David Cid Colomer

Treball 179

2009-03-05T11:50:00.002Z

Ja està disponible el Treball número 179 en versió digital.

En aquest número hi trobareu entre d’altres un especial d’homenatge a l’Antoni Farrés, un article sobre el FSM, una entrevista a l’Albert Solé, autor del documental Bucarest, recentment premiat amb un Goya, i les propostes d’ICV fer front a la crisi econòmica.

Recordeu que el Treball vol ser també un suport obert al conjunt de companys i companyes que formen la nostra organització i a la societat civil. Per tant si teniu qualsevol proposta o consideració no dubteu a fer-la arribar.

Espero que gaudiu d’aquest número i que ens ajudeu a difondre’l:

Treball 179

Treball 178

2009-02-05T13:16:00.002Z

Ja està disponible el Treball número 178 en versió digital. Aquest ha estat el primer número en el que ha començat a treballar el nou consell de redacció. Com veureu ja hem introduït algunes seccions noves, com per exemple la de Cultura o hem donat més protagonisme a la secció de món local, ja que ICV és un partir eminentment municipalista.

El nostre comprimís és mantenir la regularitat de manera mensual, així a principi de cada més el Treball ja podrà ser consultat a la pàgina web d’ICV i posteriorment tots els adherits i les adherides, i els amics i amigues, el rebran al seu domicili.

El Treball vol ser també un suport obert al conjunt de companys i companyes que formen la nostra organització i a la societat civil. Per tant si teniu qualsevol proposta o consideració no dubteu a fer-la arribar.

Espero que gaudiu d’aquest número i que ens ajudeu a difondre’l:

Treball 178

Trobada amb Presidents d’Amèrica Llatina

2009-02-01T13:28:00.004Z

El passat dijous 29 de gener, varem tenir la sort d’assistir a la trobada amb 5 president d’Amèrica de Llatina. Nosaltres i 8000 persones més.

Sota el títol “Amèrica Latina, Eo Desafio de la Crise Internacional, la CUT (el principal sindicat de treballadors de Brasil), IBase i el Istituto Paulo Freire convocaven als participants del FSM a un acte amb els 5 presidents d’Amèrica Llatina presents al Fòrum: Evo Morales, Rafael Correa, Fernando Lugo, Hugo Chàvez i Lula.

L’acte va estar moderat per d’omnipresent membre del Comitè Internacional del FSM Candido Grybowski director d’Ibase. Varen precedir als presidents, una representant africana de la confederació internacional de treballadors i treballadores, Blanca Chancoso líder indígena, i una representant de les dones de l’Amazonia.

Quan els president van arribar a l’escenari l’ambient era elèctric en un auditori format majoritàriament per militants del PT . Els discursos dels 5 presidents van girar al voltant de 4 idees centrals:

En primer lloc el fracàs de la doctrina neoliberal que durant molts anys ha provocat greus desigualtats a Amèrica Llatina, i que en actualitat està en crisi. Reivindicant la tasca dels seus governs van afirmar que és possible construir una alternativa, i la necessitat de treballar perquè aquesta crisi no la paguin els treballadors i treballadores i les classes populars.

En segon lloc de la necessitat de l’articulació i integració llatinoamericana, que permeti al Sud tenir un paper per construir una nova governança mundial i alhora garantir la seva independència del Nord.

En tercer lloc la necessitat que els moviments socials, d’on molts d’ells han sorgit fins arribar a presidents segueixin empenyent les transformacions impulsades per el governs d’esquerres a Amèrica Llatina, davant les pressions del neoliberalisme.

Finalment el medi ambient va aparèixer amb força als discursos dels presidents. Van parlar de la necessitat de construir projectes que respectin el medi ambient, tot i les necessitats de desenvolupament dels seus països. Aquí Rafael Correa, va llançar una idea interessant. El Nord ha esgotat el seus recursos naturals, fins assolir un nivell de vida basat en l’explotació social i ambiental del Sud. Equador està disposat a renunciar a part dels seus recursos naturals per preservar l’Amazonia, veritable pulmó verd del món i guardiana de la biodiversitat del planeta, si el Nord és capaç de compensar aquest compromís.

Per acabar marxo de Brasil amb certa enveja del moment que viu l’esquerra a Amèrica Llatina, amb una hegemonia cultural, social i política que dista molt d’una Europa conservadora i rància on som testimonials. Torno però amb les piles carregades i veient el canvi que està fent Amèrica Llatina amb la seguretat de que tot és possible, fins i tot un altre món.

