L'ALTRA CARA DE LA LLUNA

Promesa

2009-07-10T23:41:00.003+02:00

Te doy un beso

por cada flor

de esquina a esquina...

Shall we dance?

2009-07-05T23:15:00.001+02:00

HV 6 - Fals culpable

2009-06-30T23:19:00.007+02:00

Històries Veïnals

Relats conjunts entre els veïns de l'escala

Escrit en col·laboració amb Sergi, Violette i Vullunfestuc

“Para que um homem possa ser distintivamente e absolutamente moral, tem que ser um pouco estúpido. Para que um homem possa ser absolutamente intelectual, tem que ser um pouco imoral…”. Pessoa incessantment m’acompanya, líquid, degotant, esmunyint-se dins meu quan menys m’ho espero. I em vas enviar aquell mail on em suggeries traspassar a l’altre costat del mirall, perquè ja sabies de l’Alice que sóc. La intuïes, la temptaves, la guiaves… sabent que no podria evitar voler sentir l’adrenalina al cos com un riu que mena al Delta de Venus. I ara camino conscient de la meva dolça inconsciència i he tornat a fumar; perquè potser abans de morir als teus braços voldré enverinar-me els sentits i morir certerament i lenta un poc encara, en el fum que m’abraça i se m’endinsa als pulmons, com tu ho has fet aquests mesos a cada línia que m’escrivies, com aquest fum que em penetra. Em deixaves un reguitzell de petges invisibles que ara em duen al teu abisme. “- Quan premis l’intèrfon t’obriré i puges. Trobaràs la porta oberta. Només cal que l’empenyis i entris. Vine. T’espero…” I hi ha paraules que són com mantres tot i no haver estat mai pronunciades, paraules que podrien ser lletres de boleros o habitar en planes de llibres prohibits a biblioteques secretes, o bé ser al fons d’algun cor. I vinc. Camino, camino… i a cada pas m’aboco, tot i el vertigen, al teu misteri. I en creuar l’espill i entrar al teu regne em ve al cap aquell vers tant cert ara: “lasciate ogni speranza voi ch’entrate” Perquè quan un home adreça paraules a una desconeguda com les que tu has trenat per a mi en poemes sagnants sortits del mateix infern de Dante, no hi ha més; cal traspassar tots els llindars i empènyer totes les portes, fins i tot les set del teu infern. I vinc… a perdre’m per a trobar-me. Perquè el millor de certs laberints és buscar al minotaure.

per si vols seguir el fil d'Ariadnna

Catorzena Estació - Fac ut ardeat cor meum

2009-06-25T00:01:00.001+02:00

El temps de l'enyor i del goig

es confón sobre el tapís de les hores

quan l'ànima, oferta, reneix en Tu

ut tibi complaceam

Solstici

2009-06-23T17:53:00.007+02:00

(fragment)

Castells de mar en festa, a nit oberta

esborren signes i donen la brida

de tot a la follia de les boques.

Qualsevol fulla morta es torna viva

al clar del sol que ens fa llum negra als sexes.

Que cremi tot en un torrent de molsa

i que ens mauri la nostra saba oberta!

Que facin el solstici els nostres sexes,

que el cor transformi en pluja tota brida!

Que esclatin els bancals en saó viva!

Que els boscs floreixin en milers de boques!

Maria Mercè Marçal

Sir Edward W. Elgar - Nimrod, Enigma Variations

... i em sents

Tretzena Estació - Capvespre

2009-06-20T22:47:00.004+02:00

La meitat de la bellesa depèn del paisatge,

l'altra meitat de l'home que la mira.

Lin Yutang

Sobre realitats interiors

2009-06-08T22:45:00.004+02:00

Tancat amb pany i clau
.

"Las cosas que vemos son las mismas cosas que llevamos en nosotros. No hay más realidad que la que tenemos dentro. Por eso la mayoría de los seres humanos viven tan irrealmente; porque creen que las imágenes exteriores son la realidad y no permiten a su propio mundo interior manifestarse. Se puede ser muy feliz así, pero cuando se conoce lo otro, ya no se puede elegir el camino de la mayoría"

Herman Hesse - Demian

Dotzena Estació - Am fünf Juni

2009-06-07T23:50:00.011+02:00

Ser allò que ta voluntat estima,

aquell racó on la teva ànima es conforta

en l'abisme dels meus somnis críptics

m'il·lumines amb un foc que em devasta

deixant absorta la memòria

en un instant etern que em depassa

on els ulls no parpallegen i el cor no batega

temerós de ser posseït i feliç de saber-se'n.

