GRUP de DEBAT de MATARO

2009-06-03T13:05:00.006+02:00

16è sopar-tertúlia: 16 de juny

Amics,

El proper dimarts dia 16 farem el 16è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà en Francesc Cabana, Historiador econòmic, qui ens parlarà sobre "Els empresaris del Maresme: la historia d’una continuada adaptació.”
Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-05-08T17:48:00.002+02:00

Resum 14è sopar-tertúlia

Finançament municipal i lideratge polític”

Diagnòstic general de les finances locals

Model de finançament raonable ja que conté preus, taxes i subvencions
Mecanismes d’anivellament millorables
No hi ha insuficiència financera, el que falta es valentia, imaginació
Inversions millorables: s’hauria de quantificar el cost de manteniment futur de les instal·lacions i tenir-ho en comptes a l’hora de dur a terme els projectes d’inversió.
Millorar la informació de la que disposen els ciutadans: importància d’entendre els pressupostos. Hi ha un clima de desconfiança perquè “no saben on es gasten els seus diners”

Diagnòstic específic

L’IBI és el millor impost però s’hauria d’actualitzar amb més periodicitat. El fet que hi hagi llocs on porten més de 25 anys sense modificar aquest impost crea efectes perversos. S’ha de tenir en compte que algunes subvencions prenen com a referència per assignar els seus recursos la recaptació obtinguda per l’IBI. Això, provoca desincentius per actualitzar-lo: contra menys recapten amb l’IBI més subvencions reben.
L’impost de vehicles està obsolet. Té en comptes els cavalls fiscals del vehicle, fet que no te gaire sentit si el que volem es gravar la contaminació.
L’impost sobre transmissions patrimonials i d’actes jurídics documentats ha estat un impost que a reportat ingressos extraordinaris degut el ritme de la construcció de vivendes en els últims anys. S’ha de buscar altres fonts d’ingressos perquè aquesta ja no és la via.
S’hauria d’analitzar els costos reals de prestació de cada servei
Manca infraestructures per analitzar qui ha de rebre realment les subvencions
Excés de capacitat de endeutament: no està lligada amb la inversió
La Federació de Municipis no genera noves idees.
Els municipis només podrien rebre un 25% de finançament si l’educació tingués àmbit local, fet no possible

Temes tabú

El minifundisme: Ajuntaments que segueixen existint per raons històriques però que no tenen cap més raó de ser.
Possibilitat de realitzar unes eleccions directes dels ens supramunicipals
Sobreconstrucció per afany de recursos fàcils
Solapament de les competències dels diferents ens.

Idees sorgides en el debat

La Diputació de Barcelona té 400M de recursos, i d’aquests solsament el 22% es destinen als municipis.

En els Ajuntament, la partida que necessita més recursos econòmics és el cost de personal. Un motiu més per dir que els Ajuntaments son ens ineficients. Si s’agrupen en mancomunitats, per exemple, poden arribar a fer grans estalvis a l’hora d’oferir un servei.

En el cas de l’Ajuntament de Mataró el seu deute és de 250M € (700€/habitant). Al Masnou, el 15% del pressupost es destina a l’amortització.

Actualment s’ha plantejat la creació de les Vagueries, que només és la migració de la Diputació però creant la de les Terres de l’Ebre. La discusió és quines competències ha de tenir la Vagueria.

Per incentivar la mobilitat laboral dels treballadors, s’hauria de fer com Alemanya i Gran Bretanya: posar un IBI elevat i rebaixar la carga impositiva de comprar la vivenda (la carga impositiva total d’una obra nova és del 30%, incloent tots els impostos de construcció).

La prestació de serveis s’hauria de consensuar amb la població, explicant quin recàrrec els suposaria en cada cas.

Carla Suárez

2009-05-08T17:44:00.001+02:00

15è sopar-tertúlia: 19 de maig

Amics,

El proper dimarts dia 19 farem el 15è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el Sr.Josep Francí, Director General d’FP de la Generalitat, qui ens parlarà sobre "La nova formació professional i l’empresa”
Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

14è sopar-tertúlia: 20 d'abril

2009-04-20T13:49:00.001+02:00

Amics,

El proper dimarts dia 21 farem el 14è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el Dr. Joaquim Solé Vilanova, Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, qui ens parlarà sobre "Finançament municipal i lideratge polític” .

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró). En atenció al convidat es prega puntualitat.

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-02-26T18:24:00.005+01:00

Fotos del 12è sopar tertúlia

2009-02-26T17:48:00.003+01:00

Conferència d'en Steve Jobs a la Universitat de Stanford

Clikeu sobre del link per accedir a auqest video que m'ha semblat molt interesant

http://video.google.com/videoplay?docid=3014637678488153340

2009-02-26T17:41:00.000+01:00

2009-02-26T17:28:00.000+01:00

2009-02-26T17:23:00.002+01:00

13è sopar-tertúlia: 10 de març

Amics,

El proper dimarts dia 10 farem el 13è sopar del Grup de Debat Mataró. El nostre convidat serà el Sr. Antoni Serra Ramoneda, economista, Catedràtic de l’UAB i ex President de Caixa Catalunya, qui ens farà "Una reflexió sobre la situació econòmica i moral del país".

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró)

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2009-02-26T17:15:00.004+01:00

El nostre proper tertulià: Antoni Serra Ramoneda

Nascut a Barcelona el 20 de juliol de 1933 Catedràtic d’Economia de l’Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou rector del 1980 al 1986. Ha estat president de la Caixa de Cata-lunya i de la Fundació Caixa de Catalunya. Presideix el Consell de Direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de la Generalitat de Catalunya.

Prové d’una família industrial del sector tèxtil català, que tenia el gruix del centre de producció a la colònia industrial de l’Ametlla de Merola (Coneguda també com a Colònia Serra Feliu). L’empresa va tancar amb la crisi dels anys 90 quan encara es trobava sota el control de la família Serra.

Entre les condecoracions rebudes destaquen la Medalla al Mèrit Científic Officier et Chevalier de l'Ordre du Mérite National de França i la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic

Altres càrrecs anteriors destacats són

Vocal del Consell d'Administració de l'Instituto Nacional de Hidrocarburos
Director de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Secretari del Consell d'Administració de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears
President i vicepresident de la Societat Catalana d'Economia de l'Institut d'Estudis Catalans
Tresorer i vocal del Consell Permanent de l'Institut d'Estudis Catalans
Vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans

Les principals publicacions acadèmiques són Sistema económico y empresa. Ed. Ariel 1986, Formas de empresa. Bellaterra 1988, L'empresa: fonaments econòmics. Bellaterra 1989, La empresa: Análisis económico. Ed. Labor 1993 i Mercados, contratos y empresa. Bellaterra. 2001

2009-02-26T17:08:00.002+01:00

Los Señores del Verano

Es el más atípico y heterodoxo de Los Señores del Verano. Por esa razón, poco importa donde haya decidido pasar sus vacaciones.Seguro que tiene poco que ver con el resto de los protagonistas de esta serie. Porque, aunque Antoni Serra Ramoneda es hijo de una familia tradicional del textil, lo cierto es que la empresa familiar, Serra Feliu hacía tiempo que andaba sumida más en una batalla por la supervivencia que en crear excedentes para el uso y disfrute de sus propietarios cuando el doctor Serra ya era un personaje conocido tanto en el mundo empresarial como en el académico de Cataluña. Finalmente Serra Feliu cerró sus puertas en 1999. Algo que no afectó en absoluto a este barcelonés nacido en 1933.

