Totum Revolutum - Bloc de Jose Martín.

Símbols: El Punt Verd d'Ecoembes.

2009-07-12T22:37:00.007+02:00

El Punt Verd és un símbol omnipresent a les nostres vides.

Tots els envasos que passen per les nostres mans ens el mostren. El veiem a diari. És el Yin i el Yang dels residus. Aquells que els generen, amb envasos excessius i innecessaris, des de la seva vessant fosca de generadors de benestar a costa de destruir el planeta, se'n fan càrrec de la seva gestió integral a través d'Ecoembes, empresa sense ànim de lucre, que d'altra banda té el monopoli del Sistema Integral de Gestió de Residus d'Envasos, carregant el cost al consumidor, això sí. Els residus generen llocs de treball i nous envasos. Són font de lluminositat. L'objecte etiquetat amb aquest nou "Yin i Yang" també té les dos cares, la foscor i la lluminositat. El problema que suposa l'excessiva producció de residus es transforma en llocs de treball i nous envasos que, al seu temps, seran generadors de felicitat en la nostra societat de consumidors. El mal i el bé en un mateix envàs.

El paral·lelisme entre els dos símbols és manifest, tant en l'aparença com en el significat.

L'excés de residus, el gran problema de la societat occidental, és transformat en una oportunitat per buscar la llum a través del reciclatge, sense perdre ni un bri del nostre benestar consumista i generant un nou negoci al seu voltant.

Primer semestre a la UOC.

2009-07-10T00:07:00.003+02:00

Aquests dies he conegut les notes del meu primer semestre a la UOC. Molta gent m'havia parlat molt bé d'aquesta universitat i ara jo també ho puc fer. El model d'avaluació continuada em sembla molt adequat i, per trobar un problema, crec que les taxes són molt elevades i que el Campus Virtual necessita una actualització, però no crec que això sigui desconegut pels membres d'aquesta comunitat educativa tan especial.

He començat a estudiar el segon cicle de Comunicació Audiovisual, amb l'objectiu d'assolir la llicenciatura i poder aplicar els aprenentatges a l'Educació Audiovisual, que és una de les assignatures pendents de les escoles d'avui.

Intentaré estudiar a un ritme assequible, a les hores que el Víctor dorm. He començat amb tres assignatures, que són complements de formació: Teoria de la Comunicació i la Informació, Sociologia de la Comunicació de Masses i Comunicació i Informació Audiovisuals I.

Ara que he aprovat intentaré fer allò que no vaig fer amb la gran quantitat de treballs que vaig fer a Magisteri, és a dir, donar difusió, per si algú en pot treure alguna utilitat, a aquelles reflexions que recullen, que considero interessants, a través del bloc. Ho publicaré en els propers dies.

Linkat, una oportunitat.

2009-07-07T23:46:00.004+02:00

El centre on treballaré el curs vinent, el CEIP La Mitjana de Lleida, és centre pilot d'aplicació de Linkat. Aquests primers dies d'estiu hem aprofundit en el seu ús, constatant que només cal un canvi de mentalitat enfront el programari lliure a l'educació per tal de donar-li l'impuls que necessita per ampliar-ne el seu ús.

Molts programes sota llicència GNU - Linux s'han fet un lloc al nostre dia a dia a les aules i són la base de multiplicitat de serveis oferts a internet. El Mozilla Firefox, l'Openoffice o el Gimp són tres exemples que he incorporat al meu treball diari, com molts altres mestres i professors.

Fer anar un nou sistema operatiu, el Linkat, dissenyat per ser utilitzat a les escoles i instituts catalans, amb un bon recolzament institucional al darrera i amb un entorn d'escriptori, el Gnome, comú a molts altres sistemes, i tant o més intuïtiu i automatitzat que el Windows Vista, és una gran oportunitat per l'educació catalana. És només una qüestió de voluntat i convenciment entre els docents.

Linkat és una bona oportunitat.

2a edició dels "Premis Blocs Catalunya".

2009-07-05T23:20:00.004+02:00

Malgrat l'estat letàrgic en el que ha viscut aquest bloc els darrers mesos, sempre intento promocionar-lo.

Aquest any s'han tornat a convocar els "Premis Blocs Catalunya". Com l'any passat he inscrit el bloc a la categoria d'Educació i espero rebre algun vot a la consulta popular.

La Seu Vella, una caixa de sorpreses.

