el blog de l'o.r.i.n.a.l.

dimecres 15: coral romput

2008-10-10T10:26:00.002+01:00

Eduard Carmona i Joan Rovira

diuen, toquen, suen, Estellés

poeteries

2008-10-06T19:13:00.003+01:00

heus aquí un refregit d'enllaços variats d'hiperactivitat poètica:

benvinguda a un nou blog: palumbus columbus

programàció de la KINZENA de Vilafranca

el cicle de La Breu a Girona

el trimestre de l'HELIOGÀBAL

benvinguda a un nou espai a Barcelona

publicació a la xarxa de "Doce poetas catalanes del siglo XX" d' Orlando Guillén

hi ha coses interessants al festival LEM

i a partir del 22 d'oct. un Kosmòpolis 08 amb força poesia

i a casa nostra, el dimecres Òscar Sotillos i el Divendres poetes i titellaires

(i moltes gràcies al santi borrell pels seus versos)

i ara que?

2008-10-03T19:28:00.004+01:00

doncs el dimecres 8 d'octubre presentem el llibre "La fruta del tiempo" d'Óscar Sotillos (ed. Baile del Sol, 2008) que llegirà fragments de les seves narracions acompanyat a la guitarra per Javier Molina

“Si pones un termómetro para marcar las páginas de un libro, el mercurio atrasará o adelantará según las sensaciones térmicas de tu lectura. Andrejz y Eva acercaron sus labios para conocer la temperatura exacta el uno del otro. Mientras la fruta maduraba ellos deshojaron la margarita de sus sueños en cada gajo de mandarina. No hay mecanismo más asombroso que el corazón, pero tampoco tan impreciso.”

i si voleu conèixer els seus treballs en el camp de la poesia visual podeu visitar

http://elpixelenelojo.blogia.com/

-------

i no oblidem que el divendres 10,

hi haurà la

CÒPULA DE POETES I TITELLAIRES

tornar

2008-10-03T11:14:00.002+01:00

...tornar, tal com ens agrada: amb poesia. Alzamora i Forcano i la seva poesia sense interferències ni sorolls mediàtics. Aquí han estat, com qualsevol dels que ens visiten, recitant, compartint en directe allò que han escrit. L'autor, el poema i el públic (i la remor de fons dels nostres motors maleïts i inefables) . En el recital esclata i fructifica el vers i el vici solitari d'escriure esdevé ritual comunicatiu...

- ei, ei, senyor Q. -em sembla sentir veus perifèriques- aturi el discurs, que s'està fotent en un jardí de retòrica neocursi...!

- uf! raó teniu mestre, però ha estat un bon començament no?
i el retrobament dels poetes dispersos, els contactes, els projectes, les propostes, les eufòries caòtiques...

primer dimecres d'octubre

2008-09-28T09:52:00.005+01:00

Horiginal, dimecres 1 d'octubre, a les 20,30

Comencem, ara de debó,

el nou cicle, amb un recital de dos altíssims poetes

(bé, l'un més que l'altre...)

MANUEL FORCANO

SEBASTIÀ ALZAMORA

ens ha costat , però després d'aquest inici

segur que ja no hi ha qui ens aturi...

(nota conmemorativa: en Sebastià ara ens visita com a poeta, però ens agrada recordar que ja a l'abril del 2002, va protagonitzar, el primer acte d'aquests cicles: el ja mític debat sobre Carner, de sonada memòria...)

i ja tenim pre-visions i tot:

dimecres 8: Oscar Sotillos

divendres 10: Còpula de titellaires i poetes!

Bolañeries

2008-09-28T08:45:00.003+01:00

A tots els còmplices del "Pla B":

El dissabte 4 cap a Blanes!

C20H24N2O2, R.I.P.

