Dani's blog

The Hard-Ons a la Mirona!

2009-03-25T23:58:00.006+01:00

El mític grup de punkrock australià format per un indi a la bateria (Keish), un oriental al baix (Ray) i un iugoslau a la guitarra (Blackie...curiós nom per l'únic component de raça blanca), torna a fer una gira per Europa en la seva nova etapa i visitaran la Mirona de Salt el proper 19-04-09. Tot i la substitució de Keish da Silva per un nou bateria fa pocs anys, i passar a cantar Blackie (molt pitjor cantant que Keish), els Hard-Ons es continuen mereixent un espai en el meu bloc degut a la gran quantitat d'hores que m'han fet passar escoltant els seus discos i grabacions en cassettes rallats (alguns dels quals encara conservo).

Esperant que la veu de Blackie no destrossi temes com "I do, i do, i do" o "Where did she come from", i desitjant veure com s'aguanten després de tants anys i tants discos, penjaré algun dels pocs vídeos que corren per Youtube de la que durant molts anys va ser la millor banda de punkrock d'Austràlia, i per mi la millor de la història després de Ramones!
El primer vídeo és la mítica "Girl in the sweater" (1986)

"Something about you" (1987)
Finalment, la hiperveloç "Missing you, missing me" (1989) on es comprova que en Blackie és un viciat dels solos de guitarra, això sí, no hi ha imatges:

Campió de la lliga X3025 de Hattrick!

2009-01-24T11:22:00.005+01:00

Per fi, en el meu segon any de participar a la lliga de Hattrick, m'he proclamat campió de la divisio X.3025 amb el meu gran equip, el ZENIT SALT. Amb 13 victòries i un únic empat al camp del difícil Cheos (i una mica de sort en moments puntuals) he aconseguit pujar a novena divisió, exactament a la IX.1271, on no sé quin objectiu posar-me fins d'aqui a 2 o 3 setmanes (pujar a vuitena és un somni però ho tinc a l'abast, i baixar un altre cop a desena ni m'ho plantejo però mai se sap...). Felicito al The Boss, al Cheos, al Remad i al NoPasarán per la gran lluita que han donat. La llàstima és la lluita pel "pichichi", on tenia dos jugadors encapçalant la classificació fins la darrera jornada (Alberto Iaccarino i Aras Fesih), però han estat superats per un jugador del The Boss que ha fotut 4 gols l'últim partit de lliga. Com a conseqüència i seguint la meva política de club, he fet fora als dos jugadors i he fitxat dos davanters totals amb garanties per afrontar aquesta nova divisió! També he decidit canviar de sistema i passar de la conservadora 4-4-2 a una 3-5-2, més arriscada però crec que necessària per igualar el mig del camp dels meus nous rivals.
Per cert, acabo de crear l'escut del Zenit Salt, on hi figuren la falç i el martell com a símbol comunista (propi de la filosofia del club, on s'exigeix treball, solidaritat i disciplina pel bé de l'equip...hehehe). També hi figura l'escut de Salt i el nom del club escrit, lògicament, en alfabet cirílic.

II Sant Silvestre de Lloret de Mar

2009-01-24T11:05:00.004+01:00

Després d'uns dies penjo alguna foto i la classificació de la segona Sant Silvestre de Lloret, on vaig igualar la marca de l'any passat però amb millors sensacions, ja que la cursa feia 5 km homologats per la federació d'Atletisme (l'any passat feia 4.900 metres). L'únic dolent va ser la inhumana fred que fotia a Lloret, que es va notar sobretot al principi de l'escalfament i al final, mentre feiem cua per recollir els obsequis de l'organització. Durant la cursa t'oblides de la fred perque tens altres problemes, sortida mega-ràpida, a sac des del km. 1 amb l'objectiu de fer tots els km entre 4:00 i 4:10. Com que no veig els cartells indicatius decideixo anar a fondo fins que no pugui més, i aconsegueixo arribar al km.3 o 3,5, al final del passeig marítim quan ja has de tornar cap a les pistes d'atletisme, amb sensacions de poder continuar a aquest ritme fins el final. L'últim km gairebé sense forces però intento no afluixar al veure les pistes d'atletisme, entrada triomfal, última volta de 400m i dos minuts a l'arribada, contentíssim però intentant recuperar l'alè, les pulsacions i el tacte dels dits de les mans que se m'havien congelat, hehe. L'any que ve hi tornem segur!
Les classificacions estan aqui: http://www.atletisme.cat/classificacions/lloret/res2008g.htm

Primavera Club 2008 - Divendres

2008-12-19T15:53:00.007+01:00

Diuen que en la varietat està el gust...el Primavera Sound, i el seu germà petit, el festival Primavera Club, en són una prova. Aquest any ens vam estrenar en aquest festival d'hivern que es celebra a les sales Apolo i La2 d'Apolo, així com a l'Auditori del Fòrum. Comença bé el dia per nosaltres amb una gran sorpresa...bé no tan gran perquè ja me n'havien parlat molt bé! El grup Manel s'emporta els primers aplaudiments a l'Auditori en la obertura del festival del divendres. Els nous reis del pop-folk en català, amb el seu ukelele, les seves iròniques i intel.ligents lletres, els seus espectaculars coros i la seva particular versió en català del Common People de Pulp, ens fa aixecar de la cadira. Aqui un videoclip d'aquest gran grup que ja està de moda, el tema es diu "En la que el Bernat se't troba":

A les 18:00 l'obscura banda Wovenhand, de rock experimental, em fa baixar una mica l'eufòria..en alguns moments em recorda als pitjors temes de Nick Cave...i que consti que m'agrada Nick Cave! Després de sortir a fer una birra mirem els The Dodos a les 19:00, un grup a l'estil dels famosíssims Vampire Weekend, és a dir, el que ara s'anomena afro-indie...però això sí, molt més primitius que els de Nova Iork, doncs només tenen un guitarra i un bateria...a part d'un vibràfon com a col.laboració estelar en alguns temes. També em cansen una mica però s'ha de reconéixer que ho fan molt bé, simplement és que són repetitius. Perque veieu del que parlo (com costa definir als The Dodos, sort que ara tenim com a referència als Vampire Weekend)...poso aquest vídeo del tema "Red and Purple":Després d'aquest concert mirem una estona els Giant Sand, segons diuen la banda més coneguda d'Arizona amb el permís dels Calexico. Com era d'esperar també fan un folk tipus Amèrica profunda que no m'acaba d'entrar, així que mirem 4 temes i anem a fer uns vinillos i uns formatges a la Vinya del Senyor, així donem el volt i ens preparem per la jornada "nocturna". Ah, ens perdrem l'actuació estrella de l'Auditori d'Isabel Campbell i Mark Lanegan (ex-Belle and Sebastian), però decidim sacrificar-ho per estar a temps i al 100% a la jornada nocturna de la Sala Apolo, que també promet.
I com comença la jornada nocturna! Després d'unes birretes al bar de devant, veiem un grup de San Francisco, els Deerhof, grup art-rock liderat per la cantant xinesa...una mica freakie (la cantant, la resta del grup són més normalets). El seu disc "Friend opportunity" és un dels millors del 2007 així que calia veure'ls, però també em sonen una mica estranys...canvis de ritme estranys i constants, una bateria hiper-minimalista però tocada amb molta virtuositat (només tenia caixa i bombo!)...finalment entro dins el concert i reconec que m'acaben encantant, una altra gran sorpresa! millor penjo un vídeo, estarem devant d'un altre grup candidat al top ten de grups freakies? Jo crec que sí!! El tema es diu The Perfect Me, i inclou una mena de intro estranya:
A la 01:00 continua la festa amb una altra gran actuació, la de The Thermals, una banda de punk-rock amb un estil més clàssic de la que no puc parlar gaire perque només vam mirar una estoneta...calia anar a La2 d'Apolo i tornar a fer cua per veure el grup més esperat per nosaltres, els Mika Miko...o millor dit, les Mika Miko (en femení, ja que la banda està integrada per 5 noies). Abans penjo un videoclip dels The Thermals perque també s'ho mereixen, el tema, boníssim, és A pillar of salt :I finalment, amb mitja hora de retràs, surten les noies de Mika Miko a l'escenari...amb un telèfon antic com a micròfon (un telèfon vermell tipus "Linea Directa dígame?"...jejej). Llàstima que en aquest festival els grups toquin tan poca estona...35 minuts d'autèntic punk del guarro i vist des de primera fila ens deixen destrossats, i més encara a algun dels que hi havia per allà, que va caure a terra 4 o 5 cops a terra...joder aquest grup és boníssim!! Tot i que vaig enregistrar moltes cançons en vídeo amb el mòbil, prefereixo penjar algun videoclip dels que corren pel youtube, així es veu millor la posada en escena...Mika Miko!!