Fòrum Social Mundial, 30 de gener

2009-01-31T04:35:00.003Z

Si ahir va ser un dia de mítings avui ha estat un dia de xerrades. Tinc pendent una entrada sobre el paper de la política en el FSM i l’acte dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina, celebrat ahir a l’Hangar (centre de convencions de l’Amazonia).

Després d’arribar del sopar del Fòrum parlamentaris d’esquerres, on hem coincidit amb els companys del PT del Brasil, del PRD de Mèxic o del Frente Amplio d’Uruguay entre d’altres, dos comentaris sobre el dia d’avui.

Com deia ha estat un dia de xerrades. En primer lloc en Joan Herrera ha intervingut a la xerrada d’Euralat, xarxa de la qual en forma part Nous Hortizons, sobre Crisi Econòmica i poder polític. Han sorgit algunes reflexions interessants que lligaven amb la xerrada L’Esquerra Transformadora davant la crisi del Capitalisme del passat 21 de gener a Barcelona.

Debats que avui només apunto, però recuperaré en les conclusions sobre el FSM que penjaré diumenge o dilluns, de tornada a Catalunya. Debats entre transformació i ruptura i superació de la crisi i del capitalisme. És el New Green Deal una possible sortida de la crisi?

Aprofundeixo més en la segona xerrada del dia organitzada per una xarxa d’ecosocialistes brasilers, i que girava al voltant de la necessitat d’un futur sostenible. Dos ponents de luxe: Marina Silva, ex-ministra de Medi Ambient del Govern de Brasil i Leonardo Bolff, impulsor del la teologia de l’alliberament.

Són conegudes les meves simpaties per el PT i per Lula. Si bé com tota esquerra que governa el seu projecte té contradiccions que emergeixen amb tota la potència en el tema ambiental.

Marina Silva era fins fa 9 mesos ministra de medi ambient del Govern de Lula. Va dimitir per no compartir el projecte del Govern de reduir la protecció de l’Amazonia. La seva exposició ha estat impressionant, girant al voltant de com s’ha de fer compatible la justícia social i la preservació del medi ambient en una país tant complexa com en Brasil, on les desigualtats socials reclamen recursos amb urgència. En acabar l’acte multitudinari molts militants del PT i assistents del FSM han cridat: Partido urgente, Marina Presidente.

Aquesta és una resposta a la candidata “in pectore del PT” a la successió de Lula, la ministra Dilma Rosseuff, i principal causant de la sortida de Marina Silva del Govern, amb una visió molt “desarrollista” del país.

Marina segueix treballant en defensa del medi ambient amb els moviments socials i com a senadora del PT. A vegades els líders també s’equivoquen. Penso que Marina Silva seria una bona presidenta de Brasil.

Fòrum Social Mundial, els Drets Humans a la Ciutat

2009-01-29T17:29:00.004Z

Aquest matí hem estat a la carpa temàtica “Reforma Urbana”. Hem assistit a un debat on el tema central el dret a l’accés a l’habitatge, vinculat als drets humans a la ciutat.

En la xerrada hi ha intervingut una representant de la xarxa de Ciutats i Governs Locals Units, de la qual la seva comissió d’inclusió social té la seva secretaria tècnica a Barcelona , a la regidoria d’en Ricard Gomà, a acció social i ciutadania.

Aquesta xarxa impulsa la carta de drets de la ciutat, i especialment els drets humans. Avui el debat central al voltant del dret a l’habitage ha sorgit diferents propostes en matèria d’accés a l’habitatge que estan recollides en la llei del dret a l’habitatge impulsada per ICV. El FSM sempre ha estat per a l’esquerra transformadora un font programàtica clau per al seu rellançament i la construcció d’alternativa.

Ara acabem de coincidir amb el Pedro Arrojo, de la Fundación Nueva Cultura del Agua i marxem cap a la seva xerrada.

Fòrum Social Mundia, 29 de gener

2009-01-29T11:12:00.002Z

Ahir la nit es va allargar una mica. Era la nit del sopar d’entitats i participants catalans al FSM. Hi vam assistir més de 100 persones, sempre segons el comptes de l’Arcadi Oliveres, que any rere any confecciona una llista oficiosa de tots els catalans i catalanes que som al Fòrum Social Mundial.

