programes a gran escala per promoure principalment l'agricultura i el desenvolupament rural, dels quals depenen els mitjans de subsistència de la majoria de les persones pobres i que passen fam".

L’independentisme aspira a governar per primera vegada a Escòcia

2007-03-03T14:31:00.000+01:00

Els sondejos situen sobiranistes i laboristes en un frec a frec per la victòria a les eleccions de maig de 2007

A quatre mesos de les eleccions per al parlament d’Escòcia, els independentistes escocesos es mostren esperançats d’obtenir un bon resultat. Els sondejos mostren un ascens en el suport al Partit Nacional Escocès i en dos estudis d’opinió recents el nombre de partidaris de la independència superen les persones favorables a mantenir Escòcia dins del Regne Unit.
Dels 129 escons de Holyrood, el Partit Nacional Escòces (Scottish National Party, SNP) en podria obtenir 37 o 38, mentre que el Partit Laborista (oposat a la independència del país) conservaria 41 o 42 actes de les 50 que té actualment. Així, els independentistes calculen que poden formar un govern tripartit si el Partit Liberal Demòcrata trenca la seva aliança actual amb els laboristes i els Verds -favorables a la plena sobirania d’Escòcia- també els dónen suport.

La presidenta del grup de l’SNP al parlament escocès, Nicola Sturgeon, considera que l’aposta independentista del seu partit està afavorint la causa de l’SNP de cara a les eleccions del maig, mentre que els laboristes asseguren que el suport a la formació sobiranista disminuirà un cop l’electorat hagi de decidir definitivament a quin partit votaran.

Amb aquest estat de la qüestió, els dos grans favorits per a la victòria ara mateix són el candidat del Partit Laborista i actual primer ministre d’Escòcia, Jack McConnell, i el líder del Partit Nacional Escocès, Alex Salmond (que substitueix John Swinney com a cap de cartell dels independentistes). Els diaris Sunday Times i The Scotsman han coincidit, en els sondejos que van publicar les darreres setmanes de novembre, que la distància entre laboristes i nacionalistes escocesos serà de tan sols quatre escons, mentre que a les eleccions de 2003 la diferència va ser de 24.

Mentre, la tercera via la representa el Partit Liberal Demòcrata (LibDem), actual aliat dels laboristes i al qual les enquestes li auguren un ascens que, no obstant, podria ser insuficient per compensar la davallada laborista. És a dir, els LibDem podrien veure’s abocats a formar govern amb l’SNP i els Verds. Nicol Stephen, líder dels liberals demòcrates, ha advertit que la seva formació descarta donar suport a un govern monocolor laborista en minoria.

Legislatura amb referèndum?

Al llarg dels darrers anys, l’SNP ha plantejat la convocatòria d’un referèndum d’independència si arribava al govern d’Escòcia. Durant la precampanya electoral, Salmond ha afirmat: «Vull obrir la porta a una nova era per a Escòcia, en la qual siguem socis d’Anglaterra i igualem l’èxit d’altres nacions semblants». El candidat nacionalista parla des de l’eufòria que, en el camp independentista, han provocat les darreres enquestes d’opinió. Un estudi del Sunday Times publicat el setembre assenyala que el suport a la independència puja fins al 44%, i supera els partidaris de mantenir la unió amb el Regne Unit de dos punts percentuals.

Les xifres han provocat preocupació entre les files laboristes. El discurs oficial de la formació de centreesquerra és que el suport a la independència puja i baixa cíclicament, però de portes endins els laboristes temen que la cojuntura serveixi perquè l’SNP guanyi els comicis a Holyrood. Són significatives les darreres declaracions de McConnell, qui ha afirmat que als propers comicis, els laboristes es juguen «la vida». Quatre anys de govern del partit de Salmond podria incrementar encara més el suport a la sobirania escocesa, pensen molts a les files laboristes. Els unionistes més pessimistes temen que d’aquesta nova situació al referèndum per la independència només hi haurà un pas.

