tag:blogger.com,1999:blog-264792532008-07-13T20:12:48.312+02:00IdòMaria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comBlogger184125tag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-22962813946030476532008-07-13T19:55:00.002+02:002008-07-13T20:12:48.359+02:00Les covesAvui els meus fills s’han armat de valor i han entrat a les coves. Són unes petites idem que hi ha molt a prop d’on ells neden. El mar ha anat mossegant la terra i ha fet aquestes formes ferèsteges, semblen com boques obertes d'animals enormes petrificats. Dintre les coves el soroll de les ones s’amplifica, i costa d’entendre una conversa. Els nens anaven amb ulleres explorant el fons: arena, Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-2691762146080101692008-07-07T13:23:00.002+02:002008-07-07T13:29:03.527+02:00A MallorcaCom cada any, me'n vaig a Mallorca. Avui mateix. Com cada any, vaig fent la maleta amb il·lusió i moltes ganes de ser allà, d'una vegada. Quan sóc a Mallorca repasso el que he viscut durant l'hivern. Faig un reset, espiritual i físic. Em submergeixo en l'aigua verda (si, allà l'aigua és verda. I la madre Montserrat em va fer fora de classe un dia perquè vaig dir que l'aigua del mar era verda. Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-58817420524409267162008-07-03T09:34:00.003+02:002008-07-04T00:32:06.869+02:00La vànova
La meva besàvia va morir fa més de quaranta anys, abans que jo neixés. Però les seves mans m'acaricien cada nit.
M'agrada pensar en ella. Només en tinc una foto, de quan era molt vella, grassa i despentinada, a la fresca davant ca seva, un horabaixa d'estiu. Mira a la càmera amb un aire del que els anglesos en dirien "casual", absolutament despreocupat. Suposo que no s'imaginava que al cap de Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-10472672347164330512008-06-18T08:50:00.001+02:002008-06-18T13:50:43.292+02:00Continua cantantDedico aquest post als meus alumnes, molt especialment als nois i noies de tercer d'ESO.
El video que ve a continuació mereix una explicació, perquè no està doblat.
Estem en un concurs de la televisió anglesa, del tipus OT, en el qual els tres jutges voten favorable o no als concursants.
I es presenta un noi que es diu Andrew, té 13 anys i canta des dels sis.
El presentador li pregunta
- Els Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-91900187439685640112008-06-16T10:08:00.005+02:002008-06-16T10:53:15.079+02:00La humilitatEm trobo una veïna dels meus pares que fa temps que no veia.
- Qué guapa estás!- li dic.
- Uy, no! Si me engordado un montón.
Jo la miro i no la veig tan grassa com això. Insisteixo.
- No se, yo te veo muy guapa
- Esto es que he ido a la peluquería, pero mañana cuando me duche voy a volver a tener el pelo como un estropajo.
Em ve corrents al pensament les ganes de dir-li
- Tienes razón, estás Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-73917504618034802712008-06-07T21:35:00.002+02:002008-06-07T22:09:14.340+02:00Coulant de XocolataConeixeu la Coulant de Xocolata? S'ha posat de moda darrerament. És una espècie de magdalena de xocolata que es serveix només mig cuita, acabada de sortir del forn, perquè així està feta només de fora, però de dins és encara crua, i per tant viscosa. Es fa amb xocolata molt negra, i el gust és molt fort. Jo la solc acompanyar de iougurt, m'agrada el contrast de la seva acidesa amb el cacau intensMaria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-15465050111575324042008-06-06T16:38:00.004+02:002008-06-06T16:46:56.744+02:00La TraviattaSempre ha estat una de les meves òperes preferides, Verdi m'encanta. Quan era adolescent vaig veure-la en pel·lícula, amb Plácido Domingo i no se qui més, i va ser com la primera vegada que t'enamores, em vaig quedar asseguda a la butaca del cine, clavada, tothom marxava i jo no tenia esma d'aixecar-me ni de parlar, per no trencar la màgia que m'havia posseït.
Després a la televisió van emetre Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-89218125936230604262008-06-02T00:06:00.001+02:002008-06-02T00:10:47.836+02:00Ser DonaY Dios me hizo mujer,
de pelo largo, ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvas y pliegues
y suaves hondonadas,
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños, el instinto.
