Olot, un pas endavant

L'Hospital Comarcal de La Garrotxa

2009-11-12T18:52:00.006+01:00

Dissabte passat es va col•locar la primera pedra del futur Hospital Comarcal de la Garrotxa, projecte en el que personal, familiar i professionalment em sento plenament identificat. Finalment la jornada va ser un dia amb sensacions contraposades.

Satisfacció per què es va concretant un gran projecte per la nostra ciutat, la nostra comarca i per la sanitat d’aquest país. Satisfacció per la voluntat expressada pels responsables d’executar l’obra de que els terminis s’escurçaran, i que podrem disposar d’aquesta infraestructura tant necessària abans del que podem imaginar. Satisfacció per la il•lusió que brillava en els ulls de molts companys de feina presents en l’acte.

I, tot i que havia decidit no parlar-ne, tristor per la sensació de marginació personal i per la manipulació política de tot l’acte. Per la manipulació que posteriorment es vol fer dels meus companys, per les acusacions absolutament falses de buscar protagonisme quan l’únic objectiu és no deixar-me menystenir ni trepitjar per part de qui va organitzar l’acte, que a dia d’avui segueix en l’anonimat. Us puc ben assegurar que ningú de CiU va ser consultat tot i que el futur hospital és comarcal i que formem part del Patronat de l’Hospital de Sant Jaume, sí és aquesta institució i els seus directius els responsables de l’organització.

En fi, voldria acabar expressant el meu convenciment de que aquesta tristor serà satisfacció el dia, encara més important que el passat dissabte, en que col•loquem la darrera pedra i posem a disposició dels olotins un equipament que millorarà moltíssim la qualitat de vida de la nostra comarca. Que tots en puguem gaudir !

El ple del pressupost pel 2010

2009-10-30T16:30:00.004+01:00

Ahir, en un ple trist que no mereixen els olotins i olotines, varen aprovar-se el pressupost i les ordenances fiscals, es a dir els impostos i les taxes, que marcaran l’activitat econòmica de l’ajuntament d’Olot, durant el 2010.

És trist que unes eines tant importants i decisives s’hagin d’aprovar en segona votació, pel vot de qualitat de l’alcalde, i amb una argumentació tant poc relacionada amb les necessitats econòmiques de la nostra ciutat com fou que “això facilitarà el funcionament intern de l’ajuntament, doncs amb un pressupost prorrogat …”. Ben segur que hauria set més efectiu pels olotins deixar clar als socialistes que estan en minoria i que tenen l’obligació de buscar acords, per tal de que tothom pugui veure’s representat en els comptes del nostre consistori.

Convergència i Unió, obviant molts punts en que les nostres prioritats ens haguessin obligat a demanar canvis, vàrem concretar les nostres peticions en abaixar els impostos per millorar la liquiditat de famílies i empreses, es a dir augmentar els diners en poder dels ciutadans, i rebaixar el crèdit a demanar, tot ajustant-lo al que s’amortitza, es a dir no seguir endeutant-nos més pel perill que significa un deute de 28 milions i escaig d’euros per una ciutat de 32000 persones.

La resposta de l’equip de govern socialista va ser molt més clara en la trobada prèvia que en el ple: “No, per què no volem doncs pensem diferent”. I això només ens deixava un camí: Votar en contra de la seva proposta. Tal com ja els havíem manifestat l’any passat en l’aprovació dels comptes pel 2009, la nostra abstenció era l’últim rampell de responsabilitat sí ells no canviàvem d’actitud. No s’ha evidenciat cap canvi ni voluntat d’acostament i el nostre NO estava cantat. Un dia ben trist, com hi ha Déu !

Sant Lluc i altres coses

2009-10-19T22:38:00.005+02:00

Un cop passat el cap de setmana de Sant Lluc, a Olot encarem la negociació del pressupost municipal pel 2010. Negociació que ben segur serà difícil i feixuga, doncs veig signes de que l’equip de govern socialista està poc disposat al pacte i a la consegüent modificació del seu projecte de pressupost que tota negociació que acabi en acord comporta. Dic això per què l’esforç que han esmerçat en fer públics tots els detalls dels números pel 2010 i la quantitat de maquillatge que podem trobar en les seves explicacions, fan poc creïble la seva disposició a negociar i pactar. Potser, com diuen alguns, ja tenen acords amb algun grup de l’actual oposició. Potser només són sensacions meves, i res amb faria més feliç que tenir que reconèixer el meu error, però ... en pocs dies tindrem la resposta.

D’altra banda també m’agradaria compartir les meves impressions sobre la Fira i sobre la presència al carrer de la gent de Convergència durant la tarda de dissabte. La Fira, que va comptar amb moltíssims visitants demostrant una vegada més les possibilitats de promoció de la ciutat que ens ofereix aquest certamen i les ganes que tenen els olotins de tenir una gran fira, em va decebre pel que fa als seus continguts en el camp del turisme i de la promoció de la nostra ciutat i de la comarca. Molt millor la propaganda prèvia a la fira que la realitat que ens va fer evident una passejada pels diferents espais dels pavellons situats en l’antiga estació. Un bona idea malbaratada en la seva execució i un altre oportunitat perduda.

Això sí, per la tarda a la zona del passeig de Barcelona a on varem instal•lar la nostra carpa, les sensacions personals varen ser molt més positives. Moltes persones parlant obertament de la necessitat d’un canvi, tant al país com a la ciutat, molts olotins i olotines donant-nos suport, dirigint-nos paraules amables per encoratjar-nos a seguir en la línia de treball, ... i la sensació que estem en el bon camí per aconseguir el nostre objectiu, que no és altre que guanyar-nos la confiança dels nostres conciutadans.

Sant Lluc, una gran festa olotina

2009-10-12T13:12:00.004+02:00

Avui comença una setmana curta però intensa per la ciutat d’Olot. El proper cap de setmana celebrem la Fira de Sant Lluc, que per molts olotins ha d’acabar convertint-se en la segona festa major de la ciutat i ser motiu de crida per molts forans que volen conèixer la nostra realitat i, per molts garrotxins, motiu de gaudi dels diferents espais i iniciatives que fan lluir la capital de La Garrotxa.

La nostra aposta que venim repetint any rere any és clara: Una fira comercial potent en el sector del turisme de natura, en la que tindrien un lloc preferencial temes com el senderisme, la gastronomia, l’art que va des de la pintura al paisatge i que posa en joc aspectes importants de la nostra ciutat com el llegat Clarà o les activitats de l’Escola del Carme, .. i tot això impulsat, organitzat i liderat per les entitats que viuen el dia a dia d’aquest important sector econòmic. L’ajuntament al costat del teixit associatiu i no a sobre, controlant i mediatitzant com fan els nostres companys de l’equip de govern del PSC.

