Suis ton étoile

What the world...

2009-06-29T23:12:00.004+02:00

What the Worl needs now... is Love, Sweet Love...
Recuperant bones cançons!!!

What the world needs now is love, sweet love
It's the only thing that there's just too little of
What the world needs now is love, sweet love
No, not just for some,
but for everyone
Lord, we dont need another mountain
There are mountains and hillsides enough to climb
There are oceans and rivers enough to cross
Enough to last till the end of time
What the world needs now is love, sweet love
It's the only thing that there's just too little of
What the world needs now is love, sweet love
No, not just for some,
but for everyone
Lord, we don't need another meadow
There are cornfields and wheatfields enough to grow
There are sunbeams and moonbeams enough to shine
Oh, listen Lord, if you want to know
What the world needs now is love, sweet love
It's the only thing that there's just too little of
What the world needs now is love sweet love
No, not just for some,
but for ev'ryone ç
No, not just for some
Oh, but just for ev'ry one
But for ev'ryone

Discurs graduació Traducció i Interpretació 2009

2009-06-21T14:25:00.005+02:00

TRADUCCIÓN E INTERPRETACIÓN 2009

Bona tarda a tots i totes

Buenas tardes a todos y a todas

És un plaer per mi poder fer un discurs avui, el dia de la nostra graduació, el dia en què, tot i que molts de nosaltres encara no ens hem llicenciat oficialment, celebrem el nostre esforç, la dedicació d’aquests quatre anys, les il·lusions, els bons moments, els exàmens, les decepcions…

Es para mí un placer poder dar un discurso hoy, el día de nuestra graduación, el día en el que, aunque muchos de nosotros todavía no nos hayamos licenciado oficialmente, celebramos nuestro esfuerzo, la dedicación de estos cuatro años, las ilusiones, los buenos momentos, los exámenes, las decepciones…

…i ho fem envoltats de qui ha compartit amb nosaltres tot això i moltes coses més, amb els professors, les famílies i, sobretot, amb els companys.

…y lo hacemos rodeados de quienes han compartido todo esto con nosotros y muchas cosas más, con los profesores, las familias y, sobretodo, con los compañeros.

I per tot això, i com és extremadament difícil expressar 4 anys en paraules, hem fet “l’ABECEDARI” de la llicenciatura, de la nostra promoció, perquè tots ens hi puguem veure reflectits.

Y por todo esto, y como es extremadamente difícil expresar 4 años en palabras, hemos hecho el “ALFABETO” de la licenciatura, de nuestra promoción, para que todos nos podamos ver reflejados en él.

A de AMIGOS: los que hemos hecho durante estos más de 4 años, los que se han quedado en el camino y los que vendrán, los que nos han soportado (…) en alguno de nuestros momentos de máxima histeria, a los que nos han hecho reír, con los que hemos compartido ratos de bar, de apuntes, de trabajos, de cabinas… a todos los que hoy estáis aquí o a los que os hubiese gustado estar, pero, en todo caso, a todos en los que estáis pensando ahora mismo.

B de BARCELONA: la ciutat que ens ha acollit (...), i a mi, la primera. Una ciutat oberta, on hi hem estat capaços de fer-nos grans, de madurar, d’enfrontar-nos a tot allò que ens semblava impossible quan vam acabar l’escola, d’entendre una cultura diferent de la de molts de nosaltres, en la qual molts hi han après una llengua nova, on, definitivament, ens hi quedaríem a viure.

C de CASTELLANO Y CATALÀ: Las lenguas que, hasta el día en que entramos en la facultad, creíamos que eran fáciles y que dominábamos a la perfección… pero, muchas horas de clase después y ante los resultados de los exámenes, nos dimos cuenta de que éramos unos completos ignorantes.

D de DICCIONARI: Una vegada, una professora va dir una frase que em va marcar: “Un traductor mai no és canvia de casa perquè vulgui, sinó perquè no l’hi caben més diccionaris”. D, d’una eina que fins que no comences aquesta carrera, no saps fins a quin punt en pots arribar a dependre.

E de ERASMUS: beca de un año (o en su defecto, un semestre) que, en teoría, es de estudios, pero que suele ser FIESTA, FIESTA, FIESTA y FIESTA. (Los padres…)

(I seguint amb el tema…) F de FESTA: El fenomen social escàs a la nostra llicenciatura fins que no s’acaben els exàmens o, en el seu defecte, el que farem avui a la nit.

G de GESTIÓN ACADÉMICA: la de horas que hemos perdido todos allí, esperando que la luz del techo se ponga verde… el cariño que les tenemos es como si ya fuesen de nuestra familia.

H d’ HORA: podríem haver escollit una altra partícula de temps, però es que… son moltes les hores que ens hem passat tancats a classe, a casa estudiant pels exàmens, davant de diccionaris… son molt poques les que, de vegades, hem tingut per acabar els exàmens, em penso que, prou hores al bar com per dir que tenim una bona relació social a l’ universitat i que trobarem a faltar tot el personal que hi treballa… o les que passen ràpid, com les d’avui, les que passen en bona companyia.