Todo lo creó suavemente
Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-46985097428854545462008-05-24T09:38:00.002+02:002008-05-24T09:48:12.279+02:00Lluitant fins el finalL'Arantxa va morir ahir. Lluitant fins el darrer moment, i assaborint cada gota de vida que li quedava.
Us n'he parlat aquí i aquí.
Ara només ens queda demanar a Deu que li doni el descans etern, i a la família el consol que necessitaran.
Us deixo amb un video del Requiem de Fauré. És una mica postís, les imatges i tal, però la puresa de la veu d'aquest noi ho fa perdonar tot.
Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-9076189918837933362008-05-15T10:12:00.002+02:002008-05-15T22:35:21.617+02:00A MuntanyaUn corriol. Avança amb giragonses
enmig de pins retorts.
Després, els pins s'acaben
i el corriol es perd: illots de roca
entre herba seca i rasa.
Tu vas amunt.
Hi ha una penya que et tempta,
és allà.
Però no hi ha camí.
T'has de fer tu el camí
i mires que no sigui costerut
i saps que és impossible.
(Hi ha boires de memòria que s'aixequen,
de quan el teu paisatge era un camí fressat.)
Tu vas Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-20853385595246555542008-05-09T10:51:00.004+02:002008-05-09T14:57:43.131+02:00Fent amics...Jo de gran vull ser funcionària. Ahir ho vaig acabar de decidir.
Anem a pams. Necessitem fer-nos els passaports. He anat a la policia i m'han dit que no, que ja havien donat tots els números.
Veient la hora que era i que no hi havia gent, els he demanat que si me'l podien fer, donat que no semblava que n'estiguessin fent cap. La resposta ha estat que no. Que ja havien donat tots els números i queMaria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-69394157772053379682008-05-06T10:41:00.006+02:002008-05-06T13:34:42.363+02:00Els trossos difícils."Faci's la vostra voluntat"
Aquest és el tros que em costa més.
Li segueix d'aprop el "així com nosaltres perdonem ..."
I no es pot desestimar un trosset, encara que ens sigui incòmod s'ha de interioritzar sencer.
O sigui que continuarem treballant.
Hi ha altres trossos que em costen. Del credo, per exemple, "i en una sola església, ..." Em sona pretensiós. I lo del "sol baptisme per perdonar elsMaria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-6164049144303196772008-04-30T10:06:00.002+02:002008-04-30T10:13:56.465+02:00Las sillas, altra vegada.
El que tenga una canción tendrá tormenta
el que tenga compañía, soledad
el que siga un buen camino tendrá sillas
peligrosas, que lo inviten a parar.
Pero vale la canción buena tormenta
y la compañía vale soledad
siempre vale la agonía de la prisa
aunque se llene de sillas la verdad
Silvio Rodríguez, canción de las sillas.
Estic immersa en aquests versos. En pensar que els projectes han Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-67729516170108693402008-04-25T00:24:00.006+02:002008-04-29T15:34:23.296+02:00OboèAquesta obra és una de les culpables de que jo toqui l'oboè.
No sabria dir com em sento. La música ho pot expressar millor. Us desitjo pau i de serenor. És on intento anar.
Gràcies a tots els que m'heu enviat missatges de conhort.
Assaboriu aquesta música.Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-87294827710894712992008-04-23T08:58:00.002+02:002008-04-23T09:11:18.924+02:00Roses AmarguesAquest Sant Jordi estic trista. Deixeu que ho estigui. Passo el dol d'una pèrdua.
I no vull animar-me, vull dir, malgrat aquest sempre ha estat un dia molt especial per a mi, no vull, com que és Sant Jordi, agafar la façana somrient.
Sé que me'n sortiré. Sóc de mena optimista, Deu m'ha donat el dó de l'alegria. Però també sé que aquesta alegria serà sincera quan hagi estat cimentada en Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-92100888642963375162008-04-21T15:40:00.001+02:002008-04-21T15:40:58.061+02:00Fer-se monja avui en diaÉs revolucionari, avui en dia, el pas que l'Àngels ha donat. No és habitual, que una noia jove i amb empenta es faci monja.
He de confessar que en faig bandera, de l'Àngels, de la nostra amistat i de la seva radicalitat en l'amor. Moltes vegades, parlant-ne amb gent que no la coneix sento expressions del tipus "perquè es tanquen, si és inútil, almenys podrien anar a missió"
Això ho sol dir gent Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-19084026949277043592008-04-15T22:58:00.008+02:002008-04-15T23:14:17.686+02:00Sirena o balena?He rebut aquest text per mail, i el trobo tan encertat que us el poso tal qual.
