Truc curt

17 abril, tots pel català

2009-04-01T03:20:00.000-07:00

El divendres 17 d'abril, hi haurà un acte públic pel català, amb la participació de la FOLC, la CAL, la Plataforma per la Llengua... Es farà al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, davant Plaça Universitat), a les 19h. Ho organitza el setmanari digital eldema.cat i hi intervindran:

CAL: Jordi Ametller (President)
Espai País Valencià: Anna Moya Godoy (vocal)
Plataforma per la Llengua: Martí Gasull (coordinador)
FOLC: Elisenda Romeu (Presidenta)
Associació Matarranya: Natxo Sorolla (Junta Directiva)

També hi haurà la presència d'un cantautor.

Salut i esport

2009-03-18T12:01:00.000-07:00

Imatges de l'acte d'ahir dia 17 de març a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, sota el lema "Per què hem de fer exercici físic?".

El rècord de Lluís Colet

2009-03-18T11:56:00.000-07:00

Aquesta és una foto del rècord del perpinyanès Lluís Colet,

que va parlar durant una setmana seguida.

Memòries d'una treballadora social hospitalària

2009-03-18T11:46:00.000-07:00

Aquesta va ser la presentació del llibre "Memòries d'una treballadora social hospitalària", on vaig llegir fragments del llibre, que va ser presentat per Sebastià Serrano.

Per què hem de fer exercici físic?

2009-03-16T03:37:00.000-07:00

Demà dimarts 17 de març, eldema.cat organitza una conferència sota el títol "Per què hem de fer exercici físic?", a les 7 del vespre a la Biblioteca de la Plaça Lesseps de Barcelona, que anirà...

a càrrec de
Dr Ricard Serra Grima
Metge cardiòleg del Servei de Cardiologia i Cirugia cardíaca de l’Hospital de Sant Pau
Metge cardiòleg del FC Barcelona

Teresa Torrades Solé
Fisioterapeuta del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau

Presenta:
Daniel Ruiz-Trillo
Director eldema.cat
17 de març 2009
19h
Biblioteca Jaume Fuster. Espai 1
Pl/ Lesseps, 20-22 Barcelona
Organitza: Associació Cultural El Demà

2009-02-15T08:02:00.000-08:00

Aquesta setmana, en portada a:
http://eldema.cat/

Juguem amb foc

Bàrbara Martín

Castelló, Palma i Berga es van unir dissabte per defensar el foc. Una manifestació va recórrer els carrers de la capital de la Plana per rebutjar la normativa europea que entrarà en vigor en 2010 i segons la qual els xiquets no podran llançar coets i el públic haurà de ser a més de quinze metres de distància dels correfocs, posant en perill les cordades o les despertades. La normativa afecta prop de 200 municipis valencians. S'ha previst fer reivindicacions d'aquest tipus a València i a Elx. Per la seva banda, la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de Foc de les Illes Balears va convocar la concentració del migdia de Palma, que va tenir el suport de Joan Lladó, Biel Barceló i de l'OCB. Al vespre, més de 400 entitats d'arreu dels Països Catalans van omplir de foc Berga contra una normativa que podria fer perillar la Cultura Popular i Tradicional del Foc, des de correfocs, cercaviles i actuacions de Dimonis, Diables i Bestiari, fins a la mateixa essència de festes tradicionals.

Homenatge a Sau a eldema.cat

2009-02-15T07:58:00.000-08:00

L'enquesta del cap de setmana a:
http://eldema.cat/
és: Quina és la teva cançó preferida de Sau? L'enquesta de la setmana serà: Quin és el millor disc de Sau. A més a més, El Demà ha estat present a la presentació del disc d'homenatge, als premis Enderrock i a l'homenatge de Llançà. Podeu veure videos de Miquel Abras, Bikimel i Espart vesionant cançons de Sau en directe a:
http://eldema.cat/tv
On també, a la secció "Videoclips", podreu veure 10 videoclips de 10 cançons de Sau.
No us perdeu l'article "Me'n torno a Sau":
http://eldema.cat/musica.php

Salut i esport

2009-02-05T04:40:00.000-08:00

El dia 17 de març a les 19 hores, el setmanari eldema.cat organitza una xerrada al voltant de la Salut i l'esport. Es farà a la Biblioteca Jaume Fuster Lesseps de Barcelona. A la plaça Lesseps.

