Catalunya Acció - Accions

Crònica d’una victòria sonada

2009-05-17T18:21:00.002+02:00

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

AVÍS: Aquest article conté elements que poden ferir la sensibilitat dels lectors espanyolistes i botiflers. Si teniu algun sentiment de passió pels símbols estatals plagiats per Castella d’altres nacions o de connivència amb els ocupants, si us plau, no sigueu massoques i no continueu endavant.

La Plataforma Pro-seleccions Basques (ESAIT) i Catalunya Acció donaven a conèixer al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el passat dilluns dia 11 un manifest reivindicatiu per l’oficialitat de les seleccions esportives nacionals d’Euskadi i Catalunya, i feien una crida a les aficions dels dos països per tal que el mateix dia de la final de Copa entre l’Athlètic de Bilbao i el FC Barcelona mostressin les ànsies de llibertat de les seves respectives nacions. La roda de premsa es va poder seguir en directe pel Canal de TV de Catalunya Acció. No era la primera vegada que aquestes dues organitzacions feien un acte conjunt. Ja el 2006, amb motiu del partit amistós Euskadi-Catalunya i sota les pressions de la federació espanyola que van fer canviar el lema inicialment previst (Oficialitat-Ofizialtasuna) per un altre d’inofensiu (Junts per la pau), la plataforma pro-seleccions catalanes no va tenir la fermesa ni el coratge de sumar-se a l’acte reivindicatiu amb els bascos que, amb el suport dels jugadors inclosos, demanaven l’oficialitat de les seleccions i els va deixar penjats. Llavors fou també Catalunya Acció la que va acollir la plataforma basca al nostre país, com es pot veure en el vídeo d’aquella ocasió. La història es repetia enguany, amb la nova inhibició de la plataforma catalana.

Des de dies abans, l’ambient de reivindicació per protestar contra la imposició de símbols que no representen cap de les dues aficions dels equips finalistes ja corria per la xarxa amb propostes de xiular i/o donar l’esquena quan sonés l’himne dels espanyols a l’entrada del monarca.

Les repercussions de l’anunci fet per Catalunya Acció i ESAIT a la premsa de la metròpoli de “donar l’esquena i manifestar sorollosament” el seu rebuig a l’himne i contra les imposicions de l’Estat espanyol, donen encara més difusió a la proposta reivindicativa, fins al punt que la Plataforma proseleccions catalanes declara públicament el seu desacord amb la iniciativa, però anuncia que repartirà 5.000 xiulets amb el lema “una nació, una selecció”.

La notícia s’envia a mitjans internacionals i s’informa que malgrat les maniobres de censura que des de la televisió espanyola es puguin realitzar, Catalunya Acció emetrà en directe des del camp la rebuda dels aficionats, del que se’n fa ressò el digital Directe.cat. La campanya, descarada i sense complexes, agafa desprevingut l’espanyolisme més recalcitrant que comença a veure venir impotent la que pot caure.

Abans del partit les forces de seguretat ja han requisat uns 5.000 cartells independentistes amb el lema “Catalonia is not Spain”, però així i tot són molts els que aconsegueixen entrar pancartes i estelades.

S’acosten les 22:00 hores del dimecres 14. És el dia D hora H. El camp de Mestalla està preparat i els fets es retransmeten per Kyte TV-CA. La xiulada és tan monumental que l’himne espanyol resulta pràcticament inaudible, tot i que la megafonia és a punt de rebentar per intentar minimitzar inútilment la històrica protesta.

Tal com es sospitava, a la televisió oficial del règim prefereixen desviar l’atenció del que passava realment a Mestalla. I ho fan de la manera més barroera imaginable, amb connexions fora del camp des d’on també es troben amb els xiulets ensordidors davant els seus nassos. No obstant, el moment també és recollit per les diverses ràdios espanyoles, com la SER o la COPE, amb comentaris d’incredulitat i indignació pel que estava passant que no tenen desperdici:

I a internet també es poden veure diferents vídeos i versions del succeït (vídeo 1, vídeo 2, vídeo 3, vídeo 4, vídeo 5, vídeo 6, entre d’altres…). La fallida maniobra de censura de TVE no podia ser més ridícula, tal com descriu l’editorial de Vilaweb, que fa menció que “fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!”. La denúncia dels propis espanyols de l’actuació manipuladora de la seva televisió nacional podria sorprendre a alguns. És que s’han tornat demòcrates de sobte? Per fi han vist la llum? Ja no volen censurar més les actuacions dels que no pensen com ells? No, la realitat és que els més imperalistes no tenen cap intenció d’amagar la confrontació d’identitats clarament oposades que s’està obrint pas a marxes forçades, i la seva intenció és la d’esclafar definitivament les diferències culturals i polítiques i assimilar d’una vegada per totes les colònies perifèriques. Per açò, malgrat l’afronta que suposa per ells que catalans i bascos els xiulin els seus símbols, allò que de veritat els molesta de l’actuació del canal públic de televisió no és la censura en sí, ni menys encara la censura dels xiulets, sinó que el que s’hagi censurat i amagat és el moment en què sonava el seu himne (un plagi d’una cançó d’origen àrab?), aquell amb el que s’identifiquen ells. Quan la censura no els toca la seva simbologia sinó la nostra, no passa res. El cessament del seu director d’esports com a cap de turc i la repercussió de tot l’afer a nivell internacional encara els afegeix més vergonya. Aquests són alguns dels mitjans internacionals que s’hi han referit: BBC, CNN, The Guardian, Reuters, The Irish Times, The Scotsman, Espnstar.com, France24, Le Monde, L’Équipe, Abola.pt, Hln.be, El Ecuatoriano, Blogosfera italiana, Gazzeta.it, Chinadaily, etc…

En cap cas l’espanyolisme fa cap mena d’autocrítica. Es poden demanar com és que jugaven els clubs aquell partit si els seus seguidors havien de fer el que van fer, que és la reacció dels espanyols perplexos. La seva solució és excloent, naturalment, que no juguin la copa! No es veu que ningú es plantegi què és el que s’està fent malament perquè hi hagi tanta gent arreu de l’Estat que tengui tantes ganes de protestar. Si es fa un anunci a favor de les seleccions catalanes on hi apareixen fillets que prefereixen jugar sense camiseta abans que posar-se l’espanyola açò és motiu de prohibició, però si apareixen menors emmanillats en una campanya dels nacionalistes espanyols perquè els fills aprenen en la llengua d’aquest país a les escoles, no hi ha cap rebombori a l’Espanya profunda. Es poden continuar enganant ells mateixos creient que es fan masses concessions als “nacionalistes”, que així ens empenyen cap a la independència com a única opció viable.

La cirereta del pastís l’ha posat la nota de premsa de felicitació a les aficions de l’Athlètic i del Barça que ESAIT i Catalunya Acció han enviat als mitjans:

1. Felicitem les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.

2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.

3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.

Mentre la caverna mediàtica espanyola encara no havia pait l’èxit de la xiulada, la felicitació encara els deixa més descol·locats, poc acostumats com estan a accions contundents i d’aquestes dimensions. “No només no rectifiquen, sinó que treuen pit”, afirmen sorpresos que hi hagi catalans que no demanem perdó als espanyols. A més, en mostra d’agraiment el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, publicava ahir dissabte un article al diari Gara Ekerrik asko ESAIT; eskerrik asko Euskal Herria, que també podeu llegir traduit al català.

I per acabar-ho d’adobar tot, alguns anuncien que pretenen posar una querella criminal contra ESAIT i Catalunya Acció per ultratge contra la nació espanyola. No saben, pobres il·lusos, com deia en Lluri des del seu bloc el passat 14 d’abril en commemoració de la República catalana proclamada per Macià el 1931, que aquesta creença que tenen en una suposada única i gran nació espanyola que només està en la seva imaginació, en realitat, no ha existit mai, ni mai existirà.

Marcar l’agenda política catalana

2009-05-03T18:31:00.001+02:00

Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:

Dijous 16 abril

Santiago Espot (encara no us heu apuntat aquest nom?) presentava a l’Hotel comtes de Barcelona els seus Discursos a la Nació davant de prop de 300 persones, i que donaria el tret de sortida de Força Catalunya en presència de membres de tot l’espectre polític i social de l’independentisme.

L’acte va coincidir en el temps amb l’anunci de Carod-Rovira d’avalar Joan Puigcercós com a candidat d’ERC a les properes eleccions al Principat de forma prèvia a la conferència “L’Esquerra que decideix” de l’actual president dels republicans.

