Un altre Sant Cugat

Model “Sant Cugat”, no gracies ¡¡

2008-07-16T13:03:00.010+01:00

El proppassat dijous 3 de juliol vaig llegir una noticia que em va deixar realment estorat. A la plana 21 del diari El Punt apareixia un article amb els següents texts:

“Recoder va presentar ahir a Barcelona (Col·legi de Periodistes de Catalunya) l’anomena’t model Sant Cugat, que introdueix criteris d’eficiència empresarial en la gestió del pressupost municipal i que ara proposa traslladar a l’administració de la Generalitat.”

“L’alcalde va presentar ahir a Barcelona el model de gestió que ha implantat al seu municipi, partint de les promeses fetes en campanya electoral i avaluant-ne el compliment posterior. El sistema empra criteris de l’empresa privada com ara l’eficiència i la responsabilitat.”

Ràpidament vaig passar del meu estat d’astorament a un d’incredulitat. No podia comprendre com aquest senyor “la podia dir tan grossa” sense enrojolar-se .
Aquesta falta d’ètica política o “el tot si val” de una persona, que ha deixat malparada la economia de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, sols es pot entendre com complement de la campanya d’imatge i dels constants missatges propagandístics que està fent últimament per entrar a formar part de l’equip de direcció de CDC tot fugint de la complicada i greu situació econòmica que viurà la nostra ciutat ens els propers anys.

Permeteu-me una petita relació d’ uns quants fets per aquells que no coneixeu en detall el que ha estat fins ara el famós “model Sant Cugat”:

- El concepte i la filosofia de l’eficiència empresarial és molt semblant al del “Sant Cugat Eficient” que varen anunciar a l’any 2004. En quatre anys res ha canviat.
- Milions d’euros en impostos no cobrats (perduts perquè han prescrit i/o perquè alguns censos estaven malament) descoberts quan la recaptació de impostos es va traspassar de Impulsis (una societat privada, invent de CIU i PP) a la Diputació de Barcelona. Els experts diuen que tot plegat podria representar uns 7 milions d’euros
- Factures d’empreses de manteniment i serveis, sense fer contractació, no comptabilitzades i que apareixen curiosament desprès de les eleccions municipals. Estem parlant de 3,5 milions d’euros. Això falseja els resultats dels anys anteriors i traslladarà el deute als propers anys.
- Retorn, per manament judicial, de les contribucions especials “imposades” als veïns de districtes per urbanitzar sectors ja consolidats (més de 1 milió d'euros). També cal afegir els interessos retornats i el cost d’advocats en recursos inútils per no acceptar el diàleg amb els veïns.
- Irregularitats urbanístiques: casa d’ un famós tenista (ens pot costar a tots 5,6 milions d’euros), enderrocament de cases construïdes amb permís municipal irregular a Rbla.M.S.Verdaguer, permisos de construcció a tocar de rieres, etc..... que han representat i representaran un cost addicional per indemnitzacions.

No cal comentar que si els criteris fossin els de l’empresa privada alguns “directius” d’aquest ajuntament ja estarien acomiadats des de fa molt temps inclòs el “director general” per responsabilitat directa.

En fi, como a català estudiaré amb molta cura el programa electoral econòmic de CIU a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Si està inclosa la proposta “model Sant Cugat” potser demanaré el permís de residencia a Andorra. Amb un cop ja n’he tingut prou, amb els meus diners no hi jugaran més ¡¡

Bloc's relacionats:

http://ferranvillasenor.blogspot.com/2008/07/el-show-de-truman-i-la-majoria-absoluta.html
http://lamaesquerra.blogspot.com/

Jaume Massanés i Papell

A Vodafone que estás a les altures.....

2008-07-12T10:04:00.002+01:00

Ja fa uns dies que uns veïns ens van alertar que dins del campanar de l’església de Sant Joan a Mira-sol s’havia instal·lat una antena de telefonia.
Aquesta instal·lació queda amagada dins de la part més alta del campanar.

L’associació de veïns va preguntar en una de les reunions regulars amb representants del consistori si ho coneixien. Van quedar sorpresos i van dir que obririen un expedient informatiu i que ja ens dirien quelcom.

A hores d’ara, desprès de molts dies, sols sabem que és una antena de Vodafone, però no sabem si està activa, si té llicència mediambiental, quina potencia té i si representa algun risc per els veïns més propers.

Demanem que se’ns informi ràpidament i sense més dilacions.
A.A.V.V. Sant Joan de Mira-sol

Petició d’Iinformació al Sr. Xavier Martorell

2008-07-10T10:36:00.001+01:00

Sr. Xavier Martorell
Regidor de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana

Distingit Sr. Martorell,

Davant dels greus aldarulls que hi va haver durant la celebració de les barraques de la Festa Major que va tenir com a resultat, fins i tot, una sèrie de persones detingudes, voldríem demanar-li el màxim d’informació possible al respecte per tal de, com a representant dels barris de la nostra ciutat, efectuar la valoració pertinent.

Si que podem manifestar-li, d’entrada, la nostra enorme preocupació per aquest tema. Es confirma el que hem dit en més d’una ocasió: que les barraques són, malauradament, una font de conflictes i que cal fer un replantejament total i global, on estiguem representats tots per mirar que aquests penosos incidents no tornin a succeir.

Agrairíem, com diem, el màxim d’informació possible, que inclogui la naturalesa dels fets, la procedència de les persones detingudes i també, òbviament, la valoració que vostès fan de tot plegat.

Probablement fóra interessant tenir una reunió a diverses bandes, tots plegats, al començament de setembre per mirar de resoldre aquesta qüestió d’una vegada.

Li agraïm la seva consideració i esperem la seva comunicació.

FEDERACIÓ D’ASSCOCIACIONS DE VEïNS DE SANT CUGAT

9 juliol 2008

Crònica de Festa Major

2008-07-06T20:30:00.000+01:00

Rés de nou sota la capa del cel. En una ciutat tan políticament correcta com és aquesta, tot resta sota el control d’una programació implacable, on el marge per l’espontaneïtat que comporta el concepte Festa, té poc espai de maniobra. Fins i tot la protesta, natural i inevitable, s’ha institucionalitzat i limitat al marc de l’estripada i els versots. I si no, que els hi preguntin als integrants del moviment “nopucviureasantcugat.net”, que tingueren la gosadia de desplegar una pancarta en ple pregó, i els fou ràpidament retirada. El ciutadà del carrer no té gaires més opcions que esdevenir consumidor de les múltiples activitats que, des de l’àmbit oficial o de les entitats cíviques degudament subvencionades, li han organitzat pel seu gaudi i entreteniment. Participar, doncs, a grans trets significa assistir com a simple espectador que, amb la seva presència, fa pujar l’estadística i justifica la bondat i el pressupost de l’acte. Potser ja es tracta d’això: just s’ha acabat el cobrament de l’impost de renda i be mereixem que ens distreguin, gratis, una mica. I sempre, hom es pot sentir un xic protagonista en qualsevol dels diferents balls, concerts i menjar col·lectius.

