Bloc de Ricard Martínez

És l'hora de Pi i Margall

2009-06-17T14:24:00.003+02:00

Un dels objectius que ERC es va plantejar per a aquest mandat era la Reforma de l'Avinguda Pi i Margall. Tot i que no va ser inclosa a la primera redacció del Pla d'Actuació del districte (PAD), ERC ho va remarcar com a prioritat, finalment doncs la reforma de l'Avinguda Pi i Margall va ser inclosa a l'aprovació definitiva del PAD de Gràcia.

En un altre marc de negociació, ERC va donar el seu suport als pressupostos per al 2009 perquè, entre d'altres, es va incloure aquesta reforma com a acció a desenvolupar durant aquest any.

Així doncs, sent un objectiu del PAD, i havent estat prioritzat la seva execució durant el 2009 i tenint en compte que ja som al mes de juny, potser és el moment de posar fil a l'agulla.

Hi ha diverses raons que justifiquen aquesta necessitat:

La voluntat de generar un espai públic de qualitat, prioritzant el passeig per a vianants, seguint doncs els criteris del Pla de Mobilitat de Gràcia.
Consolidar l'eix comercial, reforçant l'empenta del comerç de la zona i aprofitar el potencial vertebrador del Mercat de l'Estrella.
Donar continuïtat al corredor que ve des de l'Arc de Triomf i que permet la connexió amb el Guinardó a partir d'un passeig de qualitat.

Per aconseguir això haurem de parlar de com ampliem voreres, garantim el pas del transport públic, guanyem petits espais d'estada, com donem pas a les bicicletes, etc.

Cal doncs iniciar un procés de debat comunitari per tal d'arribar a un consens d'actuació. Un procés que sense que s'allargui en el temps, ens permeti traçar unes línies bàsiques d'actuació per poder tancar el projecte i iniciar les obres.

Pel que a mi m'implica, em poso mans a l'obra.

El 24 fins al Carmel

2009-06-02T11:49:00.004+02:00

Un cop més hem d’assistir a una superxeria que es torna a focalitzar al Districte d’Horta-Guinardó.

El més de gener TMB feia una proposta de modificar el recorregut del Bus 24, ras i curt la proposta preveia ubicar el final de la línia al Parc Güell i fer un enllaç amb busos de barri per pujar al Carmel.

Tot i que és dubtós que TMB llancés la proposta sense consultar i tenir l’aval del Districte, no seria aquesta la fórmula per defugir l’error obstatiu comés per la Regidora, vejam sinó allò que s’ha anat dient:

Al Butlletí del Grup Municipal d'IC-EUIA del 29 de gener, en relació a la nova proposta de la línia del 24 diu: “Tenim la convicció de que és una bona proposta, que millora el servei al Carmel, que farà augmentar la freqüència, que evita l’acumulació d’incidències i que sols significarà un petit canvi d’hàbits per alguns usuaris. Com a ICV-EUiA recolzem aquesta proposta com una forma de suport al transport públic en un barri amb especial dificultats, en aquest sentit la connexió del 133 amb el metro d’Alfons X i de la futura estació de Sanllehy serà molt important.”

A tenor de la vehemència del text, hom diria que s’ho havien mirat i sabien de què parlaven.

Recullo un comentari publicat a la premsa, després del Plenari del Districte d’Horta-Guinardó del 5 de maig : “La regidora Elsa Blasco va explicar ahir que, des de la parada terminal de la línia 24 sortirà una nova línia, la 133, integrada per 4 busos més petits amb una freqüència de pas de 12 minuts.”

Ergo la Regidora defensa la proposta i li veu elements positius, tal com es diu també a la documentació lliurada al Plenari.

Per si queda algun dubte, després del Plenari el Conseller Tècnic del Districte rebla al seu Bloc: “Les millores proposades per TMB són clarament beneficioses pel barri”.

Així doncs, el 21 de maig ERC fa la següent proposta a la Comissió de Mobilitat i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, la qual s'aprova per unanimitat:

"Que la línia 24 d’autobusos mantingui el seu actual recorregut alhora que s’estudien les possibles actuacions a desenvolupar per tal de millorar la seva circulació en el seu últim tram del carrer Dr Bové."

Al web elCarmel.net queda reflectida la noticia d’aquesta manera: “S'ha aprovat de forma unànime la proposició presentada per Esquerra a la comissió de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona que garanteix que la línia de bus 24 (Paral.lel-Carmel) mantindrà el seu actual traçat...”

Finalment, avui llegeixo a la premsa que la Regidora ha enviat una carta als veïns on hi consten les següents línies: "...he pres la decisió de demanar a Transports Metropolitans de Barcelona que no faci efectius els canvis a la línia i per tant mantingui l'actual recorregut de l'autobús de la línia 24... " "...Conscients igualment de les dificultats de trànsit i seguretat que presenta la línia, estudiarem a fons totes les mesures que puguin contribuir a millorar el servei de la línia 24..."

És a dir, exactament el mateix text aprovat a la comissió. Per tant obviant que la proposta havia quedat retirada des del moment mateix de la Comissió de Mobilitat i és d'aplicació per mandat propi d'aquesta.

A partir d'aquí només em resta que consultar diccionaris diversos per tal d'esbrinar quines paraules resumeixen aquests tipus d'actuacions per part d'un càrrec public.

Actuació consistent a adequar una conducta segons les circumstàncies del moment que siguin més afavoridores i, per tant, allunyant-se dels principis morals o d'un pla programat.

Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi. Aquesta política va molt lligada als sistemes de govern dictatorials o de lideratge.

Engany pel qual hom fa prendre quelcom pel que no és.

Truc emprat per a fer un joc de mans, que ha de passar inapercebut a l'espectador

Error que produeix una discrepància entre la voluntat i allò que es diu o declara

16 de maig, Cadena Humana al Castell de Montjuïc

2009-05-06T14:20:00.006+02:00

Les dificultats per aconseguir la cessió del Castell de Montjuïc indiquen que segueix sent una plaça que Espanya usa per dominar Barcelona.

La memòria històrica no és neutra ni apolítica i la presència del Ministeri de Defensa en la nova composició del Consorci gestor només s’explica com una rèmora de l’Espanya d’Espartero, per això l'exèrcit mai ha volgut deixar d’estar al castell perquè és una plaça de privilegi per controlar Barcelona la qual cosa afecta clarament al model de ciutat perquè deixa Barcelona com a capital de províncies sotmetent-se a una imposició del govern espanyol.

Defensem Barcelona, com a capital de Catalunya i de la llibertat, el castell de Montjuïc per a la ciutat i sense condicions.