2009-07-05T22:07:00.003+02:00

Aquests primers dies de juliol he obert una caixa de sorpreses de la mà de l'Anna de Dios i la Núria Piqué, a la 40a Escola d'Estiu "Jaume Miret" organitzada pel Moviment d'Innovació Educativa de Lleida, la Seu Vella.

L'edifici més important de la ciutat és present cada dia a les nostres vides però encara ens costa atansar-nos a gaudir-ne de la seva genialitat.

Aquesta barrera l'hem intentat trencar amb propostes metodològiques molt encertades per treballar aquest gran recurs didàctic des de les més diverses vessants.

La Seu Vella és molt més que una catedral. El turó en el seu conjunt és una font de recursos inesgotables i que no poden ser considerats aïlladament, a més de ser un símbol per tots els lleidatans.

Treballar la geografia, la història, l'art, els sentits, la matemàtica, la poesia, l'urbanisme tot experimentant dins i fora d'aquest espai ens permet plantejar propostes adequades a tots els nivells que giren entorn la Seu Vella i, en conseqüència, fomenten el seu coneixement i, per tant, la seva valoració.

En definitiva, cal explicar la singularitat del conjunt historicoartística del Turó de la Seu Vella de Lleida per poder gaudir-ne plenament.

Massa sovint, els mestres i professors lleidatans organitzem sortides a Barcelona, havent de patir retencions a l'anar i al tornar, dedicant molt temps, i diners, al desplaçament i no som capaços d'organitzar una sortida d'una jornada sencera a aquest indret que ben segur que la mereix, treballant-lo abans, durant i després, per tal d'omplir-lo de significat.

Els reportatges. Treballs audiovisuals a Cicle Mitjà i Superior de Primària.

2009-07-02T14:50:00.002+02:00

Durant aquest curs passat el Cicles Mitjà i Superior del meu centre hem treballat el reportatge audiovisual a través de la proposta del STAC del CEIP Pràctiques II.

Al Bloc d'Informàtica i Audiovisuals del CEIP Dr. Serés d'Alpicat hem fet un recull dels treballs dels alumnes.

A més a més, a través del Google Maps hem ubicat els diferents centres participants amb les seves corresponent propostes.

Mostra PROJECTE STAC PRACTIQUES 2 en un mapa més gran

Arriba la Llei d'Educació de Catalunya.

2009-06-30T23:15:00.004+02:00

Demà s'aprovarà la Llei d'Educació de Catalunya. Arriba a les portes de les vacances, amb l'esgotament professional, i també reivindicatiu. Ara caldrà estar atents als moviments normatius que es derivaran del redactat de la llei i que són, en definitiva, els que més ens afectaran al dia a dia a les aules, i que anirem coneixent durant l'estiu.

El curs vinent començarà amb renecs entre els mestres i professors i, de ben segur, amb alguna sorpresa organitzativa. L'aprovació d'aquesta llei ho haurà possibilitat.

L'Educació és un petit pas, dins de la gran liberalització dels serveis públics que estem vivint, sota la mentida d'un millor funcionament. La Llei d'Educació de Catalunya és una mostra més de l'allunyament dels polítics respecte als ciutadans...

1 de cada 4 alumnes catalans té un nivell baix de "competències bàsiques".

2009-06-14T23:00:00.003+02:00

Vaig criticar que el Departament d'Educació es gastés 1 milió d'euros en el disseny i l'aplicació de la prova de competències bàsiques de sisè de primària. Ara, que s'han fet públics els resultats, la crítica rebrota.

Llegint l'informe no entenc quin criteri es segueix per ubicar els resultats d'un alumne, o d'un centre, en el nivell baix, mitjà o alt. Davant d'aquesta circumstància, el resultat perd tot el sentit i és de difícil comprensió, massa simplificat per fer una avaluació de qualitat. Espero que als centres, que han de tractar de millorar la seva pràctica docent gràcies als resultats, es concretin una mica més els resultats obtinguts.

El que està molt clar és que el missatge rebut pel conjunt de la societat és que l'escola pública funciona pitjor que la privada, sigui concertada o no, amb totes les nefastes conseqüències que aquest missatge comporta.

Jo resumiria els resultats des d'una altra òptica. 1 de cada 4 alumnes de sisè de primària està en risc d'exclusió social, per tant, s'han de posar mesures educatives, socials i econòmiques que garanteixin la igualtat d'oportunitats.

De la passivitat al totalitarisme.

2009-06-11T15:54:00.003+02:00

El seguiment de la vaga d'ahir va ser decepcionant. La capacitat mobilitzadora dels sindicats, lamentable. L'abstenció a les eleccions europees va ser la guanyadora. La passivitat regna la nostra societat.