La Fira es complementaria, segons la proposta que ja varem presentar en les eleccions municipals de 2007, amb una Fira del dibuix que ja atrau a molts olotins i visitants, amb la Fira del bestiar i amb exposicions i xerrades per conèixer com treballen el turisme de natura en altres indrets del mon. Per això convidaríem una regió europea que destaqui en aquest camp i que ens pugui aportar experiències positives que han implantat en el seu entorn
Per últim volem completar tota aquesta oferta amb activitats lúdiques i culturals i per això demanaríem la implicació de penyes i entitats, que ja col•laboren pel Tura, i que ben segur ens ajudarien a fer de la diada de Sant Lluc una gran festa per la nostra ciutat.

Temps d'ordenances fiscals i pressupostos

2009-10-03T18:30:00.003+02:00

Fa pocs dies va sortir publicat a la premsa que la majoria d’ajuntaments gironins, tal com feia preveure l’actual situació econòmica, estan molt preocupats per les seves finances i parlen de retallades importants en les seves despeses, especialment en el capítol de personal, pels pressupostos del proper any, mentre que la Regidora d’Hisenda de l’ajuntament d’Olot preveu pocs problemes pel nostre ajuntament gràcies al superàvit dels darrers exercicis.

Això, que fins i tot podria ser un elogi a la gestió, s’ha de modular considerant que tots els olotins i olotines patim l’efecte d’una nefasta revisió del cadastre, que va fixar preus de “bombolla immobiliària” al patrimoni dels nostres conciutadans, i que l’equip de govern socialista ha aplicat una política de fort endeutament i un augment de la pressió fiscal, emparat en l’esmentada revisió cadastral, que va tenir la seva màxima expressió en l’augment de més d’un 14 % en promig de la contribució que s’ha pagat aquest any 2009. No deu costar gaire gestionar sí tot ho basem en endeutar la ciutat per molts anys i pressionar econòmicament als ciutadans ! Ara és necessari que l’administració deixí de seguir esprement els recursos que moltes famílies necessiten per fer front a la crisi econòmica, especialment sí tenim en compte que la majoria de països del nostre entorn comencen a sortir-se’n mentre que els experts mundials pronostiquen que Espanya tardarà una mica més en trobar aquesta sortida.

Entrem en dies de negociació per les ordenances fiscals i el pressupost municipal pel 2010 i no ens ha agradat gens aquest missatge de “Olot rai” que ha recollit la premsa. Contenció, reducció de la despesa, concentrar-nos en allò que és bàsic, gestió eficient, ... són criteris imprescindibles que han de constar i quedar ben palesos en el pressupost de l’any que ve. Disminució de la pressió fiscal, és a dir abaixar impostos i taxes, també és una condició irrenunciable per la gent de Convergència i Unió. A veure que ens proposen els socialistes...

A Olot seguim de festa

2009-09-25T16:35:00.004+02:00

A Olot, passades les festes del Tura, quan semblaria lògic un descans desprès de tanta gresca i tanta disbauxa, seguim amb festes importants per la ciutat. Aquest passat cap de setmana hem celebrat Sant Ferriol amb l’afegitó dels vint anys de l’AOAPIX i la inauguració de la Plaça Clarà desprès de que el FEIL permetés millorar les seves infraestructures i poca cosa més. El següent tindrem Sant Miquel, un altre festa tradicional de la ciutat, i un bon motiu per visitar i passejar per una zona especialment delicada per la que tots hem de col•laborar en dignificar i millorar.

Sant Ferriol és un barri del centre de la ciutat amb una associació de veïns molt activa i amb una festa que sol comptar amb molta participació. Com sempre la faràndula atrau nens i pares, pel que els balls de les Àligues o del Cucut i la Xurruca compten amb públic entusiasta i fidel que sempre aporta alegria i ambient festiu. L’entrega de l’àliga a en Miquel Plana, un excel•lent artista olotí, no podia ser més encertada i l’exposició d’en Melcior Teixidor sobre la Plaça Clarà mereix una visita detallada per apreciar l’evolució d’un dels punts més emblemàtics d’Olot.

Els amics de l’AOAPIX varen celebrar els seus vint anys, entre altres actes, amb un sopar per degustar 75 xais, cuits a la vista de tothom, al mateix Firal d’Olot. Una gran iniciativa que no compta amb la col•laboració del temps, cosa inhabitual quan parlem d’activitats d’aquesta penya, però que va congregar durant tota la tarda un elevat nombre d’olotins i visitant en el que hauria de ser “el cor de la ciutat”. El xai fou boníssim, l’amanida amb embotits esplèndida, el vi de la bota deliciós ... i només va sobrar l’aigua, especialment la que caigué del cel. Tot i això una gran festa: Enhorabona a la gent d’AOAPIX !

Del Tura a la Diada

2009-09-16T19:07:00.007+02:00

Passades les Festes del Tura tots anem tornat a les nostres feines habituals amb el record d’uns dies en que a Olot hem estat de festa, els olotins hem gaudit de la nostra ciutat a l’igual que molts visitants i en general, ens hem quedat amb un bon regust de tot el que ha passat durant aquestes jornades.

Tot i això, crec que hi ha aspectes que mereixen un comentari més específic: Seguim comptant amb punt molt positius com l'elevada participació, el gran ambient en el centre de la ciutat, o la programació d'espectacles adaptats als gustos de diferents col•lectius, ... i amb aspectes negatius com l’excessiu lligam amb el consum d’alcohol, especialment entre els adolescents, i amb un cert grau de incivisme davant el que l’ajuntament està obligat a prendre mesures si no volem que aquest acabi malbaratant el model de festa.

També hem viscut els actes de la Diada Nacional de Catalunya. Dijous al vespre varem viure un inici espectacular de la Diada, just en dos llocs molt emblemàtics de la nostra ciutat: El Volca Montsacopa i la Plaça Major. Celebrar la Diada al Volca Montsacopa, amb una cantada de cançons tradicionals catalanes dins el cràter, seguint amb una baixada de torxes amb més de mil participants i un fi de festa a la Plaça Major és una excel•lent forma de fer festa però sobretot de demostrar la força i l’arrelament del sentiment nacional que es viu a Olot. L’endemà al matí, davant del monument del jurisconsult olotí Joan Pere Fontanella, molts partits i entitats varem fer públic el nostre compromís amb aquest sentiment, i finalment, al Casal Marià, el Rector de la Universitat Catalana d’Estiu, Jaume Sobrequés, en un magnífic discurs, va ajudar-nos a aclarir el significat de conceptes com nacionalisme o catalanisme. Per mi, una gran celebració de la Diada que s’ha acabat d’arrodonir amb la participació i els resultats de la consulta popular que sobre la independència de Catalunya es va celebrar a Arenys de Munt. El regust de bo ha passat a ser magnífic !