L’acte de Santiago Espot, ja el podeu veure a través del Canal de Catalunya Acció a Kyte TV, que inclou la presentació de l'editor Sr. Josep M. Vall, pròleg del Sr. José Maria Murià des de Mèxic (fill de l'insigne patriota Josep Maria Murià d'Estat Català), discurs del Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, i torn de respostes al públic, i finalment la interpretació del Cant de la Independència:

Dissabte 18 d’abril

Només dos dies després, el líder del corrent crític d’ERC Reagrupament, Joan Carretero, publicava el seu article Patriotisme i dignitat al diari AVUI. La seva proposta d’una “candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament” que ell creu que hauria de ser liderada pel seu propi partit, tot i reconèixer que aquesta no és l’estratègia de l’actual direcció, és interpretada pels mitjans com la proposta de crear un nou partit, tal com es pot veure en el recull de notícies que acompanyen l’article a la web de Reagrupament.cat.

La repercussió mediàtica de la notícia aixeca tal expectativa entre tots els independentistes que es senten orfes de representació amb els actuals partits que els comentaris favorables a la iniciativa en diaris digitals, fòrums i bitàcores es desborden. ERC demana explicacions a Carretero, però ell es nega a ser sotmès a un judici sumaríssim i al·lega que la seva proposta és molt clara, però en cap moment desmenteix la interpretació donada al seu article pels mitjans.

Entre els articles que en parlen en podem destacar “Histerisme calabrès” i “El noi de Puigcerdà i la Ndrangheta mediàtica”, d’en Josep Sort, que serien la crònica per avançat del que succeiria els dies següents amb en Joan Carretero.

Dimecres, 22 d’abril

Vicent Partal fa la primera menció de Força Catalunya en el seu mail obert, editorial de Vilaweb, a l’article Els anys que ens esperen, ni que sigui per subestimar el seu potencial: “La cua de palla de Carretero és que, si reclama la transversalitat, haurà de crear-la i això no és fàcil. I no té una estructura real, i això no s'improvisa. Pot agrupar al seu voltant iniciatives menors que han anat apareixent aquests darrers anys com el Partit Republicà Català o Força Catalunya, però amb això no en té pas prou, ni de bon tros. Carretero, en tot cas, pot sorprendre si sap jugar les seues cartes bé. Però li serà molt complicat”.

Divendres 24 d’abril

I precisament aquest potencial sí que el té en compte Mn. Josep Dalmau, primera personalitat coneguda que dóna suport públic al projecte de Catalunya Acció en el seu article Un nou partit independentista: “La majoria del poble ras no es deu a cap partit; vol veure com es pot servir a la nació per a alliberar-la de tantes pallisses, mentides públiques i mediocritats. Vol viure una gran aventura com la que provocà Francesc Macià. Ell féu una proposta NOVA. I heus aquí la novetat d’un partit independentista quan tot es somou dels seus fonaments per una crisi galopant. I es dóna el cas que en Joan Carretero està fent un discurs que, amb veu baixa i “des de dalt de la muntanya” diu ell, coincideix amb el d'en Santiago Espot, que commou i fascina”.

Dissabte 25 d’abril

Per la banda de Convergència, també hi ha personalitats cridades a fer un pas endavant en el procés d’independència. L’Enric Canela, promotor i impulsor de l’exitosa campanya dels Deumil a Brussel·les per l’Autodeterminació, insistia en les seves referències a la possibilitat d’apostar per alguna cosa nova a l’article L’Avi Siset: “si els partits polítics nacionals no adopten aquesta proposta programàtica [posar la independència de Catalunya com a punt fonamental], sentiré la imperiosa necessitat de treballar per donar suport o impulsar la creació d’una agrupació d’electors per constituir una candidatura transversal per a les eleccions al Parlament de Catalunya”. I encara en un comentari seu al mateix article “L’aliança contra el nacionalisme català és clara i jo no en seré còmplice per omissió. Preparem-nos per fer alguna cosa”.

A Dins la ratera, en Salvador Cardús fa una descripció de la situació de la partitocràcia catalana i de les dificultats que haurà d’afrontar una proposta nova: “Calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l’enorme risc personal de qui s’hi comprometés”. Cardús ja n’havia parlat de la ratera i de la possible sortida que s’albira en la seva opinió en una entrevista a l’avui: “La sensació d’atzucac a la política catalana, on govern i oposició semblen incapaços de sortir de la ratera on s’han ficat, fa pensar que una nova opció d’independentisme radical però socialment assenyada, podria connectar amb el malestar actual i arribar a tenir un espai electoral gens menyspreable a les properes eleccions”.

I al final del mateix dia, en Jaume Renyer era el primer en anunciar públicament que es donava de baixa d’ERC a través del seu bloc amb Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat: “Fa temps que vaig arribar a la convicció personal de que la direcció actual no té ni la voluntat ni la capacitat necessària per sostenir un conflicte polític i jurídic amb l'Estat espanyol orientat a exercir el dret d'autodeterminació (…) La continuïtat com a sector crític al si del partit és, o bé un propòsit guiat per la bonhomia infinita que caracteritza la majoria de militants republicans, o bé un gest a l'espera de veure's recompensat en una imminent recomposició de rols amb la majoria dominant. Personalment, veient que no hi ha marge per al diàleg, ans al contrari, la direcció té ganes de desprendre's de militants molestos, opto per deixar de militar a ERC. Crec que tard o d'hora, els dissidents de la línia majoritària no tindran altra opció que anar fent el mateix camí quan la seva consciència o les responsabilitats orgàniques i institucionals adquirides els ho permetin”.

Diumenge 26 d’abril

La sortida d’en Renyer és notícia a tota la premsa, Jaume Renyer deixa ERC i dóna suport a Carretero, diari (AVUI), o Jaume Renyer anuncia que abandona Esquerra (Vilaweb).

Dilluns 27 d’abril

Finalment, després de tenir coneixement de l’obertura d’un expedient i de la suspensió de militància per part de la direcció del seu partit, Joan Carretero abandona ERC i registra Reagrupament com a associació cultural.

L’estratègia de pressionar per canviar els actuals partits des de dins per part dels militants independentistes o des de fora amb plataformes, grups i associacions s’està començant a veure superada per la necessitat d’avançar i de no desaprofitar l’oportunitat històrica que es presenta de situar en el centre del debat polític el combat dialèctic entre els partidaris de la independència i els favorables a continuar al regne d’Espanya, amb el que açò representa. L’aposta de Catalunya Acció d’una nova formació política de caràcter transversal que superi la divisió entre esquerra i dreta per compartir l’objectiu comú d’assolir un Estat propi, condició prèvia per discutir sobre el model d’Estat i les polítiques que s’hi podran desenvolupar, ja s’està començant a guanyar el lloc que mereix després d’aquest passat mes d’abril. Opinions com la d’en Xavier Mir a La decisió, Escissió d’Esquerra o partit transversal? i Una candidatura (o partit, tant hi fa!) sense ideologia, evolucionen en aquest sentit: “si es crea una llista transversal, amb gent de diversos partits o de cap partit, no només tindran el meu suport sinó també la meva participació”.

Qui de moment continua volent canviar CDC des de dins és Alfons López Tena, que en el seu article Pujol i liquidar Catalunya es fa ressò de les paraules de l’expresident a El Singular Digital "Ells sempre ens han volgut liquidar, des del segle XVI, i ara tenen la sensació que ho poden fer. És feina nostra, un cop més, impedir-ho". A banda de la novetat que representa que en Pujol situï l’inici de l’opressió per esborrar-nos en el segle XVI i no en el XVIII com fins ara era habitual, la pregunta evident i que formula López Tena és la següent:

“President Pujol, quina opció viable proposeu per impedir que Espanya ens liquidi? Molts no en veiem d'altra que la independència. I vós?”.

Seguim sense resposta de l’expresident i, sincerament, ni l’esperam… Fins quan esperarà en López Tena? Està també el seu compte enrere particular posat en l’actitud que prengui el seu partit en el resultat del finançament, la sentència del TC o la ILP sobre l’autodeterminació?

La coordinació d’un acord de tots aquests efectius que comparteixen l’objectiu de la indepedendència per actuar conjuntament, amb una mateixa estratègia, i amb l’actitud ferma i decidida que caldrà per l’inevitable enfrontament institucional que comportarà, no serà una tasca fàcil. Però és el que demanden els potencials electors i el que requereix l’ocasió. Haurem de ser capaços, per tant, entre tots, d’estar a l’altura de les circumstàncies. L’hora de la victòria final s’acosta.

Kyte TV de Catalunya Acció

2009-05-01T13:58:00.000+02:00

Catalunya Acció estrena un nou canal de televisió per internet a través de Kyte TV – Catalunya Acció/Força Catalunya. Els primers vídeos que podeu veure corresponen al programa Catalunya Opina emès aquest passat dimecres dia 29 d'abril a Canal Català, amb motiu de les intervencions de Santiago Espot, que podeu visualitzar amb dos vídeos consecutius d’uns 30 minuts cada un. La segona part es pot veure prement sobre l’enllaç “next show” que apareix quan s’accedeix a la zona de la pantalla d’emissió amb el ratolí, o des de l’apartat “Shows” al marge superior dret. Podeu observar que en el format de Kyte TV s’hi inclou al costat del vídeo la zona de xat on s’hi poden deixar comentaris.