Succeeix que, històricament, la Festa Major era rellevant dins el cicle anual per una sèrie d’actes lúdics, inabastables en la resta de l’any, o bé molt esporàdicament i en intensitat és feble en determinades celebracions menors. Avui, però, la major part d’ells poden ser fàcilment fruïts cada cap de setmana, aquí o en poblacions veïnes o llunyanes, més properes que mai mercès a la facilitat de les comunicacions. Tal circumstància ha obligat a la Festa a singularitzar-se en dos aspectes. El primer, reservant-se en exclusiva certes activitats oficials i tradicionals (pregó, ofici, paga-li Joan, castell de focs), malgrat que una tendència a la banalització puguin buidar-los de continguts simbòlics i reduir-los a la condició de mer espectacle. El segon és la concentració d’actuacions en un programa atapeït, capaç d’ocupar totes les hores del dia i bona part de la nit. En altres paraules, la vertadera excepcionalitat actual es troba, sobretot, en la possibilitat d’estar de festa d’una manera pràcticament continuada durant tres dies, encara que això impliqui anar d’una banda a l‘altra de la ciutat. Tanmateix, continua restant el dubte de si és la Festa Major del municipi o sols del centre històric, ampliat amb els nous barris més propers de Coll Favar, Torre Blanca i Parc Central. O potser es tracta de no pertorbar l’exquisida placidesa de les zones residencials de baixa densitat. Al cap i a la fi, els “districtes” ja organitzen les seves pròpies celebracions.

La gran qüestió de sempre son els joves. És prou evident que si durant tot l’any la cohort d’una certa franja d’edat té una forma específica de divertir-se, vulgui continuar-ho fent en la Festa Major. I també que, si ho està realitzant en uns espais segregats i acotats, normalment prou marginals com per no molestar el conjunt de la ciutadania infantil i adulta, el mateix model s’imposi en aquestes dates. Barraques, doncs, no és un gueto, sinó l’expressió d’una pauta cultural que hem creat entre tots. Ah!, si, el conflicte. Essencialment pren dues formes, l’etilisme i la baralla, dues aspectes del descontrol estretament vinculats entre ells i a la festa, en tant que aquesta representa un trencament amb la quotidianitat i el seu ordre. Mentre aquesta ruptura no passa de certs límits, es pot considerar que es manté dins l’esfera de l’àmbit privat i d’allò que és previsible. Si el resultat requereix l’actuació d’ambulàncies o de contundència policial, llavors esdevé notícia pública. D’agressions ideològiques n’hi ha hagut des de les primeres edicions, provinent de dretes o d’esquerres, que l’estupidesa és un patrimoni molt repartit i una de les millors afirmacions de la personalitat masclista és violència gratuïta, especialment contra els febles. El fenomen de les incursions de joves en territoris veïns està ben estudiat per l’antropologia. Hom podrà “replantejar-se” les Barraques tantes vegades com vulgui, però amb majors mesures de seguretat no assolirà canviar la condició humana. O no heu llegit mai a Shakespeare?

Enguany el monestir, el nostre monument simbòlic per excel·lència, ha rebut menys pressions que en anys anteriors. S’ha aconseguit derivar alguns actes, sobretot gastronòmics, a la plaça del Rei. El passeig dels plàtans, tan abandonat com sempre, segueix essent l’escenari del Paga-li Joan. Quants anys fa que no s’ha replantat un arbre mort o malmès? El claustre continua albergant el tastavins, un espai ideal per la seva condició de jardí i galeries i, sobretot... pel control de les entrades. La pedra és dura i les copes abocades accidentalment ajuden a crear pàtina. Els organitzadors manifestaren la seva voluntat de potenciar i donar a conèixer projectes familiars, de productors de vins i caves, s’entén. Però, la realitat és que el públic assistent a un acte que començava a hora foscant, també era molt familiar, amb molts infants abraçats a les columnes i jugant entre elles, tot plegat amb selecte música de fons. Caldria preguntar-se, perquè els seus germans més grans no opten per aquestes fineses culturals i prefereixen la barroeria dels beuratges bàrbars que els ofereixen a Barraques. En una civilització mediterrània com la nostra i una tradició judeo-cristiana on el vi té un paper central, potser aquest acte es tracta d’un ritu d’iniciació per formar futurs consumidors, alhora que la didàctica del museu els mostra el capitell de Noè (el bíblic, no l’organitzador del tastavins), on l’artista romànic ja fa pedagogia i els adverteix contra l’abús de la beguda objecte de l’acte: el patriarca, ebri, roman adormit mostrant impúdicament el seu penis al visitant.

Domènec Miquel
President de la Fundació Sant Cugat

El sistema monetari d'avui en dia

2008-06-28T19:59:00.002+01:00

Sóc una lectora de un altre sant cugat. L'última revista electrònica parlava sobre una conferència del decreixement que es va fer a l'Ateneu. Doncs bé, jo hi vaig anar i ens varen passar un video que tractava del sistema monetari d'avui en dia. I feia molt temps que no veia un documental tant impressionant. Fa reflexionar molt i quan l'acabes de mirar fa replantejar moltes coses sobre a on estem anant. No sé si podries posar-ne la direcció si més no per recomanar-lo, és del youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=nHt2MJTqUOQ

Videos complementaris

http://www.youtube.com/watch?v=bPfG67GUsbw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=E5oj9xUANRo&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=HDphoW0VjEo&feature=related

Moltes gracies Berta per aquesta aportació

Montserrat Turu presideix L’Assemblea extraordinaria de les EMD de Catalunya

2008-06-27T21:20:00.005+01:00

Valldoreix lidera l'agrupació de EMD en el procés que ha començat creant una comissió conjunta amb el Departament de Governació de la Generalitat que treballarà per assolir el reconeixement i formular les propostes de reformes pertinents de les lleis territorials i electorals que li afecten. L’objectiu, alhora, rau en la necessitat de cobrir certs buits legals de les competències que han de gestionar i que, en molts casos, queden en “terreny de ningú”.

La Presidenta de l’AEMDEC i Presidenta-Alcaldessa de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, juntament amb el president de l’EMD de Jesús, Pere Panisello, el president de l’EMD del Pla de la Font, Antonio Miguel Pardos i la presidenta de l’EMD de Tornafort, Núria Garcia, encapçalen aquesta comissió que treballarà sobre aquests aspectes, i d’altres com l’actual problema del finançament d’aquests Ens Locals que depenen dels pressupostos d’altres ajuntaments; o com els ha d’afectar el desenvolupament del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Anteriorment, Montse Turu, al capdavant de l'esmentada Associació, ja va aconseguir un canvi en la Llei de Règim Local de Catalunya referent a les substitucions dels Presidents de les EMD, així com la inclusió d'aquestes en l'Estatut de Catalunya com a Ens locals autònoms

L’elecció dels representants de la comissió, així com dels suplents Sr.Antoni Navines, president de l’EMD Vila i Vall de Castellbò i el Sr. Miquel Guiu, representant de l’EMD de Gerb, es va fer en el marc de l’assemblea de l’Agrupació d’EMD de Catalunya. Aquesta, es va celebrar el 17 de maig al Monestir de les Avellanes, al municipi d’Os de Balaguer (La Noguera), amb una participació de 17 EMD que, en molts casos, venien en representació d’altres que van excusar la seva presència.

