FULLEDA

2009-07-06T10:31:00.000-07:00

Anoia Diari
Martí Soler - Informàtic
Macroeconomia Vs Microeconomia

divendres, 03 juliol 2009. 12.15h

Les energies renovables és una aposta decidida per la sostenibilitat i la modernització del sector industrial vital per Catalunya. Però la implantació d'aquest sector no pot anar de cap manera en direcció oposada a la xarxa econòmica de la zona on s'implanta (microeconomia) o del seu potencial desenvolupament. Les interaccions econòmiques locals son bàsiques pel progrés de la gent de la zona i farien bé els polítics (sinó ho fan ja) d'assegurar- se una bona salut d'aquest sector. La implantació de parcs eòlic a Catalunya sembla patir el mal de pensar només en la macroeconomia i no té en conte les particularitats econòmiques de les zones on s'implanten aquest parcs. A l'Anoia les xifres de l'atur son bastant preocupants i a Orpí no és una excepció. Davant aquesta problemàtica s'han de buscar solucions i inversions. La implantació d'un parc eòlic a Orpí no sembla una sortida a aquesta problemàtica. Aporta llocs de treball locals? NO. Aporta valor al territori? NO. Sembla que l'únic que en treurem és la recaptació d'impostos dels ajuntaments implicats. Però, quin sentit té això?, pressupostos municipals sanejats i la gent marxant de la zona per no poder-se guanyar la vida. Quina aposta es pot fer a la zona per millorar?. Podríem anar a la SEAT a negociar la construcció d'una nova planta per produir un nou model de cotxe. Però amb les infraestructures que tenim ...(una carretera que per no tenir no té ni línia de separació de carril), em sembla que és bastant clar que difícilment ens vindran de fora a salvar-nos econòmicament. Però a Orpí i a la zona tenim un brillant en brut que són els paissatges naturals plens de racons amb encant. Tinc la absoluta certesa que la solució econòmica passa per potenciar el sector turístic, dignificant els entorns rurals, la pagesia i els nostre boscos. I dic això amb tanta contundència no per inspiració divina, ni per ser un gran analista econòmic, sinó perquè la constatació de tot això la tenim davant dels nostres nassos : La Llacuna. La Llacuna és un petit poble de la zona que fa molts anys que aposta per aquest sector i al meu parer els hi va molt bé: comerços oberts els diumenges ( si ho fan deu ser que venen, no?), les cases molt restaurades i població en creixement. Farien bé les autoritats competents de reflexionar sobre la implantació de infraestructures macroeconòmiques que van en direcció oposada a la gent del territori i les seves possibilitats de progrés econòmic. Simplement que ho facin per estalviar-se maldecaps endèmics de difícil solució en el futur.

2009-05-02T02:29:00.000-07:00

IPCENA PROPOSA LA PRESENTACIÓ D'UNA SOL·LICITUD A L'AJUNTAMENT DE FULLEDA PER A L'ENDERROCAMENT DELS AEROGENERADORS I EL RETORN A LA SITUACIÓ ANTERIOR

És la que us adjuntem a continuació i que caldria dirigir a l'Ajuntament de Fulleda.

I L · L M A. S E N Y O R A:

En................................................................, major d’ edat, amb domicili a efectes de notificacions a............................., carrer................................, núm............, proveït del D.N.I. núm. .............................., compareix i com millor procedeixi en Dret, DIU:

Que al paratge de la Serra de Vilobí s’ha instal·lat un parc eòlic compost per 33 aerogeneradors de 1.500KW cadascun, alguns dels quals es troben ubicats dins del terme municipal de Fulleda i que, per les raons que es diran més endavant, son il·legals per vulnerar greument l’ordenament jurídic urbanístic.

Que davant del que s’acaba de dir, sol·licito, a l’empara de l’article 191 i 200 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i de l’ article 264 i 269 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, l ‘ incoació d’un procediment de protecció de la legalitat urbanística, amb l’ inici d’un expedient de revisió de les llicències que han emparat les obres d’ instal·lació de l’ esmentat parc eòlic (si es que existeixen) i la posterior anul·lació de les mateixes, així com l’adopció de les mesures de restauració del medi físic al seu estat anterior, mitjançant l’enderrocament de tot el que s’ha construït amb infracció de l’ ordenament jurídic urbanístic i la reposició dels terrenys al seu estat original.

LEGITIMACIÓ

A) Activa.- A tenor de l’ article 12,1 del DL 1/2005 de 26 de juliol, el compareixent es considera legitimat activament per a l’ interposició del present escrit, atès que exercita l’ acció pública contemplada en el precepte que s’ acaba de citar.

B) Passiva.- El compareixent entén que l’ Ajuntament de Fulleda està legitimat passivament, de conformitat amb allò que prescriuen els articles 42 y 79,2 de la Llei 4/1999 de modificació de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de RJAPAC.

TERMINI

De conformitat amb allò que disposen els articles 12,2 y 219 del DL 1/2005 de 26 de juliol i l’article 268 del D305/06 de 18 de juliol, el present escrit es formula dins del termini legal assenyalat pels preceptes citats, ja que els mateixos estableixen un termini de fins a 6 anys després de finalitzada l’obra que motiva l’ impugnació.

Que en relació a tot el que antecedeix, formulo las següents

AL·LEGACIONS

Primera.- El parc eòlic instal·lat sobre la carena de la Serra de Vilobí està format per 33 aerogeneradors, cadascun d’ells de 80 m d’alçada, tres pales de 77 m de diàmetre i amb una potència unitària de 1,500MW, tractant-se d’una central de producció d’energia que dona servei a un àmbit, no sols plurimunicipal si no, fins i tot, pluricomarcal, per la qual cosa nomes pot ser considerat com un autèntic sistema general.

Segona.- De conformitat amb els articles 34 i 57 del Decret 1/05 de 26 de juliol i els articles 33 i 65 del Decret 305/06 de 18 de juliol, es la figura del pla general l’únic instrument jurídic urbanístic que pot vertebrar, estructurar, distribuir i organitzar l’estructura general i orgànica del territori i, en conseqüència, l’únic que pot preveure, fixar, ordenar i justificar l’emplaçament dels sistemes generals en cada tipus de sòl.

Tercera.- Per tant i atesa l’ indubtable naturalesa de sistema general del parc eòlic de la Serra de Vilobí, per a la seva implantació era preceptiva la seva previsió a nivell de planejament general, la qual cosa no s’ha fet, deixant així la central eòlica sense la deguda cobertura jurídica.

Quarta.- En conseqüència, el parc eòlic de la Serra de Vilobí es troba en una situació urbanística d’absoluta il·legalitat i les llicències municipals d’obres i activitats que l’emparen (en el cas que existeixin) tenen que ser revisades i, posteriorment, anul·lades, per vulnerar els articles 34 i 57 del DL1/05 i 33 i 65 del D305/06, ordenant la restauració de la situació creada al seu estat anterior, mitjançant l’enderrocament dels autogeneradors, la replantació de la vegetació i la reposició dels terrenys al seu estat inicial.

Per tot això,

SOL·LICITO: Que tenint per presentat aquest escrit se serveixi admetre’l i es tinguin per fetes, els efectes legals oportuns, les manifestacions contingudes en el mateix i, en conseqüència, es digni iniciar un expedient de revisió de les llicències que han emparat les obres d’ instal·lació del parc eòlic Serra de Vilobí (en el cas que existeixin) amb l’adopció, un cop anul·lades les mateixes, de les mesures de restauració corresponents, mitjançant l’enderrocament dels aerogeneradors, la replantació de la vegetació i la reposició dels terrenys al seu estat original, de conformitat amb els articles 191 i 200 del Decret Legislatiu 1/05 de 26 de juliol i 264 i 269 del Decret 305/06 de 18 de juliol.

Es just.

Fulleda, .... de ....................de 2009.

IL·LMA. SRA. ALCALDESSA-PRESIDENTA DE L’ AJUNTAMENT DE FULLEDA.

2009-05-02T02:12:00.000-07:00

EL PUNT 28.04.09

Els ecologistes s'oposen a la línia que ha d'evacuar l'electricitat dels parcs eòlics del Baix Ebre i la Terra Alta

29/04/09 02:00 - Tortosa - R.Royo

El Gepec i la Plataforma en Defensa de la Terra Alta han presentat als serveis territorials d'Economia i Finances de les Terres de l'Ebre al·legacions contra la línia elèctrica que la societat Berta, integrada per les empreses eòliques Tarraco Eòlica, Totvent 2000 i Generació d'Energia, projecten a cavall de les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta per evacuar l'electricitat dels parcs eòlics projectats als termes municipals de Benifallet, Xerta, Pinell de Brai i Prat de Comte.
Segons els ecologistes, aquesta línia «amenaça els darrers paratges naturals de la Terra Alta, que per desgràcia han quedat intencionadament exclosos del pla d'espais naturals de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 gràcies a la tasca especulativa dels nostres polítics», diu en un comunicat el Gepec. Concretament, alerten que les instal·lacions elèctriques previstes –des de subestacions fins a línies– afectaran paratges tan característics com ara la Fontcalda i la serra de Pàndols i que, a més, són «inadmissiblement» propers al parc natural dels Ports. En total, han presentat una vintena d'al·legacions que posen èmfasi en els perjudicis en la fauna i la flora de la zona, i també en els espais de la batalla de l'Ebre. A més, posen de manifest «mancances i errors» que conté l'estudi d'impacte ambiental i «irregularitats» en la tramitació de l'expedient. La Plataforma de la Terra Alta també estudia presentar una queixa a la Unió Europea contra aquest projecte per l'incompliment de la directiva marc d'aus.

El projecte de Berta inclou l'adequació i construcció, en alguns punts, de la xarxa de Red Eléctrica de España (REE) de Tortosa a Ascó.

2009-04-21T05:32:00.000-07:00

EL PUNT 21.04.09

L'Estat marca llocs aptes per als parcs eòlics marins

21/04/09 02:00 - Girona -

L'Estat ha fet públic un estudi del litoral a través del qual s'indiquen les zones susceptibles d'instal·lar-hi parcs eòlics marins. Pel que fa a les comarques gironines, el cap de Creus és l'única gran zona exclosa, mentre que la resta s'ha declarat majoritàriament com a zona apta, però amb condicionants. Les zones disponibles amb més facilitat són ja a unes quantes milles mar endins.

