eslacarab

2009-06-16T01:23:00.006+02:00

REDESCOBRINT LA CIUTAT

Durant molts anys de la meva vida he viscut ben a prop de la muntanya de Montjuïc. La conec pam a pam, les seves vistes, racons, meravelles i misèries. També per circumstàncies familiars, els meus pares tenen una segona residència a prop de la Floresta, he passat infinitat de vegades per la muntanya de Vallvidrera. Per tant, amb aquests dos referents sempre he tingut la sort de poder contemplar l'esplendor de Barcelona. Des del mirador de Miramar fins al mirador de Vallvidrera, o de Sarrià, he gaudit d'aquells dies de sol que contemplant la ciutat comtal sembla que no passin els minuts. Et delectes amb una ciutat meravellosa que guanya amb la distància. La llàstima és que el deteriorament en forma de falta de seguretat i, sobretot, neteja per falta d'eficàcia política et fa trencar el somni quan trepitges determinats carrers. Però avui el meu comentari no vol centrar-se en la crítica si no en el descobriment d'una part de la meva ciutat que per mi era amagada i que quan l'he descobert, ara fa uns mesos, m'ha captivat. Es tracta de parc del Guinardó. A tocar de l'Hospital de Sant Pau hi ha un turó que acull aquesta zona verda que permet contemplar les millors vistes de la ciutat. Una passejada que et porta des de l'entrada del recinte, tocant el carrer Verge de Montserrat, fins a les antigues bateries antiarees que coronen aquest parc. Uns 20 minuts de caminada que et porten a un lloc meravellós que t'ofereix una panoràmica de 360 graus de Barcelona. Pots veure des del Tibidabo fins al mar. Des del Garraf fins el Maresme. Si aprofites un dia assolellat el teu amor cap a Barcelona es veurà augmentat. I, a sobre, sense estar envoltant de guies i turistes. Que més vols.

2009-06-01T14:14:00.003+02:00

TRICAMPIONS

Ni el mateix Pep Guardiola somniava amb una temporada com aquesta. Ha passat de ser una elecció inicial criticada per la gran majoria de seguidors a candidat a ser el personatge històric més important del barcelonisme. I tot això en tan sols un any. Però quin any!. L'èxit de la Lliga ja era previsible atenent la gran superioritat blaugrana al llarg de tota la campanya. Només la tenacitat del Madrid va obrir la porta a un desenllaç incert. Moment delicat i resposta de campió: 2 a 6 i cap a casa. I per això pels culers aquesta serà sempre la lliga del "2 a 6". A la Copa tot va anar sobre rodes. Només l'atapaït calendari oferia dubtes de quina alineació presentaria el tècnic de Santpedor i si els jugadors es reservarien de cara a la Champions. Reservar-se?, ni de conya, ells només entenen guanyar i, a més, ho van fer oferint un gran espectacle i golejant l'Athletic. Amb el doblet a la butxaca quedava el somni del triplet, sens dubte, el repte més complicat tractant-se d'una final on havien de superar al poderós Manchester. Moments inicials de dubtes, de tensió, gol d'Eto'o i s'encetava el festival. La victòria a Roma ha estat el triomf d'un homenatge al futbol. De l'exaltació d'una proposta que diu que jugant bé hi ha més opcions de guanyar. D'aixecar aquest esport a la categoria d'art. Veure jugar a Messi, Iniesta o Xavi és un plaer que passarà a la història del futbol mundial. Ara tocar gaudir i pair una temporada de somni però pensar també en el futur. Pep no cometrà l'error de Rijkaard i traurà el bisturí per millorar la seva obra. El repte augmentar el nivell del que ja és el millor equip de la història del club.

2009-05-10T00:17:00.005+02:00

RESTAURANT FONDA GAIG

Proposta relativament nova del Carles Gaig, un dels cuiners més coneguts del panorama gastronòmic català. No és una renovació del seu local principal, situat al carrer Aragó, si no un nou establiment que fonamenta la seva aposta en els plats tradicionals del país, és a dir de cuina catalana. Situat al ben mig de l'Eixample, el restaurant és gran, ampli i s'agreeix que hi hagi una gran separació entre taules. D'entrada vaig demanar un dels plats que arrossega més fama: els macarrons del Cardenal. Tot i que els faltava pel meu gust un pel més de temperatura, ofereixen un gust entre dolç i mantegós que t'atreu amb intensitat. És un plat jo diria que notable. De segon un rap a la catalana amb pèsols. La salsa era agradable però el rap no era massa tendre. Li fallava la textura al peix i per mi va ser un plat només correcte. Per postres un flam amb nata. Sensacional, de gran mida i un gust a ou casolà perfecte. Excel.lent exemple de flam. Per beure vam optar per un vi de Mallorca, Son Bordils, que fonamentat en el raïm del syrah va oferir un gust elegant que donava bon resultat. Vam pagar 108 euros per a dues persones. El resultat és satisfactori tot i que sense arribar a l'entusiasme.

