El primer glop de cervesa

Basket. Copa del Rey 2009

2009-02-22T21:47:00.001+01:00

Madrid.-
No tot és basket a la copa....

Basket. Copa del Rey 2009

2009-02-22T21:13:00.005+01:00

Madrid.-
Final. Tau Cerámica 100 - Unicaja Málaga 98
Tau Campiò

Basket. Copa del Rey 2009

2009-02-21T22:45:00.001+01:00

Madrid.-
Semifinal. Estudiantes 71 - Unicaja 78

Basket. Copa del Rey 2009

2009-02-21T22:39:00.002+01:00

Madrid.-
Semifinal. FC Barcelona 77 - Tau Cerámica 90

Basket. Copa del Rey 2009

2009-02-20T23:32:00.003+01:00

Madrid.-
Quarts de final. MMT Estudiantes 80 - DKV Joventud 75

Basket. Copa del Rey 2009

2009-02-20T21:15:00.003+01:00

Madrid.-
Quarts de final. Unicaja 79 - Kalise Gran Canaria 69

Sense paraules...

2009-02-20T11:17:00.002+01:00

Madrid 2009. Parroquia de La Concepción al carrer Goya

Basket. Copa del Rey 2009

2009-02-19T23:24:00.003+01:00

Madrid.-
Quarts de final. Tau 82 - Pamesa Valencia 66

Basket. Copa del Rey

2009-02-19T22:24:00.002+01:00

Quarts de final. Real Madrid 75 -Barcelona 83

Gol

2009-02-17T13:13:00.002+01:00

Elefantentreffen 09 (Tornada II)

2009-02-02T21:36:00.007+01:00

Avui després de la tempesta de neu d'ahir, hem tornat a la carretera disposats a fer els 910 quilòmetres que ens faltaven. 9,30h del matí, -2 graus i l'autopista neta, fent bona la fama d'eficients del suïssos. Cap problema durant les primeres hores però, passat Lió, ha començat la pluja, i la pluja era forta, torrencial, durant varies hores. El pitjor era que les previsions de vent eren amenaçadores. La tele i els panells de l'autopista anunciaven "orage violent" al sur de França. Mai no hem creuat la frontera amb un vent tan fluix, curiosament.
Ales 20,45h amb 3.291 quilòmetres de més al compta-quilòmetres de la moto, una bullofa a la mà de l'accelarador i una nova pegatina de la concentració. Ha acabat Elefantentefren 09. Per cert, si voleu anar-hi, no deixeu de buscar al Xavi, al Marc, al Joan o al David, mai no trobareu millors companys per viatjar.

Elefantentreffen 09 (Tornada I)

2009-02-01T20:22:00.004+01:00

Avui tornant per Suïssa ens ha nevat tot el viatge. Ens hem aturat a un hotel de carretera a 100 quilòmetres de Ginebra per passar la nit. Segueix nevant i hi ha un pam de neu a la carretera.
Demà la previsió és de molta pluja i vent en atravessar França. Mirarem de fer-ho en un sol dia perquè dimarts la pluja sembla que no afluixa.

Elefantentreffen 09 (Solla, Alemanya)

2009-01-31T18:47:00.002+01:00

Per fí som a la concentració. La nit s'ha passat a -10º. Hi ha unes 5000 persones en mig d'un ambient divertit. Demà comencem la tornada per Suïssa, amb una previsió de temperatures sota zero i potser neu al final de la ruta.

Elefantentreffen (Thurmansbang, Alemanya)

2009-01-30T17:10:00.000+01:00

Sortida a -0,5º, tot el viatge entre o i -1º, quan sortiem queien flocs de neu. Avui hem fet 200 quilòmetres fins arribar Thurmansbang a 6 quilòmetres del lloc de la concentració, on demà s'esperen milers de persones. Els de la captura de la webcam que veieu aquí som nosaltres a les 16:30h hora de Barcelona. Al menjador de l'hotel tot preparat amb serpentines i globus pel sopar. Per tot arreu trobes motoristes.