2008-09-17T22:45:00.002+01:00

mentre anem tornant, un Rèquiem per a un amic que (creu que) ha passat a millor vida:

"194

Hoy, más que nunca, deseo de capitular, de poner mi firma al pie de la página y despedirme de todo. Sin motivo, además, pues ha sido un dia más bien memorable, realmente primaveral: sol, luz, aire tibio, ausencia de malestar, gozo de andar, respirar, observar. Pero entretejido con mis ocupaciones y placeres, en filigrana, una voz, un llamado profundo, el tintineo de la campana que dobla a muerto: abandonar la partida en el juego medio, mandar todo al diablo, tirarle las puertas en las narices al mundo. ¿Por qué? Tal vez porque he llegado al máximo de mi elasticidad, ya nada puedo dar mejor de lo que he dado, no sé que hacer entre las personas y las cosas que me rodean, me aburre tener que escribir una línea más, nada despierta en mí una curiosidad duradera, no hay probabilidad que me retenga. Mientras caminaba aparentemente distraido por los bulevares, escuchaba dentro de mí el estribillo: “Ya está bien, ya está bien, pon un poco de orden en tus bártulos y vete de una vez, sin saludos ni reverencias, como el figurante que ha cumplido decorosamente su papel.”

Julio Ramón Ribeyro
“Prosas apátridas”

orfes de llum sota d'un cel que crema,

2008-09-15T22:36:00.002+01:00

amics, socis, simpatitzants i filòlegs tots:

veient que uns quants i successius entrebancs no ens deixen començar el curs del modo que ens feia tanta il·lusió, fem (ara sí) un reset i comencem de nou. Es a dir, que aquest dimecres 17, encara NO HI HA RECITAL a l'horinal i el dimecres vinent dia 24, doncs tampoc, ja que s'escau la diada de la Mare de Deu de la Mercè que a Barcelona, capital mundial de la Xancleta, és festiu i tots estarem molt ocupats anant a les processons i païnt els canalons.

Per tant, que quedi clar que el Toc de Reinici, de la Confraria de l'Horinal serà el

DIMECRES, 1 D'OCTUBRE

--------------------

Com que els amics L' mx ESPAI 1010 ens han contraprogramat amb uns interessants debats+recital al terrat, reproduïm la convocatòria i hi recomanem l'assistència:

Dins el marc de l’any del DESÈ ANIVERSARI de l'MX ESPAI 1010

sou convidats per la

Nora Ancarola i la Marga Ximenezals

DEBATS SOBRE EDICIONS MINORITÀRIES

que s'escauran al terrat de l'Espai,al carrer de la Llibreteria, 7, (a tocar la plaça de Sant Jaume), a Barcelona,els 16 i 17 de setembre, dimarts i dimecres, del 2008, a 2/4 de 8 del vespre.

Dia 16:

Taula rodona amb Barcelona Review, Cafè Central, Emboscall Edicions, Edicions1010, Col·lecció Poesia al Cànter. Moderadors: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Recital de poesia amb Laia Noguera, Esteve Plantada, Antoni Clapés, Víctor Sunyol, Jesús Aumatell, Nora Ancarola, Marga Ximénez, Roger Costa-Pau i Ester Xargay.

Dia 17:

Taula rodona amb Accent Editorial, Editorial Fonoll, Edicions Labreu, Col·lecció Palimsest, Moderadors: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Recital de Poesia amb Oriol Ponsatí-Murlà, Jordi Quer, Jordi Carulla-Ruiz, Esther Andorrà, Marc Romera, Ricard Ripoll i Carles Hac Mor.MX Espai 1010 Llibreteria 7 principal - 08002 BARCELONA . Tel: (34) 933 106577 - 669 517227 http://www.mxespai.com/ – mxespai@mxespai.com

Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

massa bo per a ser cert...

2008-09-04T23:34:00.007+01:00

Ho sentim moltissim

però, per raons imprevistes, el recital Villon-Subirats l'haurem de deixar per més endavant.

Mantenim la convocatòria pel dia 17 i estem treballant per modificar-ne el contingut.