I de INTERPRETACIÓN: Asignatura que se caracteriza por los nervios, el sufrimiento, el estrés, los errores, los calcos y las frases sin sentido, en la que aprendemos a “aquello que dicen” dar un discurso, en la que nos damos cuenta de que no todo es tan bonito como parece y que ser un buen intérprete es difícil, ¡muy difícil!

J de JOAQUIM, de JOAQUIM MARTÍ: El que podem dir que ha estat la malaltia crònica de frases d’exemple de la llengua catalana. (Arran d’una trompa de colònia Nenuco que va agafar de petit, ara no tasta gens d’alcohol)...

K, de KOKORO: El jardín friki/zen lleno de enanitos que cambian de sitio misteriosamente y que nadie entiende para qué sirve, porque no lo podemos ni pisar, ni podemos pasar el rastrillo este que se pasa por los jardines zen para relajarse.

L de LLISTERI: El cognom de l’home petit, peculiar i curiós que ensenya l’assignatura dels divendres a les 8 del matí a primer de carrera. A qui se li acut????!!!!!

M de MOVILIDAD: (Nos vais a perdonar pero nos tomamos la licencia de dedicárnosla) Lo que algunos de nosotros vamos a hacer el año que viene: sufrir en países lejanos.

N de NOEMÍ: La persona que, en època d’exàmens, s’ha encarregat d’organitzar una festa per tots nosaltres, un dia que de ben segur recordarem tota la vida, una persona que ho ha fet tot per aquesta graduació. Gràcies.

O de OPIUM MAR: El lugar que va a albergar la primera (y muy posiblemente la última) fiesta de graduación de Traducción e Interpretación de la UAB, un lugar al lado de la playita en el que vamos a descargar todo el estrés acumulado por los exámenes.

P de PROFESORES (y también PROFESIONALES): Todas aquellas personas que nos han guiado, amargado, suspendido y aprobado a lo largo de este viaje, personas que, en varias ocasiones, nos han mostrado su cara más humana y más amable, ayudando en todo lo que han podido, profesores a los que hoy les queremos reconocer su trabajo como docentes y, en muchos casos, su profesionalidad.

Q de QUATRE: Els anys en què, suposadament, hauríem d’acabar la llicenciatura, però que al mateix temps, és un objectiu que molt pocs aconsegueixen. Tot i així, siguin quatre o cinc, la qüestió és que n’acabem orgullosos, del que hem après i del que, després de tants esforços, ha estat fructífer.

R de RUSO: Y por deferencia, todas las lenguas C que durante estos cuatro años han sido nuestra cruz, pero que, a la vez, nos han aportado muy buenos momentos y satisfacciones al ver que íbamos tirando adelante y conseguíamos aprender, aunque sepamos hablar sobre la cotización del dólar sin saber pedir una barra de pan…

S de SEGONA CONVOCATÒRIA: (o tercera, o quarta…) o les que calguin per aprovar Català, Lingüística, Teoria, Docu…

T de TRADUCCIÓN: Evidentemente, esta, ¡no nos la podíamos dejar! Y aquí os dejamos que penséis qué es para cada uno de vosotros la traducción.

U d’UNIVERSITAT: L’aventura que vam emprendre quan vam acabar l’escola i que, mirant enrere, podem dir que val molt la pena, que és una de les millors èpoques de la nostra vida, un lloc on hi hem conegut no només companys de feina, sinó persones, amics, gent a qui no volem oblidar.

V de VALENTÍA: Lo que hemos usado hasta ahora para superar obstáculos y lo que vamos a necesitar para sobrevivir en este mundo profesional de tarifas y de locos.

W de WIKIPEDIA: L’enciclopèdia no oficial que tots (els professors...) hem utilitzat com a font d’informació principal per l’elaboració de la majoria de treballs que hem hagut de fer.

Y de YES, WE CAN: Un dels eslògans més famosos de l’any passat que el podem aplicar a les èpoques més dures, als moments d’hipertensió, als moments en que tot ho hem vist de color negre, en que pensàvem que no ens en sortiríem i…mireu, avui, aquí, sense gaire preocupacions al cap, podem dir que Sí, hem pogut.

Z de ZANJAR: Lo que viene siendo hora de que hagamos con este discurso, para no alargarnos y para dejar que penséis en todos los buenos momentos que hemos intentado recordar. (Así que Anna, todo tuyo)

Gràcies Alberto, Gracias a todos y, sobretodo, ENHORABUENA, por todo lo que hemos pasado, por este paso que damos, por el salto a lo que algunos llaman “la vida real”, por todo lo que tenemos que decir ahí fuera, porque, aunque sea difícil, estoy segura de que vamos a conseguir aquello por lo que estamos luchando, porque, chicos y chicas, aunque nuestro sueño universitario termine, siempre nos quedaran los sueños de la vida, los deseos por los que hace ya mucho tiempo respondimos a la pregunta “¿y tú, qué quieres ser de mayor?” y ahora, que somos mayores, es hora de que los cumplamos.

FELICIDADES A TODOS Y MUCHA SUERTE.

Causa y efecto

2009-06-14T20:28:00.003+02:00

"Pase lo que pase, por favor, nunca pierdas este glamour que tienes"

Porque, los buenos amigos son los que te sacan una sonrisa hasta en el peor momento... Y porque estos zapatos no son solo glamour, sino también esperanza. Son los zapatos de la primera cena de despedida.

http://www.youtube.com/watch?v=pvI6utLGlHE

Because of dreams...

