LFOL - Notícies

L’Espectacle: 99 punts

2008-03-15T15:46:00.005+01:00

El vi L’Espectacle, que ha estat valorat amb 99 punts per l'influent crític de vins Robert Parker, pertany a la D.O. Montsant i es produeix a una finca anomenada “Aubaga” que es propietat de Juan Anguera Abelló al poble de La Figuera, molt a prop de l’ermita de Sant Pau i a la vessant nord.

Aquest vi es produeix amb uns raïms procedents d’uns ceps que són centenaris i cuidats amb molta estima i cura pel seu propietari.

Aquest vi, L’ESPECTACLE, no podria portar un altre nom més adient, doncs mentre els raïms es van fent grans el que poden contemplar des dels sarments dels que es nodreixen dels ceps és una gran vista d’un territori meravellós que només de mirar-lo ja és un gran ESPECTACLE.

AUDIO:

Benvinguts al bloc de notícies de LFOL

2006-08-19T11:40:00.001+02:00

Avui queda inaugurat el nou servei de notícies de La Figuera on line (LFOL). És un bloc que registrarà totes les notícies que puguin ser d'interès pel poble.
També podreu trobar, dins l'arxiu del bloc, totes les notícies anteriors del web.

AUDIO:

Inauguració del Cafè-Restaurant "Lo Recer"

2004-03-19T21:54:00.001+01:00

un nou local de restauració
El dia 19 de març, a les 20 hores, fou inaugurat un nou Cafè-Restaurant amb una gran assistencia de veïns i amics. Amb una presentació magnífica es proposen complaure a tothom i que el seu nom, LO RECER, sigui conegut arreu. I tantmateix dòna al poble de La figuera un nou local de restauració.
La seva adreça és:

Cafè-Restaurant "LO RECER"
43736 La Figuera
Priorat

Telèfon de contacte: 977 82 51 89

AUDIO:

Declarat el Parc natural del Montsant

2002-04-30T21:42:00.000+02:00

La Generalitat aprova el Decret de declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant

(Text extret de: http://www.gencat.net/mediamb/noticies/020430b.htm)
(Més informació a: http://www.parcsdecatalunya.net/montsant/montsant.pdf)

Amb aquest, Catalunya comptarà amb un total de 10 parcs naturals

L'aprovació del decret de creació del Parc Natural de Montsant ha comptat amb tot el consens i tot el suport dels agents polítics i socials implantats al territori.

El Govern de la Generalitat ha aprovat avui la creació del Parc Natural de la Serra de Montsant, a la comarca del Priorat, en un espai de més de 9.000 hectàrees protegides. El decret ha estat impulsat des del Departament de Medi Ambient i ha comptat amb la participació activa dels ajuntaments i dels representants dels diferents interessos de l'àmbit de l'espai natural, així com també dels propietaris de les finques ubicades dins el mateix. Amb la seva aprovació, el Govern declara la serra del Montsant com a Parc Natural, amb l'objectiu de fer possible la conservació d'aquest espai d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat dels seus habitants.

El nou parc, amb un total de 9.192 hectàrees, es convertirà en el tercer de la demarcació de Tarragona, on ja hi ha el Parc Natural dels Ports -creat el passat mes d'octubre- i el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Les Serres de Montsant estan incloses en el Pla d'Espais d'Interès natural (PEIN) aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el decret 328/1992. Recentment, també ha estat proposada la seva inclusió en la xarxa europea Natura 2000. Les Serres de Montsant destaquen per les seves característiques físiques, orogràfiques i biològiques. És un massís que actua com un important sistema calcari, on l'acció erosiva de l'aigua ha donat lloc a la formació de gran quantitat de coves i avencs, així com a l'existència de moltes fonts naturals.

Entre la seva vegetació, destaquen les teixedes i rouredes de roure martinenc i els murtars, encara que les comunitats vegetals predominants són els alzinars, els boscos de roure de fulla petita i els boscos de pins. També són de gran valor ecològic els boscos de ribera, els prats i la vegetació de roca, amb una comunitat notable de salze de cingle.

Pel que fa a la fauna, la varietat d'ambients i hàbitats presents a les Serres de Montsant, propicia una diversitat d'animals molt interessant. Així, es poden trobar espècies forestals com el picot garser gros o l'astor, espècies aquàtiques com el cranc de riu ibèric, aus associades als penyassegats com l'àliga daurada i l'àliga cuabarrada o el falcó pelegrí. També habiten aquest indret mamífers com el rar turó, el gat salvatge i ocasionalment, la llúdriga.

És destacable el patrimoni arqueològic i arquitectònic format per jaciments paleolítics i neolítics, a més de construccions medievals com la Cartoixa d'Scala Dei o ermites que es remunten al segle XIII com la de Sant Antoni a Ulldemolins.

