En viatge esperat

Ja sóc aquí!!!

2008-03-17T15:47:00.002+01:00

Molt bé gent, per fi he arribat. La meva tornada havia de ser d'aquí un mes, però les coses van com van i, per fi sóc a casa.
He penjat fotos desde l'avió de tornada, l'aeroport de Miami, la foto amb les mestres de l'escola on vaig treballar (si us hi fixeu bé, hi ha una gallina fent de mestre, hehehe), la resta són del taller de costura que fa un any que funciona. Les dones hi posen molt de la seva part, fent patrons amb papers de diaris i fent-se les seves pròpies vestimentes a mà, sense màquina.

Coses que trobaré a faltar: el verd del paissatge, comentaris diversos i molt divertits dels nens i nenes mentre els feia la prova de la vista (per exemple: qué miras?...el bar), sortir al pati de la casa, veure una gallina que pon un ou, agafar-lo i menjar-me'l, comprar verdura, fruita, tortillas sense sortir de la casa, tenir espai per pejar la roba i tenir-la seca al mateix dia, els mangos donant cops al terra , agafar-lo per menjar, per fer fresco i repartir-los als nanos que en demanen. Els picos, el platano, el madura, el banano (tots per cuinar de maneres dieferents) i altres xoxades per menjar. els sonriures dels nanos de Los Lirios quan els feia una broma, els petons que em van donar quan em vaig despedir. L'acolliment de les persones, que m'inviten a tacos, m'ofereixen una cadira, ombre, aigua... Ser madrina d'una nena de 4 anys que al final no va poder ser. Els veïns que passan pel jardí de la casa i diuen "con permiso". El silenci, de certs moments. La música bachata que s'escoltava a tothora. Les migdiades llargas.
Tot això, és un petit tastet de coses que he pogut fer i disfrutar, però el meu enemic número 1 ha sigut LA CALOR.

Des de dissabte que sóc a casa, acompanyada...L'Edgar i jo em anat a viure junts, am plans de futur. Aviat, direu alguns, potser, però és que no tenim 15 anys cap dels dos.

Molt bé gent, ara sí que ens podrem veure pel carrer, al bar, al Círcol, al Badiu, a la Mobba, a plaça, pel carrer de mar, la Rambla, la platja......

Vacancetes!!!

2008-02-29T01:13:00.000+01:00

Hola gent!!!
El dissabte va venir l'Edgar a fer-me una visita a Nicaragua. Tinc un novio que no me'l mereixo.
Ja em fet unes mini vacances, i el que ens queda. Estem instal·lats, com a senyors, a l'hotel de Chichigalpa. Ens fem grans i necessitem uns certs luxes, bé, i per poder estar solets, hehehe!!!
Hi ha noves fotos del nostre viatge al picassa.
-De Chichigalpa, vam llogar un cotxe i vam començar a fer km cap al sud del país. El departament de Rivas. A les fotos es pot veure un mirador, a prop de Managua per poder veure l llac de Managua. Feia un vent de la òstia. A part, també es veuen el momotombo i un altre volcà, que no recordo com es diu. Que per aquí ni ha un munt.
-Vam passar per el Crucero, Diriamba (la foto on estan tres persones en una moto, inclosa una nena petita, cosa molt comú en aquest país), Jinotepe i vam arribar a Rivas.
-Abans, vam parar a mig camí a compar una síndria, que estava ben bona.
-De Rivas vam anar a San Jorge, molt aprop i al llac, on vam buscar un hotel. Las hamacas. Hi ha 4 fotos del llac, amb el ranchos per poder jeure allà i poder banyar-te tranquilament. Seguia fent vent i no ens vam banyar.
-Hi ha la foto d'una esglèsia de San Jorge, que ni ha moltes pel país. No te les acabes.
-A l'hotel de les hamacas hi havia moltes hamacas, com indica el nom. També moltes relíquies de decoració. Era ben bonic, però teniem un italià de veí que estava bastant boig. També hi havia un parell de lloros que ens anaven xiulan i dient "Hola", ben curiòs.
-Al dia següent vam marxar a San Juan del Sur, una zona molt turística, on només hi havia canadencs, bé i nosaltres. Allà vam poder disfrutar d'un hotel ben cuco, del pacífic i una posta de sol, de la òstia (la foto és una petita mostra)
-L'endemà vam anar a Granada (dos fotos) i Masaya (foto del mercat d'artesania)
Ara estem a l'hotel de Chichigalpa, disfrutan d'internet gratuït, i aprofitant per penjar les fotos.
-Avui hem anat a visitar un momument es memòria de les víctimes de l'huracà Mitch i voliem anar a veure un volcà, però no ens han deixat passat. D'aquest viatge podem treure una anèctoda ben curiosa. Ens hem desviat del camí i hem anat a parar a un camí de sorra volcànica. Per mala sort, no hem trobat cap lloc on tombar, hem fet un mal gir i ens hem quedat atrapats a la sorra, enfonsant la roda cada cop més. La situació era desesperant. Arran del migdia, lluny de la civilització i sense que ningú passés per allà. Després de mantenir la calma, hem anat a demanar ajuda, ja que no em pogut sols. Quan haviem abandonat el cotxe, sentim que hi havia un camió a pror del nostre cotxe, hem corregut i era un camí ben gran amb una pila de nois. Amb un moment em pogut treure el cotxe. HEM TINGUT UNA SORT DE LA OSTIA, ja ens veiem caminant cap a la carretera (potser eren 2 hores)

