món de yupi!!!!!

les JERC diem prou a la violència de gènere

2007-11-25T11:38:00.000-08:00

Avui, 25 de novembre, les JERC hem sortit al càrrer per denunciar la violència de gènere. Per dir, PROU! Un grup de dones i homes de l'organització hem participat a la concentració de la plaça sant jaume. Les dones amb els ulls de vellut i cops a la cara pintats portàven un cartell amb el lema: jo també puc ser víctima de la violència de gènere. En el cartell dels homes hi deia: Jo mai no ho faria.

Amb aquesta acció volíem deixar clar que des de les JERC condemnem la violència! Que ens afecta a totes i a tots, i que hem de treballar per erradicar-la!

Més informació a http://jerc.cat

15.11.1938

2007-11-15T00:46:00.000-08:00

Acaba la batalla de l'Ebre, la més llarga i cruenta de tota la Guerra Civil.

11 de novembre de 2003

2007-11-11T12:00:00.000-08:00

l’11 de novembre del 2003, ens deixava el poeta Miquel Martí i Pol.
I per recordar-lo i per amarar-nos de la seva força, voldria deixar-vos amb un dels seus poemes:

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

VISCA!!!!!!!!!!!!

2007-04-14T11:55:00.000-07:00

l'adéu mai és fàcil...

2007-03-24T17:38:00.000-07:00

Fa un moment que s'ha acabat l'últim concert del Llach. Des de les 22h que el visc emocionada (per no dir-vos que les llàgrimes anaven caient sense fre...) al sofà de casa.
Quan ha començat no he pogut evitar sentir ràbia per no estar a Verges compartint l'adéu en directe. A mesura que anava avançant el concert he entès perquè ens volia dir adéu des del lloc que l'havia vist començar i perquè el meu adéu no el podia fer des de cap altre lloc que no fos a casa amb els meus pares. El Llach i les seves cançons són un símbol de molts dels episodis de la història del nostre país, de les nostres lluites, del que sentim, del que vivim... sovint en les seves lletres hi trobem dit exactament el que nosaltres voldríem dir.
Veure aquest últim concert al costat dels pares també ha format part d'aquest símbol... ells m'han ensenyat tot el que estimo i a lluitar pel que crec. Ells m'han ensenyat a entendre les cançons del Llach, a creure en el seu missatge i a emocionar-me amb la seva música... No podia dir adéu de cap altra manera a aquest gran poeta que no fos amb ells al costat.
Escric trista... però sé que el millor llegat del llach continuarà amb nosaltres. Les seves cançons estan a la nostra disposició per trobar la que necessitem en aquells moments precisos. Les seves cançons també hi són per recordar-nos que nosaltres, aspirants a ciutadans, em de seguir reivindicant la justícia, la llibertat individual i col·lectiva, i la tendresa.

2007-03-08T01:18:00.000-08:00

AVUI LES FADES I LES BRUIXES S’ESTIMEN

Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s’estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l’enllà, on les ombres s’afinen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

I han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d’abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mí

i em cridem perquè hi entri.

Ullpresa, els dic que sí.

Maria Mercè Marçal

Que tinguis un bon dia, Dona! I que per molts anys, ullpresa, puguis dir que SI a la vida, als afectes, als projectes, als sentiments, a la honradesa... a la independència, personal i col·lectiva!

Petonsssssssssss

BON ANY 2007 A TOTES I A TOTS!!!!!!

2007-01-01T23:07:00.000-08:00

que amb el solstici us arribi la pau i la felicitat!!!!

2006-12-20T23:04:00.000-08:00

HIROSHIMA
Georges Moustaki

Per l'olivera i el colom

per qui s'angoixa a les presons

per tots els innocents infants

qui sap si un dia arribarà

amb cada instant, amb cada mot

amb la tendresa de l'amor

potser amb la por, potser amb la fam

qui sap si un dia arribarà

per tots aquells que ja són morts

per tots els qui resten al món

pels qui la vida és esperar

qui sap si un dia arribarà

amb els més febles i els més forts

amb tots aquells que estan d'acord

tan és si són només un quants

qui sap si un dia arribarà

per tots els somnis menyspreats

per l'esperit abandonat

a Hiroshima o més enllà

qui sap si un dia arribarà

la pau

El meu desig és que aquestes festes estiguin carregades de pau i felicitat per a tothom!

Que el 2007 respecti tots els vostres desitjos! Però si la sort no us acompanya, us desitjo prou força per afrontar les malcarades de la vida!

BON SOLSTICI D’HIVERN I FELIÇ 2007

una altra decepció universitaria...