Ser allò que ta voluntat estima,

en l'ordit del temps més dolç

prens possessió dels meus silencis

llenguatge atàvic de pell i cor

ofrena i calze del meu jo

alè convuls, incendi i desmesura

invoques el nom que sento més meu

i ja res hi ha en mi que no siguis Tu.

Erbarme dich Mein Gott

Matthäuspassion

... i et penso i et sento

2009-06-01T21:27:00.003+02:00

Pachelbel Cànon

...

Ets com un cataclisme lent

deliciosament irracional

que m'habita i em sap desfer

en els mil bocins d'una ombra.

No hi ha baluards possibles

ni escuts que em salvaguardin,

em perdo en mi mateixa

per a trobar-me en tu.

I aquest desig feréstec

que lligues i deslligues,

desdibuixant-me et sento,

fora de mi em sé en tu.

...

Lo Desconsol - J. Llimona (1907)

Avui faig anys

2009-05-30T01:42:00.008+02:00

i el meu desig,

ets tu...

Motherbridge of love - Ami Tan

(font original)

Once there were two women who never knew each other.

One you did not know, the other you call Mother.

Two different lives shaped to make you one.

One became your guiding star; the other became your sun.

The first one gave you life, and the second taught you to live it.

The first one gave you a need for love.

The second was there to give it.One gave you a body.

The other taught you games.One gave you a talent.

The other taught you aims.One gave you emotions.

The other calmed your fears.One saw your first sweet smile.

The other dried your tears.One found home that she could not provide.

The other prayed for a child and her hope was not denied.

And now you ask, of course you do.

The question others ask me too:

This place or your birth place... which are you a daughter of?

"Both of them, my darling and two different kinds of love"

Quand j'avais cinq ans

2009-05-25T23:55:00.001+02:00

Desena estació - Humilitat

2009-05-23T23:22:00.005+02:00

Les deu etapes del despertar

La Doma

Segle XII, Kakuan Shien (Xina)

1 - La recerca

2 - El presentiment

3 - El descubriment

4 - La captura

5 - La doma

6 - El camí del retorn

7 - Oblidar el Jo

8 - El no-res

9 - El retorn al fons i a l'origen

10 - La felicitat

je sens...

2009-05-06T21:35:00.004+02:00

Sento ma pell

lletrejar tes paraules

lletania fosca de versos apòcrifs

que invoca el trànsit

del desig més cert

arran del capvespre

res em manca

ni espai ni temps

present intens

esguard silent

i em miro en l'espill dels teus ulls

sense por de reconèixer-hi

la meva ànima nua

i devota a vós.

Secrets de pluja

2009-04-26T12:41:00.005+02:00

Plou lent i lleu

sobre Tu i jo

enyor llençols de fil

d'olor i tacte antic

tanco els ulls per veure't

i et sé a cada gota

només una paraula

i seré totes les flors del món

si les vols, teves...

ta rose

2009-04-23T00:13:00.003+02:00

i el seu esguard damunt el meu esguard

sóc presoner

que la vull presonera:

aquest matí que una flor m'ha posat

li deia així

baix baixet

a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau

El poema de La rosa als llavis

Joan Salvat-Papasseit

Ad libitum

2009-04-19T13:18:00.004+02:00

Ser arpa als teus dits...

Händel - Concert per a arpa, Opus 4, núm.6, segon moviment.

Tempus tuus

2009-04-16T01:10:00.003+02:00

19 F - 09 d.J. In principio creavit Deus...

Primavera al febrer

d'hores instant

tardes en calma

et tes jeudis bleus

segresta el temps,

atura'l

i moriré lent

entre els teus dits

al meu abisme.

Si em dones la mà

2009-04-08T00:59:00.004+02:00

dibuixarem mil primaveres de colors pastell

et contaré totes les voltes que t'he bressolat

i nedarem en un mar somrient

que sap que t'espero

mentre es gesta el meu amor per tu

i les ones em diuen que la por marxarà

lluny, molt lluny, en B/N...

Via Crucis - Setena estació

2009-04-02T23:32:00.004+02:00

Fiat voluntas tua...

