el barri xino (1)

tag:blogger.com,1999:blog-32407116.post-46044806624820991612008-05-27T15:35:00.001+02:002008-05-27T15:40:31.616+02:00el barri xino (1)quan era més jove hi havia molts barris de girona que no tenien el nom oficial que tenen ara. o si el tenien, jo no els coneixia... a on diuen ara que hi ha el pou rodó... jo ho coneixia pel barri xino... fins que no m'hi vaig perdre una nit freda, fosca i humida no vaig saber que s'hi podia arribar des del riu; sempre hi havia accedit des de la catedral i el barri vell... fèiem les primeres copes al carrer nou del teatre (el carrer dels torrats dels "sopa de cabra"); anàvem pel carrer ciutadans fins a la força on fèiem parada i fonda... i pujàvem fins a l'enderrock a fer l'absenta. sempre quedava una estona per passar pel pub groc i acabàvem la nit al cau del llop. al cau del llop, quan anaven a tancar posaven, cada nit, el "wish you were here" dels pink floyd. no els calia tocar la campana com als pubs anglesos... la música relaxada ens acompanyava en els darrers moments d'estada... ja sabíem que s'acabava la nit... <object height="305" width="375"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/PvIeZ30jhXA&hl=en"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/PvIeZ30jhXA&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="305" width="375"></embed></object> Pink Floyd - Brain Damage no hi havia més efectes especials que els que les neurones poguéssin crear amb ajuda o no de psicotròpics... no hi havia més demà que el "si ets bó per sortir de nit, ets bó per aixecar-te...." quin mal havia de prendre el cervell per buscar aires de llibertat? quin mal hi havia d'haver en voler viure una vida diferent... ? buscant una vida diferent vaig anar fent via... i vaig conèixer persones i personatges. durant una temporada, em vaig cansar de veure les mateixes cares, als mateixos bars... i vaig anar una mica més enllà del cau del llop. Vaig descobrir un món sòrdid, maquillat amb mala traça, amb olor -pudor?- de perfum barat, alcohol de garrafa i sexe per diners. Eren bars, barres americanes en deien o puti-clubs, on les noies i les dones servien les copes i sortien de la barra per donar-te conversa; per poder-te convèncer que les convidéssis a una "copa" que solia ser una Fanta o un suc de fruita que et cobraven a preu de whisky. Quan encara no tenia edat per conduir havia estat en "wiskeries" de la Costa Brava amb un meu cosí més gran que jo i la seva colla d'amics. Em semblava recordar un cert "glamour" en aquells puti clubs de la costa que, a Girona, semblava no haver existit mai. O si hi havia glamour... era ranci, ranci... Aquella primera vegada al barri xino va servir-me per adonar-me que jo era més espectador que actor: m'interessava més aprendre que consumir. I observava i escoltava converses, i veia els gestos i les tàctiques, les actuacions repetides d'aquelles dones amb cada nou client mentre a mi em deixaven ja per impossible fent la cervesa a una cantonada de la barra. Em fascinava veure els diferents clients que entraven. Alguns com jo, demanaven una consumició i observaven. D'altres, hi anaven directament per feina. Alguns, galantejaven i allargaven l'estona com si d'un festeig es tractés. I anant-hi i tonant-hi... i fent el recorregut... vaig conèixer les noies pel nom de pila i el de batalla, i vaig saber... em vaig adonar... que no eren objectes, que tenien sentiments, que tenien família i maldecaps i problemes per arribar a fi de mes... i que no tot eren flors i violes... i que també estimaven... històries d'amor fora de la feina, fora del treball d'actuació. Al cap de poc temps vaig aprendre a observar quan actuaven i quan no. I vaig fer amistat amb algunes. Elles... tant acostumades a ser el confessionari d'homes casats insatisfets... d'homes sols, abandonats o menyspreats... acostumades a fer de mares, esposes complaents, nòvies seductores, reines de la nit i del sexe... elles, també necessitaven alguna vegada parlar i deixar-se anar... i no sempre ho podien fer amb les companyes; o no totes volien sincerar-se només amb alguna altra dona... Em sembla que va ser el primer cop en què vaig entendre perfectament el que volia dir ser "d'una clase social". Aquelles treballadores del sexe i de la seducció, aquelles actrius del sentiment i l'acolliment emocional no sols no estaven reconegudes socialment... estaven "mal vistes" i menyspreades per tothom que no fos del seu cercle més íntim. Per haver triat aquella feina. O per no haver tingut opció de triar-ne una altra. O, en alguns casos, per trobar-s'hi sense cap altra opció... Eren persones que també es van trobar fent via... jo ho havia pogut triar; elles, en molts casos, no.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/32407116-4604480662482099161?l=gatot84.blogspot.com' alt='' /></div>el gatothttp://www.blogger.com/profile/12465131585852336452elgatot@gmail.com14