Per la memòria dels afusellats el 4 de maig del 1897: Lluís Mas, Josep Molas, Antoni Nogués , Joan Alsina i Tomàs Ascheri, per la memòria dels afusellats el 13 d'octubre del 1909: Eugeni del Hoyo, Antoni Malet, Ramon Clemente, Josep Miquel i Baró i Francesc Ferrer i Guàrdia, per la memòria del President Lluís Companys afusellat el 15 d'octubre del 1940, per la memòria de les víctimes dels bombardeigs a Barcelona des del Castell el 1842 (Espartero) i 1843 (Prim), per la memòria de tots els repressaliats: obrers, polítics, intel.lectuals, que van patir empresonament, tortures i mort durant la vaga de la Canadenca el 1919. Per tots els empresonats, torturats i assassinats per la repressió feixista des del 1939 al 1975.

Dissabte 16 de maig, 11'30h, cadena humana al Castell de Montjuïc

Montjuïc per la Pau
Portabella.cat
Esquerra Barcelona

Verd estratègic i confusió.

2009-02-20T11:42:00.006+01:00

Totes les ciutats es doten d'uns espais verds que, per la seva posició i configuració estratègica, són cabdals per a la política local. I ho són per fer les ciutats més habitables, facilitar espais de descompressió, en definitiva ciutats més amables. D'aquí que la tendència sigui planificar, a partir de gestions urbanístiques, les reserves de sòl, la compra i protecció d'espais, la limitació d'edificacions, etc.

El projecte dels Tres Turons formaria part d'aquest entramat estratègic de verd urbà, que va més enllà d'un parc de barri. Ara bé, a l'actual proposta dels Tres Turons no s'hi arriba per un raonament estratègic per part de l'equip de govern de la ciutat, s'hi arriba a partir de la proposta d'ERC de desencallar el tema i solucionar definitivament els més de 40 anys d'afectació urbanística, és a dir per a que la gent sàpiga definitivament a què s'ha d'atendre.

Però en canvi l'explicació del projecte es fa a partir de la teòrica gestió del verd estratègic de la ciutat i, per deixar-ho ben palès, a la introducció del projecte esmenten diversos parcs de la ciutat que, a diferent escala, estaríem d’acord en que representen la idea de verd estratègic.

Vejam: Parc de la Ciutadella, tot i la seva importància encara no té el Pla director aprovat que hauria de definir el seu futur i concretar-ne els elements. S'intenten fer propostes parcials, edificis històrics, zoo, Parlament, però sense cap criteri de lògica comuna que és el que hauria d'aportar el Pla Director.

Al parc de Montjuïc, ERC va haver de fer una proposta de moratòria Urbanística i forçar l’elaboració del Pla director, previst per a la primavera vinent, seguint els criteris del procés de participació realitzat.

Finalment a Collserola s’acumulen un seguit de contradiccions, les quals se sumen al retard del Decret de Creació del Parc Natural que ha de fer el Departament de Medi ambient. Mentrestant, es proposen equipaments tallant la connexió de la ciutat al Parc, es tallen arbres per fer una muntanya russa o s’asfalten camins “provisionalment” per donar pas a diverses obres.

Tots aquests elements, juntament amb el retard del Pla director del Parc Güell, les crítiques constants a la gestió de determinats parcs, la precària situació de neteja de petites zones forestals en diversos espais de la ciutat, etc. Són elements que abonen un dubte raonable respecte la gestió del verd a la ciutat, tant a nivell concret com a nivell estratègic.

Crec que el Parc dels Tres Turons forma part d’això que anomenem verd estratègic, però entenc els dubtes i els comentaris incrèduls de veïns i associacions donada la manca de coherència que té la gestió del verd al conjunt de la ciutat.

Barcelona pot implicar-se en els processos de pau en la Mediterrània

2009-02-11T13:16:00.001+01:00

Uns amics a Lesseps

2009-02-05T11:38:00.002+01:00

L'altre dia vaig poder assistir a la trobada que van organitzar els membres de la nova associació Amics de Lesseps, a Josepets, com no, allà on es va iniciar la tasca veïnal per plantejar una proposta diferent per al projecte de remodelació de la plaça.

d'Un altre Lesseps és Possible a Amics de Lesseps han passat uns anys i, els mateixos actors, han canviat els plànols i el debat sobre mobilitat, espai públic i urbanisme d'aquells dies intensos a Josepets, per teatre, abraçades, rock, guitarra, titelles, en definitiva: cultura, veïnatge, cohesió i compromís.

Ho vaig dir el dia de presentació del projecte de la plaça Lesseps amb l'inici de les obres, i ho torno a dir ara, menys solemnement:
-La plaça Lesseps com a punt de trobada i no com una frontera.
-L'espai públic de qualitat, l'escola i la biblioteca, juntament amb el compromís veïnal, el fan un espai d'alta qualitat (humana), amable i de barri.
-La plaça Lesseps és també centre ciutat (una peça d'allò que diem policentres), intercanviador per a la mobilitat, ròtula d'unió entre els barris de Gràcia.

Està molt bé que, avui en l'actual context, algú ens recordi que tenim uns amics a Lesseps.

Federem-nos amb els nostres drets (FEEC)

2008-11-30T13:40:00.002+01:00

Proposta

Federem-nos en qualsevol de les modalitats d'assegurança previstes a la FEEC, vegeu quadre de preus, sense demanar l'habilitació a la FEDME, que costa uns 10 euros més i no aporta cap servei més. I demaneu, al mateix temps, que s'inclogui el logotip de la UIAA al carnet.

Per això m'he adherit a la campanya deshabilitem la FEDME: http://www.muntanyacat.blogspot.com/

Com a mostra d'allò que fa la FEDME aquí teniu una noticia recent:

Ofensiva de la FEDME contra la selecció catalana de curses de muntanya

La selecció catalana de curses de muntanya, actual campiona del Món per equips, podria desaparèixer per culpa d'una maniobra de despatxos instigada per la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya (FEDME). Els atletes, molts dels quals són del Pirineu o bé hi entrenen habitualment, serien obligats a competir amb un únic equip estatal.

Segons una informació publicada pel diari El 9 Esportiu, la Federació Espanyola està impulsant la creació d’una nova federació internacional, anomenada ISF, que prendria el lloc de la ja existent FSA.

En l’actual Copa del Món es permet la participació tant de federacions com d’equips privats. Això permet que hi puguin competir, entre d’altres, les seleccions de Catalunya i el País Basc. El nou organisme, però, vol eliminar aquest dret i obligar els atletes catalans a competir per Espanya. Això implicaria corredors com Kilian Jornet i Agustí Roc (actualment a l’equip privat Salomon-Santiveri), a més a més de la totalitat de l’equip català. D'entre els atletes que han guanyat la Copa del Món individual amb la selecció catalana, també hi ha l'alturgellenca Anna Serra.

Segons les mateixes informacions, el més paradoxal d’aquesta ofensiva contra la selecció catalana és que els impulsors són dos catalans: Jordi Marimon (excap de comunicació de la FEEC i ara directiu de la FEDME) i Joan Garrigós, president de la FEDME. Cap dels dos no va informar a la FEEC sobre la discussió dels nous estatuts internacionals, suposadament amb la intenció que Catalunya en quedi exclosa.