Un dels elements que crida l’atenció de la “delegació catalana” és la seva diversitat. M’agradaria destacar també que l’ùnic secretari general de partits de l’Estat que està al Fòrum és en Joan Herrera.

Aquest matí, de fet ara som a punt de marxar cal al territori del Fòrum entrarem de ple en els tallers i seminaris del Fòrum Social Mundial. El programa agrupat en vuit eixos, desborda de la quantitat d’activitats programades.

Abans de sortir tres reflexions o idees per començar el dia. En primer lloc m’agradaria destacar la participació i col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació,i del Govern de la Generalitat en el Fòrum Social Mundial. Crec que és un encert enfortir a escala global aquests actors que reclamen per construir un altre món possible.

En segon lloc, se celebrarà la trobada dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina (Lula, Evo, Chàvez, Correa i Lugo) amb més de 8000 participants en el FSM. Mirarem de ser-hi, ja que sens dubte serà un dels momentes que ens permetrà extreure les claus d’aquest Fòrum.

Finaltment acabo amb unes paraules de Candido Grzybowski, director de l’Institut Brasiler Ibase i fundador del FSM. Aquest cap de setmana se celebrarà el Fòrum Econòmic de Davos, segons paraules publicades al diari Público de Bèlem: “Davos és el Fòrum és el cementiri dels desesperats.

Tindrem ocasió de debatre amb Candido, demà a l’activitat d’Euralat en la que intervindrà en Joan Herrera.

Marxem cap al Fòrum...

Fòrum Social Mundial, 28 de gener

2009-01-28T21:22:00.002Z

Avui 28 de gener hem trepitjar per primera vegada el territori del Fòrum Social Mundial a la ciutat de Bèlem. El Fòrum es celebra a dos immensos recintes de la Universitat Federal Rural de la Amazònia i la Universitat Federal de Parà situades a la desembocadura de la Amazones.

Avui ha estat el dia de l’Amazonia dins de la programació del FSM, però també el dia d’arrencada del Fòrum després de la multitudinària manifestació d’ahir a la tarda, segons diuen les agències amb més de 70.000 persones.

Dins del territori del Fòrum, estructurat en diferents espais temàtics (dels pobles indígenes, de sobirania alimentària ...) destaca un immens campament de la joventut, que segur que al llarg d’aquests dies encara estarà més ple de joves d'arreu d'amèrica llatina i d'arreu del món, que han arribat a la capital de l'estat de Parà per assistir als debats i seminaris que s'estructuran al voltant de vuit eixos.

Avui també ha arrencat el Fòrum Mundial de Parlamentaris, que constitueix un espai de trobada propi de diputats i diputades de l’esquerra, si bé no té la rellevància que té el Fòrum d’Autoritats Locals, en que hi participa en Màrius Garcia, vicepresident de la Diputació de Barcelona i responsable de Política Municipal d'ICV i el Manel Martínez,i del que en parlaré al llarg d’aquests dies.

Aquesta situació del Fòrum de Parlamentaris em porta a compartit amb vosaltres, al meu entendre, una de les claus de futur del Fòrum Social Mundial. Davant la actual situació de crisi econòmica i de la necessitat de fer emergir amb més força les contradiccions del capitalisme, quin paper jugarà el propi Fòrum? i quina relació mantindrà amb l’esquerra política?

Avui hem coincidit amb Juan Carlos Mondero, professor de la Universitat Complutense, i ens feia veure la necessitat que el Fòrum sigui un actor global davant el neoliberalisme. Per fer-ho haurà de mantenir la seva independència, però sense viure d’esquenes a l’esquerra política. Això és especialment visible a Amèrica Llatina, on existeixen diferents governs nítidament d'esquerres i en el cas de Brasil amb el paper que ha jugat i juga el propi PT en el FSM.

Avui el FSM és l’estratègia per la que ha d’apostar l’esquerra social i política en la batalla ideològica davant el capitalisme, però els governs d’esquerres formen part de la tàctica. Avançant des del possible cap al programa de màxims del FSM, però aconseguint petites victòries en la nostra pràctica diària. Comparteixo plenament aquesta reflexió.

Ara marxarem cap a la trobada amb les entitats catalanes. Abans d’anar a dormir faré la darrera entrada d’avui i us comento com anat.

Fòrum Social Mundial

2009-01-26T22:17:00.004Z

Demà 27 de gener comença el Fòrum Social Mundial. El Fòrum és la trobada anual de tot el moviment mundial que aposta per una altra globalització. Com en cada edició des d'ICV hi serem per interncanviar debats i propostes amb tota aquella gent que vol construir una alternativa a l’actual sistema ecònomic que avui viu una de les seves pitjors crisis.