Restaurant Fonda Gaig C/Corssega 200 934297002

2009-05-04T03:00:00.006+02:00

EXHIBICIÓ AL BERNABEU

La temporada encara és viva però el Barça pràcticament ja té un títol a la butxaca: la Lliga. Un cop d'autoritat al campionat fent història. Golejant al mateix Bernabeu al Reial Madrid. Una experiència que com a seguidor culer no havia experimentat mai. Un acte de justícia a dues propostes futbolístiques antagòniques. La local fruit de l'orgull i l'esforç i la visitant feta del talent, la qualitat i el bon gust per la pilota. La ja mítica nit del 2 de maig al Bernabeu va ser un espectacle futbolístic que en comptes de xiulets o aplaudiments hauria d'haver estat acompanyada d'una orquestra simfònica de suaus melodies i afinats violins. Veure el futbol de tiralínies barcelonista, la precisió en la definició i l'esperit de l'esforç col.lectiu en forma de pressió és el millor homenatge que se li pot fer a aquest esport. Mai un equip de futbol ha mimat, acaronat, i fer viatjar l'esfèrica amb aquesta màgia. Acabi com acabi la temporada, amb un títol, dos o els tres, l'equip entrenat per Guardiola ha ofert uns recitals que ja formen part de la memòria històrica del barcelonisme i que han aixecat l'admiració del món futbolístic. Messi, Iniesta o Xavi van camí de formar part de les llegendes blaugranes que va començar Samitier, i que passa per mites com Kubala, Cruyff, Maradona, Romario, Stoitxkov, Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho. Amb ells al camp desitges que els partits es prolonguin hores, que el xiulet de l'àrbitre no interrompi aquesta oda continua pel gol. Que soni la música i el concert no s'acabi ! I gràcies per una nit inolvidable que necessitarem dies per pair.

2009-05-02T23:53:00.002+02:00

RESTAURANT SANTIANE'S

Restaurant nou a Barcelona que ocupa un lloc per on han circul.lat altres propostes gastronòmiques sense èxit. Bona ubicació al centre de la ciutat i aposta per una gastronomia creativa però assequible a la butxaca. El local és de look modern, estètica freda i una acústica que afavoreix el soroll. Passant a l'element gastronòmic, com a primer plat vaig triar uns xipirons amb ou i patates xips d'all. El xipiró per mida més a prop del típic calamar gran tallat a daus, de textura un pel dura i gust contundent, no va acaba de convèncer. Molt lluny del'exquisid plat amb els xipironets com a eix central que ofereix per exemple el Rosal 34. De segon una presa d'ibèric amb purè de poma acida i mostassa. La mostassa excesivament forta, el purè no produia emocions i la carn superava per poc l'aprovat. Per beure un Oliver Conti Carlota 2004 amb el cabernet franc com a element prinicipal que acompanyava bé. El compte entorn als 35 euros per persona. Un preu raonable per un menjar amb pretensions però condicionat per un producte de qualitat massa justa. Allò que no es poden oferir duros a quatre pessetes. Tot i això s'agreeix l'esforç.

Restaurant Santiane's Gran Via Corts Catalanes 552 934519187

2009-05-01T18:37:00.002+02:00

RESTAURANT LA ROSA

Jornada de feina a València. Dinar amb l'arròs com a protagonista. Opció visita a la zona de la Malvarosa. Un lloc que amb motiu de la Copa Amèrica ha patit una important transformació. En aquesta part de la ciutat vaig tenir una experiència fa uns anys al popular establiment "La Pepica" que no recordo com a positiva. Era un plantejamet gastronòmic molt industrial. Acompanyat d'uns amics de la feina vam optar per un restaurant que ens van recomenar que es diu "La Rosa". Dissabte era ple a vessar. D'entrada uns plats a compartir. Uns xipirons (tendres i de bon gust), un peix fregit (un pel irregular, els seitons faltats de sal i amb una textura més aviat bullida que no pas fregida) i una amanida amb mojama i pebrot vermell (bona mida del plat i complert assortit de vegetals i amb el punt salat de la mojama com a toc diferent, fregant el notable). I de segon paella de llamantol ( entrava bé, jo crec que també per l'efecte de la gana i el retard per poder tenir taula, però en general no passava de ser un arròs correcte). El toc caldós molt reduit i sense arribar pel que fa a la qualitat a paelles amb aquest marisc com a protagonista que he menjat a terres catalanes. Per postres un pastís de poma d'orígen industrial que no passava d'acceptable. Per beure no tenien el vi que haviem sol.licitat i ens van oferir un Verdejo que es va passar d'afruitat. De fet van tenir el detall de no cobrar l'ampolla. Vam passar a un clàssic per sortir del pas com és un Monopol. Tot plegat 40 euros per cap. No és una mala opció però no aporta un gran record.

