El Blog de Xavier López

Sobre el dret a l´avortament lliure (I)

2009-03-07T13:04:00.016+01:00

Ahir vaig seguir durant una estona el debat que els divendres a la nit fan al canal Intereconomia sobre l´actualitat setmanal. Entrant en el tema de l´avortament, la principal crítica contra la nova llei prevista, ja que finalment no se reformarà l´actual, formava part del discurs que a tot els partits quan estan a l´oposició tant els agrada, de "açò és una cortina de fum per a tapar el que realment importa". I potser així ho siga, en part, però no cal ser massa llest per a adonar-se´n que una nova regulació en quant a la interrupció voluntària de l´embaràs és necessària, i a més, no és cap novetat que s´haja tret el Partit Socialista de la xistera.

De fet, només un any després de l´aprovació al 85 de l´actual norma, partits com el Bloque Nacionalista Gallego, Izquierda Unida i Iniciativa ja van enregistrar al Parlament Proposicions de Llei per tal de modificar-la fins el punt que ara es proposa. És a dir, ja hi havien forces polítiques fa 20 anys que reclamaven exàctament el que hui és un escàndol, per alguns. En base a l´objecció de consciència, l´aleshores Coalición Popular (i més tard Partit Popular) demanà que es reconeguera la llibertat de decisió del personal sanitari per a inhibir-se a l´hora d´interrompre un embaràs, en qualsevol dels supòsits inclosos en la Llei, proposta que sempre ha estat rebutjada i que a més els convervadors mai van dur al Congrés quan el governàren tant en majoria absoluta com en majoria simple, ni van optar per restringir encara més una Llei que van dur al Tribunal Constitucional però que pareix, han acceptat amb el transcorrer del temps.

Esta, per a refrescar la memòria, permet a la dona avortar si la seua gestació és producte d´una violació tipificada en el article 429 del CP i es fa en les primeres catorze setmanes d´embaràs, que el fetus poquera nàixer amb greus tares físiques o psíquiques, dins les primeres 22 setmanes, o que poguera entranyar un risc greu de vida o de salut de l´embarasada, sense cap establiment de temps.
Estudis actuals han demostrat, que per exemple, en el segón supòsit, existixen nombroses proves que no poden ser fiables fins passat el temps marcat per la legislació, i per tant, n´hi han pares que han hagut de marxar fora de l´Estat per tal de poder avortar, afegint a les greus conseqüències psicològiques que pot tindre per a una mare interrompre un embaràs en este cas desitjat, el fet de que ho haja de fer com si es tractara d´una delinqüent.

Però una dada interessant per a poder analitzar amb perspectiva la llei, és fixar-nos precisament en com han regulat el problema en els països del nostre entorn.
Les diferents legilacions se dividixen en dos, que poden ser barrejades o no: la regulació per terminis de temps o la regulació per indicacions de causes que l´argumenten. A la Unió Europea només un estat prohibix totalment l´avortament, Malta, baix qualsevol circumstància. Irlanda, per la seua part, a soles permet esta mesura si existix un risc de mort de la mare.
Però, la d´estos estats, no és la tònica general entre els veíns comunitaris. Finlandia, per exemple, introduïx, a banda dels tres eixos bàsics inclosos en la legislació espanyola (que com veieu combina indicacions i terminis), el motiu "socieconòmic" de la mare o familiar. És a dir l´entorn en el que ha de nàixer el xiquet. I a la resta d´Europa se preveuen dos trams, un inicial de dotze setmanes (cas de Eslovàquia, Hongria, Estònia, Grècia, Letonia, República Xeca o Dinamarca, entre altres), 14 (Alemanya, França, Bèlgica o Romania), 18 (Suècia) o 24 (Holanda, la regulació més "avançada"), i un altre que s´enceta on acaba el primer amb les indicacions que ja varien en el termini de temps.

Així doncs, s´evidència que la llei espanyola no és precisament d´avanguardia en el nostre context internacional més proper, i que països més endarrerits en qüestions socials accepten legislacions més flexibles.

Ràbia incontinguda

2009-02-25T15:22:00.001+01:00

Li destrossen la casa, i damunt ha d´aguantar que li diguen feixista. Ànim.

Silenci

2009-02-22T21:30:00.000+01:00

El país dels empresaris sense aspiracions

2009-02-21T13:37:00.027+01:00

La crisi de la construcció, derivada dels greus problemes ocasionats a la banca internacional per les hipoteques fantasma, i també, cal dir-ho, de l´esgotament dels recurssos natural, i l´emergència de noves destinacions bones, boniques i barates com el nord d´Àfrica, o l´est mediterrani europeu dels Balcans, ha posat de relleu al nostre país la feblesa dels principals sectors productius que s´han mantingut en péu en un món fort i de creixement constant, però que com una filera de fitxes de domino, ha caigut al sól per la inèrcia global. Cal pensar, doncs, que el model econòmic que tant des del Govern central, que no ha tingut la capacitat ni l´empenta per a fer allò que es va proposar quan arribà a la Presidència Zapatero, d´apostar per l´I+D (ja li ho va dir la setmana passada el portaveu del Grup Basc al Congrés, que malgrat les xifres de creixement en inversió tecnològica en la legislatura passada van ser molt altes, se partia quasi des de zero, i per tant els valors absoluts són ridículs), ni molt menys la Generalitat, engolida en una sèrie d´esdeveniments corruptes (que derivarà, si no acaba com ens té acostumats Garzón, en una xarxa de fonts de finançament il-legal del PP), ens ha dut al fracàs d´un miracle econòmic sense precedents.

En qualsevol cas, davant una realitat que ens diu que la nostra comunitat és, ara "per fí" sí, la primera d´Espanya en moltes coses (en creixement de la desocupació, en tancament de xicotetes i mitjanes empreses, en ERES...), l´empresariat valencià no ha sabut agarrar el bou per les banyes, i idear de veritat una alternativa viable al ciment.
La Cambra de Comerç proposava, en les al-legacions del PGOU de la ciutat d´Alacant, mesures tals com desprotegir part de les zones naturals que el propi pla vol conservar, perquè "limiten l´expansió de la ciutat", i que el TRAM arribe fins a Oriola.
Els empresaris, parlant en plata, continuen amb la mentalitat (una mentalitat molt alacantina, siga dit), que ve a dir que si una localitat no creix en població, no creix econòmicament. Totes dos coses van lligades, i no es poden destriar. Així, que el que cal fer és continuar augmentant la població (que importa l´equilibri ambiental de la zona, que al final és el de tots els que l´habitem).

En quant a expandir el tramvia al Baix Segura, em produïx sentiments enfrontats, de tristesa, perplexitat i jocositat, a l´admetre clarament que en la seua vida, cap dels Membres de la Cambra (que han realitzat la proposta, clar, perquè n´hi han molts altres dins), ha anat en transport públic a la capitat valenciana del Segura, ni a Múrcia. No han vist que tenim una línia de rodalies d´única via per a discòrrer en dos direccions (que fa que els trens hagen d´esperar a Crevillent, a que passe el que ve en sentit contrari), i més antiga que el Castell de Santa Bàrbara, i per tant no han pogut reclamar, dins d´una mesura conjunta de reforçament del tant cacarejat corredor mediterrani, la reforma completa d´esta línia, que comunica una població de vora milió i mig de persones, i quatre universitats. No, ells, sabedors que el negoci de la implantació del TRAM està sent ben sucós (obres faraòniques per a soterrar-lo, que augmenten els costos desorbitadament), reclamen que una vegada se concloga l´àrea metropolitana s´extenga fins més enllà. No hi ha cap interés social, de desenvolupament econòmic en estes dos propostes sinó interesos particulars en que no pare la maquinària de fer diners de la construcció, a costa de projectes d´escassa utilitat pública que serien sufragats per les Administracions.

Estos són exemples recents del paper que l´empresariat ha decidit mamprendre en la discussió sobre la crisi, i el que desafortunadament ha vingut a donar la raó a aquells que, des de fa anys, venim avisant que les polítiques de desenvolupament de la majoria d´Ajuntaments, de la Generalitat i del Govern central, eren pa per a hui i fam per a demà. Però lluny d´adonar-se´n (serà perquè en realitat les butxaques encara es troben plenes), mantenen un erre que erre en els seus projectes (Rabassa, o ara el nou camp de l´Hèrcules, que ni el Madison Square Garden de Nova York).
Però el súmmum del despropòsit és primera plana hui, i destapa les relacions, molt més enllà dels negocis i endinsades en la docilitat i el conformisme, quan Cierval i la Confederació de Cambres de la Comunitat Valenciana ixen en defensa d´un Camps en hores baixes, i arrogant-se el sentir de tots els ciutadans, a l´afirmar que les acusacions cap al Molt Honorable "ofenen tots els valencians".
Ofén, molt més, que en un país de xicoteta i mitjana empresa aquells que porten les regnes i que són la véu dels autònoms, només pensen en rajola i destrucció del territori. I ofén molt més que ho facen en nom de tots els valencians, a banda que no tinguen repars en defensar d´una manera tan despòtica una persona a la que se l´endivinen pressumptes irregularitats. Ja n´hi hauria temps de dir el que s´haja de dir, de defendre a qui se li haja de defendre, quan finalment s´aclarisca si hi hagut tracte o no de favors. Però fer-ho en ple procés d´investigació, deixa en entredit les aspiracions d´un empresariat, que al contrari d´altres països del nostre entorn, no vol el progrés social, no té visió de conjunt ni de llarg termini, i només pensa en la més bruta de les avaricies immediates. És una llàstima.