Us convido a seguir l’actualitat del Fòrum i les activitats i els debats en què participarem a través d’aquest bloc, i a través del meu Facebook, i del bloc d'en Joan Herrera, secretari general d'ICV

Una altre món és possible!

No més armes per l'Estat d'Israel

2009-01-20T17:29:00.007Z

La darrera setmana, el diputat al Congrés d’ICV va registrar una proposta, en forma de proposició no de llei, demanat al Govern de l’Estat Espanyol que deixi d’autoritzar les exportacions d’armes i material de doble ús a l’Estat d’Israel.

En els últims dos anys les exportacions espanyoles de material militar no han disminuït, sinó que s’han quadruplicat. S’ha passat d’un total de 488.690€, e 2005, fins a 2.366.820€, el 2007.

El Govern ha incomplert el Codi de Conducta de la venda d’armes que va adoptar la Unió Europea l’any 1998 i que és d’obligat compliment per a tots els estats membres. Aquest Codi de conducta preveu que les empreses que pretenen exportar armes a Israel han de sol·licitar prèviament una autorització al Govern, qui pot acceptar-les o denegar-les. Un dels criteris que ha de seguir el Govern, segons el Codi de Conducta, és que no es pot autoritzar exportacions a països que no respectin els drets humans o en els quals hagi tensions o conflictes armats.

És evident després del que ha succeït aquest darrers dies amb l’atac militar de l’Estat d’Israel sobre Gaza no és el millor moment per seguir exportant armes espanyoles a aquest país.

Per donar força a la proposta d’ICV en Joan Herrera està impulsant una campanya de suports a través d’una Cause del Facebook. En quatre dies ja som més de 300 persones que hi donem suport. Ajuda’ns a arribar a les 1000 persones que no volen més armes per l’Estat d’Israel.

Busca la cause al Facebook!!!

No estaba muerto...estaba de parranda

2009-01-17T18:02:00.003Z

El darrer dijous 15 vaig tenir la sort d’assistir a la inauguració de la catorzena edició del Festival de Música Barna Sants. El primer concert va anar a càrrec de Rafa Pons, tot un descobriment per a mi i una realitat per a molta gent que omplia el Teatre Joventut de l’Hospitalet. Amb la seva actuació va donar el tret de sortida a una boníssima programació musical que s’estendrà fins el proper 22 de març per arreu del país.

M’agradaria amb aquestes quatre ratlles felicitar a l’organitzador del Festival, en Pere Camps. No ha de ser fàcil mantenir un festival que aposta en l’era de l’electrònica per donar valor a la cançó d’autor, a les paraules. Però penso que tot el ventall de bons músics que participaran en el Festival dona la raó a en Pere Camps, que el discurs inaugural reivindicava la modernitat i la vigència d’aquest format musical, i alhora demanava una major implicació de la Generalitat per impulsar la música en viu.

Prova d’aquesta vigència i modernitat és el que va ser per a mi tota una aparició musical, Rafa Pons. No és el típic cantautor, tot i que ell es definia el passat dijous com el cantautor canalla. Va presentar el seu segon disc, “Insisto”, i us asseguro que el seu directe és espectacular, capaç de recuperar-me d’una setmana esgotadora i fent-me acabar ballant a peu dret “Rafita mal te veo”...

Estic segur que si Marx encara seguís de “parranda” ho faria al Barna Sants. Acabo amb les mateixes paraules amb que Pere Camps tancava el seu dscurs:

Palestina!

Aturem la massacre de Gaza, Boicot a Israel

2009-01-07T09:03:00.002Z

Manifestació de suport al Poble Palestí
Dissabte 10 de gener a les 17.00h, Plaça Universitat, Barcelona
Vine al bloc d'ICV-EUiA.

Estatut i Finançament: Unitat!

2008-12-22T21:59:00.016Z

Entre els propers mesos de gener i febrer Catalunya haurà de fer front a dos fets cabdals que marcaran el futur del país en els propers anys.

En primer lloc l’acord de finançament que Catalunya ha de pactar amb l’Estat, un acord que ja arriba massa tard, i on el govern del PSOE ha incomplert de manera reiterada els seus compromisos. En segon lloc la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

El passat divendres 19 de desembre ens varem reunir amb la Plataforma pel Dret de Decidir jo mateix i en Toni Morral, alcalde de Cerdanyola i Responsable de Fet Nacional d’ICV.

