aguirre.cat

aquest és el millor aval de l'acord de finançament

2009-07-13T17:07:00.003+02:00

festa d'Esquerra del Gironès 09' a Llagostera

2009-06-28T20:26:00.001+02:00

Festa d'Esquerra del Gironès 2009 a Llagostera

xerrada d'Idea Girona! sobre participació amb en Quim Brugué

2009-06-19T01:27:00.002+02:00

Xerrada d'Idea Girona sobre participació amb en Quim Brugué a la Carpa del Glop's del Parc de la Devesa

inici de campanya Europees 2009

2009-05-22T09:44:00.001+02:00

Inici de campanya Europees 2009, al Parc de les ribes del Ter

manifestació de l'1 de maig a Girona

2009-05-01T13:57:00.001+02:00

la Marga Figueras guanya el 26è premi de periodisme Cadaqués a Carles Rahola

2009-04-26T23:43:00.007+02:00

Tal com ja va avançar el Punt i el Diari de Girona la setmana passada la Marga Figueras és la guanyadora del 26è premi Cadaqués a Carles Rahola de periodisme que anualment organitza l’Ajuntament de Cadaqués. Aquestes són les fotos de l’acte de lliurament del premi (amb una glossa de l’article a càrrec de Pilar Rahola) aquest dissabte passat a la Sala de la Societat l’Amistat de Cadaqués:

La Marga ha guanyat el premi per la publicació de l’article “L`última gent salada”, a la revista Presència el passat 28 de novembre. L'article repassa els orígens del parlar salat tot recordant que Cadaqués és la darrera població de Catalunya a on el salat es manté encara ben viu. Us l’animo a llegir.

Moltes felicitats Marga!

Us deixo amb una mica de vocabulari cadaquesenc que repassa l’article:

• Acotar: ajupir-se
• Ametlló: fruit de l’ametller
• Barria: barroer, poc acurat ni precís en fer les coses
• Bertonell: cranc gros
• Bricoc: albercoc
• Briqueti: barreja de peix petit
• Buscall: adjectiu que s’aplica a una persona en sentit despectiu
• Calistresa: fam, misèria
• Caroti: ciratge, betum per netejar les sabates
• Coua: cova
• Cori-mori: no estar gaire fi, no trobar-se bé
• Ditlló: balda petita per tancar la porta
• Escarquillat: espavilat Genari: geranio
• Iglesi: església
• Ix!: expressió que indica sorpresa
• Jonell: genoll
• Maror: onada
• Marrofi: terròs de sucre
• Nen/nena: forma de saludar els homes i les dones
• Nereta: orejeta
• Pannada: truita de Farina sense ous
• Piella: paella
• Rastell: paviment fet amb pedres de pissarra col·locades en vertical
• Redera: Carrere
• Rodolso: recés
• Taronjo: toronja
• Xindri: síndria

sant jordi 2009

2009-04-25T17:14:00.004+02:00

la parada d'Esquerra a la Plaça Catalunya de Girona

el bicing un compromís d'Esquerra amb la ciutat

2009-04-07T18:17:00.005+02:00

Aquest diumenge passat Esquerra a la ciutat de Girona defensava públicament, en un article al Diari de Girona, la mobilitat amb bicicleta i la necessitat d’impulsar la xarxa de carrils bici i un servei de lloguer de bicicletes que tingués en compte la dimensió d'Àrea urbana. La petició no era nova, Mou-te en bici l’havia defensat en una pedelada organitzada feia pocs dies, i Esquerra l’havia incorporat des de feina temps en el seu programa govern, així com en el Pla de mandat de l'Ajuntament de Girona 2007-2011.

Avui l’edició digital del Diari de Girona publica la següent notícia:

"Girona tindrà «bícing» a la tardor amb unes 160 bicicletes repartides en 14 estacions

Girona preveu implantar el 'bícing', el sistema de lloguer públic de bicicletes, a la tardor. Seran unes 160 bicicletes en unes catorze estacions repartides per la ciutat i la distància entre estacions serà d'uns dos quilòmetres de mitjana. A més, l'Ajuntament de Girona preveu convidar els municipis de Salt i Sarrià de Ter a unir-se a la iniciativa perquè el 'bícing' es pugui implantar a les tres poblacions. Girona ha rebut una subvenció de l'Institut Català d'Energia de 197.266,88 euros que fa possible que finalment aquest any puguin fer la inversió de mig milió d'euros per implantar el 'bícing'."

moure’s en bici per Girona

2009-04-05T17:41:00.004+02:00

Aquests dies hem tingut noticia de la reobertura d’un tema vell i recorrent a la ciutat de Girona: la mobilitat en bicicleta. El motiu és que l’Àrea de mobilitat de l’Ajuntament de Girona ha confirmat públicament que de moment no impulsarà el servei de lloguer de bicicletes, conegut com a bicing, per manca de recursos. Segons se’ns ha informat, el cost de cada una de les 160 bibicletes que requeriria aquest servei és d’uns 3.000 euros, i sense una subvenció aquesta despesa és inassumible per a l’Ajuntament. En aquest context, el col·lectiu Mou-te en bici -una entitat que exemplifica la bona salut de la societat organitzada de la nostra ciutat- s’ha mobilitzat per demanar que s’impulsi aquest projecte que fomentaria l’ús de la bicicleta.

