tag:blogger.com,1999:blog-3848519.post-1167496066620562392006-12-30T17:03:00.000+01:002007-01-03T21:17:50.047+01:00Quina ràbia...<p align="justify">L'enciam se m'ha tornat a congelar. De tant en tat em passa que m'equivoco de calaix. L'endinso massa dins la nevera i quan el trec està glaçat. N'he hagut de llençar la meitat...Si les tortugues no haguéssin estat hivernant com a mínim l'hagués pogut aprofitar...He hagut de pujar la temperatura perquè encara la tenia com al pic de l'estiu, amb tota aquesta temporada de calor que ens ha fet, la dispersió en els pensaments ha estat màxima. Perquè m'ha de córrer tan ràpid el cervell?.Perquè no hi tinc un aturador? Perquè la boca se m'obra tan de depressa sense donar pausa a la reflexió?. Quina ràbia!!. No sé viure en pau amb el món que m'envolta. Després em sap greu, de no haver sabut tancar la boca a temps, i viure en silenci la jornada, i fruïr-la del tot car la ocasió era bona; perquè el migdia es presentava esplèndid, amb solet, sense gent, amb tranquilitat absoluta. I deixar-me endur enllà on els meus pensaments em portin, imaginant nous escenaris, sabent esquivar tot allò que no em val la pena, tot allò que no m'és necessari. Ja ho sé ja prou bé que no he de parlar mai amb desconeguts (si amb els coneguts també sovint ja l'espifio...), però res, que avui tampoc no he sabut fer. Potser serà la darrera lliçó de l'any. Espero aprendre'n. Espero també menjar més fruita i amanides, arribar a les cinc peces recomendaes de cada dia. Em faré el poster de recordatori, encara que no sé on el penjaré, ja que a hores d'ara ja em sobren calendaris promocionals de diferents entitats.<br /></p><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7204/112/1600/463744/Besal%3F%3F%20020.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/x/blogger/7204/112/320/432977/Besal%3F%3F%20020.jpg" border="0" /></a>.noreply@blogger.com