2006-12-15T05:39:00.000-08:00

El primer any de facultat pensava que des d'allà és podia canviar el món, i en tenia unes ganes!!!! Deseguida va arribar la primera decepció, desgraciadament el melic de tothom havia crescut i tothom es passava el dia mirant-se'l! L'època del no a la guerra la decepció s'havia convertit en indignació quan veies que la gran majoria (no tots, eh!) es quedaven a casa com si una vaga fos sinònim de vacances...

He tingut professors (pocs, però els he tingut) que m'han recordat a classe l'esperit dels joves, la capacitat d'iniciar els canvis més revolucionaris i el poder que té la universitat al ser un espai ple d'aquests joves amb teòriques ganes per pensar.

Anant al tema: ahir tres professors de la facultat de Geografia, Història i Filosofia de la UB organitzaven una reinauguració del nou edifici on ens han col·locat. Era un acte acadèmic, on es pretenia fomentar la participació tan de veïns com d'estudiants. I què a més, recordeu, organitzaven tres professors. Doncs bé, sabeu on es va fer? A una sala crepuscular al fons de facultat, en un menjador... Evidentment, sense micròfons, ni cadires per tothom... de fet, la Universitat va decidir que era un acte ilegal!!!

Indignant... si la Universitat només pot fomentar el pensament dirigit per un (qualsevol) poder, prefereixo no pensar.

HA MORT!

2006-12-10T11:44:00.000-08:00

I a tornat a guanyar, no hem pogut veure condemnat a l'assassí! Em de consolar la ràbia pensant que el malson de molts ha començat a acabar...

contra la impunitat, sempre!

TARDOR? HIVERN??? TOT DEPEN DE COM HO MIRIS, NO????

2006-12-05T15:04:00.000-08:00

dia mundial de lluita contra el sida

2006-11-30T23:37:00.000-08:00

HA ARRIBAT LA TARDOR AL MÓN DE YUPI!!!!!!!!!!!!!!!!!

2006-11-29T10:47:00.000-08:00

llum, color, paisatges, somnis, sensacions!!!!!!!

2006-11-27T05:46:00.000-08:00

Senzillament... brutal! Quina força que tenen les seves cançons!!! La voleu escoltar?

2006-11-27T05:28:00.000-08:00

" border="0" alt="" />

transició????? amnèsia????? que fueeeeerteeeeeeeeeeeeeeee!

2006-11-21T23:36:00.000-08:00

Diari de Terrassa' publica una esquela de Franco

Imatge de l'esquela publicadaEl Diari de Terrassa va publicar, "a mitja pàgina", una esquela commemorativa dels 31 anys de la mort de Francisco Franco, segons ha denunciat el web Kaos en la red. En aquesta esquela es podia llegir la frase "¡Presente! Francisco Franco Bahamonde, 1892-1975, Caudillo de España, 20 de noviembre", i estava signada per la Comisión Francisco Franco de Tarrasa. Des de Kaos en la red creuen que "és totalment inadmissible aquesta acció, que no fa altra cosa que donar cobertura a col·lectius feixistes", a més de denunciar que "sota el pretext de la llibertat d'expressió i la responsabilitat social de les empreses privades no tot s'hi val".A més, consideren que "amb la publicació d'aquesta esquela el Diari de Terrassa se situa al costat de El Mundo, la COPE i Libertad Digital, mitjans que aquests dies van plens d'anuncis i proclames recordant el dictador com si res no hagués passat en aquells anys al nostre país" i demanen que "la ciutadania de Terrassa i els partits polítics democràtics denunciïn les actituds de menyspreu que ha mostrat el Diari de Terrassa i d'altres cap als valors cívics i democràtics, publicant aquesta esquela insultant i vexatòria per als milers de lluitadors antifranquistes", tot i deixar clar que "res tenim en contra dels treballadors i professionals del diari", ja que "entenem que la responsabilitat de la publicació de l'esquela al Diari de Terrassa recau, en últim lloc, en el seu editor".

Publicat a e-noticies, ho podeu veure al link: http://www.e-noticies.com/actualitat/diari-de-terrassa-publica-una-esquela-de-franco-14181.html.

no està mal, eh! que fort!!!!!

FINAL! de Joan Brossa

2006-11-19T12:05:00.000-08:00

Avui fa trenta-un anys de la mort de Franco (sembla)

L'hora oficial de la mort del dictador Franco va ser les cinc i vint-i-cinc del matí del 20 de novembre del 1975, però van desconnectar les màquines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista José Antonio Primo de Rivera.