La Federació Catalana ha rebut la notícia amb resignació, tenint en compte que són els organismes catalans els que més suport econòmic i moral donen als altletes locals de curses de muntanya. Així, per exemple, la Generalitat està pagant una beca a Kilian Jornet per als estudis d’Educació Física a Font-Romeu.

El president de la FEEC, Anton Fontdevila, lamenta que mentre ells posen els mitjans i la formació, la Federació Espanyola es vulgui quedar amb els èxits. Malgrat tot, Fontdevila posa en dubte que el nou model sigui viable, ja que una part important dels diners de les curses de muntanya encara prové de les inscripcions d’atletes amateurs.

Un espai públic menys públic ?

2008-11-17T15:32:00.002+01:00

Durant el Consell de Barri del Camp del Grassot, el Regidor de Gràcia va fer pública la "seva proposta" de pal·liar, en part, la manca d'equipaments públics al barri. La "seva proposta" rau en convertir part del que avui és una plaça pública en un edifici que contingui diversos espais.

No crec que sigui la manera de fer una proposta com aquesta i menys si tenim en compte la correlació de forces al Districte i a l'Ajuntament, on caldrà trobar prou complicitats per modificar aquest espai.

Si el regidor de Gràcia hagués volgut fer les coses bé i no jugar a fer el "saltimbanqui" de propostes al marge del PAD, li hagués pogut dir allò que penso d'aquesta proposta, per tal que s'ho repensés i fes marxa enrere abans de fer-ho públic.

No és una bona idea voler crear equipaments, que són necessaris, en detriment de l'espai públic. Encara ho és menys en un barri dens, com el Camp d’en Grassot, amb pocs espais lliures. La Sedeta és avui un pol important d'equipaments: el Centre Cívic, l'IES l'escola, etc. Tots necessiten un espai lliure per estendre la seva activitat, cal recordar que l'IES i el Ceip comparteixen el pati que és a l'hora pista esportiva.

I, si fem créixer el radi d'acció immediat a la Sedeta, tenim que hi ha una altra escola a l'altra banda del carrer. En definitiva, una massa social prou extensa com per poder disposar d'un espai públic com la plaça de la Sedeta.

Parapetar-se en el fet que tota la plaça de la Sedeta està qualificada d'equipament per justificar l'edificació, no és res més que un nou error d'interpretació d'allò que en el seu dia va ser la recuperació per a la ciutat de l'antiga Sedeta: recuperació del patrimoni arquitectònic, dotació d'equipaments i guanyar espai públic.

Antigament d'això se'n deia desvestir un sant per vestir-ne un altre.

Cobrament dels rescats a muntanya, ja hi som !!

2008-10-21T20:20:00.002+02:00

Davant la noticia apareguda al diari AVUI, on es ressalta la voluntat del Departament d'Interior de cobrar els rescats a la muntanya, avui només copiaré el que va dir la FEEC l'11 de novembre del 2004, i em reservo per més endavant les meves reflexions personals.

"Primer.- Encara que no sigui tasca de la federació valorar la procedència de l'establiment de taxes que gravin els serveis públics, volem denunciar el greuge comparatiu que patirem, com a catalans i com a muntanyencs, si quedem sotmesos al pagament dels rescats.
Com a catalans el greuge es posa de manifest quan prenem en consideració que els nostres veïns d'altres comunitats en cap cas han de pagar el rescat i, a més a més, està a càrrec de la Guardia Civil que la paguem entre tots.
Com a muntanyencs ens creiem discriminats ja que tan sols es preveu el cobrament dels rescats en "zones de muntanya" i no en altres espais de la nostra geografia on es poden produir les mateixes situacions "imprudents o temeràries" (mar, platges, rius, torrents, pantans, coves, avencs, etc.).

Segon.- No podem acceptar de cap manera que l'amenaça de cobrament dels rescats ens dificulti tant la pràctica individual del nostre esport, com el desenvolupament de les activitats socials de les nostres entitats. No es pot oblidar que som esportistes i els primers interessats en que la pràctica del nostre esport es faci en les màximes condicions de seguretat.

Tercer.- Denunciem que la manca de precisió en que es proposa l'establiment de la taxa no permet una distinció clara entre l'esportista que vol assolir una nova fita, que sempre té un risc, i desgraciadament pateix un accident, i la persona que sense cap preparació accedeix a la muntanya. Qui i com determinarà l'existència de "conductes imprudents i temeràries"?.

Quart.- Som conscients que els serveis de rescat han d'intervenir massa sovint en situacions originades per persones que van a la muntanya sense la preparació i equipament adequat, en circumstàncies que es podrien resoldre amb uns mínims coneixements.

Creiem que per evitar aquestes intervencions motivades pel desconeixement i abús, s'haurien de realitzar campanyes de sensibilització i prevenció dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals de les activitats a la muntanya i que ocasionen la majoria de les intervencions dels equips de rescat.

Per a la realització d'aquestes campanyes ens posem totalment a disposició de l'administració.

Cinquè.- La prevenció d'accidents en la pràctica dels esports de muntanya s'ha de fonamentar en la formació dels practicants. Aquesta ha estat una tasca constant de les nostres entitats i federació, i és actualment la nostra principal preocupació i objectiu. Lamentablement no sempre tenim facilitats per tirar-la endavant i en aquest moments topem amb una normativa legal que dificulta a la federació la formació dels instructors voluntaris de les entitats.

Per aquests motius,

DEMANEM

1.- Que s'estableixin les corresponents mesures per tal que el possible cobrament dels recats no afecti als esportistes federats practicants dels esports de muntanya i es clarifiquin les situacions en que es podrà aplicar la taxa.

2.- Que regularment es facin campanyes preventives informant dels riscos d'afrontar les activitats a la muntanya sense la preparació física i la formació tècnica adequada, i de la necessitat d'informar de les condicions adients per a la seva pràctica. Campanyes dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals.

3.- Que se'ns facilitin les eines per ajudar-nos en la nostra tasca formativa dels esportistes que volen practicar els esports de muntanya amb la preparació tècnica adequada i les màximes garanties de seguretat, única forma de minimitzar els accidents de muntanya.

Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya"

ERC Barcelona, també és capital.

2008-10-07T10:40:00.006+02:00

En els diversos debats realitzats aquests dies entre els candidats a la presidència de la Federació de Barcelona d'ERC, s'ha anat comentant diverses propostes i punts de vista sobre el paper del partit a Barcelona i, amb certa insistència, hi ha qui ha parlat quasi en exclusiva del Grup Municipal d'ERC a Barcelona.

