eslacarab

2008-08-27T14:56:00.004+02:00

RESTAURANT EL REFUGI

Cap de setmana a Girona i trucada a uns amics per dinar. La seva proposta ens porta a un restaurant situat al petit poble de Romanya de la Selva, a tocar de Platja d'Aro. Es tracta d'una casa rústica amb una gran terrassa que ofereix una gran vista de la serralada de les Gavarres. Per tant, un local amb encant. La cuina es fonamenta en producte del país amb un cert toc creatiu. Per entrar unes perles de la cuina en forma de 4 platets que eran: milfulls d'escalivada, carpaccio de vedella, amanida de formatge de cabra i vieira amb tomàquet (més que correcte, diria que bo) i de segon un rap amb cloïsses i musclos amb una crema de patata molt suau(em va agradar força). Per postres una tarta tatin (molt tendre i gustosa). Amb un vi de l' Empordà de la casa (12 euros) vam pagar 40 euros per persona. Un preu que es justifica per una cuina de qualitat i un paisatge fantàstic. Recomanable per fer una excursioneta.

Restaurant "El Refugi" Romanya de la Selva 972833060 www.elrefugi.es

2008-08-26T02:05:00.004+02:00

GASTRONOMIA JAPONESA

Sens dubte que un dels grans al·licients de la visita al Japó era gaudir de la seva gastronomia. Ja ens esperàvem que la imatge que trauríem seria ben diferent de la dels restaurants japonesos que tenim aquí . I així ha estat, tot i que evidentment també hem tingut l'oportunitat de tastar bons sushis i sashimis. La resta de l'oferta a nivell general es fonamenta en graelles en les quals tu et fas el peix o la carn (amb el greix intercalat amb la carn es de gran qualitat), plats de cuina japonesa amb tempures, salses o avinagrats, esmorzars amb peix fregit(això ens va costar molt i vam acabar desistint), sopes de fideus i pinxos de format yakitori ( i de gran varietat i qualitat). La valoració és molt positiva perquè- oh sorpresa!- el preu és molt més econòmic que a Barcelona. Per entre 10 i 25 euros es pot sopar o dinar la mar de bé. Excepte que vulguis tastar alguns dels grans restaurants de Tòquio.

2008-08-24T22:43:00.003+02:00

VIATGE AL JAPÓ

He tingut durant molt dies el bloc abandonat per culpa d'un viatge al Japó. Han estat 21 dies de vacances per conèixer un país que m'ha agradat molt. L'hem recorregut de nord a sud i els contrastos que ofereix li atorga grans atractius. El nord és naturalesa pura, amb parcs de vegetació exuberants i cérvols i ossos com a imatges. Tòquio és una gran ciutat, amb edificis espectaculars, temples antics, llums de neó i molta disciplina en forma de neteja absoluta als seus carrers. Kyoto té l'esplendor d'un passat històric ple de jardins i monuments religiosos. Hiroshima serveix de toc d'atenció a la consciència per recordar que les tragèdies serveixen per aprendre. En definitiva ha estat una gran oportunitat de conèixer una gran cultura que recomano a tothom.

2008-08-04T12:51:00.004+02:00

DE VIATGE PER JAPÓ

Porto uns dies desconnectat del blog perquè ara mateix em trobo de viatge pel Japó. Quan torni ja faré una explicació detallada de l,aventura. Portem 8 dies i la valoració es molt positiva. Ja hem visitat el nord del país, un oasi verd, rural amb una natura exuberant i animals a tocar de la carretera. L,altra cara la vivim ara mateix a Tòquio. Ciutat fascinant plena de vida, colors, cultura i futur. De moment m,ha encantat, jo diria que es 'la ciutat'. La resta quan torni.

2008-07-26T00:42:00.002+02:00

REVISIÓ RESTAURANT PIRATAS

Segona visita a un local no massa popular entre la gent però molt valorat entre els amants de la gastronomia barcelonina. Situat al costat de l'Auditori, ja l'haviem visitat en una altra ocasió i avui hem repetit. Anteriorment la impressió que vam treure va ser molt positiva i avui s'ha tornat a refermar. De primer una ventresca de bonítol amb pebrot confitat i unes olives semblants a les gregues de kalamata (matèria prima impressionant, boníssim). De segon, un pop a la gallega amb patates al forn amb pebre vermell (exquisit). Per postres una ensaïmada de crema catalana amb liquor ( de llàgrima). Per beure un "Templario" de la bodega de Barbara Forest de la denominació de la Terra Alta amb garnatxa i morenilla (afruitat però elegant, acompanyava amb la suavitat necessària). Tot plegat per 100 euros per dues persones. La gran qualitat del menjar justifica el preu. A més, l'entorn és molt agradable i el servei també. Molt recomanable.

