tag:blogger.com,1999:blog-3848519.post-52673508746063055032008-04-25T16:28:00.006+02:002008-04-25T16:52:43.841+02:00<a href="http://bp3.blogger.com/_sYxp3b844i0/SBHuMqA2tXI/AAAAAAAAACA/m506Rcbo4vM/s1600-h/IMG_0208%5B1%5D.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193193746538607986" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_sYxp3b844i0/SBHuMqA2tXI/AAAAAAAAACA/m506Rcbo4vM/s320/IMG_0208%5B1%5D.jpg" border="0" /></a><br />Deserta el fosc, i que et sigui la pena<br />com un espai secret de tu mateix<br />des d'on tot és insòlitament digne.<br />No l'enyor que marceix, sinó el cabal<br />de serenor, la solitud entesa<br />com un estar en les coses per comprendre'n<br />les mudances, els ritmes, la bellesa.<br />Així el dolor no crema ni resseca<br />i en el silenci hi trobes l'harmonia<br />que semblava trencada ja per sempre.<br />Deserta el fosc, surt a la llum i viu.<br /><br /><strong>Miquel Martí i Pol</strong>.noreply@blogger.com