El bloc d'en Carles Campuzano

LA DEMOCRACIA A AMERICA

2008-05-14T16:44:00.003+02:00

0,7 PER A FINALITATS SOCIALS

2008-05-13T12:59:00.003+02:00

En plena campanya de la renda es bo recordar que podem destinar un 0,7 del nostre impost a finalitats de caràcter social i que aquests recursos seran gestionats per entitats de la societat civil. I que per aquells que siguin catòlics cal també recordar que no es incompatible marcar tant la casella per a finalitats socials com per a l'església catòlica.

Continuem amb el problema que aquests recursos són repartits des de Madrid i amb criteris sovint discutibles, però val la pena donar suport al tercer sector que treballa en l'àmbit social, ambiental i de la cooperació al desenvolupament.

Per a més informació la Taula del Tercer Sector.

FTSE4GOOD IBEX

2008-05-12T21:14:00.004+02:00

Ara fa un mes es va presentar el nou índex de la Borsa de Madrid que respon a criteris de responsabilitat social i ambiental. Es tracta del FTSE4Good Ibex i s'inspira en el seu homóleg internacional. Està compost per 27 companyies que operen a la Borsa. Per tal d'operar en aquest índex, les companyies han de superar determinats criteris de caràcter ambiental i social ( drets dels treballadors, lluita contra el soborn, cadena de subministrament...).

Ecode hi té un paper clau, en la mesura que és, juntament amb EIRiS, qui determina si una companyia pot formar part d'aquest índex.

Per a la gent que apostem per un model d'empresa que incorpori criteris de responsabilitat social en el seu model de gestió, aquesta és una noticia esperançadora, en la mesura que pot ajudar a estendre la inversió socialment responsable.

Caldrà estar amatents a la seva evolució

68

2008-05-11T14:21:00.005+02:00

Aquest matí, tot llegint a Timothy Garton Ash, m'han vingut al cap un parell d'articles que l'amic i periodista Francesc-Marc Alvaro ha publicat en relació al 1968.

Deia en Francesc-Marc "No hay espacio aquí para hacer un balance pormenorizado de lo que nos dejó el 68.Pero si es obligado hacer distinciones.Cuando Sarkozy se erige en liquidador de esa marca no se refiere a las conquistas positivas que la sociedad europea y occidental ha incorporado de forma irreversible, caso de la igualdad de la mujer, de los derechos de las minorías, de la conciencia ecologista, de una visión más participativa de la democracia, y de una nueva manera de pensar y vivir las relaciones personales,incluidas las familiares y las laborales.Todo esto forma parte del gran consenso actual,es asumido también por la derecha democrática.El 68 no puede resumirse de manera superficial como un mero fin de las corbatas y los sujetadores.Hay un cambio de mentalidad que nace en las elites informadas y que, con el tiempo, se extiende y arraiga."

Tant és aixi que com diu en Garton Ash, un divorciat dues vegades i fill d'immigrants com Sarko és President de la República.

A casa nostra patim, per una banda, massa impostura, dogmatisme i sectarisme de la generació que ronda la seixantena i que es reivindica filla del 68. Però, per l'altra banda, en el terreny de les idees i algunes actituds polítiques que es pretenen alternatives a l'hegemonia de la generació del 68, s'imposa una mirada nostàlgica, i a voltes reaccionaria, a un passat ideal que no existeix.

El món en el que estem i el món cap el que anem ens demana una nova mirada que consolidi els guanys en l'àmbit de la llibertat i els drets cívics de tots assolits, però sobretot saber entendre quins són els desafiaments als que hem de front i quines són les actituds i els valors necessàries per a guanyar-los. I aquí em va la memòria la mestra que vaig tenir a l'escola; una escola que es reivindicava part de la renovació pedagògica i que em va ensenyar que la llibertat demana responsabilitat, que l'èxit demana esforç i que els ideals demanen compromís.

KIT KAT

2008-05-10T21:10:00.003+02:00

Tafanejant des del bloc d'en Marc Vidal he arribat a Mr. Onüff i m'he trobat aquesta promoció del clàssic kit-kat. I és bona, la veritat.

LA INDECENCIA D'AJORNAR EL NOU SISTEMA DE FINANÇAMENT

2008-05-09T21:22:00.004+02:00

Tot pinta que, segons el govern amic del PSOE , el finançament depèn més de la LOFCA que del nou Estatut. Avui Teresa Fernández de la Vega ho deixat ben clar: si hi ha consens hi haurà nou sistema de finançament. I si no, doncs res.

Fa uns dies Guillem López, i ahir l'Antoni Zabala, han dit molt clarament que les finances de totes les comunitats autònomes estan molt lligades a dues de les prestacions bàsiques de l'Estat del Benestar, l'educació i la sanitat. Les pensions depèn del govern central. I els serveis socials vinculats a la dependència tenen un sistema endimoniat i desastrós per a Catalunya, que van acceptar la passada legislatura els partits que manen a la Generalitat, per cert. Doncs bé, la qualitat dels serveis de salut i dels serveis educatius té molt a veure amb la població i a la seva estructura d'edat. Des d'aquest punt de vista l'impacte dels fluxos migratoris és fonamental. Obviar que la població de Catalunya, amb la que està fonamentada l'actual sistema de finançament, està composta per més d'un milió de persones i que aquest detall explica, en bona part, algunes de les greus insuficiències que degraden la qualitat de l'educació i la sanitat del nostre país, és, senzillament, reaccionari. Més o menys el mateix es pot dir des del País Valencià o les Illes Balears.I això és el que fa el PSOE quan amenaça amb no complir amb l'Estatut. Suposo que el catalanisme social que alguns ha predicat tindrà la decència de plantar-hi cara.

BARCELONISME

2008-05-08T23:45:00.005+02:00

No sóc allò que es diu un paio "futbulero", la veritat. Però aquest matí ha estat bastant pesadet corre per Madrid. Ahir va ser un dia nefast i alguns estaven realment entusiasmats. I tenien moltes ganes de dir-t'ho. Paciència i a espavilar nois. Sort per a en Guardiola.

FREE TIBET

2008-05-07T20:17:00.003+02:00

He rebut aquesta foto de l'amic Xavier Navarro. Impactant. Em diu el Xavier que aquesta foto va ser feta al Tibet, el dia 20 de març per una agència de comunicació de Gran Bretanya i ens ensenya els militars xinesos a qui acaben de donar el seu paquet per disfrassar-se de monjos budistes i generar aldarulls.

SAUL GORDILLO A VILANOVA

2008-05-07T09:31:00.003+02:00

Ahir a la tarda, a la UPC de Vilanova, es va presentar la Penedesfera, una notable iniciativa d'en Daniel García Peris d'articular la xarxa al territori del Penedès. S'estan organitzant les primeres jornades de la Penedesfera per al proper mes de juny. I el nou espai web té molt bona pinta. I amb aquesta excusa, en Saül Gordillo va presentar el seu Nació. cat. Una pena va ser que n'erem pocs, la veritat. L'Erik Wirdheim, se'n fa ressó al seu bloc.

Escoltar en Saül, explicant la història del punt.cat, és sempre una invitació a l'esperança en l'acció concreta. Que molt ens fa falta.

BERLIN

2008-05-05T15:58:00.004+02:00

Hem passat aquests dies del pont de l'1 de maig a Berlín. No era la primera vegada que hi anàvem. Ens ha tornat a agradar. S'hi respira dinamisme i ambició, amb moltes ganes d'innovar. Ambició per a fer coses ben fetes, sobretot, i diferents. Alemanya torna a tirar. Té una industria forta, que tira com mai de les exportacions. I té gent amb talent.

La sensació d'aquests dies, i en relació a Barcelona, és que hi ha menys superficialitat i més contingut. Segur que hi ha també especulació, però estan construint una ciutat que s'hi pot viure. Potser hi té a veure una realitat immobiliària fonamentada en el lloguer, i no en la compra.

Sempre, però, Berlín té un punt d'inquietant, allò que ens recorda la barbàrie nazi.

Recomanable el bloc "catalans a Berlín".

RENOVAR

2008-05-01T19:33:00.007+02:00

Renovar a fons el catalanisme, que és en allò que estem a CDC i sobre el que hem de debatre en el proper Congrés, ens exigirà trencar amb alguns mites. I assumir, és clar que sí, algunes contradiccions.

Apunto 5 idees:

- mai més serem un país culturalment homogeni, però necessitem estendre i compartir la catalanitat.
- la plena sobirania avui no existeix, però necessitem sobirania per a poder decidir i necessitem ser allà on es decideix.
- sense èxit electoral entre els no sobiranistes no hi ha majoria política per a la sobirania.
- cal pensar més amb la gent, que no pas amb les essències.
- Ser en el món global vol dir aspirar a l’excel·lència com a comunitat i garantir-ne la prosperitat.

PARLAMENT EUROPEU EN CATALA

2008-04-30T22:23:00.003+02:00

La iniciativa d'en Miquel Català de traduir al català la pagina web del Parlament europeu és tot un simptoma dels escassos avanços de la presència de Catalunya a la Unió Europea. I també, és clar, de la importancia de la iniciativa concreta de la gent alhora de posar en evidència que el rei està nu.

El Parlament no pot tancar aquesta pàgina. I les institucions del país ho han d'impedir. I no s'hi val dir que tampoc tenim versió catalana de les webs de les Corts Generals.

SELECCIONS NACIONALS:FEINA BEN FETA

2008-04-28T21:20:00.005+02:00

Fa temps que sabem que el país necessita feina poc sorollosa, però eficaç. Especialment en tot allò que té a veure amb la presència directa de Catalunya en l'àmbit internacional. La setmana passada vam viure una victòria important: el Tribunal d'Arbitratge Esportiu, creat pel COI, ha rebutjat l'apel.lació de la Federació espanyola de bitlles contra l'admissió, a la Federació Internacional, de la corresponent federació catalana. En Miquel Roca i Junyent, el despatx del qual va portar la defensa jurídica del cas, llegeixo a l'Avui que afirma que "és cert que no es pronuncia sobre altres supòsits, però dicta doctrina". Entre altres coses, i al marge dels aspectes fonamentals ja mencionats, la sentència "deixa clar que no hi pot haver un dret de veto de cap federació contra cap decisió presa per la internacional". Un bon precedent per al futur.

I és que de la mateixa manera que fou per al punt.cat, per al reconeixement internacional de les seleccions esportives ens fa falta anar per feina i saber aprofitar les oportunitats que els temps d'avui ens donen. Felicitats doncs!

OPEN v CLOSED

2008-04-26T13:26:00.004+02:00

Diu Tony Blair que el plantejament “Open v closed” is as important today in politics as “left v right . Justament, el debat que precongressual que ha encetat en Lluís Recoder , durant aquests darrer dies, lliga amb aquesta idea. Allò que hem de debatre en el proper Congrés de CDC té a veure, bàsicament, en oferir a la societat catalana un projecte polític obert a la nova realitat del país , que ens connecti amb els sentiments, inquietuds, esperances i valors de la majoria.. No es tracta tant de saber si som més o menys sobiranistes ,o més o menys liberals o socialdemòcrates, sinó d’oferir un projecte dinàmic i obert que connecti amb la nova societat que ha emergit durant aquests darrers anys i li sàpiga donar les respostes adequades. Simplificant, la nova convergència que necessitem té a veure amb Internet i el medi ambient. O la nova immigració i l’actitud emprenedora dels nous empresaris o els nous activistes socials. Té a veure amb la Catalunya d’avui. I amb la Catalunya que ve.

CATALA I IMMIGRACIO

2008-04-24T20:02:00.006+02:00

Ahir a darrera hora de la tarda ens vam apropar al Moll de les Drassanes de Barcelona. La gent de la Plataforma per la Llengua , amb 22 entitats vinculades a l'àmbit de la immigració,organitzaven ,de nou, l'acte " El català, llengua comuna". Com diuen els organitzadors "es tracta d'una jornada que té com a objectiu destacar el català com a element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social comuna".

Sant Jordi és sempre un dia per a l'esperança. Durant tot el dia, som un pais que es mira al mirall i s'agrada. Parlant amb els activistes de la Plataforma , i amb alguns dels joves bolivians que havien participat de la jornada, hom té la convicció que tenim futur. Que depen, sobretot, de nosaltres. De la confiança en la nostra capacitat col.lectiva d'oferir un poderos i seductor projecte de país. Si tenim projecte, ens en sortirem.

De moment ahir,l'escriptora Najat El Hachmi, va ser la més venuda en català. M'agrada.

PER SANT JORDI, EN LLAVINA

2008-04-23T09:17:00.004+02:00

Recomanar els llibres que els amics han escrit és sempre un plaer. Si, a més, són llibres treballats, amb paciència i esforç , encara més. I sí és un llibre d'en Jordi Llavina, home d'amors sense límits, que sap reinventar-se, la gloria és inmensa.

Doncs això, per aquest Sant Jordi toca "Ningú ha escombrat les fulles", d'en Llavina.

Us penjo l'entrevista que en Guillem Carol li va fer fa uns dies.

POLACOS

2008-04-22T16:40:00.003+02:00

Fa uns dies l'Eduard Sagarra em va fer arribar aquesta informació. Increïble, però cert.

DIADA DEL PAIS VALENCIA

2008-04-21T19:35:00.005+02:00

Just ahir rebia un comentari d'en Faustí Barberà a la darrera entrada d'aquest bloc en el que se'm demanava alguna reflexió en relació al País Valencià, quan avui m'ha arribat un correu informant-me de del "Tren Jaume I". Es tracta d'una iniciativa de la Federació Llull, que agrupa l'Òmnium, l'Obra Cultural i Acció Cultural.Com diuen els organitzadors, "la idea és omplir un tren amb 650 persones per tal de participar a la manifestació i el concert posterior que tindran lloc el 26 d’abril a Alacant". El 25 d'abril es commemora la batalla d'Almansa, episodi clau en la pèrdua de les nostres llibertats col.lectives i, any darrera any, els sectors del País Valencià amb consciència nacional surten al carrer.

De motius per sortir al carrer a Alacant en tenim bastants. Des de TV3 fins la política en relació al valencià.Vist des de Catalunya, el País Valencià no convida a l'optimisme.Per exemple quan pensem que el PP ha assolit al País Valencià una hegemonia política tan abassegadora. Amb alguna cosa important ens haurem equivocat entre tots plegats. Però el que és cert, és hi ha un territori, amb centenars de milers de persones, que podem compartir un "nosaltres". I quan sóc a València, o Castelló a Gandia, l'he sentit. O quan parlo amb l'Enric Morera. O amb la gent del Tirant.Només per això, val la pena convidar a la gent a marxar pels carrers d'Alacant aquest dissabte.

L'ESPERIT DEL FERROCARRIL

2008-04-20T13:23:00.004+02:00

Divendres al matí, amb l'Esteve Orriols i en Josep-Lluís Vidal, del Grup Municipal de CiU de Vilanova, vaig visitar el Museu del Ferrocarril de Vilanova i La Geltrú. Durant la recent campanya electoral vam assumir el compromís de treballar, des del Congrés dels Diputats, per a enfortir les possibilitats d'aquesta infraestructura cultural de la meva ciutat.

En vaig sortir molt animat de la visita. I és que les explicacions i les idees de les dues dones que avui dirigeixen el Museu, la Pilar Garcia, que n'és la directora, i l'Ana Grandes, que és la responsable de comunicació i didàctica,tenen la força de la passió de les persones que estimen i creuen amb el que fan.

El Museu del Ferrocarril és excepcional no només pel seu valor intrínsec, el museu més important d'Europa de màquines de vapor, sinó perquè connecta amb l'esperit dels catalans del dinou que van protagonitzar la revolució industrial i la renaixença i, posteriorment, l'eclosió política del catalanisme.

La història del ferrocarril a Vilanova és tremenda; i la figura d'en Francesc Gumà i Ferran, l'home que té una idea gran, que s'arrisca per a fer-la possible,que és mou fins a Cuba i Nova York per a realitzar-la, un excel.lent antídot contra l'optimisme superficial i el pessimisme nacional. Vitamines per a nous temps.

NIT DE LA VEGUERIA DEL PENEDES

2008-04-19T22:48:00.005+02:00

El moviment social en favor de la Vegueria del Penedès va fent el seu camí. Ahir, a Vilafranca, vam celebrar una jornada reivindicativa en favor del reconeixement d'una realitat territorial que creiem viva. L'acte acadèmic amb el que vam encetar la jornada va evidenciar que allò que té més interès de la discussió sobre el reconeixement del Penedès com a tal ,té a veure en decidir el tipus de territori que volem ser: com la gent es guanya la vida, quin és l'estil de vida que volem tenir, com ens relacionem amb Barcelona i el seu entorn, quin és el paisatge que estimem...Només per això ja val la pena donar suport a la idea d'una vegueria pròpia per a les comarques de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

Ei, i a més vam sopar molt bé!