Restaurant "Piratas" C/Ausias Marc 157 932457642

2008-07-25T00:49:00.005+02:00

LA BARCELONA OBLIDADA

Aquesta setmana vaig visitar amb la meva mare l'exposició "Barraques, la ciutat informal" que fan al museu d'Història de Barcelona. Una trajectòria pels molts barris de barraques que durant moltes dècades del segle passat hi havia a la ciutat comtal. Alguns mítics com el Camp de la Bota o Can Tunis i d'altres poc coneguts com el que hi havia a tocar de la model, a la mateixa Avinguda de Roma. Un record per molts oblidat però que cal remarcar que va ser present fins fa poc més de 30 anys. Una bona forma de repassar la història de la ciutat per conèixer una part del orígens de la gran Barcelona Olímpica i fashion que tenim ara. A la meva mare li va recordar els grans contrastos que hi havia entre les dues parts de la ciutat: la marginal i la burgesa. I dintre del ball de records se li va acudir explicar-me que en aquella època ella anava a un col·legi de monges que hi havia a Sarrià i estava interna. Em va dir que hi havia una amiga seva que es deia Montserrat que era molt intel·ligent i bona persona però que tenia un problema: responia massa a les monges. Van decidir enviar-la al Psiquiàtric de Sant Boí i allà per combatre el seu caràcter la van medicar. Al cap d'uns anys la meva mare va saber que l'havien convertit en una boja. Si la imatge de la Barcelona de barraques ja es prou colpidora la d'aquesta història em va enfonsar l'ànima. Franquisme i religió manipulada, dues xacres plenes d'emprentes de sang i misèria.

2008-07-21T20:33:00.003+02:00

RESTAURANT PALOMARES

Fer una recerca de restaurant de platja per visitar durant l'estiu al llarg de la costa catalana dic jo que donaria gairebé per fer una col·lecció de llibres. Per tant, és una feina que has de deixar en mans del boca-orella i dels consells dels amics en funció de la zona. Avui havíem quedat precisament a Vilassar amb uns amics que ens han portat a un lloc d'aquests, a un establiment situat davant del mar anomenat "Palomares". L'estètica és la típica d'aquest tipus de locals: menjador a dintre més arregladet i taules fora a la terrassa amb un parasol per si de cas apreta la calor. Per tant en aquest aspecte decoratiu cap novetat. Pel que fa al menjar hem començat per uns aperitius: peix fregit (correcte), calamars a la planxa (bons amb un puntet d'allet interessant) i una amanida (el que es pot dir d'una amanida simple ben feta). I de segon ens hem decidit per una paella de peix (bona, diria que per sobre de la mitjana de qualsevol local de costa, amb un encertat brou de peix que li donava un bon gust). Per postres jo he optat per un pinya natural (de bona qualitat). Per beure en aquest cas no hi hagut vi i hem acompanyat l'àpat amb unes cerveses. Tot plegat, amb cafès, 100 euros per quatre persones. Un preu ajustat als temps actuals. Com a opció per la zona sembla atractiva.

Restaurant Palomares Carret Nacional (creuament amb Argentona) Vilassar de Mar 937593234

2008-07-09T00:53:00.003+02:00

RESTAURANT SANTA

Paco Guzman creador i propietari del restaurant "Santa María" ha obert un nou local. Manté la tendència religiosa dels seus noms i en aquest cas ha reduït la nomenclatura anterior fins a posar-li "Santa". Es troba relativament a prop de l'original, mentre el primer és al Born el nou és a tocar del Parc de la Ciutadella, just on comença la Meridiana. El format no és tan de platets sinó que hi ha la possibilitat, sobretot en els segons, de fer un plat sencer. De primer hem optat per compartir un assortit d'entrants. Hi havia: all blanc amb meló i pernil (refrescant), terrina de foie (bona qualitat), amanida de pernil d'ànec, anous i gelat de roquefort (suau la presència del formatge i molt bo el pernil d'ànec), cuixeta de guatlla en escabetx amb soja i carbassa (bona la guatlla i fantàstica la crema de soja i carbassa), anxoves marinades amb mató, tàperes i tomàquet sec (de gust fí entrava molt bé) i pop confitat amb escuma de patata (no se si volgudament però em recorda al gran plat del "gresca" de carpacció de pop i botifarra negra, gustós i melós). Pel que fa als segons jo he triat un colomí (en castellà pichón) en dues coccions amb arròs de cireres i idiazabal (sublim amb una mena de rissoto de cireres sorprenent ben acompanyat per l'idiazabal i un colomí tendre, gran plat). Per postres hem compartit un fantàstic pastís de poma amb gelat de vainilla. En el tema vins l'opció triada ha estat un lleuger i afruitat "Izadi" que amb la seva temperatura fresqueta ha mantingut un bon nivell. Tot plegat per dues persones 85 euros. Dintre del format de cuina creativa ofereix pinzellades brillants a uns preus més que raonables. Caldrà seguir la seva evolució. Però promet.

