tag:blogger.com,1999:blog-3848519.post-15359161073656321712007-02-02T15:32:00.001+01:002007-02-02T15:37:05.060+01:00<p align="justify"><br />Avui diu que tornarà a ser lluna plena. Per fi s'ha acabat el mes de gener. Aquest mes que se m'ha fet tan llarg i difícil. Mal mes per la meva economia. Mal mes pels malalts. Des de fa dos anys aquest mes se'm presenta de forma virulenta. No és la millor manera per començar l'any. Malgrat tot tinc bons presentiments. De fa un temps enrera que tinc sempre presentiments. Són tant forts i eloqüents que fins i tot em fan por. S'han complert amb massa puntualitat, i normalment són els dolents. La setmana passada vaig tenir una gran inquietud. Una seguretat absoluta de que quelcom passaria. Finalment va passar, i no va ser dolent, va ser una cosa bastant bona aquest darrer cop. De fet va ser una cosa sense gaire importància, però que em va servir per reafirmar que realment aquest cop el meu pressentiment havia estat positiu. Avui també tinc pressentiments que aquest serà un bon any per a mi.</p><br /><p align="justify"><br />(Si la candelera plora l'hivern és fora, si la candelera riu l'hivern és viu) Aquesta me la diu la meva mare cada any.<br /></p>.noreply@blogger.com