Cada cop les decisions importants s'allunyen de les persones, però les conseqüències són molt concretes i ens afecten a tots.

Les normatives europees ens canvien molts aspectes a la nostra vida. La Llei d'Educació de Catalunya reformula el dia dia de mestres i professors, però també del conjunt de la ciutadania.

Però restem mirant-nos el melic i pensant que la política és aliena a les nostres vides. A més a més, no veiem camí per oposar-nos però la passivitat ens guanya i ens porta a acceptar, irremissiblement, les imposicions que ens porten a un creixent totalitarisme.

Hem de reflexionar profundament sobre les conseqüències dels nostres actes i, en especial, de tot allò que deixem de fer.

Mentrestant, continuarem renegant al bar i al passadís...

10J - Motius per fer vaga.

2009-06-04T23:14:00.003+02:00

Des de la Federació d'Ensenyament de la CGT de Catalunya s'ha fet una anàlisi del Dictamen de la Llei d'Educació de Catalunya.
La seva lectura referma la necessitat de secundar la vaga del proper dimecres 10 de juny, en defensa de l'escola pública.

Una vaga més a l'ensenyament.

2009-05-31T21:55:00.004+02:00

El proper 10 de juny s'ha tornat a convocar una jornada de vaga a l'ensenyament públic català. S'ha buscat una nova fórmula, de tres hores, pensant en la repercussió en el sou, però, sobretot, en el fet que estem a final de curs.

La responsabilitat de mestres i professors és indubtable, però la Llei d'Educació de Catalunya serà aprovada a finals de juny, just a l'arribar les vacances, amb dèbils processos de participació (www.lleieducacio.cat) i un fort recel entre els docents. Es començarà a aplicar ben aviat. Cal demostrar que el professorat no creu en la via de la imposició, demanem més participació i democràcia a les escoles, fugint dels models empresarials pels que aposta la nova llei.

La mobilització sembla l'únic camí per evitar les mesures que cauen dels despatxos, tal com s'ha demostrat amb la reformulació de l'ampliació de la jornada lectiva o l'aturada de l'aplicació del nou calendari escolar, però no podem estar sempre en guàrdia i és el Departament d'Educació qui ha de fer seves les propostes organitzatives que sorgeixen de la base, evitant la confrontació i el desencís que, massa sovint, viuen els mestres i professors.

El 10 de juny, aturem-nos de 12:00 a 15:00, contra la política educativa de la Generalitat de Catalunya.

Solució a la crisi.

2009-05-27T22:36:00.004+02:00

El Barça ha guanyat la Champions League. Tota Catalunya s'ha aturat. La crisi s'ha oblidat. Aquesta nit Barcelona serà saquejada, sumida en el caos, però no importarà perquè "som els millors d'Europa".

El futbol, i el show mediàtic associat, escapa de qualsevol racionalitat. L'Administració Pública de Catalunya fa una immensa despesa entorn aquests esdeveniments. No hi ha cap problema per desplaçar a Roma a centenars de persones amb els diners de tothom.

Hauria de caure'ns la cara de vergonya, però el Barça ja té la 3a Copa d'Europa i això sembla ser la solució a la crisi.

A Lleida ja sento cotxes pitant, gent cridant, petards explotant...

Visca el Barça?

Centralisme i telèfon d'emergències.

2009-05-24T22:50:00.004+02:00

Aquest cap de setmana es celebrava a Lleida el XXXè Aplec del Caragol. És el final d'un mes de festes a la ciutat. Com sempre que hi ha eleccions, encara que siguin europees i descafeïnades, tots els polítics hi fan cap. Aquest matí, el president Montilla, escoltat per un exèrcit de mossos, s'ha passejat pels Camps Elisis de Lleida, amb la seva gràcia habitual.

Per la tarda, quan les colles recullen i el recinte va quedant buit, hem estat testimonis d'una baralla multitudinària entre diferents persones d'ètnia gitana dels que, seguint el que s'ha convertit en una tradició, fan un peregrinatge pidolant, amb la canalla inclosa, les restes d'un cap de setmana d'excesos i tiberis, saltant-se totes les normes, sovint ingovernables, de la FECOLL.