2009-06-02T22:55:00.003+02:00

Because, many times, dreams help you to be still alive!!

Just too good to be true...

2009-05-15T12:19:00.002+02:00

BSO "10 cosas que odio de tí" i un dels grans èxits de Gloria Gaynor.

You're just too good to be true.
Can't take my eyes off you.
You'd be like heaven to touch.
I wanna hold you so much.
At long last love has arrived.
And I thank God I'm alive.
You're just too good to be true.
Can't take my eyes off you.

Chorus:
I love you baby,
and if it's quite all right,
I need you baby
to warm a lonely night.
I love you baby.
Trust in me when I say:
Oh pretty baby,
don't bring me down I pray.
Oh pretty baby,
now that I found you, stay.
And let me love you,
oh baby let me love you.

You're just too good to be true.
Can't take my eyes off you.
You'd be like heaven to touch.
I wanna hold you so much.
At long last love has arrived.
And I thank God I'm alive.
You're just too good to be true.
Can't take my eyes off you.

Reprenem activitat

2009-05-11T23:11:00.004+02:00

Sí, tal i com ho llegiu... intentaré fer el possible per reprendre l'activitat d'aquest blog que fa 4 mesos que no actualitzo. Han estat 4 mesos increibles. En el pla polític s'ha remodelat el govern, hem celebrat els 2 anys de govern de Montilla a la Generalitat, Patxi López és lehendakari, les eleccions europees son a tocar, hem viscut el XIIIè Congrés Nacional de la JSC amb Javi López escollit Primer Secretari i els companys Oriol Yuguero i Arantxa Calvera als òrgans Nacionals, les fedes comencen a fer congressos (i aquest cap de setmana li toca a Lleida)... En el pla personal, contenta per recuperar cada dia una mica més de mobilitat al genoll, contenta perquè l'operació va anar molt bé, enfeinada, però feliç!

I, per reprendre l'activitat no em vull extendre gaire, però, penjaré una fotografia del que sempre dic que pot ser un reflex de l'estat d'ànim, una sabata, però no una qualsevol: la sabata que marca el compromís (a part del glamour, evidentment) i que ja forma part d'una d'aquelles escenes romàntiques del cinema que sempre recordem. Compromís en moltes coses, compromís en fer les coses bé o, almenys, intentar-ho, compromís en donar el millor de sí mateix, compromís en implicar-se, compromís en no tenir por... compromís en ser feliç i fer feliç!!

Perquè, de vegades, els somnis es fan realitat...

"Las 7 fantásticas"

2009-01-20T21:53:00.002+01:00

Hace unos minutos he hecho una excursión al congelador y he atacado un bote de helado de chocolate con cookies... y me han venido a la mente escenas de sonrisas y de lágrimas de hace ya unos meses, momentos que merecen un post dedicado, única y exclusivamente a ellas, a vosotras, a mis niñas.

El pasado curso tuve la inmensa suerte de conocer, poco a poco, a 6 personas excepcionales, 6 personas que, como yo, iniciaron una aventura y se supieron construir una vida, fueron débiles, lloraron, tuvieron sus más y sus menos, pero, sobretodo, pasaron grandes momentos, se rieron juntas, se animaron unas a otras, fueron fuertes, sacaron energía de donde no la había, vivieron cada día como una experiencia única... y se hicieron amigas.

Un buen día (una buena noche, sea dicho), en Septiembre, en la place Carnot de Lyon, una simple pero divertida foto (aunque a Almu no le guste) empezó una historia en la que intervienen, por órden alfabético: Alicia, Almu, Anna, Bàrbara, Irene, Laura y Maite, una historia que, hoy, después de 9 meses de convivir juntas y otros tantos de vuelta a la realidad, sigue igual de viva.

No tengo palabras para describir todo lo que nos hemos aportado unas a otras, no hace falta que hablemos, ya sabemos qué nos pasa y, aunque a veces nadie nos entienda, nosotras sí que nos entendemos y somos capaces de superar los obstáculos.

Porque habéis demostrado que siempre, por muy difícil que sea a veces, estáis ahí, porque nuestros mensajes se han convertido en algo esencial para todas, porque si no tuviesemos esa válvula de escape a veces me pregunto si no tendría que comprar todas las reservas de helados del super...

Por vosotras, porque solo puedo esbozar una sonrisa cuando pienso en todo lo que hemos vivido y en nuestras conversaciones, nuestras historias, nuestros dolores de cabeza, nuestras risas y tonterías, nuestro vocabulario (solo nuestro e inteligible, jejeje), nuestra amistad...

Porque sí, porque os quiero y os echo de menos!

Molt bones festes

2008-12-25T23:49:00.002+01:00

Després de dos àpats d'aquells que et fan passar la gana per la resta del dia i gairebé per la resta de festes...però de molt bons moments entre familia i amics, aprofito per desitjar-vos, a tots, un molt Bon Nadal!!!
Que les il·lusions i l'alegria, els somriures i els bons moments d'aquests dies especials siguin la màgia que ens ajudi a seguir endavant i a aixecar-nos, a complir els nostres somnis i a construir-ne de nous la resta de dies de l'any.