L'òrgan rector de la serra del Montsant és la Junta Rectora, i la composaran representats de diversos departaments de la Generalitat i dels ajuntaments inclosos en el Parc, així com de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal del Priorat. També hi seran presents els propietaris particulars i les entitats de protecció i defensa de la natura.

Barcelona, 30 d'abril de 2002

Nou servei d'autobús

2002-03-22T21:39:00.000+01:00

entre La Figuera i l'hospital de Mora d'Ebre
El 21-03-02 s'inicià un nou servei d'autobus que uneix La Figuera amb l'hospital de Mora d'Ebre, aquest autobus, ara per ara, només circularà els dijous. Surt de La Figuera a les 10:30, i a Mora d'Ebre realitza parada a l'estació d'autobusos i a l'hospital. Per tornar cap a La Figuera, l'autobus surt de l'hospital a les 13:55 i passa per l'estació d'autobusos a les 14:00 abans de sortir direcció a La Figuera.
Aquest horari és provisional, perque es preveu que se n'incrementi el servei ben aviat.

38 Rally Catalunya

2002-03-04T21:35:00.000+01:00

(La Figuera - 22 de març)
De nou el Rally Catalunya tornarà a passar per La Figuera. Aquesta vegada serà en divendres i no en dissabte com succeia a les anteriors edicions.
La data serà el 22 de març i el rally passarà per dues vegades, una al matí i l'altra a la tarda.
La Figuera es troba situada al tercer i sisè tram cronometrat. Els cotxes sortiran del Lloar i passaran pel Molar, la Figuera, Cabassers, les Vilelles, Escaladei, i s'acabarà a Torroja.
El tram té una distància de 48.5 km, i el primer cotxe que sortirà al matí del Lloar ho farà a les 11:33, i el primer que ho fara a la tarda serà a les 17:26.

Més informació (al web www.rallycatalunya.com/2002/cat)

Regadiu a La Figuera

2001-10-15T21:33:00.000+02:00

El dia 11 d'octubre es va convocar a la gent del poble a la sala Euterpe a una reunió amb el Sr. Josep Grau i Seris (conseller d'agricultura, ramaderia i pesca), Maria del Carme Bartolomé (alcaldessa de La Figuera) i altres membres del departament; per tal de discutir i fer conèixer l'avantprogecte de la Generalitat sobre el regadiu d'un centenar d'hectàrees de La Figuera amb l'aigua provinent del pantà de Margalef, al riu Montsant.
L'aigua assignada als futurs regants serà la d'un reg de suport, és a dir d'entre 1400 i 1500 metres cúbics per hectàrea. Al ser reg de suport, la Generalitat pagarà el 85% del cost de les obres, mentre que el 15% restant el pagaran els futurs regants mitjançant préstecs amb un interès força reduït.
Principalment el reg està encarat cap al conreu de l'olivera i de l'ametller.

Creació de la Denominació d'Origen vitivinícola del Montsant

2001-08-30T21:28:00.000+02:00

ORDRE de 30 d'agost de 2001, per la qual s'aprova la creació de la Denominació d'Origen vitivinícola Montsant i es designa el seu Consell provisional.
(Text extret de: http://www.gencat.es/darp/)
Valorada la sol·licitud dels agents vitivinícoles de la zona de creació de la Denominació d’Origen vitivinícola Montsant.

D’acord amb la Llei 25/1970, de 2 de desembre, de l’Estatut de la vinya, el vi i dels alcohols i amb l’article 84 del Decret 835/1972, de 23 de març de 1972, que n’aprova el Reglament;

En ús de les actuacions que ens són conferides,

Ordeno:

Article 1
Aprovar la creació de la Denominació d’Origen vitivinícola Montsant.

Article 2
2.1 Designar un Consell regulador amb caràcter provisional, que queda integrat pels vocals següents:
Senyors Josep Anguera Pons, Francesc Blanch Malet, Xavier Cedó Penna, Josep M. Cots Montlleó, Joan Carles Estivill Abelló, Sara Pérez Ovejero, Jaume Josep Ribera Rovira.
Dos vocals tècnics amb veu però sense vot, designats per l’INCAVI.

2.2 Els vocals integrants del Consell regulador provisional proposaran, en el termini màxim de quinze dies comptats a partir de la publicació d’aquesta Ordre al DOGC, un president que serà designat pel Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb l’informe favorable de l’Institut Català de la Vinya i el Vi.

Article 3
S’encomana al Consell Regulador provisional a què fa referència l’article 2 d’aquesta Ordre la formulació del projecte de Reglament de la Denominació d’Origen vitivinícola Montsant, en la forma que preveu l’article 84 del Decret 835/1972, de 23 de març, que aprova el Reglament de la Llei 25/1970, de 2 de desembre.