És clar que un dels papers de la Federació de Barcelona és la política municipal, a través del seu grup. És clar que és important que Barcelona hagi marcat un punt d'inflexió quedant-nos a l'oposició a l'ajuntament, és clar que el paper dels casals d'ERC als districtes és fonamental per fer política de barri i de proximitat. Però Barcelona és molt més que la feina municipal, per ella mateixa molt important tenint en compte que parlem de la capital del país, Barcelona (insisteixo) com a capital també "és grup parlamentari a Madrid" i també "és Grup parlamentari al Parlament de Catalunya" i "és Àrea Metropolitana" i "es Consell Comarcal del Barcelonès" i "és grup al Parlament Europeu" i "és Diputació de Barcelona" (això darrer esperem que per pocs anys més), "és àmbit universitari i de recerca","és grans infrastructures", "és col.laborar amb aquells municipis que ho necessitin", "és fer d'altaveu i avanguarda d'allò que passa al país", "és moltes Barcelones en 73 barris", "és ciutat cosmopolita i oberta al món", "és ciutat observada".

Doncs si, ERC Barcelona també és tot això, molta feina, esforç, aprendre, coratge, investigació, picar pedra, ànim i desànim, voluntat, estimar la ciutat, estimar el país.

I tot això només és possible amb la unitat, el divendres dia 10, necessitem un gran resultat per poder unir Barcelona i fer una executiva plural, compromesa, que treballi amb rigor i independència, per provocar el canvi a l'Ajuntament de Barcelona siguent la tercera força de Barcelona, decidint quin serà el proper govern de la ciutat i treballar el model de ciutat d’ERC.

Jo votaré l'Oriol Amorós, per una Barcelona Oberta, unida i forta.
barcelonaoberta.cat

Barcelona Oberta

2008-09-17T17:38:00.006+02:00

En aquest nou procés de renovació de càrrecs a les diferents regions d’ERC, he de dir que, pel que fa a Barcelona, li he estat donant algunes voltes, potser per allò de la proximitat, i per variar hi he trobat alguns interrogants...

Crec que podríem començar preguntant-nos quin és el paper d'ERC a Barcelona, partint prèviament d’una reflexió al voltant de quin és el paper de Barcelona com a capital de Catalunya.

Lideratge de capitalitat, altaveu d'allò que passa a tot el país, fomentar els debats urbans, el port d'entrada i sortida d'idees, el lligam de la identitat amb el cosmopolitisme.

Som una part important d'un partit de Catalunya, però també som un partit que està a una de les capitals punteres de caràcter mundial. La gent mira Barcelona, l'envegen, la copien, li porten idees, competeixen, hi col·laboren. Barcelona està observada pel món (com moltes altres ciutats), per tant, en certa manera, ERC a Barcelona també és observada perquè en formem part. Així doncs, observats pels de fora i pels de dins queda clar que la reflexió sobre el nostre paper no només està vinculada a la nostra pròpia capacitat d’acció i àmbit territorial.

Un dels papers d'ERC a Barcelona ha de ser captar: talent, idees, informació, saber qui mou les coses, tenir contactes. I això s'aconsegueix anant als llocs (festes, sopars, reunions, inauguracions. També s'aconsegueix relacionant coses i gent, fomentant reunions entre diverses associacions. Trobant-nos entre militants de diversos casals. Fomentant la relació amb altres casals de fora de Barcelona.

ERC serà potent si ho és a Barcelona, i a Barcelona serem potents si som capaços de construir una xarxa que ens connecti. És clar que el paper dels militants és cabdal i la formació és vital en el marc d'aquesta xarxa.

No cal dir-ho, però la distància entre el militant no actiu i el simpatitzant és molt petita, per això pren més força que mai el paper dels quadres del partit, i més amb l'actual capacitat d'incidència a través dels mitjans tecnològics. Tothom pot fer un bloc, participar a un fòrum obert, obrir un facebook, etc.

Amb l'Oriol Amorós compartim bona part d'aquestes reflexions i inquietuds, no és estrany doncs que ens faci propostes engrescadores per al futur d’ERC a Barcelona, que treballen en aquesta línia i que es proposen un camí obert cap a la modernitat, el pluralisme, la democràcia, els valors republicans i la Independència.

Amb treball en equip, amb treball rigorós, amb treball eficient, valent i optimista.

http://barcelonaoberta.cat

2008-09-09T11:37:00.001+02:00

Una ciutat i tres turons...

2008-09-02T12:10:00.005+02:00

Per fi aquesta tardor podrem discutir i aprovar (?) el futur de l'anomenat projecte dels Tres Turons. Això és possible gràcies a l'acord establert entre el govern municipal i ERC, a redós de l'aprovació inicial del projecte de reforma del barri del Carmel que, a més de modificar profundament el projecte esmentat incloïa la necessitat de desbloquejar també els Tres Turons, per la proximitat urbana, pel temps que fa que s'hauria d'haver aprovat i pels anys (masses) d'afectació que han patit tots aquests veïns i veïnes d'aquests barris.

Hi ha elements de consens que són importants: tothom considera que cal abordar el projecte dels Tres Turons per donar-li una sortida, també hi ha la consideració que aquests és un projecte que cal pensar-lo des de la seva doble vessant, els barris i veïns afectats i la ciutat en el conjunt.

Des d'ERC partim també d'aquest consens, és per això que hem fet la proposta d'abordar ja el tema i és per això també que definim uns criteris (discutibles, per suposat) a partir dels quals creiem que ha de pivotar la proposta.

La realitat urbana dels barris dels Tres Turons, tants anys després, és molt complexa, la qual cosa ens porta a pensar que un dels criteris que ha de prevaldre és la màxima desafectació possible d'habitatges, sobretot de construcció compacta, i la consolidació urbana d'aquests.

També caldrà abordar solucions innovadores, tant pel que fa a les propostes urbanes, com per a la pròpia gestió dels sols i patrimonis, en aquells àmbits de construcció aïllada.

Hi ha també avui una realitat d'espais lliures i una possibilitats de continuïtat d'aquests que, sumada a la necessitat del conjunt de la ciutat de dotar-se d'espais naturals de qualitat i continus, fa que pensem que la ciutat no pot renunciar a un model urbà a cavall entre els espais naturals i els espais urbanitzats.

En tot aquest projecte cal tenir en compte a la gent que hi viu, els afectats, els veïns propers, la relació amb els barris... És per això que la gestió del projecte també té una part que mereix ser atesa en el marc d'un acord global. Que tothom tingui accés a la informació, que hi hagi assessorament legal per als afectats, que s'acompleixin els terminis pactats, que no s'usin excedents de sòl per fer més habitatge que el necessari per als possibles re allotjaments...

Com deia, aquesta tardor que tot just estrenem en parlarem, de la ciutat i dels tres turons.

Deixi-ho córrer Senyor Aristóbulo !!

2008-07-17T17:43:00.003+02:00

El Director de Clear Channel Espanya ha fet unes declaracions a l’agència EFE en les que defensa la seva gestió del servei del Bicing i imputa una mala percepció dels ciutadans del que ell considera que hauria de ser el servei.

Amb aquestes declaracions, el senyor De Juan deixa ben clar que l’empresa no està preparada ni tècnicament ni mentalment per gestionar un servei públic a Barcelona.