I com diria la Maria Guàrdia...Petons i emocions!

PD: La foto ja sé que és molt estiuenca...però Rússia ha estat el tema estrella de les converses d'aquest parell de dies...

Pyatigorsk...DA

2008-12-23T01:04:00.003+01:00

Després d'uns quants dies d'absència (voluntària, tot sigui dit), m'he decidit a escriure un post sobre la decissió...
I bé, després de pensar-m'ho i repensar-m'ho i, al cap i a la fi, no voler-hi pensar, vaig signar la confirmació de la plaça de mobilitat a la universitat de Pyatigorsk (Rússia). Si soc sincera he de dir que, després de signar, només tenia ganes de plorar...em penso que ha estat l'intercanvi més mal rebut de la història... però sé que, segurament, si no hi vaig, me'n penediré.
Ja fa més de 4 anys (ho tenia clar des del cole) que vaig decidir que volia ser intèrpret i, en aquest món, com en tots, o ets bo, o et mors de fàstic. I per poder ser bo interpretant en rus... s'ha d'anar a Rússia.
Havent llegit aquest paràgraf pensareu...i què decidida que està! Però no... no us ho penseu pas. He necessitat 2 setmanes per poder-hi pensar sense que els ulls em brillin (i no precissament d'amor o de felicitat) i molts ànims, moltes converses i molts amics. Tot això ja sé de què va, significa fer una vida nova, desfer-la, refer l'anterior...en fi, una llarga llista que ja us vaig dir en el post anterior. Però aquest cop és encara més difícil que l'anterior, son 7 mesos complerts, sense tornar, en un país molt i molt diferent del nostre, al costat d'un conflicte i amb una llengua que, per molt que la dominessim (si, hipotèticament), no és com el francès, que si no et saps alguna cosa, te l'inventes!!
Avui i des d'aquest post només us vull donar les gràcies a tots els que m'heu animat, m'heu donat les vostres opinions, m'heu escoltat i m'heu deixat clar que, per molt que marxi, sempre sereu aquí!
Pyatigorsk Da (si, en rus, transliterat).

ADVANTAGES & DISADVANTAGES

2008-12-09T18:26:00.005+01:00

El títol del post d'avui em recorda molt els dos primers anys de carrera durant els quals vaig escriure ja no sé quantes redaccions en anglès sobre avantatges i desavantatges de qualsevol cosa. I, al cap i a la fi, tot queda a casa.

El post vé per molts mals de cap, per una decissió important i un no saber què fer. La qüestió és...Pyatigorsk (Rússia) Si o No???? Això significa moltes coses...però la principal i una de les úniques que sé a dia d'avui és que son, almenys, 7 mesos fora de casa, en una ciutat "tranquila" a una hora de Georgia, a 33h de Moscú en tren.

Enmig de tota aquesta indecissió, un amic em va dir que fes una llista de pros i contres...i aquí la teniu, però, espero, que m'ajudeu a completar-la.

-PROS: Aprendre rus i poder arribar a traduir/interpretar, conèixer de primera mà la cultura, no anar sola (marxaria amb, mínim, 2 companyes de la facultat), conèixer gent, l'experiència?...

-CONTRES: Tenir una guerra a menys d'una hora, els segrests i les màfies de Rússia (sobretot tenint en compte que som estrangers), un any més de carrera (o en cas que fossin només 7 mesos, veure si la puc acabar el segon semestre), marxar lluny de tot i de tothom una altra vegada...

Sé que, segurament l'oportunitat aquesta no la tornaré a tenir, i sé que, o se'm presenta una altra "oferta" així o no me n'aniré a Rússia a l'aventura i perquè si...però anar a buscar el que no tenim potser és massa arriscat. Això no és com marxar a Lyon, perquè si, vaig haver de reincorporar-me a la vida i als amics, vaig haver de fer-me una vida nova i saber tornar a l'anterior...però tenia casa meva a una hora i deu minuts d'avió...no a dos dies de viatge, enmig d'un continent completament diferent i al costat d'una guerra.

I, ara, és el vostre torn!! Pyatigorsk, si o no??

Un record...

2008-12-04T14:51:00.003+01:00

Les batalles per la música al cotxe, ja sabeu tots que son típiques i tòpiques, a la familia, a les parelles, entre els amics... però, de vegades, ens fan descobrir petits tresors.

No fa gaire, vaig anar a buscar el cotxe i, per variar, el meu pare, tenia posat el cassette (una cinta que ens van regalar amb les papilles Nestlé quan jo era super petita, però que li encanta [i a mi, tot i que és clar, després de 20 anys escoltant-lo...en començo a estar cansada!]) i vaig premer el botó de CD, sense escoltar què hi havia. Tot i així, el meu pare em va dir, posa el cassette i quan arribis a Lleida em dius què n'has pensat (havia d'anar a Barcelona).

Així vaig començar el viatge, amb una cinta més vella que jo plenant de so l'interior del cotxe. Aquell bon dia vaig descobrir un cantautor genial, un cantautor que, segons mon pare, havia de triomfar com el Serrat... perquè s'ho mereixia. Aquell bon dia d'estiu vaig descobrir en Joan Bautista Humet i, realment, em va encantar.

