Recordant a Plutó

Posada al dia - Nova temporada d'Ona!

2009-10-30T17:40:00.000+01:00

Una altra moguda que he tingut aquest setembre ha sigut l'inici de la nova temporada d'Ona Codinenca. Vam començar les emissions de la nova graella el dia 21 de Setembre (sí, amb la ressaca de Festa Major).

Com a novetats d'aquest curs, tenim la incorporació a l'equip d'Ona Codinenca de l'Albert Elias, la Clara Valls i la Cristina Gómez, que fan l'"On hem anat a parar", un programa on quinzenalment visiten un país i aprenem la seva cultura, la seva música, la llengua... i intenten parlar amb algú que hi hagi estat. També tenim la Mercè Anento, la Maria Colom i en Wolf que s'han animat a fer el "Va un cargol i derrapa" un programa que combina imitacions amb informació d'actualitat, explicada amb una genial conya marinera que exporta el trio de locutors. A més en Pau Corderas i en Pep Barberà s'han animat a fer un programa sencer de cuines, i cada dissabte i diumenge al matí ens proposen diferents plats.

Tot això ampliat amb col·laboracions amb altres radios, que ens permet per exemple disfrutar de "Les 7 llunes màgiques" i "Punt Musical", de Radio Silenci (La Garriga), de Peluts (Mataro Radio) i de Catsons, JazzFM i Informatius de ComRadio!

A banda de totes les novetats de programes, una cosa de la que estem tots molt satisfets és la rentada de cara que s'ha fet a la web d'Ona. S'ha renovat completament per ampliar continguts, millorar-ne l'estètica i facilitar-ne l'ús. El dia 16 d'octubre, en companyia d'en Quim Morales, presentàvem la nova graella i la nova web, que ja és totalment accessible. Mica en mica anirem millorant i acabant els continguts de cada programa.

L'altre tema pendent que tenim aquesta temporada és l'estrena dels nous estudis de Can Buixó, que esperem que estiguin enllestits a principis del 2010. La veritat és que tots en tenim moltes ganes! Us emplaço a obrir la graella i a escoltar els programes d'Ona, segur que en tenim un que us agrada!

Salut!

Posada al dia - Nou curs!

2009-10-26T21:34:00.001+01:00

Com veieu la Baixada de Llits i la Festa Major de Sant Feliu posaven punt i final a un molt bon estiu. Després, però, tocava posar una mica de seny i encarar el nou curs de la Pompeu. Acabats de manera prou acceptable els examens de setembre, encaravem el segon curs.

Aquest segon curs arriba molt carregat: Estructura de Dades II, Estadística, Processament del Senyal I i II, Teoria d'Autòmats i llenguatges formals I i II, Art i Tecnologia, Infografia I, Xarxes I, Tecnologies de la informació, Intruducció a l'enginyeria de software; i ja les inseparables matemàtiques (Anàlisi, Ampliació d'Analisi) i Computadors III.

Una altra novetat és que hem estrenat el restaurant del Campus de Comunicació, així que per fi tenim menús consistents a preus raonables!! La veritat és que està prou bé!

L'únic punt en contra de fer segon és l'horari, i és que anar de tardes i pujar a segons quina hora de la nit amb el Sagales fent el que anomeno jo com la "ruta turistica per la nostra bonica provincia de Barcelona", emprenya una mica.

De totes maneres les assignatures pinten prou bé, i de ganes de fer-les n'hi ha moltíssimes! Així que endavant!!!

Salut!

PD. I amb aqust arribo als 260 posts!

Posada al dia - Festa Major!

2009-10-21T21:30:00.013+02:00

I després de la Baixada de llits arriben aquells dies que tots esperem: els de la Festa Major. Un any més el poble es va vestir de gala per celebrar la nostra festa!

Tot i que el temps va fer de les seves, vam estar prou afortunats. Vam suspendre només el Correfoc infantil i el CorreBars. Ja des de dilluns de la mateixa setmana de Festa Major vam anar tots atrafegats entre pirotècnica, reunions i acabats.

I dijous engegàvem amb un bon pregó de Festa Major i un canvi que personalment m'alegra haver aconseguit com a correfoc: que els coets d'inici de festa els engegui el pregoner, donant una mica més de solemnitat a l'acte.

Després del tret de sortida a la Festa Major toca anar (per primera però en cap cas última vegada!) al sopar basc del Pool! La veritat és que mai hi havia anat i em va encantar! Entre tots vam acabar omplint el Bar per donar l'entrada d'un bon dijous entre tapes i txacoli! I després l'aigua ens va fume una mica enlaire la nit, però amb la xaranga dins el Pool i després al Casal encara ho vam salvar prou!