Incomprensiblement el Grup Municipal de CiU-Actuem de l'EMD ha censurat que el titular d'aquesta notícia surti a la portada de l'informatiu municipal de Valldoreix, malgrat reconèixer la importància dels fets pel futur de les EMD.

Alex Santigosa Almendros - Secretari de l'Associació
Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix

La banca ètica

2008-06-26T18:04:00.002+01:00

El proppassat dia 19 vam realitzar la 3ª Tertúlia Sàvia a la seu de la Fundació. En Narcís Sánchez, representant de la U.I.P. a la Junta de FETS (Finançament ètic i solidari) i membre de la Junta de l’associació projecte FIARE de Catalunya, ens va parlar de la banca ètica.

En Narcís ens va informar que FETS és una associació que compta amb el suport de 60 entitats -entre elles i com ja ha quedat indicat, la Universitat Internacional de la Pau-, que té com a finalitats: a) sensibilització i promoció d’unes finances ètiques; b) prestació de determinats serveis, com la d’un observatori sobre finances ètiques; c) millora del marc legal; i d) impuls d’un sistema financer amb característiques pròpies (ètiques).

Ens va presentar algunes dades que justifiquen, entre d’altres, la necessitat de definir un sistema financer alternatiu. Ens va recordar que aproximadament un 20% de les persones són en risc d’exclusió social i que un 8% estan exclosos de l’ús de les entitats financeres convencionals (impossibilitat d’obrir un compte corrent).

Avui hi ha tres tipus d’entitats que no es mouen en el circuit de bans i caixes i que treballen en el camp de l’economia social, per definir-ho de forma entenedora: a) entitats que faciliten préstecs privats solidaris (microcrèdits); b) entitats creades per a prestar serveis als seus socis; i c) cooperatives de crèdit legalment constituïdes. Aquestes darreres són les que pròpiament es mouen en el camp de la banca ètica.

Què és un banc ètic? És una entitat que prioritza l’obtenció d’un benefici social, en la qual l’obtenció de benefici té com a única finalitat garantir la seva viabilitat econòmica. Aquestes entitats disposen d’un comitè ètic, independent, que valora, des d’un punt de vista social i a partir d’uns criteris preestablerts, l’impacte del projecte que demana finançament. Existeix, alhora, un llistat de factors excloents. Tots aquests criteris estan basats en els principis de la banca ètica: a) lluita contra l’exclusió social; b) democràcia en el seu funcionament; c) transparència de la gestió; i d) fomentar l’estalvi dels que volen conèixer i participar en l’ús dels seus diners. Pel que fa al seu funcionament, el marc regulador és el mateix que qualsevol altre banc.

No cal dir que a Catalunya (i a la resta de l’Estat encara més) és una experiència molt recent i encara no ha donat el salt al coneixement públic. Hi ha diversos factors que expliquen les dificultats per fer-ho: a) recursos limitats per donar-se a conèixer; b) manca de suport per part de les administracions públics, massa dificultats per a la seva constitució; c) desconfiança de la gent envers el seus resultats financers; i d) exigència de garanties que el seu finançament sigui realment ètic. Hi ha motius, però, per pensar que les seves possibilitats de creixement són àmplies: una enquesta ha evidenciat, entre altres aspectes positius, que un 75% de la gent està disposada a perdre uns mica de rendibilitat econòmica en benefici de projectes com aquest. Per altra part, l’experiència de altres països posa de manifest que hi ha un ampli camp per recórrer.

Ja entrant en projectes concrets i seguint la classificació que hem fet en el quart paràgraf. A Catalunya comptem amb:

Oikocrèdit: recull diners al primer món per finançar projectes al tercer món. És soci del projecte FIARE.
COP57 (creat el 198/): cooperativsa que dóna servei als socis. Amb presència a Catalunya, Aragó, Madrid i, des de fa poc, també Andalusia. També es soci del projecte FIARE.
Triados banc (2004). És de matriu holandesa i està instal.lat a Catalunya des del 2006 (casa de les Punxes, Barcelona). Projecte el seu finançament vers activitats de caràcter cultural, social i mediambiental.
FIARE (2005). És de matriu italiana i és present a Catalunya des del 2007. També és present al País Basc. Com explica la seva Memòria d’activitat 2007, l’objectiu del projecte FIARE és “Constituir l’any 2011 una cooperativa de crèdit que operi en l’àmbit financer des de criteris solidaris i alternatius al sistema bancari convencional. Un banc, tanmateix, l’objectiu principal del qual no serà la maximització del benefici econòmic, sinó rescatar el valor social dels diners i l’activitat econòmica al servei d’un món més just, humà i sostenible”. Té oficina al carrer Providència, 20 (Barcelona)[1] .

En definitiva, en Narcís Sánchez ens va demostrar que el concepte banca ètica no és un oximoron, amb altres paraules, que ètica i finances poden ser dos aspectes compatibles. Paga la pena que hi pensem i que ens informem al respecte. Traslladar la nostra actitud ètica als diners, no és poca cosa.

Jordi Casas
Fundació Sant Cugat

[1] A la seu de la Universitat Internacional de la Pau, que és també la de la Fundació, es pot obtenir més informació sobre aquest projecte.

COMUNICAT DE PREMSA - La Floresta

2008-06-24T14:51:00.003+01:00

Hace aproximadamente un año, les remitimos un comunicado por el que les hacíamos saber que el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, había dictado sentencia, declarando nulo el proyecto de urbanización, fallando a favor de los vecinos del sector 2 – 5 de La Floresta Pearson el contencioso que habían interpuesto contra el Ayuntamiento de Sant Cugat, por razón del Proyecto de Urbanización y por las contribuciones especiales que pretendía cobrar, por la urbanización de las calles de dicho sector, en contra de la voluntad de los vecinos afectados.

El Ayuntamiento, recurrió dicha sentencia, que fue confirmada, por lo que elevó un Recurso de Queja ante el Tribunal Supremo, que en fecha 28 de Febrero de 2.008, ha dictado un auto, en virtud del cual ha desestimado dicho recurso de queja y el Tribunal Suoperior de Justicia de Catalunya ha dictado otro auto en 28 de Mayo de 2.008, por el que siendo firme la sentencia dictada en el citado recurso, ordena que se comunique al Ayuntamiento que no ha lugar a la queja, por lo que queda confirmada la sentencia que da la razón a los vecinos de dicho sector, y acusado recibo de la comunicación en el plazo de diez días, e indicado la autoridad o funcionario responsable del cumplimiento de la Sentencia, la lleve a efecto, adoptando las resoluciones que procedan y practicando lo que exija el cumplimiento del fallo, o sea que obliga al Ayuntamiento a devolver las cantidades giradas por las contribuciones especiales, (algunas satisfechas, otras depositadas o avaladas) pues al haber sido declarado nulo el Proyecto de Urbanización, no ha lugar al cobro de dichas contribuciones.

