El bloc d'en Carles Campuzano

AVORTAMENT I COMPRENSIÓ

2009-11-29T17:11:00.005+01:00

Aquest passat dijous em vaig oposar a les esmenes de devolució al Projecte de Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs que es varen debatre el Ple del Congrés dels Diputats. Ho vaig fer exercint, en consciència, la llibertat que CDC atorga els seus representants en aquesta matèria.

No és mai la regulació legal de la interrupció voluntària de l'embaràs una qüestió fàcil i simple. Afecta a consideracions morals d'aquells que legislem,té a veure amb un conflicte entre dos valors ( el de l'autonomia de la dona i el de la vida del fetus) i té ,o pot tenir, conseqüències enormes en la vida de moltes dones.

En el cas de l'Estat espanyol, tenim un marc legal des de l'any 1985 que ha despenalitzat l'avortament en tres supòsits. Un marc legal que ha permès que es pogués interrompre voluntàriament l'embaràs durant els darrers 24 anys quan es donaven els supòsits contemplats a la llei.

Però aquest marc legal del 1985 no ha ofert seguretat jurídica ni a les dones que havien decidit avortar ni als professionals mèdics que havien de practicar aquestes intervencions. I alhora s'havien produït situacions abusives en base aquella legislació, amb avortaments amb fases molt avançades de gestació

És raonable pensar que necessitem un nou marc legal, que superés les mancances i els problemes de l'actual i que ,a més ,trobés en les legislacions de la resta de la Unió Europea, un bon reflex. En aquest sentit, la majoria de les legislacions europees regulen la interrupció voluntària de l'embaràs amb un model mixt de terminis i indicacions.

Des d'aquest punt de vista, una llei basada en terminis i indicacions i que no penalitzés la dona que decideixi avortar em sembla adequada. El text que el Govern espanyol ha enviat a les Corts respon a aquest plantejament

Soc partidari, a més, que durant la tramitació del projecte de llei, durant les properes setmanes., el text proposat es modifiqui per de garantir la informació als pares de les menors entre 16 i 18 anys que sol.licitin avortar, regular l'objecció de consciencia dels professionals mèdics i ampliar la informació que ha de rebre les dones abans de decidir allò que han de fer.

Deia que aquesta no és mai una qüestió fàcil. Em sembla que ningú pot pretendre imposar la seva moral, ni tampoc podem condemnar a ningú per a defensar les seves opcions. I sobretot hem de de fer un enorme esforç per comprendre i entendre les raons de tots, però en especial de les dones que es troben, s'han trobat o es trobaran davant d'aquest dilema moral i que en tot cas, les lleis els hi han de permetre decidir.

Us adjunto, per el seu interes, el posicionament del Partit Nacionalista Basc i el de l'Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull

DIGNITAT I SOLIDARITAT CATALANA

2009-11-27T16:52:00.004+01:00

En el contingut i en la forma, l'editorial que els diaris del país van publicar ha estat formidable. Representa la proposta i la resposta que la inmensa majoria podem compartir davant del desafiament que suposo la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. I apunta el to, l'actitud i el contingut de la política que es necessita per a posar en marxa el país una altra vegada.

I em quedo com advertància de futur amb la darrera frase del text: "Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable."

NEET (2)

2009-11-26T11:11:00.003+01:00

Ahir al matí vaig interpel.lar al Ministre Corbacho sobre el greu problema de l'atur entre els joves, en el context de la crisi i des de la perspectiva dels joves "neet", o els joves sense ofici i benefici, dels que parla en Conrad Rovira en un comentari penjat en el facebook

D'entrada gràcies, als comentaris i propostes que s'han penjat al bloc i al facebook. Han estat útils alhora de preparar la intervenció d'ahir i en la moció que avui presentarem i que es discutirà el proper dimarts.

Les dades que utilitzem demostren la serietat de la situació i la necessitat de convertir en prioritat col.lectiva la formació dels joves, el foment dels emprenedors i la generació de llocs de treball de qualitat.