Després d'aquest concert s'acaba la jornada de divendres del Primavera Club, ens quedem a la 2 d'Apolo fent unes birres fins que tenquen de matinada i poca cosa més. L'experiència ha estat molt positiva i ja m'apunto a l'agenda aquest festival per l'any que ve!

Viatge a Sofia

2008-12-16T23:17:00.014+01:00

Un nou viatge al sac, aquest cop calia investigar algun país de l'est, i de pas provar la nova ruta amb Wizzair, de Girona a Sofia. El país mola bastant, o almenys la capital, bons preus, bon menjar, marxa bastant acceptable i moltes anècdotes. Una curiositat d'aquesta ciutat és que està plena de gats i gossos, segons ens van dir és el gran problema de Sofia. L'altra curiositat és que a les discoteques et "catxegen" meticulosament a l'entrada per veure si portes armes...no sé si aqui seria legal però no fa gaire gràcia que en una nit et mirin 4 o 5 cops si portes un ganivet o una pistola...bé, suposo que és per alguna cosa! I si no, mireu la llista de prohibicions que hi havia en la porta d'aquest pub...a veure...es pot pagar amb MasterCard, hi ha WiFi, prohibit entrar amb begudes pròpies i...prohibit entrar amb...un revólver?!Ara sí, l'anècdota més curiosa és la manera que tenen de dir "sí" i "no" amb el cap, al contrari que nosaltres. ESCENA NÚMERO 1:

Desconegut búlgar: Teniu foc? (en búlgar, mentre gesticula amb la mà i el cigarro)
Dani: no (amb el cap)
El desconegut ve cap a mi amb el cigarro a la boca i espera que li encengui...
ESCENA NÚMERO 2:
Giro: One Marlboro
Dependenta búlgara: No tenim Marlboro (en búlgar, incomprensible)
Giro: What? Do you have Marlboro?
Dependenta búlgara: ...(fa que SÍ amb el cap)
Giro: ok... one Marlboro!
Dependenta búlgara: No tenim Marlboro! (un altre cop en búlgar, incomprensible)
Estàvem en un pis-hostal situat al c/ Hristo Botev, 18, cutre però molt acollidor, amb ordinador, cuina, balcó, menjador...

Vam conéixer uns quants búlgars i búlgares, són una mica freakis però molt oberts i bona gent. També vam veure alguns grups locals en un parell de sales de concerts, una sota la biblioteca municipal situada als afores, i l'altra al centre de la ciutat.

El meu bar preferit, em recorda el Moloko de la Naranja Mecánica...

Les birres eren ultra-barates, i el menjar també, així que vam aprofitar per tastar plats típics com el iogurt búlgar i coses així...també vam fer un àpat de menjar japonès...Evidentment, el dissabte al migdia, al aixecar-nos, vam tenir temps de retocar les alineacions i veure en directe l'apassionant jornada de la lliga de HatTrick, on el meu equip, el Zenit de Salt, va guanyar 5-0 a un rival directe per l'ascens, el Cheos.

Finalment penjo un vídeo grabat amb el mòbil d'un grup local versionant Nothing Else Matters de Metallica amb guitarra i piano. El segon cantant se sembla un piló al gordo de "Perdidos" jejej.

Per cert, els dos souvenirs que porto del viatge són una samarreta del CSKA de Sofía, antic equip de Hristo Stoichkov i aquest cartell que no sé què vol dir, però, pel lloc d'on el vaig treure, intueixo que diu quelcom similar a "No tocar! Perill d'electrocució" hehehe.

Ah, gairebé m'ho deixo, com a curiositat també vaig fer una foto a un McDonald's escrit en alfabet cirílic, si més no és curiós.

Cap de setmana a Granada

2008-10-24T17:19:00.019+02:00

Encara que ja fa uns quants mesos, pujo les fotos del cap de setmana a Granada que vam fer cap al passat mes de març amb en Pani, en Sala, en Pujol, en Giro i jo. No hi va faltar de res, birres barates i tapes de gratis amb cada consumició, bon menjar, molta marxa fins molt tard...i una pluja brutal. També vam tenir temps de visitar l'Alhambra i el mític bar "Amador", del qual penjo una foto (no penjaré fotos de l'Alhambra perque està molt vista...) També vam tenim temps de fumar una mica, uns amb més estil que altres...(merda no tinc cap foto d'en Pani fumant...)

Anecdòticament vam veure una samarreta dels Warriors, aquesta peli sí que és mítica!

L'última nit vam haver de comprar uns paraigües als venedors ambulants perque la pluja era totalment inhumana. Més tard, com que anavem torrats, vam anar destrossant els paraigües dels altres de manera que tothom es va quedar només amb les varilles a la mà.

Però cap problema, al final tots amics i esperant el següent viatge, aquest desembre a Sofia (Bulgària) tot bevent unes "delicioses" cerveses marca "Alhambra"...

Cursa del Carrer Nou 2008

2008-10-19T23:44:00.000+02:00

Ja estan penjades les classificacions oficials i fotos de la XXX Cursa del Carrer Nou, la gran clàssica de les comarques gironines. Aquest any l'empresa encarregada del cronometratge no era ChampionChip, sino una altra, per això els xips de la sabatilla eren diferents:

Resultats Cursa del Carrer Nou 2008:

http://www.fotoinstant.com/files/Resultats%2010%20km.xls

Les fotos estan aqui:

http://www.fotoinstant.com/asp_est/trabajos2/ver_subtrabajos.asp?idtrabajo=189

Per part meva het fet més o menys el que esperava, entre 44 i 45 (44:42...ep! a la foto es veu clarament com faig 44:41!!), m'he arriscat sortint massa ràpid des del principi (com sempre) intentant no punxar a mitja cursa (també com sempre), i aquesta vegada més o menys he anat aguantant. Gairebé tots els km a 4'25" menys a les pujades inhumanes de la Catedral i Sant Domènec, on he anat molt més lent, i la pujada de Lluís Pericot que se m'ha fet eterna. A partir d'allà, aprofitant la baixada, he tornat a ritme de 4'20" per acabar un últim km brutal en 3'40". Això sí, crec que l'últim km era en realitat uns 900 metres (la cursa devia fer uns 9,9 km degut a les modificacions del recorregut respecte l'any anterior i per això tothom estava content degut a les grans marques).
Per cert, gràcies a en Frosti i en Gispert que m'han vingut a animar a l'arribada, felicitar a la Núria per una estratosfèrica marca, i a en Juanjo per la gran trallada final a la línia d'arribada, com a homenatge a tots els que fem curses i al mateix temps sortim a muerte a les nits :-)
I ara a per la següent cursa, l'espectacular Sant Silvestre de Lloret!