Para mayor ampliación de la noticia, pueden dirigirse a August Ribeiro Duarte, Pasaje Salud 14, tel 935893922,La Floresta Pearson, Presidente de la Asociación Administrativa de Contribuyentes del Sector 2-5 de la Floresta, y Abogado que ha sido el conductor y artífice de este gran triunfo.

Con el ruego de que esta noticia sea publicada y en su caso ampliada, en nombre de todos los afectados les saluda atentamente.

La Floresta a 9 de Junio de 2.008

Francisco de Urmeneta

La urbanització del sector 11-13 de Mira-sol, un altre nyap ¡¡

2008-06-20T18:17:00.001+01:00

Ja fa molts mesos que la empresa constructora va marxar i encara avui queden moltes coses per acabar:

· No s’ha plantat l’arbrat
· No s’han soterrat les línies telefòniques.
· L’enllumenat nocturn sols funciona la meitat del dies.
· Alguns postes s’aguanten amb taulons i altres per uns contenidors cilíndrics amb terra.

El més vergonyós és que la majoria de veïns ja hem pagat la totalitat de les contribucions. Estem finançant a l’ajuntament.
Desprès diran que el mirasolencs no som solidaris ¡¡

Veins dels carrers Toledo i Pontevedra.

La llenya de Sant Cugat ja ha fet el cim ¡¡

2008-06-17T19:04:00.005+01:00

El passat cap de setmana va tenir lloc l’Aplec del Canigó, on cada any s’hi troba gent vinguda d’arreu de les terres catalanes amb la llenya que han dut i que, al mati del diumenge van pujar-la fins al cim del Canigó per preparar la foguera que renovarà La Flama.

Una representació santcugatenca ha participat a l’Aplec portant-hi la llenya que els santcugatencs van dur a la casa de Cultura, i com la gent dels altres pobles, va pujar-la fins al cim., on per tercer any consecutiu, llenya de Sant Cugat cremarà a la foguera que a les 12 de la nit del dia 22 s’encendrà al pic del Canigó.

Aquest foc renovat és la Flama del Canigó, que una cadena de rellevistes repartirà per les terres catalanes i encendrà els Focs de Sant Joan a moltes poblacions dels Països Catalans, com ho farà a Sant Cugat la vigília de Sant Joan.

Amics Joan i Jordi, moltes gracies

Sobre la denominada “desafecció política o democràtica”

2008-06-12T19:25:00.001+01:00

El proppassat mes de maig un equip d’especialistes, coordinat pel catedràtic de Ciència Política de la UAB Josep Maria Vallès, entregava al Govern de la Generalitat un estudi encarregat uns mesos abans. L’estudi és una recerca sobre les causes del que es ve denominant “desafecció política”, és a dir, el desinterès i distanciament de la ciutadania vers/de la política i, alhora, avança un seguit de propostes per tal de fer-hi front. El títol de l’estudi és prou significatiu al respecte: “Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya: materials per a un debat social”.

Com sigui que el que es pretén és fer un debat social, sintetitzem alguns dels seus aspectes més interessant, per tal de difondre els paràmetres proposats. L’informe parteix de la premissa que “el comportament electoral és el resultat més visible –per estadísticament quantificable- d’un conjunt d’actituds prèvies que es fa necessari explorar”. El mapa català d’aquestes actituds, que és el que en denominem desafecció política i que és similar al d’altres països, es caracteritza per: “apareix de forma destacada un baix interès per la política, una desconfiança notable en la capacitat ciutadana per influir en les decisions dels polítics o una valoració baixa o molt baixa de les institucions i, sobretot,dels partits i del personal polític”.Aquestes actituds, a part de quedar reflectides en l’abstenció, es manifesten en altres formes de comportament polític: una certa tendència al creixement del vot en blanc i nul; la baixa afiliació als partits i als sindicats establerts; l’aparició de propostes polítiques que es presenten com a moviments alternatius o d’oposició als partits tradicionals; el declivi de la participació en altres formes d’intervenció col.lectiva (AA.VV, AAMMPP,...); i la tendència a la constitució de plataformes reivindicatives d’àmbit territorial o sectorial al marge o en contra dels partits establerts.

No obstant l’indicat, l’informe constata que totes aquestes manifestacions “són compatibles amb un grau molt elevat d’adhesió a la democràcia com a règim polític, que més del vuitanta per cent de la població enquestada segueix considerant de manera persistent en el temps com la forma preferida de govern”. No estaríem, doncs, davant un qüestionament del sistema polític en la seva totalitat, sinó davant un problema de qualitat democràtica de la política. Aquestes actituds vindrien motivades per uns factors de fons i uns altres de més circumstancials. Entre els factors de fons, tindríem: el canvi en els valors dominants de la nostra societat, que accentuen l’individualisme dels projectes, l’exigència i l’expectativa de resultats immediats o l’aspiració a més benestar personal i menys preocupació per l’interès general; el sentiment que el fenomen de la globalització ha fet que els poders polítics es trobin “capturats” pels poder econòmics; la inadaptació de les institucions polítiques i dels partits a les condicions de la societat actual; una actitud tradicional de desconfiança i de descrèdit respecte de tot el que es refereix a la política i als polítics; una percepció de la política com un “espectacle”; una percepció dels partits i dels seus dirigents com a bàsicament centrats en els seus interessos de grup a la captura de càrrecs i influència; la manca de porositat i de democràcia interna dels partits; i el rol dels mitjans de comunicació que alimenten una imatge parcial, banal i negativa de la política. De manera més circumstancial, s’apunta a: la dificultat per entendre la lògica dels pactes post-electorals entre forces polítiques i la sensació d’inestabilitat provocada per l’experiència del govern de la Generalitat entre 2003-2006.

L’informe fa incidència en el fet que l’edat és en tots els països una variable que defineix actituds polítiques i comportament electoral. En aquest sentit, s’indica que a menys edat, menys implicació en la política i menys participació electoral. Així succeeix a Catalunya que presenta una joventut més distant de la política -i de la política institucional, en particular- que la població adulta. En aquest sentit, aporta una reflexió important: “... aquesta actitud dels joves obre un interrogant nou. En comptes d’un moment transitori, podria constituir potser l’etapa inicial de formació de conductes que aniran cristal.litzant definitivament. Si fos així, el recanvi generacional aniria estenent i consolidant encara més l’actitud general de desafecció i d’inhibició electoral”.

Com no podria se d’alta manera, l’informe indaga sobre les causes específiques de Catalunya en aquest fenomen de caràcter general. Com hem fet fins ara, ens limitarem a reproduir el que diu al respecte: “Si algun tret singular presenta la situació catalana actual podria derivar de la influència de dos factors propis: l’existència d’una divisòria o cleavage respecte del sentiment de pertinença nacional i l’impacte de la gestió accidentada de la recent alternança en el govern de Catalunya. Sobre el primer factor i sense excloure’n una influència menor, les dades no en confirmen un pes especialment determinant. Sobre el segon, en canvi, la consideració de les circumstàncies que han acompanyat aquella alternança després d’un llarg període d’hegemonia d’una sola formació política i la forma com aquesta alternança ha estat gestionada pel conjunt dels actors (partits, govern, oposició, mitjans) semblen haver aguditzat els símptomes crònics de la desafecció, tot i no ser-ne ni l’origen ni el factor principal”.