Quan he vist que la situació s'escapava de les mans de la "seguretat privada" he trucat al 088. Sense pensar-m'ho dos vegades he dit que els fets s'esdevenien "a l'Aplec del Caragol de Lleida". La meva sorpresa ha estat constatar que, evidentment, el policia que estava a l'altre costat de la línia telefònica no tenia ni idea del que era aquest esdeveniment massiu. No es pot considerar operatiu, ja m'he trobat en diverses ocasions, que les trucades a la policia es rebin centralitzades. Segur que és tecnològicament viable la comunicació, a través d'un telèfon únic, amb la comissaria més propera a l'emissor de la trucada, que evitaria allargar les explicacions i agilitzaria l'actuació policial. Potser, en aquest cas, hauria d'haver alertat la Guàrdia Urbana.

Molt sovint, i en casos d'emergència encara més, les indicacions són sempre orientatives i difícils de conèixer pels ciutadans que truquen actuant d'acord a les normes de convivència a uns serveis d'emergència, com massa coses a aquest país, excessivament centralitzats.

www.yotambientengoderechos.com

2009-05-13T23:28:00.003+02:00

Últimament he esdevingut monotemàtic i aquest bloc sembla un monogràfic de la Llei d'Educació de Catalunya.
A l'escola estem treballant l'Educació Audiovisual amb la creació d'un documental i, amb els alumnes de 1r, vam començar a enregistrar un curt amb la idea final de presentar-lo a "La Llanterna Digital", però el temps se'ns va tirar a sobre i el termini es va exhaurir.
Però són molts els concursos que es plantegen potenciar l'Educació Audiovisual als centres educatius i sempre són una bona font de recursos pels i un incentiu per mestres i alumnes. El més important és ser-ne coneixedors.
"El Consejo General de la Abogacía Española" ens ha fet arribar a l'escola la convocatòria del "1er Concurso Nacional Online de Cortos sobre los Derechos del Niño". Intentarem presentar els treballs dels alumnes de 1r i espero que, a través d'aquest bloc, algú altre pugui conèixer la seva existència i així trencar una mica amb el monotema.

Nova jornada de vaga contra la Llei d'Educació de Catalunya.

2009-05-12T23:37:00.005+02:00

Això és "el cuento de nunca acabar". Avui s'ha informat d'una nova convocatòria de vaga a l'ensenyament públic català pel proper 10 de juny. El mateix dia s'ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el text definitiu que serà sotmès a votació. A tot arreu només es parla de l'absurd de l'anunci del PP de Catalunya. L'article 11 instaura el Català com a "llengua vehicular i d'aprenentatge" com ha estat des dels anys 80. Per tant, a què respon aquesta absurda polèmica?

El "Coco-Aznar" entra en acció i l'oposició frontal del PP a una realitat exitosa com és l'escolarització en català farà que la resta d'aspectes criticats, i en especial la privatització, quedin en un segon terme mediàtic i, per tant, fora del debat públic. Tots els partits polítics "amb bandera de catalanitat" tancaran files contra el PP.

La visceralitat de la llengua aglutinarà molta més gent a favor de la Llei d'Educació de Catalunya que, en aquest aspecte, únicament constata la realitat que s'ha vingut aplicant els darrers 25 anys. Jo he estat un castellanoparlant escolaritzat plenament en català, faig un ús correcte d'ambdues llengües i considero aquest bilingüisme com la major riquesa cultural que disposo. Aquest no és el debat de la Llei d'Educació de Catalunya.

L'oposició a la llei, quasibé convertida en una oposició a la manera de fer del Departament encapçalat per l'Ernest Maragall, continuarà al juny, malgrat ser com donar-se cops de cap contra un mur de formigó...

"Sociovergència" per la Llei d'Educació de Catalunya.

2009-05-06T13:49:00.002+02:00

La "Sociovergència" ja és aquí. Mentre l'exlehendakari criticava el PSOE a l'arribada de Patxi López a la Lehendakaritza, CiU pactava amb el PSC la "llei de país" que exclou del consens a tots els representants dels mestres i professors de l'escola pública de Catalunya.

Tots els apunts que han anat fent els polítics sobre la Llei d'Educació de Catalunya, amb el ressò mediàtic associat, fan referència a anècdotes del redactat del text legal que regirà el dia a dia de les escoles i instituts. Es parla del blindatge del català, de la tercera hora de castellà o de la creació del servei públic d'educació. Enlloc es planteja una lectura crítica, i des de la professionalitat, que és la base de les reivindicacions dels docents dels darrers anys. Només IC-V sembla que no recolzarà la llei, però no es planteja l'autèntica arma a les seves mans, deixar el tripartit. S'han empassat massa coses com per actuar conseqüentment en defensa de l'Educació Pública. A la poltrona dels governants s'està massa bé.