No obstant això el bicing, necessari o no –des d’Esquerra sempre l’hem defensat- només és la punta de l’iceberg de la mobilitat a Girona, un dels mals endèmics més importants de la nostra ciutat. Ja l’any 1998 el consistori municipal va definir una la Xarxa bàsica de carrils bici, que preveia uns 20 km de carrils bici. Han passat més de 10 anys i a dia d’avui, segons es pot constatar en la documentació sobre el Pla de Mobilitat de Girona que s’està redactant des de fa anys –i que periòdicament, en premsa, s’anuncia la imminència de la seva presentació, sense gaire pudor pel gran retard d’aquest Pla que no acaba d’arribar- no se n’ha executat ni un 50%. Fins i tot aquest mateix document reconeix que “els itineraris actuals no constitueixen una xarxa de carrils bici pròpiament dita”. Potser ens hem de plantejar, per tant, quina és la problemàtica de fons: la inacció envers aquest mitjà de transport saludable, ràpid i sostenible, la bicicleta.

Cal compatibilitzar els milers de desplaçaments motoritzats que es produeixen diàriament a Girona amb la seguretat dels 6.000 desplaçaments que s’hi fan amb bicicleta. Cal que, d’una vegada, s’impulsi la xarxa de carrils bici de la ciutat. I evidentment, també cal discutir com es pot implementar un servei de lloguer, tenint en compte els seus costos, si el bicing no va acompanyat d’una reformulació de la mobilitat a Girona. Allò realment prioritari, per als ciclistes i per a la seguretat de tots, és la consolidació d’aquesta xarxa, en la línia del treball que Esquerra ha impulsat des de les seves responsabilitats de govern en les diferents institucions. Serveix com a exemple la inauguració aquest dissabte passat del carril bici entre Salt i Girona, l’únic construït a la ciutat en els darrers anys, que s’ha impulsat des del Consorci de Vies Verdes de la Diputació de Girona i s’ha finançat fonamentalment gràcies al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Finalment, a vegades anar tard també té avantatges. Actualment no s’entendria que la definició del model de mobilitat acabés als límits del nostre terme municipal: és necessari que tant els futurs carrils bici com el servei de bicing es pensin des de l’òptica d’àrea urbana, i amb la complicitat i implicació no només de Salt sinó també de Sarrià, Vilablareix, Quart, o St. Julià de Ramis i Medinyà. Probablement encara hi som a temps, i ara tenim els instruments legals per fer-ho –el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona, que es troba en fase d’informació pública, i el recentment creat Consorci de Transport Públic de l’Àrea de Girona que comença a caminar- i només falta posar-hi la voluntat política. A Esquerra a la ciutat de Girona som uns quants que vivim habitualment i en primera persona els problemes de la mobilitat en bicicleta a la ciutat; i si vam donar tanta importància a la mobilitat al llarg de la passada campanya electoral és perquè aquest tema no és menor: ens preocupa i estem absolutament d’acord que necessita un gir. Amb el nostre suport ja hi podeu comptar.

(article publicat al Diari de Girona el diumenge 5 d'abril de 2009)

idea Girona!

2009-03-15T10:37:00.004+01:00

[Idea: concepció que hom es proposa de realitzar, pla, propòsit, intenció]

Avui fa setanta anys un literat, intel·lectual i historiador i, per sobre de tot això, una persona compromesa amb els valors catalanistes i republicans, era afusellat per la “justícia” franquista. Carles Rahola no milità en cap partit però el seu ideari cívic i polític que havia immortalitzat al Breviari de Ciutadania, publicat l’any 1933- exercia més lideratge llavors que moltes organitzacions en l’actualitat. Carles Rahola era idealista, estava compromès amb el país i el seu futur i fou per això –per “ser un dels més destacats separatistes de Girona” o per “incitar a les masses a prolongar la seva resistència enfront els franquistes”- que féu aquesta fi. És de tota justícia que tal i com es va fer l’any 1976, avui se’l torni a recordar amb tota la solemnitat que es mereix. Però també creiem que seria absurd enaltir l’intel·lectual sense parar compte a les idees que constituïen la seva essència. Què se n’ha fet de la Girona dels valors republicans que tant proclamava? Quines reflexions faria avui sobre la marxa de la ciutadania i la política actual, setanta anys després i al cap de més de trenta de la democràcia que a ell li fou negada?

Girona ha viscut aquestes tres darreres dècades, amb encerts i errors, com un dels períodes més brillants de la seva història, tant des del punt de vista econòmic com cultural. Des de la reinstauració de la democràcia, l’impuls del nou consistori municipal i la creació de la Universitat de Girona han significat un revulsiu que, amb la recuperació del Barri Vell com a símbol més destacable, han capgirat aquell ambient gris i trist on la ciutat estava immersa. Aquest renaixement, evidentment, no es va fer sol: no hauria estat possible sense la concreció d'un projecte de ciutat i la il·lusió que una generació de gironins hi va dipositar.

