No fem el CIM

La pompositat de les paraules

2008-08-07T12:39:00.004Z

Si encara no heu arraconat el 3 de vuit del 25 de juliol passat, us convidaria que rellegíssiu l’entrevista amb el delegat de la Generalitat a Tarragona, el senyor Xavier Sabaté. Es tracta d’un exercici saludable per descobrir la manipulació dels missatges i de les paraules. I és que el senyor Sabaté és un bon polític.

Llegim d’aprop l’entrevista. A la primera pregunta, el delegat diu que al Baix Penedès hi ha dos dèficits, l’un a causa de ràpid creixement demogràfic que genera, per la seva banda, necessitats socials com la salut, l’educació i l’habitatge. No entenc, doncs, que la Generalitat tingui ara mateix sobre la taula la construcció de dos mil quatre-cents habitatges a la comarca a més del privats ja previstos. Fan falta realment o formen part d’un pla per incorporar mà d’obra pels projectes macroeconòmics de la zona? L’altre dèficit que esmenta és la gran inversió, que té com a única resposta el Logis. El Logis és la resposta pràcticament única a l’oportunitat d’inversió, a la diversificació del teixit productiu, a la possibilitat d’investigació, a la lluita contra l’atur… La demogògia té un límit i, a aquestes alçades, hauríem de començar a ser una mica seriosos.

Segons el mateix entrevistat, “una activitat logística és això: serveix de magatzem i després allà es diversifica, o serveix per agrupar al mateix temps”. El manual de la logística ens diria que pocs llocs hi ha de tan inapropiats com la zona on es vol instal·lar el Logis. Posar un gran, enorme magatzem a municipis tan petits com l’Arboç i Banyeres és condemnar-los a la simplificació i no pas diversificació del teixit productiu. D’entrada, posem per cas, ningú no vindrà a fer turisme rural per anar a dormir entre camions. Diu que, “encara que estiguem en recessió econòmica, en quatre dies, estarà ple”. Aleshores, quin sentit té encongir-lo quaranta hectàrees, a no ser que vulguin ampliar-lo passats aquests quatre dies? Si es pretén que es caracteritzi per tenir “menys camions i potenciant més el ferrocarril”, jo em demano per què no comencem pel final, per millorar el transport de mercaderies per ferrocarril, que és un procés llarg i costós, ja que actualment el transport per la 340 de camions és infame? Què es vol potenciar exactament? Per què tots ara tenen tanta pressa? D’altra banda, ens trobem amb la investigació que, com el ferrocarril, és la paraula que sempre surt com d’un conte de fades disposada a tranquil·litzar els ànims dels detractors. Quina investigació? A través de quins mitjans? A on? Només sabem que el projecte del Logis està ben definit, però, en canvi, no ho estan cap dels caramelets que esbomben.

Li demanaria també que fes el favor de no insultar el diccionari quan s’autodefineix com a ecologista, quan aquest concepte queda molt lluny del que deixa entreveure en aquesta i altres entrevistes anteriors que hem pogut anar seguint. Cap de nosaltres no hem manifestat que vulguem un paisatge inalterable, que no es bellugui en cinquanta anys. Potser sí que volem que no s’acceleri, com ha passat en les últimes dècades. De fet, com deu saber, el Baix Penedès canvia cada semestre o, si ho vol d’una altra manera, el temps de construir blocs de pisos o camps de golf… I no, tampoc no pretenem sentir el gall cada matí (celebro que vostè en tingués l’oportunitat), però ens encantaria que els nostres fills i néts sabessin el que és un gall.

Tampoc no se’ns escapa que parlar de la disminució de l’atur gràcies al Logis quan el que pretenen és incrementar la població, resulta bastant absurd. Malauradament, tots sabem sumar i restar.

Finalment, parlar de la idoneïtat de la seva situació geogràfica (que no zona geogràfica, com ens diu), és mirar al passat. Aquest argument va bé per l’època romana, i fins i tot per bastant més enllà. Però actualment, si no és un lloc especialment inhòspit, hi ha marge suficient per pensar que hi ha molts altres llocs i moltes altres maneres de fer un Logis, sense que sigui tan traumàtic per la societat que li toca acollir-lo. Una altra cosa és que el vulguin fer ràpid (a demanda de no sabem qui) i malament. Així sí que és fàcil.

L’afectació d’un CIM-Logis en dos municipis de petites dimensions mai no és poca… és enorme. Hi ha moltes maneres de carregar-se una comarca i aquesta que vostès proposen és una de les més insensates.

Pau Batlle

Noves entrevistes sobre el CIM

2008-08-01T21:57:00.002Z

Entrevista a en J.M. Puigibet: alcalde de la Bisbal del Penedès

Entrevista a en Pau Batlle (Plataforma NO FEM el CIM)

No hi ha manera

2008-07-01T08:20:00.002Z

M’acaben d’enviar l’informació de les ARES ─Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics─ i al Baix Penedès se’n construiran prop de 2.500 entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750).

La necessitat d’habitatge assequible és la raó fonamental d’aquesta política. Per tot Catalunya s’han de construir uns 100.000 habitatges. Aquí, a més, li donen un altre argument a favor: la crisi del sector de la construcció genera atur i la construcció d’aquests habitatges ajudarà a suavitzar el nombre d’aturats, diuen.