Summercase 2008 - Dissabte

2008-10-11T17:46:00.006+02:00

Comença el dia amb els joves anglesos de The Kooks, a les 19:00. Abans han tocat grups nacionals com Mishima i Antònia Font però hem de guardar forces i anem més tard. La banda de pop anglesa ofereix una actuació que em fa recordar molt a la de Benicàssim fa dos anys, el primer cop que els vaig veure. Bones cançons, ritmes enganxosos, però van massa per feina, després de 40 minuts deixen l'escenari (igual que a Benicàssim) i no tornen a tocar. Després de dos discos tan exitosos podrien esplaiar-se una mica més...Després ve la primera bomba del dia, l'esperada actuació de The Breeders, liderats per les germanes Kim i Kelley Deal, que segons sembla tornen a estar en plena forma (no físicament és clar). Pel deliri del públic toquen els temes més famosos, sobretot els del celebrat disc "Last Splash" (1993), incloent les arxiconegudes Cannonball i Invisible Man...penjaré el vídeo de la primera. És curiós com Kim Deal té un micro especialment preparat per fer el so del principi amb la veu "aaauuuuaaa"...

Avui volem veure més d'onze grups, alguns dels quals es solapen contínuament, tot i així no podem evitar perdre'ns alguns dels més exitosos del festival (segons els fòrums i la prema), Los Campesinos!, que tocaven a les 20:30 i no hem pogut veure per estar al concert de Breeders. A les 21:00 continua la marató i anem a l'escenari de les grades on toquen els històrics The Stranglers...comencem a veure la plaga de punkis al Summercase! Els anglesos toquen, 34 anys després de la formació de la banda, els seus temes més coneguts com "No more heroes", la lenta "Golden Brown", alguns reggaes com "Peaches" i algunes de les seves melodies més electròniques, repassant tots els estils que ha tocat la banda. (Per desgràcia ja contracten ties en pilotes perque ballin a l'escenari durant els seus concerts, com passava a principis dels 80).
L'agradable sorpresa de la nit és l'espectacular actuació de Kings Of Leon, molt millor del que esperava. La banda surenya, que ja té 4 discos d'estudi i estan totalment consagrats, són una de les triomfadores del Summercase en quan a públic. Si en un altre post vaig penjar el vídeo de "Red Morning Light", segurament el seu tema més famós després de promocionar-lo com a banda sonora del joc FIFA 2004, avui penjaré un altre vídeo boníssim, el de "Four Kicks" en directe.

Cap a les 23:00, després d'haver menjat alguna cosa i mirar unes cançons de Mogwai, agafem lloc per l'actuació de Sex Pistols. Tot i que m'esperava una colla de iaios acabats que toquen per alló de "toma el dinero y corre", no van defraudar...total que vam acabar ballant a primeríssima fila sense samarreta, suan com porcs i amb uns quants blaus...s'havia de fer. Evidentment toquen TOTES les del disc "Nervermind the bollocks" més les poques cançons que van composar fora d'aquest disc, incloent un tema nou que coneixia (bastant dolent pel que recordo), en total van tocar més d'una hora i mitja, el grups que més estona va tocar de tot el Summercase!!

Cada vegada amb menys forces, anem a veure el alternatiu més famós que hi ha al Brasil actualment, les Cansei de Ser Sexy (grup també anomenat CSS per abreujar). A més de tocar els temes més famosos que ja hem sentit en algunes discoteques alternatives desde fa un parell d'anys, ens ofereixen tot el seu repertori amb barreges de rock, pop i música electrònica...penjo un vídeo en directe de "Alala", el tema més conegut, però no he trobat cap amb bona qualitat del Summercase així que aquest està gravat en una sala novaiorquesa durant el 2006.

A la 01:05, i després d'haver-nos perdut el grup danés The Raveonettes per culpa dels Sex Pistols (és el preu que s'ha de pagar), anem a reviure l'actuació dels Kaiser Chiefs, que ja van tocar l'any passat en aquest festival i al mateix escenari, així que no puc dir gran cosa d'una actuació gairebé calcada, exceptuant els temes nous del disc "Yours truly, Angry mob", que estaven apunt de publicar l'any passat per aquestes dates. Com que gairebé mai la toquen en directe, i és una mica difícil de trobar, penjo la meva cançó preferida dels de Leeds..."Hard times send me", gravada en una sala de concerts californiana. Potser no té res a veure amb el Summercase però aquestsa gran cançó s'ho mereix, i la vull tenir "arxivada" al meu bloc!

Després de descansar una mica a les grades mentre mirem el concert de Foals (grup techno-indie d'Oxford), agafem les últimes forces, i és que s'en necessiten, per resistir el concert de Los Planetas. I dic resistir perque no hi ha res més decadent que la primera mitja hora o tres quarts d'un concert d'aquest gran grup andalús, però és clar, val la pena esperar-se per sentir en directe temes com "Reunión en la cumbre", "Deseando una cosa", "Un buen día", etc. Per sort l'últim disc m'agrada bastant i la primera mitja hora, mentre barregen temes de l'últim treball, em passa volant.

Cap a les 4 anem a l'hostal bastant destruits però amb bones sensacions després d'haver vist una estona de Tiga, un dels DJ estrella dels festivals (també l'havíem vist a Benicàssim'06), i ara a esperar l'any que ve a veure amb què ens sorprenen...

Summercase 2008 - Divendres

2008-08-22T16:31:00.007+02:00

Després d'unes vacances vaig a posar al dia el blog amb el resum del Summercase'08, amb un cartell bastant espectacular.

El primer dia, divendres, comença per nosaltres a partir de les 6 de la tarda, ens dividim per veure Hydrogenesse i We Are Scientists, entre els que trio clarament la segona opció tot i que només em dóna temps de veure 4 cançons dels californians, entre elles, per sort, la meva preferida "Nobody Move", vídeo que penjo a continuació:

Després de fer unes birres anem a veure el primer gran cap de cartell, el projecte paralel d'en Nick Cave i alguns dels Bad Seeds, la banda Grinderman, que toquen els interminables temes del primer disc recentment publicat omplint de gom a gom i per primer cop en el festival l'escenari Movistar. Mentre sonen les últimes cançons dels australians baixem a veure uns altres mites, els Blondie amb Debbie Harry al devant...hi ha poques bandes en actiu que puguin oferir una hora seguida de super-èxits com és el cas, i és que no van faltar "Denis", "Heart of glass", "Sunday girl", "Picture this", "One way or another", "Call me", "Maria", i també la meva preferida "Atomic", preferida després d'haver estat banda sonora de la gran peli Trainspotting. No només són una de les bandes més influents del punk i la música disco sino que tenen números 1 en tres dècades diferents i això es nota (a més mereixen un respecte ja que eren grans colegues dels Ramones!). La llàstima és que la veu de Deborah Harry cada cop està més lluny del seu millor moment...penjo el vídeo de "Maria" d'aquesta mateixa actuació a Barcelona...el més curiós del vídeo és quan tot el públic s'equivoca i creu que ve la tornada "Mariiiiaaaaaa" quan encara no toca:
Després de Blondie, ja sí, anem a veure un dels grups més esperats per mi, els nord-americans Interpol, que tornen a omplir a vessar l'espai de l'escenari principal. Tampoc decepcionen els novaiorquesos i toquen tots els temes més coneguts (i els meus preferits) de tots els discos, incloent "NYC", "Rest my chemistry", "Obstacle", "No I in Threesome", "Slow hands"....temazos! Llàstima de la posada en escena, com ja imaginava no es mouen gaire a l'escenari.

Sense gaire temps per descansar i encara sonant els últims temes d'Interpol, hem de tornar a baixar a l'escenari de les grades, ara per veure una de les bandes que m'ha impactat més en els últims anys, sobretot després de la gran actuació al Primavera Sound de fa 2 anys, Mäximo Park! Aquesta vegada els he trobat més fluixets, potser perque el so no era tan bo, tot i això toquen també els millors temes, incloent l'espectacular"Limassol", de la que penjo un vídeo en directe gravat amb molta qualitat.
L'última bomba de la nit, ja amb poques forces, és la gran tornada de la banda de Richard Ashcroft, The Verve!! Així que tornem a pujar les escales cap a l'escenari principal i no ens perdem "Drugs don't work", "Lucky man", "Love is noise", i sobretot l'esperadíssim himne "Bettersweet symphony" que ocasiona una mena d'orgasme colectiu entre 20000 persones...també he de penjar el vídeo!Per fi una mica de descans, ens esperem una estona mirant merchandising i mirem, abans de marxar, alguns temes dels escocesos Primal Scream (que no m'acaben de convéncer). Preferim guardar forces per demà i anem a l'hostal, tot i així ens passa la gran putada que encara no ens hem registrat, no tenim les claus de les habitacions i ens hem d'esperar una hora a que vingui algú a atendre'ns...sempre ens passa alguna cosa!