Avui, però, ja han passat 30 anys des de llavors. La ciutat ha retrobat els colors però l’impuls ha anat perdent força amb el temps. Avui Girona continua essent un referent per a les poblacions del seu entorn, però continua vivint de la mateixa inèrcia de llavors. Ni hi ha una nova visió a llarg termini –tan sols es gestiona al dia a dia-, ni tampoc la il·lusió dels primers projectes. Bon exemple del distanciament dels gironins respecte al projecte de ciutat el trobem en la seva desafecció progressiva en la política municipal. Així, en les darreres eleccions municipals només el 51% dels gironins van anar a votar, i fins a un 4% dels que ho van fer van votar en blanc. I el que és més simptomàtic: cap de les forces polítiques fou capaç de sumar nous votants al seu projecte. Hi ha hagut, en definitiva, un trencament gradual entre els ciutadans i els seus representants que, liderats pel PSC des de fa tres dècades, han anat gestionat una ciutat sense massa problemes però alhora, sense gaire idees noves ni ambició.

Malgrat tot, ens cal un nou impuls en l’àmbit local que ens ajudi a recuperar la il·lusió. Els canvis no esperen, i en el curt i mitjà termini trobarem cruïlles que seran determinants per enfocar el futur de Girona: la seva capitalitat en un corredor logístic, les apostes comercials i econòmiques en un mercat en plena crisi, o l’absorció de la immigració en un context nacionalment no normalitzat, per enumerar-ne algunes. Quina és la fita cap on ha de caminar la nova Girona del segle XXI?

Tenim molt clar que no hi ha democràcia avançada, ni cap projecte col·lectiu, que pugui avançar sense un bon nivell d’implicació dels ciutadans. La democràcia real necessita un teixit social ben viu i organitzat, lliure i independent. És en aquest context que un grup de gent, propers al projecte de l’esquerra nacional, volem sumar esforços per idear un conjunt de propostes progressistes i socialment avançades en el si d’una nació lliure. Cal idear una ciutat que jugui un paper molt més destacat en el futur del catalanisme. També cal que ideem, des del món local, com aprofundir en la democràcia autèntica, sense dirigismes. Volem idear una ciutat capaç de generar una economia real al servei de les persones. Una ciutat mediterrània, amable, sostenible i de qualitat; on tots els seus ciutadans tinguin els mateixos drets.

Es tracta de construir entre tots un projecte que no només ens permeti afrontar els reptes de futur i doni un nou impuls a la ciutat sinó que també, i potser encara més important, ens permeti recuperar la il·lusió perduda. Cal que recuperem els valors republicans. Com deia Carles Rahola sobre la nostra ciutat "si el seu passat és gloriós, el seu present és constructiu i el seu esdevenidor és ple de prometences”

>> Uneix-te a Idea Girona!

jo, Junqueras

2009-02-15T20:56:00.005+01:00

A Catalunya i a la resta de Països Catalans cal restaurar la confiança en la política i en la noció mateixa del compromís públic. I més en temps de crisi. Ara ens calen gestos de coratge ciutadà que ajudin a reforçar la il·lusió col·lectiva. Per això és una molt bona notícia que l’Oriol Junqueras hagi decidit fer un pas endavant i opti a esdevenir, en les properes eleccions del 7 de juny, diputat del Parlament Europeu. La seva trajectòria com a historiador, professor universitari, divulgador cultural i periodista, caracteritzat de sempre per una insubornable visió social i nacional, són una carta de presentació excel·lent davant l’opinió pública.

Avui ja som una colla de generacions que, després de la transició, hem crescut amb les promeses incomplertes de caminar cap a la sobirania i el benestar. La realització com a nació plena passa per una altra forma de fer política, que miri als ulls dels problemes de la gent i que els sàpiga dir no pas allò que volen sentir sinó, sobretot, allò que han de saber. El dret a decidir i les reformes estructurals que hem d’encarar ens han de conduir cap a un altre escenari en què els catalans puguem recuperar la confiança en nosaltres mateixos. Hem de recuperar el control del nostre destí, tal com ho vam començar a fer després d’una llarga dictadura i tal com ja ho havíem fet el primer terç del segle XX. Malgrat les adversitats, el poble català ha sobreviscut com a nació, perquè la seva gent ha treballat de valent per encapçalar grans moviments transformadors, com la revolució industrial o la superació de la crisi i la inserció en el mercat europeu a finals del segle passat.

El futur que ja ha començat passa per la globalització i per treballar amb les eines necessàries per aprofitar les oportunitats de mirar-nos el món sense por, amb el convenciment que el nostre autogovern, les nostres empreses i la nostra cultura, d’arreu dels Països Catalans, tenen moltes coses a dir i a compartir amb els altres pobles i nacions d’arreu.

Europa és la gran oportunitat per mostrar-nos tal com som. Cal que la nostra veu s’hi expressi amb claredat, amb l’orgull de representar de manera desacomplexada una nació gran, amb una llengua que és la vuitena amb més parlants de la Unió Europea. Des de Ramon Llull fins a Gaudí, Dalí, Miró, Tàpies o Barceló, hem contribuït a escriure les pàgines de la història cultural d’Europa i volem reivindicar el nostre dret a construir Europa al costat dels Estats.