En definitiva, l’informe conclou que la situació catalana “reuneix els trets d’un fenomen de caràcter estructural ressaltat per alguns element de conjuntura. I, què s’hi pot fer?: “Hi ha factors que escapen a la capacitat d’intervenció dels poder públics. Però, en canvi, es poden identificar oportunitats per a respondre a gran dèficits del sistema polític que els ciutadans perceben com a motius per distanciar-ser’n”. Aquests grans dèficits reclamen dotar la política actual de:

Més intel.ligibilitat, perquè la complexitat dels processos polítics i de les qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una part de la ciutadania.
Més transparència i participació, perquè sovint aquells processos es desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania afectada.
Més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència dels actors polítics principals a donar comptes de les seves actuacions és una de les causes principal de la desconfiança que la política actual genera entre la ciutadania.

Aquests tres grans blocs es concreten en una seixantena de propostes “(Apèndix. Un repertori obert de propostes per al debat”).

En definitiva, estem davant un estudi interessant que hauria de constituir un bon instrument per a un debat que esdevé imprescindible. Nosaltres hi hem volgut aportar el nostre gra de sorra des d’aquestes pàgines.

Jordi Casas
Fundació Sant Cugat

EL Decreixement arriba a Sant Cugat

2008-06-12T16:35:00.000+01:00

Temps de re-voltes és un col·lectiu sorgit a la tardor del 2007 a partir d'un grup de persones provinents de l'Infoespai de Barcelona i d'altres col·lectius dels moviments socials. A partir del febrer del 2008 hem iniciat una marxa en bici arreu del territori català per promoure el decreixement i organitzar una trobada de moviments socials a principis de juliol per contribuir a crear una xarxa de contrapoder. Durant més de dos mesos ens hem aturat a una trentena de comarques i poblacions per compartir debats sobre decreixement i altres maneres de viure i d’organitzar-nos.
Aportem reflexions entorn el context actual de crisi energètica i com el sistema financer condiciona la nostra existència.
Enfront aquest context, creiem que és necessari un nou sistema econòmic realment sostenible.Desmonetitzar aspectes de l’economia i alhora, impulsar la construcció d’un altre funcionament monetari.
La Marxa és necessària perquè el canvi de model de vida va més enllà d’una convicció, és una necessitat. Per aquesta raó, volem fer-la participativa, obrir-la a totes aquelles persones i col·lectius que s’hi vulguin sumar, que vulguin acompanyar-nos en aquest recorregut per a la construcció d’una altra manera de viure.

Dimecres 18 de Juny
Lloc: Ateneu Plaça, Pl. Pep Ventura, 1
19.00 Xerrada crisi energètica i crisi alimentària20.00 Passi del video “Money as debt” i debat sobre el frau de la creació de diners i la crisi financera.

Dijous 19 de Juny
Lloc: Local de la cooperativa La Civada, Ateneu del barri, Crta. Cerdanyola, 27
19.00h. Xerrada d'Introducció al decreixement.
20.00 Taller-debat: el decreixement a Sant Cugat i/o taller d’economia contrahegemònica
Sopar popular a càrrec de la Civada

Què es pot esperar d'aquests tallers? quina relació pot tenir la població de Sant Cugat amb la moguda del decreixement?

No és intenció d'aquest article donar pistes i dirigir els tallers. És preferible que cadascú trobi la millor manera d'adaptar-se a la crisi que ens ve a sobre. No obstant hi ha aspectes/conclusions que ja es poden preveure que sorgiran: pel que fa a l'activitat del dimecres, és una manera molt bona per introduir-se a la magnitud de la crisi, i per adonar-se que el model econòmic vigent -el sistema capitalista- té un greu problema de sostenibilitat.
Pel que fa a l'activitat del dijous; afloraran en els debats les actituds quotidianes i no tant comunes, que suposen una resistència al sistema capitalista. Entre les activitats quotidianes hi ha l'intercanvi de bens i serveis sense que intervingui el diner: des de les tasques domèstiques, fins a les relacions d'intercanvi entre veïns i amics (m'expliques això?, que tindries tal cosa?, pots vigilar els nens una estona? em pots regar les plantes aquesta setmana?).De les activitats menys exteses, hi ha les xarxes d'intercanvi que organitzen aquests intercanvis que s'han exemplificat -Sant Cugat té una xarxa força important amb seu a la casa de cultura, i altres petites xarxes com ara l'intercanvi de llibres de l'Ateneu; però també hi ha altres activitats que suposen passos intermitjos entre el capitalisme neoliberal i un nou model social. Les botigues com a contrapoder a les grans i mitjanes superfícies són un exemple de consum en contra del sistema; però encara es pot anar més enllà tot consumint en cooperatives autogestionades de consum com ara "la Civada" situada a l'"Ateneu del barri". Els horts d'autoconsum i els comunitaris són activitats de producció que tot i millorar la nostra societat, fan reduir el pervers PIB. Però no tot s'acaba en la producció i l'intercanvi: autogestionar-se el transport -a peu o en bicicleta, sense demonitzar el necessari transport públic-, cuinar més -i comprar menys productes elaborats-, invertir en banca solidària (fiare, fets, oikocredit,...), són gestos que molts veïns santcugatencs realitzen i que ens estan preparant les alternatives necessàries per a suavitzar la transició cap al nou model -que molts pensem que si no el preparem ens caurà igual-.

Miquel Vallmitjana

La Flama del Canigó arriba a Sant Cugat

2008-05-27T17:57:00.001+01:00

Enguany, per tercera vegada consecutiva, la Flama del Canigó, que encén els Focs de Sant Joan arreu dels Països Catalans, tornarà a arribar a Sant Cugat la vigília de Sant Joan.

La Flama, que es guarda durant tot l’any al Castellet de Perpinyà, pujarà la matinada del 23 de juny al cim del Canigó i es renovarà encenent la llenya que, gent vinguda d’arreu, haurà portat el cap de setmana del 14-15 de juny, que és quan té lloc l’Aplec.

Com en els darrers dos anys, aquest, també, llenya de Sant Cugat cremarà al Canigó per a renovar la Flama, un grup de santcugatencs anirà a l’Aplec i portarà la llenya que la gent de Sant Cugat hagi dut a la Casa de Cultura, que és el lloc on tindrà lloc la recollida.

Convidem al poble de Sant Cugat a portar llenya (de manera simbòlica, pot ser una branqueta o un feixet molt petit, que si hom vol pot lligar amb una cinta amb la senyera) a la Casa de Cultura, la recollida començarà a partir del dia 2 fins al dia 12.

Comissió de la Flama del Canigó.

Sant Cugat de primera , Sant Cugat de ..................