Les meues esmenes per al Congrés

2009-01-25T15:39:00.003+01:00

Estatuts, Article 2, Punt Primer (Aprovada)

Eliminar "que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història."

Quedaria així:

L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana

Si la fi és l´assoliment de la sobirania i una Constitució Valenciana no cal especificar quina relació s´ha de tindre amb altres països del nostre entorn.
A més, si parlem “d´una mateixa cultura i història”, vol dir això que no pensem que els valencians en tenim cultura i història diferenciada?

Estatuts, Article 2 (Rebutjada)

Afegir un punt:

Promoure les relacions amb els països veïns amb els que compartim llengues, i relacions històriques i culturals.

Amb este punt es pretén fer una referència als països amb els que compartim llengües (i és que, els valencians tenim des de fa molt de temps dos llengües predominants i històriques, depenent de la comarca a la que fem referència), i relacions (en un pla d´igualtat, no subordinant, i reconeguent que nosaltres en tenim de pròpies) històriques i culturals. Mai no especificant si ens hem de reunificar, associar, o escindir.

Estatuts, Article 11 (Rebutjada)

Substituir: La llengua vehicular del BLOC és el Valencià. En les comarques castellanoparlants tradicionals ho serà també el Castellà.

Per:

Els idiomes vehiculars del BLOC són el valencià i el castellà. L´Executiva, les Federacions Intercomarcals i les Coordinadores Locals i Comarcals podran usar en el seu cas altres llengües, atenent a la realitat social de la zona.

Són ja més d´un els col-lectius que usen habitualment el castellà per a dirigir-se als ciutadans. A Alacant ho fem. A banda, en altres localitats especialment costaneres, el BLOC comença a usar l´anglés i més idiomes europeus per l´elevat nombre de residents estrangers presents. Per tant, que els estatuts del BLOC instauren un monolingüisme valencià al si del partit, és des del meu punt de vista, un anacronisme que no se correspon amb el que es fa a la tasca diària, a més impossibilita eixa obertura a la societat defensada des de la Ponència, Ponència i Estatuts, per cert, que no han estat traduits al valencià i per tant que queden fora de l´abast de la major part de la societat d´este país, al que volem representar.

Estatuts. Article 71. (Transaccionada, finalment L´Alacantí demanarà, com vaig proposar des d´un principi, que les Federacions Intercomarcals se corresponguen amb els límits de les circumscripcions electorals valencianes, es a dir, les províncies)

Afegir un Punt 4:

Una comarca podrà pertànyer a dos Federacions o Governacions Intercomarcals, sempre i quan així ho comunique al Consell Nacional.

El País Valencià està dividit en províncies. Si el BLOC aconseguix un diputat provincial per Dénia, este haurà d´atendre a tota la circumscripció d´Alacant i no només la seua comarca. És més, els diputats presents a les Corts Valencianes, se presenten també en tres llistes electorals diferents. És absurd doncs que el partit no vulga preveure uns mecanismes interns que donen resposta als reptes electorals de l´organització, sense perjudici de la nostra aposta per una alternativa a l´actual divisió, com són les Governacions.

Estatuts. Article 69. Secretaria d’Igualtat (Rebutjada)

On diu:

Són funcions de la Secretaria d’Igualtat:
Coordinar les campanyes i iniciatives que, promogudes al si del BLOC o com a part de la seua acció política, s’adrecen a aconseguir, des del respecte a la diferència com a valor, la plena igualtat entre els gèneres i l’eradicació de les actituds i pràctiques que impedeixen el ple exercici dels drets de les persones en igualtat.

Hauria de dir:

Són funcions de la Secretaria d´Igualtat:
Coordinar les campanyes i iniciatives que, promogudes al si del BLOC o com a part de la seua acció política, s´adrecen a aconseguir, des del respecte a la diferència com a valor humà, independentment del gènere, raça, ètnia, religió, orientació sexual, discapacitat física o intel·lectual, la plena igualtat de tots i totes.

De totes les redaccions esmenades, esta és una de les que més em crida l´atenció. La Ponència del BLOC fa un extens catàleg de les diferents lluites socials que existixen en l´actualitat. Però a l´hora de la veritat, el partit només se´n fa càrrec als seus Estatuts d´una: la feminista, la diferència entre els gèneres.
Hauria d´haver proposat (el que passa és que em pensava que eixiria endavant), un canvi de nom, si es mantenia la redacció actual, de Secretaria d´Igualtat a Secretaria de la Dona, faria molt més honor als principis establerts a l´Estatuts.

Camps i els seus anuncis

2009-01-06T18:51:00.011+01:00

Durant el seu discurs de Cap d´Any, emés des d´Alacant per Canal Nou, el Molt Honorable President de la Generalitat (com li agrada que li diguen ara), va anunciar, com és habitual cada vegada que li posen una carxofa de la Televisió Pública en la boca, una pluja de milions, esta vegada amb destinació els ajuntaments del nostre territori.

Es tracten de 8.000 milions que el Consell posarà de la butxaca de tots, i que se sumen als altres huit mil que corresponen al País Valencià del Fons d´Inversió Local projectat per l´Administració Central.
Esta nova pedregada d´euros, no és més (em tem) que una de les habituals fumerades de Francisco Camps i del Govern que presidix, un anunci més d´eixos als que posa cara Empar Recatalà, i que després ningú fiscalitza, però que van calant en el subconscient col-lectiu de la gent.

I és en els temps que corren, amb una recessió que segurament ens afectarà enguany i el que ve, i ningú no posa la mà al foc per a assegurar que en el següent ens lliurarem el Partit Popular va aprovar fa escassament dos setmanes els pressupostos per al 2009, en els que no hi figurava cap partida d´este tipus. S´ha esperat doncs ha aprovar-los per traure-s´ho de la xistera. Per què? Supose que és el que fa algú que no actua com a govern, sinó com a oposició, i no vol quedar en un segon pla per la ineficàcia (o inexistència) de mesures pròpies per a pal-liar la crisi.

En el cas del Govern d´Espanya es normal que destine una quantitat important de diners a l´obra de servici públic de proximitat, i que dels projectes s´encarreguen els ajuntaments, doncs són els que en teoria han de tindre ben clares quines són les prioritats dels veïns de cada municipi. Però, de la Generalitat, que ens ha estat dient durant quatre legislatures que teniem el millor sistema de salut, que no hi havien barracons i disfrutavem d´una gran xarxa educativa, o que ens moviem per unes infraestructures "de primer nivell" i que per això hem dedicat tants esforços als grans esdeveniments, per què doncs fan falta de sobte huit mil milions per hospitals, escoles i carreteres i no per a més carreres de cavalls (de les que per cert dissentisc enormement de les paraules de Morera), més Formula I, més Vela, més basquet o més golf? A vore si resultarà que després tindrem col-legis sense xiquets, sanatoris sense malalts i vies de ferrocarril sense trens...!

Per cert que massa depresa aprén dels roïns Sonia Castedo quan fa pública una carta enviada a la Ministra de Vivenda reclamant que es faça càrrec d´alguns dels gastos del nou edifici intergeneracional de la Plaça Amèrica (gran projecte, tot cal dir-lo), argumentant la manca de liquidesa que patix l´Ajuntament. En realitat l´Alcaldessa sap perfectament que la carta no valdrà de res, més que per a que se la publiquen els mitjans locals i quedar com una primera edil preocupada pel seu poble (que és lo que toca), però, per què no li l´envia -ja que se posa- al Conseller de Benestar Social el senyor Blasco, que és qui té la competència en l´assumpte? Per què s´oblida de la Generalitat i salta directament a Madrid? Provincialisme? No, desinterés.

Money, money

2008-12-07T20:13:00.004+01:00

Per al proper dimecres l´alcaldessa ha posat deures al seu equip de govern. Els ha manat rebuscar en els calaixos dels despatxos municipals projectes i més projectes mai realitzats dels molts que n´hi han a la ciutat.

Allò que ha transcendit a la premsa és que Castedo pretén gastar-se el nou fons d´inversió municipal que Zapatero ha decidit aplicar com a mesura per a incentivar l´ocupació en este moment de crísi galopant, i del qual a Alacant li corresponen vora 56 milions d´euros (que no és poc) en adecentar l´Avinguda d´Elx -accés des del sud per la costa-, reformar la Plaça de l´Ajuntament -hui anomenada "del aparcament" ja que és un pàrquing on tan sols estacionen entre setmana vehicles o cotxasos oficials- i acabar la canalització del Barranc de les Ovelles "riu amunt".