Restaurant "Santa" Avinguda Meridiana, 2 933097078

2008-07-08T03:35:00.004+02:00

LLIGATS AL PODER

Aquest cap de setmana s'han viscut dues demostracions, diferents pel context, que demostren fins a quin punt les persones un cop tasten el poder no poden viure sense tenir-lo ben a prop. La primera al congrés català del PP. La direcció de Madrid va decidir que la nova líder catalana fos la gironina Alícia Sánchez Camacho. Tot i la irrupció de Montserra Nebrera, els militants van votar allò que des del carrer Genova es va imposar. Doncs el cessament de Daniel Sirera no ha anat acompanyat de la dignitat moral que hagués estat plegar donat que li han fet el llit de forma clara i evident. Doncs no, a fer-se la foto fent veure que son amics i continuar vivint de la política. Si ets a l'àmbit de la vida pública per vocació no pots deixar que et trepitgin impunement i continuar fent veure que no passa res. Un cas semblant s'ha viscut amb motiu de la moció de censura al Barça. Els socis han manifestat aclaparadorament que estan en contra de la gestió de Joan Laporta. Un vot de càstig dirigit única i exclusivament contra la seva personalitat i forma d'actuar dels últims dos anys. Contra el seu excès d'ego que l'ha portat a un carreró sense sortida. Ell ha decidit continuar aferrat al càrrec. Diu que legalment està legitimat per continuar com a president. I és cert. Però moralment és més qüestionable. Quan els teus socis no et volen i tu ets al club per amors a uns colors la sortida és clara. Coneixent l'entorn blaugrana el que li espera a Laporta és un infern i ara ell mateix ha carregat la pressió sobre el nou projecte esportiu de Guardiola. I si repassem la història del club el final ja es coneix. Una llàstima per a un president que analitzant globalment la seva gestió esportiva cal qualificar-la de brillant. Dues lligues i una Champions son un gran aval dilapidat per dos anys de permissivitat amb els jugadors, director esportiu i tècnic. I de quota de poder mal entesa. Quedar-se en mans de la famosa piloteta és com dependre de la bola de la ruleta per solucionar-te la vida. "Tres negra", diu el crupier, "Guanya la Banca". Cap a casa i sense res a les butxaques.

2008-06-28T04:13:00.006+02:00

PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL

Llegia avui que l'ajuntament de Barcelona condiciona l'acord amb Esquerra Republicana a l'aprovació del PAM (Pla d'acció Municipal). Es a dir, que per pactar la incorporació de l'equip de Jordi Portabella a l'òrgan de govern demanen el suport pel que fa al pla d'actuació de l'equip municipal. Una posició que em sembla surrealista. Recordo que el PAM es va esbombar públicament com una possibilitat, de cara als ciutadans, de poder participar en les decisions del consistori. Jo demostraré la nostra experiència. Alguns veïns afectats pel pla de reforma a la plaça de les Glòries vam fer al·legacions davant del desgavell que suposava mantenir el mercat dels Encants a la zona i, sobretot, situar el nou emplaçament al costat del Teatre Nacional. Considerem que és un gran error perquè no hi ha cap voluntat de canviar el tipus de comerç i això l'únic que provocarà és una clara degradació de la zona. Era més lògic una altra ubicació o la modificació dels usos comercials. Doncs la resposta en el famós "PAM" ha estat zero. No ens ha dit ni ase ni bestia. Res de res. Com si no existíssim. Per tant, com era d'esperar, una fal.làcia de cara a la galeria. Una mostra més d'un govern que viu de cara al turisme i fent fugir als barcelonins de tota la vida.

2008-06-27T23:56:00.000+02:00

MANIFEST A FAVOR DEL CASTELLÀ

El partit de Rosa Díez promou aquests dies un manifest per defensar el castellà. Una idea que ataca de forma directa la política lingüística que es fa a Catalunya. Segons les seves impressions, el castellà es troba en inferioritat davant altres llengües de l'estat. En el cas del territori català consideren que es beneficia el nostre idioma en detriment de l'idioma espanyol. A aquesta iniciativa s'hi han sumat intel.lectuals i, fins i tot, la Comunitat de Madrid. Vaig a ser clar. Aquesta iniciativa em sembla "lamentable", "falsa", "irreal", "hipòcrita" i "manipuladora". Ha quedat prou clar ?. La diferència entre aquests manipuladors i jo és que visc a Barcelona i puc donar 20.000 exemples de les seves mentides. Ahir, per exemple, vaig anar amb la meva parella a una urgència a la clínica Teknon. Tots els metges que ens van atendre ho van fer en castellà, fins i tot una infermera a la qual la meva dona li va demanar que feia fred no la va entendre i li va portar un got d'aigua freda. Ella li va dir que si no l'entenia que li digués que li canviava d'idioma. Habitualment al món de la restauració hi ha molts immigrants que no entén el català. Avui mateix he vist a la TV un individu, no se li pot dir d'una altra forma, ah sí se li pot dir "fatxa", que davant de preguntes en català li va dir al reporter que "no te entiendo". El reporter li va preguntar d'on era i li va dir que "de Barcelona, però no entiendo el catalán". Una demostració més que si a Catalunya hi ha un idioma que perilla és el català i no pas el castellà. Una llengua, l'espanyol, de la qual estic orgullós de poder parlar i entendre però això no treu que defensi el català davant d'uns atacs injustificats. Un exemple més dels atacs gratuïts contra Catalunya. I després volen que ens alegrem de les victòries de la selecció espanyola. Ja,ja, ja...