Hi ha fonts que reconeixen obertament que Franco va morir el 19 de novembre del 1975, i algunes d'elles fins i tot precisen que va ser a dos quarts de sis del vespre, però que l'anunci oficial es va endarrerir dotze hores perquè coincidís amb el trenta-novè aniversari de la mort d'un altre feixista, el fundador de la falange. Sigui com sigui, la data del 20-N s'ha mantingut sempre com a oficial i, per tant, la propera nit farà trenta-un anys justos d'aquella nit llargament esperada.

"FINAL!"

Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

EN RECORD, 11.11.2003

2006-11-10T04:05:00.000-08:00

Juga a perdre la por i escriu a qualsevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert
de llum la teva vida, per dir-los un a un
i no sentir-te mai ni abandonat ni sol.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)

EN RECORD, 10.11.1991

2006-11-09T23:15:00.000-08:00

Le Temps des Cerises

Quan nous chanteron le temps des cerises
Et gai rossignol et merle moqueur
Serons tous en fête
Les belles auront la folie en tête
Et les amoreux du soleil au coeur
Quan nous chanteron le temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur
Mais est bien court le temps des cerises
Où l'on s'en va deux
Cueillir en rêvant des pendants d'oreilles
Cerises d'amour aux robes pareilles
Tombant sous la feuille en gouttes de sang
Mais il est bien court le temps des cerises
Pendants de corail qu'on cuille en rêvant
J'aimerai toujours le temps des cerises
C'est de ce temps-là que je garde au coeur
Une plaie ouverte
Et Dame fortune en m'étant offerte
Ne pourra jamais fermer ma doleur
J'aimerais toujours le temps des cerises
Et le souvenir que je garde au coeur

Le Temps des Cerises és una famosa cançó francesa que fa al·lusió, de manera encoberta, als esdeveniments de la Comuna de París.

Les JERC entrem al Congrés! I amb la Laia... per la porta gran!!!!!!!

2006-11-03T00:17:00.000-08:00

Una diputada de 25 anys representarà les JERC al Congrés

La diputada de les JERC, Laia Cañigueral!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya) ja tenen una diputada al Congrés dels diputats. Es tracta de Laia Cañigueral, que ha pres l'acta de diputada d'Esquerra al Congrés en substitució de Francesc Canet. Cañigueral, de 25 anys, serà la portaveu d'Esquerra en matèria de Joventut i a la Comissió de Cooperació Internacional. La diputada independentista ha manifestat que està "orgullosa de poder representar el jovent independentista a Madrid i poder donar veu a milers de catalans que fan costat a Esquerra Republicana i al projecte de l'Esquerra nacional". La jove ha afirmat que farà "de l'habitatge i dels problemes juvenils cavalls de batalla" de la seva acció política al Congrés. Així, Cañigueral serà la diputada més jove del Parlament espanyol i l'única representant de les joventuts dels partits catalans a les Corts espanyoles.La nova diputada és membre de la direcció nacional de les JERC, ja que és responsable de la Secretaria de Relacions Internacionals. Llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, va complementar la seva formació amb un Postgrau en Participació Ciutadana i Desenvolupament Sostenible. Els darrers dos anys, Cañigueral ha realitzat la seva activitat professional a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament com a responsable del gabinet del director, i actualment cursa un Postgrau en Govern Local organitzat per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials i la Universitat de Barcelona. (http://www.e-noticies.com)

i ja en van 9...

2006-11-02T23:55:00.000-08:00

FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

A VEUREEEEEEEEEE SI M'AGUANTES MOLT I MOLT DE TEMPS MÉS!!!

UE UE UE SOMOS UN EQUIPOOOOOOOOOOOOOO! jejejejejejeje

DÓNA’M LA MÀ

Dóna'm la mà

per fer camí

cap el gran llac dels somnis,

dóna'm la mà

hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà

i així podrem creure altre cop

que tot el que hem volgut

només espera un gest

com si fos el vent

que amb el nostre esforç

tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor

per compartir

projectes i esperances,

dóna'm els ulls

i que el desig

ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa

que ens va marcir la veu

els dits pentinen de nou el mar

com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà,

dóna'm la veu

i proclamem que tot està per fer,

tot és possible avui,

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig

d'un món millor

canviar el món és possible si tots tenim ganes de fer-ho!

2006-11-01T23:25:00.000-08:00

Des de 1992 no s'havia registrat a Catalunya una afluència a les urnes tan baixa com la que ahir es va viure. Només el 54,87% de participació que es va registrar aquell any va ser més baix que el 56,76% d'electors que han decidit acudir a les urnes aquesta jornada de difunts.

Potser la gent gran està decepcionada amb la democràcia que ha vist crèixer, potser la gent jove no creu en el sistema... però des del sofà de casa no es pot canviar un sistema! Des de casa no podem esperar que les coses canvien soles... Votar és un dret, però també hauria de ser un deure... molta gent va lluitar, va deixar-hi la seva pell perquè tinguessim aquest dret! Tenim el deure de ser responsables... No ens quedem a casa!