Tret de sortida de Força Catalunya

2009-04-17T20:15:00.000+02:00

Ahir, 16 d’abril al vespre a l’hotel Comtes de Barcelona, en el Gran saló ple de gom a gom amb 280 persones, i en el marc de la publicació del llibre del Sr. Santiago Espot “Discursos a la nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya”, es va fer la presentació pública del partit polític “Força Catalunya”, que neix amb la voluntat de ser el gresol de tots els patriotes catalans decidits a fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

Va obrir l’acte el Sr. Josep Maria Vall, editor del llibre, que va destacar la trajectòria de coherència personal i política del Sr. Espot en la seva insubornable defensa de la independència com única alternativa digna per a la nació catalana.

A continuació, i a través d’una videogravació, el Sr. Josep M. Murià, mexicà fill de l’exili, que ha prologat el llibre del Sr Espot, va posar l’èmfasi en la “voluntat de ser” inherent en el poble català, una “voluntat de ser” que ha de culminar inevitablement en la constitució del marc polític propi que garanteixi el “ser nacional” del poble català.

La intervenció del Sr. Espot mostrà la claredat i contundència del seu pensament, articulat en un discurs precís, ple de novetat tant en el contingut com en el to. Exposà amb concisió que per assolir la independència cal la coordinació d’una voluntat popular, que ja existeix en el poble català, i d’una praxi política que utilitzi la força parlamentària com a revulsiu de l’actual statu quo. Posà en evidència que d’aquests dos vectors, el què falla a Catalunya és la voluntat de l’actual classe política per restablir la llibertat i la plenitud de la nació catalana. Per això, digué, cal una profunda regeneració nacional i política que posi al capdavant de la nació homes i dones de caràcter que tinguin com a objectiu innegociable la independència del país. Va esmentar també diverses vegades “que Força Catalunya allargava la mà a tots els patriotes perquè se sumessin al projecte“.

Després d’un intens torn de paraules on el Sr Espot demostrà una gran capacitat de comunicació i de domini de la dialèctica, es tancà l’acte amb el Cant de la Independència, que ompli d’una emocionada tensió tots els assistents, i culminà un acte que de ben segur farà història.

Discursos a la Nació – De Catalunya Acció a Força Catalunya

2009-04-13T00:11:00.000+02:00

Catalunya Acció es complau en convidar-vos a l’acte de presentació del llibre

“DISCURSOS A LA NACIÓ”
(“DE CATALUNYA ACCIÓ A FORÇA CATALUNYA”)

escrit pel
Sr. Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció

Dijous 16 d’abril, a les 19.30 h
Hotel Comtes de Barcelona - Gran Saló
Passeig de Gràcia, 73-75 (cantonada Mallorca) - Barcelona
www.catalunyaaccio.org

L'acte de presentació del llibre serà retransmès en directe
per Ràdio Independència a partir de les 19h del 16 d'abril del 2009

ANUNCI PUBLICAT AL DIARI AVUI EL 9 D’ABRIL DE 2009:

TEXT DE LA CONTRAPORTADA DEL LLIBRE (ED. DUXELM) I FRAGMENTS DEL PRÒLEG DE JOSÉ M. MURIÀ (FOTO) DES DE MÈXIC:

Quina importància tenen els discursos? Són capaços d’esdevenir els artífexs d’un canvi decisiu? I d’una regeneració nacional? Poden definir un nou estil polític?

En les pàgines d’aquesta obra comprovareu que les grans línies d’una nova política han de marcar-se amb discursos compromesos i vibrants. Santiago Espot ha anat desgranant en les seves intervencions públiques arreu de la Nació, uns conceptes i unes idees que van més enllà dels tòpics i del pensament rutinari que massa sovint fem servir quan reflexionem sobre Catalunya. El seu objectiu és que els catalans adoptem unes actituds i una moral de victòria que ens permetin encarar, amb garanties d’èxit, el nostre procés de trencament amb Espanya i França.

“Aquest llibre que tenim a les mans és, no cal dir-ho, un document d’esperança. Totes aquestes conferències que va fer Santiago Espot i que ha dictat públicament a tants indrets de Catalunya, amb la passió de qui està plenament segur de la justícia i la possibilitat de la seva causa, però també amb el coneixement sòlid de la realitat que vivim i de les seves possibilitats, ja no és una escletxa la que ens obren, sinó un veritable finestral que no tan sols permet intuir el que ha de venir, sinó que també ens deixa sentir-ne ja la flaire i la fressa”.

L’autor ens demostra que les possibilitats de la independència de Catalunya depenen també de la capacitat oratòria dels seus promotors. Ha de ser amb la paraula que podrem crear un estat d’ànim col·lectiu en la nostra gent que faci desitjable, necessària i possible la creació del futur Estat català. Quan parlem d’aquests reptes, convé no oblidar mai allò que deia el gran polític txec Václav Havel: “La paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, la paraula té un poder més gran que deu divisions”. Aquests Discursos a la Nació han estat pronunciats amb la convicció de la veracitat d’aquesta sentència.

“En textos com aquests, la independència de Catalunya ja deixa de ser una idea intuïtiva, romàntica, subjectiva, ideal, etc., per oferir-se fins i tot com una solució concreta a problemes greus que ara per ara pateix la ciutadania catalana, i una porta que donarà pas a un futur econòmicament i socialrment molt millor. És a dir, la independència de Catalunya ha deixat de ser una noció de futur remot per convertir-se en una necessitat imperiosa del present: en una part integral de la realitat contemporània i, com si això no fos prou, ara resulta que una majoria creixent de catalans ja n’està plenament convençuda. Què més es vol?

Cal felicitar Santiago Espot pel que ha fet i el que farà; cal donar-li suport; cal fer nostres les seves intencions; cal deixar de banda les diferències; cal alimentar les esperances i, d’una vegada per totes, apropiar-nos del futur. Tots junts serem la nostra història!”

ENTREVISTA A EN SANTIAGO ESPOT PUBLICADA AL DIARI AVUI DISSABTE 11 D’ABRIL DE 2009:

L'entrevista

"El nou partit Força Catalunya és el preludi de la independència"

Santiago Espot. Empresari, director de vendes i president de Catalunya Acció

Lluís Martínez

Per què ha publicat aquesta recopilació dels seus discursos?

Perquè és una descripció de la trajectòria de Catalunya Acció des que va ser creada, el 2005, fins ara. I també és la carta de presentació de Força Catalunya, que ha de ser una nova formació política amb la vista posada en les eleccions catalanes del 2010.

Ha de ser? Encara no ho tenen decidit?

Dependrà de les circumstàncies, sobretot de les financeres, que puguem tirar endavant aquest projecte. Lluitar contra la maquinària electoral dels partits establerts és difícil sense el finançament adequat.

Però per què una nova força política?

Per oportunitat històrica. La situació política del país reclama una força independentista que, abans de res, defensi amb contundència i fermesa la dignitat d'aquest poble i els seus drets col·lectius i individuals.

Catalunya encara ha de fer pedagogia perquè Espanya l'entengui?

No. Això de la pedagogia neix del catalanisme polític, fa un centenar d'anys. És un intent de convivència harmònica, civilitzada i pacífica amb Espanya a canvi que ens respecti la nostra personalitat nacional. Però després d'un segle de pedagogia, l'únic que hem rebut a canvi són continuats intents d'anihilació. Per tant, la independència és la solució més assenyada.

Quin balanç fa de la relació amb Espanya?

Econòmicament patim un espoli de 20.000 milions d'euros anuals. Culturalment i lingüísticament, el català està en retrocés o ha desaparegut gairebé en alguns llocs dels Països Catalans. Socialment, per culpa del mateix espoli, les diferències entre la nostra gent augmenten. És trist veure catalans anant a les cases de caritat a demanar menjar.

Quina sortida hi veu?

Només n'hi ha dues: o la dissolució de Catalunya dins d'Espanya o aplicar el sentit comú i, d'acord amb els temps que corren, anar cap a la formació d'un Estat propi. La història molt recent d'Europa demostra que això és factible i viable sempre que hi hagi la ferma determinació del poble i una moral de victòria. I, sobretot, una classe política disposada a suportar l'esforç que implica encarar-se a l'Estat espanyol amb un conflicte institucional i polític.

Per què Espanya no entén Catalunya?

Castella i la seva extensió, Espanya, no entén la diferència. No la tolera. Ho ha demostrat històricament. Només entén la seva realitat, sense matisos. Per això mai ha aportat res a la història de la democràcia: cap idea, cap prohom... Al contrari de Catalunya, per cert.

Catalunya perd pistonada, com demostren els últims informes econòmics...