Entre les mesures que, com va afirmar el conseller Ernest Maragall, ja s'apliquen abans de tenir la nova llei aprovada, avui s'ha fet l'examen de sisè. Incomprensiblement ha costat un milió d'euros. Tot plegat, per fer un rànking d'escoles. Es continuen buscant fórmules per suplir la mancança de personal que es preveu pel curs vinent, però tampoc es parla de retirar la sisena hora. Al final, el que ha unit a quasibé tot el Parlament ha estat la concessió de més diners a l'escola concertada. Això és la privatització que, des del primer moment, he vingut denunciant.

Els nostres polítics han continuat fent la seva, distanciant-se uns mica més de la realitat social catalana. Després, encara hi haurà qui es preguntarà per què la participació a les eleccions europees serà ridícula...

La LEC avança, la lluita continua...

2009-04-26T23:28:00.002+02:00

La feina, els estudis i la família no em deixen temps pel bloc, que tard o d'hora recuperarà la seva activitat habitual.

Avui vull fer una petita reflexió sobre com avança la Llei d'Educació de Catalunya, que duu el camí d'aprovar-se per damunt dels acords tripartits de govern, sense que ni tan sols aquest s'esquerdi una mica.
Mentrestant, des de la comunitat educativa, encapçalada pels sindicats, es continuen plantejant mobilitzacions, malgrat que sembla clar que no tenen cap efecte sobre el conseller d'Educació.
I només faig que preguntar-me cap a on porta aquesta situació.

Una nena sense límits

2009-03-23T23:11:00.002+01:00

"Dir no" és una difícil tasca en l'educació dels nens i nenes. Aquest petit text del llibre "Omple'm de petons" del Carlos González és una bona incitació a la reflexió entorn aquest problemàtic tema:

"La Marta està la mar de bé al llit, però la seva mara l'ha cridat i s'ha de llevar. Per què no es pot quedar mitja hora més? O millor, no anar a l'escola? Cada dia hauria de ser de vacances per poder anar sempre a la platja o en bicicleta. O millor, muntar a cavall. Si tingués un cavall, li donaria sucre i pastanagues i cavalcaria tota sola i descobriria països nous. Bé, sola no, aniria amb la Isabel, que és guai...

Un crit de la mare la fa sortir de la seva fantasia. Sí, ja m'aixeco... Quina llauna, haver de rentar-se, amb aquesta aigua tan freda. I aquest sabó fa una olor tan dolenta... A casa la Isabel en tenen un que fa molt bona olor. Aquest vestit no m'agrada gens. I les vambes Cosme... Quina vergonya, totes les nenes de la classe porten Acme, però el papa s'ha entestat a no comprar-me'n unes de noves fins que aquestes no es trenquin...

Fa temps que la Marta ha renunciat a demanar més cacau a la llet, no hi ha manera que la seva mare entengui que ha de quedar tota negra. Galetes rodones! Les bones són les quadrades. Rentar-se les dents després d'esmorzar? Però mama, les meves amigues només se les renten abans d'anar a dormir. Entesos, ja hi vaig... La pasta de dents pica... Què passa, que no n'hi ha mai de maduixa?

Cal carregar la motxilla amb els llibres i anar caminant fins a l'escola. La seva mare no vol anar en cotxe perquè diu que per dos-cents metres no el treu. La Marta s'atura davant de l'aparador de la botiga de joguines i demana el tren elèctric. "Doncs el demanes als Reis", contesta la mare, i l'estira del braç. Dóna una puntada de peu a una pedra, i l'estira del braç. S'atura per mirar un gos que es pixa a la paret, i l'estira del braç. Posa el peu en un bassal, i l'estira del braç.

L'escola és un pal. No et pots aixecar quan vols, no et pots asseure al costat de la Isabel, no pots parlar, no pots riure, has de mirar la professora, has d'escoltar la professora. Lliura els deures, obre el llibre, treu un paper, fes un dictat, no seguis amb l'esquena torta, que no veus que has de fer punta al llapis? Feu els exercicis de la pàgina trenta, dibuixeu una vaca, per demà el que queda de la pàgina 42. A veure, Marta, digue'm la taula del tres... Des de quan tres per sis són dinou? Vejam, algú li pot dir a la Marta quant són tres per sis? La Isabel diu que ja no és amiga teva perquè t'ha vist jugant amb la Sònia. Doncs digue-li a la Isabel que és ximpleta, que jo jugo amb qui vull. A veure, aquestes nenes, el que s'han de dir és tan important que no es poden esperar que s'acabi la classe? Per què no ho diuen en veu alta perquè ho sentim tots?