Els millors del dia, per mi Interpol, i una mica Blondie perque no els havia vist mai. La sorpresa va ser la posada en escena espectacular com sempre d'en Nick Cave al capdavant de Grinderman, i la decepció del dia potser Mäximo Park. Demà ens esperen bandes mítiques com Breeders, Stranglers i Sex Pistols, i alguns grups que estan al màxim nivell com CSS i Kings of Leon.

Viatge a Logroño, Zarautz i Vitòria

2008-06-21T16:33:00.018+02:00

Amb una mica de retard penjo les fotos del passat viatge de Setmana Santa amb la colla, un dels viatges més adversos que he fet mai pel que fa a les condicions meteorològiques inhumanes...tot i així va valdre la pena!

Tot comença a Logroño, on fem una parada per tal de conéixer la vida nocturna riojana i al dia següent, a Haro, visitar una de les bodegues més antigues de la D.O. Rioja, la Compañía Vinícola del Norte de España, C.V.N.E., coneguda per embotellar el vi CUNE i l'Imperial Gran Reserva entre d'altres clàssics. Després de flipar bastant veient les instal.lacions fem una cata de diferents tipus de vins.

La nit següent, ja sí, arribem al nostre destí principal: la festa de la cervesa de Zarautz, on estavem convidats, tot i que dormim a Getaria, el poble del costat molt conegut pel seu txakolí. Estem a Zarautz-Getaria durant tres dies i tres nits intenses, on no hi va faltar de res: pedregades brutals, fortíssimes onades, excursions en cotxe enmig d'una tempesta, vendavals...però cap problema! Aqui una foto de la visita "guiada" a les poblacions de Mundaka i Bermeo, l'he augmentat i aclarit una mica per això es veu una mica pixelada.

Aqui unes fotos de la festa de la cervesa de Zarautz, amb moltíssim "desfase" per part dels assistents. Per sort es feia dins una carpa perque estava diluviant cada nit. També vam fer visites a Zarautz de dia però les fotos no valen la pena...

L'última nit del viatge vam anar a Vitòria, per veure què tal, però ens va sorprendre una descomunal nevada. Vam intentar sortir igual, amb sort relativa ja que vam aconseguir trobar un parell de pubs mínimament acceptables (amb 10 persones a cada un), així que al dia següent ens vam poder aixecar aviat i tornar cap a casa, a l'espera del següent viatge...Marrakech?

Bad Religion a Razzmatazz

2008-06-19T21:30:00.005+02:00

Concertàs d'ahir el que vam veure a Razzmatazz de la millor banda de hardcore melòdic que mai ha existit...com sempre en un concert de Bad Religion està garantida la perfecció sonora i l'entrega del grup durant 90 minuts fent un repàs a gairebé tots els discos. El començament trepidant amb 21st Century Digital Boy va ser continuat per temes saltats de diferents èpoques... Suffer, No Control, Sorrow, Fuck Armageddon This is Hell!, Flat Earth Society, Generator, You, Big Bang, I Want to Conquer The World, Anesthesia, American Jesus, Struck a Nerve, PunkRock Song, Come Join Us, juntament amb temes intercalats dels catorzè disc publicat recentment, "New Maps Of Hell".
Des de la tornada al grup del llegendari Mr.Brett al 2002 (i la seva companyia discogràfica, Epitaph) la banda californiana torna a viure una segona joventut creativa, ja que els últims 3 discos recorden a èpoques glorioses com la de la publicació dels millors discos al finals del 80 (Suffer, No Control, Against the Grain i Generator), amb cançons ràpides de 2 minuts, molt melòdiques i plenes de coros...tot i que el disc que més m'agrada a mi és el primer, el disc vermell "How could hell be any worse?" amb un estil molt diferent, més primitiu i contundent. Per sort ahir en Greg Graffin va recordar aquest disc i en va parlar una estona, abans de que les guitarres toquéssin les primeres notes de Fuck Armageddon...This is Hell!!
El més bo d'ahir és que, després d'haver vist ja 4 vegades als Bad Religion, aquest cop vaig aconseguir veure tot el concert entre les 3 primeres files... va valdre la pena tot i emportar-nos patades i cops de colze perdre 2 litres de suor! Aqui un vídeo d'ahir a Razzmatazz quan toquen American Jesus, uns dels himnes de Bad Religion. Si algú aconsegueix veure'm li pago una birra, estic gairebé devant d'en Greg Hetson (guitarra calb) aixecant el braç!

Com a regal extra, penjo un vídeo brutal que he trobat d'una de les primeres aparicions a la TV dels Bad Religion a principis dels 80 (teòricament és l'any 84 perque ja hi havia en Hetson, que al vídeo surt amb barret, i en canvi sembla que encara hi havia l'actual baixista Jay Bentley en la seva primera etapa). També és curiós veure en Greg Graffin amb grenyes...però el millor és veure com toquen les dues cançons i la posada en escena punky vuitantera!

Top 5 de Los Planetas

2008-06-14T15:40:00.006+02:00

Aprofitant que avui estic inspirat he fet un top five amb les millors cançons de Los Planetas. La primera m'ha costat bastant, però em quedo amb "Pesadilla en el parque de atracciones", és massa mítica i m'agrada alló de "te pareces un poco a Satán", l'altra cosa que m'agrada és que en Jota gairebé no té temps de respirar en tota la cançó.La segona és un altre himne, "Qué puedo hacer", coneguda per parlar del bar Amador de Granada..."pero nunca nunca vas".La tercera és "Un buen día", la millor lletra de Los Planetas i probablement la cançó més famosa explica un dia qualsevol a la vida d'en Jota, incloent "nos hemos metido cuatro millones de rayas", i un increïble gol de Mendieta entre altres situacions.En 4a posició he triat una de l'últim disc, "Reunión en la Cumbre" de la que ja vaig parlar fa temps, no només per una de les lletres més originals sino pel ritme frenètic de la cançó.En 5a posició "Deseando una cosa", també de l'últim disc. Aquesta genial cançó no té videoclip, almenys de moment, però per sort al YouTube hi ha diversos fotomuntatges d'aquest tema que parla sobre la ciutat de Los Planetas, Granada. Els ritmes de bateria (a l'estil No cars go d'Arcade Fire) i la incorporació de teclats fan que la lletra, una mica infantil, sigui realment impactant..."cuando nadie te llame cuenta conmigo", "cuando estés en Granada ya sabes que aqui tienes un amigo", o "dile al Lori que vaya acelerando que a Granada, la tierra donde nací, vamos tirando".

Acaba la 4a temporada de Perdidos

2008-06-14T14:40:00.005+02:00

Fa poques setmanes va acabar al canal ABC d'Estats Units la increïble quarta temporada de la meva sèrie preferida, Lost (Perdidos), amb més morts que mai, més personatges nous, noves estacions de la iniciativa DHARMA, alguns retorns que s'esperaven, la solució a bastants enigmes i, per fi, el retorn...temporal? de 6 passatgers del vol 815 d'Oceanic Airlines a casa. Com sempre, el capítol més traumàtic és l'últim, el Season Final, que a més en aquesta temporada és un capítol triple que dura 2 hores...amb un final realment espectacular. Com anècdota, es van rodar tres finals alternatius per tal de confondre als espectadors i als mateixos actors sobre la identitat del cadàver que es veu a l'últim segon de l'últim capítol (el d'un dels personatges més carismàtics)...què cabrons!