Elefantentreffen 09 (segona etapa)

2009-01-29T21:34:00.002+01:00

Sortida prevista 9:00h, Sortida real: 10.30h per problema amb la bateria. -2º i cel tapat. Entrada a Alemanya a les 12.15h. Milers de camions a l'autopista, autopista sense límit de velocitat. Entrada a Munich a les 17:30h a 0º. Durant tot el dia màxim 5º. Sopar salsitxes i cervesa a Marienplatz. Avui, 598 quilòmetres. Enviat des de l'iPhon.

Elefantentreffen 09 (primera etapa)

2009-01-28T23:01:00.001+01:00

Sortida: 9:00h, autopista AP7 (0,5º), La Jonquera (-2º), 907 quilòmetres fins a Besançons (França), on hem arribat a les 19:15h.
Sol a la primera part del viatge. Vent, fred i núvols a la segona part.
Tres Triumph i dos BMW. Sopar a l'Hotel Ibis al costat de l'autopista. Demà al matí sortim cap a Munich.

Elefantentreffen 09. Preparatius (2)

2009-01-26T22:29:00.001+01:00

Moto: Per un viatge així, la teva moto ha d'estar en perfecte estat. Seran més 3.000 quilòmetres i no pot fallar res. Fes una revisió abans de sortir, mira pneumàtics, olis, pastilles de frens i tot allò que creguis que és necessari. No oblidis que demanaràs molt a la moto. Un parell de consells, portar una funda per tapar la moto a les nits, el fred pot ser intens, manyoples al manillar i, per a casos extrems, cadenes. Les cadenes seran casolanes, trossos de cadena i brides serviran per situacions de molta neu.
Recorregut: Hi ha diverses opcions, cadascú escolleix la que més l'hi convé. Des de Barcelona hi ha diversos camins. Bcn- Besançon -Munich- Solla ( la que farem nosaltres), o per Suïssa, Barcelona Ginebra- Munich - Solla, o inclús passant per París si vols fer més turisme, molts camins, més de 3.000 quilòmetres per autopistes i carreteres, però, en aquest cas, tots el camins porten a Solla, als Elefantentrefen. Bona ruta.
*A la foto, unes cadenes "home made". 1993

Elefantentreffen 09. Preparatius (1)

2009-01-25T10:25:00.000+01:00

Aquests són els preparatius que he fet per anar a la concentració mes famosa d'Europa, Elefantentreffen.
Potser a algu li farà servei...
Roba:
Elefantentreffen es caracteritza per les baixes temperatures que normalment hi ha durant la concentració, a més durant aquesta època de l'any el viatge a través de França , Suïssa i Alemanya és bastant dur.
Les temperatures són baixes i el vent que produeix la velocitat et dóna una sensació de fred gran. Per això es recomana anar ben equipat.
És aconsellable roba interior tèrmica, o "paravent", sota-casc, sota-guants, sota-botes. Mireu que siguin còmodes ja que estareu moltes hores dalt de la moto.
A botigues especialitzades de motos o esquí trobareu molts d'aquests productes. No escatimeu amb els diners, després potser us en penedireu.
La roba superior ha de ser impermeable, jaquetes i pantalons específics per a motos, a ser possible de gorotex o materials semblants, el casc ha de tancar bé, el vent és fred i encara que portis sota-casc, la cara patirà. No oblideu un "traje d'aigua", encara que l'equip sigui impermeable ajudarà a que no cali si plou molta estona. Les botes per descomptat que siguin calentes, que aguantin la pluja i no estaria de més que portéssiu funda sobre-botes per parar el vent, la pluja i el fred. Un mitjó de llana i la sota-bota poden ser suficients si protegiu la bota.
Per últim les mans, a part de sota-guants, uns bon guants i, si podeu, instal·leu manoples a la moto.
* A la foto l'equipament interior tèrmic.

I la platja?

2009-01-24T21:17:00.000+01:00

Kanouté

2009-01-07T23:33:00.001+01:00

A vegades els jugadors de futbol no segueixen el guió i s'impliquen políticament, poques vegades però, ho fan. Avui Kanouté el devanter del Sevilla, ha mostrat una samarreta de suport a Palestina després de ficar el segon gol. No és molt, és només un gest, pero potser algú, encara que sigui una sola persona s'haurà conscienciat de la masacre israelita, i és per això que el gest ja ha valgut la pena.