Seguirem informant

Vinga va, d’acord, ho direm d’una vegada, ara ja ho podem dir: hem aconseguit l’inici de cicle que voliem, una tornada gens tronada, una vetllada excepcional, que ens ho posa difícil, que deixa el llistó molt amunt:

François Villon traduït i recitat per Andreu Subirats!
El dimecres 17 de setembre a les 20,30 a l’horiginal

Ens complau donar a coneixer el treball rigorós de l’Andreu Subirats amb l’obra d’un autor tan fonamental com en François de Montcorbier, una obra de la que fins ara només hi havia versió catalana d’alguns poemes (Feliu Formosa, Jordi Teixidor, Jaume Arnella) ara, la presentem completa incloses les set balades en argot.

obriu les agendes, reserveu els dimecres....

fi de la pau-sa

2008-09-01T22:27:00.002+01:00

Costa de trobar el camí de tornada. De la Bouesia ençà, l’estiu ha estat sembrat d’activitats poètiques: al Prat, a La Cava, a Caldes, al museu Picasso, a les Garrigues, a Gràcia, a la Pera entre altres llocs. Ara mirem d’encarrilar el nou curs :

Molt Possible Reinici: dimecres 17 de setembre

amb ganes de retrobar-nos, d'oferir novetats, d'acollir projectes, de descobrir més veus i més cares de la poesia, amb ganes de pastar un cicle tan ple i tan màgic com l'anterior....

bolaño, duchamp, alzheimer

2008-08-08T23:02:00.005+01:00

versió per a la capsa verda

versió de la germana (pintura)

M .Duchamp: ready-made malheureux

pla B

Ara que sembla que toca el torn del dadaisme, ara que fins i tot La Vanguardia se’ns torna dadà, vet aquí que me’n vaig cap a montjuïc a veure la inprescindible mostra que el mnac, via Tate, ens regala. Dadà ja és al museu, dadà ja ha estat digerit pel gran estómac, dadà ja no espanta ningú, dadà que va canviar tantes coses en l’art i a fora de l’art, dadà pare i mare de totes les avantguardes, dadà que encara ens nodreix i nodreix als pressumptes innovadors d’ara mateix que només han canviat d’eines i les utilitzen amb l’actitud més rancia i conservadora.. Cal veure que feien aquells entranyables rendistes, rendistes trabucaires, capaços de dinamitar el mercat de l’art al mateix temps que en vivien, i no pendre-hi mal. Dadà domesticat. Dadà devorat pel seny. El gest dadà, l’actitud dadà. Dadà descafeinat, dadà desactivat?

Enmig de l’allau de dades i icones, en plena eufòria dadaistica, submergit en l’època, veient-los, seguint-los inmers en la seva galaxia de gestos, d’idees, de projectes delirants, una imatge m’assalta sense pietat i em fot una puntada de peu al fetge: Hi ha una foto d’un llibre de geometria penjat en un estenedor. Una idea de Duchamp que ni tan sols la va realitzar personalment: va redactar unes instruccions i les va enviar per correu a la seva germana, que va dur a terme l’acció, en va fotografiar el resultat i després fins i tot en va pintar un quadre. (Duchamp era a Buenos Aires jugant a escacs en aquella època).
Una imatge molt potent que em va quedar fixada en llegir a 2666 la parte de Amalfitano.
Un llibre de geometria penjat a l’estenedor. Massa coincidencia. Bolaño saquejant Duchamp? Increible. Bolaño no faria aquesta mena de trampes. Massa fàcil, que ha passat? En cas de dubte preguntar als natius. Cal anar a les fonts. I les fonts em plantifiquen la segona puntada de peu, però aquesta m’engega directament a la tomba del Dr. Alzheimer: La imatge hi és, explicant amb luxe de detalls el seu origen i circumstàncies. A la Pp.245. una línea solitària destaca enmig de llargs paràgrafs:

“La idea por supuesto, era de Duchamp.”