La cinquena temporada s'emetrà el gener de 2009 així que encara queda molt. Mentrestant podem mirar un altre cop la 4a temporada en castellà per la FOX (va començar fa un parell de mesos) o esperar una mica i veure-la en obert La 2 de TVE, probablement després de l'estiu.

El resum explicat de tots els capítols es pot llegir a LostPedia en espanyol http://es.lostpedia.com/wiki/Portada . Aqui un petit spoiler de la Season Final de la 4a temporada, amb un títol molt explícit, "There's No Place Like Home"...

Primavera Sound 2008 - DISSABTE

2008-06-12T21:13:00.006+02:00

El dissabte comença ja de bon matí, cap a les 12 del migdia anem al parc Joan Miró (per sort, al costat d'on dormíem) a veure una mica de Le Petit Ramon, El Chico con la Espina en el Costado, El Hijo i Darren Hayman & Jack Hayter tocant Hefner, tot concerts gratuits, ràpids(d'uns 25 o 30 minuts) i envoltats d'un ambient molt agradable. Després, ja sí, un bon tiberi, una migdiada i cap al Fòrum.

La jornada comença per nosaltres a l'escenari Estrella Damm i després de saborejar el donut de rigor, on toca el grup californià de pop Okkervil River, presentant el seu segon disc "The Stage Names", m'agraden bastant alguns moments del concert quan em recorden alguns ritmes d'Arcade Fire. Recomano una visita a http://www.okkervilriver.com/ per escoltar els seus millors temes.
Com que avui estic molt cansat decideixo invertir totes les meves energies al concert de Dinosaur Jr. així que anem deambulant pel festival visitant les paradetes de merchandising (em compro una samarreta dels Sonics) i menjant alguna cosa, a part de mirar alguns minuts de Silver Jews, Kinski, Stephen Malkmus & The Jicks i sobretot, Buffalo Tom. El californià presenta el disc "Real emotional Trash", amb temes que podrien ser perfectament de Pavement, i la mítica banda de Boston, que va treure un àlbum recentment (després de 10 anys sense fer-ho) fa un repàs a la seva extensa trajectòria amb cançons com "Taillights Fade" o "Sodajerk", de la qual penjo el vídeo.

A continuació toquen els dos caps de cartell (segons la premsa mediàtica) de la jornada. Primer veiem Rufus Wainwright, el megalòman cantautor canadenc emplena de gom a gom l'escenari principal en solitari, canviant entre un piano de cua i una guitarra acústica. Toca durant 75 minuts d'on destaco poca cosa (és un estil massa tranquil pel meu gust): una versió de "Allelujah" de Leonard Cohen i una broma que fa al públic abans d'una cançó: "ara us heu de posar tristos, com si fóssiu escandinaus". El segon grup mediàtic del dia és Enrique Morente i Lagartija Nick, que també omplen de forma brutal l'escenari Rockdelux, presentant la reedició del famós disc "Omega" de l'any 1996. Com que tampoc és el meu estil preferit, anem ràpidament a l'escenari Vice a veure els Mission of Burma, mites del post-punk dels que vaig parlar fa uns dies, que presenten el disc "Obliterati". Amb un estil sorollós inspirat en el rock de garatge dels 60 i 70 van ser un dels grups més influents per posteriors bandes com Sonic Youth o els mateixos Dinosaur Jr, això sí, una mica més primitius, per això carreguen al cap de mitja hora.

Ara sí, anem a primeres files per l'esperat concert de Dinosaur Jr, una de les tres bandes fonamentals del noise-pop juntament amb Pixies i Sonic Youth...això és una banda!! Tres components: bateria senzilla però tocant a ritmes revolucionats, el mateix amb el baix, i la guitarra a tot drap (portaven...8 pantalles només per la guitarra!!!), tot harmonitzat per una veu melòdica, comencen amb temes de l'últim disc "Beyond" i repassen els seus temes més famosos dels vuitanta com el popular "I feel the pain", cançó que toquen el triple de ràpid que al disc pel meu deliri. L'altre tema que m'encanta és una versió d'una de les meves preferides de The Cure, "Just like heaven", evidentment tocada a 200 per hora. Penjo el videoclip de la versió de Dinosaur Jr.

Com que Dinosaur Jr es mereix dos vídeos, també penjo aquest, gravat a primera fila del Primavera Sound, el tema evidentment és el meu preferit..."I feel the pain", el canvi de ritme...super-exagerat! Ah, també es poden apreciar les vuit pantalles per la guitarra darrera de J.Mascis.Després de 65 minuts intensos, tot i que estem fets pols... encara bé la segona part més bona de la jornada...l'actuació dels Les Savy Fav, un quartet de Rhode Island (igual que els de Padre de Família!) que fan una mica de punk, pop, hardcore i el que convingui, tot sigui perque el cantant tingui l'excusa d'agafar el seu micròfon inalàmbric i passar-se el 80% del concert a 50 metres de l'escenari, cantant enmig del públic, enmig de les grades, des dels lavabos, des de la barra, corrents, saltant...segons he vist al YouTube, aquest peculiar cantant sempre surt amb disfresses estranyes, mitges al cap, gairebé despullat, amb la cara tapada, etc. Al Primavera es va posar trossos de les plantes i arbres que hi havia al voltant de l'escenari per l'esquena...en fi, podria penjar tants vídeos que prefereixo no menjar-me l'espai que es mereix l'altre gran descobriment del dia...una actuació de Manos de Topo al mini-escenari de l'stand MySpace, són boníssims!! La peculiaritat d'aquest original grup de pop romàntic i acústic és que el cantant canta plorant, i el baixista (un gordo barbut) fa veu de nena per fer els coros...no tinc paraules, així que penjo un videoclip amateur (que per cert, ha rebut alguns premis) del tema "El Cartero"...això sí, tots els temes són boníssims, sobretot quan els veus en directe.

Les últimes energies serviran per mirar una estona el grup experimental americà Animal Collective, a l'escenari Estrella Damm, el DJ francès Para One a l'escenari Vice (última cervesa i acomiadament del festival) i un parell de temes del grup anglès Simian Mobile Disco a l'escenari Rockdelux, amb un estil Klaxons que m'agrada bastant.

L'any que ve serà difícil de superar...i ara, cap al Summercase!

Primera Sound 2008 - DIVENDRES

2008-06-07T13:02:00.007+02:00

Després de descansar i fer un bon àpat tornem cap al Fòrum disposats a viure una intensa jornada, per sort ens tornen a regalar un donut al entrar. A les 19:10 anem a veure The Cribs, tres germans anglesos que presenten un disc produit per Alex Kapranos (Franz Ferdinand), la cotització d'aquest grup ha pujat com l'escuma durant els últims dos anys amb la publicació de tres discos, els trobo un bon grup de festival però no m'acaben de sorprendre en res. A mig concert canviem d'escenari per poder veure una estona els suecs The Mary Onettes, amb un estil vuitantero que a vegades recorda Echo and the Bunnymen o Jesus and Mary Chain, tenia moltes ganes de veure'ls, desde que vaig "investigar" els grups del segell discogràfic suec Labrador, una autèntica fàbrica de grups boníssims (Mary Onettes, Loveninjas, Irene, Tribeca, The Radio Dept...).

Com que tenim poc temps i volem veure molts grups, només podem veure 20 minuts del grup de Jonköping i anem cap a l'escenari ATP (quin escenari, espectacle assegurat!!) a veure els Pissed Jeans, un grup nord-americà de punk guarro i contundent (i amb un cantant molt auto-destructiu) que presenta el disc Hope for men (2007). Aquests sí que es mereixen penjar el vídeo, aquest és un moment de l'actuació al mateix Primavera Sound...

Quan acaba l'actuació anem a l'escenari Rockdelux a veure l'actuació dels Bishop Allen, amb un pop un bastant més tranquilet... però ara convenia un canvi d'estil. Presenten el seu segon disc, The Broken String (2007). El seu hit "Click, Click, Click" i el tema "Rain", els meus preferits.