La Festa Major d'Olot

2009-09-02T17:38:00.003+02:00

A Olot estem de festa ! Com cada any, quan molts catalans acaben les seves vacances i tornen al quefer diari, a Olot comencen un dies molt esperats per grans i petits en que honorem la a nostra patrona, que és la Verge del Tura.

Són uns dies de festa que compten amb una gran participació d’olotins i visitants, unes festes que serveixen com a marc de trobada entre amics i de retrobament amb conciutadans als que no veus habitualment, unes festes que converteixen el centre històric en lloc de passeig i conversa per a moltes persones, uns dies per gaudir de la nostra ciutat en companyia d’olotins i visitants. Són uns dies en que molts olotins, especialment els més petits, ballen al so dels gegants, salten conjuntament amb els cavallets i gaudeixen amb els cabeçuts. mentre que molts d'altres es mouen al so de les diferents orquestres i conjunts que podem trobar en moltes places de la ciutat. Entitats, associacions i penyes de diferents àmbits organitzen, participen i fan més gran la festa. En definitiva uns dies ideals per visitar Olot i integrar-se en una festa que vol ser oberta a la participació de tothom.

Per tots aquells que vulguin més informació podeu consultar el programa a http://festesdeltura.olot.cat/ . Segur que trobareu un bon motiu per acceptar la meva invitació de visitar Olot durant la seva Festa Major. Us hi esperem a tots !

L'hora del finançament municipal

2009-08-29T18:42:00.003+02:00

Just quan comença a apagar-se el remor per l'acord de finançament de les comunitats autònomes, va apareixent en l'escenari polític un altre debat sobre finançament, igual o més important, i que afecta les finances dels organismes locals i especialment dels ajuntaments. Actualment els ajuntaments es financen d'impostos i taxes propis, de transferències de l'Estat espanyol i de programes/subvencions del govern català o de les diputacions. Darrerament i a curt termini totes tres fonts de finançament es reduiran notablement. I davant aquest escenari, els governs locals no ens podem limitar, com s'ha fet i es vol continuar fent a Olot, a incrementar la pressió fiscal als ciutadans. Seria injust i signe de una gestió poc eficient.

La solució estructural idònia ha de ser una participació més gran dels ajuntaments en els recursos de l'Estat. No es pot esperar més perquè es faci efectiva una distribució dels recursos financers d'acord amb les competències que tenen els tres nivells d'administracions. Mentre aquest acord arriba (i esperem que sigui aviat, complint les promeses dels dos grans partits polítics estatals) des dels governs locals cal que ens exigim el que exigim a la resta. És hora que totes les administracions públiques passem de la cultura de la despesa a la cultura de la gestió. I això en els propers anys voldrà dir gastar menys però millor. Hem viscut uns anys de bonança difícil de repetir i que han permès una administració expansiva, en serveis i personal municipal, que ara caldrà reconduir i valorar quant a la seva eficiència.
Els propers equips municipals dels ajuntaments no ho tindran fàcil, ja que no podran mantenir els mateixos nivells de despesa i endeutament que fins ara. I és ara que cal ser valents i innovadors. Valents per saber dir no a algunes demandes, potser legítimes, però que no es podran assumir. I valents per redimensionar serveis en funció de les prioritats i necessitats socials, per així poder canalitzar i aglutinar els recursos econòmics i humans a les necessitats de les persones més vulnerables o en projectes que permetin un nou impuls econòmic. I haurem de ser innovadors per buscar noves fórmules de finançament i gestió. I en aquest punt, la participació del sector privat és essencial, especialment en la inversió i el manteniment d'infraestructures. Només així serem capaços de continuar oferint serveis públics de qualitat i que puguin atendre aquelles persones amb majors dificultats.

I finalment, des del món local hem de ser capaços de generar riquesa, per augmentar els nostres ingressos. Perquè només si es genera riquesa es podrà redistribuir socialment. I això vol dir tenir com a prioritat les polítiques de desenvolupament econòmic, invertint en capital social, en formació, en telecomunicacions i facilitant el dia a dia al teixit productiu. Tot al contrari del que s'ha fet a molts municipis, entre ells Olot, els darrers anys, on l'objectiu ha estat augmentar els ingressos a partir del negoci immobiliari. I ara en paguem les conseqüències.

Els responsables polítics locals hem de liderar una manera diferent de fer les coses. Perquè si volem un país de qualitat, necessitem administracions de qualitat.

Olot i les comunicacions

2009-08-22T11:38:00.002+02:00

Si observem l’evolució de les comunicacions entre Olot i la seva comarca amb la resta del país es fa evident que des del desdoblament de la N-260, amb l’emblemàtica variant de Castellfollit de la Roca, fins a l’obertura del Túnel de Bracons, obres per les que CiU havia apostat decididament i sense cap dubte des del seus inicis, s’ha produït un canvi substancial en forma de millora que els garrotxins i garrotxines hem de reconèixer i valorar, malgrat el llarg retard històric, de manera molt positiva.

Fer infraestructures com la connexió Vic-Olot per Bracons o l’autovia entre Olot i Besalú necessita anys de treball i l’esforç de molta gent per fer-les realitat. És necessari l’acció de persones amb visió de país que, renunciant al reconeixement immediat, treballin per fer avançar propostes que no estaran acabades fins molts més anys enllà d’un govern o d’una etapa política. Per aquest motiu, cal que avui continuem treballant pensant en el futur. En aquests moments haurien de progressar un conjunt de projectes que, lamentablement, no acaben d’avançar en la direcció adequada, ni tampoc amb la rapidesa que reclama la seva necessitat.

El desdoblament del tram de Besalú a Banyoles ha quedat inclòs en un projecte molt més ampli que arriba fins a Girona i que, de ben segur, per les seves dimensions, comportarà endarreriments i entrebancs.

Un segon desdoblament, el que va entre Besalú i Figueres de la N-260 i responsabilitat del “Ministerio”, es troba també a l’expectativa, encallat en un procés de tràmits preliminars que dificulten que una peça bàsica de la connexió viària d’una gran part de la Catalunya interior amb França i especialment amb la nova estació del TGV a Figueres es trobi aturada. Aquesta connexió de “banda ampla” és pels olotins i olotines una gran oportunitat i també ho pot ser per la gent d’Osona i per molta d’altra de les comarques interiors.

Finalment, hi ha un altre projecte que no “progressa adequadament”: el de les variants de Les Preses i Olot que definiran el futur perfil tant de Les Preses com d’Olot i que condicionarà la mobilitat de la meva ciutat i del conjunt de la comarca. Hi ha una teranyina de projectes i més projectes, discussions entre administracions, propostes, promeses, rodes de premsa, presentacions davant els portaveus municipals... Però després de gairebé onze anys de govern socialista a Olot i sis anys de tripartit, aquest és un projecte no resolt i que quan s’executi arribarà molt tard... Mentrestant, la seva absència i la falta d’una planificació adequada continua provocant greus problemes de trànsit pels ciutadans que diàriament circulen per Olot.