Hace unos días, en una ciudad de Francia, un cartel, con una joven espectacular, en el escaparate de un gimnasio, decía:
'ESTE VERANO ¿QUIERES SER SIRENA O BALLENA?'
Dicen que una mujer joven-madura, cuyas características físicas no han trascendido, respondió a la pregunta publicitaria en estos términos:
EstimadosMaria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-33188876974474621152008-04-14T09:18:00.006+02:002008-04-14T11:28:32.299+02:00I ara, la CreacióEstic assajant l'oratori de la Creació, de Haydn. M'encanta aquesta música. Tocar en una orquestra és una experiència molt intensa. Sentir-te important dins la teva petitesa, trobar l'afinació i el volum correctes perquè la veu del teu instrument
s'empasti amb les altres veus, sense sobresortir però que es senti... És com un exercici d'humilitat i d'orgull a l'hora, no se si m'explico.
A vegades Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-36547477315761196812008-04-08T23:08:00.004+02:002008-04-08T23:23:23.156+02:00Íngrid BetancourtAnoche te soñé. Te encontraba en la selva, recostada en una hamaca tendida entre dos árboles altísimos.
No vi en mi sueño ninguno de tus captores. Sólo tu y la selva, y los pájaros que no callaban, y a mi me molestaban porque me costaba entender tu voz: hablabas muy bajito, estabas muy cansada. No recuerdo nada de lo que me dijiste, pero hablaste. Mirabas al suelo distraídamente y susurrabas.
LaMaria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-50931362870530981122008-03-31T16:55:00.001+02:002008-03-31T21:49:21.924+02:00No t'ofeguisQuan els mariners cauen a l'aigua saben que mentre esperen el rescat han d'encarar les onades d'una en una. No atabalar-se veient el mar inhòspit i sentint-se diminuts i perduts. Preocupar-se a cada moment de sobreviure a la següent onada. I després en vindrà una altra, però en això més val no pensar-hi. Concentrar-se només en la propera. Mirar-la com si fos la única. De fet és la única que Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-40837448619631185842008-03-26T14:26:00.003+01:002008-03-26T19:10:18.964+01:00Resurrecció
El va dibuixar el Mateu, que té cinc anys acabats de fer, durant la vetlla pasqual. Vam dur papers i llapis perquè els nens s'entretenguessin dibuixant.
I de sobte en Mateu em va aparèixer amb aquest dibuix i em va dir: "Mira, mama, Jesús ressuscitant"
Doncs això, que bona Pasqua a tothom.Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-28453223776549528492008-03-21T00:32:00.003+01:002008-03-21T00:39:47.865+01:00Divendres Sant
Foto: Jordi BertranMaria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-53377484079565645902008-03-15T21:28:00.002+01:002008-03-15T21:52:57.197+01:00La passióComençaré la setmana santa tocant la passió segons Sant Mateu, de J.S.Bach. Demà diumenge de rams a les 8 del vespre al monestir de Montserrat, i l'entrada serà lliure, o sigui que us puc convidar a tots (oh, benvinguts, passeu, passeu...)
A l'assaig estava xalant. Malgrat el cansament extrem que porto aquests dies, Bach m'ha revifat. Aquesta música és poderosa, realment.
I jo ho assaboreixo Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-20570991956446455262008-03-12T17:59:00.007+01:002008-03-12T21:39:59.205+01:00AnorèxiaHi ha massa noies que es senten així.
Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-26479253.post-88756943020429801112008-03-11T21:36:00.006+01:002008-03-11T21:48:28.202+01:00Fa quatre anysTots recordem què fèiem fa quatre anys. Com vàrem assabentar-nos dels atemptats de Madrid. Tots recordem la incredulitat, la pena, la ràbia.
Jo recordo la ràdio encesa a la sala de professors. Tots amb cara d'espantats. A l'hora del pati la cridòria dels nens em semblava obscena. Els volia fer callar.
Al bar tothom callava. Ningú gosava tancar la tele.
El meu fill Mateu estava en aquells moments Maria Escalas Bernathttp://www.blogger.com/profile/07849926256836045455noreply@blogger.com