Restaurant "La Rosa" Avda Neptuno 70 963 712 076 València

2009-04-21T02:11:00.003+02:00

L'AVALUACIÓ FINAL

Si les competicions futbolístics es guanyessin per la feina de tot el curs el Barça de Guardiola ja seria campió de Lliga, de Copa i de Champions. I ho seria perquè és indiscutiblement l'equip que millor futbol fa a nivell continental. No hi ha ningú que ofereixi una proposta de qualitat semblant. Els rivals pateixen el seu joc demolidor amb un sentiment d'impotència i admiració. Però la llei del futbol no permet alegries abans d'hora. El Barça ja té cita per una final assegurada, la de Copa, el 13 de maig, a València. Allà davant l'Athletic tindrà 90 minuts per certificar la seva superioritat i embutxacar-se el que podria ser el primer títol de la temporada. A la lliga, el Madrid continua la seva persecució al límit esperant l'ensopegada blaugrana. L'alè blanc és l'únic que frena l'eufòria barcelonista. La cita del Bernabeu pot ser la sentència definitiva, en cas de victòria culer, o el pas a un final frenètic i obert, en cas de triomf madrileny. A la Champions, l'atzar té un paper important. Un mal dia o una errònia decisió arbitral et poden condemnar a l'infern. El Chelsea serà un rival molt difícil. Superar els d'Stamford Bridge és l'objectiu i la final de Roma el somni del que podria ser un triplet històric. Cinc setmanes d'infart no aptes per a cardíacs que es poden convertir en un final daurat per un projecte de somni. L'aposta de futbol de Guardiola mereix la recompensa dels títols. El Barça ja ha demostrat que pot. Tenen la nostra confiança.

2009-04-10T14:09:00.005+02:00

SWEENEY TODD

Torna a Barcelona un dels musicals més coneguts. Es "Sweeney Todd", l'obra del conegut autor Stephen Sondheim. Es tracta d'un retrobament amb un espectacle que ara fa 15 anys es va estrenar amb Constantino Romero i Vicky Peña com a protagonistes i que va tenir un gran èxit. Ara el lloc de Constantino l'ocupa Joan Crosas i repeteix la parteneire femenina. És una obra que en el seu moment em vaig quedar amb ganes de veure. Per això ara vaig decidir que no se'm passes l'oportunitat. I allà em vaig plantar, al teatre Apolo, el passat dimarts. L'acció es desenvolupa al Londres del segle XIX amb un barber injustament desterrat que torna a casa seva per retrobar-se amb la seva dona i la seva filla. Un cop de retorn el seu afany es de venjança cap el Jutge que enamorat de la seva dona el va condemnar a la presó. Un musical amb aires de thriller i de llarga durada, entorn a les dues hores i mitja. Les interpretacions son excel.lents, amb un gran nivell musical. L'argument t'acaba atrapant, i per això si hi summes una notable posada en escena fan que el resultat sigui òptim. Per tant, mereix molt la pena comprar les entrades i preparar-se per gaudir d'un gran espectacle. Un fet que no sempre es possible a Barcelona on els musicals de qualitat son més aviat escassos. Jo crec que aquest està al nivell de "Mar i Cel" i molt per sobre d'autentics fiascos com "Cabaret" o "Chicago".

"Sweeney Todd" Teatre Apolo- Fins l'onze de maig.

2009-04-08T17:21:00.006+02:00

GRAN TORINO

Nou episodi a la filmografia de Clint Eastwood. En aquest cas amb nou protagonisme com a actor. Una pel·lícula que novament colpeja els fonaments dels sistema social nord-americà. Explica la història d'un vell treballador de la fàbrica de cotxes Ford que es queda vidu i ha d'enfrontar-se als problemes racials del seu barri. En essència la decadència del somni americà i els prejudicis enfront els nouvinguts. El resultat final és un film entretingut amb bons tocs de comèdia que arrenquen els somriures i un toc dramàtic final que arrodoneix l'argument crític de la cinta. La interpretació de Clint Eastwood és rodona, de fet jo crec que el seu paper destila comportaments autobiogràfics pel que fa a la forma de pensar. Fins i tot ironitza amb personatges clàssics de la seva carrera com el mític "Harry el Sucio". La resta de protagonistes es veuen eclipsats per Eastwood i, sobretot, per un nefast doblatge al castellà. No és cap obra mestra, ni una de les 3 millors pel·lícules del director nord-americà, però si una aposta segura per passar una bona estona veien cinema.