En primer lloc cal lamentar que, i no me consten notícies, ni l´oposició (bé, aquí caldria desdoblar el post amb un altre tema sobre si en realitat hi ha o no d´oposició), ni la de dins ni l´extraparlamentària, ni els col-lectius socials, ni les associacions veïnals, han estat consultades, ja dic fins al moment, sobre que pensen ells -que pensem nosaltres- que fa realment falta i és prioritat absoluta per als alacantins.
I és que, a tots ens fa vergonya la Plaça de l´Ajuntament, sí. A tots ens fa por passar per l´Avinguda d´Elx qualsevol dia de la setmana en qualsevol horari nocturn. sí. I sí, possiblement la no canalització del barranc puga ocasionar problemes, pocs, doncs ja ho està allà on hi han edificacions, però per poder pot. Però estic segur que a tots ens fa encara més vergonya i ens resulta molt més incòmode que els centres de salut estiguen col·lapsats i que l´espera per a una cita amb el metge de capçalera siga d´una setmana, i per a un especialista, perfectament de més de dos mesos. També posaré la mà en el foc perquè hi ha famílies senceres que no entenen quina és la raó per la qual no hi han places als col-legis públics i han de dur els seus fills en el millor dels casos a concertats religiosos i sinó directament a un barracó. O quina és la raó per la qual per a atendre a una població de 15.000 xiquets de zero a tres anys només hi han tres escoletes infantils, i els pares jóvens estan obligats a pagar per a poder escolaritzar el nen o la nena.

I és que la nostra alcaldessa pareix no haver aprés que els diners invertits en política social, revertix i crea ocupació més enllà de l´acabat de l´obra, que és del que realment se tracta, de mirar a llarg termini. I esta oportunitat que brinda una crisi que fa mal a les economies més febles i a les classes mitjanes s´hauria d´aprofitar per a augmentar el benestar immediat i futur de tots els ciutadans, d´aquells especialment que més l´estan patint.

Benvinguda, alcaldessa...

2008-09-13T18:03:00.000+02:00

I que dure poc...

Lliures i iguals

2008-09-07T12:34:00.004+02:00

Fullejant com faig diàriament el Pàgina 26, em trobe amb un interessant article publicat a l´Avui sobre les polítiques de xecs esteses ja a gran part de les comunitats autònomes, i avalades a més pel govern de les polítiques socials de Zapatero i el PSOE.

Els 2.500 euros per als pares de tots els recents nascuts, a més d´haver-se menjat gran part del pressupost d´un Govern afeblit i desorientat per la crisi econòmica (com va resoldre el propi Solbes fa ben poc), implica un concepte d´igualtat fals i mancat de tota credibilitat.
Esta nova subvenció d´ajuda familiar s´emmarca dins el nou concepte acunyat pel neoliberalisme econòmic i part de la socialdemocràcia, de donar (per fi) conclosa l´era de les ideologies, i també, la de les classes socials.
Fent, en el discurs, referència a que ja no hi ha ciutadans pobres ni rics, només lliures i iguals, desapareix la necessitat social, especialment dels pobres (que són més), i s´intenta acabar amb les reivindicació justa de que qui menys té, major protecció necessita per part de l´Estat.

Així, tornant als xecs o bons (com li agrada dir-li més a la Generalitat Valenciana), s´estén la ídea de les ajudes universalitzades, i a més es fa en pro, com deia abans, de la llibertat d´elecció de centre. Esta llibertat existix, i està garantida legalment, però no ha d´implicar tampoc una subordinació de l´Administració cap a les empreses que se lucren (legítimament) amb l´ensenyament.

Per dir-ho d´una altra manera, Font de Mora no pot parlar de que amb el bo guarderia se garantix la llibertat dels pares a triar escola bressol. I no pot fer-ho perquè per exemple a Alacant, la cobertura de les guarderies públiques només cobrix a 600 xiquets, dels quasi 13.000 que viuen a la ciutat. Per molt de bo que se repartisca des de Conselleria, si una mare en una posició econòmica mitjana, vol que el seu fill encete la seua educació en una escola pública, és de presumir que no ho aconseguirà. I on queda aleshores la llibertat d´elecció?

Les administracions públiques (en este cas la Generalitat) han de garantir que tots els pares que vulguen dur al seus fills a l´escola pública puguen fer-ho, fixant-se com a necessitats i potencials clients tota la població existent al País Valencià (o a qualsevol altre territori). Aquells, en canvi, que així ho decidisquen i vulguen dur els nens a una escola privada, han de poder-ho fer, però sense ajuda per part de l´Administració, doncs esta ja els estaria oferint un servici públic, gratuït, i de qualitat (i en valencià) que hauria estat rebutjat, i per tant la seua obligació només s´hauria de reduir a fer-se càrrec d´aquells xiquets que per motius exepcionals no tinguen un col-legi, guarderia o institut públic a prop de casa, i sí un de privat. Casos puntuals, com si en la salut parlarem de tractaments que l´Agència de Salut no tinguera disponibles.

L´extensió de xecs i bons per a tot el món, a més de produir un gasto que farà forat en el compte corrent del Consell i del Govern central generant més a l´endeutament, és per definició injust. Perquè no tots tenim les mateixes necessitats econòmiques, malgrat ser ciutadans lliures i iguals.

¿Quiere el PP salvar el Ideal? Las Provincias 27/08/2008

2008-08-27T11:58:00.006+02:00

Durante la pasada campaña de las elecciones locales y municipales, desde el BLOC de Alacant demandamos una salida digna para el grave estado de deterioro en el que se encuentra el Cine Ideal. Fuimos, de hecho, la única formación política de la ciudad que realizó una propuesta concreta y factible para recuperar el edificio, a la que más tarde otras organizaciones se sumaron dando apoyo explícito, como es el caso de la Plataforma de Iniciativas Ciudadanas.

Así, con los resultados sobre la mesa, el BLOC no logró su objetivo de formar parte de la corporación municipal del Ayuntamiento de Alacant, pero sí a través dela coalición Compromís nuestra formación está presente en les Corts Valencianes. Es en este marco, el autonómico, donde la Executiva Local de nuestro partido está dirigiendo sus esfuerzos con tal de desbloquear la adquisición del Cine por las administraciones públicas. Unos esfuerzos que han estado enfocados en forma de trabajo parlamentario. Durante el debate de presupuestos de la Generalitat, entre las enmiendas que nuestro grupo presentó, una iba dirigida a la Conselleria de Cultura para que reservara una partida de 3 millones de euros para la negociación de compra con los propietarios. Somos conscientes, les aseguro, del valor que el inmueble puede tener en el mercado y de la cifra, seguramente astronómica, que los dueños del edificio demandarán al Ayuntamiento en los contactos que se mantengan. Pero el hecho de que la Generalitat tuviera reservada una partida en sus cuentas, era un paso en la dirección correcta para conseguir acortar los plazos para su obtención. El Partido Popular, en cambio, no lo entendió así y con su mayoría absoluta tumbó la propuesta.

Previendo que esto iba a pasar (los presupuestos que salen de las Corts, son los mismos que entran en ellas, pues el PP en rara ocasión negocia ninguna modificación más allá de correcciones ortográficas), nuestro portavoz, Enric Morera, registró una Proposición No de Ley por la que se instaba, esta vez sin cifras económicas de por medio, a la Generalitat a adquirir el edificio del Ideal. Esta iniciativa, debatida en la Comisión de Cultura de la Cámara autonómica, venía precedida de las declaraciones de la Concejala de Urbanismo, Sonia Castedo, recogidas en la práctica totalidad de los medios de comunicación de la ciudad, en la que aseguraba que se estaba negociando con los dueños del antiguo cine su compra y que por otra parte se mantenían contactos con el Consell en busca de la financiación. Nos es, por tanto, incomprensible que el Partido Popular de Alacant esté por la adquisición y la recuperación como dotación pública del edificio, y que en el marco de las Corts, donde tiene la posibilidad de materializar el discurso, se vuelva a rechazar, por segunda vez, una proposición que iba encaminada en ese aspecto. Todo ello a pesar de la presencia en las Corts Valencianes del Alcalde alicantino, el Sr. Diaz Alperi, que aunque le ha venido muy bien en lo personal la obtención del acta de diputado, no podemos decir lo mismo de las consecuencias positivas que esto ha tenido para la ciudad de Alacant. Hasta ahora ninguna, y el rechazo del PP a la propuesta del BLOC es un ejemplo.

Desde el BLOC seguimos pensando que nuestra propuesta se ajusta a la realidad y no despega el edificio de su pasado más reciente. Transformar el Ideal en la sede de la Filmoteca Valenciana, que complementase el rodaje de películas en la Ciudad de la Luz, con su estreno y proyección en esta sala (que resultaría más emblemática, si cabe, para Alacant) albergando además exposiciones permanentes sobre la historia del cine en el País Valenciano (que tenemos, y mucha), conferencias, charlas y cursos, resultaría el final más feliz para la triste decadencia en la que se encuentra el antiguo Cine. Eso sí, nuestra posición no es inamovible y por tanto estamos dispuestos a negociar y apoyar las alternativas que se nos presenten, poniendo como condiciones la rehabilitación completa del inmueble, que el uso del edificio sea público, con una finalidad cultural o social (nada de parkings ni salas de fiestas) y el coste de la compra, su rehabilitación y puesta en funcionamiento el menor para las arcas municipales. A partir de ahí, hablemos. Ahora falta saber si el Sr. Alperi o la Sra. Castedo serán capaces de poner algo sobre la mesa sobre lo que discutir. La experiencia nos dice que no.

Las Provincias

Grans ciutats i comunicació

2008-07-20T17:31:00.004+02:00

Les grans ciutats se presenten com el gran cavall de batalla del valencianisme polític per a les eleccions del 2011. Siguem sincers, si se celebraren hui les eleccions el BLOC no entraria a les Corts. Les dades no ens fan més que assenyalar la feblesa de l´organització que ha anat perdent suport des de l´any 2003, quan va abastir el seu sostre.