La pasión de Serra Ramoneda ha sido siempre la Universidad, y, concretamente, la Universitat Autònoma de Barcelona, un centro académico que contribuyó a crear en 1968 y del que fue rector entre 1980 y 1985. De su gestión como administrador universitario muchos son los que le recuerdan cómo peleó a brazo partido por abrir una facultad de Farmacia o cómo inició, sin el permiso del Ministerio de Educación, las obras del nuevo centro docente y de la facultad de Ciencias de la Información. Hoy, en su calidad de doctor en Económicas, sigue ejerciendo como catedrátido de Economía de la Empresa en la UAB.

Fue elegido por primera vez presidente de Caixa de Catalunya en 1984. Su carácter progresista le hacía un buen candidato para presidir una caja de fundación pública cuyos órganos de gobierno domina la Diputación de Barcelona, controlada por el PSC. Pero no así su admiración por el maestro del que siempre se ha declarado discípulo, Joan Sardà Dexeus, o algunas de las acusaciones de liberal emboscado que le ha granjeado su amistad y su apuesta por los minnesotos, los economistas catalanes formados en la Universidad de Minnesota.

Se podría pensar que el secreto de la longevidad de este profesor universitario delgado y desgarbado que nunca pretende parecer un financiero es que ha ejercido el cargo de presidente de Caixa de Catalunya con la distancia que le imponen sus obligaciones académicas y que se ha dedicado más a figurar como la cara pública de la institución y no se ha implicado en la gestión. Pero no es cierto. Si bien no alcanza la capacidad de decisión que ha acumulado el presidente de La Caixa, Josep Vilarasau, a pesar de que su cargo, como el del presidente de Caixa Catalunya, no es ejecutivo, lo cierto es que siempre ha seguido muy de cerca el día a día de la entidad.

Considerado un intelectual porque nunca renuncia a su condición de profesor universitario y porque prefiere la ironía o incluso la sorna para lidiar con sus adversarios dialécticos, lo cierto es que en los 18 años que lleva como presidente de Caixa Catalunya siempre ha tutelado la gestión de los tres directores generales que ha tenido «a sus órdenes en la entidad»: Joan Bilbao, Francesc Costabella y el actual, Josep Maria Loza.

Serra Ramoneda es una referencia en el mundo financiero barcelonés como su adversario Josep Vilarasau. Al igual que éste, Serra Ramoneda se verá afectado por la nueva Ley Financiera. No podrá presentarse a la reelección porque cuando finalice su mandato, en 2004, habrá cumplido los 71 años, uno más de los que permite la ley para los consejeros. Sin embargo, a diferencia de Vilarasau, que accedió a la presidencia en 1999 -antes había sido director general-, habrá pasado 20 años en el cargo.

2009-02-26T16:58:00.000+01:00

Entrevista con Antoni Serra Ramoneda, presidente de la Agència per a la Qualitat Universitària: "La universidad no tiene que estar cerca de casa"

Cocinero antes que fraile, el catedrático de Economía de la Empresa Antoni Serra Ramoneda (Barcelona, 1933) fue rector de la Universitat Autònoma (UAB) entre 1980 y 1986, antes de que su estela de hombre de consenso le llevase años después a la Agència per a la Qualitat Universitaria, atalaya levantada por las universidades y la Generalitat para otear la salud de la enseñanza superior. Entre una y otra ocupación, ha sido presidente de Caixa Catalunya, lo que le empuja a examinar detenidamente la cuenta de resultados del sistema universitario catalán.- Los alumnos se eternizan en los estudios, muchos los dejan. La oferta no se ajusta a la demanda.

- Las preferencias de los estudiantes son preocupantes. Puede que en el futuro nadie quiera estudiar carreras como Biología. Hay que ver qué se puede hacer para acabar con el miedo y el odio a las Matemáticas. Hay que hacer algo. Por otro lado, estudiantes con las notas más altas van a parar a carreras donde no las necesitan, con el consiguiente despilfarro de masa encefálica.- ¿Cómo remediar la situación?

- Es un problema sociológico. Faltan políticas activas. Las universidades tampoco disponen de medios para racionalizar la situación. Dicen que van a reducir plazas donde hay un exceso de oferta y hacen como los fabricantes de coches que te regalan el aire acondicionado. Se inventan las dobles titulaciones y te venden dos carreras en un paquete. Yo lo que quiero es que me digan que el coche que me venden será mucho mejor.- ¿Tienen poder los rectores?

- Socialmente sí, pero no sobre sus subordinados. No pueden decirles a los profesores lo que tienen que hacer. Tampoco lo pueden hacer mucho con el personal de administración y servicios; y con los estudiantes, psé, psé.- ¿Qué papel juegan los consejos sociales de las universidades?

- Habría que darles algún tipo de poder. Ahora lo único que pueden hacer es no aprobar el presupuesto, pero si eso ocurre la comunidad universitaria se levanta en armas. Mire, yo he sido presidente durante 20 años de Caixa Catalunya. En la práctica, el poder para decidir si se otorgaba un crédito no lo tenía yo, sino el director general. ¿Qué poder tenía entonces yo? La facultad de despedirlo. Los consejos sociales deberían contar con una potestad similar.- ¿Cómo puede tener la universidad más dinero sin recurrir al erario?

- Subiendo las matrículas al tiempo que se instaura un sistema de becas como Dios manda. Eso sería bueno.- La subida de tasas es impopular.

- Pasa una cosa curiosa. ¿Cuánto cuesta sacarse el carnet de conducir? ¿Más de 1.000 euros? Más que un curso universitario, pero todo el mundo lo paga y nadie protesta. Si aumentase el precio de la matrícula la gente se lo pensaría más antes de abandonar los estudios.- ¿Ante el raquitismo de las becas, por qué no se ha optado aquí como en Alemania por los préstamos?

- Por la dificultad en recuperar los créditos sin tener que recurrir al aval de la familia del estudiante. El aval de la palabra de honor lo ha hecho más difícil.- ¿Las reformas que se avecinan con la entrada en el espacio europeo de educación superior harán las becas todavía más necesarias?

- Sí, porque actualmente hay un elevado número de alumnos que trabajan y que hacen que el sistema sea en buena medida no presencial. Si se exige más presencia, como está previsto, se necesitan mejores becas.- Hay poca movilidad estudiantil.

- Sí, las becas traerían mucha más movilidad. Ahora todo el mundo quiere tener una universidad cerca de casa. Esa proximidad está bien para ir a comprar el diario, el tabaco o los medicamentos a la farmacia, pero no para estudiar una carrera.- ¿No hay que distribuir las universidades por el territorio?