Solució al 100è Joc Literari

2009-04-02T00:05:00.008+02:00

Ja han sortit les solucions al Joc literari 100 de Tens un racó dalt el món, el blog d'en Jesús M. Tibau.

L'autora del poema que us vaig proposar és na Cinta Mulet i si us fixeu en els títols dels llibres que ha publicat veureu que és una poeta d'aigua, d'aigua de riu, l'Ebre.

Sovint allò més evident resta invisible als ulls dels qui miren i busquen. La pista definitiva era al lateral dret del blog, a la Divisa.

it's raining inside me

2009-03-28T20:24:00.003+01:00

Aquest cel gris

de març plujós

que m'abraça lent

suau i càlid

sobre un mar d'argent

d'onades que em duen

l'enyor de ta pell

i el bes que imagino

als teus llavis dolços

abismals

com una primavera a destemps

de tardes líquides i hores instant

màns que es miren

ulls que llepen l'ànima

i aquest enyor de pluja i pell.

Amén

2009-03-23T00:01:00.002+01:00

Assumeix la responsabilitat

per a ser el que ets

i reconeix-te lliure

de ser el que seràs.

Jean Paul Sartre

Estimar...

2009-03-20T00:38:00.004+01:00

- Avi...
- Digue'm, bonica. Què téns?
- Res. Pensava.
- I què pensa la meva princesa?
- Avi, com és que totes les cançons que escoltes són tristes?
- Això, pensaves?
- Aquest home que canta ho està de trist, molt... I tu em vas dir que era una cançó d'estimar, aquesta. Ahir nit li vaig preguntar al papa i em va dir que la cançó és així, de cantar-la trist. Però no és veritat. És l'home que està trist, perque no l'estimen.
- De vegades, ma petite, que no t'estimin com tu voldries et fa sentir trist.
- Ah, ja sé, com quan tu no hi eres i la iaia estava trista.
- No ben bé, carinyet. Quan jo no hi era, la iaia estava trista, sí. Però jo no podia tornar a casa perque m'haguessin tancat a la presó. Era estant lluny que l'estimava. En aquell temps, les coses eren així, fillet.
- Sí, això ja ho sé que no podies tornar de França. I que la iaia t'escrivia cartes cada setmana. Me les ha ensenyades moltes vegades i m'agrada molt mirar-les, saps?
- Ah, sí? això ha fet la teva àvia? jajajaja
- Però...
- Digues, princesa, què t'amoïna?
- Doncs que si estimar fa posar trist més val no estimar a ningú, no?
- Mira, estimar, no fa posar trist. Mai. El que fa entristir és no saber estimar. No m'entens, oi?
- No, avi.
- El que vull dir, és que estimar fa feliç, sempre. El que fa mal és no saber o no poder estimar com voldriem. I, també ens dol, no sentir-nos estimats.
- Per això la iaia estava trista quan tu estaves a França, no? et trobava a faltar.
- És clar, ma petite. Sempre volem tenir a prop els qui estimem, però de vegades no és possible. La vida, princesa, és molt complicada, però molt bonica, saps?
- Això també ho diu la iaia.
- La tornem a escoltar, avi?
_ Oui, ma petite...

Col·laboració 100è Joc Literari

2009-03-17T23:12:00.004+01:00

El bloc "Tens un racó dalt del món", arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em complau col.laborar amb el següent text:

Amor sense nom, amor de primaveres i tardors,
amor sense nom, somnàmbul, com una mà sense ulls,
entumits els turmells, què fas, que no m'acabes d'entrar,
cauen agulles de punta sobre els dies plans,
amor de carn i ossos, amor sense nom,
no hi ha coixins a l'avern, només fam!,
fal·làcia fugaç, rèmora enquistada, lletrada
d'un nom, no hi ha Carles ni Isabel, sense nom
rodolo pels tombants del jo, barrada la porta
a l'antre fosc on granen els blats, toquen les campanes
i la corriola es fa ampla, com la set d'un mort.

Es tracta del fragment inicial del primer poema d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

Poeta d'aigua, de riu amic i amat

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a "Tens un racó dalt del món" ,

Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres d'en Jesús Ma. Tibau dedicat.

Moltes felicitats, Jesús!

de la por de naufragar...

2009-03-14T00:19:00.004+01:00

Et vaig dir que tenies por d'obrir-la i llegir,

però m'equivocava.

Era jo qui tenia por de llençar-la.