Tot i que des d´instàncies superiors se´ns han volgut maquillar les xifres, sumant regidors a tot el país, el ben cert és que hui comptem amb menys recolzament. Això, però, no lleva que comptem també amb més i millor presència. Però en qualsevol cas es tracta d´una il-lusió òptica en no vore´s reflectida en la connivència del poble valencià.

Al maig de 2007 a Alacant vam perdre dos terços dels nostres electors. Vam passar d´un 3%, i més de 4.000 vots a un escàs 1% i 1.500 paperetes amb les sigles del BLOC introduïdes en l´urna. O el que és el mateix, vam passar de rompre records i aconseguir els millors resultats del nacionalisme valencià a la segona ciutat del país, a enfonsar-nos fins a fregar els paupèrrims resultats de l´antiga UPV. Tot això amb un col-lectiu més fort i consolidat, i amb un bon tracte en quant a presència als mitjans de comunicació. Que va fallar, doncs? És evident que el missatge. També, però, la nostra incompetència alhora de transmetre que el nostre projecte anava més enllà del terme municipal.
Durant la presentació de la llista, l´acte-miting més important dels que vam fer en campanya, cap dirigent nacional del partit se´ns va acostar a omplir de contingut nacional un acte que fou purament local. Nosaltres ens ho vam guisar, i nosaltres ens ho vam menjar. Això, no cap dubte, va restar-nos força, i és un fet incomprensible tenint en compte que Alacant era la ciutat més important on el BLOC concorria a les eleccions, havent-se traslladat el Compromís a Elx, i permetent que els socialistes ens engoliren al Cap i Casal.

Així, a la capital del Baix Vinalopó, on se suposa que Iniciativa té la seua base principal, a les generals el "BIV" no va poder més que sumar 481 paperetes. Un resultat molt paregut al d´Alacant, amb la diferència considerable que parlem de menys ciutadans cridats a votar. Així Esquerra Unida, eixa moribunda, se´n va ver amb 3.000 electors. Crec que sobren els comentaris. Comptant que el BLOC va sumar poc més d´un 1% al 2003, i que el pacte amb EU, i més tard Iniciativa, no ha servit ni per a tindre un regidor, ni per a poder (en comparació amb els companys) fer alliberats (crec que només en tenim un i no m´aventure a saber quants sumen entre tots els d´IpV), la situació a la ciutat de les palmeres, és més que delicada de cara a les properes eleccions.

A València, com ja he dit i tot el món sap, no va haver llista del BLOC a les municipals. Els nacionalistes de la capital del país no van poder votar a cap cap de llista valencianista. El pacte va ser roí, ni el propi PSPV (PSV o PSCV o com vulguen dir-se) esperava traure els 15 regidors que feien falta per a que Mansanet puguera entrar en l´Ajuntament sense haver de fer cua en la porta.

Així, amb un panorama més que desolador a les grans ciutats, ens trobem a més amb un estancament general en els nostres grans bastions. Amb clares excepcions (Alcoi, Xàbia, Sueca), en general el BLOC s´ha fet major, sense haver-se independitzat. I comença a patir malalties pròpies de l´edat. Li costa renovar-se, i allà on es retiren aquells que van fer glòria del valencianisme, patim davallada de vots. Els pilars, aleshores, comencen a tremolar.
La nostra direcció no ha entés que fer política a Beneixama no és el mateix que fer-la a València, Alacant o Elx. La política de baix cap a dalt té limitacions importants en els grans nuclis urbans. L´il-licità s´informa pels grans mitjans de difusió, per diaris i televisions en clau estatal, llevat de l´Información i Canal Nou.

Per tant, és important saber reaccions a temps davant els grans debats que se produïxen, a vegades artificialment pels dos grans partits. Quan s´hi actua ràpid s´aconseguix un resó important i se trenca la barrera i el veto que els grans mass media ens tenen imposats. Però ens manca professionalitat i professionalització i especialment implicació i dedicació en l´apartat de la comunicació. Alguns amics, que renoven pàgines webs per tots conegudes, m´han contat més d´una vegada que mentres d´Iniciativa reben notes de premsa des de la seu nacional cada dia, des del BLOC s´han de conformar amb les que s´envien des dels pobles i ciutats. València no diu res, no opina, o ho fa tard.

D´altra banda tampoc és suficient amb les notes de premsa. Actualment, a Alacant, i com és lògic, els mitjans no acullen de la mateixa manera una roda de premsa convocada per Enric Morera, que per Ignasi Bellido, Antoni Arques, o Joan Ramon Gomis.
Cal reconéixer que el Portaveu Adjunt de Compromís està fent un esforç important en els seus viatges al sud. Però són del tot insuficients, entre altres raons perquè allò que diga aquí tindrà un rebot a tota la província. Allò que diga a Pego, no. I, com he dit, tot i haver de tindre cura amb el graner de vots del BLOC que són les menudes i mitjanes ciutats, la direcció ha d´apostar decididament per moure´s, almenys a nivell de representació en les Corts, especialment per les grans àrees metropolitanes., sense les que no se podran abastir el 5%. No sé si ho tenen clar.

D´espàrrecs

2008-06-13T16:56:00.005+02:00

El meu cunyat té una empresa de reformes. Els mitjans de comunicació diuen que l´esclat de la bombolla immobiliària respecte als pisos de nova construcció derivarà el sector cap a la rehabilitació de cases i edificis. Eixe és el sector que ha tocat de sempre Ruben, i per tant s´ha decidit a derivar a l´assessorament en marketing els seus clients a banda de l´obra en si, de la recuperació dels elements arquitectònics danyats pel pas del temps o simplement de la modernització dels espais a redissenyar.

Així ho ha fet amb una pizzeria ben antiga de Sant Vicent del Raspeig. Ell ha modelat el restaurant i ho ha transformat, però a més li ha oferit a l´amo la possibilitat d´obrir noves perspectives de negoci a més i potencials clients. Així, ha fet dels espàrrecs la senya d´identitat de la nova etapa d´esta empresa i ha recomanat els cuiners que hi treballen ideant un menú amb noves receptes, que tinguen com a ingredient característic esta planta. Tot, em deia, amb l´objectiu fonamental d´aconseguir diferenciar-se de l´oferta de la competència.

El meu cunyat no sap si funcionarà. És clar, això només el temps ho dirà. Però si està convençut que cap producte pot ser un èxit sense que el públic trobe un element que el faça distint a la resta. I ell no és un savi per ser conscient d´açò, si ho és per aplicar-ho en el seu propi negoci.

Els partits polítics, des d´una visió mercantilista (però real) funcionen com a empreses. Es dirigixen a un electorat que ha de comprar, mitjançant vot, el seu producte. Si una d´estes ofertes no troba la seua diferència, acabarà per dur a la confusió al tipus de client més procliu al suport. I el problema arriba, quan el seu client més fidel se repense l´oferta i es plantege anar-se´n a la competència. És ahí quan s´entra en crisi, i tard o a l´hora en fallida.

Se lo que hicisteis... Levante-EMV

2008-05-01T02:18:00.005+02:00

La revista FHM cada any realitza una macroenquesta per a que els seus lectors -i lectores- elegisquen quines són les dones més guapes del món. Primer es donen a conéixer els resultats per estats, i després el ranking a nivell mundial.
Dos de les presentadores de Se lo que hicisteis... van quedar entre les deu més votades pels espanyols. De fet, Pilar Rubio, la reportera del programa, va alçar-se com la guanyadora de l´enquesta apartant del primer lloc a la ja veterana en este tipus d´històries, Elsa Pataki.

En el propi espai de La Sexta, Angel Martín amb l´acidesa que li caracteritza decidia posar de nou entre les cordes els programes del cor denunciat que, malgrat haver donar la notícia sobre els continguts de FHM, cap espai d´actualitat social se´n havia decidit a fer-se eco no ja del top deu al complet, sinó de la guanyadora del ranking.

Així, mentres alguns programes com el de Corazón de Primavera simplement va donar noms a l´atzar de xiques que figuraven en el llistat, AR arribava a la manipulació de donar per vencedora a la número dos, la Pataki, obviant Pilar Rubio i manipulant de bon mani a eixos 800.000 espectadors que seguixen diàriament la reina de las mañanas.

Eixa mateixa setmana Levante, amb un titular sensacionalista, cridava l´atenció sobre els suposats plors de la diputada de Compromís, Mireia Mollà, durant una sessió en les Corts. La informació realment important, però, era el tracte que el Partit Popular dispensa als grups parlamentaris de la cambra, i especialment a Compromís, perquè a banda de ser el menor en nombre de parlamentaris (el que suposa un problema per a organitzar-se les comissions) la divisió interna els dificulta doblement la tasca.

Així la informació que ens arriba a casa, als nostres ulls, sempre està manipulada per a modelar la imatge de la realitat que al mitjan l´interesse transmetre´ns. En el cas dels programes del cor, els seus recels cap a Se lo que hicisteis, per posar-los a relluir les seues vergonyes, els ha dut a ignorar-los informativament. En el cas del Levante, el tracte dispensat a Compromís obeïx a la ferma voluntat de seguir menyspreant la capacitat de treball dels seus integrants i l´encàrrec, des de ben alt, de fer el possible per a que al 2011 les Corts siguen bipartidistes.

Sé que esteu fent.