Barcelona, 30 d’agost de 2001

Josep Grau i Seris

Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

El Circell a la fira de Sant Ponç

2001-05-08T21:09:00.000+02:00

El CIRCELL, estarà present a la Fira de Sant Ponç de Sant Cugat del Vallès, el proper dia 12 de maig, oferint al públic una bona representació de vins i productes de la comarca.
Tots el figuerencs i simpatitzants de La Figuera que visitin la fira i s'acostin a l'stand del CIRCELL, tenen garantit un traguet de vi.

La Fonda a TV3

2001-04-29T21:05:00.000+02:00

La Fonda de La Figuera surt al programa CUINES de TV3
La setmana del dilluns 30 d'Abril al divendres 4 de Maig, cada dia s'emetran receptes de la Fonda de La Figuera en el programa CUINES de TV3. Aquest programa s'emet a les 15:30.

Les receptes són:
- ARRÒS AMB VERDURES I BACALLÀ
- CRESTES DE LA FIGUERA
- PATATES DE FESTA MAJOR
- CONILL AMB ALBERGÍNIES I CARXOFES
- MOSTILLO DEL PRIORAT

Pel que fa a la transcripció de l'elaboració dels plats, es pot trobar a:
www.tvcatalunya.com/cuines

Impuls al parc natural del Montsant

2001-04-24T20:52:00.000+02:00

El Govern de Catalunya impulsa el Parc Natural de la Serra del Montsant
(Text extret de: http://www.gencat.es/mediamb/noticies/010425.htm )

És el tercer parc de la demarcació de Tarragona, el segon en menys d’un any
Hi ha una inversió prevista d’uns 70 milions de pessetes fins a finals d’any

El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ha presentat avui el projecte de creació del Parc Natural de la Serra del Montsant. Aquesta creació és un compromís de Govern de la Generalitat de Catalunya i un dels objectius marcats pel conseller Puig per a l’actual legislatura.

La zona del Montsant té una reconeguda importància naturalista que es veu reforçada amb aquesta figura de protecció i gestió que és ser considerada Parc Natural. En el Pla d’Espais d’Interès Natural s’especifica que el Montsant conté formacions de gran interès paisatgístic i geològic (cingles, congostos, barrancs) que acullen una flora i una fauna d’alt interès biològic. El Montsant, juntament amb altres muntanyes prelitorals catalanes constitueix una via d’unió entre el sistema ibèric i el Pre-Pirineu.

L’àrea protegida tindrà un total de 9.192 hectàrees convertint-se en el tercer parc natural de la demarcació de Tarragona, després de la creació del Parc Natural del Ports el passat mes d’octubre i l’històric Parc Natural del Delta de l’Ebre. Els municipis que integren el parc són tots a la comarca del Priorat: La Morera de Montsant, Margalef, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, La Bisbal de Falset i La Figuera.

El Departament de Medi Ambient té previst destinar més de 70 milions de pessetes al parc natural fins a final d’any.

Un parc natural es defineix com un espai que presenta valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació de manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants.

Els objectius de la creació del parc natural són:

Preservació dels valors naturals de l’espai
Divulgació d’aquests valors com atractiu afegit que estimuli el turisme respectuós
Foment de l’aprofitament sostenible dels recursos naturals i del patrimoni històric arqueològic.
Afavoriment de la diversificació de les economies familiars agràries mitjançant la promoció dels productes agraris i artesanals propis de la zona i de l’activitat turística ordenada, per tal de que es desenvolupin d’acord amb el caràcter protegit de l’espai natural.

Principals actuacions en la seva posada en marxa

Creació del Centre d’Activitats de Muntanya (Morera del Montsant)
Creació del Centre de Visitants del Priorat (Cabacés)
Impulsar l’elaboració d’una carta del paisatge del Priorat
Reforma Casa Abadia, com alberg juvenil i punt d’informació del parc (Margalef)
Condicionar les fonts del Montsant
Impulsar zones de lleure i millora i condicionament d’itineraris ambientals

Característiques naturals de la Serra del Montsant

El paisatge vegetal és un conjunt clarament definit per la vegetació mediterrània amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. Teixedes, murtars i espècies de flora protegida com el salze de cingle conformen una vegetació d’alt valor natural.

La vegetació es reparteix entre els dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar que predominen en la major part de l’espai i el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells superiors de la serra.

Les grans extensions de rocam singularitzen aquest espai ric en elements propis d’aquesta mena d’ambients com les comunitats de poniol fruticós o de salze de cingle.