2009-04-21T05:27:00.000-07:00

Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia - molins, energies renovables, plataforma
Les energies renovables
dijous, 16 abril 2009. 11.30h

La Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia està cada dia més ingratament sorpresa amb les estratègies i dinàmiques que segueixen tant els ajuntaments afectats per la implantació del parc, com la promotora ERA (Energies Renovables de l’Anoia). Fa mesos que estem esperant la informació i les explicacions pertinents davant la imminent construcció d’un parc eòlic a la Serra de Feixes i Orpinell. Projecte que canviarà completament la fisonomia del nostre territori, que malmetrà part important de l’entorn de la comarca i que tindrà uns efectes i unes repercussions a nivell ambiental i econòmic irreversibles. Aquest moment, doncs, sembla que no ha d’arribar mai.Mentre tant, des de la Plataforma seguim indagant i buscant quins són els processos que han de seguir les empreses i els ajuntaments per tal d’aconseguir tots els permisos i requisits necessaris per a la implantació del parc. Mentre promotora i ajuntaments van tirant endavant les gestions que han de fer, tota la mobilització i el reclam dels ciutadans i ciutadanes dels seus pobles, i de la resta de la comarca, només ha servit per intensificar aquest secretisme que tant els caracteritza i potenciar l’ambigüitat dels alcaldes pel que fa a aquest tema.
Sabem que, quan un municipi no està a favor d’un projecte d’aquest tipus, i es nega a que passi pel seu territori, el projecte s’ha de retirar o bé, canviar el traçat. És el cas de Carme i la Llacuna. Ambdós ajuntaments es van negar a que el parc eòlic passés per als seus pobles i han hagut de reformular el traçat del parc, de manera que ara passa pocs metres més enllà dels límits dels municipis. De manera que ara, no només són pobles igualment perjudicats pel parc eòlic, sinó que, a més, han perdut poder de decisió en un projecte que, vint metres més amunt, vint metres més avall, tindrà unes repercussions a la gent que hi viu.
Així com se sap que els representants de Carme i la Llacuna es van posicionar en contra del parc eòlic i que, Juli Urgell, alcalde d’Orpí, ho va fer a favor; ens sorprèn l’ambigüitat i la manca de criteri dels altres pobles afectats. Hi ha els alcaldes Servand Casas de St. Joan de Mediona, Ramón Ferri de la Torre de Claramunt i Josep Maria Torrens de Sta. Maria de Miralles, que mantenen un doble discurs: per una banda, als plens dels ajuntaments diuen que no volen el parc eòlic, però per altra banda, si aquesta decisió l’haguessin formulat en ferm segur que no es podria tirar endavant la construcció del parc eòlic.
No ens deixa de sorprendre que moltes vegades els ajuntaments reclamen més competències municipals per a gestionar des de més a prop (i suposadament d’una manera més efectiva) els propis pobles i ciutats, i que per altra banda, quan disposen d’aquestes competències, en aquest cas relatives a la projecció del Parc eòlic d’Orpí, demostrin aquesta incapacitat per a gestionar el propi territori. Es tracta d’ajuntaments rurals que no els preocupa que els seus vilatans visquin a una distància d’un molí inferior a la que estipula la llei i que l’activitat agrícola, ramadera i turística de la zona es vegi perjudicada? es tracta d’ajuntaments que disposen d’un entorn privilegiat i que estan disposats a malmetre’l a les espatlles dels que representen? es tracta d’ajuntaments egoistes que no poden veure més enllà dels límits físics del territori i que no tenen ganes de comprendre que aquest projecte també tindrà repercussions en aquells pobles que no el volen, demostrant una manca de solidaritat amb els pobles veïns? es tracta d’ajuntaments que s’han vist sobrepassats per l’envergadura del projecte i que han acabat demanat ajuda a la Diputació de Barcelona, eximint-se de les seves responsabilitats? es tracta d’uns ajuntaments, els representants dels quals es creuen en el dret de fer qualsevol cosa durant seu mandat, més enllà del sentit real de la paraula democràcia i deixant de banda la opinió i la inquietud dels ciutadans dels pobles? es tracta d’ajuntaments que enlloc d’haver obert un procés de decisió participatiu i vinculant, han preferit fugir d’estudi, no posicionar-se amb claredat i esperar a que el projecte segueixi el seu propi curs, fins que arribi el dia que ja no hi puguin fer res.
Aquesta doble moral, però, no només es viu en els ajuntaments. També la promotora ERA que s’enorgulleix dels beneficis econòmics que durà el parc eòlic als pobles de zona, ha firmat un acord d’adquisició de la instal•lació eòlica a l’empresa Energi E2 Renovables Iberica, filial de la danesa EON. I no només això, sinó que per altra banda, també hi ha els nous accionistes d’ERA, Bodegues Torres, que per una banda fabriquen vins ecològics i per altra banda, busquen el benefici econòmic a costa de la implantació d’un parc eòlic, dos molins dels quals s’instal•laran dins els seus terrenys.La Plataforma Salvem El Pulmó Verd de l’Anoia no ens deixem de sorprendre amb tota la informació que ens arriba. Cada vegada està més clar que darrera d’aquest projecte no hi ha la intenció de produir una energia neta i renovable per al poble, sinó que darrera d’aquest projecte hi ha uns interessos econòmics i especulatius molt evidents. Amb tot això, encara ens deixa més escandalitzats se’ns acusi d’estar en contra de les energies renovables i que se’ns titlli d’estar rebotats amb el projecte “perquè ens ha tocat a nosaltres”. Fins a quin punt els ajuntaments, la promotora ERA i els seus socis i accionistes, persegueixen una sostenibilitat del territori o simplement busquen un benefici econòmic disfressat darrera d’un discurs de pseudoecologisme, que per altra banda, queda molt bé de cara a la galeria. Esperem que aquesta informació serveixi per fer una reflexió sobre què entenem per sostenibilitat i energia renovable i animem a tothom a seguir informat des del web www.pulmoverdanoia. org.
Perquè l’Anoia és comarca rural i volem que segueixi així: No al parc eòlic d’Orpí!

2009-04-09T15:15:00.000-07:00

EL PUNT 02.04.09

La importació d'electricitat s'ha triplicat a Catalunya en només quatre anys

Els enginyers de camins avisen que caldrà «saturar» el territori d'aerogeneradors i plaques solars si es vol arribar al 12%

2/04/09 02:00 - Barcelona - xavier miró email protegit

1
Des del 2005 la dependència elèctrica de Catalunya respecte de l'exterior s'ha triplicat perquè les noves fonts de producció pròpies no han augmentat en la proporció del consum, segons el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Catalunya no arribarà l'any vinent als 3.000 megawatts (MW) eòlics que preveia el pla de l'energia però sí que n'hi haurà 2.000 quan avui només en funcionen 420. El col·legi demana al govern una revisió dels objectius i les taxes de creixement del pla de l'energia 2006-2015 i un impuls decidit de les energies renovables, les noves centrals de cicle combinat així com la renovació dels contractes d'explotació a les centrals nuclears, aquesta una decisió que ha de prendre el govern de l'Estat.

El govern català elabora el pla especial urbanístic per construir al municipi gironí de Bescanó una central tèrmica de 400 megawatts de potència i s'estan construint dos grups de 850 MW en conjunt al port de Barcelona. També ha autoritzat recentment una cinquantena de nous parcs eòlics amb una potència conjunta prevista de 1.528 MW. La central tèrmica gironina no estarà a punt l'any vinent i els nous parcs eòlics no permetran arribar als 3.000 MW, dos objectius previstos en el pla de l'energia de Catalunya pel 2010. Però, en canvi, sí que es preveu que els 850 MW tèrmics del port de Barcelona ja estiguin el 2010 a la xarxa, un aspecte que l'informe del col·legi no recull en la seva anàlisi. El govern català ja ha deixat clar darrerament que revisarà els objectius i terminis del pla energètic del país per adaptar-los a la situació actual i a les perspectives de futur marcades per la crisi econòmica internacional.

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya demana la revisió del pla en vista de «l'incompliment del programa previst» i davant la tendència creixent a l'augment de les importacions elèctriques del país tot i que el percentatge d'augment de consum ja és avui inferior al previst en el pla. En aquest sentit, el col·legi ha fet una anàlisi de la situació en què recorda que les importacions representen el 18,8% de l'electricitat consumida, 3,5 vegades més que només fa 4 anys. Sense fer cap esment a les llargues aturades que han tingut les dues centrals nuclears els darrers anys per incidents afegits a les recàrregues de combustible, el col·legi atribueix la disminució de la producció elèctrica a la caiguda de la producció hidroelèctrica i de les plantes de carbó i fueloil, que no han estat substituïdes per renovables i tèrmiques noves. A més, assenyalen que l'augment del consum es mantindrà, per exemple, en el transport ferroviari i les noves plantes de producció d'aigua. El col·legi calcula que aquests dos sectors podrien arribar a augments puntuals del 10% del consum amb motiu de l'entrada en funcionament de tota la línia del tren d'alta velocitat (TAV) i de les noves plantes dessalinitzadores, de reaprofitament i bombeig d'aigua. En vista d'aquesta diagnosi, l'organisme demana mesures prioritàries d'estalvi i eficiència energètica, i la diversificació de l'oferta de centres de producció elèctrica, amb una incidència especial en les energies renovables però sense aturar l'energia nuclear.

Centrals hidràuliques
Pel que fa a la hidràulica, l'organisme proposa augmentar la potència en embassaments existents i aprofitar elèctricament preses que avui només serveixen per a abastament d'aigua com Sant Ponç i la Llosa del Cavall. Tot i demanar una oferta diversificada de fonts de producció «amb una gran incidència en les energies renovables», curiosament, pel que fa a l'eòlica i la solar, l'anàlisi que fa el col·legi afirma que per assolir l'objectiu que Catalunya tingui el 12% d'electricitat provinent d'aerogeneradors i plaques solars caldrà «saturar el territori català», una solució «del tot inviable» segons els enginyers. El col·legi també considera imprescindible la interconnexió de les línies de transport elèctric amb França i la connexió del gasoducte Martorell-Figueres amb la xarxa europea a través de França. En darrer terme, també recomana estudiar la construcció de dipòsits estratègics de gas per incrementar les reserves, per exemple, aprofitant les antigues bosses de petroli de la costa tarragonina.

