Taula parada, on tota persona és benvinguda a fer un tast i participar de la conversa

La Llei de fosses

2009-07-06T09:13:00.004+02:00

El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de fosses comunes. L'objectiu és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat. La llei fou aprovada per una àmplia majoria: cent catorze vots a favor i només catorze en contra, els del PP, i tres abstencions.

La llei preveu senyalitzar i dignificar els indrets on hi ha enterraments per recuperar-los com a espais de memòria, evitant que les fosses comunes restin a l'oblit. Això no implica que s'hagin d'exhumar per principi totes les restes. La llei preveu que es pugui fer a petició dels familiars –directes i descendents fins al tercer grau– dels desapareguts o d'institucions o entitats sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica, en el seu nom. Les peticions d'exhumació han de comptar amb proves documentals i han de ser aprovades per un comitè tècnic i pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que n'assumirà el cost, segons les possibilitats pressupostàries.

Damunt del riu de Montsant foren enterrats molts cadàvers sense identificar,
víctimes dels cruents combats dels primers dies de 1939. A la foto, un parapet a la Serra de la Llena.

Per tal de conèixer millor el continguts de la llei i les seves implicacions pel que fa a la restitució de la memòria dels indrets on hi ha persones enterrades hem organitzat una xerrada amb Daniel Pi, diputat al Parlament i col·laborador de l'entitat des de fa molts anys. L'acte tindrà lloc aquest proper dijous 9 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus.

Patrimoni marítim

2009-07-03T18:21:00.009+02:00

El cap de setmana passat, els amics d'Arjau. Vela llatina de Cambrils han organitzat, per quarta vegada, la Trobada de Vela Llatina de Cambrils. El públic que va seguir les activitats va gaudir d'una excel·lent ocasió per contemplar els fruits que aquesta entitat, en col·laboració amb altres associacions i museus d'arreu dels Països Catalans, va assolint en el procés de recerca i valorització del patrimoni etnològic relacionat amb la mar.

Dues de les embarcacions participants a la navegada. Al fons, el Santa Eulàlia

Es va poder observar de prop com eren les embarcacions de vela llatina i com s'hi navegava. Es va poder veure, ancorat a l'entrada del port, el pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona, que ens remet a les èpoques en què aquests grans vaixells de vela feien possible l'exportació dels productes agrícoles i manufacturats del comerç del país. I es va poder contemplar de prop (i participar-hi activament) la recreació d'alguns oficis antics: tècniques de pesca que es realitzaven des de terra o a poca distància (tirada del rall i de l'artet, pesca de l'arrossegall) i subhasta pel mètode tradicional (amb preus a la baixa).

Calant (tirant) el rossegall dins de l'aigua

Tot plegat és el fruit d'una feina tenaç i necessària. Quan, l'estiu de 2007, la revista Caramella va dedicar el dossier central del seu número 17 a Fer-se a la mar. La mar i la cultura popular, va quedar palesa la dificultat de coneixement i de conservació en què es troba avui el patrimoni marítim, tant el material (edificis, espais, embarcacions, eines) com l'immaterial (coneixements, creences, formes literàries i musicals). Per l'escassa valoració que ha tingut fins al present; pels grans canvis que han experimentat els oficis de la mar en poc temps (el GPS i altres tècniques han arraconat el corpus de coneixement de senyes i pesqueres); per la brutal transformació del medi en què es desenvolupa aquest ofici (ai, l'urbanisme que ha desfigurat molts barris mariners i moltes platges!) i per les dures condicions ambientals en què es troben els elements de patrimoni material.

A punt per xorrar (estirar) els dos extrems de l'art, amb la col·laboració de part del públic

Però també va quedar palès l'entusiasme de les entitats i institucions que s'han abocat a investigar i divulgar sobre aquest patrimoni. Aquest entusiasme es palpava dissabte passat al moll i a la platja de la Riera d'Alforja, a Cambrils. Des de la plana desitgem als companys de l'Arjau molts anys de feina profitosa: el patrimoni cultural del país en sortirà molt beneficiat.

Dues imatges de la Trobada del 2007

Els macers a la Festa Major

2009-06-25T17:24:00.008+02:00

Una de les maces de la ciutat

Un dels factors que atorguen valor patrimonial a la nostra Festa Major de Sant Pere és la continuïtat d’un ritual ja documentat a començaments del segle XVII. En aquest marc, durant prop de quatre segles, els components del seguici que acompanya el consistori o encapçala la professó han augmentat o minvat en funció del moment històric.

L’ús de les maces encapçalant l’Ajuntament quan surt en corporació parteix d’un privilegi concedit a Reus el 3 de juny de 1712 per la reina, i emperadriu, Isabel Cristina, esposa de l’arxiduc Carles:

«També al mateix Comú de Reus i als seus jurats i consell, concedim la llicència i facultat que en tots els actes i funcions públiques en les quals assisteixin els dits jurats, junts o en companyia d'altres persones, els precedeixin dos macers amb vestits vermells, o d’un altre color que els sembli bé, portant maces de plata col·locades damunt les espatlles.»

Les maces són un símbol de l’autoritat, portades pels macers –treballadors municipals, en el nostre cas–, que obren pas a una comitiva institucional. Les que surten en l’actualitat per Sant Pere van ser obrades aquell mateix any de 1712 per l’argenter barceloní Francesc Via i van costar 387 lliures. Són a punt de complir tres-cents anys. Després de la victòria de Felip V, es va prohibir –el 1718– l’ús de les gramalles pròpies dels antics jurats, però es va mantenir la sortida dels macers.