I divendres, havent destil·lat l'excés d'alcohol de dijous ens vam llevar "amb aquella alegria" per anar a fer el corretraca. Una mica lenta, sí, ja ho vam notar tots. Indiscutiblement és una cosa a millorar de cara a l'any vinent (i que d'altra banda no havia passat mai...). Passant una millor nit divendres, arribem al dia fort de la FM!

Dissabte d'entrada va començar amb massa son xD. De bon matí a la Plaça a la carpa d'Ona Codinenca a la ja tradicional xocolatada que fem per Festa Major! En acabar directes a muntar la meta i el cronometratge de la cursa Memorial Francesc Cassart. Aquest any s'ha estrenat un sistema digital, amb lectors de codis de barres, que va permetre obtenir els temps exactes de cada corredor! I si parlem de córrer, parlem de corretraca: el més llarg que hem fet mai! 1000m de traca (sí, un pel massa lenta també), que van tronar per tot el poble!

I havent vist la guerra d'espuma de la plaça, i acabats de dinar, toca agafar la bossa i pujar cap a la plaça, comencem a muntar el correfoc! Com sempre va ser prou entretingut, tot i que aquest any vam aconseguir resoldre totes les feines prou d'hora! Tothom es va ocupar de la seva part i a les vuit i mitja érem tots apunt de vestir-nos! Mentre fora ja s'escalfava l'ambient amb el Follet i la Fantasma, tots els diables ens anàvem preparant. Aquest any tenia moltes ganes de cremar. L'any passat portar la fantasma va ser un honor i un privilegi, una manera de viure el correfoc des d'una altra vessant, però quan fa 2 anys que no cremes a Sant Feliu ja et surt el mono!

Si bé el correfoc va tenir els seus punts forts i febles, que entre tots ens heu ajudat a trobar i que esperem esmenar l'any vinent, crec que el balanç general va ser força positiu. Personalment vaig cremar molt content. Hi ha una cosa que m'encanta quan ets diable: que tothom et coneix, però tu no coneixes a ningú!!! jajajajajaja És molt curiós quan us planteu davant nostre i ens saludeu o ens agafeu per cremar junts. Penseu que aneu tant tapats que costa molt distingir a la gent!!

Acabat el correfoc vam fer l'espectacle que aquest any va ser molt musical, amb els bidons, i els discos elèctrics que van causar molt bona impressió! I com sempre, la cirereta del pastís la vam posar amb el PiroMusical. Aquest any amb la música de Mickael Jackson. Un remix de vàries músiques molt ben aconseguit pel Sergi! I una gran posada en escena pels companys de Pirotècnia Catalana van fer vibrar la plaça!! Molta gent ens vau felicitar, i la veritat és que tots els del Correfoc n'estem molt contents.

I després, com que feina feta no té destorb, ens vam posar a recollir-ho tot, a rentar-nos una mica, i havent sopat amb tota la colla ens vam disposar a tancar la última nit de FM a la carpa de bona manera! Si bé al teatre hi havia Els Manel (que no em van agradar especialment...), va ser a la carpa on, com sempre, ens vam trobar, vam saludar, parlar, ballar, i fer el boig com sempre mana la nostra Festa Major.

I diumenge va tenir una de les poques parts negatives de la festa major. I és que vam haver d'aplaçar el Correfoc Infantil per la setmana següent per les pluges. Ara, ho vam tancar de la millor manera possible: en Pep Plaza, el seu monòleg i les seves imitacions que ens van fer riure increïblement per acabar fantàsticament una Festa Major que serà de les que recordarem tots.

I dic "tots" perquè posar noms en aquest cas no queda bé. És una Festa Major que la fem possible multitud de persones i entitats, amb esforços titànics i sacrifici de moltes hores de son, i ho fem alhora per tothom. A la Festa Major de Sant Feliu mai hi falta ningú!!

Per par meva ha sigut molt especial, gràcies a TOTS per fer-ho possible!

Salut!

Pau.

Posada al dia - Baixada de llits

2009-10-21T19:32:00.010+02:00

Ja cal, ja, una posada al dia del blog. I és que des dels últims escrits "consistents" han passat una mà de coses... Pràcticament no he escrit res gaire treballat posterior a l'Acampada Jove. I com el més lògic és parlar de les coses en l'ordre en què succeeixen, doncs així ho farem; a post per tema.