- No pongo ninguna objección a que se abra una universidad en La Seu d'Urgell. Lo que digo es que sus estudios han de tener la suficiente calidad para ser capaces de atraer a gente de fuera y no reservarse para los estudiantes del entorno.- ¿La universidad sigue funcionando como ascensor social?

- Sí, en determinado tipo de estudios y si el estudiante es brillante. Hay títulos, como algunas ingenierías superiores, que actúan como una credencial para ejercer funciones muy bien remuneradas en el mundo de la empresa que no guardan relación con las materias cursadas durante la carrera. Eso no funciona en otro tipo de títulos.- ¿En qué se diferencia la universidad de hace 25 años en la que ejerció de rector de la de ahora?

- La dedicación del profesorado es mucho mayor. De los estudiantes lo que me llama más la atención es el pasotismo, al menos en determinado tipo de estudios. Llegas a una clase de Económicas, comentas algún hecho inesperado de la actualidad económica que crees que les puede interesar, y no tienen ni idea.

2009-02-26T16:52:00.001+01:00

Antoni Serra Ramoneda: Reflexions sobre una decadència

Antoni Serra Ramoneda reflexiona sobre les possibles raons de la pèrdua de pes de la societat civil, i proposa mesures per redreçar la situació.
No m’ha satisfet mai l’expressió “societat civil”. Quins són els altres subconjunts que, sense que s’hi superposin, integren l’ampli concepte de societat? Pel cap alt, se m’acut que els que mereixerien el qualificatiu de militar o eclesiàstica, però la seva importància numèrica seria tan reduïda que amb prou feines mereixerien consideració. Ara bé, el cas és que ha fet fortuna i s’ha imposat. Pel context en què és utilitzada, dedueixo que amb ella es vol designar el calaix de sastre integrat per totes les iniciatives que, nascudes al marge de l’Administració pública, han procreat institucions i organitzacions, els responsables de les quals no formen part de la burocràcia politicoadministrativa. “La Caixa”, el Barça o l’Orfeu Català serien exemples excel·lents dels resultats de la societat civil. Les tres són institucions d’un enorme pes en la vida catalana. En canvi, posem per cas, les diputacions provincials tenen el seu origen en sengles disposicions aparegudes al BOE, o al diari oficial equivalent, i els qui tenen a les seves mans les regnes d’aquestes entitats són càrrecs polítics i funcionaris.

És una opinió molt estesa que en la Catalunya actual la societat civil ha perdut pes. Ja no genera iniciatives de la mateixa importància que les que, nascudes a cavall dels segles XIX i XX, constitueixen encara avui peces fonamentals de l’entramat cultural, esportiu i econòmic del Principat. Però hi ha escassa renovació i manca d’energies entre les classes dirigents si les comparem amb la burgesia que va ser capaç de convertir Barcelona en la capital del modernisme arquitectònic gràcies a Gaudí, Domènech i Montaner i altres artistes de gust revolucionari per a la seva època. No hi ha figures com les d’Eusebi Güell, distingit i adinerat home de negocis que va ser capaç de confiar en l’arquitecte de Reus un projecte tan visionari i progressista com el del Parc Güell.

Aquesta pèrdua de protagonisme de la societat civil és paradoxal. En les seves èpoques de floriment, Catalunya gairebé no tenia institucions polítiques pròpies. Només Prat de la Riba va ser capaç d’inventar-se una Mancomunitat de Diputacions, que, en realitat, gaudia de ben poc poder, encara que és veritat que va saber aprofitar-lo fins a l’ultima gota. La burgesia catalana, la flor i nata de la societat civil, va saber suplir aquesta deficiència amb imaginació i coratge. Els empresaris tèxtils que van construir les seves instal·lacions fabrils al llarg del Llobregat i el Ter van haver d’encarregar-se de construir les carreteres i altres infraestructures que un poder públic llunyà i escàs de recursos no podia ni volia atendre. Els industrials catalans fins i tot van acceptar disfressar-se de polítics per defensar davant el Govern de l’Estat els seus interessos proteccionistes. Recordem la candidatura al Congrés dels Diputats de 1901 integrada pels presidents de quatre institucions econòmiques, el programa de la qual es reduïa bàsicament a temes aranzelaris. Avui dia, la situació és ben diferent. Catalunya disposa d’una autonomia que, sense arribar a ser tan àmplia com molts desitgen, ha permès l’aparició de polítics professionals i la creació de cossos de funcionaris públics encarregats de l’administració dels afers col·lectius. I és ara precisament quan la societat civil sembla que porta una vida lànguida.

Una primera tesi que expliqués aquesta aparent paradoxa seria que hi ha un efecte substitució entre societat civil i poder polític. Quan aquest és feble, la societat civil ha d’omplir el buit i prendre iniciatives en tots els àmbits, tant l’econòmic com el cultural. Lliure de normes burocràtiques i entrebancs funcionarials, la imaginació és més creativa i els resultats més potents i duradors. Aquest efecte substitució també es manifesta en l’àmbit financer. Una Administració pública lleugera requereix pocs recursos, la qual cosa es tradueix en una escassa pressió fiscal. Els beneficis empresarials gairebé no es veuen minvats per impostos, cosa que permet un marge d’actuació notable. Al contrari: en el moment que el poder polític adquireix pes, la renda disponible a les mans dels particulars disminueix i, llavors, qui ha d’impulsar projectes col·lectius és una burocràcia liderada per polítics a dedicació completa, i els recursos necessaris s’han de sostreure via impositiva de les butxaques dels particulars. Una altra qüestió és si la substitució de la societat civil per la superestructura politicoburocràtica implica canvis en la forma i l’eficiència de la utilització dels recursos. Però, en definitiva, segons aquesta opinió, la iniciativa privada es veu ofegada si més no pel que fa a la solució de problemes col·lectius.

Un altre corrent sosté, al contrari, que societat civil i poder polític burocràtic són complementaris. En una visió amb perfum marxista, el segon no és sinó una creació dels qui tenen les regnes de la primera. Així, la distinció entre ambdues esferes seria exagerada i les fronteres entre elles gens nítides. El que ha passat a Catalunya, segons aquesta opinió, ha estat una decadència endògena de la societat civil que tampoc no ha sabut engendrar, tan bon punt s’hi han donat les circumstàncies, una classe política i una burocràcia de primera qualitat. D’unes vinyes resseques se’n va esperar una collita d’una qualitat òptima. La decadència té, segons aquest punt de vista, diferents arrels. Una ha estat l’escàs entusiasme de la burgesia catalana per les noves tecnologies i les activitats industrials que aquestes permeten. Es compliria així la regla de les tres generacions, la qual no seria només aplicable a l’empresa familiar, sinó a una economia on aquesta prolifera. Avui els descendents d’aquells empresaris aguerrits que van fer de Catalunya la fàbrica d’Espanya aspiren a alguna sinecura funcionarial o a integrarse en la ben remunerada plantilla d’alguna caixa d’estalvis. El cicle s’ha tancat sense que ningú hagi sabut prendre el relleu d’aquells autèntics ciutadans schumpeterians que, sense ajudes pressupostàries, van saber convertir el país en el motor econòmic espanyol. Un altre seria la deriva cap a un nacionalisme exacerbat que ha portat a tota la població catalana a tancar-se en si mateixa allunyant-se dels corrents culturals i científics mundials. I, finalment, la baixa altesa de les mires dels polítics catalans entestats en guerres internes més que en la definició d’estratègies que permetin mantenir el país com a referent econòmic i cultural per al conjunt d’Espanya.