Els números són els que són. L'espoli perjudica tots els àmbits: tenim greus dèficits en transports, sanitat i educació... També perdem competitivitat. Les xifres es coneixen des de fa poc, però s'arrosseguen des de fa més de vint anys. La classe política catalana mai les va destapar. Probablement perquè l'espoli no afecta els seus sous. Però l'empresari veu com els seus productes i serveis s'encareixen. Perdem competitivitat no ja amb Holanda i Dinamarca, sinó amb Extremadura. I amb els nostres diners!

Veu possible una Catalunya independent?

Naturalment. Jo sóc partidari d'aquella frase de Josep Maria Batista i Roca: "La independència de Catalunya vindrà malgrat els catalans". Crec fermament en el geni nacional d'aquest poble i que el sentit comú li farà veure que la seva supervivència material, cultural i col·lectiva passa per la creació d'un Estat propi.

El veig molt convençut!

Perquè els canvis són molt ràpids. ¿Qui havia de dir el 1991 que tindríem un mapa d'Europa com el d'ara? Ja hi ha un 35 per cent de catalans favorables a la independència. Ens manca que això es concreti amb una nova força política. Això ha de ser així perquè a les forces representades al Parlament les perd la seva visió de curta volada. La gent, i parlo també dels centenars de milers d'electors que s'abstenen, reclama cada cop més aquesta nova força.

Què espera Força Catalunya si arriba al Parlament?

Una convulsió en el panorama polític. Només una nova força pot situar la política catalana en el binomi d'unionisme i independentisme, que és el preludi de la independència. La independència s'assoleix després del combat dialèctic i polític entre dos fronts: el del sí i el del no. Qui guanyarà? El que tingui més capacitat, més talent, mes audàcia i més intel·ligència. I estic convençut que serem els partidaris del sí.

Espanya toleraria una Catalunya independent?

No. Però la Unió Soviètica tampoc tolerava la independència de les Repúbliques bàltiques, ni Sèrbia la de l'Eslovènia, ni Espanya la de Cuba. Ja sabem que no la tolerarà.

I què s'haurà de fer, doncs?

Dur a terme una estratègia que nosaltres ja tenim ben estudiada per neutralitzar tots els intents d'Espanya per avortar el procés. Ara som a la graella de sortida. Les aliances internacionals són un factor cabdal. I el reconeixement que compta avui dia al món és el dels Estats Units.

Ràdio Independència, la ràdio de la victòria

2009-03-14T16:01:00.000+01:00

Durant tot el dia d'avui dissabte i fins demà diumenge a les 20h, Ràdio Independència "La ràdio de la victòria", la nova ràdio per internet de Catalunya Acció, emetrà en continu en fase de proves diverses conferències i entrevistes gravades.
Esteu convidats a connectar-vos i a escoltar-la. Us mantindrem informats de properes emissions.

COM CONNECTAR-SE
Per a escoltar les emissions de Ràdio Independència heu de clicar en aquesta adreça
http://82.223.160.236/catalunyaaccio
(Fora del període d’emissió, per més que cliqueu no us hi podreu connectar.)

Bé, si cliqueu sobre l’adreça anterior, us podeu trobar les següents situacions segons els programes que utilitzeu en el vostre ordinador:

Cliqueu sobre l’adreça, se us obre el Windows Media Player (és el software de Microsoft per a escoltar música) i escolteu Ràdio Independència. Tan senzill com això. Això és el que li pasarà a la majoria de gent si utilitza el software de Microsoft (el navegador Internet Explorer i el Windows Media Player) ja que teòricament els dos programes estaran integrats.
Si feu servir aquests dos programes i al clicar sobre l’adreça de Ràdio Independència no podeu connectar-vos i escoltar-la, aleshores feu el següent:
1. Obriu el programa Windows Media Player. També és conegut com a Reproductor de Windows Media que segur que el tindreu en el vostre ordinador.
2. Aneu a la barra del menú del Windows Media Player i cliqueu les opcions Archivo, Abrir dirección URL, i aleshores a la finestra que se us obrirà hi poseu la direcció de Ràdio Independència (http://82.223.160.236/catalunyaaccio), feu INTRO i aleshores us connectareu a la ràdio i ja la podreu escoltar.
Si feu servir d’altres programes que no siguin els dos de Microsoft i no podeu accedir a la ràdio, sempre podeu obrir el Windows Media Player i fer el mateix que us hem indicat en el punt 2 anterior.

HORARI DE PROVES

Per tal que pugueu comprovar si podeu escoltar Ràdio Independència des del vostre ordinador, emetrem gravacions durant tot el dissabte i el diumenge fins a les 20h.

Anem a Brussel·les a mostrar el nostre futur

2009-03-04T07:21:00.001+01:00

Avui, a Catalunya hi ha una nova esperança!

El camí del nostre reeiximent com a Poble ja està encetat. Hi ha uns catalans, unes dones i homes de totes les edats i condicions socials, patriotes que estimen Catalunya per sobre de tot en la cosa pública, que defensen la nostra pàtria i treballen per l'assoliment d'un nou estat català que garanteixi el nostre futur en tots els àmbits: Identitari, lingüístic, cultural, esportiu, polític, econòmic, internacional...

Catalunya Acció és l'Organització Política dels patriotes del nostre Poble, la unió de tots ells, el projecte que ha de possibilitar pensar i fer-ho tot en favor de la catalanitat pràctica i viscuda, l'èxèrcit polític i civil que doni força al nostre Poble per afrontar amb èxit aquesta escomesa que gràcies a tots vosaltres segur que guanyarem.

Des de la Proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, a Catalunya mai s'havia vist res igual:

Mai s'han vist anuncis com el que avui ha estat publicat al Diari Avui. Mai s'havia vist i s'ha vist, un llenguatge semblant, una estratègia ferma i lúcida, una disposicó innegociable a la defensa dels drets inalienables de la Pàtria Catalana, i tot això des de l'aparició en l'escena catalana de Catalunya Acció -Projecte liderat per Santiago Espot, que n'és el seu fundador i President Executiu-.

I no és flor d'un dia, perquè ja en van sis d'aquests macro anuncis en favor de la Nació!

I no és un malversament de fons, perquè els honorables i encertats patriotes que ja confien, treballen i donen suport a aquest seriós projecte alliberador ho fan també amb el que anomenem patrotisme de butxaca: aporten diners al Fons per a la Independència, perquè a Catalunya la Independència ens la pagarem nosaltres, com ho feren els jueus a Israel.

Cert, els diners d'aquest fons no serveixen per altra cosa que per a fer estat i per a fer llibertat, no es fan servir per a res més! i això els independentistes de veritat ho han de saber i ho saben, amb els seus diners s'han pagat tots aquests anuncis i moltes altres accions que certifiquen i donen gran credibilitat al nom de Catalunya "ACCIÓ". Què seria Catalunya Acció sense múltiples ACCIONS ENCERTADES i orientades absolutament a la consecució de la nostra Independència.

En les darreres eleccions dels Estats Units d'Amèrica, un dels millors aliats que pot tenir Catalunya, amb qui compartim un extraordinari i absolut respecte per la llibertat i per la independència. "FREEDOM and INDEPENDENCE", en aquelles eleccions varem poder constatar com l'Obama i els seus opositors feien servir els anuncis a la premsa com a veritables eines electorals i de canvi i regeneració política. Catalunya Acció és una Organització Política molt avançada, com sempre ho hem estat els catalans, una organització que sap perfectament que cal orientar totes les "DIVISONS" catalanes en un sol objectiu, l'assoliment de l'eina que tots els pobles fan servir per protegir-se dels enemics aliens: L'ESTAT.

Des de la Proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, a Catalunya mai s'havia vist res igual ...
Avui, a Catalunya hi ha una nova esperança!
Visqui tot Catalunya!
Visqui el proper i futur Estat Català!

Salvador Molins
President del BIC, membre de Som 10 Milions i Conseller de Catalunya Acció

Discurs d'obertura de la conferència de Catalunya Acció a Figueres

2009-02-13T20:36:00.000+01:00

Molt bona tarda a tothom, senyores i senyors,

En nom de Catalunya Acció em complau donar-los la més sincera benvinguda a aquest acte, a aquesta conferència que jo, com a membre de Catalunya Acció de l’Alt Empordà, tinc l’honor de presentar-los.

M’agradaria obrir l’acte d’avui plantejant-los el següent: s’han preguntat mai per què avui, al 2009, Catalunya encara no és un estat independent?

A hores d’ara, a ningú se li escapa que el país està travessant una situació difícil, molt difícil. Jo m’estimo més –per descriure amb exactitud la situació actual- parlar d’emergència nacional. Aquesta, aquesta és exactament la definició del moment en què es troba avui Catalunya: emergència nacional.

Interioritzem ràpid aquest concepte, perquè totes les accions que iniciem des d’ara mateix aniran condicionades al fet que haguem comprès o no la magnitud de la situació que tenim al davant.