Les taxes d'abandonament del sistema educatiu, l'escassa utilització dels contractes formatius (0,75% del total de contractes), la feble vinculació entre el mon de la formació i la feina, els pocs programes que donin "segones oportunitats" als joves que fracassen, el mal funcionament dels serveis públics d'ocupació, la desresponsabilització de masses joves i masses families, l'abús en la contractació temporal, la segmentació del mercat de treball .. tot plegat demana un canvi i un acord de fons de tots els sectors implicats per a fer-ho possible.

Dimarts vinent ho portarem a discutir al Ple.

Continuem demanant comentaris i propostes.

Us adjunto alguns informes interessants i els vincles amb la Fundació Èxit i l'Associació d'Independent de Joves Empresaris de Catalunya, que ens ha fet arribar propostes i reflexions.

OCDE

Departament for children, schools and families

NEET

2009-11-23T17:46:00.004+01:00

Un recent estudi de la UGT ens informava que gairebé 100.000 joves catalans ni estudien ni treballen; representen més del 14% dels joves catalans entre 16 i 24 anys. I segons les dades de l'Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de 2009, uns 562.000 joves entre 20 i 29 anys d'arreu de l'Estat, ni estudien ni treballen, ni busquen feina. Els mitjans de comunicació han parlat de la "generació ni-ni". O sia els joves que ni treballen ni estudien. Al Regne Unit es parla dels NEET ( no in education,employment or training).

Les xifres de l'atur juvenil són espectaculars; des que la crisi ha començat l'atur dels menors de 25 anys s'ha incrementat en un 93%; en dos anys el nombre d'aturats en aquesta franja d'edat s'ha incrementat en més de 400.000 persones només en dos anys! A Catalunya el 60% dels nous aturats joves s'han produït durant la crisi en marxa. A les Illes Balears, el 75% i al País Valencià, més de la meitat, dels nous aturats joves s'expliquen per la crisi.

Les conseqüències de tot plegat, a curt i mig termini són devastadores. L'OCDE parla de risc de "generació perduda"

De tot plegat, en parlarem amb el Ministre Corbacho aquest propers dimecres, durant la interpel.lació sobre atur juvenil que hem sol.licitat. S'accepten, i es demanen, suggerències.

QUAN ELS RICS TAMBÉ TENEN RESPONSABILITATS

2009-11-22T19:01:00.004+01:00

Publica la revista VIA, que edita el Centre d'Estudis Jordi Pujol i que dirigeix en Miquel Calsina, una entrevista d'en Toni Cruanyes al professor Antony Giddens. En Giddens, m'agrada i el segueixo de fa temps. D'aquesta entrevista en vull destacar el següent paràgraf:

"Jo sempre he estat a favor de la responsabilitat pública i de l’equilibri a l’interior de les societats. Les desigualtats en excés són injustes i, a més són la base per a la inestabilitat. La desigualtat no és eficient tampoc des del punt de vista de l’economia o la producció. La majoria de la gent parla d’exclusió social com a exemple de desigualtat, però jo crec que és encara més important l’exclusió social a la part alta de la piràmide. Amb la desigualtat creixent, la gent més rica està tan allunyada de la majoria com els que estan al nivell més baix d’ingressos, i això és igualment perillós.Crec que les classes més riques han perdut el sentit de responsabilitat respecte a la resta del món. No volen pagar impostos, no volen participar en les estructures nacionals, no volen involucrar-se en el finançament de l’estat del benestar, fins al límit de trencar el pacte social i incomplir les lleis. Això ja ho denunciava jo amb la tercera via, i la crisi financera mundial ho ha tornat a posar en evidència. Cal tenir mecanismes que evitin aquesta desvinculació, que ha provocat, per exemple, aquesta crisi financera"

COSES QUE PASSEN A CATALUNYA ...I QUE NO S'ENTENEN

2009-11-20T22:44:00.002+01:00

UN PROJECTE PER A EUROPA

2009-11-19T09:12:00.005+01:00

Contra la moda de l'europessisme i l'euroescepticisme, ahir el CIDOB i el Cercle d'Economia van presentar a Madrid el treball " Un projecte per a Europa.Reflexions i propostes per a la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea".