No hem de deixar que el pessimisme ens aclapari, però, alhora, no podem negar que els moments no són pas gloriosos. Una confluència de circumstàncies externes i internes ha donat el resultat present, però no són perennes. De totes maneres, perquè la recuperació no es retardi en excés, són dues les mesures que m’atreviria a aconsellar. La primera, que s’aprovi al més aviat possible una nova llei electoral que aproximi els partits als ciutadans, i això significa, entre d’altres mesures, admetre les llistes obertes de tal manera que aquells deixin de ser vistos com a caixes tancades on els noms propis, llevat del de cap de llista, no tenen cap importància. La segona, que els polítics tinguin més confiança en la societat civil i no pretenguin ocupar tots els buits, és a dir, els càrrecs, en els quals s’acumulin unes engrunes de poder i de prebendes.

2009-02-03T10:08:00.004+01:00

12è sopar-tertúlia: 10 de febrer

Amics,

El proper dimarts dia 10 farem un nou sopar del Grup de Debat Mataró. En aquest 12è debat el convidat serà el Sr. Cesar Fernández, Gerent de Pumsa, qui ens explicarà “l’estat dels projectes immobiliaris a la ciutat de Mataró”

Com és habitual, ens trobarem al restaurant CAMINETTO a les 21h (Camí Ral, 407, Mataró)

Us agrairé que em confirmeu l’assistència el més aviat possible ja que, com sabeu, limitem el nombre de participants a 15.

Ben Cordialment,

Pere Lleonart

2008-12-10T09:21:00.004+01:00

Balanç del nostre primer any

Benvolguts amics:

La darrera tertúlia amb Antoni Esteve, president de la productora Lavinia, va estar molt interessant. L’Antoni ens va explicar d’una forma molt suggerent els canvis espectaculars que s’estan produint en el món de la comunicació i els mitjans audiovisuals.... cóm hem passat de la televisió a la revolució d’Internet..... cóm aquests canvis s’estan accelerant i estan canviant els nostres hàbits de vida i comunicació. Tanmateix, aquesta revolució està incidint fortament en les empreses del sector i en les regulacions que s’intenten imposar.

(Ara entenc una mica més la meva filla, que no mira la tele)

Balanç de l’any: El Grup de Debat compleix un any. S’han fet 10 sopars tertúlia (un per més excepció de l’estiu) en els quals s’han tractat temes d’interès per a la nostre comarca, amb una alta participació. Per tant, crec que podem estar contents de l’èxit assolit.

Projectes: El dimarts dia 13 de gener reprendrem les trobades amb el Joan Canals president de Pulligan, que ens parlarà sobre “quin futur té el tèxtil del Maresme”. A principis de gener rebreu la convocatòria corresponent.

Aprofito el mail per demanar que feu suggeriments sobre possibles tertulians i temes a tractar.

Molt Bones Festes,

Joan Catà
Pere Vilaseca
Pere Lleonart

10è sopar-tertúlia: 2 de desembre

2008-11-17T13:08:00.003+01:00

El proper dimarts dia 2 de desembre farem un nou sopar del Grup de Debat Mataró. En aquest 10è debat en Joan Catà ens presentarà l'Antoni Esteve, periodista i president de la productora Lavínia, qui reflexionarà sobre "els nous reptes de l'audiovisual".

Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h. Us agrairem que confirmeu la vostra assistència el més aviat possible, ja que per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant limitem el nombre de participants a 15.

Article del Diari Expansión

2008-11-11T11:44:00.002+01:00

9è sopar-tertúlia: 12 de novembre

2008-10-24T11:07:00.004+02:00

El proper dimecres dia 12 de novembre farem un nou sopar del Grup de Debat Mataró. En aquest 9è debat en Pere Lleonart ens presentarà en Josep Ibern, Director General de Caixa Laietana, qui reflexionarà sobre "la crisi financera".

Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h (Atenció, aquest cop i de forma excepcional és un dimecres). Us agrairem que confirmeu la vostra assistència el més aviat possible, ja que per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant limitem el nombre de participants a 15.

Què opina Josep Ibern sobre el futur socio-econòmic del Maresme?

2008-10-24T10:50:00.004+02:00

(Entrevista publicada a la web http://www.maresme2015.net/)

Josep Ibern, nascut i resident a Sant Andreu de Llavaneres, és enginyer industrial, Màster en Administració d'empreses per IESE i doctor en Economia per la UPC. Des de fa dos anys és el Director adjunt de la Caixa Laietana. Ha fet majoritàriament la seva carrera professional a l'entitat i a les seves empreses participades.

Quines són les principals magnituds de Caixa Laietana?

Administrem dipòsits per valor de 6.500 milions d'euros i una inversió creditícia de 5.700, que gestionem mitjançant una xarxa de 259 oficines, 70 de les quals estan a la comarca. A Mataró ciutat en tenim 25 i 40 a Barcelona. Fora de Catalunya hem concentrat el nostre desenvolupament a Madrid i a la seva àrea metropolitana: Móstoles, Alcorcón, Fuenlabrada, etc., ja tenim 26 oficines en un mercat força important i molt expansiu.

Quin pes representa el Maresme a nivell de negoci financer?
Gairebé el 50% del passiu prové del Maresme on hi destinem més d'un terç de la inversió, especialment hipotecària.

Aquest desequilibri significa que el Maresme és una comarca poc inversora?
Tot i l'elevat creixement residencial, en els darrers anys els promotors de la comarca han perdut pes en relació a les grans promotores d'àmbit nacional, amb la qual cosa una part del valor afegit se'n va fora del territori.

Al Maresme també estan presents les grans caixes de Barcelona, quins són els punts forts de Caixa Laietana per poder competir en un entorn tan competitiu?
Disposem d'una amplia xarxa de sucursals que ens permet un servei de proximitat, oferir un tracte personal a la nostra clientela. Els 143 anys d'experiència acumulada ens permet disposar d'una clientela fidelitzada i tot i que no som una Caixa gran, som capaços de donar bon servei i oferir bons productes. Els productes de passiu de Caixa Laietana, tant per retribució com per adequació al client són dels més valorats del mercat, a part d'alguns productes com els Fons d'Inversió o els provinents de la Companyia d'Assegurances.

Quants són de plantilla?
Amb més de 1.000 empleats, som la primera empresa de la comarca, amb una plantilla que té edat mitjana de 38 anys. Les necessitats d'ampliació i la cobertura de les lògiques jubilacions fan que cada any contractem unes 50 persones addicionals.