2009-04-03T00:44:00.002+02:00

RESTAURANT EL NIU

Acompanyats d'uns amics vam anar a un restaurant de la Vall d'Aran anomenat "El Niu", situat a Escunhau, molt a prop de Vielha. El cuiner és un andalús que fa molts anys que viu a la Vall d'Aran. Uns orígens que es revelen a la seva cuina. De primer un pica-pica a compartir amb espàrrecs tendres amb una salsa de romesco, jo no sóc gran fan dels espàrrecs però amb la salsa aquests eren de bon gust, unes delicioses múrgules amb foie i també uns pebrots del piquillo amb brandada, el farcit bo i els pebrots també ben aconseguits. Com a segon plat, i per superar el mal record de Tenerife, una cua de bou a l'estil andalús. Aquest sí que era destacable, amb la carn melosa i un punt refinat al paladar. Plat de notable. Per postres una tarta tatin deliciosa. I per beure un Bai-Gorri que entrava com la seda i va acompanyar a bon nivell. El preu només el saben els amics, i des d'aquí els hi torno a agrair.

Restaurant "El Niu" Escunhau- Val d'Aran- 973641406

2009-04-01T23:59:00.001+02:00

TEPPANYAKI

Uns dies de vacances ens van portar fins a Tenerife. Per qüestió de clima vam triar el sud, molt giri i paisatge en pla parc temàtic amb restaurants i centres comercials, però si volies veure el sol la millor opció. Les nits, i el lamentable menjar de l'hotel, ens van permetre recórrer diferents locals. Entre ells va ser una grata sorpresa un Teppanyaki que hi havia a dalt d'una zona comercial anomenada Safari. Podies optar entre el menjar tradicional japonès en forma de safates de sushi i sashimi i els plats elaborats a la planxa. El cert és que el cuiner que hi havia era un autèntic espectacle i, per tant, es combinava la part gastronòmica i jo diria que gairebé l'espectacle. I pel que fa al menjar la qualitat era més que acceptable, jo diria que fregant el notable. Vam fer una generós variat de sushi i sashimi amb un rotllet California, en general de bona qualitat. Pel que fa al teppanyaki vam tastar un filet de vedella amb ceba tendra, gustós i de bon paladar, i una tonyina a la planxa amb salsa de soja, bon peix i de carn melosa. L'únic punt negre era una curta i poc adient carta de vins. El més digne de preu era un Marques de Arienzo, un Rioja clàssic i justet. El preu final és raonable, entorn als 70 euros per a dues persones.

Teppanyaki Centre Comercial Safari- Playa de las Américas-Tenerife 922 713 416

2009-03-23T00:25:00.000+01:00

RESTAURANT LA FRESQUERA

Una altra aventura gastronòmica tinerfenya. Ja el coneixíem d'una anterior visita a l'illa i vam decidir repetir sopar. En aquest cas amb un resultat bastant decebedor. Es tracta d'un local fonamentat en menjar castellà. Així de primer vam fer unes croquetes de pernil, força destacades amb un bon punt de beixamel. També una amanida de tomàquet amb seitons i anxoves, el millor del local. De segon punxada total. Un estofat de cua de bou, la carn no era molt gustosa i li faltava l'imprescindible punt de desfer-se a la boca que requereix aquest plat. Molt lluny del gran estofat de cua de bou que fan per exemple al Restaurant Bilbao, de Barcelona, o al Zurbaran, de la Vall d'Aran. Com a postres un pastís de formatge, dolent amb clar orígen de pastisseria industrial. Tenen una gran bodega de vins i entre ells vam fer una aposta segura amb un Allende del 2004, un dels millors Riojas en el seu segment. El preu de 90 euros per dues persones no el fan gaire recomanable. Només per cas de necessitat i optant per clàssics com les croquetes o els embotits. La resta només per giris amb poc gust i amplia butxaca.

Restaurant La Fresquera- Centre Comercial El Camisón- Playa de las Américas-Tenerife
922 793 008