El Montsant constitueix, juntament amb el massís dels Ports, el reducte faunístic de més importància de les comarques meridionals de Catalunya. Una àrea d’especial interès, tant pel que fa a la singularitat com a la diversitat i la representativitat d’animals és la que se situa a l’entorn del riu Montsant. En aquest indret s’hi pot trobar la colobra llisa meridional, el turó, la mostela, la fagina, el toixó, la guineu, l’àliga cuabarrada,
l’àguila daurada, l’àguila marcenca, l’esparver, el falcó pelegrí, el duc, la merla d’aigua, l’oreneta cua rogenca i el xoriguer. Al riu s’hi troben peixos com el barb comú, la madrilla i la bagra, entre d’altres.

El Montsant és un espai que compta també amb un destacable patrimoni arqueològic (Abric dels Colls) i arquitectònic (Escaladei)

Normes generals del parc natural

Admetre el desenvolupament ordenat dels usos i aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders extensius, cinegètics, artesanals i recreatius tradicionals;
Excepcionalment, i d’acord amb els instruments de planificació i ordenació del Parc, preveure l’autorització dels equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos públics admesos;
Regular l’accés motoritzat d’acord amb la Llei 9/1995, de 27 de juliol;
Garantir la conservació de la diversitat biològica i protegir la vegetació forestal autòctona.
Les activitats cinegètiques: es regularan amb la legislació específica, sense perjudici de les disposicions addicionals establertes pels instruments d’ordenació del Parc.

Òrgans del parc

Junta rectora (representants de les administracions actuants, el seu president ho serà alhora del Consell d’entitats).
Consell d’entitats o assemblea general del Parc (representació dels diferents sectors socials interessats).

Després de la presentació del projecte de parc natural als ajuntaments i agents socials, s’obre un període en què el Departament de Medi Ambient recollirà les aportacions fetes per aquests interlocutors. Posteriorment, tramitarà el projecte de decret per tal que sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La creació del Parc Natural del Montsant permetrà unir al seu voltant els esforços que moltes persones i entitats estan duent a terme per iniciativa pròpia des de fa temps i signifiquen una aposta de futur per a la comarca del Priorat ja que impulsen un model de desenvolupament conjunt per part de la Generalitat i els ens locals.

La catalogació de parc natural en la zona del Montsant aportarà importants beneficis
mediambientals, socials i econòmics a tota la zona ja que aquesta figura de protecció a
més de preservar la natura serveix per promocionar els municipis que hi participen.

Tarragona, 24 d’abril de 2001

Què diu l' "informe Roca"?

2001-04-15T20:28:00.000+02:00

Recull de l': Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya
(per la comissió d'experts creada per acord del Govern de 3 d'abril de 2000, a instància dels diferents grups del Parlament de Catalunya)
Barcelona, desembre de 2000

Aquest resum s'ha fet apartir del document que es troba a:
http://www.gencat.es/sial/noticies/informe_ordena.pdf
així que si en voleu saber més hi podeu accedir.

Segons aquest informe el Priorat formarà part de la vegueria del Camp de Tarragona i La Figuera s'haurà d'unir amb el Molar i el Lloar per formar un municipi.

Camp de Tarragona:

Població: 416.540
Comarques: 6
Municipis: 98
Agrupaments: 59
Superfície: 2.779,6 (km quadrats)

Les comarques que formaran part de la vegueria del Camp de Tarragona són:

Tarragonés
Baix Camp
Baix Penedés
Alta Camp
Conca de Barberà
Priorat

Priorat:

Població: 9.505
Municipis: 16
Agrupaments: 6
Superfície: 510,0 (km quadrats)

Rectificacions de límits comarcals:

Es proposa unir Capafonts, la Febró i Prades al Priorat. Pertanyen a l'Àrea Bàsica de Salut de Cornudella i a la zona escolar de secundària del Priorat. El canvi també obeeix a la major afinitat socioeconòmica i natural amb el Priorat que no pas amb el Baix Camp. Es donarà més cohesió administrativa a la zona de muntanya Prades-Montsant.
Es proposa incorporar La Bisbal de Falset i Margalef a la Ribera d'Ebre perque sumant la mobilitat laboral de La Bisbal i Margalef, un 36.6% dels desplaçaments es dirigeixen a la Ribera (la primera destinació és Flix) i només el 14.6% a la resta del Priorat (Flix pot jugar el paper de centre urbà bàsic o de referència per a aquestes dues poblacions). D'altra banda, La Bisbal de Falset i Margalef (a només 3 km) han de formar un únic municipi perque cap dels dos no arriba a 250 h. (es proposa el nom de La Bisbal i Margalef). Igualment han de formar agrupament municipal, i es proposa que aquest es faci amb la Palma d'Ebre (com que tots tres són municipis de muntanya, n'hi ha prou amb un agrupament de més de 500 h.). Actualment tots tres pobles formen part de l'Àrea Bàsica de Salut de Flix.