Avui, després d'haver escoltat aquella cinta i d'haver-me baixat d'internet les seves cançons, d'escoltar-lo a l'iPod... avui, m'agradaria recordar que, per mi, ha triomfat, perquè aquest va ser un d'aquells descobriments que mai no oblidaré. I, des d'aquí, us convido que feu també aquest descobriment!

Per això, tot i que en Joan Bautista Humet ens hagi deixat, sempre hi haurà un cotxe que s'omplirà de records en sentir les notes d'aquella cinta de cassette.

Moltes gràcies Joan Bautista (i moltes gràcies pare, per fer-me'l descobrir).

30 Aniversari JSC

2008-11-30T22:48:00.003+01:00

Dissabte, 29 de Novembre...més de 12 hores a l'annex del Palau Sant Jordi (Sala Barcelona 92) i una festa d'aniversari per recordar durant molt de temps.

Les Joventuts Socialistes de Catalunya fèiem 30 anys, moltes experiències i, sobretot, moltes persones. La JSC ha anat creixent fins convertir-se en una organització política de referència, en una gran familia!

Des d'aquí, i sense extendre'm més, perquè, de ben segur que tindriem moltes coses a dir-hi, felicito a la JSC, us felicito, ens felicito, per aquests 30 anys i per 30 més, però, sobretot, perquè la lluita continua!

Per molts anys i... Endavant!!

10 Anys de Plenari

2008-11-30T21:13:00.004+01:00

Després de tenir molta feina i, en consecuència, això una mica abandonat...us posaré al dia.

El divendres, dia 21 de novembre, vam celebrar l'acte de commemoració dels 10 anys del Plenari dels Infants i Adolescents de la ciutat de Lleida. 10 anys, que és diuen ben ràpid! I que han passat ràpid...però no per la tasca del Plenari, perquè, vam poder comprovar com el nostre treball ha arribat a bon port i, també, com ho hem fet i com hem crescut (a tots els nivells) amb aquest òrgan consultiu.

A l'acte de commemoració ens hi vam reunir els 7 Presidents del Plenari, l'Oriol, la Maria, l'Amine, la Sandra, la Mercè, l'Alejandra i una servidora, a més, van venir la Defensora dels drets dels infants de la Paeria, la Maria Burgués, el President d'UNICEF Catalunya, el Victor Solé Sala, i diversos regidors, professors, directors...!! M'agradaria agrair des d'aquí tot el recolzament que ens van donar i el paper protagonista que vam tenir els joves, una vegada més, a Lleida. Cadascú de nosaltres va intentar resumir la seva experiència com a president/a, la seva visió del Plenari i què feia actualment. I, particularment, puc dir que se'm va fer molt difícil expressar en 4 paraules tot el que ha significat el Plenari per mi.

I tal i com vaig dir el divendres: "El Plenari és una aventura". I, espero, que sigui una aventura que faci aprendre tots els nois i noies que hi passin com ens ha fet aprendre a nosaltres, però, sobretot, una aventura que duri 10, 20 i 30 anys més!!

Moltes felicitats al Plenari!!!

Super papitour

2008-10-05T13:04:00.002+02:00

Després d'un concert fantàstic ahir a Lleida, us deixo amb la lletra d'una de les cançons més emocionants del concert, que al disc Papito canta amb la col·laboració de Laura Pausini.
Bon inici de setmana!

Te amaré

Con la paz de las montañas te amaré
Con locura y equilibrio te amaré
Con la rabia de mis años
Como me enseñaste a ser
Con un grito en carne viva te amaré

En silencio y en secreto te amaré
Arriesgando en lo prohibido te amaré
En lo falso y en lo cierto
Con el corazón abierto
Por ser algo no perfecto te amaré

Te amare te amare
Como no esta permitido
Te amare te amare
Como nunca ha sabido
Porque así lo he decidido te amaré

Por ponerte algun ejemplo te dire
Que aunque tengas manos frias te amare
Con tu mala ortografia
Y tu no saber perder
Con defectos y manias te amare

Te amare te amare
Porque fuiste algo importante
Te amare te amare
Cuando ya no estes presente
A pesar de todo siempre
Te amare

Al caer de cada noche esperare
A que seas luna llena y te amaré
Y a pesar de todos estos
En señal de lo que fue
Seguirás cerca y muy dentro
Te amare

Te amare te amare
A golpe de recuerdos
Te amare te amare
Hasta el último momento
Seguirás cerca y muy dentro

A pesar de todo siempre
Te amare.

Festa de la Rosa

2008-09-24T23:45:00.005+02:00

Un diumenge que recordarem i que esperem reviure l'any que vé!

Gràcies als companys de Cornellà per acollir-nos tant bé i als de Lleida per fer que ens ho passessim genial!

Summer

2008-09-03T17:08:00.003+02:00

L'estiu s'acaba i, tot i que no és la millor de la pel·lícula, és una de les que més em va agradar, pel fet que parli de França, i que tot va ser l'Estiu passat (quan em preparava per marxar, tenia por, no sabia on anava) i aquest estiu (quan recordo tot el que he viscut al país veí).
Gràcies a tots els que m'heu permès de viure-ho i heu format part d'aquests estius!!