Des d’ICV varem traslladar a la Mònica Sabata i el Xavier Altadill, portaveus de la Plataforma la necessitat de treballar de manera unitària en la defensa de l’Estatut aprovat per el poble de Catalunya i en l’assoliment d’un acord de finançament just per Catalunya.

Aquesta unitat ha d’abraçar la societat civil, els sindicats i les forcés polítiques del país i no només ha de ser-hi davant una possible situació desfavorable, sinó treballant amb generositat per assolir una posició comuna i sobretot una interpretació comuna de totes les situacions que es produeixin. Els ciutadans i ciutadanes no entendrien que qualsevol acord generés quatre interpretacions diferents i quatre respostes diferents. Farem salat si no som capaços de construir aquesta unitat i fermesa que des d’ICV reclamem.

Toxo

2008-12-20T15:50:00.004Z

Vint i vuit vots de diferència faran que el sindicat, el meu sindicat, CCOO, giri cap a l’esquerra i sigui més a prop d’una visió organitzativa i de l’estat més federal, sent més fidel al seu esperit fundacional. Aquest són els vots que han permès a Ignacio Fernàndez Toxo arrabassar la secretaria general a José María Fidalgo.

Aquells que vivim a l’esquerra de “l’esquerra” no estem massa acostumats a aconseguir victòries tant transcendents o si més no totals. Ha estat sens dubte un resultat ajustat, que caldrà gestionar en paraules del propi Toxo amb mà esquerra i integrar totes les sensibilitats en una executiva partida per la meitat.

Però aquest resultat té sens dubte una gran virtut. Ha suposat el final anticipat de l’era Fidalgo, el pitjor secretari general que ha tingut mai CCOO, i que Marcelino Camacho històric fundador del sindicat, el definia amb aquestes paraules en una recent entrevista a Público: “Fidalgo no es de izquierdas”. Entre aquests vots de suport a Toxo hi ha gent amb qui he compartit moltes lluites, que també votaven per mi, i que m’han omplert d’orgull de format part de CONC.

Avui vivim una situació de crisi econòmica molt greu, on els treballadors i treballadores necessiten un sindicat que parli clar, que s’oposi a qualsevol retallada dels drets social i que tingui present quins interessos representa, però alhora que visqui en el segle XXI, i sigui conscient que les solucions no passen per criminalitzar els i les immigrants o apostar per l’energia nuclear.

Avui els i les treballadores tenen algú que estic segur que els sabrà representar. El nou secretari general de CCOO, Toxo.

Solidaritat amb el Sàhara Ocupat

2008-12-11T16:27:00.006Z

Ahir dimecres 10 de desembre vaig assistir a una concentració davant el consolat del Marroc a Barcelona per expressar la nostre repulsa per l’assassinat de dos estudiants sahrauís que es manifestaven pacíficament per exigir la llibertat del seu poble.

En la mateixa data queprecisament que es commemorava el 60è aniversari de la Declaració del Drets Humans, fets com aquests ens demostren la necessitat de seguir perseverant per assolir aquests objectius. El mateix dia que el govern Espanyol feia bandera de la seva aposta per el compliment tant a casa nostra com a nivell internacional, acompanyàvem a la comunitat sahrauí en el seu acte de rebuig i proposta, davant un consultat d’un govern "amic".

El poble sahrauí viu una situació pràcticament límit després més de 30 anys a l’exili. El futur d’aquest poble passa per fer emergir públicament les constants violacions dels drets humans que es produeixen en els territoris ocupats on la pobles sahrauí viu una constant repressió per les forces policials marroquines i una exclusió social brutal que l’evoca a situacions d’extrema pobresa.

Davant d’aquesta situació, i amb més pressió de l’opinió pública podrem potser intentar canviar les relacions que mantenen el Govern democràtics europeus, que s’omplen la boca parlant de drets humans, i pressioni de veritat a les autoritats marroquines, compleixin els acords internacionals de Nacions Unides i avancem d’una vegada per totes de manera decidida cap a la llibertat del poble sahrauí.

NO A LA OTAN

2008-11-14T12:14:00.002Z

Els propers 3, 4 i 5 d’abril es commemora a Estrasburg el 60è aniversari de la OTAN a la seu del Parlament Europeu. Des del moviment Antiguerra i pacifista europeu es va llançar una crida internacional, des del Fòrum Social Europeu, per preparar una gran mobilització i una contracimera els mateixos dies.