Un detall d'una maça on s'observa l'escut amb l'àliga i la rosa de Reus

Diu Antoni de Bofarull, el 1880, que fins a cap el 1833 «anava precedit l’Ajuntament per los macers vestits ab gramalla vermella antiga y gran golilla, portant al coll unas inmensas y preciosas massas ó porras de plata, quals adornos recordavan, ab tot y’ls trantolls suferts desde principis del sigle anterior, lo domini del Arxiduch de Áustria (que’s titulava Carlos III y després fóu emperador de Áustria, conegut en aquesta dinastia per Carlos VI) príncep que ja havia fet á la vila de Reus ciutat mòlt més de un sigle abans que Cristina y En Prim pensássen en renovarlhi tal honra». En la nostra època, escriu cap al 1880, «han desaparegut los macers ab gramallas y porras, que han sigut substituhits per uns veguers vestits de negra ab calsas curtas...»

Els macers, amb la indumentària emprada fins al 2005

Durant uns anys van deixar de sortir fins que el 1887 van ser reincorporades al seguici. Els vestits d’aquell moment, dits «austríacs» i amb barrets de dos pics, eren semblants als actuals, com explica Pere Cavallé, al tombant de segle, quan descriu els macers «amb sos trajos flamants, tots tibats, ensenyant la pantorrilla tapada amb mitja negra, la seva sabata amb sivella, la seva levita negra i el barret apuntat portant descansada en l’espatlla la lluenta porra o maça».

Aquesta indumentària, del segle XIX, és la que es va arribar fins a començaments del segle actual. El 2005, l’Ajuntament optà per substituir aquests personatges per dos membres de la Guàrdia Urbana, amb vestit de mitja gala. En aquell moment, la Comissió de Protocol va considerar que aquesta indumentària no era prou adient, valorant la necessitat de mantenir un vestit propi que atorgués un especial significat als personatges, i proposava la recuperació del vestit tradicional, amb algunes variants en honor al cos que ara el correspon portar les maces.

En un moment en què la Festa Major de Reus reivindica el seu valor patrimonial com una de la gran festes del país, convindria tenir cura d’aquests detalls i recuperar, el més aviat possible, el vestit que distingeixi els portadors de les maces i els atorgui la rellevància especial que mereixen en el marc del ritual que caracteritza la festa.

El llibre de la Festa Major

2009-06-23T01:04:00.006+02:00

Ahir es va presentar Sant Pere, Festa Major de Reus, un llibre de gran format i considerable volum –sis-centes pàgines i un miler i mig de fotografies– editat per l'Ajuntament de Reus, per iniciativa de la Regidoria de Cultura. El llibre, coordinat per Albert Arnavat, amb l'assessorament històric i etnogràfic de Salvador Palomar, compta amb textos de persones prou vinculades a la nostra associació: Montserrat Flores, Ezequiel Gort, Ferran Sugranyes, a banda del mateix Palomar o de persones que coneixen bé la festa com Xavier Orriols. I també d'altres persones vinculades a la recerca o als grups festius com Antoni Veciana, Gerard Pouget o Joan Bofarull, entre altres. Les fotografies, del segle XIX al XXI, són de diversos fotògrafs i arxius públics o col·leccions particulars. Pel que fa a la nostra entitat hi ha diverses imatges del nostre fons històric i fotografies de Ferran Sugranyes, Salvador Palomar i de Roser Palomar Fonts.

En una primera mirada, el llibre desborda: hom hi troba centenars de fotografies, antigues i actuals, dels rituals tradicionals de la festa i del conjunt de manifestacions festives que hi participen, amb situacions –com les cares dels nanos, el pas de la mulassa o el petar de la Tronada– que s'observen des de tots els angles possibles, en una seqüència ideal refeta a partir d'anys de treballs fotogràfics. Ben aviat, però, la vista s'atura en els detalls, en les persones, en els trets que possibiliten ubicar la foto en una cronologia més o menys propera. El llibre esdevé un àlbum que evoca records i experiències viscudes, que anima a redescobrir moments de la festa que no es poden copsar cada any perquè no es pot ser a tot arreu a la vegada...

I, aleshores, podem llegir els textos. Articles d'alta divulgació, resultat moltes vegades d'anys d'investigació, que ens situen en la història de la celebració, en la riquesa dels seus rituals, en la seva transformació, en el conjunt d'elements que la composen. La publicació reuneix les característiques d'un llibre de regal i d'una publicació feta amb rigor. A més dels estudis temàtics, la publicació inclou un seguit de testimonis, en forma d'articles, sobre les festes majors majors viscudes per diferents persones.

El llibre vol ser, doncs, un referent per la ciutadania, però també una forma de promocionar la festa i de donar a conèixer els seus valors, en un moment en què la ciutat reivindica l'interès patrimonial de la seva Festa Major. Té una clara lectura en clau reusenca però vol, al mateix temps, ser una presentació de luxe per a una festa que poua en la tradició centenària i alhora creix i evoluciona d'any en any, que és viva al carrer i que genera milers d'instants que les imatges només poden fixar en una petita part.

L'obra també incorpora un DVD amb el vídeo que es pot veure a l'exposició dedicada a la Festa Major, «Ara toca festa», inaugurada la setmana passada al Museu d'Art i Història. El llibre, del qual se n'han editat 1.500 exemplars, surt a la venda per un preu de cent euros, tant a les llibreries com a la botiga de la Festa Major.