Juro sobre el manual d’instruccions del pla B, que vaig llegir 2666 al seu moment, i que la imatge del llibre estés, es va fer un lloc entre moltes altres (el pla B ho certifica) però el seu origen duchampià es va escolar per algún forat negre fins que la va rescatar la visió fugaç al museu. El ready-made malheureux, m’ha fet creure que estava descobrint un vincle secret entre dos personatges extraordinaris. No hi ha secrets, ni recerca ni intuició. Gràcies herr doktor, ara sé que puc rellegir 2666, amb la garantia que a cada nova lectura hi descobrirè coses noves. I tornar al museu. I fer tantes coses com si fos la primera vegada...

encara el "B"

2008-07-31T21:22:00.002+01:00

El País, dijous 31 de juliol 2008

bouesia 08

2008-07-29T23:31:00.007+01:00

BOU-UDOL
(assaig de pastiche en tres temps)

I
he vist els millors bouetes de la meua generació
aplegats per la bouesia,
afamats, histèrics, nus,
perduts pels camins de la Ribera
arrossegant-se pels canals i les sèquies,
buscant desesperats la dosi d’arròs negre
que els porti al cel

he vist bouetes embolats, bouetes capllaçats,
bouetes eufòrics picant pedres fogueres, bouetes ensardinats,
suant, suicides, menstruant versos,
desfullant paraules,
rebentant enfebrits, ballant jotes,
escoltant les veus del riu

II
moloch que t’emportes l’aigua !
moloch dels apartaments i el ciment salvatge!
moloch del siluro i els pesticides!
moloch de la mosca negra!
moloch del pont i el “passeig marítim”!
moloch de la moto d’aigua i el cranc americà!

III
sagrat lo riu i l’anguila!
sagats los cachels, los musclos i els canyuts!
sagrada la sorra, i la galera
lo gànguil i el llagut
sagrada l’arpella i el corb marí
sagrat l’arròs i el chapadillo
sagrades la jota i la rondalla
sagrat lo bou,
sagrada la bouesia

ara torno

2008-07-20T22:27:00.003+01:00

mos veiem a la bouesia?

bola extra: nit Pujols

2008-07-18T17:43:00.002+01:00

en sessió extra, hem acollit la nit d'exaltació pujolsiana,

coordinada i impulsada pel Quim Auladell

i amb la participació dels autors dels llibres i una bona sèrie de devots

de l'obra de Pujols (el xofer de Déu, segons Pompeu Fabra)

Francesc de Castro, Laia Carreras, Enric Casasses, Pau Riba (a distància)

Jaume Arnella, Espe, Liliana, Joan Vinuesa (electrificat!)

Jordi Pinart, Oriol Ponsatí,

evocant poemes, cançons i proses del mestre,

sempre present i cada cop més connectat amb

els artistes d'ara

esclata pujols

2008-07-09T12:49:00.003+01:00

(dibuix de Xavier Noguès)

una proposta d'estiu:

HORIGINAL cafè+poesia
ferlandina 29 (davant del macba) Barcelona 08001

DIMARTS 15 DE JULIOL A LES 20 H.

Esclata Pujols!

El curs que s'ha acabat ha florit en fets i esdeveniments pujolsians.
Conjuntament amb MAR VELLA, associació cultural, en presentarem tres llibres:

–El llibre de Job, traducció parafràsica i representable d'un original de les Escriptures, per F. Pujols. Edicions i propostes Culturals Andana, Vilafranca del Penedès.

–Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox, de Joan Cuscó i Clarasó, Publicacions de l'Abadia de Montserrat

–Els hereus de Francesc Pujols. El pensament català brota i rebrota com un ceballot. Trenta-dues entrevistes pujolsianes

per Iván Sánchez Moreno i Francesc de Castro i Piera. Duxelm.

i poemes i cançons de F. Pujols per:
Joan Vinuesa, Espe Piga,

Laia Martínez, Enric Casasses,

Jaume Arnella, Laia Carrera, Liliana…

la llista del 2007/2008

2008-07-08T19:32:00.004+01:00

José Luis Mejías: concert blues

L’escola de Casserres: Blancallum Vidal /Josep Grifoll +Enric Casasses

Sebastià Jovani: “que sí a res d’això”

Off-Frankfurt: micro obert: Ricard, Jaume C. Pons, Mercedes Delclós, Enric Casasses, Joan Vinuesa, Clara Mir, Joan Tomàs, Jaume Conesa, Blanca Vidal, Laura López, Ivette Nadal, Nuria Miret, Helena Porteros, Tomàs Arias, Laia Martinez (i molts altres )