2008-05-23T20:59:00.001+01:00

Fa dues setmanes que la Floresta torna a ser una part molt important de les noticies locals. Els comerciants de la Floresta no podem mes i exploten, denuncien les condicions que es viu al districte, i recordant que també formen part de un municipi que només pensa amb ells per els impostos.
El passat 20 de març es va publicar una carta meva als mitjans de comunicació locals. Amb aquesta carta denunciava unes situacions més que “rocambolesques”. Era d’esperar més ressò, però tot cau en un sac trencat. Sembla que no sigui important el que diem els ciutadans d’aquesta part del municipi. És cert que vivim en un espai privilegiat, segons diu la vox populi. Però la realitat és altra. Hi ha carrers bruts, inseguretat , animals sols -i no senglars-, manca d’il·luminació, contribucions pendents de ser retornades –tot i que la justícia ha donat la raó als veïns-, equipaments pendents de ser rehabilitats i, per tant, a punt de perdre’s per sempre, altres mancats de manteniment i sobre explotats, etc. Tot plegat, deixadesa per part de l’administració local, que quasi frega la marginació social d’un col·lectiu de veïns. Són uns veïns un xic contestataris? Sí, però formen part d’un municipi que es ven com a idíl·lic i que veritablement no ho és d’idíl·lic.
No és ni la primera ni la última carta que escric per denunciar les situacions d’abandonament i deixadesa que patim. Declaro que només es fan pedaços per solucionar els problemes. Fa uns pocs anys que es van començar unes obres de rehabilitació de l’antic casino de la Floresta. Entitats i veïns hem reclamat, per activa i per passiva, la seva recuperació. També ho hem demanat en reunions amb els responsables municipals. Però la resposta és sempre la mateixa: “ja tenim projecte, falta polir uns detalls, ara presentem el pressupost per la seva aprovació”, etc. A hores d’ara els pressupostos encara no han estat aprovats, i encara que s’aprovessin no existeix una partida per continuar amb la rehabilitació del casino de la Floresta per aquest any.
Per altre part, es comencen a destapar les irregularitats del consistori. Al problema de Torre Negra, que per cert es parla poc actualment, la casa d’un famós tenista que incompleix no sé quina normativa, però que l’ajuntament va autoritzar la seva construcció... Per tant, és el responsable del seu enderrocament. I encara més coses: les contribucions especials de Mirasol i la Floresta que tenen que retornar, les factures del TMA Sánchez , etc.
Mireu si tenim material i motius per protestar els santcugatengs. Perquè els florestans; de moment, encara ho som de santcugatencs. I protestem per la manera de fer d’aquest consistori., per altre part, el que si es cert es que uns quants viuen a Sant Cugat i d’altres als districtes.

Xavier Sans i Cordomi
La Floresta (Sant Cugat del Vallès)

Un cop més parlarem de mobilitat..

2008-05-13T19:41:00.003+01:00

Ja fa dies que, en un altre article, deiem que en algun moment podriem dedicar un petit monogràfic a la bici. Ara pot ser un bon moment per fer-ho, per un parell de raons: a la última reunió de la Comissió de seguiment de l'Agenda 21, celebrada el mes de febrer, la regidora Marta Subirà va anunciar que s'estava estudiant un projecte de "Bicing" per Sant Cugat, i per altre banda ja existeix una mica de perspectiva - i de dades - per jutjar l'experiència de Barcelona. Respecte de l'experiència del bicing a Barcelona, tot i les queixes que genera - de manca de bicis a determinades parades, i de lloc per deixar-les a altres, és pot dir que l'éxit ha sorprés a la pròpia empresa, però sobretot ja és evident que el nombre d'utilitzacions diàries - prop de 40000 - ens indica que, més enllà d'utilitzacions de lleure o anecdòtiques, ens trobem devant d'un servei de mobilitat. Es a dir, que, contrariament a allò que molts deien, que a Europa molt bé perque és més planer, o no se sap per quines raons, però ací això no quallaria, s'ha demostrat que la utilització de la bici com a servei de transport habitual és possible en la nostra cultura. I, segurament, és possible perque qui ho prova (o quantitats significatives dels que ho proven) veuen que la bici te avantatges. I això a un lloc com Barcelona, on es disposa de metro, i els transports públics urbans funcionen apreciablement bé (si més no, molt millor que el bus de Sant Cugat, al menys si parlem de freqüències de pas..) . Per descomptat, no tractarem de la bici com a transport d'àmbit més enllà del local, al menys de moment, però també cal recordar que, amb els ferrocarrils de la Generalitat, estem força ben servits, al menys amb relació amb Barcelona i les poblacions properes del Vallès Occidental.

I quins avantatges té la bici, per el transport urbà en un lloc com Sant Cugat?.. d'entrada, n'hi ha uns quants: versatilitat d'horaris, reducció soroll, reducció contaminació, pacificació de l'espai públic, economia, salut física.. tot això, és clar, quan disposem d'una oferta que mereixi el nom d'oferta. I més enllà de la possibilitat de un servei de lloguer de bicis públiques, perque no potenciar la utilització de la bici en els transports urbans a Sant Cugat, muntant una mena de pla estratègic de la bici? Un pla estratègic de la bici tendria molt de sentit ací, donada la particular disposició geogràfica del nostre poble, que fa, per exemple, que els autobusos urbans siguin els més ineficients de tot el sistema de transport metropolità, és a dir, els que fan més quilòmetres per passatger transportat. Sense dubtes, l'increment de ús de la bicicleta a Sant Cugat comportaria, a més d'una millora clara a la qualitat de vida dels seus usuaris, una millora en una colla de indicadors de sostenibilitat del poble. Per cert, un altre dels compromisos de la regidora a la reunió de seguiment de la Comissió de l'Agenda 21 va ser aquest, precisament: tenir actualitzats els indicadors. Això havia de ser per el 1er trimestre.. us anirem tenint informats.

Tornant al tema de la bici, els eixos que podria tenir el pla estratègic de la bici a ant Cugat (no m'ho invento, m'inspiro en el de Barcelona) són els següents: 1 - Creació de l'Oficina de la bicicleta, 2- Lloguer de bicicletes en l'ambit municipal, 3 - Creació d'infrastructures ciclistes (carrils bici), 4 - Aparcaments per bicicletes, 5 - Mesures de protecció contra robatoris, 6- Difusió, 7 - Estudi econòmic sobre costos-beneficis de la promoció de l'ús de la bicicleta, 8 - la bicicleta als Instituts d'Educació Secundària, 9 - La bici a la comunitat universitària, 10 - amb bici a la feina, 11 - de compres amb la bici, i 12, Salut amb bicicleta. Com veieu, es tractaria de un programa ambiciós i possible, que, sense dubte, aplicat amb voluntat política i uns certs recursos, incrementaria l'us d'aquest mitja de transport en benefici de tots, i, en primer lloc, dels seus usuaris.