PARAULES DE THUBTEN WANGCHEN

2008-04-18T08:27:00.006+02:00

Ahir a Vilanova, i en el marc de les jornades "El Tibet, una nació oprimida" ,que ha promogut la secció local de CDC, el monjo budista, i representant del Dalai-Lama a l'Estat espanyol, Thubten Wangchen, va realitzar una conferència sobre els drets humans al mil.lenari "país de les neus".
Abans li vaig gravar aquesta missatge.

NOVA POLITICA D'IMMIGRACIO

2008-04-16T09:42:00.003+02:00

Sembla prou clar que el canvi de cicle econòmic demana una nova manera de governar les polítiques d'immigració. I sembla que el nou ministre del govern espanyol, el català Celestino Corbacho ho té assumit. Sent molt prudents, podríem dir que fins ara no hi ha hagut govern dels fluxos migratoris. Hem deixat que l'oferta i la demanda superessin les rígides previsions legals. Ja n'he parlat en anteriors ocasions en aquest espai. Les conseqüències són prou conegudes: immigració irregular, explotació laboral, impossibilitat de polítiques d'acollida, facilitar la feina a les empreses que operen fora de la legalitat,...sensació de descontrol en bona part de la gent.

Tot plegat demana, des de fa molt de temps, una altra política d'immigració. La crisi ho fa encara més evident.

En tot cas,llegia fa uns dies, a la revista Afkar/Ideas, una entrevista a Jean-Pierre Garson, cap de la divisió de migracions internacionals de l'OCDE, una reflexió que em sembla rellevant, de cara al que hem de fer en els propers temps:

"També és important diferenciar entre el recurs a la immigració per a necessitats de ma d'obra en activitats especifiques o estacionals ( recollida de fruita o construcció) i el recurs a la immigració per a respondre a necessitats estructurals ( assistència sanitària a la gent gran). Es pot respondre a les necessitats estructurals amb emigració essencialment temporal? El creixent recurs a la immigració és realment la única solució per a aquestes necessitats? No es podrien mobilitzar millor els recursos humans existents, poc o gens utilitzats en alguns països de l'OCDE? No és també el quid de la qüestió la millora de les condicions de treball i de la remuneració en els sectors coneguts com a penosos o poc gratificants?"

BERLUSCONI

2008-04-14T22:20:00.005+02:00

Escolto que Berlusconi ha guanyat les eleccions per majoria absoluta. Veltroni ja l'ha felicitat. Estic convençut que aquesta no és una bona noticia. No ha deixat de ser significatiu que la premsa econòmica internacional de perfil liberal apostava per la victòria del reformisme del PD.

Molt malament ha d'estar la política a Itàlia quan el populisme de Berlusconi se'n surt.

Espero que alguna cosa n'aprenguem a Catalunya del desastre polític d'un país, per altra banda, tan bell i fascinant.

INCOMPETENCIA

2008-04-13T13:17:00.007+02:00

La insuportable lleugeresa del nou govern Zapatero, ha fet passar prou desapercubda la rendició del govern del país. L'opció del transvasament del Segre desapareix i es des de l'Ebre ens arribarà l'aigua, estenent el minitransvasament del Camp de Tarragona, fet cap allà els anys 80, cap a Barcelona. ICV intenta mantenir el seu patètic joc de paraules, però els fets ( ai sempre els fets!) són inqüestionables: amb l'aigua de l'Ebre ens dutxarem. I el cap de l'aparell socialista s'haurà de menjar amb patates la pretensió de la seva política de fets consumats.

De tota aquesta història torna a ser lamentable, la incompetència del govern del país. De la mateixa manera que amb la crisi del Carmel, la resposta arriba de Madrid. El softpower del país s'afebleix. Avui la confiança, la credibilitat i la reputació del govern del país, senzillament, s'han esvaït.

LA CRISI

2008-04-12T17:50:00.004+02:00

Llegeixo que l'ex-secretari del Tresor dels Estats Units, Paul O'Neill, explica l'actual crisi financera global ,provocada per una crisi hipotecària ,de la següent manera: " si tens 10 ampolles d'aigua i una d'elles té verí i no sap quina és , probablement no beuràs aigua de cap d'elles". Brillant, no?