El balanç dels últims trenta anys no pot ser més desolador. Hem posat al capdavant del país una gent més capficada a resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya i França, quan el que calia era resoldre l’encaix de Catalunya a Europa i al món. El resultat d’aquest camí totalment equivocat en els últims trenta anys (inclosos els actuals) vostès el coneixen perfectament: una espoliació fiscal que ningú ha aturat; una substitució lingüística totalment fora de control; ferrocarrils, aeroports, xarxa elèctrica, col·lapse del sistema sanitari, ofec permanent a les nostres empreses, una cultura catalana que ha de malviure en la indigència més absoluta al seu propi país, etc. Bé, aquesta és l’herència que ens deixen els dirigents que han portat aquest país en els últims trenta anys: una situació d’autèntic tracte colonial.

Té raó el senyor Josep Castany, director general de Catalunya Acció, quan ens recorda que el país ens falla per dalt. Oi que se n’adonen ara per què avui, al 2009, Catalunya encara no és un estat independent?

Sabem, doncs, el diagnòstic de la situació. Sabem que la situació d’emergència nacional en què ens trobem ens exigeix la responsabilitat de no tornar a apostar per camins equivocats que poden portar definitivament Catalunya a un punt de no retorn. I és precisament per tot això, que l’acte que Catalunya Acció avui els presenta aquí a Figueres, exposa, clar i català, quina ha de ser l’actitud i l’estratègia que hem d’iniciar per trencar per sempre més amb Espanya i França.

Albert Ubach
Figueres, 12 de febrer del 2009

Acte: Conferència de Catalunya Acció a Sant Cugat del Vallès

2009-02-12T20:45:00.000+01:00

El passat 9 de febrer, Catalunya Acció va organitzar un acte a Sant Cugat del Vallés a l'Espai gastronòmic i cultural Terra Dolça. L'acte va comptar amb la col·laboració de la Seu Territorial d'Òmnium Sant Cugat, la Delegació local dels 10Mil a Brusel·les per l'Autodeterminació i el nucli local de la Plataforma pel Dret a Decidir. L'acte fou presentat pel Sr. Joan Contijoch (a la dreta de la foto), i el Sr. Santiago Espot (a l'esquerra de la foto), President Executiu de Catalunya Acció, va desenvolupar la conferència "Com encarar la independència".

Els assistents van seguir amb molt d'interès la conferència a càrrec del Sr. Santiago Espot, on d'ell se'n van despendre elements, idees i problemàtiques claus per encarar amb èxit l'assoliment d'un estat propi per a la nació catalana. Entre d'altres qüestions, el Sr. Santiago Espot, ha explicat que hi ha uns dos milions de vots independentistes que es troben diluïts en partits polítics tradicionals que no tenen com a prioritat assolir un estat propi. I ha remarcat que el país ens falla per dalt, i per aquest motiu, cal substituir la classe política actual urgentment, emplaçant a la creació d'una gran coalició independentista o front patriòtic que marqui l'agenda política i nacional d'aquest país en un futur immediat.

Un cop acabada la conferència, les més de seixanta persones que omplien la sala han participat d'un torn de preguntes on el Sr. Santiago Espot ha pogut aclarir i explicar qualsevol dubte o qüestió que plantejaven els assistents, creant en molts casos, enriquidors debats i propostes de com encarar el procés de secessió política que s'aproxima al nostre país amb èxit.
Video - Entrevista al Sr. Santiago Espot del diari electrònic cugat.cat
Notícia de l'acte del diari electrònic cugat.cat

Discurs de Catalunya Acció a la Conferència de Debat Independentista

2009-02-10T20:08:00.001+01:00

CONFERÈNCIA DE DEBAT INDEPENDENTISTA

Barcelona, 7 de febrer del 2009
Discurs realitzat per: Josep Castany, Director General de Catalunya Acció

En Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, no pot ser avui aquí. Com a Director General de Catalunya Acció, em complau i m’honora la responsabilitat de substituir-lo en aquest acte.

Estic segur que tots els que som aquí tenim la convicció que només la independència pot salvar la nació catalana de la profunda decadència en la que està immersa. Hem arribat a una cruïlla històrica on s’ha constatat que l’intent d’encaixar Catalunya dins d’Espanya i, alhora, salvaguardar la nostra identitat i dignitat nacionals és impossible, bé sigui mitjançant l’ajupit regionalisme d’en Jordi Pujol i del seu deixeble l’Artur Mas, el pueril federalisme asimètric d’en Maragall o la imprudència temerària d’en Carod-Puigcercós d’haver pensat, i haver-s’ho cregut, que pot existir una Espanya plurinacional. No feia falta ser gaire sagaç per a adonar-se que la idea d’Espanya, que no és altra que la d’una idea imperial assimiladora des de fa segles, fa inviable una Catalunya nacionalment plena i la condemna invevitablement a la desaparició com a nació. La idea d’Espanya, senzillament, nega Catalunya.

L’espoliació fiscal que patim i que no té aturador, la pèrdua d’ús de la nostra llengua, el desconeixement de la pròpia història, la miserable situació i manca d’infraestructures i serveis o les pobres pensions dels nostres jubilats no són més que la collita de 30 anys de les estratègies de país errònies d’uns líders polítics molt concrets. No ha fracassat l’autonomisme en genèric. Han fracassat uns homes i les seves estratègies polítiques encaixistes. Han fracassat uns líders polítics que van posar el rumb dels seus vaixells cap a Espanya i que encara no l’han modificat ni un milímetre. El miratge de l’encaix a Espanya, la Catalunya de cartrópedra que s’havia construït, ha caigut. Que ningú es sorprengui de per què som on som com a país, de per què es respira tan desànim i decepció entre els catalans. Per això, en el diagnòstic que fem des de Catalunya Acció de quines són les causes de la situació actual de la nostra nació, un dels factors més importants és que “el país ens falla per dalt”. La nostra classe política ha fet fallida en la defensa dels interessos nacionals i econòmics dels catalans.

Els nostres líders polítics, ni els del govern ni els de l’oposició, tenen la voluntat de corregir el rumb dels seus vaixells, i mentre no corregim l’estratègia de país i el nord de la nostra política sigui la consecució d’un Estat Català l’abans possible seguirem anant pel pedregar fins a esdevenir una trista i pobra regió espanyola.

Davant del col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, els nostres polítics no sabran què fer, no sabran com resoldre aquest cul de sac. Però coneixent-los com els coneixem, el que sí sabran fer molt bé és eludir la seva responsabilitat i passar la pilota al poble. Uns diuen que si caldrà fer un nou referèndum sobre l'Estatut, els altres que si caldrà treure la gent al carrer. Tot menys actuar com a autèntics líders polítics que encaren les situacions difícils i complexes, és a dir, iniciar el procés de trencament amb Espanya redactant la Constitució del futur Estat Català.

La veritat és que darrera de les actituds d’aquests partits només existeix l’afany electoral de guanyar vots. Són ells els qui, arribat el dia d’unes eleccions, passen el rasclet dels vots. Si cal cercar vots regionalistes tenen un senyor molt ben vist a Madrid, i si calen vots independentistes sempre poden dir que uns dels seus va signar un dia un manifest o va escriure un llibre on es demanava un Estat català.

I aquesta és la gran tragèdia de la Catalunya actual: que les classes dirigents no són portadores de la consciència i esperit alliberadors que la nostra gent reclama. Accepten amb una irresponsabilitat esborronadora la submissió de la nostra pàtria a la metròpolis i manipulen en molts casos els sentiments sagrats que hi ha implícits en el concepte d’independència per a guanyar escons que no es tradueixen mai en dignitat nacional.

Espanya és el nostre enemic, però hem de tenir ben clar si volem avançar que qui frena actualment l’avenç del nostre país cap a la independència són les cúpules dels actuals partits polítics. La independència, ni la volen ni se la creuen, per tant deixem de ser condescendents amb ells. I en lloc d’intentar pressionar-los des de la societat civil, que no servirà de res com ja s’ha vist, o intentar canviar-los des de dins, que ja s’ha demostrat impossible en els darrers congressos, concentrem les nostres energies en allò que realment els preocupa: perdre les seves poltrones. I això només ho pot amenaçar la creació d’una nova força política, amb trets profundaments regeneradors, tant des d’un punt de vista nacional com democràtic, que faci de gresol de tots els patriotes que volen fer de l’independentisme una força electoral que utilitzi el poder institucional com a força motora del procés de constitució de l’Estat català.

A les properes eleccions autonòmiques, pels factors que hi confluiran, tenim una oportunitat històrica per a fer el salt cap a la nostra independència. Comportem-nos, doncs, com a patriotes. I recordem que els catalans som un poble vencedor, perquè si no, ara, ja no seríem catalans.

Discurs en format pdf

Cap a la independència…com?

2009-02-08T03:42:00.000+01:00

Ahir, dissabte 7 de febrer, assistí a la Conferència de Debat Independentista, convocada per més de 30 entitats catalanistes, totes respectables i dignes de grans elogis.