Josep Julià

Fundació Sant Cugat

El jutge ordena l'enderroc de la casa d'Àlex Corretja

2008-05-10T09:06:00.004+01:00

Per poder consultar la sentencia entreu a:

http://www.eleminds.com/index.php?idSeccion=14&ampliar=1&idItem=346&referer=%2F

Per llegir tota la informació prèvia al cas i el creuament de declaracions entre les parts entreu a:

http://www.eleminds.com/index.php?idSeccion=14&ampliar=1&idItem=259&referer=%2Findex.php%3FidSeccion%3D2

L'autovia del carrer de Sant Antoni

2008-04-30T18:45:00.005+01:00

Ara fa tot just un any que, des d'aquesta mateixa columna, vaig denunciar el pas constant de vehicles a diferents hores del dia per les anomenades zones de vianants de Sant Cugat. Deia en aquell text que "turismes aliens al veïnat, furgonetes i camions hi circulen amb la més absoluta impunitat no sols molestant de manera constant els vianants, sinó posant en perill també la seva integritat física. Jo mateix, no fa gaire, vaig ser testimoni ocular d'un atropellament que, per sort, no va tenir conseqüències". Doncs bé, el desgavell continua.

Concretament el carrer de Sant Antoni, un dels més transitats de la ciutat i on hi ha la seu del Diari de Sant Cugat, és una autèntica autovia. El pas de vehicles que no pertanyen al veïnat amb direcció a la plaça de Barcelona és continu, cosa que obliga els vianants a apartar-se diverses vegades per no ser atropellats. Com que això es produeix dia rere dia davant la mirada indolent de la policia local, vaig apropar-me a dos agents situats en la confluència dels carrers de Valldoreix amb Sant Antoni i els vaig preguntar per quin motiu ho permeten i si són conscients del perill que suposa la seva indiferència.

La resposta em va deixar astorat. Em van dir que sí que en són conscients, fins al punt que ja ho han advertit a la regidoria de Mobilitat, però que ningú no els escolta. Magnífic. És a dir, que la policia alerta les autoritats municipals d'un risc d'accidents i ningú no els fa cas. Doncs és greu, perquè el riu de cotxes que circula pel carrer de Sant Antoni és incompatible amb el concepte de zona vianantitzada al qual pertany.

Cal tenir en compte que les persones -especialment infants i avis- ens movem més confiats quan ens trobem en espais que considerem protegits, i aquesta confiança, en l'esmentat carrer, pot tenir conseqüències molt greus.

Victor Alexandre

Sant Jordi, la llengua catalana i el carrer Major

2008-04-23T21:35:00.002+01:00

La celebració de la Festa de Sant Jordi i amb ella de la petita fira anual de llibres a la plaça d’Octavià, és un bon pretext per a reflexionar sobre la realitat de la llengua catalana. Preocupa que el propi conseller de Cultura, reconegui públicament a través d’una entrevista televisiva, que la proporció que s’espera en aquesta diada sigui només d’un llibre en català per cada quatre de venuts (de fet va dir dos de cada vuit, que és el mateix). No és que hi hagi un grup nombrós de lectors que prefereixin llegir les versions originals, o que les traduccions catalanes siguin dolentes, sinó que continuen existint unes inèrcies vers la llengua castellana, que després d’un quart de segle de cooficialitat no hem estat capaços de modificar. Estaria bé que el Consell de Cultura s’interessés per aquesta qüestió a la nostra ciutat i veure quina ha estat la mitjana en relació a la previsió general anunciada. Tampoc hi ha tantes llibreries a les que preguntar i avui tothom està informatitzat.

En les darreres eleccions generals el tema idiomàtic va tornar a ser bandera de confrontació. No fos cas que una llengua minoritària d’un país de 6 milions d’habitants (no compto el milió i mig d’immigrants arribats de poc) pogués marginar la que parlen 300. Un dels aspectes que es van esgrimir fou la retolació comercial i l’obligació legal de fer-la en català. Si fem una passejada pel carrer Major de Sant Cugat, n’observem un compliment rigorós en els diferents rètols que trobem, començant amb un històric “Helados” d’aquella època en què l’idioma “del Imperio” no admetia altra possibilitat o un “Loterias del Estado”, i tots sabem que “el estado” té la seva oficialitat. Al seu costat, alguns de clara ambivalència en tant que és cognom, “Xercavins”, “Ramona Auladell”, o un poc compromès “Blancolor”. Altres opten per un catalanisme popular, com “Fruiteria Maite”, “Ca la Montse”, o més engatjats com “Centpeus”, “Sant Jordi”. Tanmateix la darrera tendència és el domini de l’anglès: “The back shop”, “Fox Fibre”, “Blue moon”, “Farmaself”, “The body shop”, “Tea shop”, “Watch case”, “Lemon pay”. Potser resulta que dir “La botiga del darrera”, “La botiga del te” o “Lluna blava” fa de poble i nosaltres, una ciutat culta, amb la més alta proporció d’universitaris del país, en plena era de la globalització, estem oberts a la universalitat... de l’anglès, of course!.

Aquells que vàrem créixer llegint “hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”, que encara creiem en “pensar globalment, actuar localment”, restem “esmaperduts i bocabadats” davant les laxituds “snobs” de polítics nacionalistes que ens segueixen alliçonant amb el discurs de “qui perd els orígens, perd la identitat”. Quins orígens?, quina identitat? Som una població on escassament el 10 % pot mostrar arrels d’un parell de generacions i la identitat és quelcom canviant en construcció permanent. Fins i tot per expressar la nostra excel·lència es parla de “model”, com un producte urbanístic-social a exportar, no pas com d’un fet cultural que ens faci sentir part d’una comunitat urbana, plural i mestissa si voleu, però comunitat al cap i a la fi. La llengua sempre ha estat un factor d’identitat, no pas l’únic, però rellevant a l’hora de definir-se com a membre d’una cultura i pel conjunt de la humanitat, la varietat de cultures és tan important com la biodiversitat.

Domènec Miquel
President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals

Alarma amb les darreres esbrossades

2008-04-22T20:38:00.006+01:00

Els veïns de la Floresta s’han alarmat amb les darreres esbrossades de les franges de protecció que s`han fet dins del pla de prevenció d’incendis forestals. Alguns s’han dirigit a la nostra associació demanant si es podia fer quelcom per a aturar aquestes actuacions, que consideren excessives.

A partir d’aquest moment ens hem posant en contacte amb institucions, tècnics i a esbrinar la legislació corresponent sobre la matèria. Hem visitat, també, algunes de les àrees d’actuació: carrer Rosa Mariné i l’avinguda Pere Planes.

El decret que regula les franges de prevenció d’incendis forestals és el 123/2005.

En les zones visitades, hem observat que s’ha estassat la franja de 25 metres que prescriu el decret, però s’ha tallat completament tot el sotabosc, en lloc de deixar un 15% de l’estrat arbustiu i un 35% de coberta d’arbrat sense estassar. A més a més en el cas del sotabosc, el decret ordena respectar mates aïllades separades com a mínim 3 metres entre elles fins a un 15% de cobertura, d’acord amb uns criteris de selecció prioritzant la permanència d’espècies de baixa inflamabilitat que dificultin l’inici i la propagació del foc.