Our last summer (ABBA)

The summer air was soft and warm
The feeling right, the Paris night
Did it's best to please us
And strolling down the Elysee
We had a drink in each cafe
And you
You talked of politics, philosophy and I
Smiled like Mona Lisa
We had our chance
It was a fine and true romance

I can still recall our last summer
I still see it all
Walks along the Seine, laughing in the rain
Our last summer
Memories that remain

We made our way along the river
And we sat down in the grass
By the Eiffel tower
I was so happy we had met
It was the age of no regret
Oh yes
Those crazy years, that was the time
Of the flower-power
But underneath we had a fear of flying
Of getting old, a fear of slowly dying
We took the chance
Like we were dancing our last dance

I can still recall our last summer
I still see it all
In the tourist jam, round the Notre Dame
Our last summer
Walking hand in hand

Paris restaurants
Our last summer
Morning croissants
Living for the day, worries far away
Our last summer
We could laugh and play

And now you're working in a bank
The family man, the football fan
And your name is Harry
How dull it seems
Yet you're the hero of my dreams

I can still recall our last summer
I still see it all
Walks along the Seine, laughing in the rain
Our last summer
Memories that remain
I can still recall our last summer
I still see it all
In the tourist jam, round the Notre Dame
Our last summer
Walking hand in hand
Paris restaurants
Our last summer
Morning croissants
We were living for the day, worries far away...

En Mis Zapatos

2008-08-08T17:04:00.002+02:00

Perquè després d'aquesta actualització d'imatge del blog i del poc temps que estic tenint aquest estiu (ara que m'havia proposat recuperar l'activitat del blog), m'apeteix ensenyar-vos una imatge d'una de les coses que marquen més el meu humor a l'hora de vestir...Que tingueu un bon dia!!

Way back into love

2008-08-03T20:28:00.009+02:00

I've been living with a shadow overhead
I've been sleeping with a cloud above my bed
I've been lonely for so long
Trapped in the past, I just can't seem to move on

I've been hiding all my hopes and dreams away
Just in case I ever need em again someday
I've been setting aside time
To clear a little space in the corners of my mind
All I wanna do is find a way back into love
I can't make it through without a way back into love
Oh oh oh

I've been watching but the stars refuse to shine
I've been searching but I just don't see the signs
I know that it's out there
There's got to be something for my soul somewhere
I've been looking for someone to shed some light
Not somebody just to get me throught the night
I could use some direction
And I'm open to your suggestions

All I wanna do is find a way back into love
I can't make it through without a way back into love
And if I open my heart again
I guess I'm hoping you'll be there for me in the end
There are moments when I don't know if it's real
Or if anybody feels the way I feel
I need inspiration, not just another negotiation

All I want to do is find a way back into love
I can't make it through without a way back into love
And if I open my heart to you
I'm hoping you'll show me what to do
And if you help me to start again
You know that I'll be there for you in the end

Rubrique du voyage à Berlin

2008-05-03T12:42:00.006+02:00

Reprenc la meva activitat al blog amb un post sobre el viatge a Berlin que vam fer amb companys Erasmus del 10 al 13 d'abril.

Quan a Lyon començava a fer una mica de bon temps (sortia el sol i aquestes coses), agafem i ens en anem un altre cop a l'hivern. Però, tot i haver d'anar amb jerseis de coll alt, tres mil samarretes a sota, bufanda, guants, gorrito... vam passar 4 dies genials, fent de turistes a tope, visitant una ciutat que amaga, a cada racó, histories de no fa tants anys.

Vam començar amb una visita "guiada" amb una amiga alemanya d'una de les noies que venien al viatge, ens va ensenyar el Parlament, el monument als rusos, un parc, varies places, un restaurant típic alemany i la zona de prop del hostal.

El segon dia vam fer un tour "gratuit" per la ciutat. No vam pagar res per fer la visita, ens vam trobar al lloc on ens van dir, ens vam unir al grup que vam voler (per idioma) i vam gaudir d'un tour no gens normal. El guia vivia cada racó, cada edifici i cada historia que ens explicava, perquè, de la impressió que tinguis al final de la visita, decidiràs de donar-li la quantitat de diners que tu pensis que és convenient. Pots no donar-li res, o pots donar-li 50 €, la qüestió és que ningú no t'obliga a pagar X euros, i després sortir decepcionat.

Durant la visita vam veure el "mur" que, francament, em pensava que seria diferent...el veus i et quedes com una mica decepcionat, està bastant destruit, l'han hagut de protegir amb taques metàl·liques... però és el mur. També vam veure el monument als jueus, increible, francament. De lluny sembla una massa grisa, quan t'hi vas apropant sembla una massa grisa de blocs de ciment disposats aquí i allà, i quan ets just a davant, veus que son molts blocs de ciment disposats a diferents alçades i tots diferents. Però el millor moment (o el pitjor emocionalment) és quan t'endinses en aquesta espècie de mar de blocs, quan comences i ets més gran que els blocs i quan arribes en un punt on els blocs son el doble de grans que tu, on el terra fa com petites onades, on tot creix i tu cada cop ets més petit. El silenci ho envaeix tot, i en aquest moment és quan te n'adones de la idea del arquitecte. Però us deixo aquesta sensació per a que la descobriu vosaltres mateixos.