Quin és el perfil que busquen?
Som molt rigorosos en els sistemes de contractació. Necessitem gent preparada i motivada, ja que la feina és cada cop més complexa per la quantitat de productes que es toquen: leasing, renting, préstec hipotecari, préstec personal, descompte comercial, gestió de rebuts, assegurances, fons d'inversió. Contractem joves amb formació universitària, especialment d'econòmiques, empresarials i d'informàtica d'ambdós sexes. Avui encara tenim més personal de sexe masculí que femení, però tendim cap a un progressiu equilibri.

Resulta difícil cobrir les places?
No és fàcil, ja que apart dels coneixements específics de la professió, cal que tingui capacitat de ràpida reacció i facilitat de contacte humà, per adaptar-se als requeriments d'una clientela cada cop més diversa i en cada cas saber-se adaptar al seu llenguatge i la seva forma de pensar. Hi ha joves que s'enlluernen per les ofertes de les consultores multinacionals, però la feina al sector financer és molt àmplia en continguts i enriquidora pel seu contacte humà. És una feina exigent però pot ser molt creativa.

Quant triga un d'aquests joves contractats en ser director d'oficina?
Els més brillants poden arribar-hi al cap de 4 anys, el normal però és als 5/6 anys. El nou director comença en una oficina petita, el què els permet completar el coneixement de la professió. Posteriorment passen a oficines més grans, de dos a cinc empleats, on a més actuen com a formadors de la resta del personal.

Quin impacte té l'Obra social a la comarca?
L'obra social és la nostra raó de ser i procurem generar recursos per fer-la el més gran possible. En aquest darrer any li hem pogut destinar uns 700 milions de les antigues pessetes, més de 4 milions d'euros. Un 70% es localitza a la comarca. Aquesta és al nostre entendre una de les avantatges fonamentals d‘un territori que tingui una Caixa pròpia.

Quin són els seus camps d'actuació prioritaris?
A través de l'Obra Social participem en un ampli ventall d'activitats. Predominen les de caire assistencial i cultural. Procurem atendre aquells camps als que el sector públic no arriba o ser-ne complementaris. Una de les nostres activitats tradicionals més emblemàtica és la biblioteca de Mataró. La nova biblioteca del carrer d'en Pujol de Mataró és una instal·lació molt completa que en el darrer any ha tingut més de 176.800 visitants. També tenim sales d'exposicions, dos a Mataró (la plaça de Santa Anna i la de l'antic Ateneu) i una a Argentona. Estan obertes a tota mena d'exposicions i aconseguim xifres espectaculars de visitants. El Centre Multimèdia de la Riera obert fa ara sis anys ens ha permès entrar en el camp de les noves tecnologies. Equipat amb uns 55 ordinadors té una ocupació propera al 80% de mitjana diària. En un mes normal rebem uns 1.100 usuaris diferents que realitzen més de 6.000 sessions.

Que és més car de mantenir la biblioteca o el centre multimèdia?
El centre multimèdia té un pressupost de 180.000 euros anuals i 600.000 la biblioteca. A més el diferencial no sembla que tingui tendència a escurçar-se ja que el cost de reposició dels equips informàtics es redueix mentre que el dels llibres creix contínuament. De totes maneres són dos equipaments complementaris.

Vostè ha fet la seva tesi doctoral sobre el mercat de l'habitatge. Com s'explica el boom del mercat residencial?
L'origen està en la baixada dels tipus d'interès que va permetre allargar el període d'amortització de les hipoteques. Quan els tipus estaven al 12% no valia la pena sobrepassar els 15 anys, però amb els tipus baixos s'ha pogut arribar fàcilment als 30 anys i la demanda potencial s'ha ampliat molt. Aquest fet junt a una evolució positiva de l'economia en general i un elevat índex de confiança dels consumidors ha portat a la situació viscuda en el mercat de l'habitatge en els darrers anys.

Creu que s'ha arribat a un sostre en el preu?
En el preu de l''habitatge segurament si, però el preu per m2 pot continuar augmentant sobretot en indrets cèntrics, exclusius i de qualitat.

Cal reduir la dimensió de l'habitatge?
En els darrers anys s'ha passat d'un habitatge promig de 100/120 metres quadrats als 70/90 i fins i tot inferior, així s'ha compensat l'increment de preu per metre quadrat i ha permès l'accés a la primera vivenda a un col·lectiu més ampli. És una tendència que no s'ha de satanitzar, ja que quan una persona s'emancipa, molt probablement un habitatge petit s'adequa millor a les seves necessitats. Per altra banda, les darreres estadístiques sobre població indiquen una tendència creixent a la reducció de persones per llar.

Això vol dir que s'ha de modificar la idea tradicional d'un habitatge per a tota la vida?
Crec que sí, es tracta de que la tipologia d'habitatge s'adapti de forma harmònica a les necessitats de les diferents etapes de la vida de les persones, encara que el sistema impositiu no ho afavoreix. Mentre l'impost sobre plusvàlues té ple sentit, aplicar en concepte d'impost de transmissions patrimonials un 7% sobre el valor de la transacció encareix excessivament el canvi d'habitatge i només es podria justificar per la necessitat de recaptar.

La persona que ha comprat un habitatge és pot considerar rica?
Qui ha comprat un habitatge en els darrers anys ha fet un gran negoci. Això no vol dir que sigui rica. No ens enganyem, té un pis que val diners però el necessita per viure. En canvi si decideix retornar al seu lloc d'origen o si les necessitats d'espai s'han reduït, és molt probable que tingui l'oportunitat de materialitzar plusvàlues, que convertides en estalvi li permeten un complement de renda. Aquests fenomen també s'ha donat a escala internacional, pensem en els anglesos o alemanys que s'han traslladar a viure a la Costa del Sol o a la Costa Brava.

Les hipoteques inverses sembla que s'estan posant de moda. ¿Està oferint Caixa Laietana aquest producte?
El que el mercat anomena hipoteca inversa té com a finalitat que la gent que sigui propietària d'un immoble, a partir de certa edat pugui gaudir d'una renda mensual que li complementi la pensió sense necessitat de que se l'hagi de vendre.
Aquesta modalitat financera presenta importants avantatges respecte a les actuals rendes vitalícies, el que unit al fet de que cada cop vivim més anys, ens porta a pensar que serà una modalitat que està cridada a experimentar una gran expansió. A Caixa Laietana l'oferirem molt aviat, però volem ser molt curosos en la seva implantació ja que comporta un elevat component psicològic.

Quin pes tenen els immigrants dins la seva clientela?
Es tracta d'un segment de població molt important per a nosaltres, no solament per la nostra vocació social, sinó també pel fet de que solen ser gent molt treballadora i estalviadora. El disposar d'una àmplia xarxa d'oficines ens permet donar un bon servei de proximitat, que és molt valorat per aquest col·lectiu. Mitjançant la Confederacion Española de Cajas de Ahorros hem establert convenis amb entitats financeres dels seus països d'origen que ens permet fer trameses de diners de forma ràpida i barata, disposem d'impresos en àrab i els hi facilitem la possibilitat de fer trameses per caixer automàtic. Pels que tenen voluntat de quedar-se, els hi oferim hipoteques perquè puguin comprar-se un habitatge. El pes del crèdit hipotecari d'aquest col·lectiu és encara petit però creix a un fort ritme.

