en Vaqué

El Decret de Nova Planta segueix vigent 300 anys després

2008-09-08T19:41:00.014+02:00

Fa uns anys, cap al 1997 o 1998, vaig crear una web anomenada "Per la Diada, penja una senyera a la teva web" que proposava, "només", que els internautes col·loquessin una senyera digital a la seva web, parafrasejant la penjada de senyeres en els nostres balcons. Avui en dia sembla una idea innocent, però, en el seu moment, va suposar una proposta innovadora que deixava entreveure la força que podia arribar la mobilització popular des d'Internet. Es tractava d'un embrió de xarxa social, d'un primer intent de cibercampanya nacionalista quant, de fet, encara no existien aquests conceptes. Estem parlant de l'any 97, amb una tecnologia i una filosofia de Xarxa de caire força més modest que el d'avui. Tot just començavem a investigar-ne les possibilitats.

La web reivindicava –i revindica– la derogació del Decret de Nova Planta [aquí, la reproducció directa d'un original mallorquí de 1716], mitjançant el qual, i després de l'ocupació militar del nostre territori per part de les tropes castellanes, quedava eliminada la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions (Parlament, Govern, exèrcit...), la constitució i els sistemes fiscal i monetari. És realment lamentable que, quasi 300 anys després, i en plena "democràcia", el Decret de Nova Planta no hagi estat derogat i que, per tant, segueixin vigents les barbaritats que s'hi formulen. Aprofito, doncs, per fer una crida als nostres representants en el Parlament, per tal que treballin pel seu derogament.

Amb la col.laboració desinteressada de l'amiga mallorquina Joana Serra de Gayeta i d'altres col.laboradors de tot el món, vam traduïr la web a 20 idiomes diferents, la qual cosa –peco d'immodest per segona vegada– també va ser una fita important per l'època: treballar en xarxa amb internautes xinesos, serbis, grecs, etc. va ser una aventura apassionant i emocionant que ens permetia veure a tots els implicats on podia arribar allò tan nou anomenat Internet.

La "Web de la Diada" no s'ha tornat a tocar mai més. Segueix amb el seu disseny auster i senzill (el que es podia fer en aquell època del Netscape 1.0), amb les seves vint traduccions i la seva reproducció de l'original del Decret de Nova Planta. Durant aquest temps, molt especialment els dies previs a la Diada, el nombre de visites es dispara fins als milers.

Us convido, doncs, a visitar-la i a reflexionar sobre el text que, de forma molt breu i planera, explica el significat de la Diada i les nefastes conseqüències de la invasió comandada pel rebesavi de l'actual Jefe del Estado, fill de l'autoproclamat Compte de Barcelona (segrestant així el major títol nobiliari de la nissaga reial catalana) i pare de Felip VI, l'autoproclamat Príncep de Girona (de què, moreno? Girona no és teva!).

Manquen només tres anys pel 2014, tricentenari d'aquell genocidi. Tres anys per a que als invasors se'ls acabi el xollo i Europa recuperi aquesta vella nació anomenada Catalunya.

Documentació a la Viquipèdia:

Festa Major

2008-08-29T14:43:00.003+02:00

Us desitjo a tots una molt feliç Festa, en aquestes dates especials per a tots els molletencs i molletenques, així com per a tots els amics, veïns i familiars que ens visiten any rere any. Vull destacar, també, la tasca de la Comissió Organitzadora i de tothom qui col·labora en la preparació de les activitats, una feina intensa, esgotadora i desinteressada que mai podrem agraïr prou. Endavant, doncs, i que tothom s'ho passi molt bé!

Jo he patit un accident que m'ha deixat fora de joc des de fa dues setmanes. Sincerament, no em sento amb prous ànims per participar plenament dels actes, inflat com vaig d'antibiòtics i calmants, però intentaré anar-hi una estona cada dia.

Una abraçada a tothom! (amb un sol braç, de moment).

Una tardor calenta per a un 2009 en ebullició

2008-08-23T11:05:00.023+02:00

Els propers mesos de setembre i octubre seran temps tumultuosos en la política catalana i espanyola. L'acord pel finançament, absolutament indispensable per al desenvolupament del nostre país i per al benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, penja d'un fil anomenat 'unitat', doncs solament amb la unitat de tots els grups catalans [Benach] [Ridao] [Huguet] es pot aconseguir un bon acord amb Madrid. I aquesta unitat acaba d'esquerdar-se mercès als últims moviments d'ICV.