A les 21:20 arriba per mi el millor moment del Primavera Sound, l'actuació del mític grup dels anys seixanta The Sonics, "desapareguts" durant quatre dècades (això sí que és una reaparició!) han tret un disc amb una actuació en directe de fa 44 anys, "Busy Body!!! Live in Tacoma 1964". La història del punk i de gran part de la música rock dels 70 no tindria cap sentit sense el primer grup que va arrossegar per terra el Rock'n'roll forçant al màxim les revolucionsi la intensitat. Quina sort veure'ls en directe!! A més l'actuació a l'Auditori de Portishead a la mateixa hora fa possible l'accés a primeres files amb una mica més de facilitat. La banda de Tacoma no em defrauda, tot i que algunes crítiques de la premsa són una mica cruels i sembla que alguns no els hi vulguin perdonar l'edat (alguns membre tenen prop de 70 anys), pel meu gust van complir sobradament amb el que jo esperava d'ells, a més van tocar tots els hits com "The Witch", "Psycho", "Cinderella" o la versió més salvatge de "Louie Louie" que hi havia als anys 60. Penjo el tema "The Witch" tocat a l'escenari Estrella Damm del Primavera Sound.

Després del concert dels Sonics anem a l'escenari Vice per veure el final dels Subterranean Kids, una altra banda mítica dels vuitanta (pioners del hardcore a Espanya) que ha tornat recentment, després de 12 anys de silenci. La discogràfica BCore ha publicat recentment el disc "Subterranean Kids" que inclou les primeres maquetes de la banda i dos miniàlbums. A continuació fem una ràpida ullada al trio de pop-indie de Los Angeles Autolux, a l'escenari ATP mentre mengem alguna cosa i després anem a veure els Sebadoh, grup paralel d'un dels components de Dinosaur Jr, Lou Barlow. Algunes veus diuen que els temes que Barlow proposa per Dinosaur Jr i són rebutjats, aquest els toca amb Sebadoh, i d'això es nodreix la banda. Sigui com sigui, la discogràfica Domino els ha tornat a editar el disc "The Freed Man" per celebrar el retorn als escenaris. Penjo el videoclip d'un dels temes que més m'agrada, "Rebound".

Encara queda un últim esforç durant aquesta nit, lluitar per anar a primeres files del concert de Devo, mítica banda de punk-pop electrònic (per cassificar-los d'alguna manera) amb molt èxit a finals dels 70 i bastant oblidats durant els 80, per tornar a ser reivindicats als 90 per bandes com Nirvana o Soundgarden. El seu últim disc d'estudi és del 96, recentment han publicat Collectables (2006). Com era d'esperar, surten amb els seus ja clàssics testos al cap i vestits d'escombriaires de central nuclear, fan vibrar al públic amb hits com "Mongoloid" i la seva peculiar versió de "Satisfaction" dels Rolling Stones, a més d'obsequiar a uns quants "privilegiats" de les primeres files amb un barret amb forma de test. Per escoltar el tema aneu al MySpace de Devo, on tenen penjats els seus hits http://www.myspace.com/devo.

Amb cada vegada menys forces tornem a l'escenari ATP per descansar a les grades mentre veiem els nord-americans Polvo, un grup de culte hereu de Sonic Youth, que també portava 10 anys sense tocar. Fem un intent per veure el primer tema del duo Fuck Buttons, a continuació, però la intro del concert se'ns fa interminable (5 minuts tocant dues notes) i marxem a veure Cat Power, l'últim cap de cartell de la nit. La guapa cantant, Chan Marshall, va fallar bastant amb la veu i fins i tot va haver de demanar disculpes al públic per aquest tema. La última "sorpresa" de la nit és l'actuació de The Go! Team, un grup britànic que barreja soul, hip hop, punk i pop dels seixanta, va ser el directe més entretingut i divertit de la nit i ens va servir per "revitalitzar" unes cames destruides després de veure molts concerts a primeres files. L'últim sprint de la nit el fem a l'escenari Rockdelux amb The Rumble Strips, un altre grup britànic que presenta el seu disc de pop "Girls and Weather"(2008), del que destaco el tema "Girls and boys in love". Passades les 4 de la matinada pillem el bus del Primavera Sound cap a la plaça Catalunya (aquest any s'han de pagar 2 euros, quin timo) i agafem forces per l'última jornada, on ens esperen Dinosaur Jr, Les Savy Fav, Stephen Malkmus (Pavement), Mission Of Burma, i Darren Hayman & Jack Hayter, de Hefner... i alguna sorpresa com l'actuació de Manos de Topo al mini-escenari de MySpace.

Primavera Sound 2008 - DIJOUS

2008-06-02T22:03:00.004+02:00

Comença bé el festival, només d'entrar la organització ens obsequia amb un donut i un rotulador fluorescent per marcar els grups que vols veure/has vist i un extens programa amb els horaris i el plànol del recinte, ja són molts anys d'experiència al Fòrum i aquesta vegada no has de fer cua ni per entrar ni per agafar tiquets de birres, etc.
Com a primera presa de contacte mirem els psicodèlics MGMT, un duo de Brooklyn que ha impactat amb el seu primer disc "Oracular Spectacular", després visitem cada escenari (aquest hi ha novetats, m'agrada la situació del nou escenari Vice, al costat del mar i més aïllat. Mirem varis grups més però ens parem força estona a l'escenari CD Drome per veure un grup bastant clàssic dels noranta, Eric's Trip, uns altres que tornen després de nosequants anys separats i presenten el seu disc directe Lost Last Tour, gravat fa 7 anys durant la seva "última" gira. Després de menjar una mica agafem, ara sí, una bona posició a l'escenari principal per veure la posada en escena del "It takes a nation of millions to hold us back", de Public Enemy, àlbum que tocaran íntegre en homenatge al 20è aniversari d'un disc que els va catapultar a l'èxit i que continua avui en dia en un nivell inigualable. Penjo la "intro" amb l'entrada espectacular de Chuck D i Flavor Flav amb els seus típics rellotges de paret penjant del coll.

Anem a fer una visita a l'escenari ATP, sempre ple d'agradables sorpreses, ara són els japonesos Boris amb el seu disc "Smile". Fan un rock psicodèlic, ambiental, metàl.lic, macarra...bé, em deixo de definicions, el que més em va impactar és el gong que tocava el bateria de tant en tant i l'exhibició d'aquest mateix membre al acabar el concert, brutal!
Entre les visites a l'escenari ATP i l'escenari CDDrome vaig anar seguint el concert dels altres caps de cartell, els últra-mítics Portishead, un dels retorns més esperat els últims 10 anys i emblemes del trip-hop, i és que el trio de Bristol no havia estat a Barcelona des de l'any 96. L'expectació va ser la més gran de tot el festival, segurament el grup que va portar més gent. Com a anècdota, el cantant de Public Enemy, Chuck D, va pujar a l'escenari a cantar la part final del tema "Machine Gun". Al dia següent Portishead també va tocar a l'auditori del Fòrum el mateix repertori aprofitant la gran qualitat de so de l'edifici, tot i així va haver-hi molts problemes per accedir-hi ja que només hi caben 3000 persones. Els que van assistir-hi van flipar, ho podeu buscar al youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=QQ34DYgBQDw
Nosaltres continuem a la nostra, estem molt cansats així que l'esprint final consta d'Explosions in the Sky, popular banda instrumental que l'any passat ja volia veure i va anul.lar la seva actuació al Primavera al darrer moment. Aquest any m'he tret l'espina, un concert potent, de menys a més que agrada molt al públic incondicional de la "zona ATP" (la gent com boja a primeres files).Després d'un cop d'ull a Caribou amb flautes i cascabells inclosos, acabem la nit amb un dels grups que més esperava, el grup de moda Vampire Weekend. En el seu àlbum de debut barregen pop, reggae i ritmes africans (Vampire Weekend, 2008). Cada cançó va ser una festa! a més l'escenari Vice, el meu preferit per la seva situació, ajudava (no tant als que van arribar tard, com que el concert no tenia gairebé competència horària es va massificar l'accés a la zona de forma brutal, per sort nosaltres ens vam anticipar). Com diuen alguns, potser serà un disc d'aquells que s'obliden ràpid i en el segon treball s'estrellen, però ara és el moment de disfrutar-los, m'encanta el seu hit "A-Punk", com que fa pocs dies vaig penjar el videoclip en un post anterior, ara penjo l'actuació al Primavera Sound tocant la mateixa cançó. Quan pugui continuo amb la crònica de divendres, el dia més intens i espectacular amb The Sonics, Devo, Cribs, Bishop Allen, Sebadoh, Pissed Jeans, Mary Onettes i Subterranean Kids...no sé com ho faré per veure tants grups!