No n'he pogut fer una lectura atenta, però la tonada de la presentació d'ahir em va agradar. El text presentat va més enllà de la conjuntura del proper semestre i llença idees de força, amb recorregut per als propers anys. Algunes sens dubte polèmiques i discutibles, però que tenen a veure amb el sentit últim de la construcció europea: una unió útil, forta i oberta per a garantir la prosperitat, la seguretat, la llibertat i el benestar dels europeus

Benvingut un debat a fons amb propostes concretes per al futur d'Europa.

Just avui, el Consell europeu ha de donar sortida a la posta de les noves institucions que el Tractat de Lisboa preveu, en especial per a l'elecció de la nova presidència de la UE.

Si em fessin votar, esculliria Blair. Malgrat ser britànic i malgrat la guerra d'Iraq. Per a construir un bon relat sobre el que volem ser i per a tenir una veu que sigui escoltada a la resta del món. El seu discurs al Parlament europeu el juny de 2005, al meu entendre, fou memorable. Però em temo que no serà.

PD: Fa uns dies la Vicepresidenta de la Comissió Europea, la sueca Margot Wallström publicava un article a l'Avui sobre el dret d'iniciativa ciutadana que consagra el Tractat de Lisboa i demanava la participació de la gent alhora de concretar la futura regulació d'aquest dret. Val la pena.

20 COSES QUE HAURÍEM DE SABER ELS DIPUTATS

2009-11-17T20:38:00.004+01:00

També la democràcia britànica pateix de desafecció política. Tampoc és consol i menys una excusa.

En aquest context el Financial Times ha demanat a 20 experts britànics, quines són les preguntes que un membre de la Casa dels Comuns hauria de saber respondre.

Val la pena que li feu una ullada.

Estaria bé que algú també ens ho planteges. Al Parlament o al Congrés.

I és que la desafecció també té a veure amb els coneixements, l'expertesa i el saber fer dels que ens dediquem a la cosa pública.

FERTILITAT

2009-11-16T21:15:00.003+01:00

HEM FET UN LLIBRE

2009-11-15T16:46:00.006+01:00

Ara fa més d'un any, l'amic de tant anys, en Xavier Codina em va posar en contacte amb la gent de Malhivern, una petita editorial de la Garriga. Em proposaven de tirar endavant un llibre entrevista, en el marc de la seva col.leció d'entrevistes L'Estel.

La proposta em va agradar. Tenir l'oportunitat de dir la teva en aquest temps tan convuls que ens toca viure sempre val la pena.

Li vaig demanar al jove periodista de l'Avui a Madrid, el berguedà Pere Gendrau, que fos l'encarregat de desenvolupar el projecte.

Van ser unes quantes converses llargues durant la tardor i l'hivern de l'any passat, amb algunes repassades durant la primavera. Hem parit, amb la ploma d'en Pere, i pròleg d'en Francesc Marc Àlvaro, doncs, un llibre que pretén ser una modesta aportació al debat nacional que el país necessita. L'hem titulat "Carles Campuzano. El patriotisme a peu de carrer".

Espero que us interessi.

L'Avui i en Tribuna Catalana n'han fet ja alguns avançaments editorials.

I en tot cas, sapigueu que el presentarem en companyia de l'Artur Mas el proper 26 de novembre a les 19.30 a la llibreria Catalònia.

SOBRE LA SANITAT ALS USA

2009-11-13T23:02:00.003+01:00

Llegeixo que el Center for Responsive Politics informa que només en els primers sis mesos d'aquest any la industria farmacèutica ha gastat 110 milions de dolars per tal d'influir en la posició del membres del Congres nord-americà sobre la reforma sanitaria que promou el President Obama.

De moment Obama i els seus van superant etapes.

Us adjunto alguns videos de l'organització de suport a la xarxa d'Obama "Organizing for America"

Avui visitant un bon amic que està hospitalitzat hi he pensat.