Una altra vegada pèsols per dinar! I la bleda de la Isabel que no es vol asseure amb mi. Mira com parla amb l'Anna, només per fer-me enfadar. Ecs, peix!

La tornada a casa no pot ser més animada. Estirades de braç davant del forn (No hi ha croissant de xocolata!), davant de la botiga de joguines (No hi ha tren elèctric!), davant de la botiga d'ordinadors (No hi ha joc nou!) i del quiosc (No hi ha xiclet!). Marta, ja n'hi ha prou, avui m'estàs traient de polleguera, de veritat! (Sí, avui, ahir i cada dia).

M'haig de canviar les sabates abans de jugar. Haig de fer els deures abans de mirar la tele. Haig d'apagar la tele, ara mateix, just quan està tan interessant, per anar a sopar. Haig d'ajudar a parar la taula abans de sopar. M'haig de rentar les mans abans de parar la taula. T'he dit vint vegades que et rentis les mans. Mira quines mans que portes! Oh, no! Una altra vegada pèsols! Sembla que es posin d'acord. Mama, hi ha ous ferrats? Quèèè? Lluç?

Hi ha natilla de xocolata? Primer t'has de menjar la fruita. No vull fruita. La fruita és molt sana. No en vull. T'has de menjar una pera. No, una pera no, no hi ha plàtans? No, o una pera o una poma. No en vull, vull natilla. Nena, no contestis a la mama. Buaaa!

- D'acord, menja't la natilla i calla!"

Més d'un miler de persones es manifesten pels carrers de Lleida contra la LEC.

2009-03-19T22:59:00.003+01:00

Aquest migdia més d'un miler de persones s'han manifestat pels carrers de Lleida rebutjant la Llei d'Educació de Catalunya i la política educativa del Departament d'Educació.

Malgrat el paper desmobilitzador dels mitjans de comunicació de masses, s'ha aconseguit un seguiment massiu a l'Educació Infantil i Primària, i menys significatiu a la Secundària.

Però el Conseller, Ernest Maragall, com ho ve fent des del 14 de febrer de l'any passat, continua considerant que la postura dels sindicats, i dels mestres i professors que han secundat la vaga, no ha de fer canviar els seus plantejaments. La sensació que et dóna és la impotència davant d'una futura imposició d'una llei feta sota criteris econòmics, deixant al marge qualsevol plantejament pedagògic, didàctic i organitzatiu dels que funcionen a l'escola pública, bressol i reflex de la democràcia i la participació.

Una llei imposada està destinada al fracàs.

La manca de voluntat negociadora del Departament d'Educació.

2009-03-17T11:33:00.004+01:00

Ahir es va viure un nou episodi dels despropòsits del Departament d'Educació a l'hora de negociar amb els sindicats. Davant del plantejament d'una protesta simbòlica als diferents Serveis Territorials, a Lleida i a Tarragona, els delegats sindicals es van trobar amb les portes tancades en horari d'atenció al públic. Evitar les protestes és l'objectiu del conseller.

La carta que va enviar als mestres i professors, la congelació de l'aplicació de l'augment d'hores lectives o la farsa de la participació a través de www.lleieducacio.cat són mostres del tarannà del conseller. La llei porta el camí de la imposició. Porta, per tant, el camí del fracàs. D'esquenes al professorat no és pot aplicar.

Dijous, 19 de març, el seguiment de la vaga es preveu massiu, contra la LEC i contra la política educativa d'aquest govern, suposadament d'esquerres.

Fets com el d'ahir, només porten a evidenciar que el que es denuncia des dels sindicats, és a dir, la manca de diàleg, és una realitat ben tangible.

Dijous a les 13:00, als Serveis Territorials d'Educació de Lleida, hem de concentrar-nos més mestres i professors que mai.

Educació, hores extres, sisena hora i crisi.

2009-03-11T23:25:00.002+01:00

Avui s'ha conegut la notícia que el Conseller d'Educació, Ernest Maragall, davant dels plantejaments realistes dels directors dels inconvenients organitzatius que comporta ampliar les hores lectives de manera voluntària, ha "congelat" la proposta. A més a més, segons diu "El Periódico", el conseller va afirmar "Aturem-nos i tornem a començar". Aquesta prudència hauria d'haver estat estesa a la tramitació parlamentaria de la Llei d'Educació de Catalunya. Això hauria evitat les vagues prèvies i evitaria la vaga del proper 19 de març.