Aposten per la renovació dels permisos a les nuclears
De fet, l'anàlisi que fa el col·legi busca de manera força evident reivindicar el paper de l'energia nuclear com a garantia de subministrament a Catalunya i com a sortida de futur per fer front al canvi climàtic. En primer terme recorda que Vandellòs II i Ascó I i II cobreixen el 40,8% de la demanda bruta d'electricitat a Catalunya. Continua afirmant que la producció elèctrica procedeix a Catalunya en un 89,4% d'energies no renovables com les centrals nuclears i les tèrmiques o de carbó i fueloil. I encara recorda que del 10,6% renovable, fins al 79% és hidroelèctrica i les eòliques, solars i de biomassa només representen l'1,8% restant. Joan Lluís Quer, responsable de la comissió d'aigua i energia del col·legi, admet que a Ascó i Vandellòs s'hi han produït els darrers anys «episodis que han posat en dubte la seguretat» així com el fet que no es pot «dissociar l'energia nuclear d'una gestió exquisida». Amb tot, la posició final de l'organisme és la defensa de la renovació dels contractes d'explotació de les centrals de l'Estat espanyol, la primera de les quals haurà de decidir el govern espanyol aquest juliol amb Santa Maria de Garoña. De manera directa el col·legi defensa l'energia nuclear com «a millor alternativa energètica a gran escala no emissora de gasos amb efecte hivernacle». Finalment, els enginyers de camins també demanen al govern espanyol que decideixi ja l'emplaçament del magatzem centralitzat de residus radioactius que s'ha de construir a l'Estat

2009-04-09T15:12:00.000-07:00

Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia

“No estem en contra de les energies renovables, però s’ha de mirar bé on s’ubiquen”
Medi ambient

dimecres, 08 abril 2009. 03.00h

Aquest dilluns de Pasqua, la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia, reprendrà les seves xerrades informatives que tenen com a objectiu i conscienciar als anoiencs de la vora d’Orpí, Miralles i Mediona ‘que el projecte del Parc eòlic d’Orpí és completament inapropiat pel territori i que tindrà negatives repercussions tant per la població de la zona com per la muntanya’. Aquest parc estava inicialment projectat afectant Carme i la Llacuna, però es va redefinir per l’oposició rotunda d’aquests municipis.

Redefinició del projecteDiverses al·legacions presentades per ciutadans, per la Plataforma i el NO rotund de Carme i La Llacuna van portar als promotors del projecte (d'Orpí) a redefinir el traçat del parc eòlic. La nova definició del parc fa que ara, els termes municipals afectats siguin (a banda d'Orpí i La Torre de Claramunt) Miralles i Sant Joan de Mediona. Segons la Plataforma aquest nou traçat situa els molins al límit amb els municipis que van rebutjar el projecte, i per exemple l'obra prevista a Mediona afecta més als habitants de Les Pinedes d'Armengol.SecretismeDes de la Plataforma s'ha denunciat des del principi que ni la promotora ni els ajuntaments que han acceptat el projecte (pel qual ja han emès llicències d'obra) no han informat als ciutadans, ni del que s'ha previst ni de les repercussions al territori. Aquest 'secretisme' és una de les principals queixes de la plataforma. 'Des que saben que estem recollint al·legacions i que estem donant a conèixer el que volen fer, ens han tancat més portes i és més difícil accedir a la informació'.

Característiques del projecte

El parc eòlic d'Orpí preveu la construcció de 14 molins de 150 metres d'alçada (com les torres Mapfre de Barcelona) i de 35 megawatts de potència. Des de la Plataforma reiteren que la principal destrossa no serà només per la immensitat dels molins, sinó per 'totes les carreteres i vies d'accés que s'hauran de fer a la muntanya per fer-hi passar camions de dimensions enormes, que a més a més hauran de tenir lloc per girar'. Podeu veure'n simulacions a la webLa serra d’Orpí llinda amb Espais d’Interès NacionalLa serralada d'Orpi és una serralada verge, 'no està protegida per la manca d'actuació de l'alcalde, però que està entremig de dues zones protegides amb les que comparteix la mateixa zona boscosa, flora i fauna'. Es tracta d'Ancosa-Montagut i Miralles-Queralt (inclòs en la Xarxa Natura 2000).Així mateix des de la Plataforma recorden que aquesta zona és rica en patrimoni històric, amb jaciments i amb flora i fauna autòctones que 'se n'aniran quan es quedin sense medi, no només per l'impacte visual sinó també sonor, que afecta als animals i de fet, també a les persones encara que la freqüència del soroll sigui baixa, però no inexistent'

La Plataforma continua la tasca informativa

La xerrada prevista per aquest dilluns a Coll Bas és només una de les accions que es fan des de la plataforma ja que fa més d'un any que tenen com a prioritat informar a la gent dels voltants d'aquest projecte 'que s'està fent d'esquenes al territori i als seus habitants'. En aquest sentit tenen previst fer en les properes setmanes una xerrada a Les Pinedes d'Armengol, 'un dels punts més perjudicats on la majoria d'habitants encara no en saben res'.‘No estem en contra de les energies renovables'Des de la Plataforma insisteixen que no són contraris a les energies renovables, però que 's'ha de mirar bé on es posen'. Destaquen, tanmateix, que l'Anoia acull una part molt important dels parcs eòlics en funcionament i dels projectats d'arreu de Catalunya, i temen, en aquest sentit 'que no s'estigui caient en una moda, i que les promotores s'aprofitin de les finances més justes dels petits municipis temptant-los amb uns projectes que representarien uns ingressos extres, al marge del que pugui representar ambientalment pel municipi'.Lamenten que es vulgui vendre economia sota el nom d'ecologisme i que es 'pinti com un atractiu turístic quan els visitants que poden portar els molins, seran escoles i altres estudiosos que no aniran a fer res als municipis de la vora, ja que podran tornar ràpidament cap a les escoles'.

Per tot plegat, des de la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l'Anoia conviden a tothom a consultar la seva pàgina web i a unir-se al manifest per poder aturar aquest projecte que encara està pendent de l'elaboració de l'informe d'impacte ambiental.

2009-03-13T07:57:00.000-07:00

CAMINADA POPULAR

La plataforma per la defensa de la Vall del Corb, IPCENA i veïns afectats convoquen el diumenge 15 de març, a les 11 del matí, al poble de Montblanquet, per iniciar des d’allí una ruta, tot visitant les serres del Tallat i Vilobí. Els advocats que han portat el cas i els membres de les diferents entitats que han donat suport a aquests processos judicials explicaran el perquè s’han declarat il·legals aquestes centrals eòliques i les seves conseqüències.

Tothom hi és benvingut!

Hi haurà esmorzar per a tothom!

Us hi esperem!

EL VOSTRE SUPORT ECONÒMIC ÉS IMPORTANT!

Amics,

Com ja coneixereu per la premsa, en relació al recurs que vàrem interposat contra les autoritzacions de les centrals eòliques de les serres del Tallat i Vilobí, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha dictat sentència.En ella s’estima en part les nostres demandes, i s’anul•len les llicències atorgades, quedant les instal•lacions fetes en situació il•legal.És una victòria important, que posa en evidència les irregularitats que hem estat denunciant.És una victòria parcial, ja que la Generalitat i la empresa han presentat recurs al Tribunal Suprem, i els nostres advocats estan preparant la resposta.De nou es necessiten diners per pagar les despeses judicials (uns 6400 €).Contem amb el recolzament de la gent que fins ara ha estat lluitant en contra dels “parcs” per fer front a aquesta despesa.

Demanem les aportacions que us sigui possibles, orientativament d’uns 50 € per persona.Feu-nos arribar les vostres aportacions el dia de la caminada, o si ho preferiu, podeu ingressar-la directament al compte corrent núm. 3183 0800 80 0000648927 d'ARQUIA caixa d’arquitectes.

COORDINADORA PER A LA DEFENSA DE LA TERRA (Urgell - Segarra - Conca de Barberà - Les Garrigues)

IPCENA - EdC Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural

Pl. Gramàtics, 2 baixos

25002 Lleida

973 26 37 93

www.ipcena.org

2009-03-09T13:02:00.000-07:00

EL PERIÓDICO 09.03.09

Catalunya impulsarà l'energia eòlica amb miniparcs

• L'Alt Empordà acollirà un pla pioner per aprofitar la força de la tramuntana
• Una empresa proposa una xarxa de dos molins de gran envergadura a 32 pobles

FERRAN COSCULLUELA FIGUERES
Parlar de l'Alt Empordà és parlar de la tramuntana. El vent del nord és un senyal d'identitat que s'ha convertit en un valuós patrimoni gràcies al desenvolupament de l'energia eòlica. La Generalitat vol multiplicar per vuit la generació d'aquesta classe d'energia abans del 2015. Per això prepara un decret que establirà les zones on s'ubicaran els grans parcs i que, a més, facilitarà la implantació de minicentrals de fins a 10 megawatts. Aquest ventall de possibilitats ha convertit l'Alt Empordà en una zona privilegiada cap on ja han dirigit les seves mirades algunes empreses del sector.La Generalitat i els alcaldes veuen amb simpatia aquestes iniciatives, conscients que aquest petroli net és una font de riquesa permanent que pot socórrer les malparades arques municipals. "Si m'he de decidir entre una central de cicle combinat o un parc eòlic, ho tinc molt clar", afirma l'alcalde d'un municipi de la zona que ha estat festejat per dues companyies. L'únic que no tenen clar els ajuntaments és quina proposta és la millor per desenvolupar aquesta font d'energia.