Segons com però, l’efecte pot ser contrari. L’arribada de 2.500 noves famílies portarà sota el braç noves demandes de llocs de treball i de serveis, afectant la ja desmembrada societat baix penedesenca. Fent una valoració somera tindríem que aquests 2.500 habitatges nous al Baix Penedès, amb una mitjana de 3 membres per família dels quals un o dos són laboralment actius, generaria una demanda de llocs de treball d’entre els 3.000 i 4.000. Tot i que en principi moltes de les famílies vindrien amb la feina d’origen, l’experiència indica que la tendència és la de buscar feina a prop del lloc de residència. Un peix que es mossega la cua.

D’altra banda una economia basada en el sector de la construcció no és desitjable per a cap territori ja que aquest necessita, per desenvolupar-se, consumir molt de sòl ─ningú en parla però el sòl és més escàs que l’aigua, ja que és limitat i no es pot importar─ per tan hauríem de pensar-ho dues vegades què hi posem a sobre, si el malbaratem ja no podrem tornar enrere. Amb la situació actual ─una tercera part de la comarca està ocupada o previst ocupar per urbanitzacions─ cada acció sobre ell hauria d’anar acompanyada del predomini de la qualitat sobre la quantitat.

Els que promouen la necessitat de construir habitatges massius a casa nostra demostren el cinisme ─o la ignorància─ dels qui no tenen cap consideració en vers el territori i la seva gent. O potser pensen que tot això es podrà resoldre amb l’avinguda del CIM/LOGIS. Llavors ja serem tants i el paisatge s’haurà transformat tant que no vindrà d’aquí!

Pau Batlle i Solé

No Fem el CIM a El món a RAC1

2008-07-01T07:59:00.009Z

Dilluns passat dia 30 a 2/4 d'onze del matí en Pau Batlle, membre de la plataforma No Fem el CIM, intervé en directe a El món a RAC1. Programa de gran audiència conduït per en Jordi Basté.

Assemblea NoFemelCIM juny 2008: "La lluita contra el LOGIS es repren amb més intensitat"

2008-06-26T06:45:00.000Z

La Plataforma NoFemelCIM demana a la Bisbal la retirada del complex Logístic del Corte Inglés de 60ha i amb NausMagatzem de 25m d'alçada.

20/06/2008: Amb l'auditori ple i amb els ànims caldejats pels últims esdeveniments comarcals divendres passat es va celebrar l'assemblea de la plataforma “No fem el CIM” que defensa una comarca lliure de logística.

La deslleialtat d'un partit democràtic
Els representants de la plataforma varen denunciar la campanya mediàtica dels representants territorials del PSC proLogis amb arguments simples propis de l'època de crisi per justificar una industria obsoleta.

Es va denunciar per enessima vegada la campanya que el sr. Jordi Sánchez -PSC- està duent a terme a favor del Logis, aprofitant-se del seu càrrec de president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Consell que està en contra de l'implantació del Logis. Les seves declaracions fetes a mitjans de comunicació defensant el Logis van encendre els anims dels assistents a l'Assemblea que van demanar en diverses ocasions la dimisió d'en Jordi Sanchez i que els partits AntiCIM deixessin de donar suport a un President que fa apologia de la Logístic.

L'altra assumpte que va dominar el debat de l'assemblea va ser l'aprobació, pel ple municipal del municipi de la Bisbal, d'un polígon logístic de 60 Ha. per instal•lar-hi els magatzems del Corte Inglés.

L'aprovació de d'un poligon logístic de 60ha a la Bisbal amb naus de 25m d'alçada del Corte Inglés va provocar una una resposta contundent de "Rebuig total al polígon logístic". L'assemblea, a mà alçada, va votar per unanimitat demanar a l'ajuntament de la Bisbal la retirada d'aquest polígon.

Es demanarà al Consell d'alcaldes que proposin una moratòria de polígons logístic i es va decidir que s'intensificarien les accions i les reunions per tal de preparar una acció contundent a finals d'estiu.

- mes info: Nota de Premsa de l'Assemblea

- mes info: Domenys.net

Primavera 2008, més mocions contra el LOGIS

2008-06-26T06:41:00.001Z

Aquest darrer mes es van aprovar dues mocions contra el LOGIS, a Sant Pere de Riudebitlles i a Olesa de Bonesvalls.

19/06/2008: Aquests últims dies no parem de rebre emails de suport des d'arreu del Penedès i si el mes passat va ser St.Pere de Riudebitlles que es posicionava contra el Macropolígon, aquest mes ha sigut Olesa de Bonesvalls que ha aprovat una moció contra el LOGIS.
Els dos pobles Penedesencs han votat amb independència de partit amb un "NO ROTUND" al Macropolígon i s'oposen a la construcció d'aquest Logis Penedès, una de les infraestructures més grans i més agressives al territori dels últims anys, que canviaria la manera de viure de les nostres comarques i les nostres ciutats i que afectaria greument a la imatge de la DO.Penedès que hauria de conviure amb el MacroPolígon més gran de Catalunya.