México y Guatemala tienen que poner fin a los asesinatos de mujeres

2007-02-23T02:30:00.000+01:00

AMNISTÍA INTERNACIONAL EE.UU.
SUMARIO

30 enero de 2007

"En qué idioma tengo que hablar para que entiendan lo que digo, a una niña la están golpeando y violando..." fue lo que informó un testigo a los servicios de emergencia en febrero de 2001 durante el caso de Lilia Alejandra García Andrade, luego de que la policía no respondiera a una llamada previa. Tres días después Lilia Alejandra fue encontrada muerta en Ciudad Juárez, México.

En México y Guatemala, los asesinatos de mujeres están alcanzando índices alarmantes, pero los autores de los mismos, en su gran mayoría, nunca son llevados ante la justicia. Este escándalo ha llevado a los familiares de las víctimas a referirse al problema como un "feminicidio", la expresión más extrema de la violencia basada en el genero sexual que es aceptada culturalmente y por el Estado cuando sus leyes no penalizan la violencia contra las mujeres, y por lo cual la negligencia o la falta de voluntad política tiene como resultado una impunidad casi total para los autores de tal brutalidad.

Según un análisis exhaustivo realizado por Amnistía Internacional, aproximadamente 400 mujeres jóvenes han sido asesinadas o secuestradas en las ciudades de Juárez y Chihuahua en México desde 1993. En Guatemala, más de 2.500 mujeres y niñas han sido asesinadas desde 2001. En México, la brutalidad con la cual los agresores secuestran y asesinan a las mujeres va más allá del homicidio en un número importante de casos. Muchas entre las mujeres son detenidas durante varios días y sometidas a humillaciones, torturas y a la violencia sexual más horrorosa antes de ser asesinadas. En Guatemala, algunas de las víctimas fueron degolladas, golpeadas, o recibieron disparos o puñaladas. Muchos de los cuerpos mostraban signos de violación, tortura, mutilación o desmembramiento. Se piensa en una variedad de motivos y se encuentran involucrados tanto los actores estatales como aquellos no estatales, pero en todos los casos el sexo de la víctima es un factor significativo, tanto en el tipo de violencia perpetrada como en el nivel de respuesta por parte de las autoridades.

Mientras que Amnistía Internacional reconoce que se han tomado algunas medidas positivas para evitar la violencia contra las mujeres en México y Guatemala, dichos avances son menoscabados en forma frecuente. Durante la administración del presidente mexicano Vicente Fox, una fiscal especial federal revisó 205 casos en Ciudad Juárez y confirmó los hallazgos de Amnistía Internacional acerca de que había evidencia de negligencia por parte de los funcionarios locales. Recomendó que el fiscal del estado de Chihuahua considerara procesos judiciales administrativos o penales contra 177 funcionarios del estado que hayan sido negligentes en el manejo de dichos casos. Amnistía Internacional tiene conocimiento de que se emitieron órdenes de arresto sólo para dos funcionarios. Más tarde estas órdenes fueron canceladas.

A principios de 2006, la "Ley de Violaciones" (Artículo 200) de Guatemala, por la cual un violador podía evadir los cargos al ofrecerle matrimonio a su víctima, fue considerada inconstitucional. Sin embargo, las leyes que abordan la violencia contra las mujeres en Guatemala continúan siendo insuficientes de forma preocupante. Por ejemplo, la ley de Guatemala prohíbe el abuso doméstico, pero no proporciona condenas para casos de abuso doméstico y evita que los abusadores sean acusados por agresión si las heridas no permanecen visibles por lo menos durante 10 días. La Fiscal Especial de Delitos Contra Mujeres de Guatemala informó que su oficina recibe aproximadamente 800 denuncias de violencia doméstica por mes, y algunos de esos casos terminaron en asesinatos que podrían haberse evitado si la ley guatemalteca hubiera previsto condenas en los casos de violencia doméstica. A partir de junio de 2006, de los más de seiscientos casos de homicidios de mujeres denunciados en 2005, de los que tiene conocimiento Amnistía Internacional, sólo se han efectuado dos condenas.

RECOMENDACIONES DE AMNISTÍA INTERNACIONAL EE.UU.:

- Apoyar la Resolución de la Cámara 100 solidarizándose con los familiares de las mujeres y niñas asesinadas en Guatemala e instando al Departamento de Estado a tomar medidas específicas para abordar este problema junto con el gobierno guatemalteco.
- Instar al Secretario de Estado y al Embajador de los EE.UU. en México a que implementen recomendaciones específicas de la Resolución Concurrente del Congreso en Juárez, la cual fuera aprobada unánimemente en mayo de 2006, incluyendo las medidas para garantizar que el tratamiento de estos horrorosos asesinatos forme parte de la agenda bilateral de EE.UU. y México.