A pocs dies del Primavera Sound...

2008-05-22T22:07:00.005+02:00

Ja falta poc pel millor festival independent del sud d'Europa. Amb un dels cartells més impressionant dels últims anys, nous escenaris gratuis al Parc Joan Miró, noves festes d'obertura i clausura, repetició del super-exitós escenari ATP de l'any passat, i els grups mediàtics als escenaris grans: Rockdelux i Estrella Damm. Tot està preparat, així que per no posar-me nerviós he rebuscat uns videoclips dels grups més famosos que passaran pel festival d'aqui a dues setmanes. El dijous, a part dels mediàtics Portishead o Public Enemy, tindrem a l'escenari Vice el nou fenòmen de la ciutat de Nova York, els Vampire Weekend que presenten el seu primer disc, (Vampire Weekend, 2008). La seva original proposta s'anomena, segons ells mateixos, "Upper West Side Soweto Sound". Aquest tema s'anomena "A-Punk":
El divendres ja tenim overbooking de grans grups però per mi seran sagrats The Sonics, Devo, The Cribs, Subterranean Kids i Bishop Allen. Penjo un video de The Cribs, que presentaran el seu tercer disc "Men’s Needs, Women’s Needs, Whatever", espero que demostrin que són alguna cosa més que un altre clon de Franz Ferdinand...a mi em recorden moltíssim a The Rakes. El tema es diu "Men's needs":
El dissabte també tenim mediàtics com Dinosaur Jr, Buffalo Tom o Rufus Wainwright, però penjaré un tema dels històrics del post-punk Mission of Burma, tornats a reunir al 2004 després de dues dècades sense tocar junts, els nord-americans ens porten el seu disc "Obliterati"(2006), aquest tema es diu "Academy (fight song)":

Com a gran fi de festa, i fora del recinte habitual del Primavera Sound, al parc Joan Miró (i gratis!) tindrem vàries actuacions durant tot el cap de setmana, entre les quals no em perdré la del diumenge a les 17:00 del grup "Le Pianc", que ja vaig poder disfrutar al Primavera de l'any passat, a més de veure'ls a les festes de Gràcia. Penjo un vídeo d'aquella nit, a la plaça de la Rovira, on van tocar just abans de Sr.Chinarro (dues grans actuacions acompanyades d'una gran "taja" per part meva):

Resultats mitja marató de Girona 2008

2008-05-11T18:50:00.001+02:00

Al final el temps ens va respectar i es van poder celebrar les dues curses, tant la mitja marató (amb una participació bastant baixa) com la Cursa Popular de 9 km. Ja estan penjats els resultats en les següents adreces:
Mitja Marató
http://www.ajuntament.gi/esports/documents/resultatsmitja.pdf
Cursa Popular
http://www.ajuntament.gi/esports/documents/resultatspopular.pdf

Pel que fa al meu resultat, va ser bastant pobre: Vaig sortir fort de bon principi per tal de fer 1h35', és a dir, a 4'30" el km, al principi anava bé ja que em vaig posar "a roda" de la noia que anava 4ª, però no vaig resistir més de 6 km a aquest ritme massa infernal per mi, així que a partir d'aquell moment em vaig desinflar com un globus i vaig baixar el ritme gairebé fins a 5:00". Psicològicament em vaig enfonsar bastant perque estava massa endevant i m'anava passant gent tota l'estona, poc a poc em vaig posar al lloc que em tocava fins el km 17 on vaig tornar a apretar després del petit infern de la pujada a Montilivi. A partir d'allà la moral torna a pujar, els últims km coincideixen amb els corredors de la cursa popular, amb molta més participació, així que torno a adelantar força gent fins al final, la recta final és en baixada i ja només queda esprintar a sac mirant de no relliscar a la curva del pàrquing del Hipercor, bastant molla, on hi ha el km 21, una altra curva i arribada a meta, miro el cronòmetre...uf què malament, 1h42'02", un altre dia serà.
El més bo de la cursa és l'ambient de la sortida i l'arribada i l'alta participació si sumem la Cursa Popular i les infantils, amb total de 1.501 corredors. A més hi ha hagut una treva de la pluja durant les curses, i no ha plogut fins que no portaven dues hores de mitja marató, quan ja gairebé havia entrat tothom.
El més dolent és la baixa participació a la Mitja, uns 350 atletes, i la mala senyalització d'alguns punts quilomètrics, cosa que despistava bastant.

Mitja marató de Girona 2008

2008-05-04T17:33:00.004+02:00

Ja fa unes setmanes que m'estic preparant per la 14a Mitja Marató de Girona, on l'objectiu serà rebaixar la marca que vaig fer a Barcelona de 1h 38' 51", serà una mica difícil perque el perfil és bastant més sinuós, incloent pujades al camp de futbol de Montilivi i a la part més alta del carrer Lluís Pericot, a més lògicament farà molta més calor que a principis de febrer, però s'haurà d'intentar. L'argument a favor és que a la mitja marató de Barcelona estava molt cremat amb l'entrenament de la marató i que la nit abans havia fet una excursioneta per Milà, caminant tot el dia i dormint poquíssim. La cursa és el proper diumenge 11-05-08 a les 09:30, la sortida i arribada seran al Hipercor de Girona i el recorregut que farà és aquest:

Les inscripcions es poden fer on-line en aquesta adreça http://atletisme.com/cursesol/0805girona/ o bé personalment a l'stand situat al mateix centre comercial. També hi ha una cursa popular, gratuita, de 9 km que coincideix amb la segona part de la mitja marató. Ja tinc el dorsal amb el núm. 31 i la samarreta taronja fluorescent que regalen, una mica rareta per cert...

Juliette Lewis & the Licks... a la Mirona!

2008-04-27T16:53:00.007+02:00

Un altre concert que tinc moltes ganes de veure és de la Juliette Lewis a la Mirona, el proper divendres 09-05-08 amb actuació única a Catalunya. La popular actriu nord-americana, coneguda de pelis super-mítiques com Asesinos Natos, Kalifornia o El Cabo del Miedo (mítica escena d'una Juliette Lewis adolescent tontejant amb Robert de Niro mentre li llepa un dit), també triomfa amb la seva banda de punk-rock, esperem que "exploti" la seva mirada sexual de noia que no ha trencat mai un plat amb temes dels seus dos discos, "You're speaking my language" (2005) i el recent "Four on the floor", que va comptar amb la col.laboració a la bateria de Dave Grohl (Nirvana i Foo Fighters). Penjaré el tema més popular d'aquest segon disc, "Hot Kiss".

Nick Cave & The Bad Seeds

2008-04-27T16:31:00.003+02:00

Amb motiu del 14è disc de Nick Cave, el passat divendres vam anar a Badalona a veure la posada en escena d'aquest "Dig!!! Lazarus Dig!!!" L'australià va mostrar el seu rock poètic amb un concert molt emocionant pels fans, va tocar gairebé dues hores incloent dos bisos, i va oferir les millors mostres del repertori, incloent els temes més canyeros de l'últim disc i els més classics, cap al final, com el famós "Into my arms", que va fer embogir el públic. La banda que acompanya Nick Cave, els Bad Seeds, també van donar una exhibició, incloent dues bateries i un violí, a més d'algunes intervencions del mateix Nick amb el piano. Penjaré el vídeo del tema que dóna nom al disc, Dig!!! Lazarus Dig!!!, i si algú no va poder assistir a Badalona i el vol tornar a veure, tornarà aquest estiu amb la seva altra banda, Grinderman, al festival de moda...el Summercase!