Kanouté muestra una camiseta de apoyo a Palestina tras un gol (Marca, 7/01/09)

Tornar-hi

2008-12-26T19:04:00.000+01:00

Amb setze anys més ho tornaré a fer. Ja se que no és una aventura brutal, pero fa il.lusio tornar.hi. Fa alguns dies parlant amb el Xavi vaig decidir-ho. Hi tornaré. Aquesta vegada els companys no serán el David, el Marcel.li o el Jordi. Serán diferents el Xavier, David, Jordi, Marc i Manfred, alguns d'ells amb 5 o 6 participacions, però imagino que amb les mateixes ganes que el primer dia.
Sí, tornaré a la concentracio dels Elefantentreffen

México

2008-08-13T22:59:00.000+02:00

De los 350.000 mexicanos, casi el 14% de la población total de Chicago, unos 40.000 llenaron tres cuartas partes del Soldier Field para ver el partido entre el Barcelona y el Chivas de Guadalajara.
Pertenecen a la inmigración que llegó a la ciudad en los años 60, que se instaló en el barrio alemán, cerca de las fábricas y de la que nació la llamada generación chicana, generación que sin renunciar a sus tradiciones, comida, tequila, o fútbol, fue adquiriendo las costumbres americanas y convirtiendo el castellano en el popular spanglish.
Cantan con la mano en el corazon, vestidos con la camiseta del Chivas o del Barça el himno americano que como en todo evento deportivo suena antes de comenzar, y animan a su equipo, ovacionan a Rafa Marquez cuando toca la primera pelota, o hacen la ola, nacida en el estadio azteca.
Durante unas pocas horas los espectadores soñaron que el Soldier Field era el Estadio de Jalisco, el campo de los Chivas Rayadas de Guadalajara.

Central Park

2008-08-12T11:18:00.000+02:00

Durante la rueda de prensa de presentación del partido entre el Barcelona y los Red Bull de NY, alguien preguntó a los componentes de la mesa, Puyol, Henry, y Guardiola si para ellos un entrenamiento en Central Park era mas emocionante y producia mas nervisiosimo que uno en la Masia, y es que Central Park es un lugar mítico en Nueva York. Un parque de 3,5 km2 formado por un rectángulo de 4km x 800 m, ocupa el doble de la superficie del Principado de Mónaco o 8 veces mayor que Ciudad del Vaticano,. Mas de 25 millones de personas visitan cada año esta zona verde en el centro de Manhattan, diseñado en 1857 e inaugurado en el 1873. El parque respondía a las necesidades de la población de una ciudad cada vez más grande y que sólo tenía los cementerios como sitios abiertos.Las varias lagunas artificiales y naturales son sitio de paso de aves migratorias e incluso en el 2002 se descubrió un nuevo tipo de ciempiés que habitaba entre los mas de 250.000 árboles del parque. Central Park tiene además un censo propio, en la actualidad 18 personas. Delante de una de sus puertas fue asesinado John Lenon en el año 80, 16 años después de que con el resto de componentes de The Beatles se presentaran allí mismo a la prensa en su primera gira americana.El deporte está siempre presente en Central Park, la famosa Marathon de Nueva York, acaba en el parque, y el Park Drive una carretera de 10 km que lo bordea es un lugar donde se encuentran corredores, patinadores y ciclistas que veían hoy sorprendidos como la policía los paraba para dejar pasar a unos deportistas vestidos de naranja que lo cruzaban. El Barça entrenaba hoy en uno de los pocos lugares que está vallados, un espacio con 3 campos de béisbol en donde los aficionados jugaban sin prestar atención al despliegue mediático que el Barcelona conlleva.Por cierto si se recalificase el terreno, su valoración actual estaría sobre los 528.783.552.000 dolares (340.247.584.029 euros), mucho mas caro que la plantilla de jugadores que hoy corría por su suelo.