2008-06-25T01:29:00.005+02:00

CRISI PELS DE SEMPRE

Surt el president del govern espanyol anunciant les mesures per afrontar la crisi econòmica. I, entre les diferents propostes presentades, n'hi ha una per donar exemple: es congelen els sous dels alts càrrecs. Aquest tema reconec que m'apassiona. Això és un missatge pels sindicats que recentment van anunciar que malgrat la crisi no acceptarien en les negociacions dels convenis col.lectius cap congelació salarial. Una decisió que comparteixo plenament. Per què ? doncs, sota el meu parer, molt senzill. Quan hi ha hagut època de vaques grosses, és a dir quan l'economia anava fantàsticament bé els empresaris en cap cas han manifestat la intenció d'apujar els sous als treballadors per recompensar l'esforç. Més aviat al contrari, feien servir allò que cal contenir els salaris per col.laborar en la bonança econòmica. Tot això enmig d'una època molt dura pels assalariats amb nòmina que han vist com amb l'entrada de l'euro els preus han anat pujant descontroladament. I que hem de dir de vivendes i petroli. Per tant, la capacitat adquisitiva ha anat minvant. I ara volen que els que sempre surten perdent s'estrenyin el cinturó. Doncs res de res. No cal embogir amb demandes irreals, però sí exigir un augment de l'IPC com sempre. I si no que reparteixin els beneficis quan s'han fet d'or.

2008-06-19T02:04:00.005+02:00

RESTAURANT LA BELLA NAPOLI

Amb aquest nom queda prou clar que es tracta d'un italià. Situat al barri del Poble Sec, té prestigi per les seves pizzes. Vam anar un dimarts i era ple a vessar. Suposo que per la seva fama i donada la gran presència d'estrangers per sortir a més d'una guia turística. El local és de parets d'obra vista amb decoració en forma de fotografies, en alguns casos amb esportistes famosos que han visitat el local. No és especialment acollidor, sobretot pel gran soroll existent. Les pizzes cal dir que fan honor a la fama. Son de massa tendre i gustosa i amb ingredients més que correctes. En el meu cas vaig demanar una quatre estacions amb pernil dolç, xampinyons, carxofes, salami i olives. Bons ingredients i una mida generosa. Compte amb les begudes perquè son cares: una coca-cola 3 euros i mig (600 de les antigues pessetes...). Vam sopar pizza i refresc per 30 euros dues persones. Un local per treure el mono de pizza que tenim de tant en tant.

Restaurant La Bella Napoli C/Margarit 14 934425056

2008-06-18T22:53:00.000+02:00

GERMANES

Aquesta obra escrita i dirigida per Carol López ja porta mesos en cartell. De fet s'acaben aquesta setmana les seves representacions a Barcelona, concretament a la Sala Villarroel. Ha estat un èxit de taquilla i crítiques. Es tracta d'una tragicomèdia que mostra les misèries i anècdotes d'una família de 3 germanes, la mare, el marit d'una de les germanes i el seu fill poc després que morís el pare. Situacions còmiques ben combinades amb un fil dramàtic que apareix i desapareix al llarg de l'obra. En general l'espectacle és bo encara que vaig gaudir més de la part divertida que no pas dels moments tristos que, de vegades, semblaven un pel forçats. Molt bona la posada en escena amb elements audiovisuals i grans actuacions de Marial Lanau, Montse German i Aïna Clotet. A més, ben acompanyades per la resta d'actors del repartiment. En definitiva una hora i 40 minuts de bon teatre.
Teatre Villarroel fins el 22 de juny