Amb l´aigua al coll

2008-04-15T15:10:00.003+02:00

El debat més important que tenim al País Valencià i a Espanya des de l´últim decenni és el de l´aigua. Els recursos disponibles per a totes les activitats humanes, des del propi abastiment per a beure, fins a la indústria i l´agricultura.

La decisió del recent estrenat govern de Zapatero ha tornat a donar aire a un debilitat Partit Popular ple de lluites internes des de la derrota de Rajoy el passat març. Al nostre país, gràcies a la sempre inestimable ajuda dels canals públics de televisió i ràdio, el centredreta espanyolista pot permetre´s el luxe de sacsejar la població amb un discurs victimista i demagògic.

Així però, per pobre que siga l´argumentari de Camps (cosa a la que ens té acostumats en pràcticament qualsevol debat) no deixa de sorprendre la capacitat del seu partit per a crear discursos i slogans fàcilment entenibles per tot l´espectre social i assumibles per a una majoria aplastant de la població.

El "somos cinco millones y no cuatro, por lo que reclamamos más dinero" és d´una lògica tan digerible que opaca tota tesi, per molt bé presentada que estiga, i per molta raó que tinga, com ara la proposta del BLOC, que no deixa tampoc de reclamar un major finançament que seguisca el criteri de l´augment de població. En definitiva allò que li manca als valencianistes (un missatge clar, que puga ser entés per tot el món, apartat de xifres i allunyat de l´argot polític) és precisament del que pot presumir el PP sense la necessitat d´entretindre´s en elaborar proposicions fonamentades que poder discutir amb el govern central.

Cosa pareguda ens passa amb el tema de l´aigua. Quan al 2003 el BLOC es va quedar fora de les Corts, les crítiques internes van acusar l´aleshores candidat i la seua executiva de ser massa ambigus a nivell ideològic i de no haver sabut entrar en debats candents com el del PHN.
Quasi cinc anys després, el Pla Hidrològic en forma de transvassament seguix damunt la taula, i no pareix que la direcció de Morera haja trobat un posicionament coherent amb el fet de que som l´única força nacionalista valenciana i que defensem criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient, això sí, sense fonamentalismes.

Els valencians només han pogut sentir parlar a Mònica Oltra, en nom de tot el Compromís (i per tant, és presumible que també del Bloc, així com d´EU i Verds) afirmant que "nosaltres" -per tots- estàvem en contra de qualsevol transvassament. Una afirmació rotunda que no crec que haja derivat d´una reflexió profunda i meditada de totes les organitzacions que actualment formen, almenys, el grup parlamentari a les Corts.

Allò estrambòtic del tema, és que hem donat ideologia a dos posicionaments -blanc o negre- polítics, legítims, però que només representen estratègies electorals en diferents territoris de l´Estat. Dir sí als transvassaments és donar suport a la política del Partit Popular. Dir no, és estar d´acord amb els ecologistes de gran trajectòria com Zapatero, Montilla o Iglesias. Que hui aproven obres de canalització cap a Barcelona des de l´Ebre, però que s´han oposat sempre a dur aigua al nord del País Valencià, malgrat ser territori pertanyent a la Confederació Hidrogràfica de l´Ebre.

És d´eixos valencians dels que s´ha d´enrecordar el BLOC. De les seues restriccions i de les seues carències de servicis. Però no s´ha preocupat.

Està bé que quan parlem d´aigua Morera diga que Castella-La Manxa, fruit d´un pacte injust Zaplana-Bono, va quedar-se amb drets que fins eixe moment pertanyien només a agriculturs valencians, fent-los en l´actualitat competència en productes eixits d´un terreny que fins fa quatre dies era pedregal. Però eixe no és el tema, els valencianistes hem de buscar discurs per a l´Ebre i ho hem de fer al marge del Compromís, del PP i del PSOE.

No tindre res a dir, és no ser opció a res. I des d´eleccions estatals, la situació electoral dels nacionalistes valencians és d´estar amb l´aigua al coll. No podem permetre´ns no existir.

V de Partit Popular

2008-03-17T21:13:00.003+01:00

El centredreta espanyol se´ns ha menjat literalment.
Pareixia que el sentiment valencianista era l´únic capaç de resistir l´empenta dels populars durant les eleccions locals de fa un any, quan, a pesar de la sensible baixada en nombre de vots, vam aconseguir si més no mantindre la mateixa quantitat de regidors.

En les generals de fa una setmana Francisco Camps s´ha erigit com el gran líder valencià. Els resultats electorals així l´avalen amb una participació gens menyspreable. Potser, el Molt Honorable pertany a l´única organització política desacomplexada, almenys mediàticament, i diguem-ho clar, a la que més se pareix al sentir de la majoria dels valencians, almenys també mediàticament, com ha quedat palés en el recompte de vots.

El PP ha aconseguit transferir una imatge a base de moltes dosis de manipulació en Canal Nou de preocupació per la llengua i ha abanderat el sentiment valencianista dels ciutadans amb un missatge clar i senzill de respecte a les senyes d´identitat que el poble ha acceptat majoritàriament, des de fa molts anys, com a pròpies.

No oblide eixa imatge, publicada a tot color en un dels principals mitjans de comunicació del país, amb un Rajoy pletòric a la plaça de bous del Cap i Casal rodejat de senyeres coronades, mentres el Bloc, el partit nacionalista valencià, no és capaç d´enfrontar-se amb la realitat i amaga quan no s´avergonyix de l´imaginari col-lectiu valencià.

Continuem enrocats en un debat de fa més de trenta anys, com una estruç amb el cap davall terra, com si esperàrem a que tots madurarem convençuts de que tenim raó. Seguim tocant la muixeranga als nostres mitings, mentres fins i tot les Belleses del Foc d´Alacant i tot el Teatre Principal en ple canten al finalitzar els actes del foc la lletra del mestre Serrano, i també ho fan els oriolans en castellà quan el seu símbol baixa del balcó de l´Ajuntament. Amaguem les nostres banderes, quan no agarrem d´alienes, per por al que diran, perquè tenim raó i perquè la societat està equivocada. Eixa societat ja ens ha pegat massa vegades l´esquena. Potser és hora de parar un poc l´orella.

Post-electoral

2008-03-11T22:29:00.006+01:00

Els grans experts i responsables de campanya del Bloc en eleccions sempre han intentat autoexpulsar-se transmetent la idea que les eleccions generals no són les nostres, que servixen de camp d´experiment i de moment propici per a sense un esforç econòmic important poder vendre una marca que ha d´estar en creixement per a encarar les autonòmiques i locals amb més probabilitats d´èxit.

Al 2003 Esquerra Unida va presentar-se baix el paraigua de l´Entesa. Un pacte desigual que unia en una mateixa candidatura un partit, ja amb vocació de plataforma electoral, amb tres o quatre capelletes formades per gent, en alguns casos, incapaç d´integrar-se en una estructura organitzativa seriosa i forta.

Durant les negociacions del Compromís, la condició sense la que no hi hauria pacte (deixem a banda culebrons) que va posar la Direcció de Glòria Marcos, sorgida de les reflexions efectuades en els òrgans de decisions del seu partit sigué la intenció absoluta de deixar que la seua marca, la d´EU, siguera fàcilment reconeguda i que el seu logotip apareguera tal i com estava dissenyat. Això, però, afectava a la resta de socis, que tot i haver decidit coses paregudes acceptaren la decisió del participant majoritari, de manera lògica donant com a resultat un logotip lleig i poc original però que respectava de manera aproximada (no precisament per al Bloc, que va vore retallat el seu pes específic, però en tot cas perquè així ho va voler) la participació de cadascun dels integrants.

Per a les eleccions generals, després del trencament del grup parlamentari i de la coalició electoral, la nova plataforma capitanejada de nou per un partit que té entre les seues aspiracions l´esdevindre "casa comuna del valencianisme" i per tant, ja de per si niu de sensibilitats junt a una part (no sé fins a quin punt representativa) del món verd i la Iniciativa del Poble Valencià fabricada per aquells que van marxar d´Esquerra Unida va ser presentada com una versió polida i renovada del Compromís, una vegada subsanades les errades.

La veritat és que les condicions per les quals se va arribar a un enteniment entre totes tres formacions no van ser (ni podien ser) de l´agrad de cap militant del Bloc que s´haguera entretingut en llegir-les. Les generositats extremes per a aplegar a no sé ben bé on, deixaven al principal partit, aquell que posava la seua maquinària de representació institucional en forma de col-lectius locals i regidors, en una situació de debilitat front a altres dos organitzacions que podien créixer perfectament, a costa dels primers.

I no parle de números a les llistes de cap circumscripció. Doncs entenc i valore els riscos d´una decisió que havia d´aportar nous votants d´altres espectres ideològics propers al valencianista. Però malauradament no ha sigut així. Malgrat això si s´han aconseguit creat noves simpaties de les que jo he sigut testimoni i que potser puguen donar fruits en unes eleccions menys polaritzades i amb un electorat menys acollonat a que vinga la dreta pel fet que ja la patix quatre legislatures.
Parle d´atorgar el protagonisme de la marca, que és allò que ens quedava quan s´entrega l´únic lloc amb possibilitat d´esdevindre càrrec públic, a un altre partit. I parle del poder de decisió de la campanya electoral (sent el pes de les tres organitzacions exactament el mateix) amb l´excusa d´una falsa democràcia que no representava a molts militants nacionalistes però sí sobrerepresentava altres que no ho eren (ni segurament ho seran mai) per a acontentar uns companys de viatge que junts segurament no arribaran ni al 40% de la militància del BLOC (sent, com la meua executiva, amplament generós)

La prioritat interna, però, no pot ser la de fer rodar caps. Els únics caps (amb boca, nas, ulls i ulleres que hui ens donen visibilitat a la cambra de representació del País Valencià). Tot el contrari. Cal promocionar eixos, i d´altres de nous. És llastimós que una organització ja adulta com la nostra haja de recórrer a cares i fitxatges externs per a poder guanyar vots, perquè a nivell intern no s´ha fet un treball de vendre els nostres i fer-los coneguts almenys entre el simpatitzant i la gent afí.