Sant Pere, Festa Major de Reus
Reus: Ajuntament, 2009

Ara toca festa

2009-06-21T21:35:00.007+02:00

La regidoria de Cultura ha optat enguany per apostar fort per la festa com un dels components bàsics del patrimoni cultural de la ciutat. És un encert perquè les festes són una eina potent de construcció d'aquest imaginari col·lectiu sobre el qual se sustenta la percepció de ser o formar part d'un poble o d'una ciutat. Sense comunitat no hi ha festa, però –de ben segur– sense festa no hi hauria consciència de formar part d'una comunitat.

I ho ha fet des d'una ambiciosa operació de divulgació de les festes locals que inclou, a més de la web festesreus.cat, una potent exposició al Museu d'Art i Història i un llibre sobre la Festa Major que surt aquesta setmana. És lògic: allò que no es coneix no pot ser viscut com a propi.

«Ara toca Festa. Viu, sent i entén la Festa Major de Reus» és una exposició que mostra peces de gran interès històric i etnològic –com les parelles antigues de gegants, els nanos obrats per Modest Gené, els mascles emprats per preparar la Tronada o els vestits antics del ball de diables– i que s’adreça a un públic de totes les edats. Vol ser un mitjà per a descobrir i conèixer la festa, tant per a la ciutadania reusenca com per a totes aquelles persones que s’apropen a la ciutat. La Festa Major de Reus, declarada com a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya –i en curs d’obtenir el reconeixement patrimonial que mereixen els seus components més significatius– és una festa que destaca en el panorama festiu català, com a representativa d’un model festiu que continua el de les antigues celebracions medievals del Corpus i les grans solemnitats, amb un seguici festiu d’entremesos, figures, balls i danses que acompanya al consistori en els seus desplaçaments en els dies de festa. L’exposició mostra la vigència dels antics rituals que, alhora, són expressió d’un present de festa participativa que identifica la població.

L’exposició està instal·lada a la Sala Reus del Museu d’Art i Història (Plaça de la Llibertat, 13) i es podrà visitar gratuïtament del 18 al 30 de juny en l’horari d’obertura del Museu (de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores i diumenges i festius de 11.00 a 14.00 hores). A partir de l’1 de juliol la visita passarà a ser de pagament juntament amb la resta d’exposicions permanents del Museu d’Art i Història de Reus (entrada general: 2 euros; dissabtes entrada lliure).

Parlem de la festa, que fa falta

2009-06-10T17:57:00.005+02:00

Per segon any, la nostra associació organitza el cicle «Parlem de festa» en el marc de les activitats culturals de difusió de Sant Pere. Com que enguany el cicle s'encavalca amb la inauguració de l'exposició que prepara la regidoria de Cultura sobre les nostres festes majors, podrem gaudir d'una setmana de coneixement i, si s'escau, debat sobre la festa.
La proposta és resultat de la combinació entre el treball d'investigació sobre el passat i la voluntat d'opinar, amb rigor, sobre la festa i la seva evolució en el present. Ezequiel Gort, que comptarà amb el suport d'altres membres de l'associació, intentarà apropar-nos al moment històric en que apareix la manifestació festiva més emblemàtica de la festa de Sant Pere i un dels exemples de pirotècnia tradicional avui més singulars del país, que es pot vincular a tota una tradició de foc d'artifici per a anunciar la festa, o ressaltar-ne els moments principals, que trobem des del País Valencià a Itàlia.
Francesc Llop és un dels millors especialistes en campanes dels Països Catalans. El presentarà Xavier Orriols, ben conegut com a músic i, alhora, també un reconegut investigador sobre el tema. Els tocs de campanes manuals constitueixen una part valuosa, i sovint oblidada, del nostre patrimoni festiu.
Si en el passat –al segle XIX– Reus fou capital d'aquesta particular tradició de teatre popular de carrer que són els balls parlats, la festa actual semblava haver-los marginat fins ara. Probablement per la dificultat d'enfrontar-se a una acció de carrer que ha de comunicar amb els espectadors, més enllà del fugisser pas pel seu davant, en el transcurs de la professó. Ball parlats que pouen d'antics temes però que s'han de recrear necessàriament des de l'actualitat.
«Parlem de festa» és un cicle que més enllà d'aquests vespres saludablement ocupats en l'enriquiment cultural de les persones que hi participem, serveix d'exponent d'una feina que es realitza durant tot l'any. Us convidem a formar-ne part i a aprendre col·lectivament sobre d'on venim i cap a on anem.

Parlem de festa

Dilluns 15

Conferència d'Ezequiel Gort, En els orígens de la Tronada: de l'ús militar a l'ús civil de la pólvora. Amb projecció d'imatges.

Dimarts 16
Conferència a càrrec de Francesc Llop, antropòleg i campaner de la Catedral de València. Els tocs de campanes manuals: la veu viva de la comunitat.

Dijous 18
Taula rodona: Els balls parlats. Teatre popular de carrer a les festes reusenques.

Tots els actes tindran lloc a 2/4 de 8 del vespre, a la sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus
Organitzen: Carrutxa i l'Institut Municipal d'Acció Cultural

Nou indret web sobre les festes de Reus

2009-06-03T20:16:00.003+02:00

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus i Carrutxa han arribat a un acord, que formarà part del conveni que l'entitat té amb la institució, perquè l'associació col·labori en la generació de continguts per al nou indret web municipal sobre les festes reusenques (www.festesreus.cat)
Ja en aquest moment, una part important dels continguts que ara inclou el web és resultat del treball de recerca desenvolupat sobre la Festa Major de Sant Pere i altres celebracions locals.