Entrevista: Margalida Bover Vadell

2006-10-27T01:30:00.000-07:00

excompanya de Salvador Puig Antich“Revisió del cas? Tot el franquisme va ser il·legal”

SantiMayor FarguellCAPDEPERA (MALLORCA)

La sala V del Tribunal Supremdelibera avui si concedeixl’autorització per a la revisiódel judici a SalvadorPuig Antich, condemnat enconsellde guerra a lapenademort que va ser aplicada el2de març del 1974 a la presóModel. Aquella nit, la sevacompanya sentimental vapatir ensoledat l’aplicació dela sentència. Tenia 20 anys,va néixer el1953 a Felanitx,Mallorca. El seu pare, “bastantde dretes”, la va fer forade casaamb17anys.Se’n vaanar en autostop a Palma iva viure enunacomunahippieonhovadescobrir tot: “Elsexe, les drogues, la música,que el món era bonic i quevolia viure”. Va marxar aBarcelona convidada peruna amiga i va viure ambhippies , en diferents domicilis,“no trobava elmeulloc,havia de descobrir qui era”,fins que, instal·lada a casad’uns amics “progres”deMataró,la Núria i el Xavier, undiadel1973li van presentarun amic. Es deia SalvadorPuig Antich. Ella, laMargalidad’A Margalida, es diuMargalida BoverVadell.Com va ser la trobada?Al·lucinant, sempre recordaréquan vaig obrir laporta, ens vam veure i novam deixar de mirar-nos.Va ser descobrir l’amor dela meva vida, la personaque voldries tenir sempreal teu costat. Des del primermomentvam parlarde tot i dels somnis quecompartíem. Tenir quatrefills, viure a la Cerdanya,ens agradava la muntanya,passejar, caminar, unacasa gran per compartir-laamb gent. Una utopia.Que va durar poc.Sí, des del juliol. Però bastantsi comptem l’estada ala presó, des d’on em vaenviar tres cartes. Cadadissabte jo anava al bar dedavant de la Model, i a lesgermanes, que podienveure’l perquè eren familiars,els donava llibres i unaamanida que li agradavamolt d’un restaurantetd’una placeta de Gràcia.Sabia que ell era del MIL?No, però sí que estava posaten un grup anarco, enrecercai captura i que viatjavaa França.Peròmai barrejavales coses. Crec que erauna forma de protegir-me.A les cartes li vaesmentarel carceller?No. La primera era unresum deTròpic de càncer,de Henry Miller, en quèadaptava la nostra històriaa la novel·la. La segona erapessimista i optimista alhora,perquè s’esperavamoltsanys de presó, fins quemorís Franco i, creia, tothomfosamnistiat.No esperava pena capital.No. Però quan vanmatarCarrero Blanco vaig pensar:“Ai, Salvador!”. Aquíem va entrar l’angoixa, totva canviar, i vaig sentirque ja res seria el quehavia d’haver estat.

diari avui, 25.10.06

QUANS ANYS MÉS HAN DE PASSAR????? VOLEM JUSTÍCIA JA!!!!!!!!!!

2006-10-25T07:48:00.000-07:00

El Suprem espanyol ajorna la decisió sobre la revisió del cas Puig Antich

Vol interrogar un testimoni i dos forenses proposats per la família

La sala militar del Tribunal Suprem espanyol ha ajornat la reunió, prevista per avui, en la qual havia de decidir si autoritza la revisió de la condemna a mort de Salvador Puig Antich, tal com reclama la família. Després d'estudiar la prova pericial que reconstrueix la topada de Puig Antich i la policia espanyola, ara el tribunal vol prendre declaració a un testimoni i dos metges forenses proposats per la família de l'activista del MIL.

El Suprem ha rebutjat fins ara prendre declaració a l'advocat de Puig Antich i al metge que el va atendre a l'hospital després que el tirotegessin. En canvi, el tribunal ha accedit a estudiar la prova infogràfica que demostra que els trets que van matar l'inspector Francisco Aguas no van sortir, o no van sortir només, de la pistola de Puig Antich. La família sosté que la mort de l'inspector podia ser causada per les bales dels companys policies.

Puig Antich va ser condemnat a mort per un consell de guerra i executat a garrot vil a les acaballes del franquisme, el 2 de març de 1974. La revisió de la sentència seria un fet sense precedents.

VilaWeb, 25 d'octubre de 2006

ens aguantem... però per dins, la columna... està trencada

2006-10-25T05:53:00.000-07:00