Tampoc s´han de defugir responsabilitats entre aquells que han planificat l´acció electoral, els recursos econòmics per a esta i els missatges llançats per a captivar l´elector. I no les han de deixar d´assumir voluntària o involuntàriament aquells que en públic o privat, davant d´un periodista del Mercantil o d´una caixera de Mercadona, sent reconegut en nom del BLOC, fa uns acudits que a banda de recordar èpoques passades, causen coentor pel seu contingut homòfob.

Ens queden tres anys en els que hem de donar solucions a problemes que ens venen afectant ja des de maig de 2007. Cal posar solució a la situació del grup parlamentari. Si alguns volen seguir la seua guerra gràcies a la inestimable col-laboració del Levante-EMV, és el seu problema, però cal que ens desmarquem ja perquè ens està esquitxant. I a alguns ens té farts, per no dir que ens avergonyix.

Cal una forta estructura de comunicació. Si els mitjans existents no parlen de nosaltres, caldrà crear-ne nostres.

Cal un rentat d´imatge que ens situe de nou com a un partit jove, urbà i no dogmàtic. L´adopció de discursos, formes, maneres i dissenys d´altres ens han endarrerit en eixe aspecte.

I entre altres coses, moltes de les quals ja han apuntat alguns companys en les seues respectives bitàcoles, cal deixar el provincialisme valencià en la porta de la Seu de Sant Jacint. Qui ocupa un càrrec nacional i un lloc de representació en les Corts ho fa per a representar el partit de Vinaròs a Pilar de la Foradada. Tots sabem com d´allargat és el país i com de roines les comunicacions, però amics, això ve pagat en el sou.

Treballem per al 2011. Perquè tots som conscients que serà la nostra gran i última oportunitat. Ànim.

De compromisos, convergències i iniciatives

2008-03-02T20:43:00.006+01:00

Durant el matí del dissabte vaig assistir a la Trobada de Joves que des d´Iniciativa del Poble Valencià se va organitzar per a intercanviar opinions i visions de la política valenciana, catalana i estatal entre el seu referent català, Els Verds-Esquerra Ecologista i la gent del BLOC d´Alacant.

Les diferents taules redones, que es van succeir durant el matí, deixà pas al dinar on les diferents opinions dels assistents se col·loquialitzaven i uns i els altres intentàvem entendre (i fer-nos entendre) les diferents realitats socials dels nostres respectius països.

Vaig tindre la gran sort de poder seure al costat de Laia Ortiz, diputada en el Parlament de Catalunya. Qui millor per a poder fer-me un anàlisi del que es cou al nostre nord que una persona que hi viu i hi treballa per a la política, i sobretot, per als ciutadans catalans?.

Vam xarrar, molt, sobre les dificultats d´Iniciativa de fer-se amb un tipus d´elector, el de classe mitjana-baixa de l´àrea metropolitana de Barcelona que se le resistix -com també al Bloc- a pesar de ser a priori el principal destinatari de les accions a la que la coalició d´esquerra verda dirigix les seues iniciatives i dels que se´n ocupa en el seu programa electoral. També de les dificultats d´implantar-se amb més força en indrets del país on encara els hi costa, com a Lleida - a l´igual que a nosaltres les comarques castellanoparlants i les grans ciutats- i de la necessitat de fer convergir les diferents opcions de l´espectre progressista i verd, especialment al País Valencià on l´injusta barrera del 5%, mai millor dit, ens barra el pas.

És aquí on, tot i no diferir en el fons, si ho vam fer en la forma. Jo els hi vaig explicar davant el disgust d´alguns que el meu projecte, el que tinc en ment des que em vaig afiliar al BLOC JOVE, no passa per una Iniciativa per Catalunya aplicada al País Valencià. Tampoc, però, passa per un Compromís. El meu projecte, no per més afinitat i per poder sentir-me més a gust, sinó perquè crec que és el que millor resultats li pot donar en un futur al valencianisme polític, és aquell que ens englobe a tots els que veiem al País Valencià com una nació d´Europa. I vaig posar com a exemple (potser equivocadament, ja que no era ben bé allò al que exàctament em volia referir) a Convergència. Cosa que va caure com agua freda en un sector de la taula.

El poder de les paraules, i els significats poden dur a confusions. Per a molts al BLOC, la convergència entre les diferents sensibilitats del valencianisme ens suposa una preocupació i una prioritat. No ho és per a la Direcció. Tampoc, supose, per a la majoria dels integrants de l´organització. Però si és el referent per a un bon gruix de militants.

En determinades ocasions quan posem a "Convergència" com a exemple, ho fem per a explicar eixe procés irremeiable i útil que ha de ser la unió de tots. La unió valenciana (aquí un altre exemple de termes prohibits). I esta unió no ha de significar tampoc el divorci dels nostres actuals companys de viatge socialistes i ecologistes, sinó l´integració d´altres sensibilitats.

Jo aspire a una opció molt més ampla que la de l´esquerra i l´ecologisme valencià. Malgrat considerar-me d´esquerres i ecologista. I malgrat saber que apostar, ara, per esta opció significa que et titllen de tot el contrari. El meu projecte per al BLOC no és que esdevinga l´esquerra del PSOE. Sinó els valencians progressistes preocupats pel medi ambient, front els qui no actuen com a tal.

"No toca". Però tampoc renuncie.

59 segons

2008-02-25T11:41:00.005+01:00

És el temps que ens han assignat per tal d´explicar totes les nostres propostes, les del Bloc-Iniciativa-Verds als informatius de Canal Nou en tota la campanya electoral. Resumir en un minut, de quinze dies, tot un programa electoral i el per què d´esta reedició adaptada del Compromís pel País Valencià.

És quant menys insultant (per no dir trist, indignant i feixista) el fet que una coalició que és la tercera en tots els àmbits de representació dels valencians ocupe el mateix temps en RTVV que el Partido Humanista, els Cannabics o qualsevol altra opció política (no seré correcte, algunes respectables, altres no) sense cap presència en la vida pública del País Valencià de les candidatures legalitzades a la Junta Electoral. Tot i així podíem imaginar que el representant del Grup Parlamentari en el Consell d´Administració del canal públic no s´anava a partir la cara per tal de guanyar-nos espai. Espai que ens serviria per a competir en igualtat de condicions amb els partits majoritaris. Perquè som minoritaris entre els majoritaris. Però incomparablement majoritaris entre els minoritaris.

Si amb això no tinguérem prou resulta que el PP presenta unilateralment una proposta de debats que no és rebatuda per Amadeu Sanchis (sí pel PSOE), perquè li garantix presència en debats sectorials, però reduïx la participació de les forces polítiques a dos, en el famós cara a cara entre De la Vega i Pons, que finalment pel que pareix no serà. Ara tindrem un Acebes - De la Vega. El súmmum de la valencianitat fet amb els problemes dels i per als valencians. Amb la connivència de totes les organitzacions amb dependència de Madrid. Ho intente, però no aconseguisc sorprendre´m. Serà que sóc immune als despropòsits de PPSOEU.

Ni taronges, ni rojos, ni blaus. Negres, com Obama.

2008-02-11T20:03:00.001+01:00

Mire entre l´horror i l´estupefacció el logo que el comité de campanya del BLOC-INICIATIVA-VERDS han preparat per a la coalició.

La primera cosa que em ve al cap (una vegada el shock posttraumàtic deixa pas a la preocupació) és si realment la imaginació i la creativitat han fugit del meu partit i ens hem sumit en la més tenebrosa de les cutreries donant una nova volta de torca a uns límits que no vam ni sobrepassar amb el Compromís pel País Valencià.

Un servidor no pot més que preguntar-se on queda tota aquella innovació de l´any 2003. La renovació que ha patit el partit en estos cinc anys ha provocat un estrany efecte d´alzheimer prematur en una organització encara jove, i esperem, amb molt de futur. Segurament alguns pensaren que després de la desil·lusió electoral de fa cinc anys el millor que podíem fer és oblidar. Tantes crítiques desperten aquells temps que hom hauria de trobar a faltar la mitat per a estos.

I és que comprovant com de malament ens va anar amb els missatges en negatiu, no puc entendre per què ens agrada tant usar-los. Un concurs d´slogans caldria preparar ja des de la web del BLOC per a que els internautes ens ajuden a fer-ne alguns de bons i apartem a aquells que en un moment d´arrebat incontrolat diuen "No a l´AVE per l´Horta" i aconseguixen que eixa foto siga publicada en el segon diari amb major nombre de vendes del País Valencià.