Agregacions:
Per no arribar a 250 h., es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades:

La Morera de Montsant a Cornudella de Montsant (sota el nom de Cornudella i Montsant). Cornudella és el poble més proper, centre de serveis bàsics i lloc de pas obligat per accedir al nucli de la Morera.
Capafonts i La Febró a Prades (sota el nom de Muntanyes de Prades), que és el lloc més proper i amb el qual formen una zona escolar de primària.
El Lloar i La Figuera al Molar (sota el nom de El Molar, El Lloar i La Figuera). El Lloar forma zona escolar de primària amb el Molar. El Molar és lloc de pas obligat per accedir a La Figuera des del Camp.
La Vilella Alta i La Vilella Baixa, a només 2 km. i tots dos amb menys de 250 h., es poden unir sota el nom de Les Vilelles, amb ajuntament al nucli més poblat, La Vilella Baixa.
La Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta, veïns i tots dos amb menys de 250 h., es poden unir sota el nom de Pradell i la Torre. La seva unió sembla l'opció més assenyada, malgrat el seu enfrontament històric per una qüestió de límits ara ja resolta. La Torre només té continuïtat territorial, dins el Priorat amb Pradell.
Gratallops i Torroja del Priorat, veïns i tots dos amb menys de 250 h., es poden unir sota el nom de Gratallops i Torroja. Gratallops és el poble més immediat a Torroja.

Municipis:

Municipi	Població	Superfície
Falset	2.504	31.8
Bellmunt del Priorat	303	8.9
Pradell i la Torre	315	28.9
Porrera	444	28.5
Gratallops i Torroja	350	26.4
Cabacés	340	31.2
les Vilelles	302	10.8
Capçanes	409	22.2
els Guiamets	302	11.7
Marçà	611	16.1
Cornudella i Montsant	1.065	115.4
Poboleda	336	13.7
Ulldemolins	494	37.9
Muntanyes de Prades	670	62.4
el Masroig	524	15.5
el Molar, el Lloar i la Figuera	536	48.4

Agrupaments municipals:

Bellmunt del Priorat - Pradell i la Torre
Porrera - Gratallops i Torroja
Cabacés- les Vilelles (formen un agrupament suficient perque són municipis de muntanya amb més de 500 h. tots dos junts)
Capçanes - els Guiamets - Marçà
Poboleda - Ulldemolins
el Masroig - el Molar, el Lloar i la Figuera

Observacions:
No cal que s'agrupin els municipis següents: Falset, Cornudella i Montsant, Muntanyes de Prades.
En el darrer cas és perque és un municipi de muntanya amb més de 500 h.

GEPEC - Comunicat de premsa

2001-04-06T20:21:00.000+02:00

MANIOBRA POLÍTICA DE CiU

Sembla ser que vint-i-un alcaldes, a títol individual o en suposada representació dels seus ajuntaments, s'han adherit a un manifest impulsat per l'alcalde de Cabassers que defensa l'autonomia municipal per autoritzar centrals eòliques. El document està signat pels alcaldes de Margalef, Cabassers, la Morera de Montsant, la Bisbal de Falset, Poboleda, el Molar, Cornudella, Prades, la Palma d'Ebre, Alforja, la Febró, Capafonts, Garcia, Xerta, Pinell de Brai, la Torre de Fontaubella i els garriguencs de Bellaguarda, la Granadella, Juncosa i Carinyena de les Garrigues.

Evidentment que aquesta maniobra política obeeix a una estratègia impulsada per CiU, ja que tots els alcaldes signants son d'aquesta coalició política i pretén contrarestar a la situació de bloqueig que sofreix la implantació irracional de centrals eòliques en espais d'interès natural i altres d'interès cultural, històric i paisatgístic, per la tossuderia del Govern (també de CiU) en fer les coses malament.

Constatem la persistència de mantenir un discurs xenòfob en tant en quan s'erigeixen com a "marshals del far west" i pretenen imposar el seu personal criteri i la seva raó com a pensament únic. Segurament, que la decisió no esta refrendada per la unanimitat dels plenaris dels seus ajuntaments respectius, i això diu molt en favor del seu estil de fer política i aplicar la democràcia.