El tercer dia vam fer un altre tour, aquest cop vam anar a un camp de concentració (aquest tour si que és pagant), el primer camp de concentració (no d'extermini, tot i que també tindria, posteriorment, diverses unitats d'extermini). Ens van explicar la historia d'aquest camp, el primer, també, en ser convertit en un "monument" a totes les persones que hi van morir. Realment, va ser molt, molt interessant. Hi ha poques coses que es conserven tal i com eren (un parell d'edificis, la càmera de gas, un altre lloc per matar-los, la cambra per guardar els cadàvers, les taules de les autopsies...), però el que està molt bé son les exposicions que hi ha per tot el camp, les histories personals que hi trobes, les recreacions de les habitacions, de les barraques... En fi, que us ho recomano si alguna vegada hi aneu!

A la tarda vam anar a veure la cúpula de vidre del Parlament. Des d'allà, tothom veu els parlamentaris a sota seu, asseguts mentre prenen les decissions més importants per aquells que passejen per sobre. Quan arribes a dalt de tot hi ha un mirador, tu t'estires allà i mires el cel, i et sents petit, petit, petit...

Així que ja ho veieu, una petita "rubrique" de Berlin, una visita europea obligada per tots aquells que no hi hagueu anat encara!

Defender la Alegria ^ ^

2008-02-19T22:53:00.012+01:00

Aquests dies de plena campanya per les Eleccions Generals l'ambient s'escalfa, però nosaltres, des d'aquí, només rebem les informacions més sonades. Tot i això, el fet d'estar tan lluny no ens impedeix de mantenir un debat polític super interessant, la qual cosa significa que, efectivament, els joves ens preocupem d'allò que concerneix el nostre país i el nostre avenir. A més a més, el fet de mantenir un debat polític amb persones que venen de diferents parts d'Espanya, ens permet conèixer la situació de cada regió, els punts forts i els febles, allò que necessitem tots i allò que implica una actuació més específica.

Evidentment, hi ha diferents opinions, però, us puc dir que els joves, en general, estan contents amb Zapatero, estan contents amb la facilitat que gràcies a aquest govern tenim per marxar d'Erasmus, estan contents amb les idees socialistes defensades pel president i pel govern (no pel Sr. Mariano Rajoy, tal i com va dir a la seva entrevista amb Buenafuente). Els joves som intel·ligents, busquem l'opció que millor ens convé, i avui, la millor opció és Zapatero.

I parlant de les noticies que tenen mes ressó, parlant del que ens arriba i ens fa debatre, us deixo amb la frase del video de la Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ), una de les que més ens ha impactat, i francament, agradat, perquè Jo, també "¡Estoy con Zapatero!"

Des d'aquí tenim l'oportunitat també de demostrar que sí, volem un país millor, volem un president que tingui cura dels joves, que augmenti les places i les ajudes de la beca Erasmus, que s'interessi pel que pensem, un president com Zapatero. ¡Defendemos la Alegria!

Endavant socialistes!

Una imatge...

2008-01-21T15:47:00.000+01:00

Una imatge val més que mil paraules, i jo, després de llegir els vostres blogs, de veure videos i de veure-us les cares, no tinc paraules.

El meeting d'ahir a Barcelona va ser un gran esdeveniment, un d'aquells que marcarà els records dels qui hi vau assistir, i dels que ho hem vist, però jo només em quedo amb una impressió, només tinc una paraula a la ment: IL·LUSIÓ.

El 9 de març, Zapatero i tot el seu equip son la millor aposta, perquè tenen Il·lusió, perquè tenen ganes de seguir treballant i perquè tenen molt bons exemples en qui fixar-se, perquè presenten candidats molt aptes que, potser no ho faran sempre bé, però no es dedicaran a crispar la situació, aquest no és el seu estil. L'objectiu de la candidatura socialista és treballar i fer esforços perquè els resultats aconseguits siguin la millor recompensa del treball realitzat amb il·lusió i ganes.

Gràcies per fer sentir la il·lusió més enllà d'un pavelló i d'un moment...

(I a la fotografia, les vostres cares de felicitat, els vostres somriures; una gran part de la representació de Lleida!)

Generals 2008

2008-01-10T16:43:00.000+01:00

El Congrés ha modificat la llei sobre el vot per correu, fent-lo més accessible.

Fins fa ben poc, només els espanyols empadronats en un país estranger tenien dret a vot, tots aquells que hi residien i estaven inscrits en el cens d'una població espanyola no podien votar, de no ser que viatgessin fins a la Península el dia de les eleccions. I el govern actual, fa pocs dies que ha ft la llei més amplia, facilitant així, que molta més gent pugui exercir el dret de vot.

Gràcies a aquesta nova mesura, només cal anar a inscriure's a l'Embaixada o Consulat Espanyol corresponent com a "No resident", demanar el vot i enviar-lo per correu certificat a Espanya, al districte censal corresponent.

Així docs, es calcula que aquesta modificació afectarà, aproximadament, 50.000 persones, 25.000 de les quals son estudiants de la beca Erasmus. Per tant, hem d'aprofitar que poguem gaudir d'aquest avantatge, i hem de votar, hem d'aconseguir el 80% de participació a què feia referència la Jordina.