MESURES CONTRA L'ATUR I PER L'OCUPACIÓ

2009-11-12T19:31:00.005+01:00

Aquest matí la Comissió de Treball del Congrés ha donat llum verda al projecte de llei de mesures urgents per al manteniment i el foment de l'ocupació i la protecció de les persones aturades.

CiU hi ha incorporat algunes esmenes significatives.

En vull destacar algunes.

Per una banda, s'equipararà el tractament fiscal dels acomiadaments en el marc d'un ERO amb l'acomiadament de caràcter individual improcedent. En l'actualitat, la diferència entre la tributació d'una indemnització d'un o l'altre acomiadament és substancial. En els acomiadaments individuals improcedents s'està exempt de tributació fins una quantia equivalent a 45 dies per any treballat, amb el límit de 42 mensualitats. En el cas dels acomiadaments en el marc d'un ERO aquest límit està en una quantitat equivalent a 20 dies per any treballat amb un límit de 12 mensualitats. No és petita la diferència i masses treballadors l'han patit en aquest darrer any.

Però també hem millorat substancialment, les subvencions per al manteniment de l'ocupació als Centres Especials de Treball que passaran a representar el 75 del smi durant el 2010 per a totes les persones amb discapacitat contractades i per al 2011 només per a les persones discapacitades amb especials dificultats. Tot un pla de xoc per al treball protegit en temps de crisi

I finalment, s'obre la via a la reforma de la llei que regula les ETT i a la revisió de tot el programa de bonificacions a la contractació. Més de 2850 milions d'euros estan pressupostats en aquest concepte per al 2010 en el Pressupost General de l'Estat, que s'hauran de reorientar si volem gastar-los de manera eficaç.

Tinc la impressió que s'ha fet bona feina

TANQUEM LA CRÒNICA D'UN VIATGE

2009-11-11T19:19:00.008+01:00

Vaig tornar de la visita a les seus dels principals organismes internacionals que s'ocupen del desenvolupament, el passat dissabte. Van ser dies molts intensos als Estats Units.

M'he quedat,però, amb les ganes de recordar les reunions amb les dues darreres institucions que varem veure.

Per una banda,l' Organització Panamericana de la Salut, que és l'oficina regional de l'OMS per a les Amèriques i que desenvolupa una intensa tasca en matèria de salut pública arreu del continent i amb una especial incidència en els països més pobres com Haití, Guaiana, Hondures, Nicaragua i Bolívia. Un organisme amb el que la Generalitat, des dels temps en els que en Xavier Trias n'era Conseller, manté una especial relació.

I per l'altra banda, amb l'Organització dels Estats Americans. Una organització, em sembla, prou desconeguda a casa nostra i que té una agenda, una pràctica i uns èxits en matèria de drets humans i seguretat molt impressionants. Amb professionals molt preparats i un pressupost més aviat modest.

Tanquem la crònica d'aquell viatge.

Ha valgut la pena; des del punt de vista d'exigir més transparència i rendició de compte als organismes multilaterals del sistema de Nacions Unides; uns organismes que tenen un paper central en l'Ajut Oficial al Desenvoluopament de l'Estat espanyol i després que aquest s'hagi convertit en aquests anys en un dels seus principals donants;i també des de la perspectiva de la capacitat que es tingui d'incidir en les prioritats i enfocaments d'aquests organismes en un moment concret en el que tot el sistema de desenvolupament i ajut humanitari de les NNUU està en procés de reforma.

Des del punt de vista del contacte amb els organismes internacionals financers, claus en la construcció de les propostes de la comunitat internacional en matèria de desenvolupament.

Però també des del punt de vista de moltes persones, catalanes i espanyoles, que aquests dies hem conegut, que treballen al PNUD, al BID, al Banc Mundial, a l'OPS, UNIFEM,...i que tenen moltes ganes, des de la distància, de col.laborar per a fer,entre tots,una millor política per al desenvolupament dels països pobres.

1989

2009-11-09T18:27:00.005+01:00

1989 fou, en molts sentits, un any important per a mi. Per a raons personals, és clar, però també per a raons que tenen a veure amb els signes dels temps.