Tant Sant Pere de Riudebitlles com Olesa de Bonesvalls han aprovat aquesta moció contra el LOGIS al Penedès per majoria absoluta i al igual que la resta de municipis i consells comarcals fan arribar aquesta resolució al Departament de Política Territorial de la Generalitat mostrant la oposició del Penedès a aquesta Industria obsoleta.

La Plataforma NoFemelCIM agraeix a les persones, associacions i grups politics que de manera individual o colectiva entren les mocions als seus ajuntaments per tal de que es retiri definitivament l'amenaça del LOGIS (MacroPoligon Logístic més gran de Catalunya).

Assemblea "Volem la retirada total i definitiva!!!"

2008-06-20T07:04:00.000Z

Divendres, 22h, s'explicarà la situació en que es troben tots els projectes que amenacen el Penedès: el Logis, la Autovia i les ARES.

20/06/2008: Aquest divendres 20 a les 10h de la nit la Plataforma farà una Assemblea General a l'Auditori de l'Arboç. Al carrer major. Quedem tots convocats a l'Assemblea General de "No Fem el CIM".
Posarem sobre la taula els següents punts:

1) Parlarem de el compromís dels ajuntaments, alcaldes i consells comarcals.
2) Explicarem quin és el posicionament del partits ERC, ICV, CIU i PSC
3) Es presentarà la Unió de Plataformes amb el "Manifest de Montserrat" signat per 38 moviments socials de tot el país.

4) Definirem les accions a prendre a partir d'ara.

RECORDEU... ÉS IMPORTANT:
Dia: divendres 20/06/2008
Hora: 22:00h
Lloc: Auditori (carrer Major)
Població: L'Arboç

Els polítics desde Barcelona i Tarragona, volen prendre decisions que afectaran greument a tot el PENEDÈS, sense tenir en compte la opinió dels ciutadans, ni les entitats de les nostres comarques, ni les mocions en contra aprovades als Consells Comarcals del Penedès i als Ajuntaments.

El Penedès vol decidir el seu futur i el vol decidir ara.
Exigim ara i des del Penedes ...

LA RETIRADA TOTAL I DEFINITVA DEL PROJECTE JA!!!

Tornem a la Lluita !!!
Plataforma NoFemelCIM
En Defensa del Penedès

"Manifest de Montserrat" en defensa del Territori

2008-06-20T07:02:00.004Z

NoFemelCIM dins la "Unio de Plataformes", formada per quasi 40 moviments socials de tot Catalunya aprova el Manifest.

14/06/2008: Montserrat, 14 de juny de 2008: Prop de quaranta entitats repartides per tot el territori català s’han reunit a Montserrat per posar en comú les coincidències de les seves reivindicacions. Els objectius principals de la plataforma són, d’una banda, l’acció conjunta com a eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives sobre el medi i, de l’altra, combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

Una plataforma jove: La Unió de Plataformes va ser constituïda fa quatre mesos a Martorell motivada per l’agreujament de les polítiques de les administracions públiques que faciliten la sobreexplotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles al medi ambient i al paisatge.

El Manifest va ser llegit davant del Monestir de Montserrat per la cantant Bet i els actors Lluís Soler i Pep Cortés

- per més informació: Manifest de Montserrat

- per veure les fotos: Fotos del Manifest de Montserrat

- web Unió de Plataformes: www.uniodeplataformes.org

Jordi Sánchez o President del Consell Comarcal

2008-06-20T07:02:00.001Z

El President del Consell Comarcal del Baix Penedès entrevistat a la SER s'erigeix com màxim i únic defensor del Macropolígon al Penedès.

12/06/2008: Incomplint els acords de defensar les resolucions del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jordi Sánchez defensa el Macropolígon Logístic en públic i en privat.

Aquest doble llenguatge, "ara parlo com president", "ara parlo com a Jordi Sánchez" és el que porta a fer entrevistes com les que podeu escoltar a SER-Penedès.

Aquest president "JA NO DEFENSA ELS ACORDS CONTRARIS AL CIM" aprovats pel Consell Comarcal i és dedica a fer apologia de les grans infraestructures logístiques condemnan el PENEDES a una de les industries més contaminants, amb menys futur (pel preu del petroli) i amb els sous més baixos, com si aquest fos l'únic futur possible del Penedès.

Amb aquest Macropolígon ens carreguem la D.O. Penedès (qui voldrà vi de la comarca del CIM més gran de Catalunya), ens carreguem el sector Turístic de les nostres comarques (serveis al Baix Penedès és 65% de l'ocupacio) i queda hipotecada de per vida qualsevol altre tipus de sector amb valor afegit.

Per tot això demanem la retirada total i definitiva del Logis Penedès.