Feliç 2008!

2008-01-03T00:24:00.000+01:00

No vull escriure un post reflexionant sobre el 2007, ni vull fer una llista de bons propòsits pel 2008.

Només vull que disfruteu tant com pugueu de tot allò que vindrà o de tot allò que podeu fer que vingui i que, sobretot, no deixeu de somriure mai, mai, perquè no sabeu si el vostre somriure pot fer feliç algú...

De ben segur que el farà feliç... FELIÇ ANY NOU A TOTS!

Fête des Lumières

2007-12-09T16:12:00.001+01:00

Aquest cap de setmana la ciutat de Lyon s'ha vestit de gala per celebrar, un cop més, la fête des Lumières. Des del dia 6 i fins avui al vespre es poden admirar més de 40 obres en què el motiu principal és la llum i que es troben per tots els punts de la ciutat. A més, els artistes, relacionen les obres amb els monuments o els llocs més importants de Lyon per, així, fer-la molt més atractiva.

S'esperaven aproximadament 4 milions de visitants, i el metro, ahir a partir de les 4 de la tarda i fins a les 5 de la matinada era gratuit. A part, les sortides i entrades de metro de les principals estacions estaven dividides per entrada i sortida i per linies, perquè la gent no s'hi amuntegués i no es produíssin accidents. També he de dir que ahir, anar amb el metro era molt, però que molt agobiant, així que les aspirants a lyoneses vam decidir no sortir de casa a la nit. Definitivament, la qüestió és veure les coses dijous i divendres, i dissabte fer un plan més light, sense metro i sense anar al centre...je,je.

Un altre element important de la festa ha estat la visita del German, que m'ha fet portar un ritme frenètic de classes, turisme i vida social que m'han esgotat (i a ell també!) però que ha valgut moltíssim la pena.

A més a més, ahir, els lyonesos van treure espelmetes a la finestra per donar-li les gràcies a Maria per haver-los previngut de la catastrofe i per parar la pluja una nit fatídica en què s'havien d'inaugurar les obres de restauració molt importants. I la veritat és que feia goig, la gent no només treu una espelmeta, sinó que fan veritables obres d'art a les finestres! Jo també vaig treure la meva, una "bougie" (espelma) del telethón, que és com la marató de TV3 i aquest any donava els fons a la investigació de malalties musculars infantils, i que els nens havien pintat pel 8 de desembre.

I aquesta setmana tinc exàmens finals, milions de treballs, últimes classes abans de Nadal... així que disculpeu-me si deixo el blog una mica abandonat!

Us deixo amb fotos de Lyon en Lumières!

Fins aviat.

Le Beaujolais nouveau est arrivé

2007-11-18T20:24:00.000+01:00

Hola! Volia escriure aquest post abans, però degut a molèsties impertinents de la xarxa internet de la residència, m'ha estat impossible.

Dimecres a la tarda vaig marxar amb la universistat a una excursió a Beaujeu, el poble del Beaujolais per excel·lència, per tal de celebrar l'arribada del nou vi. A la tarda, vam fer una visita a unes caves amb degustació de vi i animacions populars d'allò més curioses, incloses, i després vam anar cap al poblet aquest, que per no tenir, no té ni un lloc on aparcar els busos i has de caminar 30 minuts des d'on hi ha lloc fins on es fa la celebració!

La temperatura ambient (entre 2 graus i menys no sé quants) ajuda a passar-s'ho d'allò més bé. Hi ha una degustació de vins i de productes regionals a la plaça del poble i, cap allà les 8, es buida tot i la gent busca un lloc calentet on sopar i on recuperar la sensibilitat dels peus, de les mans, del nas... per després tornar a sortir a les 11, per la desfilada dels flambeux, tot el poble porta les antorxes fins al lloc central de la celebració, la gent va amb gorros super bonics, porten globus, van contents... I a les 12 es fa l'arribada del Beaujolais nouveau, amb un compte enrere popular i una degustació del nou vi totalment gratuita, focs artificials, cançons...

Una de les coses més curioses de tot això és que el Beaujolais, és com si fos la Sangria Don Simon en quant a qualitat de vi... i doncs, li fan la festa més popular i coneguda arreu del món! Però bueno, francesos...jejejejeje. (Disculpa'm Eric)

I l'altra cosa curiosa és que, durant la celebració hi ha xarangues que van pels bars i pels carrers animant l'ambient, però...com l'animen? Amb cançons espanyoles! I tu veus a tots els francesos a la plaça del poble ballant "paquito el xocolatero", cantant "qué viva españa", fent la melodia de "clavelitos" i un repertori de cançons de pura cepa que ara mateix no puc recordar! I el millor de tot és que, en aquell moment, t'entra una nostalgia, un sentiment de caloreta interna, d'alguna cosa que s'assembla a allò a que tu estàs acostumat...que fins i tot t'agrada! jejeje.

Us deixo amb una foto amb dos noies mexicanes que fan dansa amb mi, perquè vegueu que la temperatura ambient va estar molt disposada a ajudar-nos i va dir...doncs pose-m'hi una mica de neu al paisatge, que quedarà més bonic!

Un petó