No caic, em tiro

Clica damunt

2008-08-24T05:00:00.008+02:00

A reveure

2008-01-04T12:04:00.003+01:00

Sé que d’aquí a 361 dies, concretament l’1 de gener del 2009, tornaré aquí per continuar publicant com si aquesta pausa que sé que es farà eterna no hagués existit mai. Quan reaparegui portaré un regal en forma de llibre sota el braç i un munt de ganes de tornar a parlar en veu alta. Mentrestant giraré els ulls del revés i ompliré llibretes i cleenex i si em falta paper em guixaré els palmells de la mà amb tot el que trobi a la cara interna del meu cap.

Les crostes del viatge a No caic, em tiro.

Pausa

2007-12-17T12:06:00.001+01:00

Senyor Doctor

2007-12-15T14:17:00.006+01:00

Però buscar i no trobar també és una resposta.
Walter Benjamin

El que cou
no és trobar-me llagues
per tot el cos
i saber que has estat tu
la causa
de la destrossa;
el que dol, realment, és veure
amb els propis ulls
com m'hi refregues
la teva ungla
per dins i furgues
i m'assegures
que ho fas sense voler
i que la sang
que surt tampoc és tanta.

Autoconscient

2007-11-30T11:15:00.000+01:00

Mi boca florece como una herida.
Anne Sexton

Escric com escric perquè
sóc animal abans que persona
i persona abans que poeta.

I amb viure el mateix, però més dolorós.

Portes endins

2007-11-24T17:08:00.000+01:00

Cada any a Espanya es roden unes 150 pel·lícules. D'aquestes, entre un 20 i un 30% no s'arriben ni a estrenar. De les que sí que acaben projectant-se als cinemes, tan sols un 20% recapten suficients diners com per cobrir els costos de producció i a més obtenir-ne guanys. Per si no n'hi hagués prou, són forces les productores de cinema que van a les sales a comprar centenars d'entrades per tal d'arribar als 300.000 euros de recaptació a taquilla, el mínim exigit si es vol una subvenció de l'ICAA del 33% del pressupost de la pel·lícula.

No sé si ha quedat prou clar:
el cinema, tan fals com la vida.

Incontrolable

2007-11-23T00:28:00.002+01:00

Cómo vas a ser feliz con alguien
que te trata como a una persona normal?
Óscar Wilde

La tristesa la recordo com el vespre en què vaig anar sola al cinema
i vaig estar-me els 120 minuts plorant. Les llàgrimes em lliscaven pel coll, es travessaven entre si, m’inundaven en petits grups els pits i es precipitaven tot seguit cap al buit més fràgil mai viscut.

Al sortir, amb el fred hivernal, les gotes
molles incrustades a la pell se’m van fer crostes.

Càstig

2007-11-21T13:40:00.002+01:00

Llavors la dona de Lot, que anava darrere d'ell,
va mirar endarrere i es va convertir en una columna de sal.
Gènesi 19:26

D’esquena descendeixo el pendent que he pujat amb els ulls clucs.

Mirar endavant només és
una opció d’entre totes les possibles.

Felicitats

2007-11-17T23:42:00.000+01:00

No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud estava habitat d’abans.
Gemma Gorga

L'excèntric, el reservat, el paranoic, l'hipersensible, l'individualista, el callat, l'immadur, l'orgullós, l'introvertit, l'egoista, el tossut, el mentider, l'impacient, l'asocial, l'ignorant, el nerviós, el maniàtic, el dèbil, l'egocèntric, l'avorrit i el costat obstinat.

Fa temps que vaig assumir no ser un bon partit.

Si fa no fa avui fa un any i mig
que tu això no ho vas entendre.

Apocalipsi

2007-11-14T16:25:00.000+01:00

El cel es tancava, mica en mica, com una porta que s’ajusta perquè algú li ha donat un cop de peu sense voler i ja no hi ha marxa enrere possible. Tu cridaves no sé què, que vingués i t’agafés de la mà i et seguís cap a la llum, que era igual si ens tornàvem cecs, que el que calia era salvar-nos els ulls i no la mirada.

Però no em vas convèncer.

Vaig pensar que era millor veure-hi durant uns segons que cremar-me per sempre la retina i vaig quedar-me a terra i vaig mirar tan intensament tot el que em rodejava que no em va doldre morir poc després en la foscor més absoluta.

Interjecció

2007-11-13T19:40:00.000+01:00

"És la banalitat dels guions el que fa mal i no pas dir
que Bola de drac pot traumatitzar els nens
o que les soap operas poden atontar les mestresses de casa".

Doncs això,
fer guions fins a pelar-se'n els dits.

Secret confessional

2007-11-07T00:27:00.000+01:00

No sóc la d’abans ni la de després
sinó un estat entremig de semivergonya
que fa que ara, el que escric,
ho amagui als solcs dels colzes o als plecs del cervell.