L'Alt Empordà, el tren i l'especulació

2007-02-23T01:57:00.000+01:00

La variant del tren convencional al pas de la ciutat de Figueres, amb l'objectiu de treure l'estació del centre de la població, és una operació especulativa i una agressió al territori. És una acció que afavoreix un model de ciutat, i de comarca, amb un poblament dispers, en què , alhora es fomenta l'ús compulsiu del vehicle privat, la contaminació i exclusió social. En uns moments en què el ferrocarril es troba en el centre del debat mediàtic i polític, quan el concepte de mobilitat agafa un caire de proximitat i, sobretot de xarxa, el fet de allunyar d'un lloc tan estratègic una estació ferroviària resulta molt poc convincent. Cal tenir en compte que la supressió de la centralitat ferroviària a Figueres dependrà, exclusivament, de les plusvàlues que es generin de l'alliberament dels terrenys ferroviaris, pel altra banda, la liquidació de la barrera del pas del tren té una solució, molt satisfactòria, (a meitat de preu) amb el soterrament. En síntesi, Cal no fer volar coloms. mai la via especulativa és un bon mitjà per millorar una ciutat., a més, en aquest cas això també és una decisió nefasta pels usuaris del ferrocarril de tot l'Alt Empordà .

Josep M. Loste

Ha passat un any. SOM UNA NACIÓ

2007-02-23T01:39:00.000+01:00

Perpinyà es convertirà aquest dissabte en la Capital de la Cultura Catalana 2008

2007-02-22T23:46:00.000+01:00

Aquest proper dissabte, dia 24 de febrer, el palau de Congressos de Perpinyà acollirà, a les sis de la tarda, la cerimònia de signatura per la qual batlle adjunt de Perpinyà; Maurice Halimi, batlle adjunt de Perpinyà; Danièle Pagés, primera adjunta de Perpinyà; Maria Costa, directora de cultura de Perpinyà, i Didier Deschamps, director regional dels afers culturals de l’Estat francès.

També hi assistiran representants del jurat que va elegir a Perpinyà com a Capital de la Cultura Catalana 2008, de municipis de la Xarxa Transversal, com ara La Seu d’Urgell i Reus, de l’Institut d’Estudis Catalans, de consells comarcals, de Televisió Sense Fronteres-TDCAT, que en serà televisió oficial i farà un seguiment exhaustiu de la capitalitat, i membres de les entitats més representatives de Catalunya del Nord, que han donat un ampli suport a la capitalitat cultural, i el director de la Delegació de la Vila de Perpinyà a Barcelona, Pascal Egret.

Perpinyà realitzarà com a Capital de la Cultura Catalana 2008 un seguit d’activitats en els àmbits dels col.loquis, exposicions, concerts i espectacles, festes tradicionals, etc. La capitalitat s’articularà al voltant de la pacificació, de la pau i del pacifisme a través de la figura tutelar de l’Abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà (1008), creador de la “Pau i Treva” i figura cabdal per la seva ciència, ascetisme i talent diplomàtic. Al seu voltant s’esmentaran els personatges emblemàtics de la Catalunya del Nord que varen il.lustrar aquest concepte de recerca de la pacificació, com són Francesc Eiximenis, filòsof inventor de la pau social i que fou patriarca de Jerusalem; el rabí perpinyanès Al Meiri, gran promotor del diàleg religiós; Miquel Giginta, fundador de les cases de la misericòrdia; Geroni Cros, autor del primer escrit pacifista, així com Walter Benjamín i Pau Casals, intel.lectuals i.lustres del segle XX.

La ciutat de Perpinyà va ser elegida el 24 d’octubre de l’any passat com a Capital de la Cultura Catalana 2008 per un jurat constituït per Lluís Ferrer, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya; Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili; David Serrat, antic rector de la Universitat de Vic; Francisco Toledo, rector de la Universitat Jaume I de Castelló, i Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya.

La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.

Organització Capital de la Cultura Catalana
Telèfon: 934123294
www.ccc.cat