El pas en fals d'ICV

Després de la darrera davallada electoral, Iniciativa necessitava fer gestos que els reportessin bons titulars a la premsa i que els retornessin el protagonisme perdut. Però el pacte PSOE-ICV que ha impedit una compareixença de Zapatero al Congrés per a explicar l'incompliment de l'Estatut no els retorna cap benefici: fa aparèixer Herrera i Saura com uns traïdors a la unitat catalana i posa en evidència que el seu partit no és res més que un satèl·it al servei del PSOE (per tant, confirma els motius del seu descens electoral en favor dels socialistes).

Incomperta la promesa d'un bon acord per al 9 d'agost, la data acordada amb Saura i Herrera s'ha fixat per als propers tres mesos, és a dir, per a mitjans de novembre. Si fins ara l'acord de finançament era clau per a aprovar els pressupostos de l'Estat, mercès al pacte PSOE-ICV es trenca aquest vincle. Si analitzem el calendari polític previ a la data pactada (mitjans de novembre) comprendrem la magnitud del mal que ha provocat ICV i podrem concloure que la tempesta està servida.

La importància d'haver invertit l'ordre cronològic

Recordem un cop més que el primer pas en aquest afer, l'acord pel finançament, estava previst pel 9 d'agost, esdevenint la clau del que venia a continuació.

Els propers 30 de setembre i 1 d'octubre se celebra el debat anual de política general al Parlament de Catalunya, un acte en què el govern català podria haver comparegut triomfalment amb tots els asos a la mà en cas d'haver arribat a un acord digne amb el govern espanyol. En l'actual cojuntura, en canvi, es converteix en un blanc fàcil per als atacs de l'oposició, que, òbviament, exigirà explicacions per la subordinació dels 25 vots del PSC a Madrid, magnificarà la baixada de pantalons d'ICV i evidenciarà la incoherència de que ERC segueixi en el govern.

Més endavant, del 21 al 23 d'octubre, es debatran en el Congrés els pressupostos de l'Estat. Aquest debat, com l'anterior, també incideix plenament en la negociació estatutària, però, si fins ara se situava cronològicament després de l'acord pel finançament, ara se situa abans. La jugada estratègica de Zapatero és, doncs, molt clara: podrà aprovar còmodament els pressupostos sense haver-se de posicionar respecte el finançament de Catalunya. I els 25 diputats dels PSC no es veuran en la tesitura de "no saber" què votar.

Jac i mat

ZP obtindrà encara un altre èxit: la defenestració de José Montilla. Zapatero podria haver ofert un bon acord amb Catalunya abans del debat català de política general i permetre el compañero Pepe presentar-se com el gran aconseguidor, però salta a la vista que no li donarà el plaer, perquè el seu objectiu immediat no és mostrar agraïment al PSC, i menys encara a la seva cúpula, sino invertir les dates dels debats per a poder aprovar els pressupostos de l'Estat sense condicionants.

L'oferta espanyola de finançament de Catalunya es coneixerà al cap d'uns dies d'aprovar-se exitosament els pressupostos de l'Estat, una oferta que, ara sense pressions, podrà ser obertament insuficient (realment, algú guarda esperança que Espanya ens faci una oferta generosa?), causant així la crisi del govern català. CIU i ERC posaran en evidència que els diputats del PSC a Madrid van votar contra dels interessos de Catalunya, mig PSC escenificarà una gran emprenyada (un nou farol), ICV tirarà pilotes fora (tot i ser els culpables d'aquest determinant canvi de calendari) i ERC no tindrà cap més remei que dir que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pel.

Eleccions 2009

Vaticino, doncs, el trencament del tripartit per als primers de desembre.

Només amb una mena d'Assemblea de Catalunya 2.0 podrem sortir de l'atzucac que esdevindrà a continuació. En cas contrari, la crisi s'extendrà, no només a les institucions catalanes (de què ens serveix una Generalitat que no sap/no pot defensar els interessos bàsics del país?), sinó també als partits polítics mateixos, CIU inclosa, que hauran demostrat abastament la seva ineficàcia. Ja s'alcen veus que clamen nous partits per a una Catalunya nova.

L'aixeta és a Madrid

2008-08-23T09:34:00.008+02:00

Seguim parlant de la disponibilitat d'aigua. Tornen a aparèixer propostes de transvasament Segre-Llobregat, tot i tenir la certesa que el govern espanyol no ho permetrà. I això em recorda que fa temps que vull explicar uns conceptes que, per una banda, corroboren que Madrid no deixa escapar cap ocasió per escanyar el nostre progrés i benestar i, per una altra banda, permeten entendre què passa amb l'aigua des d'una perspectiva diferent a la que acostumem a llegir en els diaris:

Punt u: les conques fluvials que traspassen les fronteres autonòmiques són competència de l'Estat. Els rius que neixen fora de Catalunya son gestionats des de Madrid, fins i tot els kilòmetres que travessin per la nostra terra. Però, en parlar de conques, el control afecta també els afluents d'aquests rius. Això és: el Segre [wiki], tot i transcórrer majoritàriament per territori català, està controlat pel govern espanyol perquè forma part de la conca de l'Ebre. És injust, però és així. Resulta absurt, doncs, tornar a plantejar-ne un transvasament.