Els alcaldes obvien que totes les agrupacions relacionades amb la hosteleria i el turisme rural estan en contra de la construcció de centrals eòliques als seus municipis, donat que han fet una aposta realista per un desenvolupament rural basat en el foment del turisme ecosostenible. Els alcaldes obvien que els seus municipis, majoritàriament estaran inclosos dins de futurs parcs naturals, incompatibles amb la implantació de centrals eòliques. Els alcaldes menyspreen als qui demanen una ordenació del territori i de les seves riqueses natural, diferent. Els alcaldes confonen als seus convilatans i els utilitzen pels seus interessos econòmics i polítics, sense tenir en compte la pluralitat de sinèrgies i posicionaments. Els alcaldes en definitiva aposten demagògicament per malbaratar el preuat tresor del patrimoni natural que tenen als seus municipis i que ha de ser l'eina fonamental per la reactivació econòmica de llurs pobles i que és patrimoni de tots... dels de casa i dels de fora.

Els seus propis administrats els hi recordaran els seus errors a les properes eleccions municipals.

Reus, 06 d'abril del 2001

GEPEC-AEEC Comunicat de premsa

2001-03-14T20:11:00.000+01:00

El GEPEC denuncia a Patrimoni Natural la desforestació del bosc de ribera del riu Siurana a Mas Marcell (Cornudella-Priorat)

El GEPEC ha actuat com a denunciant a l’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA en un expedient de referència G831E204 – 000479 sobre unes obres d’aterrassament, moviment de terres i tala al voltant del Mas Marcell en el marge esquerre del riu Siurana, en el terme municipal de Cornudella de Montsant.

En un tram de gairebé cinc-cents metres en el marge esquerre del riu Siurana, entre la Venta del Pubill i Poboleda, davant del mas anomenat Mas Marcell, els propietaris d'aquesta masia han efectuat unes obres d'aterrassament, moviment de terres i tala al voltant del mas que han afectat de forma significativament greu el magnífic bosc de ribera que s'estenia al llarg del riu, de tal forma que el gruix del bosc que en aquest lloc atenyia una amplada d'entre trenta i cinquanta metres a cada banda de riu, s'ha vist ara convertit en una mera línia d'arbres a la vora mateix del curs fluvial. Segons diversos botànics i biòlegs, aquest bosc de ribera constitueix una albereda molt més ben constituïda i diversificada fins i tot que la de Santes Creus. Cal no oblidar, al respecte, que aquest tipus de bosc és un Hàbitat d'interès comunitari, i per tant l'administració ha de vetllar per la seva conservació.

De les respostes que hem rebut de l'Agència Catalana de l'Aigua hom dedueix que els propietaris del mas no disposaven dels permisos reglamentaris i que podrien haver incorregut en irregularitats administratives.

Apreciem en tot aquest cas una vulneració de la llei d'Espais d'Interès Natural 12/1985 i de la protecció de zones humides que estableix l'article 11. Cal considerar que el bosc arrasat era constituït per àlbers, verns, xops, freixes, salzes i una densa vegetació pròpia dels indrets hidròfits, que ha crescut gràcies al corrent d'aigua fluvial, el qual ocupa de forma permanent un llit més o menys definit entre cinc i deu metres d'amplada, però que en moments de major cabal, ocupa de forma temporal el terreny que estava ocupat, fins a la seva destrucció, per una imponent massa arbòria que amb les obres actuals ha desaparegut.

Donem per suposat que les obres realitzades van encaminades a substituir la massa forestal de ribera per algun conreu relacionat amb la vinya. No creiem que ni les ajudes econòmiques mediambientals comunitàries ni l'estratègia agrícola global de la Unió Europea estiguin precisament en la línia de substituir un magnífic bosc de ribera per una replantació de vinya o algun conreu relacionat.

Les obres realitzades han suposat la destrucció de l'hàbitat d'un bon nombre d'espècies protegides per la llei, algunes d'elles en perill d'extinció, i per tant poden ser constitutives d'un fet delictiu greu.

Per altra banda, basta llegir el magnífic llibre editat sobre les I JORNADES SOBRE ESTRATÈGIES PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL BOSC DE RIBERA, promogut i organitzat, entre altres, pel grup de Natura Freixe i els Departaments de Medi Ambient i d'Agricultura, per comprovar que totes les recomanacions sobre el tractament del bosc de ribera són menystingudes i obviades lamentablement en les actuacions realitzades al riu Siurana. Pensàvem, arran de les últimes publicacions sobre boscos de ribera, emanades del propi Departament, que havien passat ja els temps en què per part de la pròpia Administració es considerava aquest tipus de bosc com un element pertorbador i innecessari per a la gestió dels rius, propiciant moltes vegades les canalitzacions artificials i la "neteja" dràstica dels marges fluvials. Lamentablement, la resposta de l'ACA ens ha fet pensar que un sector de la nostra Administració encara no entén que actuacions com les esdevingudes al riu Siurana siguin cap atemptat mediambiental.