Qualsevol que veja la pancarta pensarà que estos del logo lleig no volen que passe l´alta velocitat per la comarca i se preguntaran si és que volen que arribe a València o amb que se quede en Requena en tenen prou. Com de fàcil seria dir "L´AVE per l´Horta: Soterrat" i deixar-nos d´embolics i negativismes. O arremetre contra ZP, De la Vega i la seua paraeta levantina (doncs ràpidament per a les generals han decidit llevar-se el seu nom i adoptar el de la metròpoli) per dir que eixe tren dissenyat per a disfrute dels madrilenys tindria un túnel sota terra que evités la destrucció d´una de les nostres senyes d´identitat i oblidar-se´n en quant van creuar la porta de la Moncloa.

Així doncs hem vist com el debat sobre el color del BLOC ha desaparegut. Pere Mayor deia que no érem ni rojos, com el PSOE, ni blaus com els blaveros, sinó taronges. Després ens digueren que el taronja era cosa del PP i que el roig ens identificava més amb els nostres nous (i fugaços) socis. En definitiva per a quedar-nos en el negre, com Obama, que tant fascina per estes contrades. Quins temps, tu!.

Els arbres no ens deixen vore el bosc

2008-02-01T11:26:00.000+01:00

Isaura Navarro ha estat la veu de molts valencians durant l´última legislatura estatal. Jo l´he seguida, he sentit les seues intervencions i m´he emocionat en moltes d´estes. És el que passa quan tens la teua veu segrestada en l´extraparlamentarisme. És el que passa quan tota una manera d´entendre el País Valencià és escombrada i amagada davall una estora.

La seua entrevista a Vilaweb, un mitjà exclusivament d´internet, potser de les poques aparicions audiovisuals de les que gaudirem els valencianistes (doncs no pareix que ni PP ni PSPV-PSOE ni EU vagen a partir-se la cara per un debat plural en Canal 9) ha deixat al descobert una cosa que alguns ja sabíem, que el domini del valencià d´Isaura no és el d´una valencianoparlant, entre altres coses perquè ella no ho és. Així de senzill.

He indagat en diversos fòrums de la xarxa i m´he trobat amb multituds de crítiques. Jo mateix en vaig fer un parell a val.com respecte al seu -postís- accent oriental. Res més a retraure-li. Tot aquell que faça l´esforç de comunicar-se en una llengua minoritària, i sobretot, minoritzada té els meus respectes i el meu suport.

Curiosament, en espais de debats d´IU, en el mateix apartat on alguns qualifiquen de "lenguaje" l´idioma propi de les Illes Balears, altres, aquells que van fer que fora candidata de la seua coalició fa quatre anys, es burlen ara del domini del català de la que encara és la seua representant. S´obliden, però, que durant la crisi de Compromís en altra entrevista per al mateix mitjà de comunicació Marga Sanz, dirigent del PCPV, va contestar totes les preguntes en castellà. Dada, crec, a tindre en compte.

Però estos atacs no es dirigixen només cap a Navarro. Enric Nomdedeu, Josep Maria Panyella, i en general tot el Bloc Nacionalista Valencià ha de suportar que des d´Esquerra Unida se´ns qualifique de dretans i de pactistes amb el Partit Popular en comunicats que s´envien a la premsa. I crida l´atenció que siga precisament al nord on els insults agafen més virulència i la "coalició de partits" se permeta el luxe de donar consells electorals als dirigents valencianistes quan en les últimes eleccions van tornar-se a estavellar contra les urnes i van perdre la pràctica totalitat de la seua representació en esta circumscripció electoral. Consejos vendo y para mi no tengo.

He de sincer, n´hi han determinades qüestions del pacte entre el Bloc i Iniciativa que no m´agraden. Les he criticades i les criticaré. I seran coses que crec caldrà solventar després d´eleccions per tal que tots ens puguem sentir ben còmodes en la nova situació. Però entre eixos aspectes que no m´agraden no està Isaura i em rebenta la persecució feroç que fem entre nosaltres com si d´una tribu de caníbals ens tractarem.

Ara bé em rebenta molt més que fora del bipartidisme (i aquí estem inclosos tots, autocrítica per favor) ens barallem per quatre vots mentres Levante-EMV publica informes sobre la situació insostenible del PSPV i la disposició de molts dels seus actuals votants a recolzar opcions diferents.

No podem de consentir que els arbres no ens deixen vore el bosc.

Había una vez un circo...

2008-01-20T17:58:00.000+01:00

De moment, faig memòria:

1) Què

2) vaig

3) dir?

Però caldrà actualitzar-se. No estem a juny de 2007.

Benacantil

2008-01-18T12:11:00.000+01:00

Pareix que finalment els pitjors auguris sobre la salut del Moro d´Alacant s´han confirmat.

L´Ajuntament ha decidit cobrir- la amb bastides i iniciar la seua rehabilitació davant el temor que continue enderrocant-se, i és que ja durant l´estiu se van detectar com pedres de considerable grandària se desplomaven i queien als barris d´El Raval Roig i Santa Creu. Cosa que va causar el tancament del Parc de l´Ereta.

En esta ocasió el govern del PP li està donant celeritat a l´assumpte. Per a aquells que no ho sàpiguen, la Cara del Moro no és més que el perfil d´una de les vessants del Mont Benacantil (on es troba el Castell de Santa Bàrbara) modelat pel pas del temps, que ha fet que parega el cap d´una persona cobert amb un turbant. Esta creació natural s´ha convertit en l´icona més important d´Alacant, i fins i tot forma part de l´Escut de la ciutat.

Tot i així la preocupació pel patrimoni continua sense ser una de les prioritats del nostre alcalde. La fortalesa que ocupa el cim té un aspecte lamentable i els sostres d´algunes de les dependències estan ocupats per antenes de televisió i mòbil. També, l´altre dels castells, el de Sant Ferran al Tossal de Sant Blai es troba totalment abandonat, i tot i que apareix en alguns fullets propagandístics, per ahí no s´hi acosten més que algun turista despistat i alguna que altra colla d´amics per a practicar el botellot o disfrutar de les vistes, ja que la perillositat per l´estat de conservació del monument no permet acudir a famílies amb xiquets i gent gran.

A més, com denunciava la Plataforma d´Iniciatives Ciutadanes, el Benacantil continua greument amenaçat doncs després de foradar-lo per a que passara el túnel del tramvia (no tindrà res a vore amb els clavills?) Alperi està pensant en construir un telefèric des del port fins al cim com a atracció per a turistes amb l´impacte que suposaria una infraestructura d´eixe tiputs en un BIC. A més, com ja han apuntat molts, si el seu govern no és capaç de mantindre un ascensor funcionant, com pensen gestionar un telefèric? . De fet, la PIC d´una manera sarcàstica s´ha permet la gosadia de redissenyar l´escut de la localitat per a adaptar-ho a l´aspecte que el PP vol donar-li a Alacant.

D´altra banda i comunicant-me amb tota aquella gent que va col-laborar en la demanda davant el Síndic a l´Ajuntament per incomplir la Llei de Símbols al Castell i negar-se a onejar cap altra bandera que l´espanyola (ho podeu vore perfectament a la foto que he penjat) he de dir-vos que he pogut tindre el privilegi de redactar la proposició de llei que durà el tema a les Corts Valencianes. Sense fer-me il-lusions perquè s´aprove, sí la tinc per haver estat la persona que la trasllade fins la cambra de representació dels valencians. Ara els toca als diputats del BLOC defensar-la. Esperem tinguen més sort que amb la de la Declaració d´Ares.

Eleccions Generals

2008-01-13T20:54:00.000+01:00

Els resultats del Bloc Nacionalista (i antecessors) en les eleccions generals han estat sempre al voltant del 2 al 3% a la circumscripció de València.

Els pitjors resultats, fruit d´una mobilització massiva del vot progressista cap al PSOE, arrel els atemptats terroristes a l´estació madrilenya d´Atocha , foren al 2004, on els valencianistes en coalició amb Esquerra Verda (revalidada de les anteriors locals i autonòmiques) va fregar l´1.9%.

Per contra, el major percentatge de vot se va obtindre quatre anys abans. Al 2000. Recordem: Amb un Aznar que aconseguia la primera i única majoria absoluta del Partit Popular des del restabliment de la democràcia i un PSOE que havia vingut de greus crisis internes que van provocar que el que anava a ser candidat a la presidència del govern, Josep Borrell, guanyador de les primàries, dimitira i fora finalment Almunia qui prenguera el relleu en el càrrec.

Crida l´atenció, per tant, que el vot nacionalista valencià fluctue depenent de la situació de fortalesa del Partit Socialista. I és d´esperar doncs, que amb Zapatero governant les actuals circumstàncies no ens conviden a ser optimistes per a les aspiracions de representació al Congrés.

De tota manera, continuen eixint enquestes. Tant la de Público com la del Partit Popular donen per fet que Esquerra Unida revalidaria la seua acta. Com a militant del Bloc em sorprén que en el mitjà de comunicació de Mediapró informen al respecte de la crisi i sobre la possibilitat més que real de que n´hi hauran dues llistes liderades per Isaura i Montalban respectivament, des de fa mesos i això no quede reflectit en l´estudi electoral.

Queda clar doncs que el principal enemic a les eleccions, per moltes simpaties que puguem tindre una vegada asseguts a les cambres de representants és el PSOE. I en canvi, els nostres dirigents no gosen dir res al voltant de cap tema espinós, com ara l´empadronament de la vicepresidenta De la Vega en Beneixida. Potser tenen por que ens identifiquen amb el discurs del PP. Potser és millor que almenys ens identifiquen, perquè de moment no pintem fava.