Per cert, AVUI ÉS EL MEU ANIVERSARI. PEl matí, els de l'hotel m'han cantat Las Mañanitas, que es canta a la gent que fa anys, quina vergonya. Després l'ensurt amb el cotxe, que no és nostre.

Bé, gent demà més, ja que tenim internet gratis!!!!!

Setmana malaltona

2008-02-19T17:05:00.002+01:00

Hola gent!!

No tinc gaires fotos a penjar, per dir que no en tinc cap, ja que he estat malaltona gairebé una setmana.
He tingut una infecció d'orina. Per sort, ja no tinc febre, ja em trobo millor. Gràcies al suport dels papes i de l'Edgar, que m'han estat trucant cada dia. Un petó i una gran abraçada.
Per sort, aquest dissabte tindré a l'Edgar rondant per les terres nicas amb mi. La idea és fer una mini ruta per la costa pacífica del país. Jo us ensenyarem les fotos.

Molt bé, només volia donar records i ja penjaré fotos quan en tingui, hehehe!!!

Visca la penya i visca Badalona!!!!!

2008-02-11T23:01:00.001+01:00

Hola gent, per sort tinc una mare que m'informa d'aquestes coses, quina llàstima haver-me perdut la final, m'hagués pogut veure-la amb un grupet de gent al círcol, a la mobba, qualsevol lloc de Badalona. Tinc mono de Badalona!!!!!!!

Bé, ja he penjat més fotos. Per fi!!!!

Aquí estic a la platja de Poneloya, una bonica cala, ben gran on per la tarda va pujar la marea i es va ajuntar amb el mar, ben bonic. Tormaré ben morena, seré l'enveja de tothom. Això si, el dia després esteva tan cremada que em feia mal i tot.
- Les fotos que semblen d'un carrer, són d'un carrer de Chichigalpa, per veure com és el poble on m'estic. De dia i nit. A la nit si està millor, fa més fresqueta, hehehe!!!
- Hi ha una foto de l'esplai, mentre els nens corrien en un joc. El barri, és el que es veu, un carrer prou llarg com per allotjar-hi unes 50 cases.
- Les fotos de les mans pintades i l'agost'06 està dedicada per la gent del Xirus i Jungfrau que va anar l'estiu del 06. Us troben a faltar. Records, per cert!!!!
- La que està al mig, és del primer dia d'escola. Aquí pares, mares, nens, nenes, mestres i acoplades, com jo, hehehe, sentiem les explicacions de la directora de l'escola, que en fi, no mentiré si dic que s'enrrolla molt. Això sí, és molt bona dona.
- Hi ha unes quantes de la platja de Poneloya. Vaig aprofitar per fer unes quantes fotos artístiques de les meves. Evidentment, això no és res, n'hi ha moltes més. Vam quedar tots ben remollats i cremats, al dia següent. Va ser una experiència divertida, ja que ens van invitar, després de insistir gairebé unes 2 setmanes. Com diem nosaltres, qui no plora no mama, doncs aquí funcionen bastant així. Doncs, van estar trucant a l'alcalde per que ens invités a la platja. Bé, només un cotxe amb xofer. El pobre va haver de passar tot el dia amb nosaltres, no es va banyar, li vam donar menjar, al final va seure amb nosaltres. No es com aquí que pagues el transport i prou. Allà, pagues el transport amb xofer inclòs. Tot per que cap de la família no té carro ni permís de conduir.
- La resta de fotos del final de les festes patronals de Chichigalpa. A la tarda es va fer un cercavila de genets, carros amb molta gent a sobre, amb barrets de cowboys, músics que estàven tan cansats que no podien caminar, noooo, els havíen de portar amb carro. Vagos!!!! I nosaltres que ens fotem unes patejades fent cercaviles pels pobles de Catalunya, bé, només per Badalona, ho sé, però em va fer ràbia. Ahhh, també hi havia alguna caravana amb noies que ballaven country. Quan acabava el cercavila, es feia una mini demostració amb música a la plaça de Rubén Darío, per veure qui guanyava el premi de "ginete hípico". No sé qui va guanyar.
Per la nit, van fer una festa a un local, ple de gent, amb un grup de música que es deia Mokuanes, que em recordaven al bisbal.