Pau Bou

Xavier Panadés+Errol Hewitt

Meritxell Nus

Cabaré de paper: Pep Gómez i Mina Ledergerber

Laia Martínez / Mauricio Calzadilla

Miquel Angel Marín “lo clarinet és l’aixada” + Ferran Saez, Carles Hac Mor, Antoni Clapès, Andriy Antonovskiy, Catalina Girona

Alex Chico

Garabattage (amb el retrete de dorian gray + pedrals +

Presentació de “El fuego en la voz” de Wenceslao Galán amb César de Vicente, Imma Monsó i Santiago López Petit (+ concert del Vapor Nou Hot Swing)

Berlín-Barcelona: orquestrat per Christian Atanasiu i amb la participació de Nora Gomringer, Ricardo Domeneck, Monika Rink i Ann Cotten + Josep Pedrals i Sebastià Jovani

Pèl Capell Blau Bonet: Joana Gomila, Biel Perelló Pau Vadell, Jaume C.Pons, Joan Todó, Joan Duran, Blancallum Vidal, Subal, Laia Martinez, Enric Casasses, Eduard Carmona, Tomàs Arias, Francesc Garriga, Cinta Massip, Catalina i Andryi, Jordi Florit, Jordi Nopca, Ester Xargay, Carles Hac Mor, Joan Tomas, Nuria M. Vernis, Santi Borrell, Josep Pedrals, Nuri I. Ferran G.

Pagant Sampere Canta :Kippelboy +Jordi Condal + Manel Salas

Haloperidol: El tapiz del revés de la locura Cris (Princesa Inca) David Campos, Jaume Garcia, Arnau Company, Joan Garcia, Roberto Tàbano (Bob) Hildegard Muntané,

Paper de Vidre La transformació. Miss Carrussel

Javier Amilibia
+ Juan Carlos Beneyto i Joan-Ignasi Elies

Joan Vinuesa / Ivette Nadal / Quico Palomar

Oriol Ponsatí-Murla: Ursonate

Presentació de “Postal de Copacabana” de Stefanie Kremser amb Matthew Tree, Cinta Massip i Ramón Farrés

Dada i David Ymbernon

Didac Rocher

Jordi Carulla-Ruiz « L’escorça i la mel »

Encén Estellés : BlancaLlum Vidal Pau Vadell Ester Xargay Joan Tomàs Joan Todó Laia Martínez Andreu Subirats Joan Rovira Marc Romera Boris Porter Jaume C. Pons Josep Pedrals Paco Morales Jordi Martí Font Miquel Àngel Marín Carles Hac Mor Orlando Guillén Francesc Gelonch Andreu Galan Jordi Florit Enric Casasses Eduard Carmona Javier Caballero Fèlix Pons...entre altres éssers originals.

Sara Gorza amb les cançons de Fabrizio de André

Santi Borrell

Carles Hac Mor “Enderroc i reconstrucció” Àgora indisciplinària (Valentí Gómez i Oliver, Ricard ripoll, David Castillo, Ester Xargay, Catalina Girona, Andryi Antonovskyi

Maria Juan: “Sense penes ni glòries”

Victima i botxí:”Joan Brossa: el secret és dins la massa” Oscar Rocabert i Maat i Fontanet

Àngels Gregori : Llibre de les brandàlies /

Josep Lluís Roig : Càries

Matthew Tree - Cinta Massip, Jordi Puntí + Joan Alavedra a l’acordió “La vida després de Déu”

Pepa Cantarero + Jade + Carmen Deltell “Conversaciones con el nicho 612”

Alabatre (laBreu edicions) : Joan Vinuesa, Miquel Izquierdo, David Castillo, Marc Romera, Andreu Subirats, Ester Andorrà

Farrera: Palol+Romera+ NM Vernis+Parcerisas+ Paul Nilsson i Tomas Ekström

Rosa Grau

Ferran Aisa + Jef Cardona + Joll + Andreu Aisa. Presentació de “Les avantguardes. Surrealisme i revolució””