La primera cosa remarcable posterior a l'acampada i de l'estiu particular que he passat és la 17a Baixada de llits i andròmines. Un any més els del Grup del Correfoc hem plasmat que som capaços d'omplir el poble de gent, i de coordinar un bon acte festiu i popular com es la Baixada de Llits.

Com sempre, llits per tots els gustos: que si en Michael Jackson, que si Can Buixó, que si el Kulactiu amb la seva trempera festera!, que si els del Circ, que si els faraons egipcis (mireu les fotos!)...

I com sempre, després d'un gran dia per Sant Feliu, que menys que acabar amb una bona botifarrada a la plaça del poble. La veritat és que estic molt content de com va anar (tot i petits ensurts que vam tenir) i de que féssim un any més un gran dia i una gran Baixada a Sant Feliu.

Prepareu-vos, perquè l'any vinent encara més!

Proper post, Festa Major!

Salut!

Pau Ibars

Complicant

2009-09-23T00:40:00.004+02:00

Sí, ens agrada. Ens agrada (massa) complicar-nos la vida. La veritat és que alguna cosa tenim al cap que ens fa rumiar massa, i veure les coses excessivament complicades. Deu ser un dels (pocs) inconvenients de tenir consciència.

En el poc que porto de carrera una de les coses que he aprés és a simplificar, dividir, i reduir les qüestions per trobar-ne la solució per part, i després obtenir-ne la global.

És veritat que hi ha certes coses complicades a la vida, però, si us plau, no compliquem el que és simple i més clar que l'aigua.

Bona nit! ^^

He après...

2009-09-21T23:59:00.004+02:00

He après que ningú no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...
perquè demà potser me les hauré d'empassar.

He après que un somriure és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer alguna cosa.

He après que quan el teu nadó el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge...
i no pensar només en la meta.

M'ha arribat avui per mail i us ho volia compartir. I així no cal "reenviar-ho a 15 persones" ;)

Salut!

PD. Sí, tinc pendents posts de la Baixada i del Festa Major!

Andreu i Rubianes

2009-09-07T20:52:00.001+02:00

El vídeo és antic, però no l'havia vist i revisant monòlegs de'n Rubianes l'he trobat i us el deixo aquí. És molt gran!

Escurçant direccions

2009-08-11T16:24:00.002+02:00

Fa uns dies l'amic Josep Gallart deixava anar a Facebook un link que us vull compartir. Es tracta del primer "escurçador d'adreces" d'internet, en català. Segurament més d'un de vosaltres ha fet servir serveis com aquest o aquest altre, on es permet col·locar una adreça d'internet molt llarga i convertir-la en un link molt més senzill.

Doncs bé, a partir d'ara podeu fer servir el servei www.ves.cat, que fa exactament el mateix, i a més, és en català! El nom, a més, està bastant ben trobat.

Salut!!

Paraules

2009-08-09T01:28:00.002+02:00

Paraules que venen. Que van. Paraules grans i petites. Paraules cridades. Paraules que xiuxiuegen. Paraules importants. Paraules passatgeres. Paraules per un mateix. Paraules transcendentals. Paraules ignorades. Paraules esbojarrades. Paraules amb calma. Paraules a les fosques.

Les últimes paraules.

Hi ha moltes coses a dir, i mai sabem si més tard no podrem fer-ho; per tant, digueu-ho.

El poder de l'escala pentatònica

2009-08-04T01:25:00.004+02:00

Poso el mateix títol que han posat a Microsiervos perquè és realment el que més s'hi escau. Com diuen ells, no he pogut evitar somriure al veure'l i pensar-hi una estona.

Així doncs, acabem el dilluns amb aquest video i encarem una molt bona setmana!

Via Microsiervos

Sobre "el núvol"

2009-08-03T13:05:00.005+02:00

Ahir tot dinant intentava explicar a una amiga el tema del "Cloud Computing", el famós núvol. Tot va venir a partir d'una simple pregunta de correu electrònic que va derivar a un fet desconegut per ella (i potser també per molts de vosaltres): Gmail "llegeix" tots els vostres correus electrònics.

Després de superar el fet que no eren persones humanes les que es dedicaven a fer això, vam estar parlant una estona sobre Gmail, Facebook, Google Docs i demés. I avui llegia a El País una enquesta en què un 90% dels enquestats responia que li preocupava molt que es fes servir la seva informació de la xarxa per llançar marqueting i publicitat cap a ells de forma "personalitzada" (cosa que Facebook fa d'entrada si tu no ho canvies expressament).