EN ESTUDI "Hi ha projectes que em semblen correctes, i hem d'impulsar l'energia eòlica. Ara bé, s'han d'estudiar en profunditat i consensuar entre tots el model que volem aplicar al territori", explica Pere Vila, president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Per això, el consell ha decidit encarregar un estudi a una consultora perquè racionalitzi i ordeni l'arribada de les energies renovables.Els alcaldes de l'Alt Empordà són conscients que el seu territori és deficitari des del punt de vista ener- gètic. És a dir, que són consumidors d'energia però que amb prou feines en generen (a la comarca no hi ha cap parc eòlic en funcionament) . Fins i tot naturalistes de renom com l'expresident de la Fundació Territori i Paisatge Jordi Sargatal reconeixen que l'Empordà ha de ser "coherent" i ha d'aportar el seu granet de sorra a través d'aquesta energia renovable.El problema no és el què, sinó el com. ¿Quin és el millor sistema per aprofitar el vent amb el mínim impacte sobre el territori? L'empresa Gamesa ha proposat un model pioner que, al seu entendre, resol aquesta qüestió. Es tracta d'instal.lar miniparcs de nou megawatts de potència a 32 municipis de la comarca. Cada terme municipal només albergaria dos aerogeneradors, encara que es tracta de molins gegantins de 120 metres d'altura amb pales que fan 64 metres de longitud.Els miniparcs formarien una xarxa radial soterrada que evacuaria l'energia a través de la subestació de la línia de molt alta tensió (MAT) que s'ha de construir a Santa Llogaia d'Àlguema. Cayo Fabra, gerent de Gamesa a Catalunya, assegura que els aerogeneradors no causarien molèsties perquè es col.locarien a uns 900 metres de distància dels nuclis habitats i suposarien, a més a més, unes compensacions anuals per als municipis d'uns 60.000 euros, quantitat equivalent a les despeses ordinàries d'un poble de 400 habitants. La previsió de Gamesa és començar a construir els parcs a mitjans de l'any que ve, per tenir-los a ple funcionament el 2011 Agustí Maure, director general d'Energia de la Generalitat, considera que es tracta d'un projecte "interessant" , que ajudaria a generar un 8% de l'energia eòlica que Catalunya haurà de produir durant els sis anys vinents per complir les exigències de la Unió Europea. En termes semblants s'ha pronunciat el delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, que ha aplaudit els esforços d'aquesta empresa per impulsar aquest projecte d'una forma consensuada amb el territori.

MÉS PROPOSTES Una altra solució és la que ofereix l'empresa Deenma, els comercials de la qual s'han entrevistat amb diversos alcaldes de l'Alt Empordà. En aquest cas no es tracta d'un projecte global per a tota la comarca, sinó que busca emplaçaments concrets. "Estem treballant en quatre comunitats autònomes, si en aquesta zona només aconseguim un parc, doncs en tindrem un i ja està", precisa Jaume Ferrando, director de la companyia.Els alcaldes han explicat que aquesta empresa proposa parcs de 10 megawatts formats per cinc molins. En aquest cas les mesures dels aerogeneradors són més reduïdes (torres de 60 metres i pales de 30, segons un dels comercials de la firma), però la superfície que ocupen és més gran, perquè els cinc molins han de guardar una separació d'uns 200 metres entre si.Ara bé, no tothom veu amb bons ulls aquestes iniciatives. Associacions ecologistes com Iaeden han acollit amb reticència l'arribada de les minicentrals. Al.leguen que se sumaran a la mitja dotzena de parcs que ja estan aprovats al territori i als quatre que estan en tramitació. "No volem que l'Empordà s'acabi convertint en un bosc de molins", van assenyalar.

Un decret escurçarà els tràmits per instal.lar molins
• El termini mitjà per obtenir una llicència passarà de set anys a un i tres mesos
• Catalunya ocupa el novè lloc d'Espanya a generar corrent amb el vent

AGUSTÍ SALA BARCELONA
La Direcció General d'Energia de la Generalitat considera molt positiu el projecte de crear una xarxa de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà. El Govern preveu aprovar a l'estiu un decret que escurçarà els tràmits necessaris per aixecar noves instal.lacions. El termini mitjà de tramitació per a la construcció d'un parc --equipaments eòlics a partir de 10 megawatts de potència-- passarà dels sis o set anys actuals a un període de 12 a 15 mesos.Catalunya ocupa el novè lloc en la classificació de producció d'energia eòlica a Espanya, que està encapçalada per Castella-la Manxa. El conseller d'Economia, Antoni Castells, preveu que el 2010 gairebé es quadrupliqui la potència eòlica. De fet, està previst passar dels 420 megawatts actuals a 1.575, sense incloure els plans de col.locar més molins a l'Alt Empordà.Aquesta xifra situaria la capacitat de produir corrent a través del vent gairebé a la meitat del que està previst fins al 2015 en el pla de l'energia (3.500 mv), ara en procés de revisió. El sector eòlic considera aquestes previsions "una mica optimistes", encara que admet que el 2009 es podria tancar amb uns 640 mv i el 2010, amb 1.200. Fins a l'estiu que ve, hi haurà en construcció a Catalunya 12 parcs: quatre a la Terra Alta, cinc a l'Anoia, un a l'Alt Camp, un a la Conca de Barberà i un altre al Segrià, segons fonts de la patronal del sector Eoliccat.L'any passat, Catalunya va ser una de les comunitats on més va créixer la capacitat eòlica, el 22,42%, encara que també sortia d'un nivell molt inferior al de les autonomies més actives. Segueix sent la novena per capacitat instal.lada, amb el 2,5% dels 16.740 mv comptabilitzats al conjunt d'Espanya l'1 de gener passat. Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Galícia són les tres primeres i superen els 3.000 mv.

ZONES PRIORITÀRIES L'objectiu és pujar posicions. I per a això és imprescindible el decret que reduirà els tràmits dels nous parcs eòlics. La normativa inclourà també les denominades zones de desenvolupament prioritari (ZDP), on es podran instal.lar els equips eòlics amb més de 10 mv mitjançant un sistema de concursos al qual podran optar els promotors que ho desitgin.Una àrea susceptible d'albergar una d'aquestes instal.lacions, la ubicació de la qual es coneixerà quan s'aprovi el decret d'agilització , haurà de tenir prou vent, un punt d'evacuació de l'energia produïda i viabilitat urbanística i paisatgística.Un altre dels elements per consolidar un sector fort de les energies renovables és estimular la creació d'empreses sòlides. Amb la pèrdua de pes en aquesta activitat, la presència de companyies especialitzades ha anat desapareixent a Catalunya. Una de les metes que s'ha marcat la Conselleria d'Economia és aconseguir cert "gruix empresarial" en aquesta activitat.

2009-01-14T10:01:00.000-08:00

>Al·legacions al prioratí coll de la Garganta>Al·legacions al coll de la Garganta>Les plataformes demanen que el futur decret afecti parcs aprovats en espera de fer-se>Unes sentències que reobren el debat eòlic a Catalunya>El rebuig a les grans centrals eòliques es rearma>Les plataformes del Camp i l'Ebre revifen el debat eòlic

Les plataformes demanen que el futur decret afecti parcs aprovats en espera de fer-se
Les plataformes demanen que el futur decret afecti parcs aprovats en espera de fer se el punt El decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantacio de parcs eolics i ...

Unes sentencies que reobren el debat eolic a Catalunya
#F#EDITORIAL #F#EDITORIAL Unes sentencies que reobren el debat eolic a Catalunya El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ha fet publiques aquesta setmana dues sentencies que, si les confirm...

Reviscolen els moviments antieolics
...organitzen les plataformes contraries, que ja preparen mobilitzacions conjuntes Les sentencies del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, conegudes aquesta setmana, que determinen que els parcs eolics de les serres del Tallat i Vilobi, entre la Conca de Barbera, l Urgell i les Garrigues, vulneren la llei d urbanisme perque son en sol rustic, no nomes han estat acollides amb alegria, pel pre...

2009-01-09T09:24:00.000-08:00

LA JUSTÍCIA DECLARA IL·LEGALS ELS PARCS EÒLICS SITUATS EN TERRITORI FULLEDENC I EN ELS TERMES PROPERS DE TARRÉS, VALLBONA I PASSANANT

Com ja havia advertit reiteradament la Plataforma de Fulleda, no es poden fer les coses d'una manera tan barroera i contra tota legalitat.

L'engany reiterat de l'empresa adjudicatària, amb el concurs de la totalitat de les administracions catalanes, considerant diversos parcs el que NOMÉS ERA UN, s'ha estavellat, per un cop, contra el mur de la justícia.

Després d'això, exigim l'aturada immediata de qualsevol acció tendent a la construcció del monstruós parcs del Pla de Tossalets, al terme de Fulleda.

NO, ARA I SEMPRE, AL PARC DEL PLA DE TOSSALETS!!!!!!!!!!!!!

LA NOTÍCIA A DIVERSOS MITJANS

Barcelona
El TSJC declara il·legals dos parcs eòlics construïts en sòl rústic i obre la porta a invalidar desenes de centrals

Actualitzat a les 09:47 h 09/01/2009

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat il·legals des del punt de vista urbanístic els parcs eòlics de la serra del Tallat, a les Garrigues, i de la serra de Vilobí, a la Conca de Barberà en considerar que s'han de fer en sòl urbanitzable. Les sentències deneguen el permís a les centrals en considerar que no s'haurien d'haver construït en sòl rústic i obren la porta a recórrer contra desenes d'altres instal·lacions. Això, després que el grup ecologista Ipcena va denunciar el Departament de Treball i Indústria i l'empresa Acciona Energía en considerar que aquests dos parcs no comptaven amb prou suport ciutadà i feien malbé l'entorn. La Generalitat ha presentat un recurs contra la sentència.