Dit això, no voldria acabar aquest article sense fer una referència a un altre tipus de comunicacions que no han seguit un desenvolupament prou adequat a les necessitats de la nostra ciutat i la nostra comarca. Penso en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. En general, tinc la percepció que aquest tema més enllà de les paraules, qui governa, no se l’acaba de creure. Aspectes tan bàsics com la telefonia mòbil o Internet o de qüestions més evolucionades com la comunicació per cable o per fibra òptica no han rebut l’atenció que es mereixen mentre que altres ciutats hi ha apostat decididament. En moments de crisis, aquests dèficits es fan més evidents que mai, especialment quan es plantegen alternatives de creixement i desenvolupament local, necessariament lligades a les noves tecnologies, que definiran el nostre futur com a ciutat i com a societat.

Per CiU està molt clar que Olot ha de continuar essent una ciutat industrial i per que així sigui és imprescindible poder comptar amb tecnologies habituals en les empreses del segle XXI. A més els professionals o les persones que treballen en moltes d’aquestes indústries valoren, per la seva qualitat de vida, el fet de poder disposar d’eines absolutament presents en el dia a dia d’altres ciutats del nostre país.

Hem millorat en les comunicacions tradicionals, les carreteres, però en aquest món que avança de manera tan ràpida i vertiginosa, les noves comunicacions tecnològiques són imprescindibles i nous retards històrics, com el viscut amb les carreteres, potser no el podrem resistir ni molt menys recuperar. Que l’experiència viscuda ens serveixi perquè Olot avui aposti per posicionar-se pensant en el futur.

Olot i el turisme

2009-08-19T15:16:00.005+02:00

El túnel de Bracons va demostrant, dia a dia, la seva utilitat. Som molts els que ja considerem prioritària aquesta via de comunicació per desplaçar-nos a Barcelona tant en transport públic com privat. En aquest sentit és habitual sentir comentaris reconeixent l’estalvi de temps i de diners que representa utilitzar aquesta carretera i no la tradicional de Girona i AP-7, o la millora, en preu i en temps, que han representat les noves ofertes de la TEISA i les avantatges que pot comportar la utilització de l’estació del tren de Vic, tot i el mal estat de les infraestructures ferroviàries entre Puigcerdà i Barcelona.

Aquests dies notem un altre efecte positiu d’aquest nou eix de comunicació: Han augmentat els turistes que visiten La Garrotxa i que provinents de la Catalunya central, de fet de moltes destinacions, utilitzen aquesta via per entrar en la nostra comarca. Venen atrets pels volcans, pel paisatge, per la gastronomia, per les excursions en bicicleta o a peu, per ... i a Olot ens continua passant que fàcilment travessen la ciutat, van a Santa Pau, a Besalú o a la Vall D’en Bas però no es queden a la nostra ciutat.

Crec que seguim sense posar en joc les nostres potencialitats, que són moltes i variades, i que tenen una qualitat i un poder d’atracció important. Parlem de Museus, del llegat Clarà, de volcans integrats en el nucli urbà, d’un centre històric que convida a passejar i que inclou una Escola d’Art per on han passat i continuen passant artistes de renom que han deixat i seguiran deixant una petjada important en l’art del nostre país. Més enllà del cofoisme oficial, anunciant augments del 270 % en les visites a l’Oficina de Informació Turística que ben mirat representa passar de 17 a 58 visites durant tot un mes, seguim sense fer els deures. Un primer pas, per mi essencial, seria posar el Centre de Informació Turística en un espai ben visible, a on qualsevol persona que passi per la nostra ciutat hi topi quasi sense voler i tingui ganes d’entrar-hi, i a partir d’aquesta visita conèixer que pot fer en la seva estada a Olot, que ha de visitar ineludiblement, per on és recomanat passejar o en quins llocs poden relaxar-se gaudint d’un bon dinar.

Tenim molts deures pendents des de fa temps i consolidar un model turístic propi de la nostra ciutat és dels més urgents i per la gent de CiU una prioritat. Ara falta veure quines iniciatives prendran els companys de l’equip de govern socialista !

U.E. Olot, un projecte que va consolidant

2009-08-11T21:21:00.004+02:00

Diumenge la U.E. Olot va tenir un èxit important, d’aquells que el afeccionats al futbol feia temps que esperàvem: Varem eliminar el C.E. Sabadell -un segona B - de la Copa Catalunya. Sabíem que hi havia un bon equip que, desprès de l’èxit i l’ascens de la temporada anterior, està plenament capacitat per lluitar i aconseguir un altre ascens de categoria, acostant-nos a aquesta tercera divisió que pel tipus de ciutat sembla que ens pertoca. Demà, dimecres l’aventura de la Copa Catalunya continuarà amb un partit contra l’Hospitalet que estic segur que també guanyarem.

Crec que els actuals responsables del Club estan fent una bona feina i que mereixen el nostre reconeixement, no sols pel primer equip, sinó per la feina en el futbol base, seguint una tasca que es va començar des de l’Escola Pia, per les instal•lacions esportives i per les relacions amb els diferents clubs de la comarca. Personalment dono molt valor a aquest esforç per establir vincles amb els altres equips, tot respectant la seva idiosincràsia i els seus lligams amb determinats barris o pobles de la Garrotxa, o fins i tot amb clubs que tenen un altre concepció del futbol. La U.E. Olot ha de ser el germà gran, donant imatge de com s’ha d’entendre l’esport, de com s’ha d’organitzar un club de futbol o de com cal potenciar el futbol base, i alhora estar atent a donar un cop de ma a tots aquells equips de la ciutat i de la comarca que ho necessitin i ho demanin. Crec que estan fent bé aquesta feina i per això m’agrada felicitar-los públicament. Ara cal que des de l’administració s’estigui a l’alçada i puguem adequar les instal•lacions per estar al nivell de l’esforç que s’està fent per part dels responsables de la U.E. Olot.

Tornant a la Copa Catalunya, demà dimecres serà un bon dia per fer costat a l’equip i anar a l’estadi al capvespre. Jo hi penso anar !

Del Morrot a Sant Roc

2009-08-06T00:17:00.008+02:00

Desprès d’uns dies de vacances – pocs però que tindran complement a final de mes- torno a la feina diària amb el reso agradable de l’anunci fet per la Generalitat que finalment hi ha diners per la construcció de la tant necessària Escola de Sant Roc i la tristor per les manifestacions, agressives i desdenyoses amb el nostre grup municipal, de rellevants membres de l’equip de govern socialista de l’ajuntament d’Olot.