Aixelles buides

2007-11-04T00:43:00.000+01:00

Hoy estoy vencido, como si supiera la verdad.
Fernando Pessoa

Hagués preferit néixer amb un paquet
de dies neutres sota el braç.

És aterrador viure alts i baixos en un bucle infinit.

Como la vida misma

2007-10-30T23:56:00.001+01:00

Ara m’agradaria explicar-vos, senyors, tan si us
ve de gust sentir-ho com si no, per què ni tan sols
vaig ser capaç de convertir-me en un insecte.
Dostoievski

Sosté una engruna
de pa amb les potes
i l’arrastra quilòmetres lluny
seguint les petjades
que deixen els altres cossos calents.

No es gira, no es qüestiona,
no s’atura.

Si es topa amb una
pedra hi passa pel damunt, si es tracta
d’una branca
s’acota i segueix traçant camí.

Desconeix
què hi ha vingut a fer
al món,
la humana que es creu formiga.

Venid a mi

2007-10-23T00:20:00.000+02:00

Si voleu veure com sóc o com no sóc:

divendres 26 d'octubre a les 8 del vespre
recito al bar El Sortidor del Poble Sec.

Prometo no caure ni parlar del revés.

Personetes

2007-10-23T00:09:00.000+02:00

Los límites de mi lenguaje son los límites de mi mundo.
Ludwing Wittgenstein

Els amics que m'estimo
els dibuixo
en miniatura a les puntes dels dits
i tot el dia m’acompanyen els
seus rostres plans
d’ulls-botó i boca recta.

Quan plou o suo o em llepo
els dits, les seves
ànimes ploren tinta verda i blava
perquè és la que tinc
a l’estoig
per quan he d'escriure o subratllar frases.

És divertit tenir amics així:
són muts i sords i dubto que hi vegin.

Asma

2007-10-17T11:43:00.000+02:00

De sobte som allò que els arbres proven
de dir-nos que som.
John Ashbery

Els poemes que he escrit m’espanten.

La majoria no els identifico
com a meus.

Però el dolor que desprenen se’m posa al cos
i al final,
al final me’l crec.

Llibreta d'espiral

2007-10-13T19:15:00.001+02:00

Sóc esquerrana de mà i dretana de peu.

Els experts asseguren que som el grup
més minoritari i que som els més fascinants.

En fi, crec que no cal que m'esforci més en passar com a normal.

Castell de focs

2007-10-13T13:23:00.002+02:00

De nit, mentre caminava sola pel passeig del costat de la via, amb la mà acariciava la paret i el guix se li desfeia als dits. Els ulls els duia clavats a l’asfalt. De cop i volta, el silenci es va trencar i un terrabastall va néixer del cel. La pell se li va eriçar, el cor el guardava en un puny. Amb un cop sec de cap va alçar la vista. Un esclat de colors a l’altra banda de la via del tren desbordava l’escena.

Ara, sempre que li pregunten
quin és el record més bonic que pot recordar,
ella respon que aquest
i tanca els ulls per imaginar-s’ho.

Mudesa

2007-10-11T11:48:00.001+02:00

A la universitat em dic no et pots tirar enrere
i llavors és quan presento programes de ràdio.

Però al sortir tot és fosc
i un
no voler dir res si no és en vers
se m'incrusta a la gola.

Respon al meu nom

2007-10-10T22:04:00.000+02:00

Clau de pas

2007-10-02T21:34:00.000+02:00

Lejos
Nada detrás de mí y nada delante
Pierre Reverdy

A l’agost vaig fer submarinisme a Malta i al setembre surf a
San Sebastián sabent que al tornar m’hauria d’acostumar a l’aiguat
d’ulls que ragen i a les galtes encetades per l’humitat.

L’únic que faig és aprendre
que no sé què vull
que no sé a què he vingut
que no sé si aquesta incertesa
té un final.

Música de cambra

2007-09-17T14:04:00.000+02:00

En una mateixa setmana els concerts d’en Joan Miquel Oliver i d’en Marcel Cranc a l’Heliogàbal, Port Aventura i les Termes de Montbrió.

Ara, 15 dies al Festival Internacional de Cinema de San Sebastián.

Quan torni no sé si
sabré on amagar les ales.

Fucking special

2007-09-17T13:46:00.000+02:00

Commoció

2007-09-13T22:07:00.001+02:00

El record d’unes ungles
amb escates de llum el tinc
present sovint. També
porto amb mi un pantà ple
d’estrelles, l’ombra
d’un bosc sencer cremant,
les espurnes d'un toll de lava
i una desena de rostres
avançant entre la boira
a la llum brillant dels llamps.

En la memòria d’un cec un raig
de sol s’incrusta en un vidre entelat.