2009-03-10T00:55:00.008+01:00

RESTAURANT MANAIRÓ

Local gairebé amagat a un extrem de l'Eixample però prou conegut pels ambients gastronòmics de la ciutat. A més, de moda arran de la concessió de la seva primera estrella Michelin. Establiment liderat per un cuiner amb personalitat com és el Jordi Herrera. En la meva primera visita em va sorprendre l'espai reduït del local, amb només una desena de taules. Això sí, el servei en mans del Cap de sala i dos cambrers eficients. Pendents del client però sense agobiar en cap moment. Vam triar el menú degustació. Com aperitius el xof de pa amb tomàquet amb paté de sardina (espectacular l'esclat d'una mena de rovell d'ou amb gust amb pa amb tomàquet, també aconseguit el paté de sardina) i la croqueta de pollastre rostit (fabulosa, gran textura i una autèntica delicatessen a la boca). Va ser un bon començament. Posteriorment van arribar els primers en forma d'amanida de verat amb perles de vermouth i oli d'alfàbrega (bon producte el peix i l'acompanyament seductor, un plat fresc però saborós alhora) i, tot seguit, un ravioli de xai (també de bona qualitat, acompanyat d'un puré de farigola combinava bé). De segons un peix i una carn. Així va arribar un rap amb cigrons (el peix no estava tendre del tot i la guarnició feia del plat que fos massa contundent, va ser el que menys ens va agradar). Pel que fa a les carns ens van posar a taula un filet de bou al fakir cook (la carn es desfeia a la boca amb el gust de cendre que permet el mètode per fer la carn que pràctica Jordi Herrera). Aquest últim plat és cum laude. Per postres un gelat de caipirinha (curiós però no brillant) i un coulant de xocolata amb gelat d'avellana (notable però sense entusiasmar). Per beure vam fer un vi del Montsant, un Les Sorts Vinyes Velles del 2004. Un producte que dona bon resultat pel seu tarannà de fruita madura, elegant i que guanya conforma avança el temps a la taula. El preu de 160 euros per dues persones és l'únic que frena a repetir la visita amb asiduitat. Però la qualitat del menjar i la cuina justifica la factura.

Restaurant Manairó C/Diputació 424 932310057

2009-03-04T12:04:00.002+01:00

RESTAURANT EL SALON

Feia anys que conec aquest restaurant situat al costat de Correus. Durant una temporada era client habitual però per diferents motius ara feia prop de 4 o 5 anys que no el visitava. Es relativament petit, amb una desena de taules, i decorat amb una barreja de mobiliari antic i elements reciclats. La cuina que ofereix és mediterrània amb un toc creatiu afrancesat. Per començar vam compartir una amanida de carxofes amb varietat d'enciams i salsa de romesco. Bona qualitat del plat amb unes carxofes tendres i bon acompanyament de la salsa. De segon, vaig optar per uns encenalls de calamar amb arròs negre. Resultat satisfactori, l'arròs negre gustós, amb un punt d'allioli, bon sofregit i uns encenalls que no destacaven massa però que tampoc destorbaven el plat. Per postres, un pastís tatin a mitges. Tendre, amb bona presència de les pomes i l'acompanyament de la crema de llet. Per beure un vi dels Costers del Segre, de la bodega de Tomàs Cusiné, anomenat "Vilosell", de l'anyada del 2005. Afruïtat però amb un punt elegant. El preu final de 65 euros per dues persones ens va deixar satisfets. No és cap lloc magnífic però per la zona del barri de la Mercè pot ser una bona opció per anar-hi de tant en tant.

Restaurant "El Salón" C/Hostal del Sol 6 933152159

2009-03-01T14:04:00.001+01:00

GRÀCIES PEPE

Avui és un dia trist. Avui ha mor Pepe Rubianes. Avui hem de dir adéu a un dels grans. O sento però jo no sóc dels que cau en el papanatisme de mitificar Hollywood i menysprear el nostre talent. Per mi Vicky Peña, per posar un exemple, no està per sota de Meryl Streep. I, per tant, Pepe Rubianes per mi ha estat un dels grans actors còmics de la meva vida. L'he anat a veure a tots els espectacles que ha fet a Barcelona des de fa prop de 20 anys. Crec que menys la seva etapa d'actuacions a la Cúpula Venus, quan feia "Pay-Pay", l'he seguit a totes les seves aparicions teatrals. Ha aconseguit que rigues fins a l'extenuació amb el seu humor intel.ligent. Perquè el Pepe feia monòlegs per riure i reflexionar. I, a més, ha estat sempre un personatge públic valent, dient el que pensava, defensant Catalunya i criticant a qui s'ho mereixia. A més, ha estat tot un mite de com gaudir de la vida, dels seus plaers i, amb el final avançat de la seva vida, dels seus riscos. He tingut la sort de coneixe'l personalment i transmetia el seu entusiasme per la vida i humanitat tant d'aprop com a l'escenari. Gràcies Pepe per haver-nos acompanyat i omplir-nos de felicitat les estones que hem pogut compartir amb tu !