Punt dos: l'únic gran riu que pot controlar la Generalitat és el Ter. Aquest és el motiu essencial que explica que el 75% de la població del país (5'5M d'habitants) s'abasteixi només del riu gironí.

Punt tres: durant la darrera sequera, mentre els embassaments catalans estaven eixugats, l'embassament de Mequinença [wiki], encara en l'Ebre aragonès, just a l'entrada del curs del riu a Catalunya, estava al 83%, és a dir, que estava virtualment ple. Mequinença té una capacitat equivalent al triple dels embassaments de Sau i Susqueda junts, així que la quantitat d'aigua de què disposava era suficient per a satisfer les necessitats hídriques de tota Catalunya durant mesos.

Punt quatre: el País Valencià i Múrcia estan esperant amb candeletes que es produeixi un transvasament de l'Ebre cap al nord, doncs això els permetria exigir també transvasaments cap al sud. En tractar-se administrativament d'un riu espanyol, consideren que, tant de dret hi tenim els del de més amunt, com els de més avall. Vist en clau de nació catalana, això no és un problema, doncs Castelló, València i Alacant són tan catalanes com Lleida, Eivissa o el Rosselló. El problema estriba en l'ús que pretenen donar alguns valencians especuladors a l'aigua de l'Ebre, molt lluny del necessari abastament d'aigua de boca.

El punt 4 pot ser un motiu per explicar la impossibilitat d'un transvasament de l'Ebre cap a Barcelona, però no explica la paradoxa de tenir Catalunya deshidratada tot i la disponibilitat de centeners d'hectòmetres d'aigua a Mequinença. Se'm fa absurt saber que teníem que comprar a preu d'or l'aigua procedent de la dessaladora d'Almeria, tenint al costat les reserves de Mequinença. Aquest fet només pot explicar-se des de l'òptica espanyola: qualsevol ocasió és bona per escanyar Catalunya, sotmetre-la a la incomoditat i al caos i, de passada, posar en dificultats el nostre Govern.

Penso, doncs, que la sed de Catalunya no té només un origen natural (la manca de pluges), sinó també polític (la pressió permanent d'Espanya sobre el nostre benestar). I això afecta la sed, no només dels que som catalanistes, sinó la de tothom, absolutament tothom que visqui en el Principat.

Haureu arribat a la conclussió que sóc partidari dels transvasaments, però la resposta és no. Sóc partidari de la interconnexió de xarxes, que és quelcom molt diferent. Dit això, penso que la veritable sol·lució passa per:

Impulsar sistemes de reg agrícola més eficients.
Seguir fomentant l'estalvi i la reutilització a les llars i a les indústries.
Construir més dessaladores.
Redissenyar les depuradores per a reutilitzar l'aigua depurada que avui llencem.
Planejar el desenvolupament (urbanístic, industrial...) del país en funció dels recursos a l'abast.

EDITO a 31/8/08: el conseller Baltasar ha desmentit que es plantegi cap transvasament des del Segre [Vilaweb]

Vaga de recollida selectiva (i III)

2008-08-04T19:13:00.002+02:00

Finalment s'ha desconvocat la vaga. La reunió maratoniana al Departament de Treball, de 12 hores de durada (va acabar a les 10 de la nit), va donar els seus fruits: els sindicats i els treballadors queden satisfets, i els Ajuntaments ens comprometem a un petit increment econòmic que podem assumir perfectament.
Tanmateix, em quedo amb la sensació d'haver tancat la crisi en fals i que el problema queda simplement posposat fins al proper any. Si més no, hem salvat la present temporada de calor, que hagués estat desastrosa amb una vaga de recollida de rebuig i d'orgànica.

Sopar anual d'estiu del grup GIM

2008-08-02T19:17:00.007+02:00

Ahir les famílies que conformem el nucli del grup GIM vam trobar-nos per celebrar el sopar de cada estiu. Alegra veure l'estat d'ànim: optimisme i moltes energies per seguir treballant com fins ara.

El resum dels darrers 5 anys és fàcil: no governem, però el nostre objectiu inicial era que canviessin els mètodes poc ortodoxos del nostre Ajuntament. Crec, sincerament, que aquest objectiu s'està aconseguint: l'Ajuntament ha canviat, i molt. El mèrit no és només nostre, però tampoc no hagués succeït sense la presència del GIM.