Crec que ningú, des d’una òptica mínimament objectiva, pot posar en dubte la nostra satisfacció per aquesta notícia, reclamada repetidament pels nostres portaveus, que ve acompanyada per l’anunci, fa poc més d’un mes, de que sortia a licitació la redacció del projecte i la construcció de la nova Escola del Morrot. A Olot teníem projectes importants encallats a Barcelona i ara se’n posen en marxa dos de cop en una mostra del que al meu entendre és una planificació poc eficient, però com diuen alguns: Mirem només per Olot i la resta ....
Aquesta alegria va acompanyada de decepció per les manifestacions d’importants representants de l’equip de govern socialista de l’ajuntament d’Olot que ens acusen d’actuar amb interessos partidistes, tot buscant que la ciutat fracassi en els seus projectes ... Raonament difícil de seguir, doncs nosaltres l’únic que hem fet ha set denunciar públicament els incompliments del Tripartit amb Olot i reclamar, amb la màxima difusió possible, l’acompliment dels compromisos, habitualment anunciats a “bombo i plateret”, tal com ens obliga el nostre paper d’oposició.

Jo crec que juntament amb l’habitual prepotència, que sempre ha acompanyat l’acció de govern dels socialistes a Olot, s’hi ajunta el nerviosisme de veure que el seu temps al front de l’ajuntament d’Olot arriba al seu final, que els olotins volen un canvi en el govern de la ciutat i que Convergència i Unió fa la feina que els olotins li varen encomanar fa dos anys, tot preparant-se per assumir aquest canvi del que molts olotins i olotines parlen i reclamen. Per nosaltres no quedarà !

El finançament de Catalunya

2009-07-17T15:49:00.005+02:00

Portem uns dies immersos en notícies i declaracions que, al meu entendre, busquen convèncer als ciutadans de l’èxit aconseguit pel Tripartit en la negociació, amb el seu govern amic de l’estat espanyol, en torn al finançament. Personalment em venen repetidament al cap dubtes i qüestions, que les declaracions dels “satisfets negociadors” no aconsegueixen aclarir-me i que voldria fer públics en aquest post.

1.- Parlen de canvi de model, però el principal esforç dels que ens presenten el nou pacte és parlar de xifres. M’agradaria saber en base a quines dades és fan aquests càlculs ? Es dona per suposat un augment dels ingressos de l’estat, que és d'on han de sortir els diners destinats al finançament de les comunitats autònomes, però ningú sembla tenir en compte l’escenari econòmic que ens toca viure i que, segons diuen la majoria d’experts, comportarà un canvi important del model econòmic general. Sí això és així, fins a quin punt podem donar credibilitat a les xifres? Donar xifres sense més explicacions només demostra voluntat d’enganyar als ciutadans.

2.- Aquest gran èxit que expliquen no és més que una rebaixa dels percentatges i terminis que fixava l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Espanyoles i el poble de Catalunya en referèndum. Com poden els mateixos que veren qualificar de traïció el pacte Mas – Zapatero, que varen trobar del tot insuficient els drets que, per Catalunya, definia l’estatut, que varen explicar públicament les mancances d’aquesta llei orgànica que és l’Estatut de Catalunya, lloar i treure pit per un acord que retalla, encara que només fos en els terminis, això que consideraven del tot insuficient?

3.- Com poden reclamar a CiU que es sumi a l’acord sí en cap moment l’han deixat participar en la negociació i a més l’acord retalla els pactes que l’Artur Mas havia aconseguit ? Com poden demanar-li responsabilitat sí el Tripartit ni tant sols ens ha demanat l’opinió abans de fer públic l’acord? Per mi, l’única opció lícita per CiU és mantenir i lluitar pel que ja havia aconseguit i que pensa que és just per Catalunya en aquest moment. Renunciar al que creus sense lluitar mai pot ser una opció vàlida!

4.- Sí des del govern de la Generalitat accepten negociar a la baixa els continguts d’un estatut que, membres d’aquest mateix govern, varen titllar d’insuficient, com podran exigir al Tribunal Constitucional que accepti la decisió pressa en instàncies com el Parlament, les Corts o en un referèndum? Jo tinc la impressió de que la retallada de l’Estatut per part del Constitucional serà la torna per molts espanyols, indignats pel fet de que Catalunya millori els recursos. Recursos que serveixen per finançar uns serveis als ciutadans que són els que han generat, amb el seu treball, els diners que ara es reparteixen.

Sincerament, més enllà de que s’ha acabat un “culebrot” que ja estava cansant a molts ciutadans, veig pocs motius per alegrar-nos. Que vindran més diners? Evidentment, però no els que ens corresponen com a poble, ni tant sols els que ens corresponen pel compliment d’una llei orgànica, en vigor, com és el nostre Estatut. Quina poca ambició nacional queda reflectida en aquest tema. Pobre Catalunya i pobres catalans!

Per un cadastre just !

2009-07-12T00:39:00.006+02:00

Olot és una de les ciutats de Catalunya que va revisar els valors del seu cadastre en època de l’anomenada “bombolla immobiliària”. Aquest fet ha provocat l’assignació d’uns valors elevats a molts terrenys i edificacions de la nostra ciutat i la consegüent indignació de molts olotins al rebre el rebut de la contribució urbana o en el moment de pagar les plusvàlues derivades d’operacions de compra-venda.

Però el que realment és més greu d’aquest assumpte són els nombrosos errors que s’han demostrat en les dades de la nova ponència. Vull creure que ningú voluntàriament ha volgut perjudicar a determinats olotins, sinó que la sistemàtica que Hisenda utilitza, adjudicant valors per zones i no per propietats, comporta moltes situacions injustes i equivocacions flagrants. Davant d’això els ciutadans poden reclamar però només a títol individual. La Federació d’associacions de veïns, recentment guardonada per aquesta tasca, ha assessorat i col•laborat amb molts olotins i olotines per denunciar i fer rectificar les errades però considera, i jo hi estic d’acord, en que amb això no ni ha prou.

Un assumpte de tanta transcendència econòmica com la ponència del cadastre no pot contenir errors i molt menys sí aquests perjudiquen als ciutadans. Fins ara ha set la societat civil la que ha defensat als ciutadans però crec que l’ajuntament hi hauria de tenir un paper més decidit, doncs sí hi ha olotins perjudicats el consistori té l’obligació de defensar-los individual o col•lectivament. En el ple d’octubre de 2007 varem aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit, però com en altres casos, l’equip de govern socialista no n’ha fet cas. Ara, desprès d’un augment molt important dels impostos municipals, el tema torna a primer pla i és la Federació qui torna a portar la iniciativa amb una campanya que ha anomenat “Per un cadastre just“ i que ben segur tindrà un gran suport ciutadà. Crec que el paper del nostre ajuntament, i especialment de l’equip de govern, en aquest tema ha set molt poc encertat. Aconseguir una ponència del cadastre justa hauria de ser un objectiu prioritari de l’administració i en aquest tema l’ajuntament d’Olot no ha estat gens encertat.