- SER-Penedès:: Jordi Sánchez diu "SI al CIM"

- SER-Penedès: Com digerir segons Jordi Sánchez

- SER-Penedès: El Logis Penedès ho empitjora tot

- SER-Penedès: Abans, necessitem l'Ordenació Equilibrada del Territori

- SER-Penedès: Amb transparència informativa i participació ciutadana

Betes i films:

2008-06-10T07:48:00.013Z

ERC fa públic que s'oposa al Logis Penedès (CIM)

Com digerir segons Jordi Sánchez

Jordi Sánchez diu SI al CIM(LOGIS PENEDÈS) incondicionalment

EL CIM(LOGIS) HO EMPITJORA TOT

ARGUMENTS CONTRA EL CIM (LOGIS PENEDÈS) PART 1

ARGUMENTS CONTRA EL CIM (LOGIS PENEDÈS) PART 2

El PSC defensa el LOGIS incondicionalment

PARLA JORDI SÁNCHEZ: DESTRUCTOR DEL TERRITORI - PART 1

PARLA JORDI SÁNCHEZ: DESTRUCTOR DEL TERRITORI - PART 2

Compareu les entrevistes de Ràdio Ser Penedès sobre el CIM i trieu

2008-06-10T07:12:00.001Z

Entrevista de Ràdio Ser Penedès a Pau Batlle com a representant de la plataforma "No fem el CIM" sobre el CIM/LOGIS que es vol implantar al Baix Penedès

PAU_CIM.mp3

Entrevista de Ràdio Ser Penedès al President del Consell Comarcal del Baix Penedès sobre el CIM/LOGIS que es vol implantar al Baix Penedès

SANCHEZ CIM.mp3

Pau Batlle i Solé

Dr. Jekill i Mr. Haid

2008-06-10T07:10:00.001Z

Feia molts mesos que no se sabien notícies referents al CIM/LOGIS. La visita de Joan Puigcercós a l’Arboç ha revifat la polèmica. La gent es començava a preguntar si ja estava tot dat i beneït. Doncs es veu que no, Encara queda molt per dir.

La plataforma continua la seva feina principal, que és la de recollir informació, contrastar-la, estar vigilant als moviments, fer-los públics quan s’ho mereix, i divulgar-los tant com sigui possible. Mantenim els contactes amb els ajuntaments i compartim, en els punts essencials, maneres d’actuar.

De tant en tant, malgrat que ara no hi hagi grans titulars, apareixen mostres d’opinió que cal prendre en consideració. M’estic referint, en concret, a l’entrevista que la SER Penedès li va fer al senyor Jordi Sánchez, actual president del Consell Comarcal del Baix Penedès. Recordem que aquest òrgan es va posicionar, per majoria, contra la instal·lació del CIM.

En aquesta entrevista, el president del CCBP —PSC— aprofitant-se del càrrec que ocupa, gràcies a ERC i IC, fa una encesa defensa, durant un quart d’hora, dels múltiples avantatges del macropolígon, al qual li troba totes les gràcies. Parla d’un complex ben fet, i que serà tan i tan beneficiós per al Penedès. Arguments tots basats en suposicions demagògiques gens fiables. Tot al contrari dels arguments que la majoria d’ajuntaments han manifestat i que la plataforma ha demostrat sobradament amb arguments tècnics. La implantació d’un CIM/LOGIS a la comarca afectarà la qualitat de vida dels seus habitants, col·lapsarà les seves artèries i destruirà el medi i el paisatge convertint la comarca en un suburbi de l’àrea metropolitana.

No es pot tolerar que el senyor Sánchez, en la seva condició de president d’un consell comarcal que és contrari a la implantació d’aquest CIM, faci una apologia desmesurada d’aquest, recreant-s’hi com si li anés la vida. —potser la vida política?— i afegint amb tot el cinisme del món que parla en nom propi.

Per més que hagi de complir mandats de la cúpula del seu partit, pensem que, aquest senyor, es deu a l’opinió del que ell representa i que hauria de defensar. Amb això no s’hi juga. No seria objecte de dimissió si —posat el cas— el president de la Generalitat, un cop aprovat l’Estatut de Catalunya, es dediqués a expressar la seva opinió abastament contrària a l’estatut?

Aquests fets, faltar al respecte a la institució que representa, són els que motiven a la societat civil a no creure en les institucions. Com a ciutadà, l’opinió del senyor Sánchez té un valor relatiu, però no pas com a president d’un consell comarcal. En aquesta posició, com és el cas, té el deure d’emetre l’opinió de la institució, avalada per la gran majoria dels municipis del Baix Penedès.

I, en tot cas, si aquesta és contrària, potser s’hauria de plantejar què hi fa presidint un consell comarcal al qual no acata. Sap perfectament que la seva opinió com a ciutadà de a peu no té el mateix ressò mediàtic. Per tant, utilitzar el seu càrrec en contra dels qui representa hauria de ser objecte de dimissió.

Davant d’aquesta demagògia favorable al CIM emesa des de la poltrona presidencial del consell comarcal del Baix Penedès sorprèn a propis i estranys que dos grups polítics com ERC i IC que han demostrat públicament la seva posició contrària al CIM segueixin donant suport a la seva presidència.

La utilització d’un càrrec amb altres finalitats que no siguin la de respectar la democràcia, és un escàndol. Que la resta de consellers emmudeixin també. Sempre ens quedarà la plataforma “No fem el CIM”.

Carmina Malagarriga

“No Fem el CIM”

Com s' acaba el pla director?