Vaga de recollida selectiva (II)

2008-08-01T17:16:00.006+02:00

Més de vint dies de vaga de recollida selectiva. A Mollet es deixa sentir poc, en bona part gràcies a l'actitud responsable de tots els veïns i veïnes, que s'abstenen tant com poden d'abocar deixalles vora uns contenidors que ja desborden. No deu ser pas mèrit de l'Ajuntament, que ens ha mantingut a tots en total desinformació durant tots aquests dies malgrat que des del Consell els hem anat reunint i informant constantment. Segurament a causa d'aquesta desinformació, avui els carrers de Mollet estan plens dels trastos vells que deixem cada primer dijous de mes: ningú havia avisat que aquest mes no podiem fer-ho. Ara, aquests trastos hauran de seguir embrutint els nostres carrers fins que acabi la vaga.

A Salt, la situació és encara més preocupant. Avui he visitat el municipi, acompanyat dels treballadors, periodistes i antidisturbis. He pugut comprovar en directe l'envergadura del problema, així com començar a imaginar-me la magnitud del que pot esdevenir a partir de dilluns si finalment la vaga s'amplia a més municipis i a tots els serveis.

A les 8'30 del matí hi havia convocats en el Consell Comarcal tots els alcaldes i alcaldesses de la comarca (tots? Mollet no ha vingut). La postura comuna i unànim de tots els municipis segueix sent de suport al Consell Comarcal: aguantar fins que es pugui i exigir el compliment dels serveis mínims, que s'estan incomplint sistemàticament des del primer dia. També s'ha acordat declarar il.legal la nova vaga convocada per dilluns, i que afectarà, a més del vidre, cartró i envasos, també la neteja viària, el rebuig general i l'orgànica, és a dir la pixor situació imaginable per a la salubritat pública en època de calor intensa.

A les 10 m'he reunit amb el President del Consell Comarcal per a redactar el nou manifest dels alcaldes del Gironès, així com la corresponent nota de premsa, i per a definir el sostre econòmic en què ha de seguir basant-se la negociació. Molt resumidament: els peons de la recollida selectiva reclamen treballar menys i cobrar més. És cert que els seus sous són molt baixos, però el que reclamen és inassumible per cap Ajuntament: un 56% d'increment del sou i treballar 2'5h menys per setmana. Per molt sol·lidaris que volguem ser amb els treballadors, la nostra obligació només pot ser vers la ciutadania, doncs aquest increment tant exagerat recauria directament en la butxaca dels veïns i veïnes, que veurien incrementat entre 20 i 30 euros els propers rebuts de les escombreries. Poca broma. No podem afluixar.

A les 12h, com dèia abans, he anat a l'Ajuntament de Salt on ens esperaven, no només els treballadors en vaga, acampats davant la Corporació, sinó també una nutrida cort de periodistes i de policies. Per sort, tot s'ha mantingut en perfecta pau social.

A les 14h he anat a dinar amb el President del Consell Comarcal, esperant la resol·lució de la reunió que s'està duent a terme en aquest mateix moment al Dept. de Treball de Barcelona entre la Conselleria de Treball, Comissions Obreres i els representants de les diferents empreses implicades. A les 4 i mitja hem decidit tornar cap a casa, vist que de moment només arribaven notícies inconcretes.

Aquesta tarda pot haver-hi un punt d'inflexió important: o bé torna tot a la normalitat sense cap cost econòmic important per als ajuntaments, o bé s'exten la vaga en els termes que abans comentava. Si per desgràcia és així, dilluns tindrem un problema. I, aquest cop, a Mollet també ho notarem.

M'agradaria veure el meu alcalde més sovint, pel Consell (sobretot quan hi ha problemes).

Independència

2008-07-11T13:41:00.004+02:00

Us recomano dos articles del Punt d'avui que expliquen, amb dades sobre la taula, per què necessitem amb urgència allunyar-nos d'Espanya:

I la sol·lució, des del meu modest punt de vista, és el grup unitari al Parlament de Madrid, la unitat de tots els grups polítics catalans en una mena d'Assemblea de Catalunya 2.0: CDC, ERC, ICV, PSC i UDC, tots junts per a una nova Catalalunya.

Vaga de recollida selectiva

2008-07-11T13:06:00.008+02:00

Ahir va començar la vaga de recollida selectiva d'escombreries [Diari de Girona]. Independentment del motius, dels antecedents (2 amenaces de vaga en 1 mes) i de com s'hagi gestionat tot aquest tema, el que ara importa són les seves conseqüències: contenidors desbordats i carrers bruts. Com que, hores d'ara, no sabem quin durada tindrà l'aturada del servei, des del Consell Comarcal s'ha proposat als ajuntaments un ban municipal en què es dóna alguns consells a la ciutadania per tal de minimitzar els efectes.