És inadmissible que algú que presta un servei públic a la ciutat carregui contra els seus ciutadans/es imputant-los el deficient servei que es presta.

Algú que pensa que les expectatives dels ciutadans de Barcelona respecte un servei públic són massa elevades, és algú que pensa que Barcelona és una ciutat provinciana i de segona, a més, cal tenir en compte la mentalitat amb la que es presta el servei públic que, en aquest cas, a tenor de les declaracions del Sr. De Juan , és despòtica i proteccionista, tractant els ciutadans usuaris de súbdits que no saben de que va el tema.

Així doncs, per la mentalitat en la que es presta el servei públic, per la deficient capacitat tècnica de donar un servei normalitzat i per la consideració que Barcelona no ha de tenir un servei de més qualitat, crec que Clear Channel no està preparada per continuar la gestió i ha de cedir aquesta a l’Ajuntament de la ciutat.

El director de Clear Channel no pot demanar comprensió pel fet que fa només un any i mig que està en funcionament el Bicing, quan són els responsables polítics de l’Ajuntament i la mateixa empresa que han accelerat la implantació del Bicing reduint el calendari previst gairebé dos anys, apostant per la quantitat i l’extensió del servei en contra de la qualitat d’aquest.

Em sorprèn de la banalització que fan els responsables de la gestió del Bicing del sistema informàtic, anunciant petites correccions però no abordant un canvi profund en el conjunt del sistema, quan és el causant de la major part d’aturades del servei.

Recordem que l’adjudicació de la gestió del Bicing a Clear Channel es va fer amb una proposta econòmica que estava molt per sota del que es consideraria lògic en una gestió complexa com aquesta, el resultat de la qual han estat els continus dèficits del servei.

El govern municipal i els responsables de mobilitat de la ciutat haurien de fer un pensament i demanar formalment que Clear Channel deixi de gestionar el servei del Bicing.

Incompetent.

2008-07-10T12:09:00.001+02:00

Aquest és l’adjectiu que li ve a algú al cap quan pensa en una Regidora que presenta un Pla, en forma i en contingut, totalment fora de mida. Amb això no n’hi hauria prou, tothom comet errors. El Pla queda rebutjat per la majoria de la Comissió d’Urbanisme i lluny de plantejar un debat urbanístic s’entesta a fer vinculacions temporals de caràcter electoral, això és, primera negació de l’error.

Més endavant la Regidora en qüestió queda relegada de les negociacions per tal de millorar el Pla, en els termes que, des de la mateixa Comissió d’Urbanisme i a través de diversos mitjans, han quedat expressats pel grup d’ERC . És només al final de les negociacions, un cop acceptades totes les tesis d’ERC que la Regidora apareix acceptant el consens.

La Regidora va tenir, abans de l’acord amb ERC, alguna reunió amb les Plataformes veïnals afectades sense cap proposta de modificació. Tenint en compte que els representants veïnals a l’AERI del Carmel ja estaven d’acord amb el projecte inicial i que les Plataformes no van tenir oportunitat de debatre el tema amb la Regidora a fons. La conclusió és que les modificacions del Pla no es produeixen per la “pressió veïnal”, sinó per un pacte polític amb ERC, que per cert si que s’ha reunit unes quantes vegades amb plataformes i veïns.

Així doncs, dir que has modificat el Pla pels veïns, quan una Associació t’ha dit que has retallat massa el projecte i les altres només les has informat, que no escoltat, és planament mentir públicament.

Si la voluntat era anar retallant el projecte entre l’aprovació inicial i la final, tal com diu ara la Regidora, com és que hi ha una associació que li diu que s’ha retallat massa ?

El projecte del Carmel que es porta a aprovació ha quedat ajustat en magnitud i control públic, però sincerament espero que l’execució d’aquest projecte no depengui políticament de la Regidora en qüestió, amb el nivell demostrat d’incompetència no crec que sortís reeixit.

ERC: Unitat versus realisme 2.0

2008-05-27T10:41:00.010+02:00

No sóc dels que acostuma a parlar d'unitat com a concepte vague, poètic o místic. Tampoc en parlo com si caigués del cel o interpretant una falsa innocència.

Si parlo d'unitat és per pura necessitat i realisme. Necessitat per que és més que evident que des de fora del partit hi ha sectors polítics i socials que ens volen dividits, trencats i desmotivats.

Tampoc faig una anàlisi del realisme de tipus filosòfic, vaja no entro en el debat del Realisme Platònic, ni en les aportacions al tema de Bertrand Russell.

Realisme per que, tal i com estan les coses, amb els suports més o menys majoritaris, o guanyem tots o ningú guanya. És a dir, és més que previsible que ni el Secretari General ni el President sortints tinguin una majoria aclaparadora, la qual cosa fa que la futura direcció del partit hagi de ser multi-representativa. I això no implica deixar-ho tot igual, és clar que ser realista també significa que s'han de canviar coses, a nivell intern i a nivell extern.

Per tant, tothom serà necessari al partit. És veritat que podem caure en la temptació (i/o debilitat) d’utilitzar el qüestionament a l’altre per autoafirmar-te. El problema és que l’autoafirmació a partir del qüestionament de l’altre no genera lideratge, i una voluntat expressa de negació de l’altre ens porta a una sensació d’haver d’escollir, d’anar a la contra d’ algú, per tant, a la contra del mateix partit.

Aquí és on precisament entra en joc la perversió de la dinàmica externa, amb l’espectacle d’enquestes “populars” inclòs. Han aparegut enquestes a diversos mitjans on, d’una manera o altra, es dona a escollir als votants entre úniques opcions. O un o l’altre, és a dir, contra l’un o contra l’altre, per tant, el resultat, sigui quin sigui, sempre va en contra d’ERC, ja que l’enquesta té implícita una negació de part del partit.

Deixem doncs que els i les militants d’ERC s’expressin el dia 7, i això és un dels nostres principals valors (ja ho he comentat en algun altre article), els quals sumats al ideari, la voluntat rupturista, la proposta de referèndum 2014, el valor assembleari de democràcia interna, l’estructura territorial municipalista, configuren un partit amb molta força.

A partir del dia 8 hem de defugir generar una situació de tensió, basada més en una lluita de noms i correlació de forces que en una lluita de caràcter ideològic – organitzatiu – metodològic...

No podem estar constantment estressant excessivament la militància i els electors/es. No es tracta ara d’analitzar raons, estratègies ni posicionaments. Es tracta que entenguem que els nostres moviments (tant els interns com els externs), no poden quedar vinculats a la immediatesa, la precipitació o la voluntat de superar una sensació de qüestionament personal a base de gestos (de vegades encertats, de vegades no tant).

En política la gesticulació cal fer-la com si actuessis a càmera lenta, ja que la imatge que es reflecteix sempre té la tendència a accelerar-se. (Això succeeix per la pròpia dinàmica del periodisme, pel valor volgudament afegit que s’afegeix des de determinades editorials i, potser també, per la pròpia ideologia i objectius del partit.)