Europa, en la dinàmica de crisi actual, es juga tant la possibilitat d’encapçalar la societat del coneixement, per liderar la transformació i la sostenibilitat dels sistemes de producció del nou ordre internacional, com la pervivència d’un model social que garanteixi la cohesió, el benestar i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Per superar els reptes ens cal el suport de la gent. I només amb l’aprofundiment de les llibertats democràtiques de pobles i ciutadans ens podrem identificar de veritat amb el projecte europeu. Perquè Catalunya i els Països Catalans també es construeixen des d’Europa. La tasca és certament difícil i no podrem resoldre tots els problemes, però podrem avançar si som capaços de superar l’estadi de la queixa i de la disputa partidista que ens ha dividit els darrers trenta anys, i que ha impedit assolir moltes fites que encara tenim pendents.

Avui, al poble català li calen idees clares, esforç i un esperit constructiu per unir totes les capacitats vers un projecte que desperti l’entusiasme col·lectiu. Nosaltres ens fiem de l’honestedat i la preparació de l’Oriol Junqueras. Sabem que ell reuneix les qualitats i les virtuts per encapçalar un moviment que, pas a pas, redreci la confiança i la il·lusió de tots plegats en l’anhel de ser cada cop més lliures.

(manifest de suport a l'Oriol Junqueras, per adherir-t'hi)

un pacte incomplert

2008-12-07T13:04:00.005+01:00

Aquests dies es commemora el 30è aniversari de l'aprovació de la Constitució Espanyola, una norma que segons el seu article 2 es fonamenta en la indissoluble unitat de la «nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols», i que, a priori, segons el text, reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i les regions que la integren.

Tot i haver estudiat dret, i fins i tot ara ensenyar-ne als alumnes de la facultat, mai no he acabat d'entendre com aquesta norma, fruit d'un pacte històric entre els poders de l'administració estatal –hereva del règim franquista– i els representants d'alguns dels partits polítics democràtics –condicionats pels mateixos poders fàctics–, només serveix per garantir els drets dels primers i és utilitzada com a tallafoc permanent per evitar justament el reconeixement, el respecte i la protecció de les mal anomenades «nacionalitats», entre les quals hi ha Catalunya. D'exemples, aquests dies en tenim molts: alguns de vells i recurrents provenen de la voluntat de l'executiu estatal; uns altres, del poder legislatiu que es mou entre la inèrcia centralista del PSOE –amb el permís del PSC– i la pressió de la cara més fosca de l'Estat, representada pel PP; i fins i tot en trobem exemples en el mateix poder judicial, cosa que demostra un cop més que la Revolució Francesa i la divisió de poders mai no han sigut d'aplicació real a Espanya.

El decàleg seria llarg, i segur que el veurem ampliat en els pròxims mesos, però em voldria centrar en un tema que em sembla que il·lustra prou bé la dinàmica en què estem immersos des de fa dècades: l'endèmic mal finançament de Catalunya.

Estem farts de sentir valoracions, aproximacions, estudis i anàlisis sobre el dèficit fiscal de Catalunya, provinents d'agents públics i privats, que l'estimen en valors que superen les desenes de milers de milions d'euros. Estem també farts de veure com en aquesta matèria el conjunt de poders de l'Estat es dediquen en cos i ànima a incomplir l'Estatut i els terminis previstos per definir el seu model de finançament o la concreció de la famosa disposició addicional tercera en relació amb les inversions de l'Estat a Catalunya. Ahir l'excusa era la necessària solidaritat entre els pobles, avui el pretext és la crisi mundial, demà possiblement serà una sentència del Tribunal Constitucional que retallarà o reinterpretarà la voluntat del poble de Catalunya i les seves institucions.

Paral·lelament, aquests dies hem de veure com, tot i no existir solució possible al finançament –condemna a mort la gestió dels serveis públics del nostre país–, el govern espanyol, sota el paraigua de l'anomenat Plan español para el estímulo de la economía y el empleo, s'ha gastat des de principi d'any –sense ni planificació prèvia ni control posterior– centenars de milers de milions d'euros: 16.500 milions a través del polèmic i electoralista retorn de 400 euros a les famílies; 11.000 milions a través del fons estatal d'inversió, que envaeix novament les competències de la Generalitat; i 250.000 milions a través de mesures de suport al sistema financer que només serviran per socialitzar les pèrdues obtingudes per uns quants irresponsables que han passat els últims 10 anys especulant i obtenint beneficis en nom de les regles del mercat.

La cobertura legal d'aquest seguit de despropòsits –no corregeixen ni els problemes estructurals de la sanitat pública ni les mancances de l'escola pública ni aporten més recursos a la llei de la dependència– s'ha fet novament a l'empara de la Carta Magna i d'alguns dels seus preceptes més utilitzats, compresos tots en l'article 149.1. Article que no només serveix per definir les competències exclusives de l'Estat sinó que és utilitzat de forma sistemàtica per laminar les nostres institucions nacionals.

Un altre cop, doncs, el pacte de l'any 78 és interpretat únicament per una de les parts. No és només com diuen alguns un pacte mal tancat, o un mal pacte, és des de la perspectiva de molts un pacte incomplert de manera sistemàtica que si no aconseguim resoldre aviat, a través d'una resposta contundent del conjunt de forces polítiques catalanes, ens acabarà condemnant com a país.