Vist que des de l'Ajuntament de Mollet no s'ha repartit aquesta informació, em permeto des d'aquí fer-vos la principal recomanació que contenia aquest ban: pregar a tothom que retingui a casa, tant com sigui possible, els envasos, cartrons i vidres. Si no és possible retenir-ho, aleshores que es faci l'esforç de portar-ho a la deixalleria de Celrà.

Només amb la col.laboració de tots i totes, podrem evitar veure bruts els nostres carrers. Siguem solidaris amb les persones que viuen davant o al costat dels contenidors!

Junta de Govern 27/6/08

2008-07-09T20:32:00.008+02:00

He rebut l'acta de la Junta de Govern del mes de juny, una reunió mensual en què el GIM no hi està mai convidat.
Llegeixo que es requerirà als propietaris de can Geperes que treguin les persianes en mal estat. Ja va sent hora, perquè algú hi prendrà mal. El GIM ho ha dit mil vegades a través del butlletí i durant els plens, en forma de moció i en forma de prec. Finalment, sembla que ens van fent cas. Però trobo que no n'hi ha prou amb "requerir", perquè ja sabem a priori que els propietaris no en faran ni cas. És encertat fer un requeriment com a pas previ (fa 4 anys que s'hauria d'haver fet), però, si jo fos el regidor responsable, també avisaria que, si en un termini de temps concret no s'ha eliminat aquest perill, llavors l'Ajuntament actuarà. Si cal, fer venir els bombers per a que ho desmuntin ells. I, lògicament, incloure la despesa en el proper rebut de l'IBI que s'envii als propietaris.
(la foto és de fa 4 anys. L'esta actual és encara pitxor).

Nova entrevista a TV Girona

2008-07-09T20:29:00.002+02:00

Avui, un altre cop a TV Girona, aquest cop per parlar de les rinxoles. M'han dit que ho editarien per tallar els fragments més importants, així que no sé ben bé què sortirà. Espero que no treguin el tall on parlava de Mollet.

Rinxoles (II)

2008-07-03T12:10:00.009+02:00

Avui sortia al Diari de Girona la notícia [aquí] referent al conveni signat entre Consell Comarcal, Dipsalut i Agència Catalana de la Salut, i remarcant el fet que, enguany, el tractament contra aquest insecte es farà també, per primera vegada, a Flaçà i Sant Joan de Mollet.
En uns dies també pot haver-hi un altre reportatge de TV Girona sobre el tractament contra les rinxoles. Ja informaré.

Entrevista a TV Girona

2008-07-01T12:12:00.002+02:00

La Llei del Ter

2008-06-20T15:01:00.008+02:00

Em respòn avui el conseller Nadal [aquí] el meu escrit d'opinió del dimecres dia 11 al Diari de Girona [aquí]. Sembla que al Sr. Nadal no li ha agradat gaire que expressi públicament les meves demandes, i ho diu tot apel.lant el fet que el seu partit i el meu estem governant junts, com si aquest fos motiu suficient com per no exigir el compliment immediat de la llei.

Diu el conseller que s'expressa al Diari de Girona "tal com vol" i "tal com li agrada". És clar que sí, només faltaria! El que ja no puc compartir és que, signant com signa com a "Conseller de Política Territorial i Obres Públiques", rebutgi ara que li responguin els seus articles des d'una òptica política. No era Ricard Vaqué dirigint-se a Joaquim Nadal; era el conseller comarcal de Medi Ambient del Gironès interpel.lant el conseller de la Generalitat, doncs així és com ell mateix es presenta.

Explica també que "no entenc la insistència a esperar un posicionament concret en relació amb el compliment de la llei del Ter.". Sí, hi insisteixo, encara que ell no ho entengui. No espero un posicionament per part seva, doncs crec que és favorable i així ho vaig expressar repetidament en el meu escrit. En el que insisteixo és en l'estricte compliment de la llei. (Per a evitar malentesos, afegiré que no acuso de res el conseller Nadal. Simplement li demano que actuï davant l'evidència de l'incompliment d'una llei).

Continúa afirmant que "no sé veure en l'article del senyor Vaqué cap ombra de referència a les dècades de silencis còmplices". Caldria, doncs, una relectura del meu article, concretament en el punt que proposava: "posem-nos junts, serenament, a fer la feina que no es va fer durant els anys anteriors". Creia que, amb aquesta frase, quedava palesa la meva referència a les dècades passades.