Per aquesta raó, l'indret web sobre la Festa Major (www.etnocat.org/festareus/stpere) que l'entitat ha gestionat en els últims deu anys desapareixerà en breu. Conscients que, en l'actualitat, les nostres pàgines es troben enllaçades en altres webs de cultura popular, la transició es farà progressivament i redireccionant els enllaços a les noves pàgines. També hi ha la voluntat de conservar i ampliar les informacions complementàries sobre algunes manifestacions festives que ara són accessibles des del domini etnocat.

Us preguem que disculpeu les molèsties que es puguin derivar d'aquests canvis o els errors que es puguin produir, ja que les pàgines de Carrutxa es gestionen, en bona part, des del treball voluntari i els limitats coneixements tècnics d'alguns membres de l'associació.

La fira d'entitats

2009-05-31T20:34:00.006+02:00

El dissabte 30 de maig, Carrutxa va ser present a la segona Fira d'Entitats que organitzava la Regidoria de Participació i Ciutadania de l'Ajuntament de Reus, a la plaça de la Llibertat. L'objectiu que ens havíem fixat era prou senzill: donar a conèixer el nostre indret web com a espai de coneixement i consulta –un cop més, vam repartir imants amb fotografies de les manifestacions festives de la ciutat– i, sobretot, aplegar adreces de persones que volguessin rebre informació de les nostres activitats. En definitiva, reforçar el paper de la xarxa com a mitjà de comunicació i difusió. Un mitjà prou útil i al nostre abast, sobretot en un moment en què la situació econòmica de l'entitat condiciona altres actuacions.

En aquest sentit, els resultats van ser positius i, d'altra banda, cal felicitar l'organització pel bon desenvolupament de la fira. Com ja s'apuntava ahir mateix, caldrà, però, anar pensant en un horari de tarda-nit per a properes edicions ja que és en aquest moment quan es concentra la major part de públic i quan la temperatura és més suportable.

La fira vol ser un espai de trobada per a les entitats, des d'on donar a conèixer el seu treball al conjunt de la societat. Cal avançar encara força en aquest camí. La quantitat de parades, en augment respecte a l'any passat, és un bon indicatiu de la vitalitat associativa de la ciutat. Però també es cert que, en molts casos, la informació que s'oferia era minsa i semblava que l'únic objectiu era la venda de productes –de fabricació industrial o artesanal– en benefici de l'entitat. No estem en contra que es vengui a les parades, però potser caldria que aquesta fos una activitat complementària, encara que no la motivi el lucre sinó la voluntat d'obtenir uns recursos prou necessaris per a les associacions, i més en temps de crisi.

Entre altres activitats, durant la fira es va presentar el portal www.entitatsreus.cat, impulsat per l'Ajuntament de Reus.

Cicle sobre la guerra civil al Priorat

2009-05-23T08:45:00.003+02:00

Aquest dissabte s'enceta a Falset un cicle de xerrades sobre els últims mesos de la guerra civil al Priorat.

L'organitzen Carrutxa i l'Arxiu Comarcal del Priorat i és un dels fruits de la recerca que l'entitat va encetar l'any 2008 sobre el pas de la guerra per la comarca.

Es parlarà de bombardejos sobre la comarca (23 de maig), d'hospitals de sang (30 de maig) i del pas del front de guerra (6 de juny). A l'agenda de l'entitat hi trobareu el programa complet.

Davant del silenci que durant setanta anys havia planat sobre la guerra, davant de la manca de debat públic que havia existit fins ara, la generació present tenim l'obligació de posar sobre la taula els seus diferents aspectes per tal de contribuir no únicament al seu coneixement sinó també a la reflexió sobre el que va significar i les conseqüències que va tenir. Tenim l'obligació d'aprofitar l'oportunitat de parlar directament amb les persones que van ser protagonistes i van sofrir la guerra en els seus diversos vessants (com a víctimes de bombardejos o de repressions, com a soldats de lleva, com a represaliats...).

A tots aquells que estigueu interessats en el patrimoni cultural del Priorat, us hi esperem. Totes les xerrades seran a les 7 de la tarda al castell de Falset.

Un bloc sobre trucadors

2009-05-12T12:28:00.008+02:00

El lleó és l'animal que apareix més sovint en els picaportes reusencs

El treball que hem encetat sobre el bestiari fantàstic representat en l'arquitectura i el mobiliari urbà ens ha portat a fixar-nos en aquest riquíssim patrimoni de petits detalls encara ben present a les nostres viles i ciutats. Més enllà de l'activitat realitzada amb motiu de la diada de Sant Jordi –«Descobreix el drac»–, estem ampliant el repertori d'exemples amb imatges de poblacions properes a Reus i proposem una conferència, estrenada aquesta setmana passada a l'Espluga de Francolí, sobre el bestiari a la tradició popular.

En plena recerca, aquests dies hem conegut un bloc dedicat als trucadors de porta. Obert el mes de març, s'enriqueix amb les aportacions que fan, des de la xarxa, altres persones. Inclou exemples d'arreu del món, però també en trobareu de ben propers. N'hi ha de curiosos i d'espectaculars, de senzills i d'una gran bellesa. Una excel·lent iniciativa que es podria fer amb molts altres aspectes del patrimoni.

Us convido a visitar-lo.

Un Sant Jordi esplèndid

2009-04-24T23:27:00.008+02:00

Vint-i-quatre hores després de l'acabament de la festa, podem dir que aquest Sant Jordi renovat ha deixat un regust ben positiu. Un regust de participació, d'expressió de les entitats que s'hi han volgut implicar més intensament. Un regust de noves aportacions.