A més a més va admetre que "no hi ha pressupost per incrementar la plantilla", malgrat que és necessari. Davant d'aquesta situació caòtica, que pot empitjorar el proper curs, l'única solució viable i racional seria retirar la sisena hora a l'Educació Primària, mantenint el professorat als centres per tal de reforçar les plantilles, ja sigui per assumir les noves tutories o per cobrir les substitucions que queden pendents setmana rera setmana per la falta de substituts. La sisena hora va ser un gran error, que no aporta res al dia a dia a les escoles, i és l'origen de la situació que denuncia el conseller. Per tant, com sempre dic, rectificar és de savis, i seria, sense cap mena de dubte, una bona proposta per tothom, especialment perquè estalviaria una gran quantitat de diners a l'administració i evitaria que els mestres hagin de dedicar una hora diària a fer activitats no curriculars. De ben segur que, amb els diners estalviats, es podrien subvencionar tota mena d'activitats extraescolars.

La retirada de la sisena hora seria una decisió valenta i encertada que insuflaria una bona dosi de seny al Departament d'Educació i aconseguiria fer augmentar la qualitat a les escoles.

Mentre no arriba aquesta proposta, haurem de continuar donant un "No rotund a la política educativa del Departament".

Carta del Conseller d'Educació als docents.

2009-03-04T21:03:00.007+01:00

Avui he rebut una carta, millor dit, un correu electrònic, del Conseller d'Educació, Ernest Maragall. D'aquí a 15 dies hi ha convocada una vaga contra la política educativa del seu departament. És legítim que intenti defensar les seves tesis, com fa cada dos per tres als mitjans de comunicació de masses.

Però els mestres i professors que estem dia a dia a l'aula no sabem ben bé com llegir aquesta carta i ens és difícil contagiar-nos del seu optimisme, en especial en l'aplicació de les darreres mesures, de les que he parlat amb anterioritat.

Malgrat tot, m'agrada el posicionament públic que fa el conseller afirmant que la Llei d'Educació de Catalunya s'està aplicant abans de ser aprovada: "És en aquest entorn que hem començat a desplegar, amb respecte absolut per la normativa vigent, algunes orientacions bàsiques del Projecte de llei d’educació de Catalunya en tràmit."

Aquest és un aspecte que venim denunciant els que ens oposem a la llei. Si més no, en algun aspecte se'ns dóna la raó.

A continuació, fa una acceptació de la crítica i afirma que "És una estratègia discutible? Naturalment que sí. Se’n pot parlar? I és clar. Se n’ha de parlar. D’entrada, és evident que s’ha d’aplicar amb respecte als acords assolits amb les representacions sindicals, així com amb la consideració escrupolosa dels drets adquirits i consolidats per cadascun de vosaltres." Parla de respecte als acords el mateix conseller que ha deixat sense oposicions a un bon nombre de mestres interins i substituts que esperaven més de 4000 places per aquest curs i s'han quedat en 200. No sé quin grau de credibilitat pot tenir.

Referent a l'ampliació de l'horari lectiu del professorat afirma que "De totes les mesures explicades, pendents de concreció en els escenaris reals de diàleg, no n’hi ha cap —insisteixo— no n’hi ha cap que representi cap pèrdua o modificació dels drets laborals per als professionals de l’educació. En tot cas, moltes d’aquestes mesures impliquen millores explícites d’aquestes condicions laborals." No canvien els drets laborals, canvien substancialment les condicions laborals. A més a més, fer més hores lectives no es pot considerar millorar les condicions laborals. Molts equips directius deuen estar suant tinta pensant com faran encaixar en els complicats horaris de les escoles els mestres que decideixin fer les hores extres, que se sumaran de 4 en 4, però que restaran més d'una persona física, amb tot el que això comporta.

Més endavant explica que "Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina. Al contrari: per atendre la previsió d’augment d’escolarització, el proper mes de setembre incrementarem la plantilla docent contractant nous professionals." Es possible que ningú es quedi sense feina en un primer moment, però també és cert que si els mestres fan més hores lectives es reduiran les plantilles, sobretot tenint present que s'han ideat per cobrir les hores dels mestres amb reducció de jornada, que actualment són complementats per professionals amb més disponibilitat horària que la que estrictament s'ha de cobrir, és a dir, ara els centres guanyen hores gràcies als mestres que cobreixen un terç de jornada com a mitja. Aquesta situació sí que pot fer que es necessitin menys mestres i professors.