No temen que en un moment de reducció de la taxa d'activitat es pugui produir una elevada morositat en aquest col·lectiu?
En base a la nostra experiència històrica a Badalona, Santa Coloma i en les zones d'expansió de Mataró, hem après a valorar les persones, la seva capacitat reactiva per trobar feina en situacions laborals complicades i en darrer terme la xarxa de solidaritat familiar, per tant no ens preocupa especialment aquesta eventualitat.

Sovint s'acusa a la Caixa de que no s'implica prou en els projectes locals, que hem pot dir al respecte?
El nostre àmbit d'actuació és cada cop més ampli i per tant tenim que ser molt curosos alhora de tractar temes locals, de totes maneres ja li he comentat quina és la participació de la nostra obra social a la comarca. Pel que fa a les inversions no hem de confondre els criteris professionals amb altres motivacions per molt respectables que siguin. De totes maneres ens agrada col·laborar, sense implicar-nos directament en la gestió, en les iniciatives que flueixen del nostre entorn.

M'agradaria conèixer la seva opinió d'algunes de les iniciatives socioeconòmiqes que estan funcionant a la comarca com per exemple Cetemsa?
S'ha fet molt bona feina. Han sabut integrar-se en el teixit empresarial de Mataró i la seva comarca. A partir del tèxtil han estès la seva activitat a la resta de sectors. Vull felicitar als qui ho han dirigit, ho han fet molt bé.

I les Escoles Universitàries?
És molt important per un territori tenir una oferta universitària pròpia. En el cas del Maresme s'han hagut de superar molts entrebancs però estan fent una gran funció i per nosaltres és un filó de reclutament de gent ben formada.

Tecnocampus?
Fa molts anys que se'n parla, ara finalment sembla que pot ser una realitat.

Com s'imagina el Maresme al 2015? Haurem crescut molt demogràficament? Tindrem un Tecnocampus? El traçat ferroviària s'haurà modificat? Quantes oficines tindrà Caixa Laietana?
El Maresme en els darrers anys ha crescut moltíssim per la seva qualitat de vida i les seves excel·lents comunicacions, bàsicament amb Barcelona capital i amb el Vallés a través de Parpers. En el futur el seu creixement vindrà determinat per la voluntat política de crear sòl residencial tenint sempre en compte la sostenibilitat del territori, per tant, les previsions en matèria de qualitat de vida i millora de les comunicacions haurien de ser fonamentals en el projecte futur de la comarca. Projectes que ara es podrien considerar utòpics com el soterrament o la modificació del traçat de la via s'han de començar a pensar ja com projectes factibles. Pel que respecta a Caixa Laietana, la seva vocació és seguir formant part del seu desenvolupament.

Joan Guanyabens :Reptes i projectes actuals d’e-salut

2008-10-15T23:58:00.000+02:00

En Joan Guanyabens, mataroní, Secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat i en Joan Mañac director de la fundació centre TIC i salut amb seu a Mataró ,
varen fer un exercici de molta dificultat :explicar-nos ,tot sopant ,com funciona la sanitat publica a Catalunya i a partir d’aquí exposar uns quants projectes en el que Tic salut hi participa.

En la meva opinió var ser el debat més intens des que hem fet fins ara .No podia ser menys amb un tema tant sensible con es la salut pública

Història
El sistema sanitari català era molt diferent de la resta d’Espanya doncs la propia societat estava organitzada a base de mútuas , asociacions benèficas etc.. En tenim un exemple molt clar en el cas de Mataró amb La Aliança i l’hospital. La llei del any 90 va aprofitar aquest teixit i com a consequencia ha esdevingut un sistema complex que el fa dificil d'entedre per la propia adimnistració central . El repte consisteix amb aconseguir ser els mes eficients percisament gràcias a aquesta dificultat.

Financiació
En total a Catalunya tenim uns 60 hospitals i uns recursos econòmics que corresponen a uns 1.200€ per habitants , aquesta xifra oscila entre els 1.600 €de La Rioja de i els 1.083 de Valencia . A la resta d’Espanya la situació es molt diferent bàsicament perque no es disposava d'aquest tipus d'infrastructura sanitaria .

La financiació es realitza mitjançant un contracte amb cada hospital en el que consideran diversos paràmetres , com el número de visitas ,dias d’hospitalització etc . . Moltes vegades això ens porta a la paradoxe de “quan millor ho fa un hospital a vegades reb menys recursos “ . No s’aprofita la recerca com a font generadora de recursos. En aquest sentit estem molt lluny del numero de patents de països com per exempla Japó . En general es subcontracten las tasques no fonementals com la neteja , alimentació ,analisis etc. però mai els serveis fonamentals .

Hi han moltes possibilitats d’optimizar recursos . Mirem tan sols la factura de despeses dels farmacs , la quantitat d’escaners que es fan sense necessitat . Le quantitat de visites a urgencias totalment injustificades .Les TIC ( Tecnologies de la informaci comunicació ) poden ajudar entre altres coses a millorar la eficacia del sistema .

El metge ,en certa forma, és un funcionari al rebre una rertibució que és tan sols funció de paràmetres tals com hores , quantitat de pecients etc. Cada entitat hospitalària te independencia en temes fonamentals con elegir el sistema informatic.

Que poden aportar les TIC ?

Per solucionar una part important d’els problemes actuals és necesari portar a terme una bona reestructuració informática i això és el que en Joan i en Josep ens han explicat .

Sistema d’història clínica compartida .
Es considera imposible utilitzar el mateix sistema informàtic a tota la xarxa hospitàlaria i per tant, s’opta per desembolupar un sistema que permeti obtenir una historia clínica compartida independentment del sistema informàtic de que disposi cada hospital.
La informació clínica més important d’un pacient es podrà processar desde qualsevol lloc . Actualment aquesta solució ja s’está implementant i al mateix temps que es cambien els sistemas informàtics d’alguns hospitals .L'hospital de Can Ruti està migrant al sitema informàtic SAP . Com sempre la introducció porta insatisfaccions als usuaris . El Dr. Forns , com a usuari ,comentà que es passa la major part de la vista del pacient mirant a la pantalla de l’ordinador i això no ho trova adequat .

Projecte per eliminar papers
Si pensem que actualment es produieixen 6 millions de receptes al mes , es fàcil entendre la importancia d’aquest projecte que està actualment ja en la fase d’implementació

Mataró i TicSalut

Aquesta fundació ubicada en el Tecnocampus de Mataró , neix com una idea per potenciar el desovolupament de les noves tecnologies al servei de la salut www.ticsalut.cat . en Pep Molsosa te alguna informació referent al naixament d'aquesta entitat www.pepmolsosa.blogspot.com .
En Mañac ens va comentar d’una forma breu alguns dels projectes actuals que pretenen ser dinamitzadors i facilitar que iniciativa privada en sigui el motor .