Déu me'n guard d'intentar donar consells que ningú m'ha demanat, però sí que puc expressar lliurement la meva opinió quan dic, com a conseller comarcal de Medi Ambient, que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques hauria d'emprendre immediatament una actuació real i efectiva pel que fa al compliment de la Llei del Ter i del Pla de Cabals de Manteniment aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2006. Demanar-li això, no és entrar en cap "tribuna estrident de les polèmiques dels partits".

Rinxoles

2008-06-19T11:39:00.005+02:00

La mosca negra, el simúlid o, com el coneixem a casa nostra, la rinxola, segueix fent de les seves, però l'anem mantenint a ratlla. Enguany, la sequera ens hi ha ajudat retardant el seu desenvolupament, però les larves han acabat neixent igualment i aviat tornarem a sentir les seves fortes i molestes picades.

Des de l'àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal he posat tot l'esforç en aconseguir dos objectius: el primer, fer obrir els ulls a les administracions competents sobre el fet que, la plaga de rinxoles, no és només un problema mediambiental, sinó un autèntic problema de salut pública que afecta milers de persones. Fruit d'aquest treball, l'actual campanya contra les rinxoles s'està portant a terme sota el conveni signat entre DIPSALUT (Diputació de Girona), l'Agència de Protecció de la Salut (Generalitat) i el Consell Comarcal, així com un altre conveni entre l'Ajuntament de Girona i el Consell Comarcal. Em complau dir que el 85% del cost del tractament l'han assumit la Diputació i la Generalitat, mentre que el Consell assumirà només un 7% de la despesa. Així, doncs, el Consell ha quedat alliberat de la despesa íntegre, que injustament venia assumint des de feia anys.

Assolit el primer objectiu, em restava complir el segon: aconseguir extendre les zones de tractament fins arribar a casa nostra: el Ter al seu pas per Flaçà i Sant Joan de Mollet, així com la sèquia Vinyals al seu pas per Bordils. En aquests punts no s'havia fent mai el tractament però, des d'ara, també hi podrem veure els tècnics del Servei de Control de Mosquits amb els seus estris, fent les anàlisis periòdiques i ruixant les zones de posta amb els líquits larvicides.

Ple al Consell Comarcal

2008-06-18T22:14:00.000+02:00

Primera intervenció en el ple del Consell Comarcal, defensant l'adhesió del Consell a la campanya "Catalunya lliure de bosses de plàstic". S'ha aprovat per unanimitat.
També hem defensat les al.legacions contra la MAT, que s'han aprovat quasi per unanimitat (un únic vot en blanc del PP).

XXVè Congrés d'ERC

2008-06-16T18:19:00.005+02:00

En moltes cases hi ha crits i discusions de forma poc o molt habitual, però quasi sempre hi ha un rerefons d'amor profund. Es barallen, per tant, s'estimen. Coneixen la fortalesa dels seus lligams i, de tant en tant, poden tirar-se els plats pel cap sense perill. És, senzillament, la seva manera de funcionar. I si des de fora no s'enten... no és el seu problema.

A Esquerra, tot sovint també ens tirem els plats pel cap. Tenim permanentment obert el debat ideològic. Fem autocrítica constant. Ens ho qüestionem i ens ho replantegem tot una vegada i una altra. No és fàcil ni còmode, però no sabriem entendre la nostra militància d'una altra manera. Els d'Esquerra perseguim un somni. Un somni l'argument del qual reescrivim i replantegem contínuament.

Tenim també una altra característica que ens fa diferents: les llums de casa nostra estan sempre enceses. Les portes i les finestres estan tot el dia obertes de bat a bat. Així, qualsevol transeünt pot sentir la cridòria i, si no ens coneix, creurà que som un desastre, uns immadurs, uns imprevisibles i uns ingovernables.

I què? Als republicans ens agrada ser com som. És la nostra manera de funcionar. Només així ens sentim vius i il·lusionats. Només així ens sentim capaços de seguir perseguint el nostre somni. Si des de fora no s'enten... no és el nostre problema.

El Congrés de dissabte i les eleccions de la setmana anterior no són ni més ni menys que un d'aquests episodis. Ens hem tirat pel cap, no només els plats, sinó el rentavaixelles sencer. I la cafetera, el microones i la rentadora. Només quin ens conegui a fons sabrà que, passada la baralla, ens estimarem encara més que ahir. Vegeu. sinó, els resultats, freds i objectius, del debat de dissabte:

- La ponència estratègica, que, des del meu punt de vista, era el tema transcendental del Congrés, va ser aprovada per un 88% de la militància.
- Consell Nacional: aprovat per àmplia majoria, integra persones de les quatre sensibilitats i d'arreu dels Països Catalans.
- Executiva nacional: la llista presentada, tot i pertànyer íntegrament a la corrent de Puigcercós, va ser aprovada per un percentatge molt superior (55%) al que havia assolit el mateix Puigcercós en les eleccions de la setmana anterior (37%). A més, l'executiva queda oberta a noves incorporacions.