El crit unànim fou la necessitat ineludible d'unitat, cosa que és clara, ja que 34 organitzacions, cadascuna remant per separat en la seva barqueta particular, en comptes d'avarar un "Destroyer", corren el risc de:

No arribar a cap port
Ser delmades per la flota enemiga

No glossaré totes les ponències, i a la clausura, a part de les aportacions de diverses de les entitats convocants, essent potser la més brillant i contundent la d'en Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, parlaren l'escriptora i periodista, d'origen argentí però catalana d'adopció, Patrícia Gabancho, i el notari i exmembre del Consejo General del Poder Judicial, nascut a Castelló, Alfons López Tena.

Na Gabancho fou càlida i ocurrent en la seva defensa de la independència, i en Tena, sempre brillant i ben documentat, féu una aportació clara i decisiva a la imperiosa necessitat de la independència i la consecució d'un Estat Català. Gairebé dient: o ara o mai.

Però ambdós defensaren una tesi indefensable: afirmaren que la creació, ara i aquí, d'un nou partit independentista, seria un error, una pèrdua de temps, una acció inútil, un brindis al sol.

Però és clar, poc abans en Fonollosa, ex-conseller nacional de Convergència, que defensa que la lluita per la independència no pot fer-se contra Convergència, cosa en la qual coincideixo, i que ha de fer-se des de dins de la pròpia Convergència, principal partit catalanista però al qual caldria canviar l'actual cúpula directiva, confessà que ell ja ho havia intentat i que fou apartat. Fou defenestrat i ara lidera una tendència minoritària, sense cap influència.

I na Ruth Carandell, també confessà que ella i el seu grup ho havien intentat dins d'Esquerra Republicana de Catalunya i que les seves tesis havien estat derrotades a l'última assemblea. I que el seu grup havia esta escombrat de la direcció, igual que l'exconseller Joan Carretero, que ja s'ha donat per vençut.

Llavors, com pots dir, benvolgut López Tena, que cal lluitar des dels actuals partits ja establerts (i tots ells acomodats a ses poltrones i a llur miserable minipoder local o regional, de vol gallinaci). No serà que, tu també, el que cerques és el paraigua de Convergència, a la qual prestes la teva aportació de pàtina sobiranista perquè vagin tirant?

Afortunadament la cloenda la pronuncià un vibrant Agustí Soler, historiador, exregidor per Esquerra Republicana de Catalunya i actualment President del Partit Republicà Català. Féu un brillant plantejament històric de l'independentisme, lloà les paraules d'en López Tena i de na Ruth Carandell però, contràriament a aquests i en plena sintonia amb el meu propi pensament, deixà clar que ell sí que veia necessària l'aparició d'una nova força política il·lusionadora que sacsegi les estancades aigües dels partits assentats, envellits o conformistes.

I aquesta necessària labor pot ser l'aportació de Catalunya Acció!
Endavant Almogàvers i Visca Catalunya i l'Estat Català!

Eduard Rohaut
Membre de Catalunya Acció

Conferència de premsa sobre la Declaració per una Nova Constitució Catalana

2008-12-04T17:43:00.000+01:00

Diversos respresentants de les entitats Catalònia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català per l'autodeterminació), Fed. Nacional d'Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d'entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d'altres van presentar ahir en roda de premsa la Declaració per una nova Constitució Catalana, com a resposta a l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d'un Estat propi.

Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, explicà que aquesta declaració "ha estat elaborada pel conjunt d'entitats que ja el passat 11 de setembre, liderades per Sobirania i Progrés, van encapçalar la manifestació per la Diada sota el lema "Som una nació. Volem Estat propi".

En coherència amb aquest lema, un Estat necessita una constitució, per això aquestes entitats fem un pas més i en la declaració recordem que Catalunya fa segles que ha tingut constitucions, la darrera la Constitució de 1928 de L'Havana (Cuba) de la qual enguany es commemora el 80è aniversari i finalment reivindiquem la necessitat de renovar el compromís amb l'esperit i els objectius que van motivar aquella constitució."

Roser Gaitano, de Sobirania i Progrés va informar que la lectura de la Declaració tindrà lloc el divendres 5 de desembre, a les 19 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Les entitats i personalitats que vulguin donar-hi suport però no puguin ser presents a la concentració, poden fer-ho donant lectura de la Declaració en les activitats o els actes que tinguin programats pels volts del 6 de desembre.

Xavier Mir, de la Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme va fer la lectura de la Declaració.

Finalment Aureli Argemí, del CIEMEN, va donar lectura a les entitats inicials que impulsen aquesta declaració i va fer una crida a tota la societat civil, entitats i personalitats a ahderir-se a la Declaració per una nova Constitució Catalana i assistir a la concentració del dia 5.

DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA"

2008-12-03T11:18:00.000+01:00

Benvolguts, benvolgudes compatriotes:

Avançant-se al col·lapse institucional i de finançament que es produirà els propers mesos a Catalunya com a conseqüència de la darrera etapa del ja fracassat procés estatutari, que no és més que el fracàs del darrer intent forassenyat i políticament infantil d’encaixar Catalunya a Espanya que es va iniciar fa uns trenta anys, diverses entitats del país, entre elles Catalunya Acció, amb la responsabilitat de començar a dibuixar el futur de la nostra Nació, convoquen els catalans el proper divendres 5 de desembre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19h a una CONCENTRACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA". Durant la concentració es llegirà la DECLARACIÓ "PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA" que sortirà publicada el dimecres 3 de desembre al diari Avui.

El dissabte 6 de desembre a les 18h a la Sala d’actes del Casal d’Europa de Berga, Catalunya Acció organitza l’acte “Per una nova Constitució Catalana” que comptarà amb dos conferenciants. En primer lloc el Sr. Jaume Renyer, militant d’ERC, membre del corrent crític Reagrupament Independentista i President del FOCDA (Fòrum Català per l’Autodeterminació). En segon lloc intervindrà el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

Recomanem el següent llibre: “La Constitució catalana de l’Havana” per Joan M. Ferran Oliva de l’editorial Pagès Editors. És un llibre molt pedagògic, ben estructurat, de lectura senzilla i que qualsevol català que vulgui comprendre mínimament el futur proper que se’ns acosta ha d’haver llegit.

Us esperem a tots a la plaça Sant Jaume.
La victòria és nostra.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Catalunya, 3 de desembre del 2008

Anunci publicat al diari Avui (3 de desembre del 2008)
Declaració "Per una nova Constitució Catalana" (pdf)

Presència de Catalunya Acció a la manifestació independentista de Perpinyà (Catalunya del Nord)

2008-11-15T19:49:00.004+01:00

El passat 8 de novembre de 2008, Catalunya Acció va participar a la manifestació de cloenda del Correllengua d'enguany a Perpinyà (Catalunya del Nord), coincidint com cada any amb l'aniversari del fatídic Tractat dels Pirineus. Un destacament important de membres de Catalunya Acció va ser-hi present exhibint les seves pancartes, consignes, etc. I lògicament, van participar amb les més de dues mil persones que van sortir als carrers de la capital del Rosselló per exigir la independència de tota la nació catalana.

La manifestació ha començat a les quatre de la tarda a la plaça Catalunya i ha continuat pels carrers cèntrics de la ciutat, enmig d'un ambient festiu i amenitzat pels tambors i les actuacions de castellers i bastoners. Entre els missatges inclosos a les pancartes hi havia la que encapçalava la manifestació, 'Esborrem el tractat dels Pirineus', signat per les monarquies francesa i espanyola el 7 de novembre de 1659 i que va significar la fractura territorial de la nació i el començament de l'assimilació francesa de Catalunya Nord. Els manifestants, a més, han exigit i reclamat l'oficialitat de la llengua catalana, ara mateix, víctima del genocidi lingüístic i cultural per part de l'estat francès.

Comunicat: Catalunya Acció dóna suport i s'adhereix a la Campanya per a la Restitució de les Senyeres al Saló de Cent

2008-11-10T11:27:00.007+01:00

Catalunya Acció felicita i mostra tot el seu suport a la campanya ciutadana que exigeix la restitució dels domassos del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta Campanya per la Restitució de les Senyeres del Saló de Cent, ha elaborat un manifest ciutadà amb la intenció de rebre les màximes adhesions possibles, i de moment ja hi ha més de 1.000 persones adherides així com una trentena d'entitats.

Catalunya Acció com a entitat adherida al manifest, dóna suport sense complexos a aquesta iniciativa popular i exigeix la restitució immediata dels domassos del Saló de Cent.