2008-06-17T02:19:00.005+02:00

RESTAURANT CAL BOSQUETÀ

Diumenge laboral a Girona. Abans de treballar hi havia temps per fer una pausa per dinar. Un company de feina ens va fer una suggerència pel seu bon coneixement de la zona. El lloc triat es diu "Cal Bosquetà", establiment situat a prop de Quart. Concretament a la carretera que va de Quart a Montnegre. Es tracta d'una antiga masia restaurada amb una gran vista panoràmica de la comarca. Ells mateixos crien els seus animals i productes del camp, per tant, ofereixen una cuina catalana casolana. En aquesta primera visita, podríem dir que guiada, vam triar per començar els entrants de la casa: cargols (amb una salsa un pel picant entraven molt bé), musclos (també acompanyats d'un farcit eren molt gustosos) i taula d'embotits (fuet, sobrassada, bull blanc i negre, qualitat més que correcta). De segon jo vaig optar per costelles de xai (bona carn amb unes patates en format gairebé de xip que lluïen en el plat). Per postres fan un curiós gelat de parmesà però em vaig decidir per un flam de formatge (bé, però sense entusiasmar). Per beure vam apostar sobre segur per un "Luis Cañas" criança 2004 de la Rioja. Un vi que sempre fa costat. Tot plegat 30 euros. Un preu més que raonable per un lloc on es menja prou bé i que ofereix unes vistes i un entorn que satisfan qualsevol visita.

Restaurant "Cal Bosquetà" Crtra de Quart a Montnegre qm 4,8 El Castellar de la Selva (Girona) 972469520 637999041

2008-06-12T13:53:00.005+02:00

SINEAD O'CONNOR A BARCELONA

Feia mesos que volíem trobar un dia per anar a veure un concert al Palau de la Música. Vam estar mirant la cartellera i ens va cridar l'atenció un cicle que es diu "Úniques". Es tracten de diferents actuacions de cantants femenines, d'àmbits i estils diferents. Dintre d'aquesta programació vam triar Sinead O'Connor. Cantant brillant, irreverent i fugidora de les modes. Per ser sincer no havia seguit gaire la seva carrera després del famós "Nothing compares to you". Per tant, anàvem una mica a l'aventura davant d'un repertori àmpliament desconegut. El resultat va ser espectacular. Acompanyada per dos músics i amb la màgia del Palau com a escenari va oferir un repertori de cançons plenes de sentiments on la seva veu modulava les paraules des de el to més agut fins el més pur xiuxiueig. I quan la cantant irlandesa crida ho fa des de l'ànima. Va ser una hora i mitja de música i paraules que gairebé et transportaven més enllà de l'Univers. Amb el públic entregat son d'aquells dies que surts plenament satisfet i que tens la sensació d'haver viscut un moment màgic. I es que escoltar el "Nothing compares to you" (tot un clàssic musical mundial) en un format gairebé acústic per la Sinnead O'Connor autèntica a un lloc tan emblemàtic com el Palau es converteix en una instantània que espero retenir a la memòria per sempre.

2008-06-11T23:22:00.005+02:00

RESTAURANT CAL PEP

Local ja clàssic a Barcelona, acaben de fer els 25 anys. Situat al barri de Born el fet que el recomanin a la guies turístiques i el fet que el seu espai sigui reduït fa molt complicat poder visitar-lo. De fet ho havien intentat alguna vegada sense èxit. Aquesta nit, i quan ja gairebé tancaven, ens han ofert poder sopar ràpid a la barra. Molt ben assessorats pel cambrer ens ha recomanat: fregit de peix i gambes (bon producte i fet correctament), cloïsses amb pernil (fantàstiques les cloïsses i gran combinació amb el pernil i el julivert, plat altament recomanable), truita "trempera" (una truita de patates i ceba amb una textura interior gairebé liquida i un acompanyament exterior en forma d'all i oli espectacular, plat per recordar) i xipirons amb cigrons (saltats a una olla mantenen la frescor del gust del peix i la combinació amb els cigrons fan que sigui un plat més lleuger que un estofat i sense el format de fregit de moltes de les opcions amb els xipirons com a protagonistes). Per beure ens van oferir un Rioja de la casa, "Ugarte", en forma de copes que anava bé per sortir del pas. Tot plegat 58 euros. Un magnífic preu per un sopar de gran qualitat. Hi tornarem, sempre que hi hagi lloc...