2008-05-29T07:32:00.002Z

Aquests dies la Generalitat està ultimant les respostes a les diferents al•legacions que des de l’ Alt Penedès es varen fer l’any passat a l’aprovació inicial del Pla Director Territorial de la comarca, amb el que es podrà fer l’aprovació definitiva i tancar una etapa que al territori s’ha caracteritzat per un debat intens i una reflexió, segurament la més seriosa que s’ha fet, sobre el futur de la comarca. A partir d’aquí s’acabarà una etapa i se’n obre una altra, sobre la que la gent que varem participar a la comissió de seguiment del Pla voldríem fer-hi algunes consideracions.

En primer lloc caldrà estar atents a la versió definitiva del Pla, no sigui que aprofitant algunes al•legacions, s’hagi desvirtuat allò que és essencial. En aquest sentit és normal que s’hagin introduït canvis que milloren aspectes concrets del Pla, però s’haurà de veure com queda definitivament la nova carretera que segueix el traçat de l’autopista i l’ AVE, més després de veure com estant resolent al Maresme el mateix tema, pel que la Generalitat ha signat un conveni amb el Ministeri de Foment per decidir la carretera des d’aquí i trencar que hagi de seguir el model de tota la N-II. Concretament es diu que no serà una autovia, sinó una carretera més integrada en el seu entorn, que permetrà connectar les poblacions entre sí i aquestes amb l’autopista de peatge. Vaja, el mateix que es deia aquí, que la Generalitat hi estava d’acord i que amb les al•legacions dels partits polítics comarcals sembla que es vol convertir aquesta carretera en una clara autovia. Cal tenir en compte el traçat de la nova N-340 pel Baix Penedès, que és vol construir una autovia exempta dels pobles. S’hauria de considerar, com a mínim, l’àmbit de les dues comarques en el tema d’infraestructures viàries, sinó seria un greu error que la N-340 fossi integradora a l’Alt i desestructuradora al Baix. Per tant, demanem una carretera integrada al territori a les dues comarques.

També caldrà veure com queda la pretesa reducció del creixement, ja que si be per posar-hi un límit es vol treure la possibilitat de creixement estratègic que es preveu a l’aprovació inicial per la part central de la comarca (creixement que es preveu a totes les capitals de comarca de Catalunya i del que tant sols en quedarà fora Vilafranca), fins ara créixer més del 30% a Vilafranca i Sant Sadurní (és adir, sobrepassar el desenvolupament els Plans que tenen en marxa) requeria un Pla Director Urbanístic amb la participació de tota la comarca i que permetia preveure compensacions intermunicipals; ara sembla que es posa el límit en el 60% (n’hi diuen “creixement mitjà”) i que cada ajuntament faci el què vulgui. És a dir, menys control, menys possibilitats de tenir una estratègia determinada i menys possibilitats de compensacions, ja que tant Vilafranca com Sant Sadurní podran créixer el doble del que preveuen els actuals (en tràmit en el cas de Sant Sadurní) Plans d’ Ordenació Urbanística Municipal i no està clar que calgui el vist-i-plau de tota la comarca per fer-ho.

Per posar un exemple, amb el redactat inicial del Pla Director, si Vilafranca volia fer una nova estació de tren, calia un acord previ en el Pla Urbanístic i era el moment per plantejar compensacions; ara tot això està a l’aire. Que la Generalitat proposi construir una ARE de 1700 habitatges (5.000 habitants) a Santa Oliva –un municipi de 2.000 habitants del Baix Penedès- demostra el poc respecte que la mateixa administració té sobre el territori Penedès ja que no es pot fer sense que això generi conflicte i el desestructuri escara més. Per tant, demanem que es mantingui la necessitat d’un Pla Director Urbanístic que faciliti la participació, les compensacions territorials i desenvolupar una estratègia consensuada.

Tot seguit, així que hi hagi l’aprovació definitiva del Pla s’hauria d’entrar, tal i com marca la llei, en l’elaboració dels Criteris del Paisatge, seguint l’estudi del paisatge que es va fer en el seu moment i tot el desplegat en la Carta del Paisatge. Aquests criteris no haurien de ser exclusius per l’ Alt Penedès, sinó que haurien d’abraçar tota la zona de la Denominació d’ Origen Penedès, amb el que, a més de treballar un espai que té sentit per sí mateix, es començaria a complir a la pràctica el que ha manat el Parlament sobre el nostre Àmbit de planificació. En fi, que com es pot veure la feina no s’ha acabat, sinó que tot just comença i caldrà veure si tots plegats som capaços de tirar endavant amb les eines que ens hem dotat o bé ens quedarem mig adormits esperant que des de lluny ens diguin el què hem de fer.

Pau Batlle, Jordi Cuyàs, Oscar Muñoz i Humbert Salvadó.
(dilluns, 26 / maig / 2008 - http://debatpenedes.blogspot.com)

Mesòpolis

2008-04-23T10:28:00.002Z

“Ciutats intermèdies que articulen un “hinterland” agrari productiu i dinàmic, coexistint amb una xarxa de poblacions petites i mitjanes que faciliten la integració en la urbs global dels intersticis rurals, amb els quals dialoguen i interaccionen estretament.”