Sens dubte, la OTAN és un obstacle cada vegada més gran per a la consecució de la Pau Mundial i un dels instruments que contribueix a engrandir any rere any la despesa militar.

En el marc del Fòrum Social Europeu, en l’Assemblea dels moviments socials contra la guerra, es va fer especial èmfasi, que més enllà de les accions preparatòries, es fes un esforç per viatjar cap a Estrasbrug, per construir una gran mobilització com la que va tancar el primer Fòrum Social Europeu, a Florència.

A Catalunya la convocatòria ha estat assumida per la Plataforma Aturem la Guerra que està impulsant una campanya contra la OTAN. La voluntat és reconectar amb tota aquella gent que va ser capaç de vestir un ampli i potent moviments contra la OTAN en les successives campanyes impulsades els anys vuitanta, i especialment davant del referèndum per l’entrada de l’Estat Espanyol a la OTAN.

A la propera Secretaria Política debatrem la nostra adhesió a aquesta mobilització i començarem a treballar conjuntament amb la Plataforma Aturem la Guerra per mobilitzar a la societat civil catalana per viatjar cap Estrasburg i tornar a denunciar el paper de la OTAN expressar el nostre rebuig a la Guerra d’Afganistan.

Miguel Núñez

2008-11-13T15:43:00.004Z

No puc recordar exactament quan vaig conèixer en Miguel Núnez, se segur que devia ser a ciutat alguna tarda o matí que devia anar-hi a veure algú. Jo ja havia sentit a parlar força de qui era i que representava per tots aquells i aquelles que havien i han lluitat per les llibertats democràtiques del nostre país. Tot i que segurament a ell no li agradaria que utilitzés aquestes termes era llegenda viva.

Em va sorprendre moltíssim l’efusivitat i l’efecte de la seva salutació, ja que evidentment no em coneixia de res, i que sempre mantenia amb tots aquells i aquelles amb qui compartia “causa”. Després d’aquella trobada vaig corre a llegir “la Revolución i el Deseo” per conèixer de primera mà qui era Miguel Nuñez.

Anys desprès la Janet i el Miguel, actuals coordinadors de Joves, ens van proposar a la Laia Ortiz i a mi que la Trobada d’Estiu de Joves d’Esquerra Verda es digués Miguel Nuñez. Això ens va permetre a uns quants adherits i adherides de Joves poder trobar-nos amb ell i discutir cap a on anava el món, sobre el capitalisme i sobre el paper de l’esquerra i els seus dirigents, a qui reclamava sempre capacitat d’autocrítica. Tenia 88 anys però estava més lúcid que molts dirigents polítics que he conegut.

No puc dir que vaig el vaig conèixer de veritat, però potser sí vaig tindre la sort de poder compartir prou estona amb ell, per saber que tot el que m’havien explicat i el que havia llegit sobre ell era cert i li feia justícia, i encara més era un bon tio, i optimista de mena.

Fins sempre Miguel, Salut!

Obama

2008-11-05T16:03:00.003Z

Avui ja hem aclarit qui és l’amo i senyor del món. Els Estats Units han votat per un canvi, que haurem de seguir de prop per veure per fins on arriba. Segurament per la majoria de gent que formem part de l’Esquerra Transformadora Obama no seria el nostre candidat ideal, i menys encara el seu programa serviria per avançar cap a la nostre voluntat de construir un altre món.

Però crec que és difícil de rebatre la idea que el món a partir d’avui pot ser millor. Principalment perquè s’acaba l’era dels neocons, governada per el pitjor president de l’era moderna dels Estats Units, i per tant del món, George Bush.

Dit això, crec que cal seguir guardant certa distància, i no entrar en la cursa per veure qui és més fan d’Obama o quin líder polític català és més semblant al nou president americà. Moltes incògnites, tant en política internacional com nacional, estaran damunt de la taula en els propers ,mesos. Un exemple és la postura d’Obama en relació a la Guerra d’Iraq, que podria ser la llum, i la postura sobre Afganistan que seria l’ombra d’aquesta història i de la política exterior americana.