És per això que un gest determinat, fet amb un suficient marge temporal i amb unes formes impecables, pot acabar tenint un suport majoritari i uns comentaris favorables. Contràriament si el mateix gest es fa reduint el marge de temps (la presa no és bona consellera en política) i amb formes que generen dubtes raonables, el resultat és de crítica global i rebuig ciutadà. El resultat és que el mateix gest té la seva validesa política i raonable, sobretot amb caràcter intern, però genera estrès pels resultats de l’impacte que acaba derivant.

Sembla un tòpic, però allò que ens demana la gent és un debat d’idees. Idees de com dirigir el partit, quina ha de ser la seva estructura, si hi ha d’haver dirigents a les institucions i quants, com explicar l’estratègia acordada a la Conferència Nacional, com abordar una campanya de captació de militància, com fer una estratègia de comunicació que traspassi la permeabilitat dels grans mitjans, quin paper han de tenir les federacions, com juga la Capital de Catalunya amb l’estratègia global del partit... I després l’equip idoni per tirar endavant tot això.

Ja ho he dit al començament de l’article, no faig una aposta per la unitat des d’una pressuposada innocència, tinc molt clar que caldrà molta dosi de capacitat d'aprenentatge, de consens, d’entendre que tothom és necessari, de lleialtat, de compromís, de paraula, de fermesa, de claredat, i també de disciplina.

En fi, crec que un punt de realisme no ens vindria malament.

Debat intern, intern...

2008-04-23T10:49:00.004+02:00

Ara fa uns dies deia que a ERC ens calia fer un debat molt centrat en la reflexió interna, i per aconseguir-ho es feia necessari un escenari sense xou mediatic ni interferències.

No crec que ho haguem aconseguit del tot, però si que és veritat que hi ha enrenou i debat arreu del partit, i aquest no acaba de traslladar-se als Media, en part perquè les coses domèstiques no interessen a la majoria, en part perquè el que es parla, majoritàriament, està lluny del caos en el que molts ens volen projectar.

A mesura que els debats i processos congressuals interns d'altres partits s'apropen, la rialla sorneguera amb la que alguns personatges ens miren de reüll s'esvaeix, és clar, alguns d'aquests processos no son un bon exemple de democràcia interna. No ho són ni aquests ni els que, sense obrir cap procés congressual, provoquen relleus sortint per la porta del darrera, sense deixar-ho ben bé del tot, com si d'una herència es tractés.

Des d'ERC ja podem dir que hem guanyat una batalla, ara, abans del congrés. El fet d'escollir la Secretaria General i la Presidència amb sufragi universal entre tots els militants, és un pas endavant en la modernització de les estructures del partit, que tindrà la seva transcendència més enllà d'ERC. Aquest procés té un valor afegit per ell mateix que, segurament, ens permet connectar millor amb la ciutadania, recelosa de la política i dels processos polítics.

Així doncs, sigui quin sigui el resultat de la jornada electoral i del congrés d'ERC, serem nosaltres qui ens puguem mirar sorneguerament els comentaris i els processos interns dels altres partits.

Hi ha un altre debat, que s'està amplificant pels Media, que te a veure amb els reptes de futur i les estratègies per avançar, poc o molt, cap a espais de sobirania. En el mateix article amb el que em referia al inici deia: Estaria bé que la reflexió es faci en benefici del projecte independentista i de l'objectiu polític del referèndum del 2014.

Doncs em reafirmo amb el que vaig dir. L'objectiu del 2014 és polític i com a tal és oportú, ja que ens situa en una voluntat d'avenç nacional, una fita que esperona la gent a treballar en un projecte que, encara que difús, té les suficients dosis d'èpica i de realisme com per generar adhesió i il·lusió.

A més, aquest objectiu té altres avantatges, el primer és que no l'hem de veure com una estratègia estricta de partit, ans al contrari, l'estratègia hauria de ser que se sumessin el màxim nombre de partits possible. El segon és que, pel seu caràcter transversal, treballar per l'objectiu del 2014 es pot fer des de qualsevol estructura, ja sigui de partit polític, ja sigui d'entitat cultural o esportiva, ja sigui de forma individual. I el tercer avantatge és que, com a objectiu polític, és compatible amb d'altres objectius conjunturals, tècnics, sectorials, de més o menys importància i/o valor, com ara el Concert Econòmic o les Seleccions Esportives Nacionals.

Encara ens queden molts dies fins el 7 de juny, continuem parlant.

El Pla de Mobilitat de Gràcia i les Motos.

2008-03-26T18:12:00.002+01:00

Ara que ja podem començar a tenir dades suficients i veure amb més perspectiva l'aplicació d'algunes mesures del Pla de Mobilitat, potser és el moment de pensar com fem més passos endavant, al mateix temps que revisem allò que s'ha fet.

Podríem caure en l'error de simplificar l'oportunitat del Pla de Mobilitat, reduint el debat al funcionament d'un mecanisme o la mobilitat d'un determinat carrer, etc.

És evident que s'han de revisar alguns punts concrets de les Superilles, com ara les famoses Pilones, les quals, per causes diverses no han estat un bon exemple d'utilitat, de respecte per part d'alguns conductors i de gestió eficaç. Però insisteixo, crec que aquest no és el debat.

A simple cop d'ull, ens podem posar d'acord que actualment allò que pot distorsionar el Pla de Mobilitat de Gràcia és la mobilitat en moto. Ep !! tampoc podem caure en l'error de culpabilitzar la moto de totes les distorsions que es creen en l'àmbit de la mobilitat gracienca. És veritat que la moto ha aportat agilitat i descongestió, potser per això Gràcia és l'àrea de Barcelona amb un índex més alt de motos matriculades.

Ara bé, l'índex propi de motos, sumat a l'índex de motos que provenen de fora del barri, ens generen distorsions en l'ocupació de l'espai públic, que vam quedar que el volíem recuperar per als vianants, ja sigui en l'aparcament, ja sigui en circulació, tot i tenint en compte que les motos acaben passant per qualsevol carrer sigui restringit al trànsit o no.

Així doncs, crec que el nou pas estratègic a fer en el marc del Pla de mobilitat de Gràcia és una línia d'actuació per a les motocicletes i ciclomotors. Aquesta actuació, o millor dit, conjunt de mesures aplicables al món de la moto, ha de comptar amb les pròpies oportunitats i avantatges que té aquest mitjà de transport en una ciutat densa i compacta com Barcelona. Ha de comptar amb els objectius generals del Pla de Mobilitat, les infrastructures existents, la complicitat dels usuaries/es de la moto i dels sectors professionals. Ha de ser, en definitiva, un conjunt de mesures que vinguin des del consens i la voluntat, de tothom, de treballar per anar millorant la qualitat de vida de Gràcia i el conjunt de la ciutat.