Garrotxí de l'any

2009-07-03T17:49:00.003+02:00

Divendres passat es varen atorgar les distincions que s’engloben en la nit del Garrotxí de l’any, que des de fa un temps organitza el C.I.T. d’Olot. En diferents ocasions he manifestat el meu suport a la gent del Centre de Iniciatives Turístiques, que són un clar exemple de “societat civil” que treballa en favor d’una ciutat, organitzant activitats de les que en gaudeix una gran quantitat de ciutadans, tant d’Olot com de la resta del nostre país.

Avui volia dedicar el post a parlar d’un aspecte, per mi molt positiu, que aporta la nit del Garrotxí. Sovint no som conscients de que aquella persona que saludem habitualment en el mercat o aquell veí tant amable amb la que conversem habitualment tot fent el cafè, desenvolupa una tasca valuosa per tota la comunitat i la festa del garrotxí serveix per fer absolutament visible els mèrits de moltes persones. Aquest any ha quedat ben palès que a la Garrotxa hi viu l’esportista que, en representació d’Espanya, més medalles olímpiques ha aconseguit, o que l’investigador que ha aconseguit una vacuna per una malaltia del bestiar com és la “llengua blava” és de Santa Pau o que el fundador del CETT, un grup d’empreses dedicat a la formació, investigació i promoció del turisme, és olotí.

No puc referir-me a tots els premiats o nominats doncs m’allargaria més del que em permet aquest post, però sí que voldria deixar constància de la meva felicitació a tots ells i, tal com ja vaig acabar l’anterior post, fent un reconeixement públic de totes aquelles persones que, amb la seva dedicació i esforç. fan d’Olot i de la Garrotxa un lloc privilegiat a on viure.

La Fundació Tommy Robredo i el Memorial Santi Silvas

2009-06-23T07:47:00.003+02:00

A Olot tenim un gran campió. Un gran esportista que guanya partits i competicions a nivell internacional i que a nivell local rep reconeixements com el que fa pocs anys se li va concedir com a “Garrotxí de l’any”. Però un gran campió ho és més, sí a més de guanyar a la pista, demostra en el dia a dia la seva vàlua com a persona. En Tommy Robredo des de ben petit ha demostrat que, a més de saber jugar a tennis molt bé, és un bon amic dels seus amics i que té uns valors i uns principis que el defineixen com una gran persona.

Fa uns dies es va desenvolupar a Olot una competició de tennis en cadira de rodes. De fet la competició de més nivell en aquest esport que es celebra a l’estat espanyol i això va ser possible per la implicació de moltes persones però especialment pel compromís d’en Tommy per homenatjar a un amic: En Santi Silvas.

En Santi era un gran esportista al que la vida va tractar injustament, doncs a més de patir un accident i quedar en cadira de rodes, va morir ben jove sense poder acabar de demostrar les moltes coses que era capaç d’aportar a la nostra societat. A CDC ens ho va demostrar amb la seva militància i participant en l’oferta electoral que va encapçalar l’Eudald Morera. El seu record, l’entusiasme que posava en molts projectes, la voluntat de seguir endavant per més que la vida t’ho posi difícil, va deixar una gran petja en molta gent.

En Santi o en Tommy o la Magalí, decisiva en la organització d’aquest torneig, formen part d’aquest Olot que va endavant, que ens situa en el mapa i que està preparat per oferir als olotins i olotines perspectives d’un futur encara millor que aquest present que ens toca viure i que ens permet sentir-nos tant orgullosos de la nostra ciutat, com em vaig sentir la setmana passada assistint a la final d’aquest gran torneig.

Europees, a Olot ha guanyat CiU !!!

2009-06-11T18:41:00.010+02:00

Han passat les eleccions europees i voldria dedicar un post a comentar els resultats que s’han produït a la meva ciutat, que clarament han set favorables a Convergència i Unió.

Tot i això, d’entrada sobta la dada de la participació. Només un de cada tres olotins han volgut exercit el seu dret a votar i a expressar la seva opinió i això evidentment no és una bona notícia. Dels gairebé 8000 olotins i olotines que varen votar, un de cada tres va confiar en Convergència i Unió i, per nosaltres això és una bona notícia. Mentre els socialistes baixaven un 7 % nosaltres pujàvem en igual proporció. És més, tot i la disminució de la participació, som la única força que augmenta el número de vots en valor absolut. Ens varen fer confiança d’una forma majoritària en 31 de les 47 taules electorals i només en dos barris molt concrets de la ciutat ens va faltar el suport que sí varem aconseguir en el conjunt de la comarca i de les comarques gironines. I parlant de comarques gironines, Olot és la ciutat amb més habitants en la que CiU va ser la força més votada.
Expressada la satisfacció per uns resultats que ens han set prou favorables, crec que també s’ha de dir que això no va més enllà ni significa més que en aquesta ocasió hem aconseguit guanyar-nos la confiança dels nostres conciutadans. Hi ha una part important dels olotins i olotines que estan disposats a donar-nos el seu suport i només de nosaltres depèn que, quan vagin a votar, ho expressin clarament. Aquesta és la feina que cal fer i que a més s’ha de fer de manera excel•lent. No fallarem !
Sí algú vol més informació sobre aquests resultats podeu consultar-los a qualsevol dels següents links: http://eleccions.olot.org/AJ_menu.asp?Convocatoria=5&data1=20090607&data2=20040613&submit=Consultar+Resultats# o http://resultados2009.mir.es/99PE/DPE0917911499.htm?d=969

Olot a mig mandat.

2009-06-06T17:23:00.007+02:00

Olot viu un moment molt especial, amb obres en gairebé tots els barris de la ciutat que ben segur milloraran les condicions de vida de molts olotins i olotines, però amb aspectes negatius que projecten ombres sobre el dia a dia que ens toca viure. No voldria tornar a insistir en la gestió municipal que ha portat com a conseqüència l’augment dels impostos que han de pagar els nostres conciutadans, ni en els retards i endarreriments de infraestructures bàsiques pel nostre dia a dia, ni en l’endeutament que influirà decisivament en els futurs governs municipals, ni en l’oblit dels petits aspectes que fan més agradable la vida en una ciutat, sinó que voldria dedicar el post a explicar en quatre línies, sí això és possible, com ha de ser l’Olot que volem i a on destinarem els nostres esforços en el moment que tinguem la responsabilitat de governar la nostra ciutat.
Volem un Olot en el que la qualitat de vida sigui un signe de identitat i això vol dir amb uns bons serveis que donin resposta a les necessitats i a les ambicions dels olotins i olotines. Mobilitat, seguretat, neteja, jardineria han de ser eixos bàsics de la nostra actuació
Volem un Olot en el que la gent s’hi guanyi bé la vida i això vol dir treballar per donar resposta a les necessitats de les nostres empreses en sol industrial o en serveis, que els turistes que venen atrets pel nostre paisatge, es quedin a Olot i gaudeixin de molts punts d’interès que avui son poc evidents, i que quan es quedin trobin un centre comercial a cel obert que són tot els carrers del nostre nucli històric
Volem un Olot en el que la convivència sigui un signe de identitat valorat per tothom
Volem un Olot en que es prioritzin les polítiques que generen riquesa en front de totes aquelles que només suposen despesa, de polítiques que només compten amb el sector públic i menystenen la iniciativa privada, que no són capaces de reconèixer l’alt valor dels nostres emprenedors tant en el camp de la cultura com de l’art o empresarial.
Que tots hi estem d’acord en aquest model de ciutat ? Doncs hi ha qui fa més de deu anys que governa i que hauria de ser capaç de presentar uns resultats més evidents i això per molts olotins no és així.