La sentència afirma que l'emplaçament d'aquests parcs és incompatible amb el planejament urbanístic, segons ha explicat l'advocada de l'entitat ecologista Ipcena, Elena Moreno. La resolució judicial ha estat esperada amb interès per la majoria de les plataformes contràries a les centrals, ja que fins al 90% de les centrals estan sobre sòl rústic, segons ha afirmar l'advocat ambientalista Albert Calduch, que representa diversos d'aquestes col·lectius. La Generalitat, que ja ha presentat recurs de cassació, entén que la sentència no qüestiona en cap cas la legalitat de les autoritzacions de la Direcció General d'Energia. Els parcs eòlics poden continuar l'activitat mentre la sentència no sigui ferma.

http://www.3cat24.cat/noticia/349888/garrigues/La-justicia-declara-illegals-els-parcs-eolics-de-les-serres-del-Tallat-i-de-Vilobi

-------------------------------------------------------------------------------------------------

09/01/2009

Diari de Girona

Eólica-Un jutge obliga els parcs eòlics a ser compatibles amb els plans urbanístics

Un jutge obliga els parcs eòlics a ser compatibles amb els plans urbanístics
El Tribunal Superior de Justícia declara il·legals les instal·lacions ubicades a les serres lleidatanes de Vilobí i Tallat en dues sentències pioneres

Els parcs hauran d'estar avalats per la seva compatibilitat urbanística.

diari de girona

SENTÈNCIA PIONERA

Podria semblar contradictori que una entitat ecologista demanés la il·legalitat de dos parcs eòlics. El recurs que l'associació va presentar al TSJC va prosperar i, ara, una sentència pionera declara il·legals dos parcs eòlics de la serra lleidatana. El motiu és que són incompatibles amb els plans urbanístics i, en aquest cas, no es va comprovar. Els parcs están situats en una important zona de migració d'aus

BARCELONA EFE/DDG

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar il·legals dos parcs eòlics situats a les serres lleidatanes de Vilobí i Tallat, en dues pioneres sentències que exigeixen que aquest tipus d'infraestructures siguin compatibles amb el planejament urbanístic de la zona. L'associació Ecologistes de Catalunya va presentar ahir en roda de premsa les esmentades sentències, que, segons el seu portaveu, Joan Vázquez, obren la porta a la possibilitat de declarar il·legals molts altres parcs eòlics de Catalunya que van ser autoritzats sense estar previstos en un pla urbanístic general. Les sentències del TSJC, que encara no són ferms i poden ser recorregudes, declaren il·legals els parcs de la Serra del Tallat, situat entre Vallbona de les Monges i Passanant, a cavall de l'Urgell i de la tarraconense de Conca de Barberà, i de la Serra de Vilobí, ubicat entre Tarrés i Fulleda, que compten amb 33 aerogeneradors cadascun amb capacitat per produir de 50 megawatts. L'esmentada il·legalitat es basa, segons el TSJC, en el fet que els parcs, impulsats per l'empresa Acciona i que van ser autoritzats el 2005, requerien abans de la seva aprovació la tramitació d'un pla general d'àmbit supramunicipal -en afectar diferents localitats- que avalés la seva compatibilitat urbanística. Per al TSJC, donades les dimensions dels parcs, amb torres tubulars de 80 metres d'altura i pales de 77 metres de diàmetre, és "imprescindible urbanísticament la seva previsió" mitjançant un Pla General que vertebri, estructuri i organitzi el territori on estava previst instal·lar-los. Els ecologistes esperaran que la sentència sigui ferma per reclamar la seva execució i, per tant, la demolició dels dos parcs eòlics, que porten funcionant una mica menys d'un any. A més, l'associació va assegurar que distribuirà les sentències entre les plataformes que s'oposen als parcs eòlics perquè, segons la seva opinió, obre la possibilitat d'impugnar altres infraestructures similars construïdes a l'empara d'un decret autonòmic de l'any 2002 que simplificava la tramitació per instal·lar aerogeneradors a Catalunya. Autorització recorregudaL'autorització dels parcs de Vilobí i el Tallat va ser recorreguda pels ecologistes perquè consideren que aquestes dues infraestructures, que en realitat conformen una sola atès que estan molt pròximes, estan situades en una serra que serveix de frontera entre el litoral i l'interior català i que és "importantíssima" per a la migració d'aus. Joan Vázquez va criticar el "favoritisme" que va gaudir l'empresa Acciona per part del Govern de la Generalitat, tant de CiU com del primer tripartit, fins al punt que, segons el seu parer, no es va acceptar ni una sola de les al·legacions que les associacions ecologistes i veïnals van presentar contra els projectes eòlics. També va denunciar les "trampes" amb què van ser aprovats aquests parcs eòlics, que es van tramitar de forma separada, malgrat la seva proximitat, i sense superar el límit dels 50 megawatts perquè, d'aquesta forma, les condicions per a la seva autorització no eren tan dures. En el seu recurs, els ecologistes també van plantejar aquestes "trampes administratives" i van demanar a l'alt tribunal català que ordenés la demolició dels parcs eòlics. No obstant això, el TSJC va rebutjar la resta de pretensions plantejades en el recurs, per la qual cosa per aconseguir l'enderroc dels parcs eòlics hauran d'esperar a l'execució de la sentència una vegada sigui ferma, la qual cosa encara podria demorar-se anys.

http://www.istas.net/web/noticia_prensa.asp?idnoticia=14384

------------------------------------------------------------------------------------------------El TSJC obre la porta a invalidar els parcs eòlics que vulneren la llei d'urbanisme

Dues sentències deneguen el permís a les centrals del Tallat i Vilobí en considerar que s'han de fer en sòl urbanitzable

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decretat que dos parcs eòlics de les Garrigues, l'Urgell i la Conca de Barberà no s'haurien d'haver construït sobre sòl rústic en considerar-los un «veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic», tal com es determina en l'article 34 de la llei d'urbanisme de Catalunya. El tribunal ha denegat l'autorització administrativa atorgada per la direcció general d'Energia i Mines perquè la tramitació prevista per la Generalitat en l'energia eòlica obvia la llei urbanística i permet construir els aerogeneradors en terrenys en què no hi ha planejament. Tenint en compte que la gran majoria de parcs eòlics catalans es troben en sòls rústics, la sentència podria deixar a la corda fluixa desenes d'instal·lacions.Una central eòlica de 33 aerogeneradors de 80 metres d'alçada, amb tres pales de 77 metres de diàmetre i una potència de 1.500 megawatts per cap no es pot construir en qualsevol tipus de sòl. Ja no es tracta de si es vol aixecar en un espai natural protegit, com es va intentar en els primers anys del desenvolupament eòlic. El fet és que una instal·lació d'aquesta naturalesa no pot ser tractada urbanísticament com si fos una simple benzinera al costat d'una carretera comarcal. Al contrari del que passa amb les centrals tèrmiques, els abocadors, les línies elèctriques i gasistes o les plantes de residus, la Generalitat permet que els parcs eòlics es construeixin en sòl rústic per mitjà de «simples llicències en sòl no urbanitzable», talment es tractés d'unes «senzilles actuacions d'interès públic» en ple medi rural, segons les dues sentències de la sala del contenciós administratiu del TSJC.En la sentència al recurs presentat per la Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural (Ipcena) contra les autoritzacions als parcs de la serra del Tallat i Vilobí, el tribunal considera que aquestes dues centrals eòliques, «per la seva rellevància quantitativa i qualitativa», requereixen «urbanísticament la qualificació de veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic» que contempla la llei catalana –l'article 34 de la llei d'urbanisme el defineix com «un terreny que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, els equipaments comunitaris i els espais lliures públics, si és que el seu nivell de servei és d'abastament municipal o superior». Així doncs, el tribunal conclou que les dues instal·lacions havien d'haver estat previstes en els plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) i, per tant, en sòls urbans o urbanitzables, i no només autoritzades per una llicència en sòl rústic. Es tracta de la primera sentència judicial d'aquesta naturalesa a Catalunya, i posa en dubte la rigorositat de la implantació d'aquesta energia alternativa per part de la Generalitat, que es basa essencialment en un decret elaborat expressament, el 2002, pel govern de CiU.El decret d'implantació té naturalesa de pla territorial sectorial i se centra en els condicionants ambientals i energètics, però no pas en els urbanístics. Les sentències del TSJC no discuteixen el decret sinó que estableixen que, més enllà de la planificació genèrica territorial que suposa, en el cas d'aquests dos parcs eòlics, que afecten els termes municipals de Fulleda, Tarrés, Vallbona de les Monges i Passanant, s'havia d'haver tingut en compte la seva naturalesa energètica i envergadura per tal de planificar-los urbanísticament. Els dos parcs que des d'ara continuaran funcionant sense una autorització administrativa vàlida són gestionats pel grup constructor Acciona.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3324151

Els parcs no s'aturaranLa patronal Eoliccat, que agrupa 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya, demanava ahir «prudència» en vista de «l'estimació parcial» de la causa contra els parcs de Vilobí i el Tallat, ja que «la sentència no és ferma i, per tant, no crea jurisprudència». «És molt precipitat –diu Eoliccat– parlar de la possibilitat de declarar il·legals aquests i altres parcs», els quals recorda que, mentre hi hagi recursos pendents, «continuaran la seva activitat amb normalitat». L'associació, que estudia ara a fons la sentència per veure'n l'abast real, remarca d'entrada que la resolució «només ha estimat parcialment una de les múltiples peticions del recurs, de manera que la majoria han quedat anul·lades». Eoliccat referma que ha actuat de manera «transparent a l'hora de presentar i dur a terme els projectes eòlics, assessorant sempre els promotors» sobre la legislació vigent.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3324150

«El 90% de centrals estan sobre sòl rústic»La resolució judicial era esperada amb interès per la majoria de plataformes contràries a les centrals eòliques que han sorgit els darrers anys, com les de la Terra Alta, el Priorat o la mateixa Conca de Barberà, que ahir rebien la sentència amb alegria continguda. L'advocat ambientalista Albert Calduch, defensor de diversos d'aquests col·lectius, troba el dictamen «del tot correcte, i extrapolable a totes les centrals catalanes actuals, perquè el 90% estan fetes sobre sòl rústic». Calduch, que ara mateix porta els casos d'«un parell de contenciosos» semblants pendents de resolució, es felicita perquè «en cap cas s'ha fet cap tramitació urbanística específica per a aquestes instal·lacions industrials, i era una entelèquia interpretar simplement que eren d'interès públic». Ara, el TSJC «hi obre un camí, perquè fixa un criteri de manera clara, que els tribunals han de considerar rellevant».Calduch, de fet, fins i tot va més enllà: «què hauria de passar ara si la sentència s'acaba donant per bona? Doncs el tribunal ha estat clar, el parc és il·legal, i s'hauria de complir el principi de protecció de la legalitat urbanística». És a dir, els aerogeneradors s'haurien de desmantellar: «la llei diu ben clar que el promotor ho ha de restaurar tot al moment anterior de la il·legalitat, i a més ha de pagar els costos», afirma l'advocat. Després, assegura, «podrien tramitar un expedient urbanístic per declarar el sòl com a industrial, i es podria tornar a construir, però no abans».En tot cas, Calduch recorda que «hi havia una gran expectació al voltant d'aquesta sentència», la qual creu que atiarà altre cop els moviments contraris perquè «segur que molta gent veurà que la justícia també hi pot aportar seny».