Catalunya Acció vol denunciar amb aquest comunicat la reiteració dels lacais del PSOE a Barcelona, d'amagar i negar qualsevol catalanitat de la capital de la nostra nació. Ja des del passat equip de govern municipal encapçalat per l'anterior alcalde Joan Clos (d'infausta memòria), i per l'actual govern de l'actual alcalde espanyolista Jordi Hereu, els renegats i patètics socialistes barcelonins, volen provincialitzar el nostre Cap i Casal, desplaçant la nostra capital a una simple destinació de turisme de borratxera i oci barat. L'espanyolització de la ciutat de Barcelona està en la ment i el pla d'acció d'aquests lacais del PSOE que volen una Barcelona provinciana, una més d'Espanya al servei de Madrid, i no pararan mentre siguin al capdavant del consistori municipal.

Recentment, l'afer dels domassos del Saló de Cent ha provocat una resposta ciutadana, però cal no oblidar afers com la restitució de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, el domini .bcn en detriment del domini nacional .cat, el desplaçament de la Fira del Llibre en català a Sant Cugat, el pregons en castellà per les Festes de la Mercè, la negació d'enarbolar l'estelada pel seu centenari el passat onze de setembre, etc...

Sembla doncs, que l'alcalde Hereu i els regidors que li donen suport, pretenen negar tot allò que faci olor de catalanitat, volen imposar una Barcelona multicultural sense identitat pròpia, però això sí, multicultural però sempre en castellà. Un procès d'espanyolitació iniciat amb Maragall (recordeu l'afer de la bandera), Clos, Hereu, i darrere les bambolines energúmens com Joan Ferran i Carles Martí, tot comptant amb el miserable suport de partits com ICV i abans d'ERC i el silenci covard d'una oposició dita nacionalista de CiU, han portat a Barcelona a una situació de desnacionalització sense precedents, deixant d'ésser el referent nacional del país com en temps pretèrits.

Catalunya Acció pretén que aquesta Campanya, suigui l'inici d'una nova etapa on els barcelonins i tots els catalans comencem a veure la gravetat de la situació en què els lacais del PSOE han convertit el nostre Cap i Casal, bressol de llibertat, catalanitat i orgull nacional.

Catalunya Acció
10 de novembre del 2008

Acte: És l'hora de la independència

2008-11-10T05:37:00.001+01:00

Èxit total. Multitud de patriotes desitjosos de la Independència i molts d'ells ja compromesos en el seu assoliment han escoltat les magnifiques exposicions dels dos oradors. Bona participació en els precs i les preguntes. S'hi han sentit i s'hi han exposat totes les inquietuds, patiments i respostes del futur proper de l'independentisme actual, l'independentisme sense adjectius rebaixadors.

El Sr. Joan Fonollosa i el Sr. Santiago Espot han compartit en un gran tant per cent l'anàlisi de la situació actual i les oportunitats i maneres de caminar decididament cap a la creació del nou i futur proper Estat propi de Catalunya. El camí a fer és costerut però la determinació a fer-lo és decidida i clara. "La Independència és i ha d'ésser un fet polític", i com a fet polític s'ha de dirimir. Per això ens cal un projecte polític que des de dins el Parlament català porti el nostre país a plantejar-se amb fermesa l'única qüestió vàlida: Independència o subjugació!

Molts patriotes catalans temen el que pot passar el 2010 si els partits d'obediència exclusivament catalana no sumen majoria i molts d'aquests patriotes de bona fe no entreveuen que CiU i ERC abans d'unir-se pel bé de Catalunya preferiran pactar amb els socialistes d'obediència espanyola.

Els independentistes innegociables de Catalunya Acció sabem prou bé que si no edifiquem una nova força política amb l'exclusiu objectiu de la nostra independència i del nostre propi estat no hi haurà ningú que en l'àmbit polític ho faci, entre altres coses perquè les cúpules d'ERC i de CiU així ja ho han expressat després dels seus respectius congressos.

Dos handicaps haurem de vèncer: primer la premsa catalana que fa vores a l'independentisme i riu totes les gràcies dels dependentistes, i segon la necessitat de diners per a pagar-nos la independència, que com resulta evident no es podrà pagar per la via de subvencions bancàries ni estatals espanyoles. Si ens haguéssim de refiar de les entitats bancàries pseudo espanyoles o de l'estat enemic el procés naixeria mort abans d'hora. "És l'hora de la Independència" i estem disposats a dedicar-hi l'esforç necessari, el sacrifici que comporta una tasca d'aquesta envergadura.

Salvador Molins
Conseller de Catalunya Acció

Comunicat: Catalunya Acció dóna l'enhorabona al senador Obama per l'assoliment de la Presidència dels EUA

2008-11-07T03:21:00.008+01:00

Catalunya Acció felicita al poble nordamericà per la qualitat democràtica de tot el procés electoral finalitzat ahir amb la brillant elecció del senador demòcrata Barack Obama com a nou futur president de la seva nació.

Els dos principals aspirants han demostrat ser fidels als valors que han inspirat sempre la democràcia nordamericana des de el seu naixement. Cal destacar l’elegància del candidat republicà John McCain quan, en plena campanya electoral, va aturar radicalment i en públic les insídies dels seus propis seguidors contra el seu rival demòcrata. Sense oblidar l’emotiu discurs pronunciat desprès de la seva derrota on, textualment, va dir als seus votants que “ara, el senador Obama, és el vostre líder!”. Amb aquestes paraules ha demostrat una vegada més que la grandesa d’una nació no es deu a la força del seus exèrcits, sinó a la grandesa d’homes com ell.

Respecte a Obama, volem recordar que ara fa dos anys i mig, el columnista de la revista Time, Joe Klein, escrivia que la decadència de les institucions democràtiques als EE.UU i la caiguda de l’interés per la política en aquell país es devia fonamentalment a la manca d’eloqüència dels homes públics. Es veu que els nordamericans no deuen ser tan passarells i tan incultes com massa sovint ens els volen presentar molts mitjans de comunicació de casa nostra i han començat a posar-hi remei. Així, han triat aclaparadorament un home del qual tothom en destaca la seva gran capacitat oratòria. La victòria de Barack Obama ha estat la victòria de la paraula i ha fet realitat una vegada més aquells mots del gran polític txec que fou Václav Havel: “La paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, la paraula té un poder més gran que deu divisions”.

Avui, a Catalunya, tothom lloa les grans capacitats del que serà nou president de la primera potència mundial. Ara és fàcil i no representa cap compromís. Però hem de dir que fa més d’un any, de les facultats del senador d’Illinois, quan era gairebé un desconegut entre nosaltres, pocs en van parlar tret de Catalunya Acció. Així, el 28 de setembre del 2007, en un article intitulat “Barack Obama” publicat als setmanaris “El Vallenc” i “La Nova Conca” així com en la web de Catalunya Acció, el nostre President Executiu, el Sr. Santiago Espot, ja va pronosticar les grans possibilitats d’aquest dirigent polític que ara ocuparà la Casa Blanca.

Ens congratulem, doncs, que el poble nordamericà hagi iniciat una nova etapa que els haurà de portar a resoldre els grans reptes que avui preocupen la seva nació. Estem convençuts que encararan amb fermesa i determinació les seves il.lusions i esperançes. Endavant i enhorabona, Senador Obama !

Catalunya Acció
7 de novembre del 2008

Acte: Conferència de Catalunya Acció a Vic (Osona)

2008-11-06T10:53:00.002+01:00

El passat 6 de novembre, Catalunya Acció va organitzar un acte a Vic (Osona) a la Sala d'Actes de la Central. L'acte fou presentat pel Sr. Miquel Saborit (a l'esquerra de la foto), membre de Catalunya Acció d'Osona, i el Sr. Santiago Espot (a la dreta de la foto), President Executiu de Catalunya Acció, va desenvolupar la conferència "Com encarar la independència".

Els assitens a l'acte de la capital d'Osona, van seguir amb molt d'interès la conferència a càrrec del Sr. Santiago Espot, on d'ell se'n van despendre elements, idees i problemàtiques claus per encarar amb èxit l'assoliment d'un estat propi per a la nació catalana. Entre d'altres qüestions, el Sr. Santiago Espot, va sentenciar que als catalans ens manca caràcter nacional, ja que la nostra situació és ja de supervivència material i espiritual. I va remarcar que el país ens falla per dalt, i per aquest motiu, cal substituir la classe política actual urgentment, insinuant la creació d'una gran coalició independentista o front patriòtic que marqui l'agenda política i nacional d'aquest país en un futur immediat.

Acte: Intervenció de Daniela Grau a la Fira de Sant Lluc a Olot (Garrotxa)

2008-11-03T10:47:00.004+01:00

El passat 18 d'octubre la Sra. Daniela Grau (a la foto), Consellera de Catalunya Acció de la Catalunya del Nord, va intervenir en una conferència com a convidada, en els actes programats de la Fira de Sant Lluc a Olot (Garrotxa).