Artemio Baigorri.
Sociòleg i professor universitari.

Sens dubte la Vegueria Penedès neix com a concepte alternatiu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El fet identitari del Penedès, nascut de l’economia agrícola de la vitivinicultura que ha generat una cultura pròpia, de paisatge de vinyes i agrociutats —Vilafranca, Sant Sadurní— es contraposa a la creixent expansió de la metròpoli, que utilitza l’entorn agrari per expulsar del seu interior les activitats que li fan nosa, i que envaeix, amb objectes —logística— i cables —autopistes metropolitanes—. Aquests són elements aliens a la naturalesa d’un ric territori agrari, que ha costat anys i panys gestar-se, i al qual transforma, no pas de manera positiva, donada la baixa qualitat dels seus propòsits.

El Penedès representa en bona part, encara avui, l’existència viva d’un model equilibrat basat en una estructura rural com espai diferenciat i a la vegada vinculat activament, a través de la seva xarxa de ciutats intermèdies i pobles, a l’economia global. Ara falta redefinir-lo a la llum de la nova cultura de l’economia ambiental, del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos. No és apostar per un model obsolet, com pensen els penedesencs que encara associen “progrés” amb “creixement sense límits”, sinó tot el contrari. Voler una ciutat contínua des de Barcelona a Tarragona és el gran equívoc.

A diferència de la metròpoli que depreda el seu entorn, l’espai Penedès actua com una “mesòpoli” on les poblacions mantenen una relació positiva i equilibrada amb el seu entorn agrari —no és el cas de bona part de la costa que ja ha cedit a la pressió de la fal·lera constructiva d’urbanitzacions i al turisme barat—. És un sistema simbiòtic on les poblacions tenen capacitat per contribuir al desenvolupament de l’entorn, del que extrauen bona part de la seva fortalesa, sense degradar-lo.

Estem dons davant d’un dilema cada vegada més accentuat: escollir entre formar part de la cua del sistema metropolità que ens envolta —RMB i Camp de TRG—, i per tant, acceptar les imposicions d’un model expansiu, especialitzat i depenent, on predomina la indiferència i l’anonimat de les ciutats dormitori, de les activitats especialitzades expulsades del centre metropolità i, d’aquesta manera, acceptar la fragmentació del paisatge i la transformació econòmica radical a favor de les necessitats de les xarxes de comunicació que un sistema gegantí metropolità necessita, o emprar les energies en millorar el model de desenvolupament territorial, que ja tenim, en base a la pròpia dinàmica interna, complementaria d’una oferta externa de dubtosa qualitat.

Qui defensa la Vegueria Penedès no pot defensar plans directors i territorials que porten el germen del desenvolupament metropolità irracional i, implícitament, la fragmentació del Penedès —carta del paisatge a l’Alt i logística al Baix—. Cal un debat a fons sobre quin model porta sota el braç aquesta suposada vegueria que reclamem. Precipitar-nos és acceptar les condicions d’una expansió que no millora les condicions del territori ni la qualitat social i cultural dels seus habitants i relega la vegueria Penedès a utopia irrealitzable.

Pau Batlle i Solé

De cara a la paret!

2008-03-03T16:30:00.000Z

Estem acostumats que la classe política, la què governa, la què té un càrrec públic gràcies als vots de la gent, critiqui els actes i les manifestacions crispades de la pròpia societat que administra. El cas més recent és la desqualificació cap a la plataforma NOFEMELCIM titllant-los de “mal educats” per l’escridassada al president del Consell Comarcal del Baix Penedès a la seva visita a Banyeres.

Entenem que estem en època electoral i s’ha de fer campanya però no fem barreges. Una cosa és la propaganda electoral de partit —atribuir falsament la militància a un grup polític concret de la majoria de manifestants— i l’altra, desqualificar l’acte, per amagar que al Penedès hi ha problemes que els polítics no saben o no volen resoldre.

Per què qui governa només veu la “mala educació” de les manifestacions espontànies dels seus governats? Aquestes no neixen, precisament, com a conseqüència que els seus governants no se’ls escolten?

La Plataforma NOFEMELCIM ha generat propostes concretes sobre el territori que no han estat debatudes ni han obtingut resposta raonada per part dels seus governants, ni ara ni abans. Ans al contrari, aprofitant-se de càrrecs públics, donen l’esquena a aquestes reivindicacions i fan la seva anant, moltes vegades, en sentit contrari o amagant el cap sota l’ala en espera de temps millors.

La gent no es manifesta escridassant als seus representants així com així, sense motiu. Prèviament la “mala educació” s’ha produït de la banda dels que “governen”. O potser no és de mala educació fer creure a la gent que s’ha produït un debat sobre el territori amb la farsa de tres dirigides sessions públiques? O no és de mala educació governar amb hipocresia fent cas omís d’una proposta coherent i sostenible i acceptar, submisament, la imposició aliena al territori d’un model fill de l’especulació global? No excedeix, inclús, la “mala educació” per convertir-se en “mala democràcia”?

Molts, acostumats a manar a raser de contenidors polítics, només veuen la mala educació en els actes reivindicatius. Veuen la palla en ull aliè i no la biga en el seu. No se n’adonen compte que aquests actes “mal educats” són conseqüència de la manca de respecte que genera la prepotència del poder polític.