Des de la parada que Carrutxa va tenir instal·lada a tocar de l'absis de la Prioral, i també des dels diferents indrets on es van desenvolupar les activitats, vam poder copsar la intensitat amb què vivien la festa tant els companys de les altres entitats com el públic. En general mostraven la seva satisfacció pel resultat, tan reeixit, que s'ha obtingut a partir de la renovació de la festa impulsada col·lectivament. El nou traçat era recorregut amb naturalitat per molta gent. Les escoles podien visitar amb més amplitud les parades i aturar-se, quan calia, davant d'una parada o d'una bèstia festiva. Racons de la plaça del Castell, del carrer Major, del traçat de l'absis i del carrer de les Pescateries, eren redescoberts com a espais festius d'un gran atractiu.

Al matí, onades de canalla sortien de la sala del Castell i, amb les imatges de bèsties fabuloses encara fresques a la mirada, anaven a redescobrir les imatges de dracs, gàrgoles i lleons presents al traçat. Altres venien d'escoltar contes, de participar en el dibuix de còmics, de pintar el drac o, a la tarda, de rebre la signatura d'un nano al seu llibre. Els grans anaven i venien de la presentació de llibres al Centre de Lectura o al Castell, de la lectura de textos de Joan Amades o de les rutes comentades. Tot plegat mentre es tombava per les parades, mentre el llibre i la rosa mantenien el protagonisme de la diada. I esperant l'actuació castellera i les cercaviles dels dracs de Reus i de l'Arboç, i de la Víbria.

Caldrà fer-ne una valoració col·lectiva i pensar cap a on ha d'anar aquesta nova fórmula en el futur. Caldrà escoltar les opinions de tothom. Però avui, encara amb l'entusiasme ben viu, pensem que la feina de dinamització i coordinació realitzada per les entitats –que se sumava a l'habitual feina d'organització de la parada de cadascú– ha valgut realment la pena.

Nous imants per Sant Jordi

2009-04-24T18:42:00.011+02:00

Continuant la pràctica de divulgar el nostre indret web per mitjà d'imants amb fotografies de les manifestacions festives de la ciutat de Reus, hem editat –amb motiu de la diada de Sant Jordi– els corresponents al Drac i a la Víbria de Reus.

Els imants es van poder recollir a la parada de Carrutxa la tarda de Sant Jordi i es continuaran distribuint en el futur. Ens agradaria poder dir-vos que tothom qui en vulgui algun exemplar pot passar a buscar-lo pel local de l'entitat. Malauradament no és així, per manca de capacitat d'atenció al públic. Les persones que portem el dia a dia de l'entitat no som suficients per cobrir aquest aspecte.

Tal com hem anat repetint en els darrers mesos, l'associació no pot garantir un horari determinat d'atenció al públic de forma presencial. Condicionats per la manca d'espai, per venir a fer consultes al nostre local de Reus cal concertar prèviament la visita.

Per aquesta raó continuarem potenciant el correu electrònic i la creació de pàgines temàtiques a la web com a fórmula de mantenir els serveis del nostre centre de documentació. No cal dir que estem sempre oberts a propostes concretes quant a nous continguts.

Els imants –que repartim gratuïtament en algunes de les nostres activitats– es podran trobar, per exemple, a la parada de l'associació durant la propera fira d'entitats de Reus.

Arriba Sant Jordi, parlem de llibres

2009-04-21T01:30:00.007+02:00

Arriba la diada de Sant Jordi i, a Reus, hi ha el costum de fer balanç de la producció editorial vinculada a la comarca, en un sentit ampli. Llibres de ficció o de recerca històrica, d'autores nascudes a Reus o de temàtiques relacionades amb el territori, edicions sorgides de l'empenta associativa o produccions comercials...
A l'entitat en fem, dels llibres, una eina valuosa de difusió de la nostra feina a l'entorn del patrimoni i la memòria. Llibres que apareixen sota el segell de Carrutxa, amb producció editorial de Migdia Serveis Culturals, o editats per altra gent. Obres individuals o col·lectives en què hi participen les persones que formen part del nucli d'investigació de la nostra associació.
Fem memòria. Fa quasi un any sortia el treball d'Ezequiel Gort, Sant Pere i el campanar: les transformacions de l'edifici de la prioral reusenca. Unes setmanes despres, un nou opuscle de la sèrie dedicada als elements del seguici festiu reusenc, Els balls de cavallets i de galeres, a càrrec de Salvador Palomar. I L'aprofitament de l'aigua: arquitectura popular a Montsant, de la sèrie que editem conjuntament amb el Parc Natural. També Salvador Palomar participava en el volum col·lectiu Turisme, pagesia i arquitectura popular.
A finals d'any, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre edità La festa de Sant Antoni als Països Catalans, un recull de les aportacions a les jornades d'estudi organitzades per diferents entitats i on hi apareixen diversos treballs de persones vinculades a l'associació.
Aquest mes d'abril, l'empresa municipal Aigües de Reus ha publicat un opuscle breu d'Ezequiel Gort, La Boca de la Mina. Amb Salvador Palomar, Gort signa un nou estudi dedicat al seguici reusenc, L'àliga de Reus. Tots dos han fet l'estudi introductori per a l'edició en facsímil del llibre del folklorista Joan Amades, Castells llegendaris de la Catalunya Nova. I, entre altres, aporten textos al llibre del fotògraf Xavier Vaqué, Montsant, parc natural, de March editor i el Parc Natural de Montsant, d'aparició prou recent. Un balanç satisfactori que reflecteix el treball de l'entitat però també la implicació dels seus membres amb el territori.