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3324154

2008-12-13T13:14:00.000-08:00

TERRES DE L'EBRE

Opositors als parcs eòlics es tanquen a Corbera d'Ebre exigint l'aturada de les obres de la central del municipi

Una quinzena de membres de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta s'ha tancat aquest divendres a la tarda al centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre '115 Dies', a Corbera d'Ebre (Terra Alta), per demanar l'aturada 'immediata' de les obres per a la instal·lació del parc eòlic al municipi1 opinió

ACN / Cristina Fornós
Corbera d'EbreUlt. Act. 05.12.2008 - 21:56 hsUna quinzena de membres de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta s'ha tancat aquest divendres a la tarda al centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre '115 Dies', a Corbera d'Ebre (Terra Alta), per demanar l'aturada 'immediata' de les obres per a la instal·lació del parc eòlic al municipi. Els activistes han criticat que el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) sap que s'estan duent a terme aquests treballs, que 'destrueixen' els espais de la Batalla de l'Ebre, i 'no ha fet res per evitar-ho'. Com a mesura de pressió per aconseguir l'aturada de les obres, els membres de la Plataforma s'han tancat pacíficament al centre d'interpretació, on romandran durant la nit.

Jordi Lluch, portaveu de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, ha explicat que fa un mes van començar les obres de la central eòlica de Corbera d'Ebre, unes obres que són 'il·legals' perquè 'encara no ha sortit publicada la declaració d'utilitat publica' i perquè l'empresa promotora 'no té els permisos que calen'. Lluch ha afegit que la Plataforma va denunciar aquesta situació als jutjats i va exposar-la al COMEBE, que 'va dir que faria alguna cosa però de moment no ha fet res'. La Plataforma ha denunciat que aquestes obres 'destrueixen els escenaris de la Batalla de l'Ebre', pel qual exigeix la seva aturada 'immediata'.

'El COMEBE despista, no diu res', ha criticat Lluch, 'i les obres continuen'. D'aquesta manera, els membres de l'entitat han escollit el centre d'interpretació de la Batalla de l'Ebre '115 Dies' per tancar-se i passar la nit.

Els Mossos d'Esquadra s'han desplaçat fins al centre, tot i que no han desallotjat els activistes. Membres de la Plataforma han explicat que la directora dels serveis territorials d'Interior a les Terres de l'Ebre, Pilar Andreu, 's'ha ofert a parlar' amb l'entitat, tot i que Lluch ha criticat que 'ja estem cansats de parlar i de que no ens escoltin'.

Nova acció de protesta

Jordi Clua, membre de la Plataforma i veí de Corbera d'Ebre, ha destacat que aquest dissabte al migdia l'entitat durà a terme una nova acció de protesta 'per denunciar la impunitat amb què s'ha dut a terme la implantació eòlica a la Terra Alta', impunitat que la Plataforma atribueix a les empreses promotores de les centrals eòliques, als ajuntaments de la Terra Alta i al Govern, que 'és el principal responsable perquè no ha fet res per aturar-ho', ha comentat Clua. La mobilització sortirà de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre i es desplaçarà a la zona on s'estan duent a terme les obres del parc eòlic, on els activistes penjaran pancartes. 'Volem que les obres parin perquè són il·legals i perquè no es poden destruir els espais de la Batalla de l'Ebre', ha afegit Clua, ja que 'és un patrimoni massa gran com perquè acabi destruït per una central eòlica'.

http://www.avui.cat/aprop/detail.php?id=48392

2008-11-17T01:29:00.000-08:00

El debat sobre els parcs eòlics assenyala interessos privats
MIQUEL ROMERO

La Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia afirma que el parc no té en compte l’impacte ambiental

La biblioteca de l’Ateneu Igualadí va acollir la xerrada sobre el parc eòlic

IMMA CORREDERA

Igualada
Amb l’objectiu de donar a conèixer les actuacions que han dut a terme, la Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia va oferir ahir a la tarda una xerrada a l’Ateneu d’Igualada sota el títol «Pla eòlic d’Orpí. Ecologisme o interessos?»

L’acte, que tenia una intenció informativa, va desencadenar amb acusacions de «secretisme i d’interessos econòmics per part dels ajuntaments implicats»
El debat va tenir les intervencions de l’advocat Xavier Rodríguez, del biòleg Josep Castelltort i de tres membres de la Plataforma de la coordinadora d’afectats del parc eòlic de Rubió.

El biòleg Josep Castelltort va parlar sobre el conflicte d’interessos d’aquests tipus de projectes. Castelltort va assenyalar que «hi ha qui en surt beneficiat, particulars o ajuntaments, i qui en surt perjudicat com és la ciutadania o altres consistoris que no reben diners per la instal·lació d’un molí proper al seu terme que, lluny de beneficiar-se’ n, li pot provocar un conflicte pel soroll o l’impacte visual ». Aquesta afirmació va provocar l’exaltació d’alguns assistents que van carregar contra els alcaldes dels municipis on s’instal·larien els molins dient que han amagat el projecte «per interessos econòmics». A més, també es va apuntar que hi ha alcaldes es mostren en desacord públicament, però que «d’esquena al poble mantenen una altra postura».

Entre el públic hi havia l’alcalde de Carme, Jordi Sellarès, que va intervenir davant de les acusacions i va al·legar que en el cas del seu ajuntament, s’havien presentat 18 al·legacions. Sellarès va mostrar-se indignat per la resposta rebuda «de forma immediata, però amb aclaracions vergonyoses» com per exemple que l’impacte visual «és una qüestió subjectiva».

Maria Calaf, membre de la plataforma, va exposar totes aquelles qüestions que es recullen en el projecte d’instal·lació d’un parc eòlic a les Serres de l’Orpinell i de Feixes, i que afecta als termes municipals d’Orpi, Carme, la Llacuna i la Torre de Claramunt.

Calaf va informar que fins ara s’han presentat 1.015 al·legacions al projecte que «s’ha dut a terme sota un cert secretisme per part de les administracions i sense tenir en compte l’impacte ambiental que suposaria la instal·lació dels molins » i va afegir que la plataforma està a favor de les energies renovables, però «no a qualsevol preu».

Per la seva banda, l’advocat Xavier Rodríguez va al·legar que el document d’impacte ambiental que es va redactar «conté una retòrica pròpia d’un text estandaritzat i abstracte que es podria aplicar a qualsevol territori, per tant, no es refereix a les particularitats de la flora i la fauna de la zona».

Christoph Peters, de l’associació, va explicar que es tem que, una vegada construït el parc eòlic, l’empresa promotora vulgui ampliar-lo, com en el cas de Rubió.

2008-09-29T11:23:00.000-07:00

EL PUNT 29.09.08
La nova normativa manté la potestat dels ajuntaments de decidir si es fan parcs eòlics

El decret d'energies renovables, que la Generalitat ha tret a exposició pública, no inclou encara les zones prioritàries

MAR VICENTE.
El nou decret d'energies renovables de la Generalitat, que és a exposició pública durant aquest mes de setembre, manté als ajuntaments la potestat de bloquejar la construcció d'un parc eòlic, ja que els consistoris continuaran donant la llicència d'activitat. Tot i això, el govern aposta per crear les zones de desenvolupament prioritari de nous parcs amb la complicitat del territori, segons han explicat fonts del Departament d'Economia i Finances, del qual depenen els temes d'energia. La nova normativa preveu fer aquestes noves zones prioritàries per instal·lar molins, però no les té ja determinades sinó que ho farà en el termini de quatre mesos. Això ha provocat crítiques de les empreses del sector, que consideren que això retardarà la implantació de l'energia eòlica.

El decret regula tant la implantació de nous parcs eòlics com de l'energia solar. Segons diu el document, en el primer cas es volen regular els parcs de més de 10 MW –i per tant, queden a part els projectes més petits–, mentre que en el segon cas s'instaura una regulació que fins ara no existia per determinar en quins llocs, per exemple, no es podrà instal·lar cap parc fotovoltaic.

Una de les finalitats de la nova normativa catalana és assolir els objectius marcats pel pla d'energia 2006-2015 d'arribar a 3.500 MW eòlics. Tot i que el decret ha rebut crítiques en aquest sentit, que apunten que es limitarà tant la implantació que no es podrà arribar a l'objectiu, la Generalitat assegura que la implantació de zones de desenvolupament prioritari no ho impediran, sinó que hi ajudaran. Aquestes zones tindran en compte el mapa de vents, el mapa elèctric i el mapa d'espais naturals. El decret també tenia l'objectiu de reduir el temps de la tramitació, que es podrà fer paral·lelament als diversos departaments.

Pel que fa als parcs fotovoltaics, es limitaran a zones industrials i a zones degradades, bàsicament.

Es crearan zones de desenvolupament prioritari on s'instal·laran els nous parcs eòlics - La Generalitat preveu tenir com a mínim una d'aquestes zones en el termini de quatre mesos. La decisió es prendrà tenint en compte el territori i també la viabilitat urbanística, paisatgística, la capacitat d'evacuació de l'electricitat i el fet que hi hagi prou vent.

Es podran instal·lar parcs eòlics petits en altres zones - Seran projectes de fins a cinc molins de vent i amb una potència màxima de 10 MW. Hauran de ser autoritzats per l'organisme competent en energia.

Se simplifica la tramitació per reduir el temps - La Generalitat calcula que la tramitació total d'un projecte serà d'entre 14 i 15 mesos, mentre que ara hi havia casos en què la paperassa s'allargava anys.

Una comissió seleccionarà els projectes presentats - La formaran sis vocals, dos en representació del Departament de Medi Ambient i Habitatge, dos de Política Territorial i Obres Públiques i dos d'Economia i Finances. El president –que tindrà vot de qualitat– serà d'aquest últim departament.