PEDRA FOGUERA: presentats per Enric Casasses: Fullana, Tomàs, Vadell, Carmona, JC Pons, Calafell, Pedrals, Laia, Blanca, Galan, i altres

Marc Romera: “La intimitat” presenta Daniel Busquets

” A dues llengües i quatre mans” Progula. Joan Vigó, Josep Melero, Jordi H. Rofa i sr. X. Presentats i progulats per J.Pedrals

Le Cafard +

Fonoll: Sergio Roche i Vicenç Ambrós “Primaveres imperfectes”

Laura López: 40

Albert Forns + Anna Gual: Poesia Nerd

Amat Baró presenta Abracadabra

Literatura cartonera. Francesca Bianchi de Eloisa Cartonera i Jordi Salvado de Colectivo 7. Documental “Yerbamala Cartonera”

Iria Fernández

Pla B: Subal Quinina, Fèlix Pons, Núria M. Vernis, Laia Martinez, Marti Sales, Josep Pedrals, Yulino Dàvila, Xavier Sabater, Marc Romera, Ferran Garcia. Jordi Carrion, David Colmenares, Ana Maria Chagra, Francesc Gelonch, Juan Antonio Montiel, Andreu Subirats. Projecció del documental de Jaume Pujades “Patinant sobre la pista de gel”

carlos pina: performer

2008-07-07T17:10:00.007+01:00

moments de la performance: "es pot fer de la malaltia una arma?"

de Carlos Pina.

(Horiginal, 2008 3ª trobada d'espai en blanc)

per veure'n més imatges....

dilluns al PRAT

2008-07-04T16:53:00.007+01:00

el dilluns no hi faltarem

(Torre Muntadas , Jaume Casanovas 80, El Prat de Llobregat 21 h.)

Blancallum Vidal

Laia Martinez i Lopez

Anna Gual

Tres joves poetes del segle XXI,

de la Pedra Foguera, de les Quàntiques, d'Alabatre i de tot arreu

on bellugui la poesia.

aquest és el seu any!

encara més

2008-07-02T22:38:00.003+01:00

l'alabatre migratòria

i
aquí info ampliada d'alló del Carles Hac Mor & co. a can Picasso

i també de la BOUESIA

més agenda

2008-07-01T15:45:00.003+01:00

SEGONA FESTA DE LA POESIA A SITGES

agenda d'estiu

2008-06-30T15:30:00.006+01:00

algunes activitats poètiques d'estiu:

El Prat de Llobregat: aquest any els dilluns!

Fundació Palau (+la Pedrera) (atenció a l'últim dia: els nens!)

Bouesia

Museu Picasso: En Brossa fa dissabte a can Picasso

més pla B

2008-06-30T15:12:00.008+01:00

bolaño voy, bolaño vengo...

2008-06-26T23:45:00.002+01:00

la conspiració, com un mecanisme de precisió ben greixat, finalment ha esclatat al lloc i l'hora previstos i amb el discurs ben mesurat i estructurat (fins i tot amb una certa dramaturgia i tot) I aquest és el seu èxit. Després, alló que es dispara a partir del que hem viscut, ja son figues d'un altre paner. Cadascú ho viu de manera diferent i els efectes emocionals son diversos. Ara, la sensació de plaer contingut, d'haver tastat alguna cosa estimulant, la reafirmació de trobar-nos en sintonia amb molts altres adeptes, es podia palpar.

Esclar que hem comptat amb l'avantatge del factor B. Poques causes com Bolaño, podien aplegar tantes complicitats (santa paraula!) al seu voltant. I pocs objectius com Bolaño van obrint finestres i horitzons a mesura que hi entres.

Uns quants, sabem del material i les possibilitats que romanen al calaix.