Avui és el dia

2009-05-29T14:28:00.004+02:00

Personalment tinc necessitat d’explicar que hi fem a l’ajuntament d’Olot o a CiU , tant com a regidors com a militants i com a membres dels diferents comitès que porten la vida del partit a Olot i a la Garrotxa. I avui és el dia en que hem decidit fer-ho públicament i d’una forma oberta a tothom que ens vulgui escoltar. No cal dir que m’agradaria que la sala de l’Orfeó fos ben plena – pels comentaris que m’arriben segur que tindrà un gran aspecte - i estic convençut que tots els que no podran venir tindran un motiu més que justificat.

Crec que sí volem governar Olot, i ho farem, ens hem d’acostumar a donar comptes i avui és el dia que hem escollit per fer-ho.

Fins a les 8 !

Olot, un ple ben buit

2009-05-24T17:23:00.003+02:00

Sempre he pensat que la reunió de tots els regidors en el ple d’un ajuntament és un acte important. Un acte en el que la participació pren el seu sentit més ampli i en el que les forces polítiques, d’una forma pública, fixen les seves posicions davant el temes que afecten als ciutadans.
Fixar l’ordre del dia és una responsabilitat de la Junta de Portaveus, però és evident que qui té la informació, qui porta la iniciativa en el dia a dia de l’ajuntament, qui pren les decisions en relació a la priorització de les diferents necessitats és qui governa i per tant és el que acaba marcant el que va al ple. És cert que la llei marca uns temes que obligatòriament han de passar pel ple però són uns mínims. El que no marca és un sostre, és a dir, gairebé tot pot formar part de l’ordre del dia i ser motiu de debat i de posicionament públic per part dels representants dels ciutadans i ciutadanes.

A Olot, l’equip de govern socialista ha decidit buidar els plens, portar-hi el mínim i estalviar-se la necessitat de donar explicacions públiques per la majoria de les seves decisions. Aquesta tendència ha anat augmentat fins a arribar al ple del mes de maig, en el que en vint minuts havien passat tots els punts de l’ordre del dia sense que fos possible fer cap comentari més enllà de l’habitual intervenció en to graciós del representant del PP, que a més no tenia relació amb cap tema del ple sinó amb la suposada presidència de la Caixa de Girona per part del Sr. Sacrest. Arribat a aquest punt hem va semblar sobrer fer preguntes que generalment acaben amb la resposta poc compromesa de “en prenc nota ...” i que només serveixen per amagar la buidor que els socialistes han provocat en els plens d’Olot. És veritat el que diu el Sr. Alcalde: S’ajusten a la llei, però no crec que afavoreixin en res als interessos dels olotins i olotines i defensar aquests interessos hauria de ser la principal motivació de tots els que estem a l’ajuntament.

Ens en sortirem !

2009-05-13T13:32:00.002+02:00

Divendres de la setmana passada varem tenir en Felip Puig a La Garrotxa. Vam visitar empreses, parlar amb alcaldes i regidors i va pronunciar una conferència a l’Institut Municipal de Promoció de la Ciutat -el lloc no podia ser més escaient- parlant d’economia i amb un títol suggerent: “Ens en sortirem ! ”

En Felip, que quan parla no deixa mai a ningú indiferent, va estar brillant i entre moltes coses va parlar d’estar al costat de les empreses com una de les receptes per sortir de l’actual escenari econòmic que viu la nostra societat. Mentre parlava a mi em venien a la memòria les imatges de la visita que havíem fet a la mateixa tarda. Una empresa olotina puntera a nivell europeu, una empresa que arquitectes i constructors de renom mundial tenen molt ben considerada, una empresa que dona feina a un bon grapat de joves professionals universitaris o amb estudis superiors, una empresa que té un producte de qualitat i amb un alt valor afegit, que contamina poc, que ..., i a més que està dirigida per un olotí orgullós de ser-ho, amant i defensor del nostre país i de la nostra cultura. Tot gairebé perfecte, però... situada en un edifici que cal renovar.

L’empresa ho sap i vol fer-ho, però la seva ciutat no sap oferir-li uns terrenys adequats i a un preu interessant per retenir-la. Desprès ens queixarem dels problemes de ser una ciutat envellida que no sap retenir els seus joves, que els ingressos derivats de la construcció s’han enfonsat i que s’ha d’augmentar la pressió fiscal dels olotins i olotines per fer front a les despeses municipals, que Olot ha de competir amb Osona i la Catalunya central i que fa falta empenta i emprenedors per estar al nivell d’aquests territoris.

Felip, segur que ens en sortirem però a vegades es fa difícil no tenir dubtes !

Parlem de finançament

2009-05-05T15:31:00.004+02:00

Des de fa mesos estem esperant que es resolgui definitivament el finançament de Catalunya que s’ha convertit en un tema polèmic, reiteratiu i que segueix una dinàmica que provoca desencís i desafecció dels ciutadans cap a la política i els polítics. No crec que sigui justificable negociar i tornar a negociar sobre els diners que corresponen al nostre país, ni posar repetidament en dubte la solidaritat que sempre hem demostrat cap a l’Estat espanyol, ni posar dates i més dates per incomplir-les sistemàticament. Però el Govern socialista de Madrid sembla decidit a jugar amb el Tripartit, a retallar el que en el seu dia va pactar, i a anar donant corda per allargar una polèmica que provoca l’ofegament econòmic del Govern de Catalunya.

Alhora hi ha un altre circumstància igualment greu i de la que no se’n parla tant. A nivell local els ajuntaments pateixen una greu situació econòmica, amb una caiguda espectacular dels seus ingressos, derivats majoritàriament en els darrers anys de la construcció i de les plusvàlues lligades a una època de vaques grasses que sembla que ja tothom té assumit que no tornarà. La participació en els ingressos de l’estat també es redueix i limita com a conseqüència de la corresponent disminució dels ingressos d’aquest estat espanyol implicat en una crisi econòmica global però també per la seva dependència excessiva del sector de la construcció. Com a conseqüència de tot això, sí l’ajuntament està endeutat, i molts ho estan, o té en construcció importants infraestructures a compte de les seves arques, només hi ha una via per aconseguir els diners necessaris i aquesta és apujar la pressió fiscal als ciutadans cosa que em sembla intolerable doncs els principals afectats per la crisi són aquests mateixos ciutadans i ciutadanes als que obliguem a destinar a l’administració uns recursos necessaris pel seu dia a dia.