Restaurant "Cal Pep" Plaça de les Olles 8 933107961

2008-06-10T10:17:00.004+02:00

VAGA PER LA BENZINA

Marxo uns dies fora per feina i em trobo les benzineres buides, aturades a les rondes, supermercats amb els continguts sota mínims....Tot per culpa del maleït petroli. Per culpa dels especuladors mundials que actuen units per un mateix objectiu: guanyar tots els diners que puguin. I per això fan aliances que els permeten jugar amb el cost del cru sense fonament en les reserves si no en fer ballar al preu en funció dels seus interessos. Això és el que ens ha derivat cap a uns nivells mai no vistos amb el dièsel pels núvols i la benzina fent-li costat. Entenc que això perjudica clarament a tots els sectors que necessiten l'anomenat or negre com a motor. Però també tinc clar que difícilment el govern espanyol pot arreglar la situació. Ells no controlen el preu del petroli, som en una economia globalitzada on son les grans multinacionals i grups bancaris els que marquen el desenvolupament dels paràmetres econòmics i aquí Zapatero i companyia poca cosa poden decidir. Pot ser sí que poden regular millor el sector del transport perquè determinada gent no rebenti els preus i el marge de benefici sigui més estable. Això sí, però no podem entrar en dividir l'estat i fer que camioners i taxistes, per exemple, paguin el gasoil a preu industrial i la resta a tarifa normal. No, perquè coneixem com funcionem i aquest submercat seria un niu al que s'acolliria mitja població. I, a més, la davallada en els impostos afectaria a altres serveix necessari que ha de pagar l'Estat. També em ve de gust dir que hi ha sectors de la nostra economia que han d'entendre que el govern, sigui estatal o autonòmic, no pot ser sempre el paraigua per mantenir el mateix marge de benefici. Som en una anomenada economia de mercat i tothom sap que amb aquestes condicions un dia pots guanyar vint i un altre cinquanta. Perquè si no que farem amb la resta d'empreses ? També subvencionar-les quan baixin els beneficis...

2008-06-03T21:19:00.005+02:00

RESTAURANT TABERNA DE LILLAS PASTIA

Per motius laborals vaig viatjar aquest cap de setmana a terres aragoneses, concretament a Osca. Previament vaig investigar via internet quines recomenacions hi havia sobre la ciutat a nivell gastronòmic. I, malauradament, en les webs que consulto habitualment no vaig trobar res. Finalment a traves de la de "Verema" vaig comprovar que un parell d'internautes parlaven molt bé d'un restaurant anomenat "Taberna de Lillas Pastia". Local situat al centre de la ciutat s'ubica dintre de l'antic Casino. De decoració clàssica però d'espais agradables ofereix una cuina elaborada centrada en la matèria prima de la zona. D'entrada ens van oferir uns aperitius en forma de cullerada de salmó amb puré, galeta d'anxoves, xips de llombarda i crema de porrusalda. En general ben aconseguits, gustosos i encertats. També era destacable el pa. A partir d'aquí vam optar per un menú que fan anomenat "Carmen", el de degustació pujava a 58 euros i aquest era de 33 (cobert i iva a part). De primer ens van portar un carpacció de vedella amb foie i anguila (fantàstic, bona la carn i perfectes els acompanyants), després unes "migas con huevo poché y setas" (de gust refinat és un plat que ens va agradar), a continuació un arròs de coliflor i toffee (un arròs cremós amb la coliflor oferta en diferents textures en una mena de rissotto força encertat) i de quart una paletilla de xai a la milanesa amb salsafins i ceba confitada (la carn molt tendre, l'arrebossat també ben fet i amb el gustet dolç que li donaven els ingredients afegits. Bon plat). Per postres unes maduixes amb gelat d'aigua de roses i nata (dolç però sense embafar, entrava molt bé). Amb el cafè ens van oferir un assortit de petits fours de destacada qualitat. Amb una ampolla petita de "Luis Cañas" criança de la Rioja vam pagar 100 euros per dues persones. Donada l'amplitut del menú, la bona presentació dels plats, i la materia prima interessant que vam tastar, acompanyada d'un bon servei, es mostra com una bona aposta en cas de visitar Osca. A nosaltres, si més no, ens va agradar.

Restaurant "Taberna de Lillas Pastia" Osca Pça de Navarra, 4 974211691

2008-05-27T11:55:00.004+02:00

PRESA DE PEL

Mocions de censura a part, la directiva del Barça ha refermat en els últims dies la falta de disciplina que envolta al primer equip. Primer amb la decisió de deixar marxar Ronaldinho al Brasil i a Eto'o de viatjar al seu país nou dies abans d'un compromís amb la seva selecció. Una circumstància que va obligar per falta d'efectius a anul.lar el compromís a l'Aràbia. I en segon lloc per no sortir al pas de les declaracions de Leo Messi sobre les intencions de jugar els Jocs Olímpics de Pequín i no participar en el primer partit de la prèvia de la Champions. Això últim encara fa més mal al soci i aficionat barcelonista. Aquest ha de ser el jugador franquícia de la pròxima temporada ? Qui cobri més ? El seu argument és que és una oportunitat única per ell. I que ! Tots nosaltres tenim moltes vegades oportunitat de fer coses que ens agradarien i per motius laborals no podem realitzar. Per tant, el talentós Leo Messi ha d'entendre que li paga el Barça, per cert molt bé, i que ha de prioritzar la prèvia de la Champions per sobre dels seus somnis olímpics. I no serveix com a excusa que el poden obligar a anar-hi perquè, per exemple, Tévez ja ha dit que no hi anirà perquè vol descansar. I si no entenc això no mereix ser l'estrella del club. Sense la paraula "compromís" aquest equip tornarà a fracassar.