“Les institucions són sagrades!” venen a dir, “no es pot escridassar a un representant públic!”. Sí, són sagrades per a tothom, també per a qui les representa. O no és uns menyspreu a elles emprar el càrrec per interessos personalistes —carregar les piles de l’ego personal— o de partit —estar al servei d'interessos estranys— per comptes de fer-ho per defensar el territori i les reivindicacions de la seva gent?.

Amb aquesta actitud, els nostres governants ens demostren tenir “mala educació democràtica”. Potser ja seria hora de canviar d’actitud o de que els vots els fessin canviar. Es fa difícil, en aquestes circumstàncies, trobar un partit que defensi realment, amb intel·ligència, els interessos del nostre territori.

En aquesta adormida democràcia només tenim dues maneres d’exposar les nostres opinions i mantenir-nos desperts: votar a qui i com ens doni la gana i manifestar-nos com ens dicti el cor.

Pau Batlle i Solé

Jordi Sánchez es queda sol defensant el CIM

2008-02-13T10:01:00.000Z

El President del Consell Comarcal es rebut a Banyeres amb una forta xiulada i la plataforma el segueix per tot el poble amb crits de "No al CIM"

10/02/2008: Va ser aquest diumenge passat quan més d'un centenar de membres de la Plataforma van rebre al President del Consell Comarcal del Baix Penedès amb una forta escridassada durant la seva visita institucional a Banyeres.
Els membres de la Plataforma van fer sentir tota la ràbia dels pobles del Baix Penedès a un President que "Ni Respecta, Ni Defensa" els interessos de la comarca.
Cal recordar que 10 dels 14 municipis del Baix Penedès (ERC, ICV, CIU i regidors del PSC) demanen la retirada total i definitiva del MacroPolígon. Els Consell Comarcals de l'Alt i Baix Penedès s''oposen al Logis Penedès juntament amb les 3 capitals del Penedès: Vilafranca, el Vendrell i Vilanova. La societat civil hi està radicalment en contra amb més de 50 entitats i 5 manifestacions.
La visita es va iniciar a l'Ajuntament de Banyeres on va ser rebut amb pancartes, crits, i xiulets. Els membres de la Plataforma van entrar a l'Ajuntament seguint-lo i evitant que aquest pogués ser rebut a la sala oficial, havent finalment de fer un petit acte a un despatx de l'Ajuntament.
En sortir de l'Ajuntament en Jordi Sánchez va anar a peu fins a la Casa Museu Josep Cañas envoltat en tot moment pels membres de la Plataforma amb crits de "No al CIM".

Va intentar sense exit evitar els manifestants entrant al Museu Josep Cañas on també van entrar els membres de la plataforma i on en cap moment va poder inaugurar l'exposició degut la forta pressió exercida.
Jordi Sánchez que durant tota la seva visita no es va dignar a parlar amb ningú que no fos polític va deixar de banda totalment la societat civil que li demanava a crits la retirada del Macroprojecte.
Recordem que aquest passat novembre ell mateix va organitzar al Baix Penedès tres sessions per parlar del Pla Parcial del Camp de Tarragona, on es va deixar clara la oposició de tota una comarca a un projecte que mai ha demanat el Baix Penedès, fet i dissenyat des de despatxos de Barcelona.
Vist que li va ser impossible la inauguració va optar per marxar ràpidament amb el mateix cotxe oficial amb que havia arribat.
La Plataforma va celebrar amb crits contra el CIM l'éxit de la convocatòria i va convidar acte seguit a visitar l'exposició de l'artista Josep Cañas, un artista que s'estimava la terra i que curiosament havia començat a fer les seves primeres escultures a un camp d'oliveres situat als terrenys amenaçats pel Macropolígon.
- per a veure les fotos: Show de Diapositives
- per a veure el video: Video Jordi Sanchez

Valoració negativa dels Plans Territorials

2008-02-13T10:00:00.000Z

Les entitats denuncien que el nou pla director obre les portes per l'entrada del CIM a la D.O.Penedès i al polémic Quart Cinturó

11/02/2008: Dimarts passat els

colectius per la defensa del Penedès

* ADEMA de Sant Sadurní d'Anoia,

* Salut i Medi Ambient, els Monjos

* Bosc Verd, Alt Penedès,

* Col·lectiu per la defensa, Moja,

* Grup Medi Ambient, Subirats,

* Geven, El Vendrell

* No Fem el CIM, Baix Penedès,

Al igual que es va fer la setmana passada a l'estació dels Monjos, aquesta setmana i des de les andanes de l'estació del Vendrell el grup d'entitats per la defensa del Penedès va fer una roda de premsa per valorar la planificació del Territori Penedès.

Fins a 30.464 camions amb el "Quart Cinturó" del Penedès?

Els dos plans (de Alt i del Baix Penedès) són coincidents en proposar l’autovia A-7, alternativa a la N-340. Però aquesta traça, llevat del tram Monjos-Vilafranca, ocupa uns terrenys que manlleva dels espais agrícoles. No té gens en compte el territori per on passa causant greu impacte a l’espai agrícola i fragmentant la unitat paisatgística de la comarca. És el quart cinturó encobert que desenbocaria a les portes del CIM.