La tramitació de canvis considerats no substancials - Si es fan canvis que es cregui que no són substancials en un parc eòlic, no s'hauran de passar totes les tramitacions un altre cop, sinó que haurà de rebre el permís d'Energia i prou. Es consideren no substancials la reducció del nombre de molins, el fet que se superi com a màxim un 5% la potència del parc, o que es modifiqui la situació dels aerogeneradors fins a 500 metres.

Regula la instal·lació de plaques fotovoltaiques - Es podran instal·lar en zones industrials o bé en zones d'equipaments sorgides del desplegament de polígons industrials. També es podran posar en sòl no urbanitzable quan hi hagi edificacions agrícoles o ramaderes de més de 150 metres quadrats, en terrenys que hagin estat degradats i en llocs on el planejament urbanístic municipal plantegi com a idonis.

Genera dubtes a les empreses

L'associació Eoliccat, que agrupa les empreses catalanes del sector de l'energia eòlica, ha expressat la seva preocupació pel fet que el nou decret pugui obstaculitzar la implantació d'aerogeneradors. El seu president, Ramon Carbonell, assegura que el problema és que si la Generalitat aprova el decret, però al mateix temps no renova el mapa eòlic i les zones de desenvolupament prioritari, això farà que es retardi la tramitació dels projectes de parcs eòlics. Carbonell també comenta que la normativa catalana impedirà acomplir l'estratègia del pla de l'energia, que preveu que fins al 2015 s'implantin 3.500 MW eòlics. El motiu, segons diuen les empreses, és que només es permetrà instal·lar molins de vent a les zones fins ara compatibles, i no a les zones on sí que estava permès sempre que s'obtingués una declaració d'impacte ambiental.

Pel que fa als projectes que s'estan tramitant actualment, el decret diu que s'hauran de regir per la nova normativa. Eoliccat creu que això genera dubtes en el sector.

Presenten més de 600 al·legacions contra el projecte per instal·lar deu aerogeneradors a la serra de Ventalló

Els cinc ajuntaments afectats i també bona part del territori s'oposen al projecte

M. VICENTE.
El projecte per instal·lar un parc eòlic a la serra de Ventalló ha provocat l'oposició tant dels ajuntaments –sobretot d'Albons– com del territori, on s'ha creat la plataforma Salvem el Terraprim, contrària al projecte. El parc ha estat a exposició pública en dos dels municipis afectats, on s'han recollit més de 600 al·legacions en contra. Després de l'exposició a Albons i Viladamat, encara falta que es faci a Ventalló, i tot apunta que a la Tallada d'Empordà i Bellcaire no es farà.

El de Terraprim és un dels parcs eòlics que han portat més oposició en els últims mesos a l'Empordà –de fet, està projectat al límit de l'Alt i el Baix Empordà–. Són deu aerogeneradors que es volen instal·lar a la serra de Ventalló, un espai que es va cremar fa uns anys. Precisament aquest fet, que sigui una serra cremada, pot servir als opositors al parc per aconseguir aturar el projecte, ja que, segons asseguren, hi ha una llei que impedeix canviar l'ús d'un sòl que s'ha cremat. També consideren que tenen a favor el fet que es van instal·lar els mesuradors del vent que es posen per conèixer la viabilitat del parc en un lloc diferent del lloc on finalment es pretenen instal·lar els molins. La plataforma contrària al parc, Salvem el Terraprim, ha organitzat diversos actes populars per mirar de fer pressió contra el parc. L'últim acte organitzat va ser un sopar a Ventalló, en què hi va haver la presència de 200 veïns.

Altres projectes a l'Alt Empordà han trobat l'oposició del territori i dels ajuntaments, com ara Portbou, Colera o la Jonquera, on hi ha una normativa per impedir instal·lar molins a les carenes.

2008-09-26T11:28:00.000-07:00

EL PUNT 23.09.08
La promotora del parc eòlic porta els ajuntaments de Portbou i Colera al jutjat per haver-li denegat la llicència

El projecte Tramuntana preveu la construcció de disset molins en una carenaMAR VICENTE. Portbou

L'empresa promotora del parc eòlic Tramuntana ha presentat un contenciós administratiu contra els ajuntaments de Portbou i Colera perquè li han denegat la llicència d'obres per construir disset molins en una carena. L'ajuntament de Portbou ja ha respost a la notificació del contenciós, mentre que el de Colera ho farà en les pròximes setmanes. La Plataforma Cívica Antimolins, que està en contra del projecte, estudia ara si es presenta com a part afectada en aquesta causa.

Els dos consistoris més afectats per la possible instal·lació del parc eòlic van negar la llicència d'activitat a l'empresa promotora al principi d'aquest any i el mes de juliol tant Colera com Portbou van rebre una notificació en què es van assabentar que l'empresa els portava al jutjat per aquest motiu. Tot i que la presentació del recurs contenciós administratiu contra els ajuntaments es va fer fa dos mesos, no va transcendir fins ahir.

Segons ha explicat l'alcalde de Portbou, Antoni Vega, l'Ajuntament ja ha respost a la notificació al·legant que no està d'acord «ni amb la instal·lació ni amb la manera com s'instal·larà». Per part seva, l'alcalde de Colera, Lluís Bosch, va dir que contestaran en les pròximes dues setmanes en la línia del que han defensat fins ara.

Per altra banda, la Plataforma Cívica Antimolins, que és part afectada del projecte, estudia ara si es presentarà a la causa. Segons han explicat, primer provaran d'anul·lar el contenciós perquè consideren que abans s'ha de resoldre el que va presentar la plataforma contra el permís atorgat per la Generalitat. A banda d'això, també prepara un altre possible contenciós perquè l'empresa ha canviat el projecte de la línia d'evacuació del parc.

Negociacions

En paral·lel, l'Ajuntament de Portbou manté converses amb la promotora dels disset aerogeneradors per mirar de reconduir el projecte. Segons va explicar l'alcalde, Antoni Vega, aquestes negociacions que han començat pretenen que l'empresa recol·loqui el parc eòlic en un altre lloc o bé que es redueixi el nombre de molins previstos. Tant l'alcalde de Portbou com el de Colera es queixen també que la instal·lació del parc no aportaria tants beneficis econòmics a les poblacions com s'havia dit.

2008-09-19T08:34:00.000-07:00

2008-09-18T09:11:00.000-07:00

FULLEDA TARRÉS: MONSTRES ECOLÒGICS (1)

2008-07-10T11:43:00.000-07:00

Terraaltadigna informa:

Us comuniquem que al setmanari El Triangle han publicat la notícia de les restes humanes que encara queden abandonades pel camps de la Terra Alta, 70 anys desprès de la Batalla de l'Ebre i l'amenaça que suposa la instal·lació dels parcs eòlics.
http://www.eltriangle.info/
http://www.eltriangle.info/ct/Cos/EdicioPortada:PrimeraNoticiaPortad#14619

També volem recordar que el passat dia 3 de juliol de 2008 va sortir publicat al DOGC ANUNCI d'informació pública de la declaració d'utilitat pública del parc eòlic Corbera, al terme municipal de Corbera d'Ebre sol·licitat per Copcisa, al mateix lloc on estant escampats ,no sé sap el nombre , de soldats morts a la batalla de l'Ebre, amb el silenci còmplice del Parlament de Catalunya, dels Ajuntaments, Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre, Comebe i Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre. Cal organitzar-se per donar una resposta democràtica a aquesta sol·licitud

https://www.gencat.net/diari/5165/08170062.htm

Que corro la veu.
Secretariat

2008-06-22T11:22:00.000-07:00

Aquesta de sota és la notícia que publicava "La Mañana" i, segons les nostres informacions, sembla que el que proposa Acciona és reduir a la meitat els 19 aerogeneradors del Pla de Tossalets i els 6 de Vilobí II (aquests a repartir entre els termes de Tarrés i de Fulleda), però aigmentant-ne molt l'alçada, cosa que faria que generessin la mateixa potència.

L'impacte visual -com a mímin visula- del Pla de Tossalets seria brutal sobre la població de Fulleda per la seva proximitat.

NO AL PARC EÒLIC DEL PLA DE TOSSALETS!!!!

Acciona respetará los impactos visuales en el parque del Vilobí II
Lleida - David Rodríguez 2008-06-19

La empresa Acciona se comprometió ayer a respetar el impacto paisajístico en sus nuevas instalaciones eólicas especialmente en los aerogeneradores que construirá a partir del año que viene en la Serra del Vilobí en la comarca de les Garrigues. Así, el director general del área de negocio eléctrico de Acciona, Jaume Solé, explicó que entre los proyectos que emprendará la compañía en 2009 se encuentran potenciar los parques eólicos de Lleida, (la conexión del parque eólico del Vilobí y de Vilobí II en la serra del Tallat (en l’Urgell) y que limita con la provincia de Tarragona.

El responsable de Acciona comentó que la idea de la firma es recoger las demandas de municipios como Tarrés y la Fulleda, que reclamaron a la empresa respetar el impacto paisajístico en los parques eólicos. En este sentido, Solé anunció que los nuevos aerogeneradores tendrán el doble de potencia que los actuales, pasando de 1,5 megawatios a 3, lo que provocará que se instalen menos aparatos para generar energía.En una jornada sobre las energías renovables celebrada ayer en la Diputación de Lleida, Solé reafirmó el compromiso de Acciona con la provincia de Lleida, así como otras iniciativas que planea la firma en las comarcas de l’Anoia y en Tortosa (el Biax Ebre). Con los dos parques que la empresa tiene en Lleida (el del Vilobí y el del Tallat), Acciona produce un 25% de la energía eólica de Catalunya. Así, de los 340 Megawatios instalados en Catalunya, 91 se generan en Lleida. Además, la compañía produce una cuarta parte de este tipo de energía en el territorio catalán.En total, los dos parques eólicos de Lleida cuentan con 60 aerogeneradores que permiten una potencia de 90 megawatios de energía.Por otro lado, Jaume Solé lamentó que la red eléctrica no está lo suficientemente preparada para enviar la energía eólica, lo que retrasa la ejecución de muchos proyectos que ya están en marcha, pero que no se pueden desarrollar.En la misma línea, la patronal Eolicat denunció ayer que los municipios y las trabas funcionariales retrasan los trámites que conlleva la instalación de un parque eólico. El presidente de la asociación, Ramon Carbonell, aseguró que no es el Govern el que pone los impedimentos para estos proyectos. La obtención de una licencia puede tardar una media de 10 años. Por este motivo, desde Eolicat se pide que el nuevo decreto de energías renovables que prepara la Generalitat sirva para reducir la burocracia. En este sentido, recordaron que este parón administrativo implica que Catalunya sólo cubre el 1% de las necesidades eléctricas con la energía eólica.