En els boscos de La Floresta, es troben presents moltes espècies de baixa inflamabilitat que s’haurien d’haver respectat: llentiscle, aladern, heura, galzeran, roja, arítjol, marfull, arboç, esbarzer, ginestó, garric, entre d’altres. Només s’han respectat les alzines i els roures
S’ha fet una esbrossada que portarà a mig termini els efectes contraris als buscats, doncs donat que les zones esbrossades han passat sobtadament a ser una zona assolellada que ja no podrà retenir la humitat al rebre el sòl de ple i no tenir l’ombra de la que gaudien. A més, s’està afavorint el ràpid creixement de les plantes heliòfiles (que creixen a solell). Moltes d’aquestes plantes són molt inflamables, com ara els brucs, les estepes, els pins, les gramínies i altres herbàcies. Es a dir, que el potencial de propagació de foc en un termini de 1 a 2 anys serà superior al d’abans de l’esbrossada.

En resumen:

1. No es va informar als veïns, ni als altres habitants de La Floresta, de les actuacions que s’anaven a fer. Els veïns han vist d’un dia pel altre canviar radicalment el seu entorn. La informació és molt important i un dret i una mostra de que la administració té en compte la ciutadania.

2. No haver respectat les directrius del decret .S’ha tallat tota la massa arbustiva i matollar sense respectar el 35% i15% respectivament de la cobertura menys inflamable tal com sàviament regula el decret, quan per un altre costat és més que dubtós que el decret es refereixi a La Floresta.

3. El correcte és fer una tasca de manteniment, unes dues vegades a l’any, en les que es vagi controlant el sotabosc i no fer una actuació puntual dura que obligarà a altres actuacions puntuals dures.

4. Tampoc s’ha tingut en compte que la vegetació representa un refugi per a la fauna. Aquesta es una altre de les inquietuds que han manifestat els veïns.

En les imatges podeu veure el bosc i marges: 1.) abans de la esbrossada, 2.) després de la esbrossada, 3.) tal com quedaran a curt termini desprès d’esbrossar 4.) com rebrollaria el sotabosc d’haver seguit els criteris del decret. Endemés s’adjunta dues fotos de l’estat dels marges després de l’esbrossada de l’avinguda Pere Planes i al carrer Rosa Mariné.

Associació El Mussol,per a la protecció del paisatge

Més reflexions sobre l’associacionisme santcugatenc ?

2008-04-19T19:59:00.005+01:00

Al número 52 del butlletí UN ALTRE SANT CUGAT publicàrem un text en el qual plantejàvem un seguit de reflexions sobre l’associacionisme local i especialment sobre les seves relacions amb l’Ajuntament. També el vam penjar al fòrum electrònic impulsat per la nostra entitat. Malauradament, no va merèixer cap comentari, o quasi cap, en cap dels dos mitjans d’expressió. Avui hi voldríem tornar i ho farem a partir de dos aspectes concrets i recents.

El primer. El Consell de cultura ha estat discutint aquestes darreres setmanes el criteris de subvenció municipal a aplicar a partir d’ara. El debat només ha fet que començar, ja que ens hem marcat d’aquí a novembre per tenir enllestit un nou reglament de subvencions i modificar-ne els criteris. Això ve a tomb perquè ha estat un bon moment per conèixer l’activitat de l’associacionisme local i llur dependència del pressupost municipal. Anem a pams. Més de seixanta entitats han demanat ajut econòmic a l’Ajuntament per realitzar unes quatre-centes activitats. Han demanat per finançar-les un import total d’1.218.000 euros, la meitat dels quals seran subvencionats per l’Ajuntament. Cal dir que aquest import inclou tots els conceptes i que, per ser rigorosos, hauríem de parlar només d’aquells que fan referència a activitats ordinàries de les entitats (deixant al marge actes de festa major i esdeveniments puntuals i específics: Reis, Sant Antoni, Sant Medir,...). Però, en tot cas, la subvenció a l’activitat ordinària també volta el 50%. Això ens planteja dues qüestions: a) el gran nombre d’activitats que programen les nostres entitats. Hi ha suficient massa crítica santcugatenca per digerir tota aquesta oferta? En tot cas, és evident que el teixit associatiu local tindria que analitzar el nivell de solapament que es produeix i plantejar-se com un dels seus objectiu coordinar activitats per tal de generar sinèrgies i treure major rendibilitat als seus recursos humans i materials, sempre escassos; i b) és evident que existeix una gran dependència dels pressupostos municipals. Es podria respondre perfectament que això és normal i que l’Ajuntament ho hauria d’assumir com a tal, tenint en compte la vocació de servei públic de les entitats i de gran part de les activitats que ofereixen. Però, per l’altra part, es podria contestar que els recursos públics són sempre escassos i que cal marcar prioritats i que aquestes respondran als criteris de política cultural que considera l’equip de govern que cal seguir. Ja sabem que el Pla de cultura defineix un marc, però els criteris són prou amplis com per tirar cap una banda o cap una altra. En definitiva, i aquest serà un aspecte que estarà present en el treball futur del Consell de cultura sobre criteris de subvenció, la subvenció municipal no és només una resposta a les peticions de les entitats per poder actuar, sinó també un instrument per dissenyar política cultural (i de qualsevol altre tipus, però aquí ens centrem en l’activitat cultural). A partir d’ara, si realment i com es pretén el nous criteris de subvenció volen marcar un punt d’inflexió, caldrà exigir major rigor a tots plegats: Ajuntament i associacionisme. És un tema a tenir en compte.

El segon. El proppassat dia 8 va inaugurar-se les obres de rehabilitació de l’Ateneu Santcugatenc. En l’acte d’inauguració va ser present el Conseller de Cultura de la Generalitat, el qual va manifestar, segons informa el quinzenari Ateneu, que aquesta entitat és una paradoxa dins del món dels ateneus a nivell català, atesa la seva gran vivacitat i empenta. Efectivament, estem davant una paradoxa. Històricament els ateneus han estat associacions científiques i literàries amb la finalitat de difondre la cultura entre la població mitjançant conferències, cursos i lectures. No sabem com està el món dels ateneus catalans en aquests moments, però és evident que el nostre s’ha allunyat considerablement d’aquells objectius: ha esdevingut una entitat dedicada a oferir serveis que ha professionalitzat la seva gestió. Evidentment no és cap crítica, cada entitat pot marcar el rumb que vulgui a la seva actuació. És, senzillament, la constatació d’un fet. Una constatació que ens porta a afirmar que el món associatiu, almenys el local, està canviant substancialment.

Estem passat de l’antiga entitat o associació que es creava bàsicament per organitzar activitats per als seus socis i fetes pels socis, a l’entitat pensada de cara a la projecció externa i, a voltes, com a una entitat de serveis a la ciutadania. És evident que l’associacionisme sempre ha pretès anar més enllà de les seves quatre parets i incidir en la vida social, però aquest “actuar per al altres” ha adquirit, almenys així ens ho sembla, uns nivells fins fa poc desconeguts. Tornem a repetir el que ja hem dit abans, no ho critiquem, només en deixem constància. En tot cas, és evident que això, i tornem al començament, canvia els paràmetres de relació amb l’Administració, concretament amb l’Ajuntament. Els dos, