acicastellodossiers

Castelló de la Ribera: Properes Eleccions i Anàlisi de Dades Electorals de 2003 (i II).

2007-02-19T20:55:00.000+01:00

Amb els resultats de 2003 a les mans, es planteja una de les qüestions més interessants a Castelló: des del punt de vista de les dades (vots, llistes, ...) és factible un canvi en l’actual Corporació des de l’esquerra? Per intentar contestar aquesta interrogant hem de tenir en compte dues consideracions:

1) El fet constatable del transvassament de vots que, entre les diverses llistes municipals dels partits de l’arc progressista local, s’han vingut succeïnt des de les primeres eleccions municipals de l’actual Constitució, segons els caps de llista i els equips de persones que s’han presentat.

2) Fer una anàlisi de les dades electorals de 2003 en diverses hipòtesis en diferents resultats possibles, deixant iguals els resultats del PP i VEINDE, i variant només les dades dels partits progressistes.

Exposem les diverses hipòtesis:

HIPÒTESI 1: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA ELS VOTS OBTINGUTS EN 2003 PEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV.

Amb els mateixos resultats que en el 2003, però sumant els vots del PSPV-PSOE (572 vots), ERPV (233 vots) i BLOC (194) en una sola candidatura obtindrien la quantitat de 999 vots, que automàticament suposa un grup municipal de 3 regidors i la pèrdua de la majoria absoluta d’EU que, amb 2.107 vots, es quedaria en 6.

Per tant, amb les mateixes dades que en 2003 els tres partits junts (PSPV-PSOE, ERPV I BLOC) tenen la possibilitat d’acabar amb la majoria absoluta actual.

HIPÒTESI 2: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA DEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV ELS VOTS DE 2003 (999) + 300 VOTS QUE RESTEM A EU:

Amb 1299 vots (999 vots de l’any 2003 més 300 vots que li hem posat en aquesta hipòtesi 2) el PSPV-PSOE, ERPV I BLOC junts en una única llista, conformarien un grup municipal de 4 regidors, per tant incrementarien en el doble l’actual representació que només té hui el PSPV-PSOE, i EU, amb 1807 vots, perdria la majoria absoluta tornant a tenir 5 regidors.

HIPÒTESI 3: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA DEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV ELS VOTS DE 2003 (999) + 555 VOTS QUE RESTEM A EU:

Amb els hipotètics 1554 vots (999 vots de l’any 2003 més 555 que li hem sumat en aquesta hipòtesi 3), el PSPV-PSOE ERPV I BLOC junts en una llista, conformarien un grup municipal de 5 regidors, i EU, amb 1552 vots, es quedaria amb un grup municipal de 4 regidors.

La conseqüència política amb aquesta variable del transvassament és total: EU perdria la majoria absoluta i a més a més, es quedaria com a segon grup polític d’esquerres en representació.

HIPÒTESI 4: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA DEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV ELS VOTS DE 2003 (999) + 1200 VOTS QUE RESTEM A EU:

L’única possibilitat de canviar l’actual majoria absoluta actual d’EU, i a més a més, atorgar-li-la a una hipòtetica llista conjunta del PSPV-PSOE, ERPV I BLOC (999 vots de 2003) és sumar 1200 vots més (= 2199 vots) que suposarien obtindre 7 regidors, i EU es quedaria en 907 vots, i amb només 2 regidors.

Aquesta última hipòtesi és la menys probable de totes, perquè tampoc en cap de las anteriors eleccions han hagut uns canvis de vot tant nombrosos. L’he exposada per veure només la quantitat de votants que farien falta per canviar l’actual situació i passar a tenir la majoria una altra candidatura d’esquerres.

Per a CONCLURE, manifestar que en totes les eleccions municipals des de l’actual Consitució, els partits de l’arc progresista en conjunt, sempre han obtés uns resultats electorals superiors al dels partits de la dreta política local, i és probable que això puga tornar a ocòrrer. Per aquesta raó, he presentat les hipòtesis de possibles canvis polítics a Castelló, des dels resultats dels partits d’esquerres i les possibles variacions.

GVM – Gemma Verdú Mariner.- Llicenciada en Ciències Polítiques

www.acicastello.org

Contra l'alta tensió

2007-02-17T13:06:00.000+01:00

DIADA CONTRA L'ALTA TENSIÓ

dissabte 24 de febrer a Barxeta
la lluita contra aquesta línea
és la nostra manera de defensar el País Valencià
_______________________________________________________________________

A les 11:30 h, a la Casa de la Cultura
Exposició Itinerant "Artistes Contra l'Alta Tensió"

A les 12:00 h, a la Plaça de l’Ajuntament
Concert de Músics Valencians Contra l'Alta Tensió
Actuaran:
Ximo Caffarena
Miquel Gil
Vicent Torrent
Feliu Ventura
Pau Alabajos
Pep Gimeno "Botifarra"
Vicent Savall
i més ...!!!

A les 16:30 h, des de la plaça de l'Ajuntament
MANIFESTACIÓ UNITÀRIA
____________________________________________________________________

Organitza: FUCAT, Ajuntament de Barxeta, Coordinadora Contra l’Alta Tensió de la Valldigna, Plataforma Pels Pobles de la Safor

Recolza: Escola Valenciana, Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià ………………………………………………………….
http://www.musicaenvalencia.org http://www.fev.org
http://noaltatensio.bloc.cat http://www.acicastello.org

Dóna sang, cada gota compta

2007-02-17T11:16:00.000+01:00

Als veïns i visitants de Castelló de la Ribera.

Dóna Sang
el millor regal la teua donació

Els veïns i visitants de Castelló de la Ribera que ho desitgen poden acudir el dilluns 19 de febrer al "llar del jubilat", ubicat en l'avinguda de Cuba, per a donar part de la seua sang. L'horari en què es podrà exercir esta acció solidària serà entre les cinc de la vesprada i les vuit i mitja de la nit.

Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana
Alacant: 965 658 112 * Castelló: 964 374 800 * València: 963 868 100

Toponimia de Castelló de Xàtiva

2007-02-10T18:37:00.000+01:00

El nom oficial de la vila és CASTELLÓ DE LA RIBERA per sentència del Tribunal Suprem de 21.04.2004 i per

RESOLUCIÓ de 6 de maig de 2004, del director general d'Administració Local de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es fa pública la Resolució de la Sentència de 21 d'abril de 2004, del Tribunal Suprem, en el Recurs de Cassació 391/01, interposat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra la Sentència, de 13 de febrer de 1998, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Primera, en el Recurs 2.370/94, en què s'impugnava el Decret 137/1994, de 18 de juliol, pel qual s'aprovava el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera. [2004/X5113]

Noms oficials dels darrers 25 anys

[segons CIVIS, Servei d'Informació Municipal]
Castelló de la Ribera? [Francesc Xavier Martí Juan],2000
Castelló de la Ribera (Ribera Alta) [diariparlem]
ACORD de 29 de setembre de 1998, del Govern Valencià, pel qual es disposa el compliment de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada el dia 13 de febrer de 1998, en el recurs contenciós administratiu interposat contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, sobre alteració del nom del municipi de Villanueva de Castellón. [1998/A8293][DOGV núm. 3.342, 1-X-98]
ACUERDO de 29 de septiembre de 1998 del Gobierno Valenciano por el que se dispone el cumplimiento de la sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, dictada en el recurso contencioso-administrativo interpuesto contra el Decreto 137/1994, de 18 de julio, sobre alteración del nombre del municipio de Villanueva de Castellón. [BOE 12-I-1999]
Informe de la Direcció General de Política Lingüística [Josep LACREU]
Lletra sobre el nom de Castelló de la Ribera [Josep GINER i MARCO], 1960, novembre 21
El nom de Castelló de la Ribera [Manuel SANCHIS GUARNER], (1977)
Pròleg a "El nom del nostre poble" [Vicenç M. ROSSELLÓ i VERGER], 1981, maig
Informe del Departament de Lingüística Valenciana [Antoni FERRANDO], (1981)
Informe del Decano de la Facultad de Filología [Manuel SANCHIS GUARNER], 1981, setembre 15
Informe de l'Institut de Filologia Valenciana [Joan FUSTER]
Informe del Consell Valencià de Cultura
Manifest per Castelló de la Ribera [27 de febrer de 1998]

Notícies relacionades:

4 de maig de 2004. El Tribunal Supremo anula la sentencia que invalidó el topónimo «Castelló de la Ribera» [Levante]
31 de març de 1998. Aquest cap de setmana s'ha presentat l'Associació síndic Pere Calp
Presentació de la Trobada de Castellons [recull de premsa]
Trobada de Castellons [recull de premsa]
27 d'octubre de 2000. L'Audiència descarta que els ex-alcaldes de Castelló malversaren fons públics.

Associacions relacionades:

Associació Síndic Pere Calp
VEINDE
Col.lectiu de Veïns Pro-referèndum

Altres Castellons

Castelló de la Plana [pàgina de l'ajuntament]
Castelló de Rugat
Castelló d'Empúries

Gentilici Martí Juan, Francesc Xavier: El nostre gentilici,1999

L'Acord de 29 de setembre de 1998 del Govern Valencià

2007-02-10T18:34:00.001+01:00

(El País, 08.04.2000) «El Supremo decidirá sobre la legalidad del topónimo de Castelló de la Ribera».

(1998) Ací teniu l’acord que va publicar el Govern Valencià, cobrint-se de glòria tal com acostuma a fer quan es tracta d’usar efectivament les seues atribucions per a utilitzar i difondre el valencià. Com que la Generalitat no ha volgut defendre davant els tribunals els criteris filològics i democràtics, defensa que els havia encomanat l’ajuntament, Castelló de la Ribera perd aquesta denominació en valencià oficialment; oficialment és diu Villanueva de Castellón. I, a l’altra, si l’ajuntament aprova la denominació valenciana i la Generalitat hi dóna el vistiplau, si algú interposa un recurs en contra, més valdrà que no ens defenguen el patrimoni des del Govern.

[DOGV núm. 3.342, 1.10.98]

Presidència de la Generalitat Valenciana

ACORD de 29 de setembre de 1998, del Govern Valencià, pel qual es disposa el compliment de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada el dia 13 de febrer de 1998, en el recurs contenciós administratiu interposat contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, sobre alteració del nom del municipi de Villanueva de Castellón. [1998/A8293]

El Govern Valencià, en la reunió del dia 29 de setembre de 1998, adoptà l’acord següent:

En el recurs contenciós administratiu seguit en instància única davant la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana entre, d’una banda, el Col·lectiu de Veïns Pro-Referendum i, d’una altra, la Generalitat Valenciana, i també l’Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es va aprovar el canvi de denominació de Villanueva de Castellón pel de Castelló de la Ribera, ha sigut dictada la sentència amb data 13 de febrer de 1998, la part dispositiva de la qual diu:

«Hem d’estimar i estimem el recurs contenciós administratiu interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-Referendum contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, de la Conselleria d’Administració Pública de la Generalitat Valenciana, pel qual es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón pel de Castelló de la Ribera, i anul·lem i deixem sense efecte aquest acord per assentiment a la demanda de l’administració demandada, sense fer imposició expressa de les costes processals.»

Per tant, segons estableix la Llei de 27 de desembre de 1956, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i fent ús de la competència atribuïda pel Decret 58/1992, de 13 d’abril, del Govern Valencià, pel qual es regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis, es disposa que siga complida la sentència expressada en els seus termes.

València, 29 de setembre de 1998

El conseller secretari del Govern Valencià,

JOSÉ JOAQUÍN RIPOLL SERRANO

El TSJ anula la sentencia que invalidó el topónimo «Castelló de la Ribera»

2007-02-10T18:28:00.000+01:00

Levante, 04.05.2004

El Tribunal Supremo anula la sentencia que invalidó el topónimo «Castelló de la Ribera»

Obliga al TSJ a emitir un nuevo fallo que entre a valorar si la denominación es legal

El Tribunal Supremo ha devuelto la oficialidad al topónimo Castelló de la Ribera al admitir el recurso de casación presentado por el ayuntamiento contra el fallo del Tribunal Superior de Justicia (TSJ) de la Comunidad Valenciana que anuló esta denominación en favor de la anterior, Villanueva de Castellón.

Llorenç Martínez, Alzira

Con su sentencia, la sección cuarta de la sala de lo contencioso-administrativo del alto tribunal ordena retrotraer las actuaciones «al momento inmediato anterior» a que el TSJ, en 1998, fallara en favor del Col·lectiu de Veïns Pro-Referèndum, asociación opuesta al topónimo Castelló de la Ribera, después de que el Consell gobernado por el PP, que era la parte demandada, decidiera retirarse del pleito. El TSJ deberá dictar una nueva sentencia «con plenitud de jurisdicción» en la que, al contrario que hace seis años, entre en el fondo de la cuestión, es decir, si el decreto de 1994 con el que la Generalitat —gobernada por el PSPV— aprobó el nombre de Castelló de la Ribera es o no legal. El Supremo alega que «no puede» asumir esta responsabilidad al tratarse de una cuestión «de derecho autonómico».

Indefensión municipal

El ayuntamiento alegó que el fallo del TSJ le dejaba en una situación de «grave indefensión» y así lo ha entendido también el Supremo, que rechaza que el tribunal autonómico emitiera el fallo obviando la oposición municipal. Frente a la postura del gobierno valenciano y de la asociación opuesta al nuevo topónimo, el alto tribunal estima que el pleito no debería haberse resuelto por el mero hecho de que el Consell se allanara, dado que aún quedaba una parte que debe ser reconocida como codemandada, el consistorio, que continuaba defendiendo la legalidad de esta denominación.

Los magistrados destacan que en la jurisdicción contencioso-administrativa, cuando la parte demandada es una administración pública, «el tribunal ante un allanamiento no está obligado a dictar sin más razonamiento una sentencia estimatoria». En este caso, la corporación local actúa «en defensa de un interés propio» y es titular de «derechos directamente afectados por la eventual anulación del acto autonómico impugnado ya que este último deriva del acto municipal previamente adoptado por aquel», tal como señala el Supremo al recordar que el consistorio aprobó el topónimo Castelló de la Ribera antes de que la Generalitat, en 1994 , apoyara la nueva denominación.

TSJ abril de 2004

2007-02-10T18:25:00.000+01:00

El Tribunal Suprem, en una sentència d'abril del 2004, ha retornat la validesa a la denominació de Castelló de la Ribera. Publiquem tot seguit la resolució de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques que fa pública la sentència.

Signatura topogràfica: 2259/2004
Número Diari Oficial: 4757
Data Diari Oficial: 20.05.2004
Pàgina Diari Oficial: 12915

Observacions: Es restablix la vigència del Decret 137/1994, ja que es retrotrauen les actuacions jurisdiccionals fins el moment anterior a dictar sentència per la qual es derogava este.

Mitjançant Decret 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón, per la forma de Castelló de la Ribera.

Interposat recurs contenciós administratiu contra el citat Decret, este va ser estimat per Sentència de 13 de febrer de 1998, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la resolució de la qual el va anul·lar i el va deixar sense efecte, per assentiment de la demanda per part de la Generalitat Valenciana. Resolució que es va fer pública en el DOGV d'1 d'octubre de 1998. En aquell moment la denominació va tornar a ser la de Villanueva de Castellón.

Incidint sobre esta situació, la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat Sentència de 21 d'abril de 2004, que cassa la de 13 de febrer de 1998, i que ordena retrotraure les actuacions al moment immediat anterior a esta, per tal que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana dicte una altra que es pronuncie sobre el fons de l'assumpte. Conforme a allò que ha sigut dictat pel Tribunal Suprem, i en tant es pronuncia el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el Decret 137/1994, de 18 de juliol, ha vist restablida la seua vigència, per la qual cosa la denominació oficial del municipi ha de ser la de Castelló de la Ribera.

Per tant, i de conformitat amb el que disposa el Decret 58/1992, de 13 d'abril, del Govern Valencià, resolc:

Donar publicitat a la Resolució de la Sentència de 21 d'abril de 2004, del Tribunal Suprem, en el Recurs de Cassació 391/01, interposat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra la Sentència de 13 de febrer de 1998, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Primera, en el recurs de l'esmentat orde jurisdiccional núm. 2370/94, en què s'impugnava el Decret 137/1994, de 18 de juliol, pel qual s'aprovava el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera, la part dispositiva del qual és com seguix:

"Que estimant el motiu de cassació formulat a l'empara de l'art. 95.1.3 de la LJCA 1956 hem de cassar la sentència dictada pel Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana, de 13 de febrer de 1998, i ordenem retrotraure les actuacions al moment immediat anterior a dictar sentència, per tal que la Sala d'Instància en dicte una altra en què haurà d'enjudiciar amb plenitud de jurisdicció, sense expressa menció sobre costes".

València, 6 de maig de 2004.- El director general d'Administració Local: José-Blas Molés Alagarda.

El alcalde recurrirá la sentencia del topónimo de Villanueva

2007-02-10T18:20:00.000+01:00

Las Provincias, 26.04.2005

El pueblo se llamará Castelló de la Ribera hasta que se llegue al final

El alcalde de Castelló de la Ribera, Alfred Gregori, anunció ayer que el Ayuntamiento recurrirá al Supremo la sentencia por la cual se restituía el topónimo de Villanueva de Castellón. Gregori destacó que también van a pedir la suspensión de esta sentencia «por lo que el nombre seguirá siendo Castelló de la Ribera».

X. PÉREZ/ ALZIRA

El alcalde de Castelló de la Ribera, Alfred Gregori, anunció ayer que el Ayuntamiento recurrirá en casación al Tribunal Supremo la sentencia del TSJ en la que daba la razón a un colectivo de vecinos de esta población y restituía el nombre de Villanueva de Castellón.

Gregori explicó que uno de los argumentos para recurrir es que el tribunal no ha entrado «en el fondo del tema, es decir en el tema del topónimo, se basa en el allanamiento».

El alcalde reseñó que el Consistorio también pedirá la suspensión de la reciente sentencia por lo que el municipio ''se llamará Castelló de la Ribera'', hasta que se pronuncie el alto tribunal.

Alfred Gregori incidió que ahora sería «una tontería cambiar todos los nombres en los documentos del Ayuntamiento, ya que la sentencia la vamos a recurrir, esto también costaría dinero».

Cabe recordar que el pasado viernes el abogado del Colectiu Prorreferéndum, Juan García Sentandreu, se desplazó hasta esta localidad para explicar a los vecinos esta nueva sentencia que restituía «el histórico nombre de la población que no es otro que el de Villanueva de Castellón», según señaló el letrado. Sentandreu instó al alcalde a que cambiara de «inmediato» todas la rotulaciones del pueblo. Después de once años de litigios y sentencias el problema continúa en esta población. El pronunciamiento del Supremo tardará varios meses.

Europa Press, 22.04.2005

El TSJCV decidix que Villanueva de Castellón mantinga este nom en lloc de Castelló de la Ribera

VALÈNCIA, 22.04.2005 (EUROPA PRESS)

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha decidit que la localitat de Villanueva de Castellón mantinga este nom i no el de Castelló de la Ribera, canvi acordat al 1994 per la Generalitat, aleshores governada pel PSPV.

Segons la sala, l'ordenament dóna el poder de decisió al Consell tant per a la modificació de la denominació dels municipis com per a "legítimament" retirar-se del procediment, el que va fer al 1998 quan, davall la direcció del PP, el Govern valencià es va mostrar conforme a les pretensions del Colectiu de Veïns Pro-referèndum, que demanava la tornada a l'anterior nom.

La secció primera de la sala contenciosa administrativa estima així, en acceptar l'aplanament de la Generalitat, autora de la interlocutòria, el recurs interposat pel Colectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón contra el Decret 137/94 de 18 de juliol, publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) de 26 de juliol del 1994, per la qual cosa que es va aprovar el canvi de denominació d'este municipi pel de Castelló de la Ribera.

Esta decisió es produïx després que l'abril de l'any passat el Tribunal Suprem acceptara un recurs del consistori afectat i dictara una sentència en la qual va anul·lar la decisió del TSJCV que donava la raó al 'Colectiu' contra el decret de la Generalitat que va aprovar el canvi de nom, i va ordenar la tornada de les actuacions fins al moment de dictar sentència amb la finalitat que l'alt tribunal valencià es pronunciara amb "plenitud de jurisdicció" perquè considerava que no havia complit amb l'exigència constitucional de motivació de les resolucions.

El Colectiu de Veïns havia recorregut el canvi de nom, —realitzat amb la justificació del "criteri geogràfic" que donava la llavors Direcció de Política Lingüística—, perquè assegurava que des de 400 anys abans es denominava d'esta manera i perquè entenia que el decret devia considerar-se nul, "de la mateixa manera que qualsevol altre que posara en conflicte" els principis de legalitat, jerarquia normativa i publicitat de les normes amb els d'eficàcia normativa.

Per part seua, la Generalitat, que va acabar retirant-se del procediment i acceptant les pretensions dels recurrents, al·legava inicialment que la corporació municipal era qui tenia la competència per a incoar i concloure els expedients d'alteració del nom del poble i que s'havia limitat a respectar l'acord que havia adoptat la corporació, avalat per l'informe de Política Lingüística.

El consistori, per part seua, assegurava que s'havia cenyit a la normativa de la Generalitat quant a la instrucció de l'expedient, que havia conclòs amb els plens en els quals es va acordar el canvi de nom. Esta part va dur a terme un extens estudi del desenvolupament històric de la denominació per a acreditar que el terme correcte era "de la Ribera" perquè s'evidenciava en nombrosos textos i documents històrics, pel tradicional ús a nivell popular i perquè amb això es recuperava legalment el nom valencià "tradicional i històric que oralment s'ha mantingut".

En la seua resolució, la sala explica que el RD 1690/1986 establix que el nom i la capitalitat dels municipis podrà ser alterat previ acord de l'Ajuntament, informe de la Diputació i amb l'aprovació de la comunitat. La llei requerix que l'acord del consistori "siga conforme amb la resolució del Consell de Govern de la Comunitat Valenciana".

Esta norma es completa amb determinats articles de la Llei 7/85 reguladora de les Bases de Règim Local.

Així, assenyala el TSJCV, que de la legislació supletòria estatal aplicable a la Comunitat es deduïx que en la resolució definitiva de l'expedient de canvi de nom, "la competent és la Generalitat", que és "l'autora de l'acte administratiu definitiu i objecte d'este recurs". Per això la sala explica que el Consell "no només té atribucions de verificació de la legalitat" sinó també "competències de comprovació que l'acord local no afecta els interessos supramunicipals, sense que això contravinga l'autonomia local".

Per això, incidix que no es tracta "d'una mera homologació que conferisca eficàcia a l'acte municipal" sinó que l'actuació del municipi és "un tràmit més en el procediment la resolució del qual competix a la Comunitat autònoma". Per tant, en este cas, ha d'estimar la demanda en haver-se aplanat l'administració després de l'acord del ple del Consell de 20 de gener del 1998, en ser autora del decret que impugna el Col·lectiu i no haver-se apreciat una infracció de l'ordenament.

Així, insistix que l'ordenament "ha atorgat la decisió sobre l'oportunitat a la Generalitat Valenciana qui legítimament va canviar el nom a la població, però també legítimament s'aplana, considerant que els arguments de l'actor són correctes, sense que la sala puga substituir l'administració demandada en els criteris d'oportunitat de la interlocutòria impugnada".

Sentència TSJ 2005

2007-02-10T18:11:00.000+01:00

Data disposició: 29.06.2005

Tipus disposició: Resolució

Origen disposició: Conselleria Justícia i Administracions Públiques;DG Administració Local

Títol disposició: RESOLUCIÓ de 29 de juny de 2005, de la Direcció General d'Administració Local, per la qual es fa pública la resolució de la sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 22 d'abril de 2005, en virtut de la qual s'estima el recurs contenciós administratiu 2370/94 interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón, contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, publicat en el DOGV, de 26 de juliol de 1994, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per Castelló de la Ribera. [2005/X7990]
Extracte disposició: Publicació de decisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, de data 22 d'abril de 2005, i estimar el recurs contra el Decret 137/1994, pel qual es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per Castelló de la Ribera.
Data vigor: 20.07.2005
Número Diari Oficial: 5052
Data Diari Oficial: 19.07.2005
Pàgina Diari Oficial: 25175
Signatura topogràfica: 3870/2005
Descriptors temàtics: municipi
Descriptors propis: canvi de denominació;toponímia
Descriptors toponímics: Castelló de la Ribera

AFECTACIONS ACTIVES

Deroga
RESOLUCIÓ de 6 de maig de 2004, del director general d'Administració Local de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es fa pública la Resolució de la Sentència de 21 d'abril de 2004, del Tribunal Suprem, en el Recurs de Cassació 391/01, interposat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra la Sentència, de 13 de febrer de 1998, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Primera, en el Recurs 2.370/94, en què s'impugnava el Decret 137/1994, de 18 de juliol, pel qual s'aprovava el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera. [2004/X5113] (DOGV número de data 20040520) | 2259/2004

Deroga
ACORD de 29 de setembre de 1998, del Govern Valencià, pel qual es disposa el compliment de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada el dia 13 de febrer de 1998, en el recurs contenciós administratiu interposat contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, sobre alteració del nom del municipi de Villanueva de Castellón. [1998/A8293] (DOGV número de data 19981001) | 2215/1998

Deroga
DECRET 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma de Castelló de la Ribera. [94/5087] (DOGV número de data 19940726) | 1668/1994

Text de la disposició:

RESOLUCIÓ de 29 de juny de 2005, de la Direcció General d'Administració Local, per la qual es fa pública la resolució de la sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 22 d'abril de 2005, en virtut de la qual s'estima el recurs contenciós administratiu 2370/94 interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón, contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, publicat en el DOGV, de 26 de juliol de 1994, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per Castelló de la Ribera. [2005/X7990]

Mitjançant Decret 137/1994, de 18 de juliol del Govern Valencià, es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma de Castelló de la Ribera.

Interposat recurs contenciós administratiu contra l'esmentat Decret, va ser estimat per Sentència de 13 de febrer de 1998, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la resolució del qual el va anul·lar i va deixar sense efecte, per aplanament de la Generalitat Valenciana. Resolució que es va fer pública en el DOGV de l'1 d'octubre de 1998. En aquell moment la denominació va tornar a ser la de Villanueva de Castellón.

Incidint sobre dita situació, la secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, va dictar sentència de 21 d'abril de 2004, casant la de 13 de febrer de 1998, ordenant retrotraure les actuacions al moment immediat anterior a la mateixa, a fi que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en dictara una altra que es pronuncie sobre el fons de l'assumpte. Resolució que es va fer pública en el DOGV de 20 de maig de 2004. En aquell moment la denominació va passar a ser la de Castelló de la Ribera.

En data 22 d'abril de 2005 s'ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, estimant novament el recurs contenciós administratiu interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum contra el Decret 173/1994. Per tant, a partir de dita data, la denominació oficial del municipi ha de ser la de Villanueva de Castellón.

En virtut d'això, segons estableix l'article 91 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i fent ús de la competència atribuïda en el Decret 58/1992, de 13 d'abril, del Govern Valencià, pel qual es regula el procediment per a l'alteració del nom dels municipis, resolc:

Donar publicitat a la resolució de la Sentència de la Sala Contenciosa Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada amb data 22 d'abril de 2005, en el recurs contenciós administratiu núm.2370/94, interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, que va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera, la part dispositiva de la qual és com segueix:

«Estimar, en acceptar l'aplanament de la demandada, autora de l'acte, el recurs contenciós administratiu 2370/94, interposat per la procuradora, Sra. Puertas Medina, en nom i representació de Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón, contra el Decret 13794 de 18 de juliol, publicat en el DOGV de 26 de juliol de 1994, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la de Castelló de la Ribera; no es fa pronunciament especial quant a les costes processals».

València, 29 de juny de 2005.- El director general d'Administració Local: José-Blas Molés Alagarda.

Informe de la Direcció General de Política Linguísta

2007-02-10T18:04:00.000+01:00

Josep Lacreu i Cuesta, cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció, a petició de l'Ajuntament de Villanueva de Castellón, té l'honor d'emetre l'informe següent.

Sobre el nom del vostre municipi han dit ja la seua paraula les institucions més represnetatives de la Comunitat Valenciana: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Consell Valencià de Cultura i Institut de Filologia Valenciana. I també destacats estudiosos de la lingüística, de la geografia i de la cultura valencianes: Manuel Sanchis Guarner, Emili Beüt i Belenguer, Josep Giner i Marco, Vicenç Rosselló i Verger, Antoni Ferrando i Francés, Eduard Soloer i Estruch, etc. Com siga que la proposta unànime de tots ells ha estat Castelló de la Ribera, aquesta és la forma que s'ha utilitzat majoritàriament per a referir-se en valencià a la vostra població.

Poca cosa creiem que es pugaa aportar més del que han dit aquests destacats intel·lectuals. La documentació històrica ens dóna clarament el nom del nucli de població Castelló, que moltes vegades ha anat seguit d'un determinatiu de Xàtiva, de San Felipe, o de Carcaixent.

Durant l'edat mitjana, aquest nucli de població va pertànyer al municipi de Xàtiva, aleshores molt més extens que en l'actualitat, i s'anomenava Castelló de Xàtiva, amb determinatiu indicador de la denominació geogràfico-política a la qual pertanyia. Aquesta denominació conviu en la documentació amb la de Castelló simplement, com es veu en el Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I.

L'any 1587, per un privilegi de Felip II, el lloc de Castelló fou segregat del municipi de Xàtiva i convertit en municipi independent, per la qual cosa hi va ser designat la Vila Nova de Castelló; no obstant això, en el mateix document apareix la Vila de Castelló o simplement Castelló. En un document posterior del mateix Felip II, de l'any 1594, hom l'anomenà Castellón de la Villanueva.

Aquestes circumstàncies indiquen que la referència a la Vila Nova o Villanueva es tractava, més que d'un autèntic nom propi, d'una designació genèrica que indicava que la població anomenada comunament Castelló havia assolit la categoria de vila que abans no tenia. Per això el municipi continuà sent designat Castelló (o en castellà Castellón) en nombrosos documents dels segles XVI al XVIII, i aquest nom va ser emprat també pels cronistes i historiadors de l'edat moderna: Pere Antoni Beuter, Martí de Viciana, Gaspar Escolano, etc. També apareix Castelló en els mapes de l'època: Oertel i Kremer (s. XVI) i Cabanilles s. XVIII).

Després de la batalla d'Almansa, el 1708 Felip V li llevà la condició de municipi independent, i va ser integrat en el de Carcaixent; per això en aquesta època es designat amb el nom de Castellón de Carcagent i encara apareix documentat també alguna vegada Castellón de San Phelipe. Pel Decret de 20 d'agost de 1735 recuperà la condició de municipi i hi apareix anomenat Villa de Castellón. Des d'aleshores han conviscut el nom popular Castelló i el nom oficial Villanueva de Castellón.

Però, en l'època actual, la recuperació del valencià en tots els àmbits de la vida, familiar però també oficial i públic, és un desig creixent de molts valencians i concretament del vostre municipi. L'ús del valencià implica que s'utilitzen les denominacions toponímiques populars valencianes i és ací on el nom de les poblacions té una importància cabdal pel seu valor designatiu emblemàtic del col·lectiu humà que representa.

A l'hora de decidir quin és el nom que cal adoptar per a designar el municipi, és imprescindible comptar amb la voluntat del consistori com a representant de la voluntat popular. En aquest sentit i amb una posició conciliadora, l'escrit del director general de Política Lingüística de data 20 de gener de 1993 citava les dues formes que s'han apuntat modernament, Castelló de la Ribera i Vilanova de Castelló, i encoratjava la corporació municipal a prendre una decisió tot oferint l'assessorament necessari.

Una vegada demanat aquest assessorament, hem de fer palesa l'opinió nostra i en ella tenim en compte la denominació clàssica, els informes elaborats pels erudits esmentats els dictàmens del Consell Valencià de Cultura i de l'Institut de Filologia Valenciana i l'ús popular del topònim.

El nom històric, autènticament tradicional i popular, és el de Castelló, que prové del llatí CASTELLONE, diminutiu de CASTELLU 'fortalesa, castell'. És el més antigament documentat, el que figura com a element comú en les diverses denominacions al llarg de la història i el que continua viu en l'ús oral de la població, de la comarca i de les zones veïnes. La forma oficial Villanueva de Castellón és una designació administrativa que no té tradició oral, cosa que seria impossible, d'altra banda, ja que es tracta d'una zona valencianoparlant; l'híbrid Villanova, que se sent a dir modernament, no representa més que una semiadaptació espontània, reflex de fins a quin punt el nom oficial ho ha estat assimilat ni per la pròpia població ni pels pobles de la rodalia. La forma Vilanova de Castelló, que s'ha proposat recentment com a alternativa en valencià, encara que lícita des del punt de vista estrictament lingüístic, hem de ser conscients que és una simple traducció literal del nom oficial, sense tradició ni ús oral que l'avale. Per tant, si ens remetem a les dades objectives, és Castelló el nom de la població.