Bé, gent crec que no em deixo res de res. He començatla feina, per fi, ja m'estava aburrint una mica de mirar tant culebrons.

Un petó en gran a tothom!!!!!!

Noe, des de terres nicas. Xela!!!

Més fotos

2008-02-01T18:09:00.001+01:00

Hola gent!!!!
Avui tinc més sort amb l'internet i em puc baixar més fotos, encara que he hagut d'anar a 3 cibers per poder-me conectar. Anar carregada i amb el sol, és tot un viatge.
Bé no posaré la direcció carda vegada, ja que només entrant a la pàgina: http://picasaweb.google.es/noerodon
es pot accedir a tots els àlbums que estic penjant.
Bé, rectifico, internet no em va gaire bé, ja que no m'ha deixat veure la pàgina del picasa. Només espero que s'hagin baixat les fotos i les pogueu veure. Com que no veig l'ordre, ho faré a l'atzar.
- S'han pogut baixar les fotos del concert, la nena que té el micro a la mà, és la noia que em va dedicar, junt al seu pare (el que està darrera, encara que no ho sembli) una cançó en un concert que van fer. N'ho ha una altre on es veu tot el grup "Los Maribios", un grup de música andina, tradicional. Amb instruments ben peculiars.
- Hi ha una foto de l'Adele i jo en una caponera, un tricicle on et montes i et porten per un preu. Es un mitjà de transport ben curiòs, ja que els pobres que et porten, han de carregar amb tu, l'acompanyant i els teus bultos.
- Hi ha dues fotos de l'estació de bus de Chinandega. Està replet dels schools bus típics de les pelis amercines. Carreguen els equipatges a dalt, la foto està presa en marxa, és a dir, que els tios tenen molt d'equilibri.
- Hi ha una altre foto de l'Adele i jo en una tenda de sabates, provant-nos un munt de sabates. Si us hi fixeu bé, jo porto talons!!! Només per fer la foto. No tinc gens d'equilibri amb unes sabates d'aquestes. Ben lluny, gràcies.
- Hi ha una altre foto on surt la Griselda, l'Alberto, la Cony i l'Adele. L'alberto i la Cony són els pares de l'Adele i la Griselda és la seva cosina.
- Per últim una foto meva, per que veieu que estic bé i contenta.

En fi, la vida aquí comença a tirar endavant. La setmana que ve comença l'escola, així que no tindré gaire temps, ja que ha de començar la meva feina per la qual he vingut a Nicaragua.

Vinga un petó i una abraçada ben gran a tothom

Per fi la platja

2008-01-28T23:25:00.001+01:00

Molt bé. M'he estat una bona estona per que se'm baixessin totes les fotos, però ha sigut impossible. Així que només hi ha aquestes.
- El dissabte vaig fer unes truites de patates, amb pa i tomàquet i una coca de xocolata, de postres. Es veuen les fotos de la elavoració. Poder girar les truites va ser tota una experència. No hi havia paelles i es van fer amb unes olletes, mida paella, que cremaven molt, així que entre dos persones, s'havien de girar. L'oli queia per terra, els draps es liaven entre ells...tot un xou.
- Diumenge vam anar a la platja de Palo Caballo. Tranquilitat i molta calor. Unes onades de la òstia, però podies caminar i caminar sense ofegar-te. Vaig disfrutar de la hamaca una bona estona, fent el vago, como no...vam tornar amb el ja mític school bus ple de gent
- Per últim, volia posar les fotos d'un concert que hi va haver, però no m'ha deixat descarregar. Puto ordinador. Ho intentaré un altre dia.

Bé gent. Aquí tot segueix igual. Molta calor i poca ombra.

Disfruteu de la vida. Ens veiem aviat!!!

http://picasaweb.google.es/noerodon/Fotos2

Sempre em deixo les fotos

2008-01-24T17:22:00.000+01:00

http://picasaweb.google.es/noerodon/Fotos

Més fotos

2008-01-24T17:03:00.000+01:00

Hola gent!!!!
Bé, hi ha molt per explicar i poc temps per estar al ciber.
- Ja he conegut el barri de Los Lirios i vam fer un dia d'esplai amb Los Pinoleros. Impressionant. L'alegris dels nens i nenes no té preu. Se'ls ha d'ensenyar molts jocs, gairebé no en coneixen, però jugant a qualsevol cosa. Es passen el dia al seu carrer, el seu barri. Hi ha un parell de fotos, per que els del Xirus ho vegin i, d'altres ho recordin.
- Una foto dedicada a l'Ester, Benji, Joan, Rosa...El bateig d'en Joan Benjamí. Un nen molt maco al que li agrada molt ballar. La Clara Ester, la seva germana està camuflada, como gairebé sempre. Molt vergonyosa ella. Molts records dels nicas.
- La meva habitació. Bé és una habitació compartida, més ben dit, el meu llit. Està prou bé i si dorm molt bé. L'únic problema de les nits, són els galls que hi ha a la casa, que no paren de comunicar-se amb altres galls del poble. A part, la sirena de les 6 del matí, i com que estem en festes patronals, els petards de les 6, com si fos el xupinazo de San Fermín. Molt divertit quan estàs dormint...
- Bé, per fi vaig poder conèixer les mestres i l'escola Francisca González. Interessant la reunió. Molt religiòs tot plegat. Oració, himne, gastronomia típica...Es va fer la meva presentació i el projecte que aniré a fer. Revisió óptica als menors. Els mestres van decidir quin seria el pròxim projecte que s'hauria de realitzar. El sistema elèctric, ja que no tenen electricitat. Els falta ple d'endolls i ho tenen bastant precari.
- Hi ha dus fotos separades d'un embalatge. Són unes pintures que van arribar amb l'últim contenidor, que encara s'havia de separar i empaquetar per algunes escoles més del poble. Així que mans a l'obra. Un dia sencer. al final vaig poder convèncer a més gent. Les noies que porten l'esplai, es pensaven que l'esplai era només anar amb nens. Han descobert que NO!!
- Sabeu els Schools bus que surten a les pelis americanes?? Doncs està plegat!!! Hi air vaig pujar a un per anar a León, una ciutat que està a uns 40 minuts.
- A León vam anar a fer les matricules d'unes noies preuniversitàries. Vam anar a l'edifici on hi havia un mural del Che, de Sandino i l'altre (foto dedicada a uns castellers una mica sandinistes)
Una curiositat, hi havia gent que no calia que pagués la matrícula de la uni, però això sí, havien de comprar menjar per repertir per la zona.
- I així vam anar al mercat a comprar los víveres per poder-los entregar
- La catedral de León, ben bonita per dins. Hi ha moltes esglèsies, però no cal posar totes les fotos, oi que no?
- Els nois que hi ha, són un grup de música andina anomenats Los maribios. Aquest dissabte tenen actuació per les festes patronals i van venir a fer una visita. Van sopar, van cantar i vam riure molt. Espero que ens ho passem molt bé al concert. Per cert, records a la gent de l'esplai que va anar a nica i els va conèixer.

Bé, podria estar tot el dia explicant coses...però encara he de contestar mails

Un petó i una abraçada a tothom!!!!