La Caiguda del Mur, Tiananmen, la Revolució de Vellut, la mort d'en Ceauscecu...tot plegat just quan es celebraven els 200 anys de la Revolució Francesa.

En tinc un record intens i emotiu.

20 anys després, amb tots els límits i mancances que es vulguin, continuo creient que aquell any fou un any que va valer la pena viure; molts alemanys, txecs, eslovacs, polonesos,... també xinesos, ens van demostrar que tenint més motius per a estar resignats no es van conformar.

A WASHINGTON

2009-11-06T00:48:00.004+01:00

Avui ha estat un dia molt dens; amb molta informació i intercanvi d'opinions, al matí amb la gent del BID i a la tarda al Banc Mundial; al migdia hem dinat amb mitja dotzena de ciutadans de l'Estat espanyol que treballen en alguns dels organismes de desenvolupament amb seu a Washington, entre ells dues persones catalanes. Gent més senior que aquella que varem conèixer a Nova York, amb molts ganes de ser útils per tal de fer una millor política de cooperació.

Només afegir un parell d'apunts.

Per una banda, destacar l'impacte del Fons de Cooperació per a l'aigua i el sanejament, que ha promogut el Govern espanyol; dotat amb 300 milions d'euros per part espanyola, en el marc d'una iniciativa del BID, pot arribar a garantir l'accés a l'aigua aprop de 4 milions de persones a Amèrica Llatina.

Per altra banda, ha estat especiament interessant la sessió de treball amb l'Ana L. Revenga , del Banc Mundial, sobre els efectes de la crisi en el països pobres: increment del número de pobres, posta en mrxa de programes de protecció social en en quants països i risc de retorn de la crisi alimentària un cop comenci la recuperació.

Molta informació i bons contactes per a fer bona feina.

DE NY A WASHIGNTON

2009-11-05T05:49:00.003+01:00

Avui, dimecres ha estat el darrer dia a NY. Hem tingut un matí intens amb diverses persones del PNUD. Tot el procés de reforma per tal d'aconseguir que les diverses organitzacions del sistema de Nacions Unides treballin en una mateixa direcció i el Fons per a l'assoliment dels Objectius del Mil.leni (ODM) que l'Estat espanyol ha promogut, amb més de 700 milions d'euros, han estat presents al llarg de tot el matí. Poc coneguda aquesta darrera iniciativa, ha de permetre en els propers anys finançar, de manera innovadora, 129 programes a 59 països diferents.

Ara som a Washington. Demà dijous comencem una jornada que ens ha de portar a veure'ns amb la gent el Banc Interamericà de Desenvolupament ( BID), el Banc Mundial (BM) i amb funcionaris espanyols que treballen en les institucions de desenvolupament a la capital nordamericana.

A NY (2)

2009-11-04T00:23:00.003+01:00

Hem continuat durant tot el dia d'avui les nostres trobades. A primera hora del matí amb la Directora Exectuiva del FNUAP, la Sra. Thoraya Obaid. El FNAP és el fons de població de les Naciones Unides i està molt centrat en els temes de salut sexual i reproductiva. Hem mantingut un diàleg interessant sobr les dificultats del seu treball en els països amb majoria catòlica i musulmana i hem rebut una resposta que ens ha sorprés: tenen més dificultats per a treballar en els països amb forta presència de l'Esglesia Catòlica.

Hem estat també amb la Directora Executiva d'UNICEF, la Sra Ann Veneman, ex ministra d'agricultura d'en Bush. UNICEF és problament l'agència amb més prestigi social del sistema de Nacions Unides. S'ha destacat la feina que fa el Comitè d'UNICEF a l'Estat espanyol i , com no!, el compromís del Barça i en Laporta amb l'agencia per a la infancia.

Però probablament, la part més profitosa del dia ha estat el dinar i la posterior reunió amb els ciutadans espanyols que treballen en les diferents agències de les NNUU a NY. Gent jove, preparada i amb idees própies. Han sortit molts propostes de trebll cara el futur`

Però segur que també necessitem una via catalana en aquest camp. Les oportunitats són moltes per als joves catalans amb compromís internacional.