El que és realment patètic a nivell català i espanyol és la cursa que alguns dirigents de dretes, començant per Artur Mas, i continuant per el PP, han llançat per veure qui celebra més la victòria d’Obama., o qui representa els "valors d'Obama a casa nostre. Si Obama parla de imposar impostos a aquelles empreses que no garanteixin cobertura sanitària als seus treballadors!!! Suposo que Mas per més que vagi a fer-se la foto a les convencions demòcrates no deu llegir gaire el programa. Ja sabem que per alguns l’únic que importa és la imatge i el teatre.

Com ja deia aquest matí a través del Facebook Obama i Artur Mas s’assemblen tant com un ou i una castanya.

En defensa de l'ocupació i la indústria

2008-11-04T11:53:00.002Z

Vine amb ICV a la manifestació en defensa de l'Ocupació i la Indústria
Dimecres 5 de novembre
18.00h
Passeig de Gràcia-Ronda Sant Pere

Escola per la Pau amb el Sàhara

2008-11-03T12:47:00.005Z

El passat divendres 31 d’octubre vaig tenir la sort d’assistir a la presentació de l’Associació Escola per la Pau amb el Sàhara, convidat per la seva presidenta, l’Anna Gómez. Aquesta nova entitat neix amb la voluntat d’oferir la possibilitat que nens sahrauís que viuen als campaments de refugiats de Tindouf, puguin cursar els seus estudis a casa nostra.

Per ICV és sempre un motiu de satisfacció tot allò que serveixi per enfortir la solidaritat amb la causa del poble sahrauí i a mantenir viva l’esperança d’un futur millor per aquella gent que viu als campaments de refugiats.

Des d’ICV mantenim un triple compromís amb el poble sahrauí:

1.Seguim defensant que tota sortida política al conflicte ha de passar per el respecte al Dret a l’Autodeterminació del Poble Sahrauí, recollit en les resolucions de Nacions Unides

2.Mantenir i enfortir la cooperació amb els campaments de refugiats de Tindouf. Gràcies a la tasca del grup parlamentari es va mantenir el Sàhara com a país prioritari en pla Director de Cooperació.

3.Denunciar les continues vulneracions dels drets humans per part del Govern del Marroc en els territoris ocupats del Sàhara Occidental

En definitiva per convicció política, tradició històrica, i per la implicació dels adherits i adherides d'ICV, avui la lluita per la llibertat del poble sahrauí continua sent un dels deures de la nostra activitat política

¿Por qué no te callas?

2008-10-31T11:33:00.001Z

Quan els i les caps d’Estat no s’escullen democràticament passen aquestes coses…República!

En tren a Vic? Impossible

2008-10-30T16:42:00.008Z

Ahir a la nit vaig ser a Vic per presentar els documents de la IX Assemblea Nacional d’ICV. Més que parlar de l’Assemblea, volia fer referència a la situació del transport públic a Vic, i especialment entre Vic i Barcelona.

Vic és una ciutat d'aproximadament 40.000 habitants, capital de la comarca de l’Osona, i juntament amb Manresa el que podríem anomenar la capital de la Catalunya Central. Entre d’altres equipaments té un centre universitari, la Universitat de Vic, una institució que d’altres capitals de Vegueria no tenen, com per exemple Tortosa.

Doncs bé, el darrer tren de Vic a Barcelona surt a les 21.10 hores. Per tant a algú que no té ni cotxe ni carnet, com és meu cas, més tard de les 21.00h no hi pots fer res a Vic, si és que no t’hi vols quedar a dormir.

És només un exemple, però segur que en podríem trobar molt més de com s’ha construït la mobilitat en aquest país al llarg de molts anys. Terres de l’Ebre o Alt Pirineu en són també dos casos que clamen al cel.

Davant aquest exemples no es poden entendre plantejaments de noves infraestructures que no passin per impulsar una veritable xarxa de trens de Rodalies i Regionals que doni resposta a la diversitat territorial del país.

www.contralacrisi.cat

2008-10-29T11:37:00.005Z

Després de mesos sense escriure penso que ha arribat el moment de tornar a reprendre l’activitat blocaire.

Suposo que desprès d’un cap de setmana molt intens, ara que comença una nova etapa és el moment dels bons propòsits, i un d’aquests ha estat tornar a publicar quatre ratlles explicant a què es dedica el responsable de Moviments Socials d’ICV.

Avui començo amb la recomanació de la web de la Campanya que ICV presentarà demà i alguns i algunes de vosaltres potser ja heu vist en estacions de transport públic. Crec que aquesta campanya és un anunci de l’activitat que marcarà l’agenda política de l’organització en els propers mesos.