Soldier field

2008-08-05T01:06:00.000+02:00

Quan Pep Guardiola es va asseure a la banqueta del Soldier Field per dirigir el Barcelona en el seu partit amb el Chivas, no deuria reconèixer l'estadi en el qual en el mundial del 1994 va jugar els seus únics dos partits, contra Alemanya i Bolívia, i on fins i tot va marcar de penal un gol.
El Soldier Fiel, és un estadi que es va inaugurar el 9 d'octubre del 1924, 53 anys exactes després de l'incendi que va devorar Chicago, amb el nom de Municipal Grant Park Stadium, i que un any mes tard va ser rebatejat amb l'actual nom en record als homes i dones que havien mort en les diferents guerres que Estats Units havia tingut fins llavors.
Va ser construït, amb un cost de 10 milions de dòlars, en un estil greco- romà neoclàssic, amb grans columnes dòriques i capitells en les parts frontals i posteriors. Tenia una capacitat de 74.000 persones i podien fins i tot arribar als 100.000 espectadors, com va succeir en el combat entre Jack Dempsey contra Gene Tunney l'any 1927.Des del 1971 és el camp dels Bears de Chicago equip de futbol americà, encara que el primer partit es va celebrar el 1924 entre Louisiana i Chicago amb victòria dels primers per 26 a 0.
En el 2001 es decideix renovar-lo i dos anys més tard s'inaugura la polèmica remodelació amb un cost 600 milions de dòlars davant de les crítiques generalitzades dels socis del club. El nou estadi es coneix actualment despectivament com "el pegat" per la barreja d'estils. Es manté tota l'estructura clàssica de l'antic estadi i i des de l'interior sobresurt una mola d'acer i vidre de la nova obra, un contrast si més no molt peculiar.
L'estadi està situat al costat del llac Michigan a la zona dita Campus Museum, envoltat pel museu de ciències naturals, l'aquari i el planetari, amb els quals comparteix les 4.000 places d'aparcament subterrànies que es van crear, en la remodelació.
El nou estadi passa a tenir 61.500 seients, amb pérdua de places per les innombrables llotges privades d'entre 20 i 40 persones que les empreses poden arrendar per als partits, així mateix les zones de catering amb restaurants i la possibilitat de llogar zones interiors i exteriors de l'estadi per a festes, o actes, privats o públics, contribueixen a enfortir les arques del club, club que porta des del 1986 sense guanyar la famosa Super Bowl.

La vaca Daisy inicia l'era de l'acer

2008-08-05T00:33:00.000+02:00

Una escultura amb forma de flama de foc i l'escola de bombers de Chicago, marquen el lloc exacte en que el 10 d'octubre de 1871, una de les tres vaques de la família O'leary, la dita Daysi, va tirar d'una coç una làmpara de querosè i va provocar un incendi que va cremar durant 3 dies gairebé tota la ciutat de Chicago, deixant més de 300 morts i 100.000 persones sense llar. El foc es va estendre en un radi de 6,5 quilòmetres al voltant de la granja dels O'leary.
Chicago era una ciutat construïda gairebé exclusivament per cases de fusta, i el fort vent que bufava aquell octubre i l'absència dels bombers que es trobaven apagant un altre incendi en un poble de Wisconsin van ser les causes d'aquell desastre.
L'ajuntament, va cridar un grup d'arquitectes perquè dissenyessin una ciutat nova i ideal, i amb mentalitat gairebé alemanya la van reconstruir en només tres anys. Van descobrir així mateix que l'acer podia tallar el foc, i els nous edificis van ser construïts amb aquest material que els donava a més la possibilitat de començar a elevar-los cada vegada mes.
El primer gratacel de metall, ja desaparegut, "només" constava d'11 pisos, va ser encarregat a l'arquitecte Le Baron per una companyia d'assegurances de la llar.
Des de llavors Chicago s'ha convertit en un desig per als arquitectes, tot aquell que es preï una mica desitjarà firmar una obra en aquesta ciutat.
Des de Lois Sullivan a finals del XIX, Frank Loyd Wrighte, Messes Van der Rohe, Helmut Hahn, Frank Gehry i fins i tot Ricardo Bofill tenen grans edificis d'acer i vidre als carrers d'aquesta ciutat d'Ilinois de gairebé tres milions d'habitants. Destaquen, la Torre Searts de 110 plantes, que perdrà l'honor de ser la més alta amb la construcció d'un nou gratacel (el Chicago spire) dissenyat per l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava que tindrà 150 pisos i que aquí ja se'l coneix com "el tirabuixó"; o el Mercachicago un edifici dels anys 30 que fins a la construcció del Pentàgon era el de major superfície de tot el país. Chicago, la tercera ciutat del país, lluita amb Nova York per ser el paradis dels gratacels en quantitat i qualitat.