Ara bé, aquest nom, com ha ocorregut també històricament, necessita algun complement que el diferencie dels altres castellons: Castelló de la Plana, Castelló de les Gerres. És cert que hi ha municipis que tenet incorporat l'element Vilanova d'una manera tradicional, i que els seus noms són plenament lícits i tradicionals. No es tracta de bandejar aquest referent per impropi sinó perquè, en el cas que ens ocupa el nom del nucli de la població existia com a municipi ja abans de la constitució com a vila nova. Existia el topònim i existia el nucli de població a què es referia, el que canvià amb el privilegi de Felip II fou la consideració administrativa de la població. El manteniment de forma ininterrompuda del topònim simple Castelló, en convivència, és cert, amb els noms que administrativament ha tingut, es veu de manera clara en els textos escrits al llarg de la història de la població, en les cançons populars, les dites i refranys, etc., i naturalment en l'ús oral.

Per això creiem que l'expedient de canvi de denominació del municipi ha de partir d'aquest topònim i no hauria de basar-se en la traducció del nom oficial. Una qüestió diferent és com es diferencia el topònim Castelló dels altres municipis que contenen aquest element. L'element Vilanova, com ja hem dit, no és el més adequat perquè altera la naturalesa del topònim, converteix el vertader topònim en simple element determinatiu diferenciador i, al contrari, consagra com a nucli el que hauria de ser, en tot cas, un complement auxiliar amb funció simplement aclaridora. Amb la forma Vilanova de Castelló, la tendència natural a abreujar els topònims compostos faria que el vertader topònim Castelló fóra considerat element secundari i omissible, i la forma popular esdevindria, amb el temps, Vilanova.

La forma habitual de determinar el nom d'un nucli de població consisteix a afegir el nom d'una entitat geogràfica, política o històrica relacionada amb la població en qüestió, especialment la comarca o subcomarca, regió o sobregió. Així es formen denominacions oficials com Albalat de la Ribera, Atzeneta del Maestrat, Benifairó de Valldigna, Benifairó de les Valls, Castelló de la Plana, la Granja de la Costera, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Quart de les Valls, etc. Per això, l'any 1932 una comissió d'experts formada per destacats especialistes com Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Marco, Nicolau Primitiu, Josep sanchis Sivera, Ernest Martínez Ferrando, Joan Coromines, Josep M. Casacuberta i Felip Mateu i Llopis, proposà Castelló de la Ribera com a denominació d'aquest municipi.

Cal destacar que aquesta denominació satisfà totes les exigències de correcció ortogràfica i gramatical, i d'adequació a la tradició onomàstica valenciana. D'una banda, es recupera com a element principal del topònim el nom popular i tradicional de Castelló, i de l'altra es cobreix la necessitat de distingir-lo, amb un determinatiu adequat, d'altres poblacions amb el mateix nom. En topònims amb una designació composta, la primera part sol ser la que correspon al nom popular, mentre que la segona sol quedar com un complement omissible que s'explicita en els àmbits oficials i quan cal diferenciar la població d'altres del mateix nom. Això és el que observem, a més dels exemples esmentats, en casos com la Vall d'Uixó, la Vila joiosa,(popularment, la Vall, la Vila ...) o en les diverses poblacions anomenades la Pobla, el Ràfol, etc. De la mateixa manera, els diversos municipis anomenats Castelló són així designats en la zona on s'ubiquen i quan cal diferenciar-ne un dels altres s'hi afig el complement específic: Castelló de la Plana, Castelló de Rugat.

La denominació de Castelló de la Ribera compta amb una tradició en l'ús culte valencià de més de 60 anys i és arreplegada en la major part de nomenclàtors, enciclopèdies i en tota mena de publicacions en la nostra llengua i és la forma proposada per destacats lingüístes, geògrafs i escriptors d'ideologies diverses i per institucions com l'Institut de Filologia Valencana i el Consell Valencià de Cultura, una còpia del dictàment del qual es pot veure punxant sobre els enllaços. Per tot això, considerem que la forma valenciana més adequada del nom d'aquest municipi és

CASTELLÓ DE LA RIBERA

Signat: Josep Lacreu i Cuesta

G E N E R A L I T A T V A L E N C I A N A
Conselleria de cultura, educació i ciència
Servei d'assessorament lingüístic i traducció

Tret d’Internet

Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster

2007-02-10T17:43:00.000+01:00

«Manuel Sanchis Guarner, Decano de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia

INFORMA :

Que tras los informes del Departamento de Lingüística Valenciana y del Departamento de Paleografía de esta Facultad —cuyas fotocopias adjunto—, y a la vista de los acuerdos de la comisión lingüística de 1932 para la valencianización de la toponímia valenciana, y de acuerdo con los testimonios aducidos por los señores: Dr. D. Vicenç M. Rosselló i Verger, catedrático de Geografia de esta Universidad, Don Josep Giner, filólogo, Don Jesús Huguet, cronista de La Pobla Llarga y D. Eduard Soler i Estruch, cronista oficial de Alzira, en sendos informes referidos al asunto, y, por último, a la vista de las siguientes publicaciones: "Aproximació a la toponímia del País Valencià" de Melchor y otros, "Toponímia: els noms de les ciutats i els pobles valencians", de la Consellería de Cultura del País Valencià, "Nomenclàtor geográfic del País Valèncià", "Enciclopedia de la Región Valenciana", "Diccionari de la Rima" ( 2º vol.) de Francesc Ferrer i Pastor, "Diccionari Català-valencià-balear" (to. 3º) de Alcover-Moll, y otras publicaciones más, el nombre propio valenciano más conveniente para el municipio llamado oficialmente Villanueva de Castellón es Castelló de la Ribera.-

Las razones generales aducidas para la adopción de dicho topónimo son las siguientes:

Primera : Que el nombre más antiguo y que siempre ha permanecido a lo largo de su historia es CASTELLÓ. Esto se puede comprobar, entre otros, en:

- Llibre dels Feyts (326-327)

- Llibre del Repartiment.