A NY (1)

2009-11-02T23:51:00.003+01:00

Som aquests dies a Nova York, els portaveus del PSOE, el PP i CiU de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Ens estem entrevistant amb diversos responsables de les agències de les Naciones Unides. L'Estat espanyol en els darrers anys s'ha convertit en un donant molt actiu i important del sistema de Nacions Unides. Aixì per exemple, avui està entre els primers 10 donants del PNUD o ha creat el Fons Espanya -PNUD per als Objectius del Mil.leni, amb més de 700 milions d'euros. Poca broma, doncs.

De les reunions d'avui, només un parell d'apunts.

L'Helen Clark, admnistradora del PNUD i ex-primera ministra de Nova Zelanda, una dona brillant i amb caràcter, ha incorporat una visió política forta a la justificació dels esforços de la cooperació internacional: la que té a veure amb els valors democràtics en un moment en el que estan irrompent a Africa altres cooperacions com la xinesa que no incorporen aquesta dimensió. Tota una qüestío clau no massa present en els debats català i espanyol, que oscilen entre l'humanitarisme exclusiu d'uns i el mercantilisme a curt termini d'altres.

La Begoña Lasagabster, ex-diputada d'EA al Congrés, que ara treballa per UNIFEM i amiga de fa molts anys, ens ha donat una lliço sobre la seva feina a l'America Llatina per tal de promoure la presència de dones a la política. En el debat amb la gent d'UNIFEM ha aparegut amb força la qüestió dels drets de les dones als països musulamans.

Demà continuem.

COBDCÍA

2009-10-31T20:31:00.005+01:00

Els efectes de la corrupció poden ser devastadors per a la moral col.lectiva d'un país.

La resignació no s'hi val. Millors institucions i millors lleis ens fan falta, però també millors ciutadans.

En Francesc Cabana ha publicat fa uns mesos un petit llibre sobre l'actual crisi econòmica, amb l'encertat títol de "La cultura de la cobdícia. les claus de la crisi econòmica a Catalunya". Recomenable.

Afirma Cabana que la causa primera de la crisi del 2008 ha estat l'estupidesa, o sia la supèrbia i la fatxendaria de molts. Doncs això.

LA VIA CATALANA PER A LA INTEGRACIÓ DE LA NOVA IMMIGRACIÓ

2009-10-29T17:17:00.006+01:00

Aquest matí el Ple del Congrés ha aprovat el text de la reforma de la llei d'estrangeria, amb el suport del PSOE, PNV, CC i nosaltres. Ara la reforma continuarà la seva tramitació al Senat, que tindrà 20 dies per enllestir la seva feina. Segur que hi podrem introduir algunes millores més.

Us adjunto una breu informació respecte els continguts que s'hi han incorporat.

Íntimament, tinc la convicció que s'ha fet bona feina. D'una manera molt especial des de la perspectiva de les capacitats de Catalunya de governar aquesta política i en el terreny més conceptual i operatiu des del moment que s'ha incorporat el principi d'esforç d'integració a la normativa espanyola.

En aquest sentit, estic convençut que els Grups del Parlament, que ara estan tramitant el projecte de llei d'acollida, tenen l'oportunitat de fer també bona feina. Entre tots plegats podem construir una via catalana per a la integració de la nova immigració.

PLA ÀFRICA

2009-10-28T18:20:00.006+01:00

Fa una estona la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional, la Soraya Rodriguez, ha comparegut a la corresponent Comissió del Congrés, a petició de CiU, per tal d'informar del Pla Africa 2009-2012.

La veritat és que he sortit de la Comissió més inquiet de quan he entrat. Ni la política de suport a les exportacions espanyoles ni la política de suport a la inversió directa a Africa, que el Pla contempla, incorporen la perspectiva del desenvolupament per als països africans. Per exemple, el Pla no compromet al Govern espanyol en cap suport a les exportacions de productes africans cap Europa, ni analitza l'impacte negatiu que determinades inversions poden tenir per a l'economia dels països africans.