Les fotos

2008-01-17T00:00:00.001+01:00

http://picasaweb.google.es/noerodon/Viatge

Ja sóc allà!!!!

2008-01-16T22:57:00.000+01:00

Molt bé gent, ja he arribat!!!
Fa 4 dies que estic instal·lada, bé més o menys, per que fins ahir no vaig recuperar les meves maletes.
Quin tràngul. Sense roba, sense medicació, sense res de res. Al pur estil de supervivència.
Ahir vam fer un trajecte de més de dues hores, en taxi per poder recuperar les maletes.
Pel camí de tornada, veia paisatges com aquests. El llac de Managua amb uns volcans al fons. Ara no diré els noms, per què no els recordo. Ohhhh!!

Les coses van bé, encara que m'estic adaptant i, en ocasions, massa calori molt d'aburriment, per que, com que encara no ha començat el curs escolar, aquí gairebé no es treballa. Per tant, només es pasen el dia mirant telenoveles, típiques de sud i centramèrica.

Les fotos:
Les primeres són l'aeroport de Madrid, a forgo en què em van venir a buscar. Després fotos de la casa, amb els galls que toquen els collons tota la nit.
Després hi ha les fotos del viatge a buscar les maletes i la travesia de tornada. La realitat del país, una carretera molt llarga on pots trobar de tot.
Al final, la meva odissea per obrir les maletes i la cara de felicitat que faig.

Qui és aquesta??

2008-01-09T12:37:00.000+01:00

Molt bé gent, això va en serio.

Si una arriba a tallar-se els cabells tant a saco, és que alguna cosa falla...o no!!

En el meu cas, i ja ho vaig advertir, fa temps, és la comoditat, frescor, evitar animalons alients als meus cabells llargs..

Així que vaig decidir tallar-los per evitar aquestes cosetes.

Em sento molt extranya, però és molt normal. Dintre de poc no voldré que em creixi més

Per cert, marxo aquest dissabte dia 12 de gener. JAAAAAAA!!!!!

PD: Se'm comencen a notar les arrugues....

Dios!!!! Estic histèrica!!!!

2007-12-21T17:59:00.000+01:00

Ja està, estic a punt d'embarcar-me en aquest viatge i estic morta de por.

Fa temps que en parlo. Li comento a la gent que marxo, em pregunta, contesto, hi penso, tinc ganes de marxar, faré això i allò altre.... un llarg etc, que es converteix en una incògnita cada cop que hi penso.

No sé que passarà, com hi estaré, tinc por d'anar-hi i no sentir-me útil.....Suposo que és molt normal tenir aquests sentiments al cap. Els nervis se'm mengen cada cop que hi penso, i com que a mi no em costa posar-me nerviosa, doncs imagineu com estic. HISTÈRICA.

Per una banda tinc ganes d'agafar l'avió i arribar a Nicaragua, veure com és el lloc, que hem trobo, etc....però per una altre banda no vull marxar. ARA ESTIC MOLT BÉ. Sé que ell ho enten, no ho comparteix, però sap que m'ha de deixar fer aquest viatge. L'estimo i tinc ganes de passar més moments amb ell.

Per cert, vaig decidir tallar-me els cabells abans de marxar. La idea era copiar l'escena de la Teniente O'neil, però crec que seé més sensata i aniré a La Pelu (sisí, a alo grande)

Ja queda menys

2007-11-30T11:37:00.000+01:00

Cada dia que passa sento que em poso més nerviosa. Tinc moltes ganes de marxar, però deixar enrera certes coses i persones....em fa dubtar molt.

Bé, aquesta setmana he fet molts progressos.
- Actualitzar el meu passaport, que em caducava el febrer.
- Comprarar-me un portàtil per poder fer la meva tasca i poder parlar amb els meus des de allà.
- He anat a vacunar-me, encara em fa mal el braç de les punxades.
- Ja començo a pensar quines maletes m'enportaré i què hi posaré a dintre.

Bé, poc a poc. Aix quins nervis

El que puc deixar enrera

2007-11-12T19:07:00.000+01:00

És curiosa la vida.

Fa 4 dies no tenia cap tipus de lligam per poder fer, amb tranquilitat, aquest viatge. Una setmana després de comprar el bitllet vaig conèixer una persona molt especial.