(article publicat al Punt diari el diumenge 7 de desembre)

iniciem el Seminari de Dret Local 2008-2009

2008-11-06T10:27:00.003+01:00

Aquest divendres 7 de novembre iniciem com cada anys el Seminari de Dret Local 2008-2009. L'objectiu principal del mateix és dotar als seus participants d'una formació continuada en matèria jurídica des de la vessant dels ens locals. Amb aquesta voluntat el Seminari de Dret Local no només s'adreça als secretaris i a d'altres funcionaris de les administracions locals, sinó també als advocats i d'altres operadors jurídics, que estiguin interessants en participar d'una formació continuada d'excel·lència que compti amb la participació dels millors especialistes en dret administratiu de tot l'estat espanyol.

En les vuit jornades del Seminari, que tindrà lloc un divendres al mes en el Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or , hi participaran magistrats i catedràtics de dret administratiu que oferiran ponències sobre diferents aspectes d'actualitat en relació al dret local. Sobre el contingut concret del Seminari, organitzat conjuntament per la Universitat de Girona, la Diputació de Girona, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Fundació Caixa de Girona, es pot veure el programa en aquest enllaç.

La participació a 6 de les 8 jornades dona lloc a un Curs d'Especialització en Dret Local expedit per la Fundació UdG: Innovació i Formació, així com a crèdits de lliure elecció.

Les inscripcions al Seminari es poden realitzar online, a través del web de la Fundació Universitat de Girona, o bé de forma presencial a la pròpia Fundació Universitat de Girona. Per més informació es pot trucar al 972.21.02.99 o bé sol·licitar-la a través del correu electrònic info.fundacioif@udg.es

que torni a onejar l’estelada!

2008-09-09T11:28:00.008+02:00

De nou arribem a l’Onze de setembre, la commemoració de la pèrdua de les llibertats nacionals enfront d’Espanya ara fa 300 anys. Altra vegada la Diada nacional se’ns presenta amb un escenari polític complex, que pot esdevenir crític si en els propers mesos no s’aconsegueixen desencallar positivament qüestions com l’endèmic mal finançament del país o la sentència del Tribunal Constitucional que amenaça amb retallar encara més l’Estatut d’autonomia referendat pel poble de Catalunya ara fa dos anys. El país novament es veu abocat a una situació de crisi nacional –o si es vol de perplexitat, segons afirma un recent estudi de l’IEC- que exigeix de respostes polítiques i cíviques clares i contundents, i sobretot de la unitat de tots.

Aquest any, però, commemorem també el naixement ara fa 100 anys de l’estelada. La senyera independentista amb el triangle i l’estel, creada per l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester, que simbolitza en definitiva el naixement de l’independentisme modern.

Al llarg de tot aquest temps l’independentisme, en totes les seves expressions polítiques, ha viscut períodes d’alts i baixos, passant de governar el país en temps de la república fins a ser perseguit i reprimit durant el franquisme. En les darreres dècades del segle passat, després de la recuperació de l’autogovern i de les institucions pròpies del país, el moviment independentista s’havia volgut presentar com quelcom caduc, antic i desfasat més propi dels inicis del segle XX que no pas de començaments del XXI. Els fets i la realitat, però, és tossuda i l’independentisme lluny de desaparèixer en aquests darrers anys ha augmentat la seva força, a Europa han crescut nous estats, i ERC ha aconseguit els seus millors resultats des de la república.

Ara fa tot just 10 anys hagués estat impossible que el conjunt de les forces polítiques catalanes treballessin juntes per millorar l’autogovern i el finançament de Catalunya, quan ni tant sols els dos grans partits eren capaços d’admetre aquestes necessitats. Avui això és possible gràcies a la feina i la persistència d’ERC. No només això, sinó que any rera any les enquestes reflecteixen l’augment del nombre de ciutadans que entenem que la millor relació que podríem tenir amb Espanya seria a través d’un estat propi català. Ens trobem, doncs, se’ns dubte molt més a prop de fer realitat el somni de Macià i Companys, el somni de viure en un país lliure.

Però encara queda molt de camí per córrer, com deia al principi aquest Onze de setembre se’ns presenta amb un escenari polític complicat que requereix de la unitat dels partits catalans. És necessari que l’estelada, símbol de la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya, torni a onejar com a símbol de la insurrecció de Catalunya enfront dels abusos del govern de Madrid. Només així, amb la unitat de tots els partits catalans, serem capaços de fer avançar el país cap a la independència, moment en el qual, en paraules del propi Ballester, tornaria a onejar “de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!”

(article publicat al Punt diari el 9 de setembre de 2008)

col·laboració en un nou llibre, "Comentarios al régimen municipal especial de la ciudad de Barcelona"

2008-07-24T00:15:00.005+02:00

“Barcelona, capital de Catalunya, ha estat sempre un símbol de llibertat i de progrés. Ciutat de convivència, feta en la pluralitat i en la diversitat, ha projectat al món la seva capacitat d'iniciativa, la seva vocació de modernitat i el seu compromís solidari en la construcció d'un món en pau, basat en el respecte i la tolerància. Barcelona, bressol de cultures, ha estat i vol ésser un exemple en la defensa dels drets humans i dels pobles”. Aquest és el preàmbul de la Llei 22/1998 del Parlament de Catalunya, mitjançant la qual s’aprovà de la Carta municipal de Barcelona, una norma que conjuntament amb l’aprovada l’any 2006 per les Corts espanyoles defineixen el règim jurídic singular de la ciutat de Barcelona.