De plaça en plaça

2009-04-13T11:59:00.009+02:00

Entre les diferents activitats que les entitats reusenques organitzen aquest Sant Jordi, podeu participar en el recorregut De plaça en plaça.

Aquesta activitat enllaça amb els recorreguts històrics que Carrutxa ha organitzat els darrers temps pel barri de l'Hospital (2006) i per l'interior de la Prioral (2007).

Amb sortida al carrer de les Peixateries Velles, sota l'escultura Al vent, es farà un itinerari comentat per alguns dels indrets que enguany protagonitzen la festa. Les explicacions ens permetran descobrir com eren aquests espais en èpoques més reculades, com s'han transformat amb el pas del temps per adaptar-se a les noves necessitats i, en definitiva, de quina manera els canvis de mentalitat fan transformar el nostre paisatge urbà.

De plaça en plaça viatjarem per la festa, la primera Casa de la Vila, la primera plaça que va tenir Reus, l'antiga església, els antics cementiris, el primer lloc del mercat... Un viatge pels carrers i, sobretot, pel temps.

Hi haurà dues edicions del recorregut: a la una del migdia i a les sis de la tarda.

Cal inscriure's prèviament escrivint a l'adreça: carrutxa@etnocat.org. Us hi esperem!

Un Sant Jordi més participat que mai

2009-04-04T12:46:00.009+02:00

Enguany, a Reus la diada de Sant Jordi fa un pas endavant. Amplia el que havia estat el seu espai històric –la plaça del Mercadal– i incorpora tot un recorregut pel nucli antic que surt del Mercadal i hi torna tot passant per la plaça del Castell, l'absis de la Prioral, el carrer de les Peixateries Velles, la plaça de Sant Pere i el carrer Major.

La festa guanyarà espai però també continguts. I això és perquè diverses entitats ciutadanes organitzen un ventall d'activitats culturals que s'allargaran durant tot el dia. Properament se'n publicarà el programa.

Aquest dia, a la plaça del Castell-cantonada amb l'absis hi trobareu la parada de Carrutxa. Com cada any –i ja en fa quasi 25–, esperem que al seu voltant s'organitzin les habituals tertúlies informals amb aquelles persones que passeu a saludar, a comentar la festa, a intercanviar informacions sobre diferents aspectes de la cultura popular. Enguany, a més, Carrutxa organitza algunes activitats. Les trobareu anunciades a l'agenda i, ben aviat, comentades en aquest mateix bloc.

Per tal de fer-ho possible, adrecem una crida a totes les persones –tant col·laboradores com simpatitzants– que seguiu la nostra feina a donar un cop de mà aquest dia. Serà molt útil el suport que puntualment pugueu donar en moments concrets, fent-vos presents a la parada o col·laborant en alguna de les altres activitats. Us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l'adreça electrònica carrutxa@etnocat.org. Gràcies per endavant!

Els rentadors del Carme, la darrera transformació

2009-03-26T11:40:00.002+01:00

La inclusió dels rentadors del barri del Carme en el projecte del Casal de les Dones se suma a la llarga llista de reparacions i reformes que aquest espai ha sofert al llarg dels anys. Com tot indret de feina, la majoria d’aquestes obres responien a la voluntat de condicionar i millorar els safarejos i el seu entorn perquè les dones poguessin desenvolupar la seva tasca amb la major comoditat i salubritat possible. Consolidació de parets, instal·lació d’una coberta que aixoplugués les dones, canvis en el paviment..., intervencions absolutament modestes però que garantien l’ús de l’espai en bones condicions durant un grapat d’anys més.

Amb el tancament de les instal·lacions per manca de parroquianes, l’any 1993 es va tancar aquest cicle d’ús-reparació per sempre més. Un parèntesi massa llarg en el qual els safarejos han patit una important degradació que, per sort, ha tingut un final feliç.

Sense la memòria de moltes dones que hi van treballar durant llargues hores i la feina de l’associació de veïns del Carme que va alertar de la situació de l’espai reiteradament, avui potser no estaríem a un pas de la reconversió d’un espai femení del segle XVIII en un del segle XXI. Tant de bo la vida del Casal de les Dones sigui tan llarga, útil i fructífera com la dels rentadors del barri del Carme.

Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Homenatge a Pere Català Roca

2009-03-22T20:20:00.005+01:00

Ahir dissabte, la ciutat de Valls i moltes persones vingudes d'altres poblacions van retre un merescut homenatge a Pere Català i Roca, vallenc, nascut el 1923 i mort fa poques setmanes.

Pere Català i Roca fou, per damunt de tot, un treballador incansable per la cultura i pel país. Com explicà ahir Núria Ventura, tenia una memòria extraordinària i mai esgotava els temes de conversa. I ahir es va parlar, inevitablement, de castells humans i de fotografia, però també de castells de pedra –un estudi cap al qual Català i Roca canalitzà el seu interès com a excursionista– d'onomàstica i d'història, de catarisme, de Cristòfol Colom i, molt, de l'Alguer.

Pere Català formà part d'una nissaga de fotògrafs –fill de Pere Català Pic i germà de Francesc Català Roca– es dedicà professionalment a la fotografia, publicitària i industrial, com a forma de guanyar-se la vida i, documental, com a part de la seva activitat com a investigador. L'obra fotogràfica que deixa Pere Català, en l'àmbit de la cultura popular i en altres, és enorme. Pel que fa a les construccions castelleres, sens dubte, però també en allò que fa referència als músics o a festes ben diverses, de la Patum al Misteri d'Elx. I és que Pere Català volia reflectir –això també es va explicitar ahir– unes formes de vida, uns personatges, unes manifestacions culturals que la transformació de la societat anava canviant o fent desaparèixer. Fotografià, per exemple, els grallers en temps de decadència de l'instrument i ens ha llegat imatges d'interès excepcional.