Evidentment, no cal llegir els 20 fulls de condicions d'accés i privacitat que et demanen acceptar quan et registres a cada servei a internet, però si que hauríem de ser una mica més conscients del que fem quan pengem una foto a Facebook, i sobretot de que fem quan la eliminem. Perquè una cosa és que la foto desaparegui del nostre perfil, i l'altre és que realment s'esborri dels servidors de Facebook.

I amb aquest exemple qualsevol informació que col·loquem. Un cop està "al núvol" jo crec que ningú ens pot assegurar al 100% que acabi desapareixent si l'esborrem.

Us convido a llegir sobre el tema i a reflexionar una mica. Fa un temps treballàvem amb els ordinadors, i ocasionalment connectavem a internet. Ara penseu un segon què feu amb l'ordinador quan no es pot connectar. De fet podríeu fer la prova d'engegar-lo sense tenir-ne accés i cronometrar quan trigueu a "no saber que fer".

I això mica en mica va a més, amb noves iniciatives (que ni molt menys vull dir que no m'agradin) com EyeOs (informació en català) (d'uns catalans, per cert!), que és un sistema operatiu en xarxa, és a dir, en què tots les nostres arxius "pengen" d'internet.

Però.... i si la xarxa falla?

Diumenge a les cinc

2009-07-31T23:53:00.002+02:00

Avui he tornat a veure aquest documental que ja vaig veure, però a troços, quan me'l van deixar. Després dels ultims atemptats el tema de la lluita armada s'ha posat de nou sobre la taula de més d'un dinar o sopar, i m'ha fet venir ganes de revisar el documental. Si teniu la oportunitat de veure'l no us el perdeu!

Amb un tractament audiovisual prou cuidat, plasma l'experiència i vivències de dos presos que viuen a la seva manera el conflicte irlandès.

Gadgets moderns?

2009-07-30T11:33:00.001+02:00

Us deixo amb aquesta interessant comparativa. I qui no es conforma és perquè no vol... ;)

Via Solària

Que boig el món

2009-07-27T14:35:00.003+02:00

Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Ànims Judit! Estem tots amb en Jordi!

Acamadajovejant de nou!

2009-07-22T19:27:00.005+02:00

Ja estem per aquí!!!! Bé, ja fa uns dies, però ha calgut un temps de repòs post-acampada per tornar a ser persones i poder escriure una mica sobre el tema.

Com sempre la colla de Sant Feliu vam baixar un dia abans. Prèvia parada barcelonina per recollir el material audiovisual i a un company de Viladecans, posàvem rumb a Montblanc amb un cotxe ple fins dalt i una mica massa anxovats pel gust de molts...

I un cop allà descobrim la nova ubicació de l'Acampada Jove. A primera vista sembla més petit que a Sant Celoni, però el lloc té molt bona pinta. Està realment a tocar del poble (només el separen les vies del tren, que també queden a segons de l'entrada), i això ha fet que quasi tothom passes els matins a la Vila Ducal. I prèvia reunió de militància per tancar quatre temes abans d'anar a dormir, quedem totalment instal·lats al sector vallès de l'Acampada.

L'endemà em llevo a les 9 per anar cap a la sala de premsa i ja hi ha acampats que volten per Montblanc. I obrim a les 12!!!! A partir de ben d'hora l'activitat ja és frenètica. El poble i l'entrada de l'Acampada ja es comencen a omplir de gent. Les tendes van ocupant l'espai com bolets que surten de terra (no precisament per la humitat que hi ha, però en fi...).

I després doncs tres dies per endavant de concerts, xerrades, debats, actes culturals, política, piscina, calor i alegria! Personalment, em va agradar molt La Gossa Sorda, Betagarri, Banda Bassotti, i em van sorpendre molt gratament Oprimits. que no coneixia! Però d'altra banda em va decebre bastant el directe de Los Delinquentes. Amb bona companyia santfeliuenca també: l'Eddy, el Paré, l'Albert, la Fiona, la Serra, l'Eva i la tropa del Marc Valls, l'Alex Balaguer, en Xavi Vallcorba i en Josue Pujol, que em consta que s'ho van passar molt bé també!

Us animo a tots a venir l'any vinent, i a tots els que heu vingut, a repetir!

Visca les JERC, i visca la terra!