2008-05-10T04:01:00.000-07:00

EL PUNT 07.05.08

la plataforma denuncia la línia eòlica de la Terra Alta a la fiscalia

GUSTAU MORENO. Gandesa

La Plataforma en Defensa de la Terra Alta ha presentat un requeriment davant la fiscalia de Tarragona, per denunciar el començament prematur de les obres de construcció de la línia que ha d'evacuar la producció energètica dels parcs eòlics de la comarca. Segons la plataforma, les obres s'haurien iniciat el mes de març al terme municipal de Gandesa, però la societat promotora Aerta hauria començat els treballs sense respectar una de les clàusules establertes al pla especial urbanístic de la línia i a la declaració d'impacte ambiental de la mateixa infraestructura. En aquest sentit, una de les condicions establertes era respectar el període de nidificació d'algunes espècies protegides, delimitat entre els mesos de febrer i juny. En declaracions a Diari de Tarragona, fonts d'Aerta van rebre amb sorpresa la presentació de la denúncia per part de la plataforma de la Terra Alta.

ACCIÓ A LA FATARELLA

D'altra banda, l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, de la Fatarella, va fer dissabte una «acció de resistència pacífica» contra la construcció del parc eòlic de la Fatarella i la línia d'evacuació. L'entitat va penjar pancartes a les màquines que estan fent els treballs, ja que ni la Delegació de la Generalitat a les Terres de l'Ebre ni la Comissió Territorial d'Urbanisme han respost encara a les seues queixes «per la invasió de les finques i per l'inici de les obres sense permís». «Sembla que les empreses eòliques poden entrar a les finques i fer obres sense autorització, i passejar-se per despatxos oficials com si fossin els amos», lamenta l'associació en un comunicat. A més, hi afegeix que mentrestant continuen els processos de declaració d'utilitat pública dels diferents parcs eòlics, així com les expropiacions de les finques. De fet, en els últims dies la Generalitat ha publicat els anuncis de declaració d'utilitat pública dels parcs de la Tossa del Vent (Prat de Comte), Coll del Moro (Gandesa) i Torre Madrina (Batea), segons va advertir l'entitat.

2008-05-01T11:38:00.000-07:00

Al gener ens fèiem ressó d'aquests articles de "La Vanguardia", ara si els cliqueu podreu accedir al seu text íntegre.

2008-04-16T08:07:00.000-07:00

“Regio 7” 14/04/2008

La plataforma contra el parc eòlic diu «no» als molins a la serra de Feixes

REDACCIÓ/Orpí

Veïns de Carme, Rofes, la Llacuna i Orpí es van tornar a reunir ahir per manifestar el seu rebuig al projecte d’instal·lació d’un parc eòlic a les serres de Feixes i Orpinell. L’acte es va organitzar des de la Plataforma «Salvem el pulmó verd de l’Anoia» i va aplegar unes 150 persones.

Els participants de la jornada de protesta es van reunir a Carme i a Rofes a 2/4 de 8 del matí per iniciar una caminada fins a la Casa Alta de Feixes. En aquest punt els membres de la plataforma van penjar una pancarta on s’hi podia llegir «Diem no als molins!» i diversos murals informatius sobre la instal·lació del parc eòlic i quines serien les possibles alternatives. «Estem a favor de les energies renovables i també de l’energia eòlica però creiem que la ubicació de la instal·lació dels molins que es preveu al projecte no és l’adequada»,va informar la membre de la plataforma, Maria Calaf.

Seguidament, es va procedir a la lectura del manifest. La Plataforma ha engegat una pàgina web, www.pulmoverdanoia.org, amb l’objectiu d’informar sobre les actuacions que es duen a terme i recollir les opinions de la població vers la instal·lació dels molins. Segons va explicar Maria Calaf les properes actuacions tindran lloc a l’Aplec de Santa Càndia d’Orpí, el 27 d’abril; a l’Aplec del Castell de la Llacuna, a finals de maig; i finalment, es preveu muntar un estand a la Fira Verd, de Carme.

2008-03-26T08:28:00.000-07:00

diari igualada

La nova plataforma contra el parc eòlic d’Orpí presenta mil al·legacions de rebuig

■ REDACCIÓ/Carme
«Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia» és el nom de la nova plataforma veïnal que dissabte es va constituir a Carme amb l’objectiu de retirar el projecte del parc eòlic que ha impulsat l’Ajuntament d’Orpí. En total, va recollir en una setmana un miler d’al·legacions de diversos veïns, que van presentar dilluns a la Generalitat Una trentena de persones de la Llacuna, de Rofes, d’Orpí, de la Torre de Claramunt i de Carme es van aplegar a la reunió per decidir les noves accions que es duran a terme per manifestar el rebuig al parc eòlic. Segons va explicar una de les representants de la plataforma, Maria Calaf, «les nostres actuacions aniran encaminades, en primer lloc, a informar la població sobre el que suposaria la realització d’aquest projecte». En aquest sentit, Dilluns de Pasqua, durant la celebració de l’Aplec Popular de Coll-Bàs de Carme, la plataforma instal·larà uns plafons amb imatges virtuals que simulen la ubicació dels molins de vent a la zona, fetes per l’Ajuntament de la Llacuna.

2008-03-18T09:38:00.000-07:00

TERRES DE L'EBRE
Els veïns d'Horta de Sant Joan rebutgen la central eòlica de la serra dels Pesells
Tres de cada quatre veïns d'Horta de Sant Joan que han participat aquest diumenge en la consulta popular per mostrar si volen o no la construcció d'una central eòlica a la serra dels Pesells han rebutjat aquest projecte

Ult. Act. 16.03.2008 - 21:52 hs
Tres de cada quatre veïns d'Horta de Sant Joan que han participat aquest diumenge en la consulta popular per mostrar si volen o no la construcció d'una central eòlica a la serra dels Pesells han rebutjat aquest projecte. 630 persones hi han votat en contra (77,68%); 160, a favor (19,73%); vuit, en blanc (0,99%) i hi ha hagut tretze vots nuls (1,6%). La participació i l'expectació pels resultats ha estat tan destacada a Horta que han arribat a votar més persones en la consulta (811), que en les darreres eleccions al Congrés (756). Val a dir, però, que en aquesta consulta també podien donar la seva opinió els estrangers que viuen a la població. L'alcalde, Àngel Ferràs, ha assegurat que respectarà i defensarà la decisió del poble, encara que ha assenyalat que tirar enrere un projecte consensuat amb l'empresa que l'havia de fer podria tenir perjudicis econòmics que no ha volgut quantificar. Els membres de la Plataforma de la Terra Alta, ferms opositors a la central eòlica, s'han mostrat sorpresos per la rotunditat dels resultats i han apuntat que 'a la força' no es podrà tirar endavant.

L'opinió del lector
25 opinions
Comentari
Normes d'us
Nom/usuari
Introdueix els caràcters d’aquesta imatge

tant de bo, tots los pobles de la terra alta puguessen tindre la opció de votar en referèndum sobre lo futur del seu poble;tant clar com això, i qui no ho vulgue entendre, que s'hi fico pedres!
marramiau 17.03.2008, 19:48
a més, us adjunto un link per a que comproveu els parcs eòlics de catalunya: http://www. infoeolica. com/cataluna. html; el tema parla per si sol, no cal ni comentar-ho; no volem que mos massificon lo nostre territori, no volem que hipotecon les nostres vides i que mos venguen la moto per quatre duros; s'ha acabat la ignorància i la inconciència! los habitants d'estos poblets també tenim dret a decidir per naltres mateixos! admiro la gent d'orta per la seua valentia i fermesa en la decisió;
marramiau 17.03.2008, 19:48
mireu, us ho explicaré ben clar i amb to de ponent: natres no és que no vulguessem los parcs eòlics, lo que passe, i bàsicament és lo motiu principal del nostre rebuig, és que les nostres terres (les terres de l'ebre+ camp de tarragona) resulten que són l'abocador nº 1 per a les energies "que ningú vol al costat de seua casa"; ascó I i II, vandellós, petroquímica de tgn, tèrmica d'andorra de terol i un seguit d'indústries generadores d'energia que no vull ni nombrar;
marramiau 17.03.2008, 19:47

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/24932/veins/dhorta/sant/joan/rebutgen/la/central/eolica/la/serra/pesells.html

2008-03-06T14:00:00.000-08:00

EL PUNT 04.03.08

Denuncien l'eòlica Copcisa per haver envaït finques i haver treballat sense permís

La Fatarella

La plataforma veïnal Associació en Defensa de la Terra i del Vent de Tots, de la Fatarella, va presentar dijous, a la Guàrdia Civil de Gandesa, una denúncia contra l'empresa Copcisa, que projecta construir els parcs eòlics de Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Riba-roja d'Ebre. Segons l'entitat, els operaris haurien entrat a les finques sense permís dels propietaris i van deixar-hi residus. A més, haurien fet treballs sense la llicència de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre i sense l'autorització urbanística, ja que la comissió territorial d'Urbanisme encara està tramitant l'expedient. «La denúncia l'hem interposat perquè veïns de la Fatarella han posat en coneixement que, des del 18 de febrer i al terme de Corbera, estan entrant màquines a finques rústiques, pel que sembla relacionades amb la construcció del parc eòlic de Copcisa», afirma l'associació en una nota. A més, la plataforma va enviar ahir un segon comunicat, després que una portaveu de l'empresa digués a la premsa que Copcisa tenia l'autorització dels veïns per entrar a les finques. «No tots els propietaris afectats pels projectes eòlics han signat els convenis proposats per Copcisa», recorda el col·lectiu veïnal. A més, Terra i Vent de Tots també assenyala que encara no s'han resolt les al·legacions que han presentat entitats, veïns i ajuntaments, i que encara falta per decidir els punts on s'instal·laran els 64 aerogeneradors previstos.