ICV ha de fer visible que és una força útil per els treballadors i treballadores que ja estan patint les conseqüències de la crisi econòmica. Seran mesos de carrer i nosaltres haurem d’estar al costat, com ja hem començat a fer, d’aquells a qui volem defensar davant els interessos del poderosos.

Que torna el llop

2008-03-06T11:22:00.002Z

Genial, brillant...avui hem vist una nova jugada electoral que marcarà un abans i un després en el funcionament d’unes eleccions.

Aquests dies a l’opinió pública s’ha instal·lat el que fa dies el sentit comú ens feia pensar. Aquest PP no guanya, aquesta dreta rància i conservadora i el seu líder Mariano Rajoy són ja oposició.

Però es clar, quan t’has gastat una milionada intentant polaritzar la campanya entre PP i PSC-PSOE, és una mala passada i a Nicaragua deuen pensar que això no pot ser.

Problema, la llei electoral no permet publicar enquestes des de cinc dies abans de les eleccions. Però aquesta gent que és molt “llesta” i se les empesca totes, fan una trucada a un diari amic, que edita mitjans de comunicació a Andorra i ja tenim el problema arreglat.

Publiquen una enquesta, que oh sorpresa diu que el PP i el PSOE tornen a estar empatats. Com canvia tot d’un dia per l’altra, algú es podria preguntar. Els culpables els partits petits, com ICV-EUiA que pugen una mica.

Un enquesta a tota Espanya de 600 electors, que no té la rigorositat mínima però permet tornar a col·locar el discurs de la tornada del llop, del PP. I a sobre el discurs públic que fan es de servei als ciutadans i ciutadanes. Potser una enquesta amb més ciutadans i ciutadanes ho podria ser, i no tenir com objectiu espantar a la gent.

Em jugo un pèsol, com diria Puyal que són capaços de col·locar una enquesta abans de demà dient que guanya el PP.

Nosaltres a la nostra, reclamem el vot de la il·lusió, el vot per en Joan Herrera, el vot d’ICV-EUiA.

S’ha acabat el vot de la por, votem amb il•lusió

2008-03-04T10:12:00.002Z

El debat d’ahir es va servir per confirmar una cosa que des d’ICV-EUiA ja fa dies que diem. Ja tenim líder de la oposició, Mariano Rajoy. La dreta conservadora, racista i espanyolista ha estat derrotada.

Ara el que hem de decidir és quina serà la majoria que sorgirà de les eleccions del 9 de març. Aquí seguim tenint dos opcions, Duran o Herrera. I es que ja fa dies que expliquem els actes que fem arreu del territori que aquestes eleccions van realment de si ve Herrera o torna Duran.

Zapatero va ser el clar guanyador del debat, i amb un PP en fora de joc, ara cal que la gent voti sense por, i voti amb il·lusió. Cal que la gent voti el que pensa, el que sent, el que és. Cal que la gent d’esquerres, ecologista i feminista aposti per l’esquerra transformadora que no ha perdut les ganes de canviar la vida de la gent.

La gent jove que guanya menys de mil euros, la gent gran que cobra pensions de misèria, la gent que vol lluitar contra el canvi climàtic, o les dones que volen una nova llei de l’avortament només tenen una garantia per millorar les seves vides, l’esquerra que no ens falla, ICV-EUiA, Joan Herrera.

DOS DIES DE CAMPANYA A LA UNIVERSITAT

2008-02-29T15:43:00.003Z

Dimecres i dijous d’aquesta setmana he participat en els actes organitzats per Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove a la UB i la UPF.

La veritats és que la resposta dels i les estudiants ha estat genial. Els dos dies hem tingut les sales plenes de gom a gom (hem diuen que fins i tot més que Puigcercós a la UPF). Més enllà de l’assistència, les dues xerrades ens han permès parlar dels problemes reals de la gent jove, tota una novetat en aquesta campanya i fent-ho des dels punts de vista de la gent jove, no com espectadors i clients dels partits majoritaris.

Aquests actes sempre són un gran indicador de com va la campanya, i un cop superat l’equador de la mateixa, veient la resposta de la gent estic segur que el Joan Herrera assolirà un resultat excel·lent el proper 9 de març

Com sempre en cada campanya d’ICV-EUiA anem a més i estic segur que la darrera setmana ens permetrà augmentar encara més la nostra força, que serà la millor garantia per determinar majories d’esquerres com ja va passar en les eleccions autonòmiques de l’any 2006.