Sóc conscient que un debat com aquest no és fàcil, però com tot, si hi ha voluntat i empenta, és possible.

Hi ha tics que no marxen !!

2008-03-26T12:33:00.002+01:00

Som a dimecres 26 de març, acabo de rebre una nota del districte de Gràcia, del qual soc President, comentant que "s'ha decidit" fer la inauguració de la nova Caserna de la Guàrdia Urbana, aquest dissabte dia 29 a les 12h. Amb una invitació feta i signada únicament per l'alcalde de la ciutat.

La iniciativa i construcció d'una nova caserna per a la Guàrdia Urbana sorgeix en el mandat anterior, la qual cosa ens permet alliberar un espai molt essencial per a l'escola Reina Violant.

En tot el mandat del 2003-2007 mai hi ha hagut cap acte institucional convocat unilateralment per l'Alcalde de la ciutat i sempre hi van tenir papers destacats el Regidor del districte i el President.

Aquesta convocatòria unilateral em sembla una manca de respecte al territori, una manca de respecte institucional al Districte de Gràcia i una manca de tacte cap a la persona que va iniciar tot el procés, sent com és l'actual President del Districte de Gràcia.

Si convenim que l'autoritarisme i la manca de sentit institucional i democràtic són tics de caire negatiu, i convenim, també, que hi ha tics que difícilment marxen, cadascú que arribi a la conclusió que vulgui...

ERC, ara ens cal reflexió interna.

2008-03-10T13:13:00.005+01:00

Efectivament, com gairebé tots/tes els militants d'ERC, penso que cal fer una reflexió de caràcter intern i per això crec que són indispensables algunes dosis de bones condicions per a la reflexió.

Primer de tot, penso que ha de ser un debat intern, dels militants d'ERC, per tant sense xou mediàtic, sense interferències d'opinadors diversos i sense aquells que s'ho miren tot des de fora.

En segon lloc, la reflexió interna ha d'anar acompanyada de frases i aportacions de caràcter intel.lectual que vagin més enllà dels missatges simples. Calen reflexions amb frases subordinades i amplitud de mires, sense apriorismes, simplisme, descobridors de l'essència, salvapàtries varis, anàlisis mal fets o versions distorsionades de l'estadística.

Estaria bé que la reflexió es faci en benefici del projecte independentista i de l'objectiu polític del referendum del 2014, per tant sobrarien aquells que volen fer un falç debat en el que bàsicament busquen sortir ben situats per ubicar-se en algun càrrec estratègic al partit o institucional.

Més val que no fem allò que deia Joan Oliver (Pere Quart):

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre i l'Àrbitre.

Bones raons per defensar El Carmel

2008-03-04T18:04:00.003+01:00

Ara que els arguments electoralistes ja no venen al cas, tornarem a dir el que ja vam expressar el seu dia respecte el posicionament del projecte de l'AERI del barri d'El Carmel.

La informació millora la capacitat de decisió: per això creiem que els veïns/es han de saber a què s'han d'atendre un cop s'aprovi el pla, tot poguent fer les aportacions que es creguin oportunes. I d'entre aquests els afectats directes i els indirectes, és a dir, els qui hauran de modificar el lloc on viuen i els qui veuran com va canviant la fesonomia del barri.

Aquest projecte limita, en part, en el seu àmbit de planejament justament amb l'àmbit d'afectació dels Tres Turons. Aquest àmbit està pendent d'una solució definitiva que creiem prioritària atès que ja porten aproximadament uns 35 anys d'afectació. No sembla raonable, que un projecte que està en debat de del 2003 i que des de la regidoria d'Horta s'ha anunciat públicament fins a 6 vegades que estaria enllestit "en breu", quedi aparcat. D'altra banda no sembla raonable intentar solucionar urbanísticament una àrea sense solució de continuitat, per exemple els carrers fronterers.

Pel que fa a la inversió prevista hem de tenir en compte diverses coses.

Primer destacar que la inversió prevista és molt important, sobretot si la comparem amb població i territori, res a dir si tenim en compte els deutes històrics amb el Carmel i els barris annexes.

En segon lloc la inversió total de 390 milions d'euros es distribueix entre 77 M d'inversió pública i 313 M d'inversió privada. Deixant de banda la capacitat de mantenir la inversió pública durant 12 anys, el pes de la inversió privada és decissiu per al conjunt del projecte, per això creiem que s'ha de detallar un pla de ruta per a la inversió privada, deixant clars els terminis, les afectacions, la capacitat d'exercir el Dret de Retracte, etc

És a dir, 12 anys són molts per a desenvolupar una planificació que no depén només de l'ajuntament de la ciutat, depèn de la inversió de la Generalitat en equipaments, no concretada, i del desenvolupament privat. Tenim exemples propers del que això pot suposar, al barri de Vallcarca tenim un planejament pendent d'execució a bona part del barri, els resultat és que es porten anys d'endarreriment, la qual cosa genera degradació urbanística, problemes de caràcter social, ocupació de finques, dessertització del poc comerç de barri existent i inseguretat jurídica per als petits propietaris i per als llogaters, ja que el pas del temps beneficia l'acumulació d'inversió de grans corporacions que són les que acaben controlant els plans de millora urbana.

A partir d'aquí podem començar a parlar del projecte tècnic, de les afectacions, del desenvolupament, etc.

És l'actitud del govern la que ens fa que no li donem crèdit al projecte, ja sigui amb un vot favorable o amb una abstenció. Perquè ja no és creible que prometin desencallar els Tres Turons aviat, ho han dit massa vegades i massa públicament.

Tampoc és creïble que ens diguin que la inversió pública, al marge de l'Ajuntament, està garantida, tenim massa exemples que ens demostren que l'imaginari del govern municipal, en el millor dels casos, és excessivament optimista, sovint amb uns resultats posteriors més que mediocres.

Vist el desenvolupament d'altres projectes urbanístics, sabem que el pes de la inversió privada marca el tempo i que tot allò que no està escrit s'ho endú el vent.

Així doncs, la pèrdua de credibilitat ens du a la manca de confiança, manca de confiança prèvia a la jornada electoral i posterior a aquesta.

Urbanisme a debat

2008-03-04T16:34:00.005+01:00

A proposta d'ERC, el govern de la ciutat ha acceptat debatre el futur urbanístic de dos espais emblemàtics i estratègics de la ciutat, la muntanya de Montjuïc i el districte 22@.

Al darrer informe de l’Estat del 22@ es fa referència als sistemes urbanístics, tot afirmant: “Aquests no determinen des de l’origen l’ordenació detallada i precisa de cada punt del territori, sinó que permeten que la fotografia final de la transformació es vagi definint progressivament, en funció de les característiques de cada projecte i del seu entorn”.