Un exemple d’aplicació és el cas de feridures en pacients situats lluny dels grans centres hospitalaris .Mitjantçant una videocàmara ubicada en el lloc a on hi ha el malalt ,és pot observar el pacient i les dades importants des d'un hospital amb alta preparació .Amb aquest sistema s'evita que el malalt viatgi amb ambulancia i que d'aquesta manera es perdi un temps que s'ha demostrat que es crític amb aquest tipus de tractament. La diagnosi a distancia pot resultar fonamental .

Observacions i comentaris .

Com a profà en la materia he de comentar que el que més m’ha impresionat és la complexitat en la que es mouen en Josep i en Joan en un tema tant sensible com és la salut dels ciutadants .La politica segurament fa molt dificil en alguns cassos utilitzar solucions que serien logiques en l'entorn empresarial.
No puc entendre com no es pot convercer als hosptals de la necessitat de utilitzar el mateix sistema informàtic.Crec que aixó es irrenunciable de cara al futur

És clar que els parametres de mesura ( en el sector empresarial en diem KPI ) no son adequats desde la perspectiva de eficacia , retribució i possiblement, satisfacció del pacient . Crec que és fonamental , encara que complexe , avançar en aquest sentit .

8è sopar-tertúlia: 14 d'octubre

2008-10-06T09:32:00.006+02:00

El proper dia dimarts dia 14 d'octubre farem el 8è sopar del Grup de Debat Mataró.

En aquest 8è debat el periodista Joan Catà ens presentarà en Joan Guanyabens, mataroní, Secretari d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat i expert en el camp de l’e-salut, què ens parlarà dels "Reptes i projectes actuals d’e-salut".

Des de fa dos anys Tecnocampus Mataró és la seu de la Fundació Centre TIC i Salut (http://www.ticsalut.cat/) que té com a patrons el Departament de Salut i l’Ajuntament de Mataró. El Centre TIC i Salut, del qual n’és director el mataroní Josep Mañach, és l'encarrergat de vetllar per la implantació i desenvolupament de diversos projectes pioners amb els quals està investigant la Generalitat, com la recepta electrònica, el projecte d'història clínica compartida o la telemedecina. D'aquestes tres iniciatives, la més actual és la de la recepta electrònica, que és un projecte pilot que el Departament de Salut acaba de posar en funcionament a alguns territoris i que s'anirà estenent a tot Catalunya. Els pacients poden anar directament a la farmàcia amb la targeta sanitària i un Full de Medicació Activa on estan registrats els tractaments, la dosi de medicament i la durada del tractament, de manera que l'usuari no ha de tornar al metge cada cop que requereixi noves receptes.

Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h.Us agrairé que em confirmeu l' assistència el més aviat possible ja que, per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant, hem de limitar el nombre de participants a 15

L'HABITATGE PÚBLIC A MATARÓ

2008-09-23T12:32:00.003+02:00

El passat dia 16 de setembre en Xavier Comas ( Dir. Tècnic de Prohabitatge de Mataró) i en Ricard Perich ( Dr. Tècnic de Vimusa Sabadell ) ens varen fer una exposició de la situació actual i perspectiva futura sobre l'habitatge públic a Mataró. De passada en Ricard va explicar les diverses solucions que Sabadell està utilitzant en aquest tema.
Intentaré fer un resum i introduiré elements subjectius al final que poden ser objecte de comentaris i debat .

Xavier Comas.
Prohabitatge s'estableix a Mataró al 2002 com a empresa municipal depenent el 100% de PUMSA amb la missió de gestionar la política municipal d’habitatge
L'activitat es basa en determinar les necessitats , la contractació , el projecte, l'execució de l'obra i la gestió del cobrament.
Econòmicament es nodreix de Pumsa i de diverses dotacions provinents de la Generalitat .
Actualment està gestionant 170 habitatges que corresponen a uns 9 edificis
La previsió és tenir 500 habitatges el 2011.

Els destinataris són :
· Gent jove
· Famílies amb poc recursos econòmics
· Gent gran
· Persones amb dificultat de mobilitat (recentment)

Característiques dels habitatges
Les promocions tenen en compte el respecte al medi ambient i aprofiten les energies alternatives (solar tèrmica, solar fotovoltaica, geotèrmia) . S'està promovent la centralització de serveis com l'aigua calenta, la calefacció, la neteja de bugaderia i el reciclatge d'aigües. Es fan sales comuns amb una cuina amb l'objectiu de facilitar la comunicació. En quant a la gent gran, es facilita la generació d'espais que facilitin la relació entre ells. Respecte als acabats dels habitatges per a persones amb dificultat de mobilitat, els hi deixen la preinstal·lació per a aplicació de la domòtica i un reforçament dels sostres per poder instal·lar, qui ho necessiti, grues que facilitin el desplaçament dels usuaris.
BÀSICAMENT ELS EDIFICIS ES PENSEN PER ALS USUARIS
L'adjudicació es fa a partir d'unes llistes de sol·licituds i el posterior sorteig davant notari .
Els lloguers són a 5 anys . Actualment i degut a l'actual situació econòmica s'està pensant en ampliar aquest termini .
El nivell d'impagats se situa entorn al 20% . Això genera molts problemes en alguns casos de difícil solució

Ricard Perich: Experiència de VIMUSA ( Sabadell) :
Empresa amb molts anys d'existència (està integrada per uns 48 treballadors)
Actualment estan gestionant 500 habitatges de lloguer i la previsió futura és de 1.500.
Per poder finançar la construcció d'habitatges han constituït una empresa mixta amb 40% capital públic, 40% privat i 20% per part de la Caixa de Sabadell . L'objectiu són els 100 habitatges .
Els punts fonamentals d'aquest sistema es basen en la consecució de sòl a preu baix, que és el que pot aportar l'administració pública. Per altra banda es necessita una empresa privada que busqui la rendibilitat a llarg termini. Així és com funciona en aquest cas i sembla que bé .

Comentaris i reflexions :

· Sembla que cada municipi s'ha d'espavilar fent front a aquest problema. Creieu que això és lògic si tenim en compte el panorama econòmic que tenim per endavant ? Durant el debat es va comentar la necessitat que La Generalitat o fins i tot l'Estat Espanyol definís uns criteris i sistemes de finançament adequats a les circumstancies actuals.
·
Com deia en Ricard, no creieu que és el moment de fer una anàlisi molt profunda que tingui en compte : 1/ parc actual d'habitatges desocupats i facilitar-ne el lloguer. 2/ possibilitat de canvis . Com per exemple la gent gran que viu en edificis no adequats per a ells degut a la carència d'ascensor, però que podrien ocupar habitatges més petits tot i que més adequats. 3/ Actualment l'habitatge de lloguer és del 18% vers el de compra. Donada l'actual situació econòmica és previsible que l'opció de compra serà cada vegada més difícil. No s'hauria de dedicar més esforç per analitzar com es pot avançar amb aquesta direcció ? Per exemple establint mecanismes fiscals tal i com és va comentar a la reunió?