2008-05-15T01:41:00.005+02:00

WUSHU

És curiós aquest restaurant perquè abans estava situat al Mercat de Santa Caterina i hi vaig anar un parell de vegades a visitar-lo i no el vaig trobar. El motiu és que l’havien traslladat al costat del Pla de Palau. Havia llegit un post-it d’algun blocaire i tenia curiositat per conèixer les seves virtuts. Fan una cuina d’arrel tailandesa amb altres plats típics de països asiàtics dintre d'una carta reduida pel que fa a opcions. El local no es gaire gran ni espectacular. Es acollidor, amb espelmes d’acompanyament i per la seva ubicació amb una amplia clientela de turistes. Hem demanat una amanida tailandesa amb gambes al vapor (molt picant, de fet la cambrera ens l’ha canviat perquè el picant feia impossible distingir cap sabor. Un bon detall del servei perquè en altres locals haguessin passat de tot. Tot i així crec que haurien d’avisar abans), tallarines d’arròs saltades amb pollastre, brots de soja i gambes (bon plat, aquest sense picant, i molt gustós i ben combinat), curry vermell amb arròs i ànec (amb aroma un pel cítric el curry però t’acaba convencent per la qualitat general entre l’ànec i l’arròs) i un tataki de tonyina amb carbassa (bona la tonyina però un pel insípid l’acompanyament ). Com a beguda un vi del Bierzo creat per un gallec com és la bodega Martín Codax anomenat “Cuatro pasos 2006” amb un potent gust a Mencia que ha ofert un bon nivell. El preu final 60 euros per a dues persones. En general un bon emplaçament per tastar la cuina tailandesa. Això sí, abstenir-se enemics del picant.

Restaurant Wushu C/Marquès de l’Argentera 1 bis 933107313

2008-05-08T01:49:00.004+02:00

INDIGNES

Xiulet final al Bernabeu. El Barça humiliat des del començament fins el final. Primer amb el passadís i després amb la golejada rebuda. Missatge del club via SMS "El Barça cau al Bernabeu per 4 a 1. El gol dels blaugranes l’ha fet Henry (min.86) ". Un contingut que em deixa perplex. Aquest és el resum que fa el Barça del que ha passat al Bernabeu. Sembla que s’hagi perdut per un a zero al camp del Betis. La cirereta es afegir que Henry ha fet el gol del Barça al minut 86 !. Un detall importantíssim que, a ben segur, tranquil·litza aquesta nit a tots els culers. Aquest sms és indigne. Jo esperava que la directiva tingues el detall d’oferir una informació coherent com seria "El Barça no s’atura en el ridícul i avui ens ha golejat el Madrid. Des d’aquí demanem disculpes a tots els socis per la vergonya soferta". Això seria un mínim. Per tant no n’hi ha prou amb el comiat de Rijkaard, també demano que plegui l’ideòleg de l'sms. Trist i patètic. Del tema esportiu no cal fer sang, ja s’han retratat prou sobre la gespa del Bernabeu. Una demostració que el famós futbol del "tiki-taka" no serveix per res sense profunditat i efectivitat ofensiva. Sense jugadors que desequilibrin. I que hem de dir del nostre gran tècnic, quina imatge lamentable amb el cap ajupit sense dir res....Dels jugadors només un missatge, i no cal sms, avui han demostrat ser indignes de vestir la samarreta del Barça. Pots perdre al Bernabeu però amb orgull i els que avui han vestit de blaugranes no coneixen aquesta paraula. I ara sí que cal començar a mirar cap a la llotja, on seuen Txiki Begiristain i Jan Laporta. Ells amb la seva condescendència també han fet el ridícul i encara que sigui de forma virtual han format part del passadís, del d’abans i del que hem patit durant els 90 minuts.

2008-05-01T12:00:00.001+02:00

ELEGY

Així es diu l'última pel.lícula de la realitzadora catalana Isabel Coixet. Un film que volia veure amb interès per saber si es mantindria la meva opinió sobre el seu cinema més cap a la banda positiva que cap a la negativa. Fins ara m'havien agradat molt "Cosas que nunca te dije" i "Mi vida sin mí" i no m'havia agradat gens "La vida secreta de las palabras". Per això "Elegy" m'havia de servir per incrementar les opinions favorables o equilibrar les negatives. Doncs malauradament m'inclino cap a l'empat. I es que l'actual film de la Coixet m'ha decebut. Trobo que la història entre els dos protagonistes Beng Kingsley i Penelope Cruz, que escenifiquen un home gran que s'enamora d'una alumna, no se li treu el suc que cal. Sobreviu per una linia argumental un pel plana que no aixeca ni la bona interpretació de Kingsley. Per que com ja és tradició Pe segueix sent una actriu de segon nivell que ha assolit l'status que té més pels seus amors a Hollywood que no pas pel seu talent interpretatiu. S'allarga la pel.lícula innecessariament fins les dues hores sense que la història aconsegueixi un aprofundiment que captivi a l'espectador. Les pors del professor i escriptor de lligar el seu futur a una dona plena de joventut permetien un lluiment d'angles i esglaons diferents pel fa al món dels sentiments que Coixet no es capaç de reflectir. A més, la direcció de fotografia em va semblar poc brillant i els planos ofereixen un cinema standard que suposen un pas enrera respecta a la seva filmografia anterior. Per tant "Elegy" em sembla una pel.lícula totalment prescindible i sento discrepar de les bones crítiques que ha rebut per part d'alguns mitjans.