Daniela Grau, reconeguda activista anticolonial de la Catalunya del Nord,és ben recordada per aquestes terres per haver tingut l'honor d'encendre el Fogueró de Sant Joan amb la Flama del Canigó, ara fa uns quants anys. En aquesta ocasió ha estat convidada per la Plataforma Cívica d'Olot Estelada 2014, dins el cicle "De punta a punta".

Ella va fer un repàs sobre la situació cultural i política a la Catalunya del Nord per a denunciar el genocidi lingüístic i nacional que pateix el nord del país per part de l'Estat Francès. L'acte va ser seguit amb molt d'interès pel públic assistent. Aquesta intervenció va ser molt aplaudida -mostrant la realitat nacional del nord de la nostra nació- posterior a la que ha havia tingut el testimoni de les Illes i que continuarà properament amb els de la Franja de Ponent i del País Valencià.

Acte: Presentació de Catalunya Acció a Igualada

2008-10-30T20:32:00.003+01:00

El passat 30 d'octubre de 2008 Catalunya Acció es va presentar a Igualada (Anoia) a l'Auditori Museu de la Pell i comarcal de l'Anoia. L'acte fou presentat per la Sra. Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció, i el Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, va desenvolupar la conferència "Com encarar la independència".

Els assistens van poder comprovar com l'esperit de Catalunya Acció encomana coratge i optimisme, elements indispensables per a assolir amb èxit la nostra independència. Tal i com va afirmar la Sra. Maria Torrents, "No s'ha de fer allò que es pugui, sinó allò que calgui, (...) la independència és a les nostres mans" reiterant en la idea que la independència del nostre país arribarà de la nostra voluntat i acció. O com afirmava el Sr. Santiago Espot, "Cal el compromís dels catalans, (...) som en un bon moment polític per a les reivindicacions secessionistes" explicant que el projecte de Catalunya Acció pretén ser el far de tots els catalans que treballen per a assolir un Estat per a la nostra nació.

Catalunya Acció participa en l'acte "12 d'octubre: Ni hispanitat ni constitució espanyola! 80è aniversari de la Constitució Catalana de l'Havana"

2008-10-14T20:17:00.016+02:00

Aquest dissabte passat, 11 d'octubre de 2008, Catalunya Acció va participar en l'acte unitari organitzat pel Partit Republicà Català (PRC) per a commemorar i reivindicar el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l'Havana a la Masia Can Borrell d'Arenys de Munt.

En l'acte, hi van intervenir Carles Bonaventura, Secretari General del PRC; Agustí Barrera i Josep Sort, com a historiadors; Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt; Joan Manuel Ximenes, regidor d'Arenys de Munt de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP); Gerard Fernandez, de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD); Àngel Lombarte, d'Unitat Nacional Catalana (UNCat), Santiago Espot (durant la seva intervenció, a l'esquerra de la foto) President Executiu de Catalunya Acció; Agustí Soler, del Partit Republicà Català (PRC) i cloent l'acte amb el Cant de la Independència a càrrec de Núria Inglès. La presentació i coordinació de les intervencions foren a càrrec de Josep Maria Armengol, President de la Regió de Girona del PRC.

Fou un acte solemne i engrescador que va recordar l'esperit dels separatistes dels anys '20 del segle passat, on la fermesa, la determinació i la fe en la victòria eren presents en aquells homes que van redactar la Carta Magna de la seva futura República de Catalunya.

Comunicat: Catalunya Acció mostra el seu suport al moviment independentista decidim.cat sorgit dels ajuntaments

2008-09-30T13:25:00.003+02:00

30 de setembre del 2008

Més de 1000 regidors i alcaldes de tot el Principat de Catalunya s’han adherit des de l’àmbit municipal al manifest autodeterminista impulsat pels promotors del moviment decidim.cat, encapçalats pels alcaldes i alcaldessa de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, el de Castellterçol, Manel Vila, i Santpedor, Laura Vilagrà.

La iniciativa pretén contribuir des del món municipal a "construir el procés democràtic cap a l'autodeterminació de la nació catalana" tal i com indiquen els portaveus d’aquesta campanya autodeterminista. Tot aquest procés culminaria amb una consulta popular no vinculant en tots aquells municipis que ho aprovin en els seus plens, exercint un precedent històric carregat d’un alt contingut simbòlic i pedagògic, contribuint així, des dels ajuntaments, a la construcció d'un veritable procés democràtic cap a l'autodeterminació de la nació catalana per assolir un estat propi.

Catalunya Acció vol mostrar el seu suport a aquesta iniciativa municipal, promoguda per decidim.cat, que engega un projecte viable i desacomplexat per als catalans, al marge de sigles partidistes i interessos personals amb l’objectiu de visualitzar i materialitzar els anhels independentistes que clama la societat catalana.

Tanmateix, Catalunya Acció lamenta un cop més la inutilitat dels nostres dirigents que ocupen cadira al Parlament de Catalunya, evidenciant-se com a veritables taps del procés d’independència d’aquest país, ja que una iniciativa com aquesta coordinada i potenciada des del Parlament seria d’un impacte sense precedents.

El procés d’independència avança com una locomotora, cada cop hi ha més vagons i per tant més passatgers, però hi ha un maquinista aferrissat a no posar-la a ple rendiment, per tant, ha arribat el moment de substituir-lo i posar-ne al capdavant un altre que no escatimi en carbó per arribar a la destinació definitiva, la independència.

CATALUNYA ACCIÓ PRESENTA EL CANT DE LA INDEPENDÈNCIA

2008-09-12T12:09:00.016+02:00

Catalunya Acció va presentar oficialment el Cant de la Independència el passat dimecres 10 de setembre a la nit, dins els actes del Memorial al Fossar de les Moreres (Barcelona) en commemoració del Dia de la Resistència i en homenatge a tots els patriotes catalans.

Es tracta d'una composició del cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicenç-Albert Ballester, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. El Cant va ser interpretat per la cantant Núria Inglès i es va poder escoltar també al final de la manifestació de l'Onze de Setembre convocada per diferents entitats amb el lema "Som una nació, volem un Estat propi" abans de la lectura del manifest.

Com diu la lletra del Cant "Serem potents i indòmits com vents desenfrenats" fins a assolir la victòria de la nostra Independència. I aquest Cant ens hi acompanyarà en el camí.

Lletra (pdf) - Música (mp3)

10/setembre/2008
Presentació per Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
(vegeu vídeo)

10/setembre/2008
"Cant de la Independència"cantat per Núria Inglès
(vegeu vídeo)

11/setembre/2008
"Cant de la Independència"cantat per Núria Inglès al final de la manifestació "Som una nació, volem un Estat propi"
(vegeu vídeo)

Presentació oficial
10 de setembre del 2008
Fossar de les Moreres (Barcelona)
En homenatge a tots els patriotes catalans

CANT DE LA INDEPENDÈNCIA

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Lletra: Vicenç-Albert Ballester
(creador el 1908 de la senyera estelada)
Música: Del cantautor Josep Meseguer
Veu: Núria Inglès
Arranjaments musicals: Jordi Pradas
Impulsors i promotors: CATALUNYA ACCIÓ

Acte: Presència de Catalunya Acció a la Universitat Catalana d'Estiu

2008-08-19T20:39:00.003+02:00

El passat 18 d'agost de 2008 Catalunya Acció va participar en les jornades i activitats que organitza la Universitat Catalana d'Estiu a Prada (Catalunya del Nord). L'acte fou presentat per la Sra. Daniela Grau (a l'esquerra de la foto), Consellera de Catalunya Acció de la Catalunya del Nord, i el Sr. Santiago Espot (a la dreta de la foto), President Executiu de Catalunya Acció, va desenvolupar la conferència "Com encarar la independència".

En l'acte es va fer un repàs entenedor i rigorós dels diversos aspectes necessaris per a dur a bon port un projecte d’independència, des de la mobilització i la coordinació d’un imprescindible coixí social, fins a les relacions internacionals, passant per l’establiment d’uns referents polítics dignes, disposats a governar la nació catalana amb fermesa i visió de futur. Alhora, s’hi va explicar l’estratègia concreta que ja ha endegat Catalunya Acció per tal de dur-ho a la pràctica.

L'acte fou tot un èxit d'assistència i participació, on acabada la conferència es va produir un llarg i interessant torn de preguntes que va permetre als assistents aprofundir sobre els temes exposats, especialment aquells que afectaran a la situació del nostre país en els propers mesos i que per tant condicionaran en gran manera l'estratègia que caldrà seguir per a trencar amb Espanya i França, i assolir el nostre Estat.

Comunicat: Catalunya Acció felicita la Selecció Catalana d'hoquei patins

2008-07-21T02:49:00.007+02:00

Catalunya Acció felicita tots els components de la Selecció Catalana d'hoquei patins per haver quedat subcampions de la Copa Amèrica 2008, i especialment per l'exemple que donen a tot el país amb el seu compromís personal envers la nostra nació.

Felicitats als almogàvers dels patins!
Endavant!
Catalunya Acció
21 de juliol del 2008