[......]

El "Quart Cinturò" i el CIM condemna a la D.O.Penedès.

L’efecte inductor de l’autovia, no tant sols afavoreix la implantació del CIM, sinó també la creació, al llarg del seu recorregut, d’altres instal•lacions industrials i logístiques que desfarà, com un glaçó de gel, les esperances posades en la voluntat de posar mesura a un fenomen contrari al territori vitivinícola i que acabarà abocant el Baix Penedès al monocultiu logístic i a l’Alt a l’alteració de les seves pretensions de protecció del seu paisatge.

La logística impregnarà la plana agrícola del Penedès fent desaparèixer definitivament el fet diferencial respecte a altres territoris propers a la metròpoli: el paisatge agrícola.

[......]

Corredor de Mercaderies per fora del Penedès.

Per això sempre hem proposat el sistema que el mateix PSC en el seu moment va dissenyar, la variant de l’eix diagonal –Manresa-Igualada-Montblanc- com a nou corredor del transport de mercaderies fora de l’àmbit del Penedès i de les dues àrees metropolitanes.

Es demana la retirada dels dos Plans Territorials

Per tot això demanem la retirada dels dos plans pel que fa a les infraestructures previstes i de que els consells comarcals i els ajuntaments que han dit "no" al CIM i "sí" a una altra cultura de fer territori es pronunciïn i actuïn en conseqüència, la confiança amb ells està pendent d’aquesta actitud. [+info]

- Nota de Premsa Entitats: NotaPremsa Quart Cinturó, DO Penedès i CIM

Entitats de l'Alt i Baix Penedès rebutjen el nou Pla Director de l'Alt Penedès

2008-02-13T09:59:00.002Z

Les entitats denuncien que el nou pla director obre les portes per l'entrada del CIM a la D.O.Penedès i al polémic Quart Cinturó

05/02/2008: La roda de premsa que va ser convocada per les entitats del Penedès:

* ADEMA de Sant Sadurní d'Anoia, * Salut i Medi Ambient, els Monjos,

* Bosc Verd, Alt Penedès,

* Col·lectiu per la defensa, Moja,

* Grup Medi Ambient, Subirats,

* Geven, El Vendrell

* No Fem el CIM, Baix Penedès,

Aquestes entitats van manifestar davant l'estació dels Monjos el desacord de la societat penedesenca amb l'aprovació del nou Pla Director ja que es considera insostenible pels creixements urbanístics que planteja (residencials i industrials) i pel desplegament d'infraestructures, en especial per la construcció del 4t cinturó (ocultat sota el nom de "desdoblament de la N-340") i per la preparació del terreny per la instalació del projecte LOGIS Penedès (macropolígon de 186ha).

Un dels objectius que tenia el Pla Director era avançar cap a una altra cultura del territori que tingués com a objectius la preservació i la dinamització de l'entorn natural i de l'economia pròpia i un creixement racional que garantís uns serveis públics de qualitat. Però ens trobem davant un Pla Director fonamentat en la inversió desenvolupista de les infraestructures de comunicació privada i del creixement residencial i industrial. [+info]

- Nota de Premsa Entitats: NotaPremsa Entitats i PlaDirector AltPenedes

Agraris

2008-02-11T09:56:00.002Z

dijous, 31 / gener / 2008

Agraris
La càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va organitzar, la setmana passada, un seminari sobre la necessitat d’elaborar una llei d’espais agraris. “Hi ha lleis per a tot menys pel camp. Lleis urbanístiques, lleis d’espais naturals.. però no d'espais agraris, i per tant, legalment, no existeixen, així no es poden valorar, regular i, sobretot, preservar.” Afirmava un ponent.
El camp és, encara avui, el cul de sac de totes les altres necessitats del territori: la reserva expectant del creixement urbà, per on passar infraestructures, on instal·lar-hi “equipaments” logístics, camps de golf.. és la reserva del negoci immobiliari sobre el que els ajuntaments basen els seus ingressos en espera —que no arriba— de la reforma de les hisendes locals.
És urgent la necessitat d’una llei que estableixi les regles del joc per a valorar i determinar el paper del camp, desactivar la pressió urbanística sobre ell, reconeixent legalment els seus valors ambientals, ecològics, paisatgístics.. a més de la seva funció productiva —creació del mapa de sols que l’Alt Penedès ja ha fet—.
La necessitat d’un banc de terres —el cas de França— per regular els canvis de propietat, on l’administració pot comprar abans que l’especulador –tanteig i retracte- i vendre o arrendar les terres als qui realment es dediquen a ella —Galícia ens dona exemple—, la llei de contractes de conreu i dignificar la professió de l’agricultor són objectius fonamentals de la futura llei que l’administració i, especialment, el DAR no s’atreveixen a posar en marxa.
Al Penedès, comarca agrícola emblemàtica, hem deixat escapar l’oportunitat d’un pla director territorial que podia haver recollit part d’aquestes esperances agràries. Però, qui està disposat a pagar per un paisatge?

Pau Batlle i Solé