Les idees són molt més importants que els noms. Per això, com que els republicans tenim molt clares les nostres idees (88%), s'ha sentit més soroll en el debat dels noms.

Si aquests resultats algú vol anomenar-los discrepància, caos, crisi, divergència o desastre, que ho faci, que no ens enfadarem. Els republicans sabem molt bé el que sentim i el que volem i no ens importa massa el que pensin els veïns tafaners.

La sensació després d'una d'aquestes baralles familiars no és mai d'alegria i felicitat. En sortir del Congrés, cap a les 12 de la nit, la meva sensació era d'un sabor agredolç. Però no està escrit enlloc que un somni hagi de servir-se ensucrat. A nosaltres ens agrada més el pebre.

Terricabras

2008-06-12T18:21:00.005+02:00

Josep M. Terricabras sol fer reflexions brillants amb un llenguatge planer i didàctic. Un cop més, ho ha brodat com a analista polític en el seu darrer article d'El Periódico

Doncs sí: l'Onyar, immutable

2008-06-11T18:22:00.000+02:00

Article aparegut en el Diari de Girona en resposta a un article anterior del conseller Joaquim Nadal

Acostumo a llegir Joaquim Nadal en aquestes pàgines i ho faig sempre amb l'esperança de poder copsar entre línies alguna engruna de les moltes coses que deu saber algú com ell. Acabo sovint la lectura amb la sensació d'haver passat de puntetes sobre qüestions respecte a les quals, sent com és una de les primeres figures del Govern, ex-alcalde de la segona ciutat del país, pes pesant del PSC i doctor en Història, hauria de poder desplegar un arsenal de confidències i detalls privilegiats. Em quedo amb la sensació de llegir algú que escriu en un mitjà gironí només per poder seguir exercint de gironí, tot farcint l'escrit d'enyorança i romanticisme. Sí, ho hem entès: el Sr. Nadal s'estima Girona. Però els gironins i gironines n'esperem més, d'ell. Molt més.

El darrer article del conseller Nadal m'ha decebut més del que és habitual. En una primera lectura, comprovem satisfets com l'autor assumeix el que tots sabiem des de fa temps: que s'està vulnerant la llei que regula el transvasament Ter-Llobregat garantint-ne uns cabals mínims; la famosa "llei del 59".

(seguir llegint a aquí )

Article de Joaquim Nadal aquí

El meu vot a ERC

2008-06-07T18:24:00.004+02:00

En el Congrés d'ERC votaré per la coherència i per la governabilitat.

Pacte d'Entesa

Els pactes són renegociables si totes les parts ho volen. Però els pactes són per a complir-los. Tripartit, doncs, fins al final.

Lliberalisme o esquerra?

Puigcercós s'ha manifestat lliberal i vol un acostament a CIU. El sector Carod tendeix més a realçar la vessant "esquerra". Particularment, crec que és possible el lliberal-progressisme, el lliberalisme d'esquerres o digueu-li com volgueu. Però el que és prioritari, és prioritari: primer, la independència. Després, ja parlarem de quin color volem ser.

Amb quina núvia ens casem?

No em fa cap il.lusió veure tantes àrees de poder en mans del PSC-PSOE, però tampoc crec que hagi arribat l'hora –encara– d'un ple acostament a CIU. El que ERC ha de fer és marcar unes línies vermelles molt groixudes. O més que vermelles, fluorescents i electrificades. Mantenir l'equidistància i fer valer el poder efectiu que té.

2014

Com a navegant, sé que és necessari posar proa a un horitzó. Però em sembla perillós fixar una data per la llibertat nacional. Si l'1 de gener de 2015 no sóm independents, el fracàs haurà estat estrepitós.

Les altres candidatures

Carretero i Ranyer representen sectors importants del partit. Les seves idees i programes han d'estar integrats d'alguna manera en la cúpula d'ERC. Seria un error oblidar-se'n.

I demà què?

Catalunya no avançarà sense un grup unitari a Madrid, tot i que això no depengui només d'ERC.

I, a Barcelona, m'agrararia també una "Olivera" presidida per ERC. Demano massa?