- En los historiadores Beuter, Viciana, Escolano y Diago,al referirse a la conquista de Castelló por Jaime I.

- Relaciones geográficas del Reino de Valencia, de Vicente Castañeda.

- Observaciones sobre la Historia, etc., de Cavanilles.

- En los mapas de Oertel y Kremer y Cavanilles.

- Y en otras muchos documentos que se pueden encontrar en el Archivo local de Castelló, en el Archivo del Reino de Valencia, etc.

Segunda : Que el nombre de CASTELLÓ, al aparecer oficialmente siempre ha estado acompañado de algún u otro determinativo:

- Desde 1.250 hasta el 3 de octubre de 1.587: CASTELLÓ DE XATIVA (Cfr. libros anteriores).

- Desde 1.587 hasta el 30 de agosto de 1.708: LA VILA NOVA DE CASTELLÓ: Por Privilegio de Felipe II.

- Desde 1.708 hasta 1.735: CASTELLÓN DE CARCAGENTE.

- Desde 1.735 hasta la actualidad : VILLANUEVA CASTELLON.

Además aparecen en otros documentos oficiales los nombres de: Castellón de la Villa nueva y Castellón de San Phelipe.

Se puede observar, por lo tanto, que lo único que ha permanecido siempre ha sido el topónimo CASTELLÓ.

Tercera : Que, a pesar de tantos cambios, la gente del lugar y sus contornos lo ha conocido siempre como CASTELLÓ. Así, se puede observar en el uso actual así como en canciones y refranes populares y en documentos de tipo extra-oficial anteriores y posteriores a 1587.

Cuarta: Por tanto, el nombre CASTELLÓ es al más popular e histórico, y, como tal, el más adecuado. Pero como se puede confundir con otras poblaciones valencianas del mismo nombre, se impone añadir un determinativo diferenciador a dicho topónimo.

Quinta: El topónimo Castelló de Xàtiva es improcedente, ya que indica dependencia, la cual, si bien existió en época anterior, no es la actual situación.

Sexta: VILLANUEVA DE CASTELLÓN es la castellanización del nombre VILA NOVA DE CASTELLÓ. Este último, que se impone oficialmente en el documento de Privilegio de Villa Real de 3 de octubre de 1587, otorgado por Felipe II, no puede arrogarse actualmente derechos de legitimidad, puesto que el documento no tiene ninguna validez jurídica, es decir, el topónimo La Vila Nova de Castelló tiene únicamente un valor histórico que debe de contrastarse con el de otros topónimos que ha tenido el lugar, sin ningún tipo de privilegio.

Además, el uso de tal nombre tan sólo prosperó en el ámbito oficial. Lo prueba el hecho de que en el mismo privilegio de Villa Real, en los capítulos II, III, XIX, XXX, XXXVI y XLVII aparece sólo Vila de Castelló, y en el capítulo XXXII sólo Castelló. Solamente en los capítulos XXXVII y XLIII aparece el nuevo nombre impuesto. Por otra parte, el uso popular, tanto en ésta como en las poblaciones de la comarca, siempre ha dicho Castelló.

También prueba la poca fortuna de dicho topónimo el hecho de que la actual Real Acequia Escalona fuera nombrada en sus comienzos (posteriores a 1587) "Séquia Nova de Castelló", y al concederle el título de Real en 6 de febrero de 1622, "Séquia Real Nova de Castelló".

Asimismo lo prueban libros y documentos posteriores a 1587 (Cfr. por ejemplo Cavanilles).

Séptima: El topónimo CASTELLÓ DE LA RIBERA, es también en su totalidad, popular, ya que el instinto popular, cuando quiere diferenciarlo de cualquier otro Castelló dice muy exactamente: CASTELLÓ, el de la Ribera; esto se comprobó en el uso de las comarcas de la Vall d'Albaida, l'Horta, etc...

Concluyendo: Sería conveniente, por lo tanto, respetar la venerable forma del nombre histórico y popular, y, dado que en el País Valencià existen otras poblaciones con esta misma denominación, se impone añadirle un determinativo. No parece adecuado restablecer el antiguo, ya que "de Xàtiva" indica subordinación y dependencia. Así, pues, lo más lógico y conveniente es añadirle el determinativo "de la Ribera", nombre de la comarca natural en la que está inserta esta población.

Por todo ello, propongo como topónimo valenciano más adecuado para la población, oficialmente llamada en la actualidad Villanueva de Castellón, el de CASTELLÓ DE LA RIBERA.

Y a efectos de adecuar correctamente el actual nombre castellanizado a la toponimia valenciana, expido la presente, en Valencia, a quince de septiembre de 1981.

Manuel Sanchis Guarner»

-------------------------------------

«El nom que ha tingut sempre esta població fins l'any 1708, en que se li imposa Villanueva de Castellón, és imposat.

Donat que hi ha unes altres poblacions que duen el mateix nom, caldria afegir el determinatiu "de la Ribera". Això permet reconéixer amb precissió la situació geogràfica del municipi. En canvi, Villanueva de Castellón podria suggerir una dependència de Castelló de la Plana.

Si Felipe V canvià el nom de Xàtiva per San Felipe com a castig, i posteriorment els xativins han tingut la dignitat de restituir el seu antic nom, seria convenient que l'Ajuntament de "Villanueva de Castellón" adoptara una posició pareguda, ja que la mera traducció de Vilanova de Castelló suposa explicitament el reconeixement d'una imposició a causa de la desfeta d'Almansa.

Signat: Joan Fuster»

Tret d’Internet