Les fotos son d'en Bernat Picornell i la Sandra Arolas, les podeu veure totes a http://www.flickr.com/acampadajove

I una abraçada a tot l'equip de comunicació!!! ;D

Proxima parada, Acampada Jove 2009!!!

2009-07-15T14:03:00.005+02:00

I ja la tenim un any més aquí. El festival juvenil més important dels Països Catalans! Aquesta vegada anem fins a Montblanc, després d'uns quants anys a Sant Celoni. Tot i que queda una mica més lluny no hi podem pas faltar! Així que ens veiem de tornada a partir de diumenge!

No deixeu de passar-vos pel flickr! Hi ha fotos molt wapes!

http://www.flickr.com/photos/acampadajove/show

I un petonet cap a Plymouth! :D

Navegant per finestres!

2009-07-13T11:39:00.002+02:00

Avui us porto una curiositat que té bastant bona pinta. Es tracta del gestor de finestres de GNOME 3, per Ubuntu. Si realment funcionarà així, pot ser prou divertit! Us deixo amb el vídeo, jutgeu vosaltres mateixos!

El piano

2009-07-12T00:15:00.000+02:00

Aquests dies he estat una mica més "out" del blog. Potser perquè he tornat a agafar el violí... potser també per la foto de sota... potser perquè estic una mica als núvols... Us deixo amb aquesta cançó que m'encanta! :)

Closed for exams

2009-06-21T17:46:00.002+02:00

Doncs després d'una setmana una mica boja, toca el que veieu a la foto. Activo el mode "hibernació" fins el dia 2...!

Tonight, tonight..! :p

Final de temporada a Ona

2009-06-11T00:06:00.002+02:00

Avui us deixo amb el cartell de la setmana Especial d'Ona Codinenca, que a la biblioteca amb tots els programes en directe i oberts al públic! Us hi esperem!

Tornant a l'escola!

2009-06-06T01:37:00.002+02:00

Avui us deixo amb aquesta trepa de l'escola Jaume Balmes, on hem estat fent durant mig curs una extraescolar de mecanografia als ordinadors. I que tot i la mandra que fa posar tots els dits a les tecles i escriure bé, ho han anat aprenent mica en mica. I en part em fa pena no poder-hi ser l'any vinent, perquè son un sol!

El regal més gran

2009-06-02T00:22:00.006+02:00

Sempre he pensat que hem d'apostar per allò que ens agrada, allò que ens transforma, allò que ens mou. Sempre he pensat que cal donar-ho tot pels nostres objectius. Un dia em van dir que això era genial, que estava realment molt bé, que seguís així. No obstant, la vida m'ha ensenyat que tot, absolutament tot, s'ha de pendre amb certa relativitat. Perquè donar-ho tot t'aporta una infintat de coses bones, de coses positives, moments inoblidables, coses que no cambiaries per res del món. Però donar-ho tot et porta també a endur-te patacades prou dures. Patacades inesperades. Potser perquè el donar-ho tot inclou un cert punt idealització, somni, fantasia, previsió de quelcom que més tard es desmonta, es destrueix irremediablement. Potser també inclou que pensem erròneament que allò que construim té un pes prou elevat per no caure. I el viure el present, el somiar en el futur, ens amaga la fragilitat que té realment el camí recorregut.

La veritat, no sé què en penseu. Començo a creure que el putu món egoista en el que vivim i en el que tothom mira per ell ja no queda lloc per la fantasia, pel somni, pel donar-ho tot. Pel ser correctes, amables, sincers. Començo a creure que TOTHOM mira només per ell mateix, que tothom passa per sobre de qui sigui i del que sigui per arribar on vol. No és que ho descobreixi ara, però em fa molta, molta rabia notar que pensar-hi em treu les ganes de seguir així, volcant-me al màxim amb el que m'envolta, la gent que em rodeja, i els somnis que tinc.

Regaleu un bon somriure. És gratuit, i no fa mal a ningu.

Gràcies!

2009-05-29T00:54:00.001+02:00

Aiguamarina

2009-05-27T14:46:00.000+02:00

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.

Josep Maria de Sagarra

Positivisme!

2009-05-26T01:58:00.003+02:00

La veritat, ja havia penjat aquesta cançó a Recordant a Plutó, però vistos els temps que corren últimament per la colla, el poble, i el món en general, doncs hi torno. I tot i que els UPF en tenim per temps (acabem el 3 de juliol...) ànims a tots els que estan en exàmens i sele i demés.

I felicitats a l'esforç i alegria d'una personeta que necessitava un 9 de batxillerat i li queda un fantàstic 9,1. ;)