2009-02-27T00:19:00.004+01:00

RESTAURANT LE GRAND CAFE DES NEGOCIANTS

Motius laborals em van portar a visitar Lió. Per referències d'un amic vam decidir anar a sopar a un local cèntric que es diu "Le Grand Cafe des Negociants". Un establiment del qual n'és soci el jugador francès del conjunt blaugrana Eric Abidal. La decoració és rococó, crec que recarregada i un pel ostentosa. L'ambient refinat i amb bona butxaca. Vam menjar d'entrada una amanida lyonnaise (amb enciam variat, ou pochè, bacon i crustons de pa). La qualificaria de correcta tenint en compte que l'ou pochè estava cuallat i no líquid. De segon jo vaig fer un ànec a la flor de sal. El format era gairebé bullit amb un acompanyament de verdures també fetes al vapor. Deu ser un plat típic d'allà però no em va convèncer. Per postres un tiramisú acceptable. El tema de vins un autèntic escàndol. L'ampolla més barata era de 28 euros i corresponia a la varietat autòctona pel que fa a denominació d'orígen que és la de "Cote du Rhone". El resultat va ser un vi que fregava l'aprovat. La resta de la carta ja pujava a 40 euros cap amunt i fins a una ampolla de 340. Per tremolar. Tot plegat el compte va pujar a uns 60 euros per persona. Sens dubte una quantitat desmesurada per la qualitat del menjar. Només recomanable per fer-se veure a la ciutat de Lió o per cites que somiïn amb un final feliç sense pensar en l'estòmac.

Restaurant "Le Grand Cafe des Negociants" Place Francisque Regaud 1 Telèf. 78425005 Lió

2009-02-13T20:05:00.004+01:00

SLUMDOG MILLIONAIRE

Vaig assistir a la preestrena d'aquesta pel·lícula que diuen que és una de les favorites de cara a la gala dels Oscars. De moment, el que segur que ha estat una gran sorpresa pels seus productors. Dirigida per Danny Boyle, es una coproducció nordamericana-britànica amb un pressupost d'onze milions d'euros. Una quantitat petita pels que son els films fets a Hollywood. Per tant, la gran resposta que ja ha rebut al mercat dels EEUU ja suposa un gran negoci. A nivell artístic podem parlar d'una tragicomèdia centrada a l' Índia i amb el famós concurs "Quien quiere ser millonario" d'eix central de l'argument. En essència és la història d'un nen molt pobre de Bombai que participa en el popular concurs de televisió i va passant rondes responent preguntes que per la seva formació no hauria de saber. L'originalitat del guió es que a través de flashbacks repassen la seva vida per demostrar on va aprendre la resposta. Un moment que serveix per veure l'extrema pobresa que té una part de la població del gegant asiàtic. Les interpretacions per part d'actors desconeguts per nosaltres són convincents, en especial els nens. Tot plegat ofereix un film entretingut que permet passar una bona estona. Això sí, amb una estructura comercial, història romàntica inclosa, que justifica el seu èxit.

2009-02-12T01:41:00.003+01:00

MERCADEIG A BARCELONA

Encara que ho pugui semblar això no és cap ciutat de l'Àfrica o Amèrica que celebra dia de mercat. Això és la Gran via de Barcelona. I no és un esdeveniment ocasional, és una situació que es repeteix al llarg de les darreres setmanes. Si els veïns de la zona de la plaça de les Glòries ja patim des de fa anys els inconvenients del mercat dels Encants i el seu entorn ara toca això. Es tracta d'un grup de persones d'orígen magrebí, organitzades per què no ho fan a l'atzar, que cap al migdia estenen les seves mantes i venen productes de dubtosa procedència o directament agafats de recollides als contenidors de la brossa. La culpa no és el seu origen, a ben segur que ho fan per guanyar-se uns pocs euros per sobreviure. Legítim, el que no ho és pas és l'actitud del nostre ajuntament. Malgrat les trucades continues de queixa a la Guàrdia Urbana per part dels veïns no han fet res de res. Ho saben però no actuen. A cent metres d'aquesta imatge uns motoristes de la Urbana posaven multes. Mentrestant passejar per les voreres de la zona és un esport de risc. Si mantenir Els Encants a la zona de Glòries és un desgavell permetre un mercat de venda ambulant il.legal en aquestes condicions és un atemptat a la dignitat de la zona i la ciutat. Menys publicitat barata d'imatge de cara l'exterior i més mirar pels que paguem els impostos.

2009-02-05T13:22:00.003+01:00

EL INTERCAMBIO

Aquesta setmana he anat a veure la pel·lícula dirigida per Clint Eastwood anomenada "El Intercambio". Un drama fonamentat en fets reals que protagonitza una mare que lluita per recuperar un fill desaparegut. Un combat desigual amb una policia corrupta i ineficaç que manipula la història al límit. No explicaré res més d'argument perquè cal anar-la a veure. Son dues hores i vint minuts de cinema del bo. Jo diria de cinema autèntic. Amb una Angelina Jolie en el paper de protagonista absolutament esplèndida. I una resta de repartiment, amb John Malkovic inclòs, que estan a l'alçada. Ara a mi em té captivat el seu director, Clint Eastwood. La seva evolució en el món del cinema ha estat espectacular. Va passar de ser un actor mediocre d'espaguetti westerns a protagonista solvent i creïble a les seves últimes pel·lícules. Però és que el seu paper com a director és fabulós. Jo crec que films com "Sin Perdón", "Mystic River", "Million dolar baby" o aquesta mateixa de "El Intercambio" el faran passar a la història del cinema com un dels grans. De moment és garantia absoluta de qualitat.