És així que en data 20-1-01 entra en el registre del GEPEC còpia d’un informe de l’ACA afirmant que els fets denunciats no són susceptibles d’infracció administrativa en matèria d’aigües en base a unes inspeccions, la descripció de les quals és signada pel senyor Jaume Cabrera i Pérez, Cap de la Unitat d’Inspecció de les Conques de l’Ebre, que des del punt de vista del GEPEC és lamentable tant per la manca de consistència tècnica com per les múltiples incoherències que en resulten de la inspecció practicada.

En aquesta inspecció l’ACA argumenta:

Que no s’ha produït cap aterrassament. En canvi, obvia que s’ha produït un enorme moviment de terres (almenys de dues ha) que ha anivellat completament el terreny amb una excavadora (consta en les fotos) a la vora del riu i en zona de policia, arrasant completament el bosc de ribera que existia.

Que la roturació ha estat d’avellaners i altres arbres d’uns terrenys que no es cultivaven des del 1970. Tan sols cal veure les fotografies i citar els testimonis que el GEPEC està en condicions d’aportar entre gent del PRIORAT, per comprovar que els arbres roturats eren idèntics als pocs que encara resten dempeus a la vora del riu: xops, àlbers, freixes, etc. Si l’avispat inspector de l’ACA ha deduït que els centenars d’arbres tallats eren avellaners, ens trobarem amb els exemplars més insòlits d’avellaners que mai han existit en aquestes terres: capaços d’aguantar un abandó agrícola de 30 anys i de fer-se tan grans com àlbers. És senzillament vergonyós que es puguin dir coses així.

Que els amos del mas disposaven d’un permís per destrossar l’albereda, del Departament d’Interior, per evitar un possible risc d’incendi. Que es pugui concebre que una autorització d’aquest Departament sigui suficient per roturar un bosc de ribera, al·legant riscos d’incendi, és quelcom tan inversemblant que fa riure. No cal dir que si acceptem justificacions d’aquest calibre, podríem talar tots els boscos que hi hagi prop d’urbanitzacions, carreteres, masos, pobles, etc. amb la completa seguretat que en el nostre país s’acabarien els incendis per sempre més. És lamentable que un argument així pugui ser esgrimit com a autorització administrativa suficient.

Que "No disposen de còpia d’autorització del D.M.A.". Aquesta enigmàtica frase de l’ACA, què vol dir? Què hi ha autorització però no troben la còpia o que no hi ha còpia perquè no hi ha autorització? Pel GEPEC és obvi que els propietaris del mas van eludir tots els requisits administratius exigibles per fer efectiva la roturació i per tant la sanció administrativa és exigible absolutament.

Que el riu Siurana té una gran vegetació dins la llera i que en cas d’avinguda podria afectar les propietats privades. Aquesta afirmació de l’ACA és tan sorprenent que ens la guardem expressament per a Congressos i Fòrums de debat als quals tanta afecció té el Departament de Medi Ambient. Ens servirà per demostrar la línia de l’ACA en comparació a les directrius europees o al mateix llibre editat pel propi DMA anomenat I JORNADES SOBRE ESTRATÈGIES PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL BOSC DE RIBERA en relació als beneficis del bosc de ribera en cas d’avingudes. Que tot un senyor Inspector afirmi que si hi ha massa vegetació en la llera del riu s’ha d’eliminar ja ens sembla un despropòsit però que s’assimili la llera del riu a 30-50 metres d’amplada de zona de policia cap a la banda del mas, que és precisament el que s’ha roturat, ja ens sembla el colmo de la demagògia.

Que el GEPEC està en absoluta disconformitat amb totes aquestes afirmacions sense sentit i sense lògica, que han estat assumides amb total passivitat pel senyor RUFO DIÉGUEZ, Director de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic, per determinar la inexistència de fets susceptibles d’infracció administrativa en matèria d’AIGÜES. Això ens sembla absolutament incoherent amb la feblesa dels arguments presentats per la inspecció de l’ACA. Que no obstant el recurs d’alçada presentat a la pròpia ACA, el GEPEC considera que els fets esdevinguts són també competència del Departament de Medi Ambient –Patrimoni Natural- per la qual cosa considera oportú presentar la present denúncia, tot posant al corrent a aquesta Direcció General dels fets ocorreguts i dels tràmits efectuats fins al moment.

Per tot l’anterior hem sol.licitat a la Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient:

Que per part de PATRIMONI NATURAL es realitzi una inspecció en la zona per comprovar que les actuacions realitzades, i que segons l’ACA no són constitutives d’infracció a nivell d’AIGÜES, ho són en termes de degradació i destrucció del PATRIMONI NATURAL.