Gràcies infinites a tothom. Les cròniques ja anirant sortint. De moment visiteu la Perifèria on el Gran Corcó del pla B ja ha començat a buidar el pap. I també la Nau Argos que des de Blanes ens en fa cinc cèntims.

erudició poètica (plaB)

2008-06-23T23:54:00.003+01:00

una curiosa parrafada que no cap al pla B: parla Garcia Madero a "Los detectives salvajes"

Lima y Belano dijeron algo que no entendí. Sus voces parecían flotar en el interior del Impala. Pues hay algo más, dije yo. Y se lo dije. Y luego les pregunté si sabían lo que era un gliconio (que es un verso de la métrica clásica que se puede definir come una tetrapodia logaédica cataléctica in syllabam), y un hemíer. (que, en la métrica griega, es el primer miembro del hexámet dactílico), o un fonosimbolismo (que es la significación autónoma que pueden asumir los elementos fónicos de una palabra o verso). Y Belano y Lima no supieron ni una sola respuesta, no digamos Lupe. Así que les pregunté si sabían lo que era una epanortosis, que es una figura lógica que consiste en volver sobre lo que ya se ha dicho para matizar lo afirmado o para atenuarlo o incluso para contradecirlo, y también les pregunté si sabían lo que era un pitiámbico (no lo sabían), y un mimiambo (no lo sabían), y un homeoteleuton (no lo sabían), y una paragoge (sí lo sabían), y además pensaban que todos los poetas mexicanos y la mayoría de los latinoamericanos eran paragógicos, y entonces yo les pregunté si sabían qué era un hápax o hápax legómenon, y como no lo sabían se lo dije. El hápax era un tecnicismo empleado en lexicografía o en trabajos de crítica textual para indicar que una voz se ha registrado una sola vez en una lengua, en un autor o en un texto. Y eso nos dio qué pensar durante un rato.

—Ponnos ahora una más fácil —dijo Belano.
—Bien. ¿Qué es un zéjel?
—Carajo, no lo sé, qué ignorante soy —dijo Belano.
—¿Y tú, Ulises?—Me suena a árabe.
—¿Y tú, Lupe?

Lupe me miró y no dijo nada. A mí me dio un ataque de risa, supongo que de los nervios que tenía, pero igual les expliqué lo que era un zéjel. Y cuando acabé de reírme le dije a Lupe que no me reía de ella ni de su incultura (o rusticidad) sino de todos nosotros.

—A ver, ¿qué es un saturnio?
—Ni idea —dijo Belano.
—¿Un saturnio? —dijo Lupe.
—¿Y un quiasmo? —dije yo.
—¿Un qué? —dijo Lupe.

Sin cerrar los ojos, y al mismo tiempo que los veía a ellos, vi el coche que avanzaba como una flecha por las avenidas de salida del DF. Sentí que flotábamos.

—¿Qué es un saturnio? —dijo Lima.
—Fácil. En la poesía latina arcaica, un verso de interpretación dudosa. Algunos creen que tiene naturaleza cuantitativa, otros que acentual. Si se admite la primera hipótesis, el saturnio puede ser analizado en un dímetro yámbico cataléctico y un itifálico, aunque presenta otras variantes. Si se acepta la acentual estaría formado por dos hemistiquios, el primero con tres acentos tónicos y el segundo con dos.

—¿Qué poetas usaron el saturnio? —dijo Belano.
—Livio Andrónico y Nevio. Poesía religiosa y conmemorativa.
—Sabes mucho —dijo Lupe.
—Pues la verdad es que sí —dijo Belano.

A mí me volvió a dar el ataque de risa. La risa salió expelida del coche de forma instantánea. Huérfano, pensé.
—Sólo es cuestión de memoria. Memorizo las definiciones y ya está.
—No nos has dicho qué es un quiasmo —dijo Lima.
—Un quiasmo, un quiasmo, un quiasmo... Bueno, un quiasmo consiste en presentar en órdenes inversos los miembros de dos secuencias.

Era de noche. La noche del 1 de enero. La madrugada del 1 de enero. Miré hacia atrás y me pareció que nadie nos seguía.

—A ver, ésta —dije—. ¿Qué es un proceleusmático?

—Ésa te la has inventado tú, García Madero —dijo Belano.
—No. Es un pie de la métrica clásica que consta de cuatro sílabas breves. No tiene un ritmo determinado y por lo tanto puede ser considerado como una simple figura métrica. ¿Y un moloso?