Les contradiccions de la vida. Per una banda vull marxar i tenir una experiència diferent de les que he tingut. Però, per una altre banda, em quedaria per aquesta persona.
Ho hem estat parlant i els dos entenem la postura de l'altre. Però la tristesa apareix quan hi pensem.

Només espero que tot ens vagi bé. Poder fer-ho tot. Fer un viatge esperat, superar la soledat i poder tornar per trobar-me amb aquesta persona que m'ha canviat la vida en un tres i no res.

Gràcies carinyo, t'estimo molt.

El Projecte

2007-11-08T19:09:00.000+01:00

Avui he tingut una reunió bastant important pel meu viatge. El projecte que faré a Chichigalpa comença a tenir una mica de cara i ulls.

En Benji Moliné, uns dels mestres de la l'escola Jungfrau, que fa 10 anys, que treballa per què l'agermanament amb l'escola Francisca González, tiri endavant, m'ha donat informació bastant important per poder perfilar la meva tasca a Chichigalpa.

Sobre l'any 2000 es va fer un estudi de la població, a càrrec d'Arquitectes sense fronteres. En ell es veu les parceles que es van construir, les famílies que les van habitar, els seus estudis, les professions i algunes observacions interessants sobre aquestes.
Tenint com a base això, la idea és fer una comparació amb l'any 2000. Veure com estan ara les famílies, si s'ha ampliat el nombre de persones que hi vui, si els menors estan escolaritzats, qui treballa dintre del cercle familiar i quines problemàriques hi pot haver.

A part, hi ha una zona pròxima al Barri de Los Lirios, on s'estan construïnt un munt de barraques. Aquí s'haurà de veure com viuent aquestes famílies i veure quès es pot fer de cara al futur amb aquest sector de la població.

A l'Escola Francisca González faré una visita i veure en què puc col·laborar.

Los Pinoleros. Un esplai creat arrel d'un casal d'estiu que van fer els meus companys i companyes de l'esplai Xirusplai fa dos estius.

I altres coses que aniré informant que ara m'estic veient molta feina de cop.

Ostres, escrivint m'estic donant compte que en tres mesos és complicat fer tot això. Però, aniré a fer el màxim possible, que en tinc moltes ganes.
Queda poc temps, però ja em veig a sobre l'avió direcció a Managua. Quins nervis.

Segueixo amb els preparatius

2007-10-09T12:29:00.000+02:00

A poc a poc les coses comencen a tenir una mica més de forma.

Per fi, ja he comprat el bitllet. Marxo el 12 de gener i torno el 12 d'abril a casa. Espero que aquests tres mesos em serveixin per entendre moltes coses. Coses respecte a mi i respecte als demés.

Ja tinc l'hora de per posar-me les vacunes. Quina por, això de punxar-me mai m'ha agradat. Però s'ha de fer, oi?? No vull patir segons quines coses.

Ara em falten coses igual o més importants per poder marxar.
1. El passaport. El tinc fet, però em caduca el mateix febrer. Així que, corre-m'hi tots!
2. Començar a lligar les meves feines allà.
Col·laborar a l'esplai Los Pinoleros; on els meus companys de l'esplai Xirusplai, van contribuir a la seva fundació
Col·laborar a l'educació d'adults
Intentar fer un estudi de les necessitats més essencials de la població. Aquest serà el gruix, o això espero, de la meva estada allà. Espero ensortir-m'hen. És una cosa complexa que pot ajudar molt per saber quines linies es poden seguir en un futur. Espero fer-ho molt bé.

Ja seguiré informant dels meus avenços

Preparatius

2007-10-04T13:42:00.000+02:00

Ostres, encara no tinc ni el bitllet, però és com si ja estigués a l'avió.
Aquest serà un gran viatge on vull poder arribar a fer...

* Veure una altre realitat, ben llunyana a la meva diària.
* Conèixer un altre món i altres gents
* Poder fer un estudi de necessitats de la zona per poder veure amb què podem ajudar des de Badalona.
* Explorar altres móns
* Crèixer com a persona
* Conèixer els meus límits

I un llarg etc.

Espero poder realitzar un bon treball i poder-lo compartir. De moment, encara estic escalfan motors.