Pràcticament 10 anys després d’haver-se aprovat aquella norma surt publicada ara una obra col·lectiva que, dirigida pel catedràtic de la UPF el Dr. Andrés Betancor, vol ser l’anàlisi jurídic d’aquest règim singular. El dret d'una ciutat singular en la seva realitat històrica, social, econòmica i política naturalment, doncs és la capital d’un país sense estat. Un dret, per tant, que té com a repte adequar-se a aquesta realitat. Perquè com s’afirma en la descripció de l’obra aquest dret ha de ser el govern i administració d’aquesta singularitat.

El llibre que porta per títol Comentarios al régimen jurídico especial de la ciudad de Barcelona, i en el qual he fet una aportació en el capítol dedicat a urbanisme, analitza els diferents àmbits competencials del govern de la ciutat, la seva organització, i les diferències amb el règim jurídic ordinari de la resta de municipis del principat.

Una obra en definitiva que analitza el Dret de la capital del nostre país, i que ha sigut editada en castellà per l’editorial Thomson-Cívitas.

a Girona aturem el PP!

2008-03-05T21:58:00.001+01:00

www.stopPP.cat

ERC crida al vot útil contra el PP a Girona

2008-03-02T21:17:00.003+01:00

www.stoppp.cat

(per visualitzar correctament el vídeo s'ha d'utilitzar Internet Explorer o anar directament al web de TV3)

a Girona, ERC o PP?

2008-02-28T20:51:00.002+01:00

www.stopPP.cat

ERC i el PP es disputen el sisè diputat

2008-02-24T19:03:00.007+01:00

el Punt, 24 de febrer de 2008 Girona decideix: ERC o PP?

stopPP.gi

el meu primer llibre, "L'ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner"

2007-11-28T12:49:00.000+01:00

Després de dies sense penjar cap novetat al bloc avui tinc una notícia prou important per fer-ne difusió. El meu primer llibre ja ha sortit de l’impremta: “L’ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner” publicat per l’editorial Atelier i prologat pel meu mestre, director i amic el Dr. Joan M. Trayter.

El treball que vaig defensar per l’obtenció de la suficiència investigadora la passada tardor recull també el fruit de la meva recerca l’estiu de l’any 2006 a la Università degli Studi di Firenze gràcies a una beca d’investigació de l’Institut d’Estudis Autonòmics.

El motiu que em va portar a iniciar aquest estudi fou la degradació progressiva del litoral català, i sobretot l’inexplicable fet que la Llei de costes estatal, aprovada fa pràcticament 20 anys, lluny de trobar solucions a aquesta problemàtica hagi servit de catalitzador a aquest greu problema.

Amb l’aprovació dels Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner (PDUSC) i del nou Estatut d’autonomia Catalunya compta per primer cop a la història amb figures pròpies d’ordenació de la seva costa i amb els títols competencials suficients per poder abordar aquesta qüestió.

Pel que fa als continguts, l’obra analitza la figura dels PDUSC, normes de planejament urbanístic supramunicipal amb capacitat per classificar sòl i imposar-se jeràrquicament a la resta del planejament municipal d’acord amb el que preveu el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme modificat pel Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. La recerca també n’estudia les seves dificultats d’aplicació: com la possible vulneració de l’autonomia municipal, les limitacions en relació a la manca d’ordenació del domini públic o la possible responsabilitat patrimonial.

Però per portar a terme aquesta investigació el llibre també analitza els models d’ordenació del litoral de la resta de comunitats autònomes, així com el model competencial de la República Italiana i les seves regioni, que al meu entendre ens poden ajudar a trobar solucions als problemes d’encaix competencial i a l’articulació de la futura Llei d’ordenació del litoral català, que espero que sigui l’objecte de la meva futura tesi doctoral.

què ha fet Esquerra en el cas de la crema de les fotos dels reis?

2007-09-26T14:31:00.000+02:00

En relació a una pregunta anònima del post anterior, i davant del desconeixement públic de l’acció d’Esquerra en relació al cas de la crema de les fotos dels reis, m’agradaria que quedessin clares les accions empreses per Esquerra des que el jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decidir imputar al banyolí Jaume Roura per un delicte d’injúries a la Corona el passat divendres 21 de setembre.

Divendres, 21 de setembre:

El grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Girona fa públic un comunicat de suport a Jaume Roura i de condemna d’un procés judicial que entenem que atempta contra el dret fonamental a la llibertat d’expressió.
El grup parlamentari d’Esquerra al Congrés dels Diputats presenta un projecte de llei, en què es proposa la derogació dels articles 490.3 i 491 relatius als delictes contra la corona i l'article 543 relatiu als ultratges a espanya compresos a la Llei orgànica 19/1995, de 23 de novembre, del codi penal, que són la base jurídica de les imputacions del jutge Pedraz.