The Verve, Kings of Leon, The Raveonettes, Interpol, Sex Pistols, Breeders i The Stranglers al Summercase!!!

2008-03-15T15:40:00.014+01:00

Continuen les espectaculars confirmacions del festival Summercase, a falta de completar gairebé el 50% del cartell, sobretot amb els grups nacionals i els d'electrònica, que solen confirmar-se més endevant, el festival que es celebra conjuntament a Barcelona i Madrid els dies 17 i 18 de juliol va prenent forma.
The Verve, una altra de les bandes mítiques dels 90 que s'ha tornat a unir, serà un dels caps de cartell juntament amb Interpol, Maxïmo Park, Kings of Leon i Sex Pistols, i es sumen a les anteriors confirmacions de grups com Breeders, M.I.A., The Long Blondes, Tiga, Cansei de Ser Sexy o Los Campesinos!. La banda de Richard Ashcroft es torna a unir en plan espectacular després de 8 anys i actuarà als millors festivals del món com Glastonbury, Coachella, T in The Park i com no...el Summercase. Com no podia ser d'una altra manera, en el meu blog he de penjar una de les cançons més famoses de la dècada dels 90, Bitter Sweet Symphony:

Els danesos The Raveonettes, que van treure el seu tercer disc el passat novembre, és un altre grup que tenia moltes ganes de veure i per sort també actuarà en aquest festival. Tinc encara uns quants mesos per escoltar-lo però confio que serà tan bo com els dos primers.

Una altra banda que recordo se sol.licitava en els fòrums de la web http://www.summercase.com/ cada any era Interpol. Doncs bé, per fi han aconseguit fitxar un dels grups més desitjats en tots els festivals. La banda de Nova York va publicar l'any passat també el seu tercer disc, arrasant com sempre dins del panorama alternatiu, encara que jo confio que toquin molts temes del seu primer disc, ja mític, Turn on the Bright Lights (2002) o el segon, Antics (2004), del qual destaca el tema del següent vídeo: Slow Hands.

Abans havia comentat que aquest estiu veurem llegendes ciberpunks com Devo i protopunks com The Sonics al Primavera Sound, així com el grup punk per excel.lència, Sex Pistols, al Summercase. Doncs bé, en aquest últim festival els amants d'aquest gènere seguim estant d'enhorabona amb l'actuació de The Stranglers, un dels grups de la primera onada punk juntament amb Ramones, Dictators, Damned, The Clash, Buzzcocks, etc. Després d'estar 22 anys separats es van tornar a unir al 2004 amb un nou disc, ara no sé en quin estat de forma es trobaran però els recordaré amb un vídeo del famós No More Heroes (en un moment de la cançó fa referència al heroi Sancho Panza):

Per no allargar més el post amb les noves confirmacions, penjaré un vídeo d'un altre cap de cartell del Summercase, els Kings of Leon, amb el meu tema preferit, Red Morning Light. Per fer-me a la idea de com serà l'actuació, en comptes del videoclip penjo l'actuació al festival T in The Park 2003 on toquen aquest tema devant un públic embogit. Val la pena escoltar-lo, aquesta cançó és una passada.

Un dia a Milà

2008-03-15T13:21:00.009+01:00

A l'espera de explicar-vos viatges més interessants com el que vam fer a Granada fa 3 setmanes o el que farem la propera setmana a Zarautz, penjaré algunes fotos del dia que vam passar a Milà. Poca cosa es pot fer en 24 hores, tot i així per ser un vol 100% gratis va ser acceptable (amb el 2x1 de Ryanair, vam comprar el vol de Granada i ens van regalar aquest). Només d'arribar al matí vam anar a San Siro (visita sagrada), després fem unes birres, després visita a la plaça del Duomo amb les corresponents fotos de la Catedral...

...més tard tornem a fer unes birres més i anem a dinar una pizza ultra-gegant, potser la pizza més gran i plena d'ingredients que he aconseguit menjar-me (fins i tot tenia patates bullides senceres per sobre), tot i que vaig haver de deixar les vores...

per pair una mica anem a visitar un parc, després fem unes birres i finalment visita a la galeria comercial Vittorio Emanuel. Per cert, tant al Duomo com a la resta de carrers cèntrics de Milà es celebrava multitudinàriament el Carnaval, amb disfresses, moltíssims confetis i coses per l'estil

foto del meu amic Leonardo da Vinci
Després d'unes birres més i contemplar un Lamborghini tornem cap a l'aeroport i arribem cap a les onze de la nit, just a temps per sortir!

3 mites a Barcelona: The Sonics, Sex Pistols i Devo

2008-03-13T19:04:00.001+01:00

Increïbles confirmacions durant els darrers dies als festivals Primavera Sound i Summercase. Els nord-americans The Sonics, pioners del rock salvatge als anys 60 i etiquetats com a primer grup punk avançat al seu temps (als quals vaig dedicar un post fa uns mesos) s'han tornat a unir i faran la seva primera gira europea, per sort també han inclós Barcelona i els podrem veure al Festival Primavera Sound, on penso estar a primera fila al ritme de The Witch...here are the Sonics!!! Penjo un estrany videoclip que he trobat de The Witch, el meu tema preferit:
Perque no es digui que sempre penjo els mateixos temes, posaré el vídeo de Psycho a Go-Go, un altre tema dels Sonics.

Un altre grup ultra-mític, en aquest cas amb un punk més evolucionat i freaky provinent dels anys 70, Devo, amb el seu arxi-conegut Mongoloid, també visitarà el festival Primavera Sound. Espero que 30 anys més tard encara toquin disfressats d'escombraires nuclears amb testos al cap!

I finalment el grup més mediàtic de la història del punk, Sex Pistols! Odiats i estimats a parts iguals, seran un dels caps de cartell del festival Summercase'08. Quina versió veurem dels Pistols? Hi haurà allau de punkis a Barcelona? Per si de cas no em faig gaires il.lusions, els retrobaments de Johnny Rotten i companyia sempre s'han degut a un afany lucratiu, tot i que és una banda carregada d'història. Molt lluny queda ja el concert punk més famós i gloriós de la història del rock, la gloriosa actuació de Sex Pistols a Manchester el 04-06-76 devant de només 42 persones de públic, entre els quals es trobaven els futurs membres de Buzzcocks, així com Bernard Summer, Ian Curtis i Peter Hook que formarien Joy Division i posteriorment New Order, i fins i tot un jove Morrissey que formaria The Smiths, així com Mick Hucknall, de Simply Red (increible, no?). Alguna cosa em diu que la seva gira per Espanya no deixarà a ningú indiferent. Per obrir boca, penjo el clàssic Anarchy in the U.K. tocat en directe a Suècia a l'any 1977:

Girovi 2008

2008-03-09T16:23:00.003+01:00

El passat dissabte 1 de març, uns 200 tastavins vam gaudir d'una gran festa del vi al Saló Noble del Casino de Girona, el XIII Giroví. Aquest any a més vam tenir la sort d'estar a la taula de vins Negres Criança, on concursaven vins de gran categoria, i on va "arrasar" el Clos Fontà 2004, de la D.O. Priorat. Tot i fer els tasts a cegues (les empolles estaven tapades) crec que la nostra puntuació va ser molt encertada.

Els altres guardonats de la nostra taula van ser el Finca La Garriga 2004 (D.O.Empordà), el Floresta Criança 2004 (D.O.Empordà) i finalment el Bru de Tardor 2003 (D.O.Penedès). Després un bon tiberi vaig haver de marxar ràpidament ja que al cap d'escasses hores m'havia d'enfrontar als 42,2 km de la marató de Barcelona, i volia estar a tope. Penjo la foto que surt avui al Dominical del Diari de Girona, on surto juntament amb els companys de taula.