Dídac Lee, un emprenedor

tag:blogger.com,1999:blog-25892037.post-55828284511581504952008-04-25T19:42:00.002+02:002008-04-25T20:26:23.449+02:00Dídac Lee, un emprenedor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp0.blogger.com/_a7WTOwvCtEs/SBIYS_n5f9I/AAAAAAAAAw8/kD_fe2mvtXI/s1600-h/didaclee+006.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp0.blogger.com/_a7WTOwvCtEs/SBIYS_n5f9I/AAAAAAAAAw8/kD_fe2mvtXI/s400/didaclee+006.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193240034907094994" border="0" /></a> Quan parlem d'emprenedors jo sempre he pensat en seriosos personatges en grans despatxos que corbata al coll maneguen i desmaneguen com volen, però en <a href="http://www.didaclee.com/cat/">Dídac Lee</a> és un cas especial. Va ser el primer estranger d'una altra raça nascut a Catalunya, explica ell, i amb 21 anys va muntar la seva primera empresa amb 18000 euros d'un préstec personal, malgrat que la seva família esperava que acabés la carrera a la universitat que no va acabar. Ahir nit en un sopar del Cercle del Coneixement ho va explicitar clarament. És divertit i clar en les seves opinions, segur i honest en la contundència de les respostes, i entenedor en els conceptes. Tres afirmacions seves per a ser un bon emprenedor (copiades d'en <a href="http://quotidianitats.blogspot.com/">David Rodríguez</a> que hi era al sopar també): 1.- Cal ser emprenedor, encara que es fracassi: "El pitjor fracàs és que, al final de la teva vida, vegis que t'has quedat amb les ganes de fer quelcom". 2.- Davant d'una adversitat, assumir les responsabilitats i mirar el got mig ple. Molts cops tendim a donar les culpes als altres o al "sistema", quan és culpa nostra. 3.- Deixar que els investigadors investiguin, i no forçar-los a què siguin emprenedors. Cal que els investigadors col·laborin amb els emprenedors, però no se'ls pot demanar que siguin una cosa que potser no són. A mi em va interessar especialment com veu ell el sistema educatiu i els seus reptes, enmig d'un grup d'empresaris i economistes, amb algun enginyer i alguna filòloga, calia saber de la seva opinió sobre educació; ell va comentar que el repte del sistema educatiu és donar a l'alumne el que necessita, com en el cas de les empreses i les necessitats del mercat. Saber analitzar i detectar les necessitats dels estudiants i dona'ls-hi la possibilitat d'aprendre el que realment han de fer servir desprès. I un punt important, el sistema ha de tenir la capacitat de modificar-se, de fer-se de nou davant dels reptes de la societat, de transformar-se i aquesta és una crítica que ell va fer molt seriosa a la vana situació encarcarada que de fora es percep del món educatiu, especialment l'universitari, que no facilita la tasca dels emprenedors. De la necessària relació entre empresa i universitat que a Catalunya i Espanya no està desenvolupada com a d'altres països europeus o a EEUU. Caldrà escoltar-lo i seguir-lo amb atenció, és un exemple de bones pràctiques en l'empresa que revoluciona el concepte de fer riquesa i a més afegeix un plus de riquesa cultural i meelting pot immillorable per a Catalunya. Llibre: <a href="http://www.uoc.edu/alumni/lafinestradigital/critiques/llibres/071112lladrellibres.htm">La lladre de llibres</a> de Markus Zusak Pel·lícula: <a href="http://www.ecartelera.com/noticias/1370/cobardes-poster-jose-corbacho/">Cobardes</a> de Jose Corbacho i Juan Cruz Música: Let's get it on de Maceo Parker en homenatge a Marvin Gaye <object width="325" height="255"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JawQn7gKdJo&hl=en"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/JawQn7gKdJo&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="325" height="255"></embed></object> Trina Milanhttp://www.blogger.com/profile/02157011879034497316noreply@blogger.com