Aquesta situació reclama una resposta real més enllà de les paraules. El context que tenim avui exigeix una racionalitatzació dels recursos públics, finançant adequadament a Generalitat i administració local que són les administracions més properes als ciutadans i per tant les més eficients en donar resposta a les seves necessitats, i això només és possible sí aprimem l’administració de l’estat. Al llarg dels darrers anys l’Estat ha traspassat moltes competències sense el finançament necessari i, paradoxalment, l’administració estatal no ha reduït el seu pes econòmic ni la seva massa corporal. En aquest context hem de procurar que els ajuntaments no siguin de nou els grans oblidats ja que són bàsics per atendre i servir als ciutadans i ciutadanes.

La meva aportació a TRAÇ, la revista dels ensenyants de La Garrotxa

2009-04-24T18:30:00.010+02:00

Als mestres, als professors us confiem un dels nostres actius més preuats, l’educació dels nostres fills i filles. Per molts pares i mares la feina que feu els mestres i els ensenyants en general és molt important. No pot ser d’una altra manera! Però segurament la nostra societat hi posa excessives “responsabilitats”, és a dir, molt sovint es cau en el parany de creure que l’educació –en el sentit més global que se li pugui donar a aquesta paraula- recau quasi exclusivament en vosaltres, oblidant sovint que el sistema educatiu –l’escola o l’institut- és una peça més, en el procés d’educació de les generacions futures.

Ens oblidem que no tot s’aprèn a l’escola! Les famílies i la societat en el seu conjunt són també uns actors importants a l’hora de formar als i a les joves en valors i en civisme. De la mateixa manera que, a vegades, els centres educatius poden descuidar que no només s’han d’oferir coneixements, sinó que han de col•laborar en el procés de formació de les persones.

La societat actual i la seva rapidíssima transformació té molts aspectes positius, però també presenta molts canvis en els rols i els papers tradicionals dels pares que, massa sovint, han esdevingut un “amic” poc reflexiu, el qual recolza i defensa les actituds i les actuacions dels seus fills i filles sense cap actitud crítica, renunciant a introduir valors i a corregir maneres d’actuar que de ben segur els nostres pares i mares, les generacions anteriors, sí que feien.

La transmissió als nostres joves de determinats valors és una tasca imprescindible si no volem veure com, mica en mica, es va erosionant la nostra societat i els aspectes bàsics que la configuren. Al meu entendre cal reforçar valors com el de la cultura de l’esforç, el que per aconseguir uns objectius i uns desitjos cal un treball personal insubstituïble. Em refereixo, també, a la cultura del respecte envers als altres, del civisme, de saber que la llibertat d’un acaba quan es trepitja la llibertat dels altres i, finalment, ensenyar a reconèixer i estimar les tradicions i la nostra identitat lingüística i cultural.

Què fa falta, al meu entendre, a l’escola d’avui per aconseguir donar resposta aquests reptes? És necessària una Llei d’Educació que no canviï segons el partit o partits que governin, que sigui una llei que pugui gaudir d’un període d’aplicació prou llarg en el temps com perquè pugui ser avaluada adequadament i justament, que sigui un primer pas de millora continua del nostre sistema i model educatiu. Tanmateix, amb una acció legislativa no n’hi ha prou, també cal retornar als mestres un principi d’autoritat que mai haurien d’haver perdut. I que quedi clar: principi d’autoritat no és el mateix que autoritarisme!

La suma d’una llei marc consensuada de forma majoritària pels partits i pels actors implicats i l’establiment d’un model educatiu -també social- que entengui que l’educació és alguna cosa més que ensenyar continguts i matèries, serien dos passos molt importants a l’hora de poder traçar les vies per on volem avançar en el futur.

Un cop rellegit l’article penso que potser el to és una mica massa crític. Deixeu-me que acabi dient-vos que, des de la meva etapa a la junta de l’A.M.P.A de l’Escola Pia, estic convençut que a Olot tenim grans professionals treballant en l’educació i que la formació dels nostres joves és, en general, més que satisfactòria. Tant de bo aconseguim entre tots que aquesta magnífica formació serveixi per fer progressar la nostra ciutat i el nostre país cap a un model on tots ens sentim més satisfets.

Ànims i endavant!

I diu que hem d'esperar més !!!

2009-04-16T16:08:00.009+02:00

Només han fet falta deu dies per demostrar que el que tothom preveia era cert. Tots ens imaginàvem que obrir Bracons i no tenir resolt la travessia de Les Preses i d’Olot era un mal assumpte, no per Bracons ni per les oportunitats que representa ni per els quatre carrils que ben segur trobarem a faltar més endavant, sinó pels trastorns que ocasiona a veïns i ciutadans de La Garrotxa que han d’utilitzar el cotxe per anar a treballar, per anar a mercat o per anar al cinema. En deu dies s’han vist aglomeracions de cotxes com gairebé mai s’havien vist en la nostra tranquil·la comarca.
No acabo d’entendre els motius pels que el Govern de la Generalitat ha deixat passar cinc anys sense activar els tràmits per construir la variant d’Olot. Gairebé tots estàvem d’acord en el seu traçat, que ja comptava amb els estudis informatiu i d’impacte aprovats abans de que el primer tripartit accedís al Govern de la Generalitat. És cert que la majoria dels representants polítics del nostre ajuntament volíem que la variant fos a quatre carrils, cosa que contempla l’actual estudi recentment exposat al públic, però tots érem conscients de la necessitat de l’obre i sembla que la única excusa per explicar aquests silenci de cinc anys és que els processos burocràtics són molt llargs i que no s’hi pot fer res més. I pel que fa a Les Preses, les errades són encara més greus doncs, a més de permetre un enfrontament entre municipis veïns, la decisió sobre el traçat encara s’ha de prendre i els lentíssims tràmits b urocràtics encara han de començar.
I a tot això escoltem astorats que des de l’equip de govern socialista de l’ajuntament d’Olot se’ns recomana resignació, doncs ells ja han acceptat que no hi haurà solució fins d’aquí a quatre o cinc anys. Ara entenc una mica més la manca d’acció de la Generalitat respecte a aquesta via tant necessària ! La gent de CiU no pensem resignar-nos i farem servir tots els mitjans al nostre abast per escurçar aquests terminis. Els ciutadans de La Garrotxa s’ho mereixen !