Ahir, Núria Ventura, Joaquim Arenas, Valentí Gual i Joan Gala van glosar diferents aspectes de la seva personalitat. En començar i en acabar l'acte, emotiu i alhora carregat de contingut, van sonar les gralles. I, com calia, les colles vallenques, acompanyades d'altres castellers, van aixecar els seus pilars d'homenatge a la porta del Teatre Principal de Valls.

Setmana de l'Educació Revolucionària

2009-03-02T21:57:00.004+01:00

Avui ha començat la Setmana de l'Educació Revolucionària, organitzada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Carrutxa.
S'hi exposen diverses iniciatives que, entre finals del segle XIX i començaments del XX, es van proposar plantejar una alternativa al sistema d'ensenyament oficial i introduir-hi plantejaments més amplis, més racionalistes, propers a les classes populars i ideològicament compromesos. En definitiva, es tractava d'utilitzar l'ensenyament com a eina de transformació social i contribuir a formar ciutadans conscients que estiguessin en condicions d'oposar-se al poder establert.
Avui dilluns ha obert el cicle l'historiador Antoni Gavaldà, amb la xerrada L'ensenyament de combat: vies de rebel·lió (l'Alt Camp 1890-1937). Dimecres continuarà amb Educació, cultura i associacionisme obrer al Baix Camp i al Priorat, a càrrec de Salvador Palomar. I divendres tancarà aquest cicle Dolors Marín, amb La Setmana Tràgica i l'escola moderna.
Les xerrades es fan a les 5 de la tarda a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV. Per a més informació us podeu adreçar a urv@sepc.cat o a carrutxa@etnocat.org.

Any Amades

2009-03-02T18:20:00.005+01:00

Aquest dimarts, 3 de març, en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, iniciem un seguit d'activitats al voltant de Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort.

Joan Grau, tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, estudiós de les festes, els gegants i el bestiari popular, i membre de l'associació cultural «Joan Amades», parlarà de la figura d'aquest folklorista, el més prolífic del país tant pel que fa a temes de recerca com per obra escrita. Tot seguit es presentarà Els castells llegendaris de la Catalunya Nova, una monografia de la col·lecció «Biblioteca de tradicions populars» que ha estat recentment reeditada en facsímil, amb una introducció d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar.

L'acte tindrà lloc a la Sala del Castell (Arxiu Històric) a 2/4 de 8 del vespre.

A festes.org l'esquitxa el carnaval de Valls

2009-02-25T19:53:00.001+01:00

El Manel, administrador del portal festes.org –un dels espais de referència a la xarxa per al coneixement de les festes populars catalanes i el seus continguts– i habitual col·laborador de la nostra entitat, fou citat ahir citat a declarar, segons informa el seu bloc, pels Mossos d'Esquadra. El motiu és la denúncia presentada per l'exalcadessa de Valls, en relació amb una nota publicada al sistema obert de notícies del portal sobre el carnaval vallenc. No cal dir, Manel, que comptes amb tota la nostra solidaritat i suport.

La lírica de la lluita: cançons, idees i revolució

2009-02-25T00:18:00.001+01:00

Aquest dissabte 28 de febrer s’organitza a Reus una jornada dedicada al cançoner popular que van generar els moviments socials en el primer terç del segle XX, al repertori de la Guerra Civil i de la postguerra i a la vigència de la cançó com a eina de reivindicació o de cohesió ideològica.

Més enllà dels elements folklòrics concrets, es pretén fer un nou apropament a la cultura popular entesa com a expressió d’unes formes de vida, de les creences, les idees i els conflictes que mouen o sotraguen una societat. Podeu veure el programa complet a l'agenda.

Es tancarà amb un concert del cantador Biel Majoral. De ben segur que les seves Cançons republicanes ens transmetran esperances i dolor, esperit de resistència i de lluita pels valors republicans.

La jornada se celebrarà a la Sala del Castell i el concert al Teatre Bravium. L'assistència és oberta a tothom.

Tot plegat forma part dels actes del desè aniversari de la revista Caramella, i ho organitzen les entitats Carrutxa, Solc i Tramús, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Reus i el Teatre Bravium.

Ha mort Pere Català i Roca

2009-02-10T14:58:00.007+01:00

Ha mort Pere Català i Roca (Valls, 1923), escriptor i fotògraf. Va dirigir força treballs, com Els castells catalans, i ha escrit sobre diferents aspectes de la història de Catalunya. En l'àmbit de la cultura popular destaca la seva tasca en l'obra enciclopèdica Món Casteller, un referent per a la història del fet casteller.
Bon coneixedor de l'activitat de Carrutxa –des dels seus inicis, quan érem una colla de joves inquiets amb moltes ganes d'aprendre– i sempre diposat a col·laborar amb l'associació, li devem no poc coneixement i moltes imatges que ens han ajudat en la nostra feina de recerca i divulgació de la cultura popular.
La seva persona i el seu treball restaran en el nostre record.