2009-01-17T22:06:00.003+01:00

PRIMERA VOLTA CUM LAUDE

El Barça ha tancat avui la primera volta de la lliga. I ho ha fet de la millor forma possible, més ben dit, d'una manera que no hagués somniat ni el més optimista dels seguidors. És més, ni el mateix Guardiola, que va patir la temporada passada per fer pujar el Barça B a Segona B, s'hagués imaginat una meitat de curs tan brillant. La cloenda d'aquesta primera volta l'han fet amb un altre partidàs, i ja van....molts, contra el Deportivo. Però més enllà de les estadístiques que parlen de rècord històric, cal fer una lectura de la proposta. Ofensivament fantàstica. Combinacions al límit de l'equilibri, passades mil·limetrades i una efectivitat de cara al gol espectacular. Només dient que entre Eto'o, Messi i Henry porten més gols que qualsevol altre equip de Primera ja ho diu tot. Però, a més, aquest equip és molt gran en la feina fosca defensiva. Destaca per agressivitat, intensitat i ganes. I entre tots els gladiadors n'hi ha un que sobresurt: Dani Alves. Si segueix aquest camí serà el millor lateral dret de la història del Barça i el preu del seu traspàs, 35 milions d'euros, semblarà encertat. Però com diu l'anima i l'esperit d'aquest conjunt, el tècnic Pep Guardiola, tot això serà molt maco si es guanyen títols. I les notes no es donen fins l'estiu. De moment sí que podem dir que son el millor Barça de la història fins a la meitat del campionat. I que el seu futbol és l'enveja de tot el món, inclòs Cristiano Ronaldo.

2009-01-12T17:52:00.015+01:00

DIAS MEJORES

Aquest és el títol d'una obra dirigida per Àlex Rigola que es representa aquests dies al Teatre Lliure. Es tracta d'una coproducció entre el Teatro de la Abadía de Madrid i el Festival Temporada Alta. Un text original de Richar Dresser escrit a finals dels 80 però que manté la seva vigència pel que fa al contingut que no es cap altre que l'esgotament del nostre sistema social i econòmic. Es una obra que parlar dels desequilibris que afecten a la gent jove, de les mancances del capitalisme neoliberal i la falta de sortides. De com mica en mica convertim en outsiders a una part de la joventut que veu com les seves esperances de progrés s'esgoten. Fins aquí el contingut és atractiu però crec que el desenvolupament de la història no és l'encertat. Convertir aquest missatge en mans d'uns joves nordamericans que converteixen la crema de cotxes i vivendes en el seu estil de vida amb l'esperança d'enriquir-se no acaba de quallar. Les interpretacions son irregulars i només destaca el paper de Marc Rodríguez com a líder de la secta juvenil. La durada de la representació, una hora i cinquanta minuts, tampoc ajuda a digerir la història. La tèbia acollida final del públic dona mostres que el seu recorregut comercial pot ser certament limitat. Una mostra més que per fer bon teatre no cal recórrer a un excés d'imaginació.

2009-01-01T16:23:00.002+01:00

REPÀS AL 2008

És la primera vegada que ho faig. Però em venia de gust. Farè un ràpid repàs als millors records de l'any que ja ens ha dit adéu.

- Millor restaurant que he visitat: El Celler de Can Roca
- Restaurant revelació: Restaurant Bohemic
- Pitjor Restaurant: Restaurant Mosquito (de fet ja han canviat de nom i estil)
- Millor vi: el "Lo Givot" del 2004 que em vaig beure ahir, Celler del Pont, Priorat.
- Millor obra de Teatre: "La forma de les coses" dirigida per Julio Manrique.
- Millor pel.lícula: "Antes que el diablo sepas que has muerto"
- Millor llibre: "Toquio Blues" d'Haruki Murakami.

Bona Ressaca i que el 2009 ens deixi continuar gaudint dels plaers de la vida !