La serralada de Santa Marta, a "Excursionisme"

2009-02-05T04:36:00.000-08:00

M'han publicat un reportatge de viatge a la revista "Excursionisme". L'article es titula "La serralada de Santa Marta. Des del llac de Catemaco fins a la cascada" i surt al número de gener-febrer, o sigui al 348, de la citada revista.

Les fotos també són meves.

"Mulatupu, l'illa de la pau" a la revista Ciutat Nova

2009-02-05T04:31:00.000-08:00

A la revista "Ciutat Nova" em van publicar un article sobre el Panamà indígena, és a dir, sobre els Kuna Yala i la seva illa Mulatupu. El podreu trobar al número 120 (desembre 08/gener 09) de Ciutat Nova. Les fotos també són meves.
Aquí podeu llegir el meu article:

Presentació de "Memòries d'una treballadora social hospitalària"

2009-02-05T04:21:00.000-08:00

El dia 24 de febrer es presentarà a Barcelona el llibre "Memòries d'una treballadora social hospitalària", de Maria Teresa Torm. Serà presentat per Sebastià Serrano, l'autora del llibre i jo mateix, que en faré una lectura narrativa. L'acte tindrà lloc a les 18.30 hores al Col·legi de Diplomats en Treball Social de Catalunya (Portaferrissa, 18 de Barcelona).

"Memòries d'una treballadora social hospitalària" inclou 19 anècdotes de la vida laboral d'una amiga meva, la Teresa, psicòloga, treballadora social i infermera durant molts anys de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Va ser un honor col·laborar-hi, ajudar a la seva redacció i fer-ne la correcció lingüística i d'estil. Alguns dels títols dels seus capitolets són: "En Tomy: l'adolescent que robava", "L'actor de moda: el duix més desitjat", "La Mara: pobe noia rica", "En Pedro: una prova d'amor" o "Donar la mà: un petit gest que pot fer grans coses".

Acollim en català

2009-02-05T04:12:00.000-08:00

Acollim en català, no discriminem. Facilitem que es puguin adaptar i que aprenguin la nostra llengua.
Cursets a:

Xerrem
Tallers per la Llengua
Voluntariat per la Llengua

Un altre video de Reus

2008-10-13T04:01:00.000-07:00

Aquí en teniu un altre.

Jocs de paraules a Reus

2008-10-13T03:54:00.000-07:00

Aquí teniu un video de la meva xerrada sobre jocs de paraules feta a Reus el dia 4 d'octubre, organitzat per Òmnium Cultural.

Jocs de paraules a Reus

2008-10-06T02:21:00.000-07:00

El dissabte 4 d'octubre, vaig fer una xerrada sobre jocs de paraules a Reus. Clicant a la foto, podeu veure les fotos de la xerrada. Clicant al títol, podreu veure la crònica feta pels organitzadors.

Som una nació

2008-09-08T08:54:00.000-07:00

Aquest Onze de Setembre serà mogut. La manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir i Sobirania i Progrés, que tindrà lloc a les 17 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona, ha rebut centenars d'adhesions d'entitas, col·lectius i sindicats. CDC, Unió, ERC, CUP, ICV i EUiA han donat suport al manifest "Tu formes part de la nació catalana. Que no decideixin per tu". Maulets, Endavant i les CUP també han fet una crida a la participació i a la mobilització per la llibertat, l'autodeterminació i el finançament, i prop de 70 ajuntaments penjaran l'estelada.

Festa per la Llibertat

2008-09-08T08:51:00.000-07:00

Òmium Cultural ha organitzat, un any més, aquesta festa:
A les 10 h, Viu l’11 en família.

A les 14 h, Dinar popular amb l'actuació de Jaume Arnella.

A partir de les 19.30 h, CONCERT amb:

- Cesk Freixas

- La Troba Kung-Fú

- Elèctrica Dharma

(Presentat per Albert Om).