Dilluns, 24 de setembre:

La secció local d’Esquerra a la ciutat de Girona davant d’un article calumniós del diari ABC titulat “Hacia una «kale borroka» catalana” –publicat el diumenge 23 de setembre-, en què es vinculava a l’independentisme gironí a les amenaces de mort rebudes per la regidora del grup popular a l’Ajuntament de Girona o s’acusava a Esquerra de fer pintades a la seu del PP de Girona, fa públic un comunicat en què denuncia la criminalització que està patint el moviment independentista a la ciutat de Girona i exigeix al diari ABC l'utilització del dret de rectificació previst legalment.

Dimarts, 25 de setembre:

El grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Banyoles presenta una moció de suport a Jaume Roura i de condemna al procés judicial a que es veu sotmès, que s’ha de votar en el Ple d’aquest pròxim dijous 27 de setembre.
El diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya Uriel Bertrana, acompanyat d'Hèctor López Bofill, presenten a la comissaria del Mossos d’Esquadra un escrit autoinculpatori pel qual es posen a disposició de la justícia espanyola per ser detinguts si aquesta institució insisteix amb la persecució de ciutadans catalans que fan ús de la llibertat d’expressió.

En resum, Esquerra no només ha donat suport al jove Jaume Roura davant de les imputacions injustes del jutge Pedraz per l’exercici del dret legítim a la llibertat d’expressió, sinó que està utilitzant tots els instruments al seu abast per garantir que aquest procés no vagi més enllà i que aquesta situació no es pugui tornar a repetir.

Se’ns pot acusar de moltes coses, però no pas d’haver-nos quedat de braços creuats!

comunicat del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Girona

2007-09-24T20:37:00.000+02:00

Davant de la decisió de la fiscalia de l'Audiència Nacional de espanyola d'imputar al banyolí Jaume Roura per un delicte d'injúries a la Corona, arran de la crema de fotografies dels reis, el 13 de setembre passat a Girona, el grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Girona vol manifestar el següent:

1. Demanem el respecte per la presumpció d'innocència de l'imputat Jaume Roura, i la finalització de la criminalització al moviment independentista de la ciutat de Girona.

2. Exigim el respecte al dret fonamental a la lliberta d'expressió –i al dret a manifestar-se com expressió d'aquest- reconegut per la Constitució espanyola però també per la l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

3. Denunciem l'anacronisme que suposa l'existència de l'Audiència Nacional com a tribunal especial en l'actual ordenament jurídic espanyol

4. Demanem a la Fiscalia General de l'estat, i en especial al fiscal de l'Audiència Nacional, que no malbaratin els pocs recursos que té la justícia en delictes d'aquesta naturalesa i centrin els seus esforços a perseguir i combatre aquells delictes que sí que suposen un problema social greu (violència domèstica, delictes fiscals, narcotràfic, etc.)

Anunciem finalment que Esquerra, a través del grup parlamentari a les Corts espanyoles, impulsarà una proposició de llei de supressió dels articles 490.3 i 491 relatius als delictes contra la corona i l'article 543 relatiu als ultratges a espanya compresos a la Llei orgànica 19/1995, de 23 de novembre, del codi penal.

comunicat de premsa conjunt del comitè d’empresa del pdi laboral i del pdi no estabilitzat de la facultat de ciències

2007-07-18T20:45:00.001+02:00

El Comitè d’empresa del PDI laboral de la Universitat de Girona (CEPDI) i el col·lectiu de PDI no estabilitzat de la Facultat de Ciències davant de la proposta de convocatòria de places que es porta a aprovació en el Consell de Govern 7/07 d’aquest dijous 19 de juliol volem manifestar el següent:

Lamentem l’incompliment de les reiterades promeses públiques de l’equip de rectorat en matèria de política de personal, com per exemple, la no activació de la figuració del “professor ajudant” promesa durant la campanya electoral o el fet que en l’actual convocatòria de places només hi hagi una sola plaça de nova creació en dissonància amb les 35 places que fa pocs dies prometia públicament la Rectora.
Denunciem la manca de voluntat d’aquest equip de rectorat de negociar amb el CEPDI la seva política de personal d’acord amb el previst a l’Estatut dels treballadors (RDL 1/1995, de 24 de març) i al I Conveni col·lectiu del personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes (DOGC de 14 de febrer de 2007, núm. 4821), doncs l’equip de rectorat es limita a informar-nos sistemàticament amb pocs dies d’antelació d’aquelles accions que es volen portar a aprovació al següent Consell de Govern.
Denunciem l’incompliment de la normativa laboral que obliga a la Universitat de Girona a iniciar la regularització dels anomenats “falsos associats” d’acord amb el previst a de la disposició transitòria segona del I Conveni col·lectiu del PDI de les universitats públiques catalanes o a convocar de forma ordinària els concursos de professorat associat, i no per la via d’urgència com succeeix des de fa dos anys (fet que demostra una manca absoluta de previsió en matèria de personal i molt poc respecte pels textos legals).
Denunciem la manca d’informació real del professorat laboral per conèixer les seves possibilitats de continuïtat laboral dins de la Universitat, cosa que dificulta el desenvolupament normal de la seva carrera acadèmica i professional i un greuge en comparació a qualsevol altre àmbit professional.