Creiem que no en tots els casos s’està produint un desenvolupament harmoniós d’aquests criteris que facilitin el seu encaix amb la trama urbana consolidada. A tal efecte, cal prendre un seguit de mesures que podrien ajudar a clarificar aquesta qüestió i poder adoptar una estratègia de detall i de qualitat urbana dins d’una visió de conjunt del 22@.

És per això que vam presentar la proposta a la comissió d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, la qual va ser aprovada per unanimitat, amb el següent text:

“La Comissió d’Urbanisme, Infrastructures i Habitatge acorda endegar els treballs per la realització d’un estudi per la concreció de criteris constructius i paisatgístics de l’anomenat districte 22@. Aquest estudi ha de ser participat per la societat civil, a través dels col·legis professionals, les escoles d’arquitectura, entitats socials i el propi Ajuntament de Barcelona, a través de les àrees corresponents així com pels partits polítics que hi estan representats. L’estudi ha de perseguir una estratègia de qualitat urbana, amb el consens del conjunt de la ciutat, tot debatent els dissenys constructius, el paisatge urbà, les alçades, la distribució de l’espai verd i la qualitat del mateix, l’espai públic, el continu urbà i “l’skyline”.

Pel que fa a Montjuïc, ERC presidirà la Comissió que determinarà els usos de la muntanya de Montjuïc que culminarà amb l’aprovació del Pla Director. Amb tot el procés de debat també hem aconseguit que hi hagi una moratòria de projectes en sòl d’equipament i de sòl privat a la muntanya de Montjuïc.

Des d’Esquerra pensem que d'aquesta manera s'actua de manera preventiva davant el procés de redactat del Pla director de la muntanya de Montjuïc, recentment s'han aprovat tres projectes urbanístics que afecten l’àmbit d’aquesta àrea, i per tal de preservar l’equilibri d’usos de la muntanya.

Ara només cal que el govern faciliti el treball i es desenvolupin ambdós projectes, creieu-me que aquesta és la part més difícil de veure.

El divendres 25 a la Plaça de la Vila !!

2008-01-24T00:46:00.000+01:00

Efectivament, el divendres 25 a les 17h, em trobareu a la plaça de la Vila de Gràcia, donant suport a la comunitat educativa que lluita per evitar la desaparició de l'IES Bosch i Gimpera.

Volen tancar l'Institut sense donar continuïtat a l'alumnat ni al projecte educatiu que, ara fa 12 anys, es va engegar sota la promesa que seria un centre de dues línies amb tots els itineraris educatius.

Els barris de la Salut, el Coll i Vallcarca-Penitents necessiten un institut, que sigui de doble línia i on es pugui fer Batxillerat, és per això que vam cedir el solar de l'Avinguda de Vallcarca, a proposta del Consorci d'Educació. Ara ens trobem que volen tancar el Bosch i Gimpera sense el compromís de construir el nou institut.

Davant del desordre continu en la presa de decisions, per part del Consorci d'Educació, en aquest tema, reitero el que pensem que cal fer.

Primer de tot concretar el Mapa escolar d'aquests barris, establint necessitats, línies educatives i, si cal, noves construccions.

Segon, establir les transicions necessàries (en el cas de noves construccions), de manera que l'IES Bosch i Gimpera tingui continuïtat en el nou centre.

Tercer, iniciar les obres de construcció dels edificis corresponents que, tot indica que com a mínim estem parlant d'una escola Bressol annexada a l'escola Montseny, un poliesportiu d'ús preferentment escolar (per a les escoles Montseny i Farigola), l'adequació de l'escola Montseny i la construcció de l'IES a l'Avinguda de Vallcarca.

Per tot això, ens trobareu a la plaça de la Vila !!

Peça urbana d'identitat a Ciutat Vella

2008-01-10T17:46:00.001+01:00

A proposta d'ERC, la ciutat gaudirà d'un nou espai on poder interpretar la història de la ciutat, a partir d'unes valuoses restes arqueològiques. La troballa del baluart de Migdia és un autèntic regal a la ciutat, ja que en aquest punt hi conflueixen diversos elements que donen peu a l'explicació i interpretació històrica d'una part de la ciutat Comtal. El reg comtal, el pou d'abastiment d'aigua, el punt a partir del cual s'intenta crear la primera escullera per protegir els vaixells, zona de connexió que es guanya al mar i que en el pas del temps es converteix en la Barceloneta...

Aquesta operació, a cavall entre el patrimoni arqueològic, l'espai públic, l'urbanisme...., és possible gràcies a la voluntat política de la Regidora del Districte de Ciutat vella, la qual ha sapigut captar una bona idea, tot donant-li una solució força reeixida. Un exemple per aquells que sectaritzen la gestió municipal i també per aquells que de l'estirabot en fan oposició.

En defensa de l'IES Bosch i Gimpera.

2008-01-10T17:03:00.000+01:00

Al darrer article hi ha un comentari fet per en Àlex Castillo. Veient que com a comentari queda una mica amagat, em permeto publicar-ne la primera part d'aquest, a mode d'introducció:

"En efecte, senyor Martínez, l'educació ha arribat a un punt de gestió difícilment superable. A data de 14 de desembre ens hem assabentat de la decisió del Consorci d'Educació de Barcelona de tancar l'IES Bosch i Gimpera, a Vallcarca, sense que aquest tancament s'hagués previst al Mapa Escolar de Barcelona 2005-2010. Prepotència, manca de negociació amb els pares i mares i amb el claustre de l'escola. Velles maneres de fer, que sembla no hagin perdut encara ni un pèl del al seva vigència."

Vist el comentari doncs, només em resta dir que tot plegat és un despropòsit. L'actual regidora d'Educació, el regidor executiu de Gràcia i el gerent de Consorci d'Educació de Barcelona, s'han compromès diverses vegades, en definir prèviament el mapa escolar de la zona de Vallcarca abans de prendre cap decisió respecte els centres existents. Ho han fet a partir de diverses iniciatives en nom del grup municipal d'ERC, tant al districte de Gràcia com a les comissions de plenari de l'Ajuntament de Barcelona, com a les reunions del Consell d'Educació de la ciutat.

Com sempre, la via dels fets consumats, les decisions improvisades, les aleatòries argumentacions, de vegades contradictòries, l'incompliment dels acords presos, el menysteniment de la comunitat educativa... i un llarg etcètera que posa de relleu la incompetència i la manca de credibilitat en defensa de l'escola pública.

Són massa errors com per pensar que són fruit de la casualitat, massa silencis d'aquells que haurien de defensar el territori des de la proximitat de la gestió.

Sabem que el Departament d'Ensenyament té el projecte de construir un IES a l'Avinguda de Vallcarca, concretament enfront de l'escola Poveda, just a la sortida del metro. Sabem que és una proposta que s'ha de consensuar amb el territori i amb la comunitat educativa i sabem que aquestes coses cal fer-les amb cura, per a que tothom hi surti guanyant i, encara més, que qui surti guanyant sigui la credibilitat de l'escola pública.

Tant difícil és fer les coses amb una mica de senderi ?