Finalment, referent a la concatòria de vaga, afirma que "Convocar una vaga és legítim, però aquesta és clarament contraproduent per al prestigi de l’educació. Agreuja el distanciament entre l’escola i la societat i fa mal a l’educació. Especialment a l’educació pública. Convocar una vaga és legítim, però no és comprensible quan tots els escenaris de diàleg estan oberts ara mateix." No entenc quins escenaris de diàleg estan oberts, si queda clar l'incompliment dels pactes amb els sindicats. Per acabar voldria destacar que aquesta vaga és una mostra més del distanciament entre els polítics i l'escola, entre els polítics i la societat. No es pot legislar contra els qui haurem d'aplicar la llei.

Gràcies conseller per la seva carta, però no crec que pugui convèncer ningú.

Les hores extres destrueixen ocupació.

2009-02-25T23:43:00.004+01:00

La proposta del Departament d'Educació d'augmentar les hores lectives del professorat va prenent forma.

El plantejament està en la línia de la idea de disminuir el professorat interí i substitut, que, en un primer moment, es va materialitzar en un pacte de milers de places d'oposicions, que ara s'ha incomplert i ha esdevingut un dels motius de la convocatòria de vaga del proper 19 de març, i que s'ha transmutat, irracionalment, en un augment de la jornada lectiva d'una part del professorat que suposa, a la pràctica, una reducció de les plantilles dels centres, una reducció de la qualitat de les hores lectives i una destrucció massiva de llocs de treball.
Els que qualifiquen d'irresponsable la convocatòria dels sindicats, haurien de reflexionar si és acceptable, i responsable, anar en contra dels criteris pedagògics i organitzatius i centrar-se exclusivament en la vessant econòmica d'un dels puntals de la societat del benestar: l'Educació Pública.
A més a més, i recollint l'apunt del Jose Luis Castillo al seu bloc, l'Educació, en temps de crisi, pren nou impuls i rellevància. Llàstima que el govern de la Generalitat de Catalunya només ho utilitzi pels eslògans publicitaris.

Maquinària de propaganda contra la vaga del 19 de març.

2009-02-16T23:06:00.006+01:00

Per més que m'esforço no puc entendre el menysteniment constant de la professionalitat dels mestres per part dels mitjans de comunicació de masses, que esdevenen una autèntica maquinària de propaganda al servei del govern de la Generalitat de Catalunya.

És difícil trobar argumentacions enraonades a les tertúlies radiofòniques i televisives o als articles d'opinió de la premsa escrita. Sempre preval la necessitat de canvi, com a totes les campanyes electorals. Ningú fa incís en els molts aspectes escolars que funcionen gràcies al treball diari dels mestres. Com a molt, se'ns retrata com uns "màrtirs" que suportem el que és insuportable. Cap esment a la professionalitat del treball quotidià.
De fet, sembla que l'argumentació sindical de la convocatòria de vaga del proper 19 de març sigui esbojarrada i irracional, quan l'únic que planteja és el respecte al criteri dels professionals en la planificació educativa del país i la coherència i mesura en la presa de decisions. Però, com bé sabem tots els que ens dediquem a la docència, la nostra professió, amb totes les decisions que comporta, és opinable i rebatible per qualsevol ciutadà.
Aquí rau la perversió del discurs mediàtic, la criminalització de la professió, un motiu més per secundar la vaga.
Una vaga que arriba després d'un any i mig de desgast des de l'oposició als primers plantejaments de la Llei d'Educació de Catalunya i amb l'afegit de molts incompliments i noves propostes sorgides, com sempre, des dels despatxos amb el paraigües mentider d'una hipotètica participació social.
19 de març, vaga general a l'ensenyament públic català! No a la política del Departament d'Educació!

III Premio Espiral Edublogs.

2009-02-15T23:36:00.004+01:00

Per tercer any consecutiu presento aquest "Totum Revolutum" al "Premio Espiral Edublogs", fonamentalment per poder ajudar a enriquir, amb la meva modesta aportació, la xarxa de mestres i professors blocaires.
Aquests premis m'han estat molt útils per conèixer propostes d'utilització dels blocs a l'aula i blocs de docents amb reflexions i propostes d'allò més interessants.
A l'escola s'han anat creant, amb més o menys dinamisme, un bon grup de blocs i estic duent a terme una formació específica al respecte, amb l'objectiu de consolidar el seu ús.
El "III Premi Espiral Edublogs" és una bona font per anar a beure i refrescar els nostres plantejaments metodològics entorn els blocs.