2008-12-26T13:05:00.004+01:00

BAIXADA DEL PREU DEL PETROLI

Ara som a les festes de Nadal i tothom viu pendent de celebracions, sopars i trobades amb amics. Però l'actualitat mundial no s'atura. I em crida l'atenció un tema com és la constant baixada del preu del petroli. En poc més de mig any s'ha rebaixat en més d'un 30 per cent. Un percentatge que encara no es reflecteix en l'import que paguem quan carreguem els vehicles de combustible. Com és habitual les grans empreses del petroli aprofiten qualsevol pujada per ràpidament carregar la diferència al consumidor quan ells han comprat el producte molt abans. Diran que és la llei del mercat però no és res més que la llei del pirateig, una norma que en aquest país no canvia mani qui mani. Ara que s'ha rebaixat el van abaixant tímidament però els seus marges de benefici creixen per tot arreu. Dintre d'aquest tema també ens trobem amb la sorprenent pujada dels taxis de Barcelona d'un 6 per cent. Fa uns mesos amenaçaven a fer una vaga per l'alt preu del combustible, l'Administració va proposar mesures per ajudar-los. Ara que el preu del dièsel (que és la benzina que més utilitzen) ha baixat ells pugen les tarifes...Diran que és un mal any i que hi ha menys clients. No m'estranya, amb aquesta política de preus cada cop en tindran menys i menys. Enmig de la crisi no se'ls acut millor remei que apujar les tarifes. Això sí, amb la complicitat de l'Administració. El mateix que els transportistes que van fer vaga al mes de juny pel tema del preu de l'anomenat or negre. Espero que les ajudes promeses per l'Administració contemplin la possibilitat d'eliminar-les en cas d'un canvi de tarifes. Perquè ara no veig a cap representant d'aquest col.lectiu renunciant a res. Així que mentre sonen les campanes de Santa Claus els més espavilats continuen fent brindis per darrera a la salut dels babaus dels ciutadans. Entre ells jo mateix.

2008-12-11T01:40:00.004+01:00

RESTAURANT EL TRULL D'EN FRANCESC

Aquest restaurant es troba a un poble que es diu Boadella de l'Empordà, al nord de Girona, a tocar de la Jonquera. El paisatge és bonic ja que té al costat un petit riu i el poble mostra cases ben cuidades, amb història i un cert encant. L'establiment és ideal per a celebracions familiars, dinars o sopars amb amics, tot i que per la qualitat de la seva cuina també es pot fer una visita en parella. Nosaltres anàvem en grup. D'entrada ofereixen dos menús, un general de 26 euros amb alguns increments per plats concrets i un altre de temporada dedicat als bolets per 29 euros. Vam optar pel primer. Jo d'entrada vaig triar una amanida de bolets (excel.lent amb un assortit de bolets tendres i gustosos) i de segon un Magret d'ànec amb prunes (pel meu gust un pel dura la carn però salvava el plat la qualitat de la matèria prima). Per postres una tarta tatín amb gelat de vainilla (molt ben aconseguida, bona la combinació entre un pastís que es desfeia a la boca i el gelat). Per beure un vi de l'Emporda, concretament de Cadaqués, anomenat Perafita 2005. De gust complexe no ens va acabar de fer el pes. Tot plegat vam sortir a 40 euros per persona. La relació entre el preu i el menjar és satisfactòria i, a més, la seva ubicació ja justifica la visita.

Restaurant "El Trull d'en Francesc" Boadella de l'Empordà (Girona) 972569027

2008-12-10T22:26:00.000+01:00

SENSE TREVA PEL CLÀSSIC

Setmana gran de futbol. Dissabte s'enfronten el Barça i el Madrid. I, a més, enmig d'un ambient dividit. Mentre el Barça continua líder i fent espectacle, experiments de Champions a part, el Madrid viu immers en una profunda crisi. Per afegir més llenya al foc aquesta mateixa setmana decideixen canviar d'entrenador. Schuster ja havia obert el camí de la destitució amb la famosa frase "no es pot guanyar al Camp Nou" i el seu lloc l'ocupa Juande Ramos. Un tècnic amb llums i ombres a la seva carrera. Precisament les ombres més profundes les ha viscudes a Barcelona. Primer quan va fer baixar el Barça B a Segona B i posteriorment quan l'Espanyol el va cessar a poc de començar la temporada. Coses del futbol, ara ha de començar a reivindicar-se davant del madridisme a aquesta ciutat de mal record esportiu per a ell. Tenint en compte que d'entrada gairebé no té temps per fer un projecte nou és d'esperar una tàctica conservadora al Camp Nou. Crec que Juande farà més un sistema anti-Barça que no pas intentar oferir un estil propi. Per això, pot ser un partit dur i complicat que es resolgui, com acostuma a passar moltes vegades en aquests tipus d'enfrontaments, en els petits detalls. Ara que si el Barça segueix la seva línia de joc, clarividència ofensiva i efectivitat pot ser un autèntic festival. Per això fa gràcia que alguns parlin de pacte de cavallers perquè els blaugranes no facin sang del rival. No deuen tenir ben present a la memòria la humiliació de la passada temporada al Bernabeu amb passadís inclòs i mofes des de la graderia. De condescendència amb el Madrid zero i si el Barça li pot fer 8 gols millor que no pas 7. La resta son excuses per evitar el naufragi.