Com a més no pinten fava els consellers nacionals de la formació, ni pel que pareix, els afiliats. A hores d´ara ningú sap (perquè dubte que l´Executiva ho tinga clar) quina serà la nostra plataforma. Si anirem amb Iniciativa i Projecte Obert o amb Izquierda Unida federal. No ens han deixat clar tampoc si, després de tant d´interés per part de Llamazares per a que Navarro siga la candidata a diputada, i per coses de l´aritmètica revalida el seu seient, esta anirà de veres al grup mixt en representació de la coalició que l´ha dut fins ahí o passarem a tindre un grup parlamentari d´Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya - Bloc Nacionalista Valencià - Verds.

Són massa qüestions per a tant poc de temps. Muntar tres punts en un mes és vertaderament improbable. I a més aquells que estem dins l´organització sentim esgotament mental per les llargues i interminables converses i negociacions, total per a aglutinar a dos corrents i un partit que potser no agrupen més de 300 persones.

Massa històries per a un final que esperem no siga decebedor.

2007

2007-12-24T16:58:00.001+01:00

El present any ha estat molt intens. L´esperat Horitzó 2007 apuntava llarg i per fi va arribar. Allà per gener se´ns venia la primera de les crisis del Compromís pel País Valencià per com se formalitzava la coalició. Mentres que el Bloc Nacionalista Valencià exigia un repartiment equitatiu respecte als vots obtinguts al 2003, Esquerra Unida volia amarrar bé un pacte que no veia clar des del primer moment, conscient ja del perill que suposaria una majoria en el grup parlamentari de la corrent crítica Esquerra i País i els diputats nacionalistes.

Finalment, tots van cedir, uns més que altres, per donar llum a una plataforma electoral que va fer tremolar per uns instants els ferms peus del Partit Popular. La premsa, en especial la progressista, donà una imatge de canvi que podia ser real i que es va demostrar només estratègica. Van fer-nos creure, i nosaltres vam picar, que podia haver-hi una majoria progressista eixida de les urnes a les Corts Valencianes. Els resultats, molt decebedors, ens posà de nou en terra. Ni el Compromís, ni el Partit Socialista aconseguien els objectius marcats i Camps abastia el millor resultat de la història de la dreta al País Valencià. Molts ens preguntarem on hi eren tots aquells que clamaven per la unitat.

A Alacant la negativa de l´Assemblea d´Esquerra Unida a negociar la versió local del Compromís va fer que ja des d´un principi molts veiérem el canvi com a llunyà, però, a mesura que passaren les setmanes i la campanya electoral prenia forma, els ànims van anar pujant. El Bloc quedava fora de les quinieles però havíem jugat un paper que, desagraït pels ciutadans, sigué crucial per a traslladar una sensació de nous temps als que només li mancaren un centenar de vots que podríem haver aportat nosaltres en una plataforma. Finalment, Alacant és bipartidista. I el que és pitjor, un 12% dels seus habitants no compta amb representació al consistori.

Una vegada dins de les Corts l´espectacle que els integrants del Compromís havien anat donant des de començaments d´anys, interromput quan signàrem la pau d´eleccions, tornà a reproduir-se. En una maniobra reprovable i poc ètica, els diputats del Bloc i d´Esquerra i País s´uniren per rellevar del càrrec de portaveu a Glòria Marcos, la candidata a la presidència de la Generalitat, quan la Direcció d´EU imposà Amadeu Sanchis com a conseller de Radio Televisió Valenciana en contra del criteri majoritari del grup parlamentari. És lògic pensar que tot este embolic podria haver-se evitat si totes dues parts hagueren tingut la voluntat d´arribar a acords. Però possiblement la lògica no jugue en la partida d´escaig en la que s´ha convertit la sopa de lletres de l´esquerra no-PSOEra.

Així enguany he aprés moltes coses. He aprés que la política i el treball d´organització que llegim en els diaris no fluix per inèrcia, sinó que n´hi han equips de persones que posen el seu temps lliure (i no lliure) per a fer funcionar una maquinaria que es mou a base d´idees i projectes.
També he aprés que allà on n´hi ha persones n´hi ha, com en tants altres àmbits de la vida, mala fe, enveges i rancúnia i he comprés que la meua idea de política no passa per damunt de ningú, que em falta mala llet i em sobra innocència.

Així el 2008 s´enceta com va acabar el 2006. Amb l´incertesa de que passarà en el panorama polític valencianista en els propers mesos i amb les promeses incomplides de la Secretària d´Organització, Pepa Chesa, i del Secretari Nacional, Enric Morera, respecte a la infraestructura del partit en la Ciutat d´Alacant. Un partit, diuen, que és la tercera força del País Valencià i consent des de fa ja dos anys que al segon nucli de població més important, el col-lectiu que treballa per a donar vida al projecte valencianista no compte amb una seu on reunir-se. No puc evitar sentir i denunciar la poca voluntat existent des de l´Executiva Nacional en l´estratègia a les grans ciutats. Tenint en compte que a València es decidí concórrer en la llista de Carmen Alborch, i a Elx se reedità el Compromís, és incomprensible que els nostres líders no es bolcaren amb Alacant, sent Castelló una ciutat on el nacionalisme valencià gaudia de representació, i partint dels magnífics resultats de 2003.

Tot, però, no ha estat negatiu. Ja ho sabem, ens ho recordem a tota hora. Ara tenim dos diputats a les Corts, i estem ben posicionats de cara al futur per a poder fer pal de paller del valencianisme. Motor del valencianisme i l´ecologisme al que haurem de donar forma, amb un discurs pla i comprensible, trencant els regnes de taifes establerts amb regidors fent de monarques municipals únics i sobirans i un eixamplament de la nostra base social cap el centre progressista i la sensibilitat pel medi ambient. Discurs del que ara manquem, però que n´estic convençut, serem capaços de crear i modelar inspirant-nos en les idees d´altres però sent conscients que el País Valencià és únic i per tant la via valenciana ha de ser nova i d´estricte ús per a la nostra situació política.

He de confessar, i crec que tots som ben sabedors, que estem en un moment històric i transcendental per a la nostra formació política. No hem de envejar cap altra època perquè esta marcarà un abans i un després en el futur a llarg termini del nacionalisme progressista valencià. És important però, la fidelitat al projecte tant com la crítica i autocrítica a les estratègies decidides per aquells que porten les rendes del partit. Deia més amunt que no sé on estan aquells que clamaven la unitat. Alguns, ara, inventant noves capelles d´essències que dividiran el feble projecte que estem construint amb poques mans i menys ferramentes. Espere que tots tanquem files al 2008, perquè ja sabem qui són els que ens les volen rompre.

Passeu un bon nadal i una bona entrada d´any. I sigueu feliços.

Un abraç a tots els lectors d´este blog. Gràcies per escoltar-me.

Bloc: pal de ningú, motor de res.

2007-12-10T23:07:00.001+01:00

Em sap molt greu haver de repetir-me, però només 24 hores han fet falta per a que els esdeveniments em donen la raó.

El PP ha tancat les emissions de TV3, de moment només a les comarques d´Alacant clausurant el repetidor de la Carrasqueta. Recordem, però, que les emissions en analògic ja van ser desintegrades quan se va autoritzar a una altra cadena, la Sexta, a emetre per al País Valencià.

Per tant, sintetitzem. El Partit Popular censura els canals de TVC. El PSOE, sent ministre Montilla, que actualment se sustenta dels vots d´Esquerra i IC-Verds a Catalunya, com també ho feia a nivell de l´Estat per a governar, ja va posar la primera pedra en el camí de la normalització d´estos canals a casa nostra. Ens trobem doncs, que dels partits amb els qui compartim espai, això és, Esquerra, PSPV i inclús EU, els únics que podem dir clarament que estem nets i que tenim una posició coherent i ferma contra el tancament de TV3 a València som nosaltres. Ja que la resta, com a directament governants o en el seu cas, socis preferents dels governs d´Espanya o Catalunya, no han estat capaços per motius que no entraré a valorar en este post, d´impedir allò consumat durant la nit d´ahir.

Però, en comptes d´aprofitar esta oportunitat, potser única d´aquí a eleccions generals, de demostrar-nos tota la parafernalia dialèctica del pal de paller i del motor del valencianisme, el Bloc torna a conformar-se amb ser comparsa d´ACPV, a compartir filera amb líders d´altres formacions implicades directament en el cas, i a fer declaracions que no conviden l´elector a votar-nos, com la nota de premsa que s´ha penjat al web extreta d´Europa Press, on Morera no ens deixa clar si el tancament ha estat imminent per un problema d´incomunicació entre PP o PSOE o per una estratègia deliberada d´uns i la connivència per part dels altres.

En esta ocasió no podem dir que la celeritat dels fets ens ha fet reaccionar massa tard. Açò, que estava previst des de feia dos setmanes, ens demostra la poca capacitat de crear estratègia que té l´equip que dirigix els passos de Morera i Panyella, i per tant, de rebot, de la diputada provincial de Castelló, dels centenars de regidors i dels milers de militants. Una força capaç d´encapçalar i capitalitzar qualsevol moviment social, parada per una ineficiència en el discurs i un sentiment d´inferioritat moral cap a la resta de partits progressistes del país. I ja portem 7 mesos a les Corts.