Mostra d'entitats dels Països Catalans

2008-09-08T08:49:00.000-07:00

Per setè any consecutiu, Gent de la Terra promou l'organització de la mostra d'entitats que es celebra l'11 de setembre, Diada Nacional. Durant tot el dia, a l'Arc de Triomf de Barcelona (Metro, Arc de Triom, L1).

Un reportatge meu a Canal 5

2008-09-01T08:32:00.000-07:00

Aquest és el video d'un dels dos reportatges que vaig escriure per a FETV Canal 5 durant les meves pràctiques en aquest canal panameny, que van tenir lloc al juliol. Només heu de clicar al damunt de la imatge.

El canal de Panamà

2008-08-12T02:46:00.000-07:00

Això és una de les comportes obrint-se perquè el vaixell pugui entrar a les encluses de Miraflores de la ciutat de Panamà. Una de les meravelles del món actual i de l'enginyeria del segle XX.

La destrucció de Catalunya Ràdio

2008-08-12T02:13:00.001-07:00

Un altre article de Víctor Alexandre:

La setmana passada, en un article anterior sobre la desaparició del programa de TV3 'La nit al dia' i la neteja ideològica que el Partit Socialista està portant a terme a Catalunya Ràdio, esmentava els noms d'alguns dels professionals que han estat foragitats o marginats d'aquesta emissora i citava Jordi Basté, Toni Clapés, Toni Arbonès, Josep Maria Solé i Sabaté i Rita Marzoa. Doncs bé, fa pocs dies vaig coincidir amb un d'ells, un dels noms masculins, i em va transmetre les inquietants informacions que li arriben dels seus excompanys, unes informacions que parlen del règim de terror que regna en aquests moments a Catalunya Ràdio entre els treballadors desafectes al partit de José Montilla i Rodríguez Zapatero. "La por a ser 'descoberts' i posats en una llista negra fa que aquests treballadors només gosin fer comentaris amb algun company d'absoluta confiança, però sempre en veu baixa per si de cas". Sembla que estiguem parlant de l'època franquista, oi? Doncs no, estem parlant del 2008 i de la situació que es viu al número 614 de l'avinguda Diagonal de Barcelona, seu de la ràdio nacional de Catalunya. Miquel Calçada, en un article al diari AVUI, s'hi referia recentment dient que Catalunya Ràdio "va cap a l'abisme" i denunciava que hi ha "una voluntat explícita de destruir".Aquesta és la intenció: destruir. Destruir la fidelitat de la seva audiència, destruir el vincle entre el país i l'emissora, destruir tot allò que obstaculitza el projecte socialista de la definitiva espanyolització de Catalunya. L'espanyolització que Franco no va aconseguir vol fer-la realitat el PSC. I és que amb l'increment de l'independentisme, aquest partit necessita com l'aire que respira que els seus altaveus mediàtics neutralitzin la creixent consciència nacional catalana. D'aquí que concentri tota la seva energia en l'assoliment d'aquest objectiu. El més escandalós de tot, però, és que el projecte compta amb el vist-i-plau d'Esquerra Republicana. De fet, ERC s'ha convertit en l'aval d'aquesta política a través d'Albert Sáez, president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que el passat 11 de juliol, en una compareixença al Parlament, va justificar la substitució d'Antoni Bassas afirmant que respon a la voluntat de "mantenir el lideratge". I, ves per on, per aconseguir-ho, fa fora la persona que liderava el lideratge. Sembla clar que no és només Catalunya Ràdio qui va cap a l'abisme, també hi va Esquerra Republicana.
Víctor Alexandre

L'afer Antoni Bassas

2008-08-12T02:06:00.000-07:00

No us perdeu aquest article de Vicent Partal:

El 10 de juliol de 1992 Jordi Vendrell feia seure a taula, a Catalunya Ràdio, Josep M. Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades. Era el penúltim programa de L'Orquestra de la temporada i seria el darrer de la història. La direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir de tancar-lo d'una manera fulminant a instàncies d'un membre del consell d'administració proposat pel PSC i amb el vist-i-plau, que mai no he entès, del govern de CiU. Vendrell va desaparèixer de la ràdio perquè s'hi parlava de les tortures i detencions arbitràries de la Barcelona olímpica que la resta dels mitjans silenciaven. I també per haver usat l'expressió 'sociata'. No us enganyeu: la depuració no ve d'ahir. És un treball lent i persistent. Aquells van ser uns dies molt durs. S'hi va detenir i torturar molta gent -tortures que avui no discuteix ningú i per les quals els tribunals europeus van condemnar el govern espanyol. Els mitjans, amb l'excepció d'El Punt, El Temps i algú més, van silenciar-ho tot, qualsevol acte o forma de protesta, fins i tot quan eren concerts multitudinaris. I a la porta de Catalunya Ràdio hi va haver gent manifestant-se, com ha passat ara amb el Bassas. Jordi no va voler fer del seu cas una bandera personal i ens va tocar als contertulians habituals, entre els quals jo tenia la gran sort de ser-hi, de recórrer el país canalitzant la indignació de bona part dels oients. Vendrell s'hauria de refugiar a L'Internauta, on el va trobar la mort i l'adéu al que havia estat la seua vida. Parle de fa setze anys i els 'sociates' mai no han demanat perdó, malgrat la condemna dels tribunals europeus, ni han intentat reconèixer mai que van perseguir de manera injusta un gran professional. En una llibreta xicoteta que tinc a casa vaig deixar escrit un dia que tornava d'un d'aquells actes, fet a Girona: 'els socialistes no pararan fins a exterminar qualsevol rastre de crítica cap a ells, i no els importen gens els mètodes...'. Setze anys després encara continuen amb la feina. S'ha demostrat que eren Jordi Vendrell i Modest Prats i Pep Murgades i el Terricabras els qui tenien raó denunciant unes tortures intolerables. Però a qui li importa això? En canvi, l'espectacle olímpic, que va funcionar entre altres coses gràcies a la censura, els va colgar, i d'allà va néixer la llegenda d'un Pasqual Maragall que acabaria arribant a la Generalitat. El qui va organitzar el sarau, per cert, viu molt bé, orgullós supose del domini 'sociata' sobre els mitjans de comunicació d'aquest país. Setze anys després de l'afer Vendrell, el PSC ha organitzat una xarxa tan espessa d'interessos mediàtics al seu voltant que respirar amb criteri propi comença a ser complicat. Contra en Bassas, tots ho sabem, hi havia una obsessió declarada, i és molt difícil discutir que la seua eixida no és normal. Ni que siga perquè fer fora una persona que dirigeix un programa que és líder d'audiència no és normal enlloc del món, encara que en aquest curiós país semble que siga ara ja una pràctica habitual. Amb la marxa forçada de l'Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, la maten una mica més, atiant el foc lent que fan cremar des de fa setze anys. Perquè li maten una miqueta més aquella essència que permetia a Vendrell i a Bassas, tan diferents l'un de l'altre, compartir micro, sintonia i oients. Se'n deia, se'n diu, pluralitat.

Vicent Partal http://ca.mc335.mail.yahoo.com/mc/compose?to=director@vilaweb.cat

Millor en espanyol?

2008-08-12T02:00:00.000-07:00

No us pedeu aquest editorial d'e-notícies al voltant de l'afer de Nadal a la roda de premsa:

El tennista Rafael Nadal ha trigat molt poc a demostrar el seu activisme a favor del nacionalisme espanyol als JJOO de Pequín. És molt lliure de considerar que la seva nació és Espanya, però aquest fet no l'autoritza a deixar en mal lloc la llengua catalana, sobretot, si es té en compte que ell és catalanoparlant.Perquè l'incident protagonitzat per Nadal en una roda de premsa de l'equip espanyol de tennis, quan es va fer -un altre tennista- una pregunta en català, i ell va intervenir amb un "millor en espanyol", era perfectament evitable.D'entrada, el manacorí hauria d'haver guardat silenci, perquè la pregunta que es va fer en català no anava dirigida cap a ell, sinó a Tommy Robredo. Era aquest, Robredo, qui havia de prendre la decisió que li semblés convenient, no Nadal, qui va perdre una excel·lent oportunitat de callar-se.Per tant, la seva intervenció va ser, com a mínim, una certa impertinència, imposant el seu activisme lingüístic espanyolista a la resta d'esportistes que es trobaven a la mateixa taula per a atendre als periodistes en la roda de premsa.Si a Pequín, Rafael Nadal s'avergonyeix d'utilitzar la llengua catalana, és molt lliure de fer-ho, però no hauria d'imposar el seu criteri -a més, molt discutible- a altres companys. El que va fer va ser un acte de prepotència.Cal analitzar un altre aspecte. Si algú considera que, si contesta en català, pot crear dificultats als traductors, té l'alternativa de contestar en català i després traduir la seva contestació al castellà o l'anglès. És a dir, que no era estrictament necessari negar-se frontalment a la utilització del català.I si Robredo no volia que li preguntessin en català i tampoc volia contestar en català, tenia perfecte dret a dir-ho per si mateix, sense que la intervenció de Rafael Nadal fora necessària. O és que Nadal considera Robredo incapaç de pensar per si mateix?Nadal és una figura mundial de l'esport, i no perd cap oportunitat per a utilitzar en benefici del nacionalisme espanyol la ressonància que li atorga la seva condició de tennista de primer nivell. Està en el seu dret, i no hi ha res a dir sobre aquest assumpte.Tanmateix, hauria de tenir més cura a l'hora d'exhibir el seu nacionalisme espanyol, per a no agredir sensibilitats nacionalistes i lingüístiques d'altre signe. Nadal hauria de saber que a l'Estat espanyol no tots són, com ell, nacionalistes espanyols.De fet, l'actitud de Nadal ja no sorprèn. Però l'expressió "millor en espanyol" hauria d'aplicar-se-la exclusivament a si mateix. Per a molts, no és "millor en espanyol", i ell oblida aquest fet amb massa freqüència.

Totalitarisme anticatalanista xinès

2008-08-12T01:44:00.000-07:00

Un altre article de V. Alexandre:

El passat 27 de juliol, al parc Di Tan (Temple de la Terra) de Pequín, dintre dels actes previs als Jocs Olímpics que se celebraran en aquella capital a partir del 8 d'agost, va tenir lloc una exhibició de sardanes a càrrec d'una representació nacional catalana formada per dotze dansaires i onze músics de diferents cobles. Aquest acte, organitzat per la Fundació Universal de la Sardana (FUS), una entitat que abans de partir cap a la Xina va ser acomiadada pel president del Parlament, Ernest Benach, no va poder exhibir la bandera de Catalunya ni cap altre símbol nacional per prohibició expressa de les autoritats xineses. De fet, no sols es va prohibir la projecció simbòlica de Catalunya sinó que la sardana va ser presentada com una dansa "espanyola". No havia passat mai, això. La Fundació Universal de la Sardana, a banda d'organitzar la ballada de sardanes més multitudinària de la història el 1992, amb motiu dels Jocs de Barcelona, havia actuat en els actes previs als Jocs d'Atlanta, el 1996, als de Sydney, el 2000, i als d'Atenes, el 2004, sense que la presència de la bandera i altres símbols catalans suposessin cap problema. Aquesta vegada, però, no ha estat així perquè hi ha hagut una coincidència d'interessos hispanoxinesos. S'han trobat dos nacionalismes que tenen la mà trencada en qualitat d'escanyapobles. La clàssica cerrazón espanyola casa molt bé amb l'encegament xinès. Amb tot, n'hi hauria hagut prou amb una recomanació de les autoritats espanyoles perquè les xineses haguessin donat via lliure a la FUS. Però, és clar, si en lloc d'això els dius a porta tancada que "aquests catalans volen el mateix que el Tibet" ja has aconseguit el que volies. Al capdavall, la unitat de destí de la Xina, com l'espanyola, és d'arrel divina i necessita mostrar-se solidària amb la tirania. Altrament, no es reconeixeria en mirar-se al mirall.
Tanmateix, una cosa és el comportament de les autoritats xineses, en connivència amb les espanyoles -"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya"-, i una altra el de la FUS. Si als primers els ha faltat cultura democràtica, els segons han demostrat molt poca dignitat. És molt lloable l'objectiu de la FUS de difondre la sardana arreu del món, però d'un patetisme esborronador amagar-ne la identitat. Hom els diu "us escoltarem sempre que renuncieu a ser qui sou" i ells s'hi avenen amb la submissió pròpia d'un esclau. Magnífic. Tot un exemple a seguir. Si, a més, els haguessin demanat que ballessin a la gatzoneta també ho haurien acceptat. "Ja que som a la Xina...", oi?
Hi ha comportaments que fan sentir vergonya aliena, francament, i la incapacitat de la FUS per posar en evidència el totalitarisme xinès i fer-se respectar tot dient "actuarem com a catalans o no actuarem" està en la mateixa línia. Com pot reivindicar-se algú que no creu en ell mateix? El submís, per més raó que tingui, sempre defuig el conflicte. Per això els membres de la FUS van ser incapaços de crear un conflicte diplomàtic en veure's menyspreats com a catalans. Quin horror portar la contrària a les autoritats xineses, quina vergonya aparèixer en els telenotícies defensant Catalunya, oi que sí? És molt millor ser notícia per fer justament el contrari. És una manera com una altra de cobrir-se de glòria. A tocs de tenora.
http://www.victoralexandre.cat/