Jornada reivindicativa a Berga

2009-02-09T20:16:00.004+01:00

El drac petit reusenc ballant (Foto: Manel Carrera/festes.org)

Dissabte 7 de febrer, Berga. Més de 10.000 persones reivindicant la pirotècnia com a component fonamental de les nostres festes populars, el joc amb les espurnes i el petar dels trons com una expressió participativa de tot allò que la festa té com a trencament de la normalitat quotidiana. Defensant costums antics i nous.
Diables i bestiari de foc a la plaça on se celebra la Patum. Entre els assistents hi havia força gent de l'entitat. Pel posicionament de Carrutxa en defensa de les manifestacions de cultura popular i tradicional que empren la pirotècnia, per la seva pertinença a grups de foc.
Pels als reusencs que hi érem, fou especialment emocionant veure ballar el drac petit del Ball de Diables al mig d'aquella històrica plaça, en representació de les bèsties de foc infantils d'arreu de Catalunya.
Fou una jornada de mobilització reeixida que ens anima a continuar treballant en la sensibilització de la societat envers el patrimoni festiu relacionat amb el foc i la pirotècnia.

Activitat intensa, perilla el Centre de Documentació

2009-01-29T19:52:00.006+01:00

Carrutxa va presentar ahir dimecres el seu projecte d'activitats per al 2009. Les principals línies de treball són:

Caramella, 10 anys, 20 números. L'aniversari de la revista que Carrutxa coedita amb Solc (del Lluçanès) i Tramús (de Massalfassar) se celebra amb dos espais de reflexió a partir de la xarxa de col·laboracions i intercanvis que la fan possible. Així, aquest dissabte 31 de gener, taula rodona Cultura popular i mitjans de comunicació a Barcelona. Dissabte 28 de febrer, a Reus, jornada El cançoner de la guerra civil, amb diferents aportacions que s'anunciaran properament i concerts de Biel Majoral i de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (a confirmar).
Educació, cultura popular i moviment obrer. Amb motiu del centenari de la Setmana Tràgica i l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, diverses activitats al llarg de l'any ens acostaran a moviments socials que foren pioners a Europa en l'àmbit de l'educació i la cultura. A més de la conferència de Dolors Marín aquest divendres 30, està previst un cicle de conferències la primera setmana de març, coorganitzat amb la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV, altres activitats a Reus i Falset (en col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Priorat) i diverses edicions.
Col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, amb un cicle de divulgació sobre les festes als pobles de Montsant, i l'edició de dos nous opuscles de la sèrie sobre el patrimoni cultural de Montsant (un dedicat als pastors i l'altre a les construccions de guerra).
Adhesió a l'Any Amades. Dimarts 3 de març, presentació de l'Any Amades i de la col·lecció "Biblioteca de tradicions populars". El mes d'octubre, una jornada sobre El Baix Camp i el Priorat a l'obra de Joan Amades.
Montsant, front de guerra. Es divulgaran els resultats obtinguts en la recerca feta l'any 20o8, a través d'un cicle de conferències al Castell de Falset (al mes de maig, coorganitzades amb l'Arxiu Comarcal del Priorat), un seguit de xerrades als diferents pobles i l'edició d'un llibre.

Cadascuna d'aquestes activitats, i totes les que s'aniran concretant al llarg de l'any, seran anunciades en el seu moment i es podran consultar a l'agenda.

Malgrat tot, aquest conjunt de projectes engegats i línies d'investigació obertes contrasta fortament amb la situació en què es troba el Centre de Documentació. La manca de recursos impedeix garantir la seva infraestructura i dotar-lo de les hores de feina necessàries per a catalogar tot el fons –documents orals, imatges en diferents formats, documents, biblioteca, hemeroteca– que l'entitat ha recollit en els seus quasi 29 anys d'existència, i que augmenta constantment a partir de les recerques. Aquestes feines internes són imprescindibles per poder continuar organitzant activitats i conduint recerques, i per poder atendre les nombroses consultes presencials i virtuals que rep el Centre de Documentació.

La continuïtat de l'associació com a grup de recerca i divulgació de la cultura popular i la memòria històrica està fora de tot dubte, però cal trobar una fórmula per gestionar el patrimoni de coneixement acumulat per l'entitat amb el pas dels anys i posar-lo a disposició del públic, més enllà de les activitats que regularment anem realitzant. Allò que està en perill seriós és el servei públic que ofereix.

Actualment, estem en converses amb dues institucions que habitualment donen suport a les nostres activitats: la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. D'aquestes converses en depèn la continuïtat del projecte.

Podeu veure el ressò que El Punt i Canal Reus TV han donat a aquesta situació.

Caramella: el foc a la festa

2009-01-25T13:45:00.004+01:00

Amb un dossier central sobre «El foc a la festa», la revista Caramella arriba al número 20. La revista inclou articles sobre l'evolució del foc festiu als Països Catalans en el context mediterrani, les festes de Sant Antoni, la Patum, les falles de l'Alta Ribagorça, el bestiari festiu de foc..., incidint en la problemàtica actual que afecta aquestes manifestacions festives, amb articles com «Adéu a la cordà? Un paradigma de progressiva reglamentació» o «Amb la pólvora a l'espatlla». La publicació vol contribuir, així, a un millor coneixement del valor patrimonial i la vigència de les festes –només uns quants exemples de les moltes que tenen lloc als Països Catalans– en les quals el foc és component indispensable.
En el sumari d'aquest número trobem també articles sobre músics com Carles Belda o Jaume Blanch lo Xato, o el festival Folk Sona, i sobre les ximbombades, l'alfàbrega i les festes populars o l'Any Amades, entre altres, a més de les ressenyes habituals de llibres i discos.
Amb motiu del seu desè aniversari, la revista inclou un DVD de regal sobre la festa de Sant Antoni a Artà.