NOTA AFEGIDA EL 25 D'AGOST:
Canvio d'opinió, atès que les circumstànties han canviat. Si el PSC no fa els deures i pressiona fins al final el PSOE pel compliment estricte de l'Estatut, penso que ERC ha de sortir del Govern i forçar eleccions anticipades.

Eleccions a Corts 2008

2008-03-11T22:42:00.005+01:00

Eleccions Generals a les Corts Espanyoles 2008 Escrutini a Sant Joan de Mollet

Població:		()
Cens electoral:	395	()
Vots rebuts:	305	()	77,21%	(%)

Abstenció:	90	()	22,79%	(%)
Nuls:	2	()	0,51%	(%)
En blanc:	5	()	1,43%	(%)
Vots a partits:
CIU	125	()	31,64%	(%)
PSC	87	()	22,03%	(%)
ERC	48	()	12,15%	(%)
PP	17	()	4,30%	(%)
ICV	13	()	3,29%	(%)
Altres	8	()	2,03%	(%)
(Entre parèntesis, dades 2004)

Ministeri d'Interior: Resultats Eleccions 2004 i 2008

Fòrum

2008-02-05T00:51:00.000+01:00

http://forum.santjoandemollet.cat

Jornada sobre el mosquit tigre (II)

2007-12-14T22:48:00.000+01:00

La jornada d'ahir [Diari de Girona] va ser tot un èxit, amb una bona afluència de persones del món polític, tècnic i científic. Durant tot un matí vàrem poder escoltar les experiències d'experts d'Itàlia, Portugal i Barcelona, coneixent al detall l'expansió d'aquest insecte, que, a banda del seu hàbitat natural (sudest d'Àsia), també ha colonitzat la pràctica totalitat de la península italiana, sud de Suïssa, punts dispersos de la península Ibèrica, França i Holanda, així com una part impressionant del sudest dels EUA i del Carib.

Des de les administracions organitzadores tenim intenció de posar en marxa un mecanisme de detecció, atès que es preveu la seva arribada a les comarques de Girona per als propers mesos, si és que no ho ha fet ja. Com a Conseller Comarcal de Medi Ambient vaig voler destacar dos conceptes que penso que són la clau d'aquest problema: prevenció tècnica i cooperació entre administracions.

Aquesta ha estat una setmana intensa: dilluns, junta del CILMA (assumiré l'Àrea de Medi Natural i Medi Marí); dimarts, sessió informativa sobre el Pla Director Urbanístic de Girona, que, indirectament, podria afectar Mollet; dimecres, Comissió Informativa per a informar els membres de l'oposició sobre els temes que estem desenvolupant a Medi Ambient; dijous, Jornada sobre el mosquit tigre... I, entremig, més reunions amb els tècnics de l'Àrea de Medi Ambient, amb Esquerra... Com no baixi el ritme, la meva feina se'n ressentirà.

Jornada sobre el mosquit tigre

2007-11-29T16:50:00.000+01:00

Demà divendres, el diputat provincial Josep Marigó, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona i jo mateix oferirem una roda de premsa a la seu de la Diputació de Girona explicant la jornada sobre el mosquit tigre que hem organitzat conjuntament per al proper 13 de desembre.

El mosquit tigre és un perill greu per a la nostra salut, atès que és transmissor d'enfermetats. Darrerament ha estat localitzat a l'altra banda del Tordera, per la qual cosa hem de preveure amb suficient antelació que en uns pocs anys pugui arribar a les nostres contrades.

Des de l'Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal, conjuntament amb DIPSALUT, l'Ajuntament de Girona i el Servei de Control de Mosquits hem organitzat aquesta jornada informativa que està dirigida a personal tècnic i polític dels ens locals, així com altres persones relacionades amb la gestió del medi ambient.

Feu clic a les imatges si voleu descarregar la versió ampliada del programa i la butlleta d'inscripció.

CILMA

2007-11-25T23:26:00.000+01:00

Dissabte vaig ser escollit com a membre de la junta del CILMA (Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient), un organisme depenent de la Diputació que fou creat per a defensar més enllà de les nostres comarques els interessos dels ajuntaments gironins en l'àmbit del medi ambient.

La junta executiva està formada per 17 persones d'arreu de la demarcació de Girona. A l'assemblea celebrada ahir a la sala de plens de l'Ajuntament de Banyoles es va escollir una llista transversal integrada per 5 alcaldes i regidors de CIU, 5 del PSC, 4 d'ERC i 1 d'ICV, a més dels diputats provincials. D'entre aquestes 17 persones, jo representaré la comarca del Gironès.

NOTA: no rebo cap remuneració econòmica per assistir a les assemblees dels diferents organismes que he anat esmentant durant els darrers dies.