7è sopar-tertúlia: 16 de setembre

2008-09-05T11:40:00.004+02:00

El proper dia dimarts dia 16 de setembre reemprendrem els sopars - tertúlia del Grup de Debat Mataró.

En aquest 7è debat en Xavier Comas, gerent de Prohabitatge ens reflexionarà sobre “La gestió de l’habitatge públic a Mataró”. Com és habitual, ens trobarem al Restaurant CAMINETTO a les 21h.

Us agrairé que em confirmeu l' assistència el més aviat possible ja que, per facilitar el desenvolupament del debat i la logística del restaurant, hem de limitar el nombre de participants a 15

Miquel Barceló, el proper 3 de juny ...

2008-05-13T20:54:00.005+02:00

... per parlar-nos de Polítiques de Innovació i Territori, i del cas del Maresme.

Aquest Miquel Barceló no és el nostre mataroní, ni tampoc el que decora catedrals: és nascut a Amer, ... i té un curriculum extens i divers: enginyer i economista, ha treballat en empreses, administracions (locals, regionals, estatals), a Catalunya, a Europa i a Amèrica, ha muntat institucions (ICT), ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1999-2004), ha escrit llibres, articles, ... molts dels quals trobareu cliquant aquí.

A manera d'aperitiu, recullo aquí uns fragments d'una entrevista seva que he trobat en una publicació de la UPC, i que mostra algunes de les seves visions, especialment aquelles relacionades amb el què varem parlar al sopar passat . . .

… per ser enginyer no n'hi ha prou amb la base tècnica, perquè gestionarà projectes i liderarà equips de persones. Penso que la majoria d'escoles d'enginyeria no capaciten per a això, tenen una formació tècnica molt forta, però insuficient en temàtica econòmica i en gestió. Un error que sempre hem comès els enginyers és situar la tècnica per davant del procés … perquè per davant hi ha les persones, i després la tecnologia, que t'ajuda a potenciar el procés … s'hauria d'incorporar l'esperit de Peter Drucker a les escoles d'enginyers: la innovació (no aprens una tecnologia, sinó que aprens a innovar un procés i la tecnologia t'ajuda), la reflexió i la capacitat emprenedora … la gestió i el lideratge, el management sense lideratge no existeix …

… la tècnica s'aplica a la societat, per tant, la tècnica no és neutra, és un element instrumental que incideix en la societat d'una manera determinada. Invertir en recerca genèricament sí, però invertim en recerca que serveix per a les persones … hi ha el problema de l'ús de la tecnologia … els enginyers hem de fer aquesta reflexió sobre com s'utilitza el que fem … a Catalunya tenim tan poca recerca pública i privada que no arribem a fer aquesta reflexió, però en tot cas cal fer-la …

… hi ha tota una línia de reflexió iniciada en els parlaments d'alguns països, el que es diu la línia del technology-assessment: … que la component ètica estigui instal.lada en aquests processos d'avaluació ... els països rics són també rics en institucions i, per tant, la societat confia que les institucions facin aquestes avaluacions, per veure els pros i els contres de, per exemple, desenvolupar o no la telefonia mòbil … el que s'hauria de fer és analitzar el que estan fent les oficines de technology-assessment dels altres països on fa anys que funcionen i aleshores dimensionar-ho per a Catalunya i anar fent a petició de la societat … anar creant una cultura de l'avaluació tecnològica ...

… els enginyers hem de tenir la consciència que en aquest procés de transformació radical cap al coneixement hem de jugar un paper de primera divisió, no limitar-nos a organitzar la producció o l'assemblatge, sinó ser capaços de liderar estratègies basades en el coneixement: això vol dir recerca, des de l'inici al final de la cadena de valor; vol dir la gènesi del producte, la distribució, el màrqueting, etc. Hem de ser líders en la generació d'equips de recerca ... i, per tant, les escoles d'enginyeria han de formar aquesta gent …

… s'han de fer canvis a les escoles d'enginyeria, perquè a les escoles no s'explica això. Un enginyer sap la història del procés d'industrialització de Catalunya? Em sembla que no; per tant, els enginyers haurien de llegir el Sr. Jordi Nadal, ell (i els seus col.legues) hauria d'anar a les escoles a explicar com va néixer l'automòbil. Tot això que estem dient ara s'entén si tu saps la història i nosaltres volem ser líders conscients i per ser conscients s'ha de tenir un bagatge cultural, i avui les escoles no el donen i suposo que molts professors ni ho saben ...

… hi haurà gent que s'enfadarà, però penso que hi ha un problema de formació del professorat molt greu, o d'estructura del professorat. No tots els professors han de saber de tot, però sí que el producte final de l'escola ha de ser obrir la consciència del paper històric que li toca a l'enginyer i aquesta consciència només la tens a partir de la formació, l'estudiant necessita referents importants de caràcter cultural, més enllà de l'estrictament tecnològic ...

… l'enginyer actual surt de les escoles més especialitzat … però amb un gran dèficit de formació en ciències socials, de formació en lideratge, de coneixements culturals, d'història econòmica, coses que em semblen bàsiques no es tenen perquè el programa és el que és ...

… hem d'entrar en el concepte de formació al llarg de la vida. I aquesta manera de fer la carrera, acabar-la i posar-se a treballar, és una altra idea que es transmet a les escoles i que s'ha de trencar. No acabes mai d'estudiar i això s'ha de dir i s'ha de practicar i com ho hem de practicar? La universitat s'ha de transformar generant una oferta educativa per a tota la vida, fins als 99 anys …

... això requereix una transició, és evident … s'ha de trencar aquest esquema, aquest concepte de carrera on s'acaba d'estudiar a cinquè. Si fem una carrera molt difícil acaben esgotats. Diuen: "Val, ara ja he acabat". No, no, ara comences ! Però quins instruments li dones? Si cau en una organització allí ja hi ha elements d'autoformació, però segurament no n'hi ha prou, per tant, el canvi s'ha de produir sobretot a les estructures universitàries, formant a la gent al llarg de la vida i en qualsevol situació geogràfica: organitzant cursos amb dinamització, videoconferències, amb Internet, reunint-la un cap de setmana cada tres mesos, fas les mil i una …

Properes Trobades del Grup !

2008-04-28T18:31:00.003+02:00

- el proper dia 6 de maig, 4rt sopar:
l'Antoni Uix, economista de Mataró i ex-gerent de la Universitat de Vic,
ens parlarà sobre El futur de la Universitat, una experiència.

- el proper dia 3 de juny, 5è sopar:
el Miquel Barceló, enginyer/economista, amb una dilatada experiència professional
en administracions públiques, empreses privades i públiques (Institut Català de Tecnologia, 22@, ...), ex-diputat al Parlament de Catalunya, ...
ens parlarà sobre Polítiques de Innovació i Territori: el cas del Maresme.