Davant d’aquesta política de personal erràtica i sense rumb, basada únicament i exclusivament en buscar solucions puntuals a problemes personals, demanem als membres del Consell de Govern que retirin de l’ordre del dia la present convocatòria de places i exigeixin a l’equip de rectorat la definició d’un full de ruta que, negociat amb el CEPDI, ens permeti avançar junts cap a la definició d’una política de personal transparent, honesta, i respectuosa amb els drets dels seus treballadors. En cas contrari, i davant de la gravetat de la situació, ens plantejarem emprendre mobilitzacions coincidint amb l’inici del nou curs acadèmic.

Girona, 17 de juliol de 2007

el perquè de la tempesta política d’en Vendrell, o com encobrir l’escàndol d’un conseller

2007-04-03T01:01:00.000+02:00

Si aquest fos un país normalitzat les declaracions d’en Xavier Vendrell, emmarcades en una calçotada de diumenge, no haurien hagut d’arribar mai a ser un titular de premsa, ni molt menys a convertir-se en el detonant d’una presumpta tempesta política. Quin sentit té que els mitjans públics i privats converteixin en notícia una afirmació que forma part de la declaració ideològica d’Esquerra: farem president a tot aquell que ens permeti arribar a la independència.

El fet no tindria cap sentit sinó fos perquè tot just quatre dies abans havia saltat a la llum pública la polèmica arran del projecte de construir 48 apartaments de luxe en terrenys del conseller d’Agricultura Joaquim Llena. Llena no només era conseller d’Agricultura sinó que també era el primer secretari del PSC a la federació de Lleida i regidor del municipi d'Alt Àneu al Pallars Sobirà on tenia lloc la nova promoció. Un cas realment sorprenent, digne d’una dimissió segons CiU, però que es va limitar a passar sense massa pena ni glòria a les pàgines de política de la premsa catalana.

La polèmica no va anar a més gràcies a la ràpida intervenció dels mitjans de comunicació sempre disposats a fer d’altaveu d’Esquerra si això serveix per crear polèmiques estèrils o encobrir veritats incòmodes.

Tot plegat a on ens porta, dons a la repetició del discurs amanit i tòpic de sempre: Esquerra és un partit immadur; no se’ls pot deixar governar; és el responsable de tots els mals del país i de part de l’estranger, bla, bla, bla. Mentrestant el nom del conseller d’Agricultura s’esvaïa, com per art de màgia, de la premsa i de les tertúlies radiofòniques.

Què farien els còmics sense Esquerra, es preguntava en Toni Soler en el Polònia d’aquest dijous. Però jo em pregunto que hagués passat si el conseller Llena hagués sigut d’Esquerra? Segurament llavors no hagués fet falta convertir en titular l’anècdota de les declaracions d’en Vendrell, perquè les editorials de la premsa catalana i els tertulians a sou ja haurien aconseguit la primera dimissió del govern d’Entesa.

la setmana del llibre d’Esquerra a Girona

2007-03-29T00:27:00.000+02:00

Aquesta podria ser considerada se’ns dubte la setmana del llibre d’Esquerra a Girona. Si ahir dimarts, era el Dr. Joan Ridao el que presentava a la UdG la seva tesi doctoral titulada “Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006”. Avui a les set es presentava a la Llibreria el llibre “Les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931-1939”. Però la setmana literària no finalitza aquí, sinó que aquest proper divendres 30 de març Joan Puigcercós presentarà a les set de la tarda a la Casa de Cultura el llibre, de Gisela Pairó, titulat “Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós”.

Respecte el primer d’ells, el llibre del Dr. Ridao, dir que és el fruït del seu treball personal d’investigació que culminà amb l’obtenció del títol de doctor. Una obra que reflecteix la història moderna de les coalicions polítiques en el nostre país fins arribar a l’experiència del govern tripartit a la Generalitat de Catalunya. Però el treball no es limita a ser una investigació elaborada des d’una òptica merament acadèmica, com s’exigeix a tota tesi doctoral. Sinó que Ridao aprofita la seva doble condició de polític i professor -“El catedro de l’Estatut" l’anomenava Sánchez Llibre- per aportar l’experiència personal del primer govern d’esquerres en coalició al nostre país des de la recuperació de la democràcia. Experiència que com explicava ahir Ridao, i reflectia avui Albert Soler des de les pàgines del Diari de Girona, el va portar a concloure que en els governs de coalició és necessari regular el seu funcionament intern i la comunicació interna si no es vol convertir el govern en una mena de «coral polifónica».

El segon dels llibres “Les dones d’Esquerra 1931-1939” és el resultat de la recerca històrica de Dolors Ivern en relació a les dones que durant la república van ajudar a avançar en el projecte col·lectiu d’Esquerra. Com s’ha recordat en la presentació del llibre, aquest és la revisió i ampliació d’un altre d’editat l’octubre de l’any 2000. Aquesta nova versió, però, incorpora a diferència del primer llibre, el pensament polític d’aquelles dones a través de la compilació d’un conjunt de textos de pensament polític publicats en diferents mitjans durant aquells anys.

Sobre el tercer dels llibres no us puc avançar res, perquè de moment ni l’he llegit ni tampoc he assistit a la seva presentació. En tot cas si algú altre ho ha fet pot participar del concurs que l’Editorial DAU té a internet.