"Elegy" film d'Isabel Coixet

2008-04-30T02:56:00.005+02:00

FINAL D'UN CICLE

No hi hagut sorpresa. Tal i com era d'esperar, atenent a la trajectòria de la temporada, el Barça s'ha acomiadat de tots els títols. Les esperances dipositades a la Champions han mort. No serveix de res dir que hem dominat més, que hem merescut passar. El Manchester ha estat, pura i simplement, més efectiu que el Barça. En eliminatòries com aquesta mantenir un bon ordre defensiu i aprofitar les poques oportunitats que tinguis et donen l'accès a la final. I així ha estat. Sobretot gràcies a la pifia monumental de Zambrotta. Quan comences a jugar a futbol i ets petit un dels fonaments que t'expliquen és que mai refusis la pilota cap el mig per si arriba un rival i es troba l'esfèrica de cara a porteria. Us sona això a Old Trafford ? Doncs Scholes li agreirà eternament a l'italià. I això que cal dir que Zambrotta ha jugat els dos partits a un nivell que no se li havia vist al llarg de la temporada. És igual, això era la crònica d'una mort anunciada. I a partir d'aquí que ? Doncs el que tothom espera: neteja a fons. Cal començar per l'entrenador. Rijkaard ha perdut fa temps el nord i ja ha demostrat sobradament que no té nivell tàctic per dirigir el Barça. Avui ho ha tornat a demostrar amb el canvi d'Iniesta. Mentre Eto'o s'arrossegava, treu abans al migcampista manxec que és dels pocs que encara desequilibra. I amb Rijkaard el llistat de gent que marxi ha d'estar farcit de jugadors. Els noms aniran en funció també de les ofertes que arribin. Un de ben clar: Ronaldinho. Un jugador que no és capaç d'anar al Camp Nou o a Manchester a donar suport als seus companys i que ha portat una vida indigna d'un professional no mereix continuar. Amb ell tenen un lloc segur suplents que han passat sense pena ni glòria pel Barça com Edmilson, Gudjohnsen o Ezquerro. També titulars com Zambrotta o Deco poden marxar cap a Itàlia. I si fos el Barça no em tancaria a negociar la venda de jugadors com Eto'o, Marquez, Puyol o Xavi si arribés alguna bona oferta. Ara que tenint en compte la trajectòria de Txiqui tranquil no em quedo. Avui me'n vaig a dormir pensant, com a Casablanca, que a la Champions "sempre ens quedarà París", perque Moscou ja no forma part dels nostres somnis.

2008-04-29T11:00:00.001+02:00

LA DOLCETA 2

Aquest restaurant d'arrels lleidatanes és una mena de sucursal del local original que es troba a la capital del Segrià. Per la procedència, la seva especialitats son les carns, els cargols i els clàssics productes de la terra com les carxofes, tomaquets o els embotits de qualitat. És un escenari habitual de dinars de negocis. Per un compromís professional el vaig visitar. L'apat es va fonamentar en uns entrants en forma de fuet (boníssim, de gust fí amb aquell reguts d'oli que serveix per fugir del sabor de salat que ofereixen els dolents), amanida de bonitol amb tomaquet i tàperes (el bonitol exquisid i bona matèria prima pel que fa al tomaquet), llonganissa (no tan brillant com el fuet però també entrava bé) i cargols a la llauna (excel.lents, tot i que reconec que jo sempre he tingut debilitat pels cargols). De segon un filet al punt (la carn molt bona sense arribar a l'excel.lència que ofereixen les carns amb aquell toc de mantega final) i com a acompanyament unes carxofes a la brasa (gustoses). Per postres una especialitat de la casa en forma de maduixetes al pebre amb gelat de vainilla (original postre que ens va agradar força i sense que la presència del pebre espatlles la fruita). Per beure un Viña Izadi de la Rioja que acompanyava bé sense entusiasmar. La qualitat de la materia prima que ofereixen és destacable però el compte final et fa enrera de cara a repetir visita. Per 3 persones el preu final va ser de 210 euros. Una quantitat excessiva pel resultat final. Sort que ens van convidar !

Restaurant Dolceta 2 C/Comte d'Urgell 266 933218351