—Ésa sí que te la acabas de inventar —dijo Belano.
—No, te lo juro. Un moloso, en la métrica clásica, es un pie formado por tres sílabas largas en seis tiempos. El ictus puede recaer en la primera y tercera sílabas o sólo en la segunda. Tiene que combinarse con otros pies para formar metro.
—¿Qué es un ictus? —dijo Belano.
Lima abrió la boca y luego la volvió a cerrar.
—Un ictus —dije yo—, es la pulsación, el compás temporal. Ahora debería hablarles del arsis, que en la métrica románica es el tiempo fuerte del pie, es decir la sílaba sobre la que recae el ictus, pero mejor seguimos con las preguntas. Ahí les va una fácil, al alcance de cualquiera. ¿Qué es un bisílabo?
—Un verso de dos sílabas —dijo Belano.
—Muy bien, ya era hora —dije yo—. De dos sílabas. Muy raro y además el más corto posible en la métrica española. Casi siempre aparece ligado a versos más largos. Ahora uno difícil.
¿Qué es el asclepiadeo?—Ni idea —dijo Belano.
—¿Asclepiadeo? —dijo Lima.
—Viene de Asclepíades de Samos, que fue el que más lo usó, aunque también lo emplearon Safo y Alceo. Tiene dos formas: el asclepiadeo menor es de doce sílabas distribuidas en dos cola (miembros) eólicos, el primero formado por un espondeo, por un dáctilo y por una sílaba larga, el segundo por un dáctilo y por una dipodia trocaica cataléctica. El asclepiadeo mayor es un verso de dieciséis sílabas por la inserción entre los dos cola eólicos de una dipodia dactilica cataléctica in syllabam.
Empezamos a salir del DF. íbamos a más de ciento veinte por hora.

—¿Qué es una epanalepsis?
—Ni idea —oí que decían mis amigos.

El coche pasó por avenidas oscuras, barrios sin luz, calles en donde sólo había niños y mujeres. Luego volamos por barrios en donde aún celebraban el fin de año. Belano y Lima miraban hacia delante, hacia el camino. Lupe tenía la cabeza pegada al cristal de la ventana. Me pareció que se había quedado dormida.

—¿Y qué es una epanadiplosis? —Nadie me contestó—. Es una figura sintáctica que consiste en la repetición de una palabra al principio y al final de una frase, de un verso o de una serie de versos. Un ejemplo: Verde que te quiero verde, de García Lorca.

Durante un rato estuve callado y me puse a mirar por la ventana. Tuve la impresión de que Lima se había perdido, pero por lo menos no nos seguía nadie.

—Sigue —dijo Belano—, alguna sabremos.
—¿Qué es una catacresis? —dije.
—Ésa me la sabía, pero se me ha olvidado —dijo Lima.
—Es una metáfora que ha entrado en el uso normal y cotidiano del lenguaje y que ya no se percibe como tal. Ejemplos: ojo de aguja, cuello de botella. ¿Y una arquiloquea?
—Ésa sí que me la sé —dijo Belano—. Es la forma métrica que usaba Arquíloco, seguro.
—Gran poeta —dijo Lima.
—Pero en qué consiste —dije yo.
—No lo sé, te puedo recitar de memoria un poema de Arquíloco, pero no sé en qué consiste una arquiloquea —dijo Belano.
Así que les dije que una arquiloquea era una estrofa de dos versos (dístico), y que podía presentar varias estructuras. La primera estaba formada por un hexámetro dactilico seguido de un trímetro dactilico cataléctico in syllabam. La segunda... pero entonces comencé a quedarme dormido y me escuché hablar o escuché mi voz que resonaba en el interior del Impala diciendo cosas como dímetro yámbico o tetrámetro dactilico o dímetro trocaico cataléctico. Y entonces escuché que Belano recitaba:

Corazón, corazón, si te turban pesares
invencibles, ¡arriba!, resístele al contrario
ofreciéndole el pecho de frente, y al ardid
del enemigo oponte con firmeza. Y si sales
vencedor, disimula, corazón, no te ufanes,
ni, de salir vencido, te envilezcas llorando en casa.