És més fàcil parlar de coherència de polítiques que practicar-la.

En aquest sentit, val la pena fer una ullada a l'article d'Illiana Olivié i Carlos Oya, a Política Exterior d'aquest estiu, "Plan África 2009-12: se necesita más coherencia y concentración",que apunta, amb molta lucidesa, algunes de les febleses d'aquest instrument de la política exterior.

Benvingut sigui un major compromís cap al continent veï, però pensat més amb els africans.

INFORMES SOBRE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

2009-10-27T13:49:00.005+01:00

La setmana passada el Secretari General de Política Social del Ministeri de Sanitat, Paco Moza, presentava dos informes sobre l'aplicació i el desenvolupament de la llei de dependència.

Us adjunto els corresponents links. Imprescindibles, tots dos, però especialment aquell que va encarregar el Congrés dels Diputats a proposta de CiU.

- Informe de l'Agència Estatal d'Avaluació de les Polítiques Publiques i la Qualitat dels Serveis

-Informe Final del Grups d'Experts sobre per a l'avaluació del desenvolupament de la llei de la dependència.

Tots dos informes estan penjats a la Web de l'Imserso, donant així resposta a la petició que vaig fer a la Comissió de Sanitat i Política Social durant la seva presentació la setmana passada.

EL PSC I EL PP BASC

2009-10-25T17:51:00.006+01:00

De nou, el PNV està fent gala del seu pragmatisme a la política espanyola. Dóna suport al pressupost general de l'Estat i es garanteix el blindatge legal del concert, resolt un contenciós economic important de la Diputació d'Álava i aconsegueix noves inversions en Innovació i Desenvolupament

I aquí encara n'hi ha que lamenten el peix al cove d'en Pujol...

Mentre passa prou desapercebuda la posició del PP del País Basc. Els seus tres diputats al Congrés s'absentaren de la votació sobre la presa en consideració de la Proposició de llei del PNV sobre el blindatge del Concert. Els de Rajoy hi votaven en contra i Alfonso Alonso, Eugenio Azpiroz i Ignacio Astarloa no volien trencar la disciplina del seu grup, però tampoc contradir la seva posició política a Euskadi. La direcció del Grup Popular els ha multat.

El concert és un patrimoni que tots els bascos protegeixen. I fan ben fet.

Si la recorda no em falla, mai els diputats catalans socialistes, ni els populars és clar, han tingut un gest polític similar. Abans en dèiem sucursalisme.

Són coses que passen en aquests temps i en aquest país.

LA CUBA DE YOANI SÁNCHEZ

2009-10-21T22:44:00.006+02:00

A punt de celebrar els vints anys de la Caiguda del Mur de Berlín, el testimoni de la cubana Yoani Sánchez continua essent punyent

object width="425" height="344">

PRESSUPOSTOS 2010

2009-10-20T20:34:00.006+02:00

El debat de les esmenes a la totalitat als Pressupostos Generals de l'Estat d'avui ens ha traslladat una sensació veritablement inquietant: la Vicepresidenta econòmica del Govern, la Sra Salgado, semblava viure en un altre món.

Amb una intervenció matinal tediosa i previsible fins l'extenuació, a la tarda semblava com a perduda contestant primer a Rajoy, després a Duran i finalment a la resta de portaveus; les apel.lacions a la misteriosa llei d'economia sostenible traslladaven la impressió que el Govern espanyol simplement espera un miracle que vingui de fora per a començar la recuperació; les repliques a Rajoy, dignes de tertúlia de bar, desanimaven a qualsevol.

Potser el pitjor debat econòmic al que mai he assistit al Congrés.

Una política fiscal errant, l'absència d'una política decidida per a reactivar el mercat de treball, cap proposta de reforma estructural, la inconsistència de la política d'inversions públiques...i es clar l'incompliment de l'Estatut... tot plegat configura un pressupost depriment.

CiU, amb en Duran, i de nou, i com sempre amb propostes concretes, oferint una alternativa a la no política economia del Govern espanyol ha procurat mantenir la dignitat.