Que si de la denúncia es comprova l’existència d’infracció s’apliqui expedient sancionador als autors de la roturació i se’ls obligui a efectuar la replantació necessària per deixar la zona en les condicions òptimes perquè el bosc de ribera que existia es torni a recuperar.

Reus, dotze de març de 2001

Votació al Parlament de Catalunya

2001-03-08T20:08:00.000+01:00

EL PARLAMENT CATALÀ REBUTJA EL MAPA EÒLIC, LA INSTAL·LACIÓ DE LA ENRON (A MÓRA LA NOVA) I EL PLA HIDROLÒGIC NACIONAL

La tarda del 8 de març, al Parlament de Catalunya els grups PSC i ERC van presentar dues mocions:

una sobre el PHN
i una sobre el Mapa Eòlic i la Enron

Alhora de votar la moció sobre el P.H.N (moció que instava a la Generalitat a posicionar-se en contra del projecte del Govern central), CiU va respaldar-la donant la victòria als partits d'esquerra i deixant al PP tot sol.

Desprès, al moment de votar l'altra moció referent al Mapa Eòlic i la Enron, els del PP es van venjar de CiU votant conjuntament amb PSC, ERC i IC deixat a CiU sol en contra de la moció.

Així doncs:
el Mapa Eòlic, la construcció de la Enron (a Móra la Nova) i el P.H.N. han estat rebutjats per majoria al Parlament de Catalunya.

La gent del sud ha creat un precedent a Catalunya i a l'Estat Espanyol.

Figuerencs a la gran mani de BCN

2001-02-25T19:37:00.000+01:00

A la manifestació de Barcelona el 25-02-01 vàrem ser entre 120.000 i 300.000 persones segons les fonts. Aquesta concentració humana aplegava gent d'arreu, sobretot de les comarques del sud de Catalunya, però cal destacar la gran participació aragonesa i d'altres comunitats com ara La Rioja, Navarra...
Era una manifestació en contra del pla hidrològic nacional, de l'ENRON i de la proliferació indiscriminada de parcs eòlics en zones d'interès natural com ara el Montsant.
Tots ens preguntàvem per què era a les comarques del sud on:
hi havien totes les centrals nuclears,
volen posar-nos l'Enron,
volen treure l'aigua
i on volen posar gairebé totes les centrals eòliques.
Per què això no passa a les comarques de Girona o a Barcelona?

De la nostra comarca vàrem trobar gent d'El Molar, El Masroig, Cabassers, Falset,...
Els figuerencs (entre residents i no) erem més d'una vintena darrera d'una pancarta que deia:

MOLINS DE VENT AL PARLAMENT
LA FIGUERA LLIURE

Tant de bo que aquesta manifestació obri els ulls dels que ens governen des de la Plaça de Sant Jaume i dels que en governen des de Madrid.

NO AL PLA HIDROLÒGIC NACIONAL
NO A L'ENRON
SI A L'ENERGIA EÒLICA, NO A LA DESTRUCCIÓ D'ESPAIS NATURALS.
MONTSANT PARC NATURAL, JA!

La Figuera a Ona Tarragona

2001-02-13T18:46:00.000+01:00

El dia 12 de Febrer a les 12:30 aprox. La Figuera va ser el protagonista a Ona Tarragona (Ona Catalana) on cada dia s'emet per antena un reportatge d'un poble de la nostra demarcació. Per a aquest reportatge es va entrevistar a la regidora del poble Asunción Astrain. En aquesta entrevista (d'uns 7 minuts) es va parlar dels orígens del poble; de l'economia; costums; reclams; futur etc...
La llàstima és que Ona Tarragona no arriba fins al poble, així que intentarem aconseguir una copia de l'entrevista.

Projectes de centrals eòliques

2001-01-20T18:34:00.000+01:00

Segons www.alvent.net al nostre poble hi ha 4 projectes de centrals eòliques, més un altre compartit amb El Molar. (Data font: Abril 2000)

Inici de La Figuera ON LINE

2000-12-12T16:36:00.000+01:00

El dia 12 de Decembre de 2000 va iniciar el seu camí a internet la nostra pàgina web amb la finalitat de fer conèixer el nostre poble a tothom que la visiti i que hi pugui trobar tota la informació que vulgui. Per aquesta raó agrairem que tota la gent que pugui col·labori amb nosaltres enviant-nos fotografies i tota la informació que cregui convenient.
Com que és força difícil que hom trobi La Figuera ON LINE per casualitat, l'hem introduit als buscadors de Terra, Vilaweb, ...
També es pot trobar un enllaç a la nostra pàgina des de la web del consell comarcal del Priorat (www.priorat.org).
Però una de les millors maneres per fer-se conèixer és el boba a boca, així que si us agrada digueu-ho a tothom.
Gràcies.