El català, llengua política?

2008-08-12T01:38:00.000-07:00

Un altre article interessant de Víctor Alexandre:

Segons un estudi realitzat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura publicat pel Grup Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, només un 7,8% de la població del Principat escolta habitualment música en català. I si mesurem el conjunt dels Països Catalans, el percentatge baixa al 4,8%. Són xifres alarmants, certament, però del tot comprensibles, atesa la letargia que caracteritza els nostres governants en tot allò relacionat amb la llengua catalana. De fet, l'estat de prostració nacional en què ens trobem és tan dramàtic que gairebé sembla un miracle que encara quedin consumidors mínimament catalanocèntrics. Com hi pot haver demanda d'allò que es desconeix? En quantes emissores de ràdio, bars, discoteques o espais oberts del nostre país es pot escoltar música en català? És un peix que es mossega la cua, perquè les novetats musicals no disposen d'altaveus que les difonguin i sense altaveus ningú no s'assabenta de la seva existència. Això, és clar, perjudica els músics en particular i la cultura catalana en general i ens converteix en un mercat colonitzat. Som com els infants. Els infants també constitueixen un mercat, però són els adults els qui controlen ideològicament el seu consum.
No fa gaire, a través del diari El Punt, dues persones denunciaven l'absència absoluta de música en català en els diferents espais de les veles d'estiu del parc de la Devesa de Girona. Demanar-la, per tant, esdevenia, a més d'una raresa, un posicionament polític en el sentit que només un catalanista demanaria música en català. Per això, amb tota la raó i tota la impotència del món, els signants de la carta llançaven aquesta reflexió: "Per què posar música en català és una opció política i posar-la en espanyol és cosmopolitisme?". És una bona pregunta. Doncs aquest és l'atzucac en què ens trobem, el de la subversió de la normalitat. És a dir, que allò que jutgem com a normal quan anem a França o a Israel, posem per cas -que hi predomini la música en la llengua del país-, ens sembla carrincló o extremista quan es tracta dels Països Catalans. Ens sentim universals escoltant música francesa quan som a París, però ens sentim provincians escoltant-la en català quan som a Barcelona. D'això se'n diu acomplexament induït. Ens han fet creure que la catalanitat és política i que l'espanyolitat és neutralitat. Aquest pensament té la mateixa arrel que aquell que converteix en nacionalistes les persones catalanocèntriques i en normals les hispanocèntriques. Per això trobem natural que la població dels Països Catalans que escolta música en català no arribi al 5% o que l'oferta de pel·lícules doblades al català o la de publicacions de quiosc en la nostra llengua no arribi al 10%. Aviat també trobarem natural que aquestes xifres es redueixin a la meitat i després a la meitat de la meitat. I és una llàstima, perquè el nostre problema no és pas de feblesa sinó d'incertesa. Podríem ser immensament forts si volguéssim, però quan algú ha perdut la confiança en ell mateix no hi ha res que el mortifiqui més que la consciència de la seva pròpia fortalesa.
http://www.victoralexandre.cat/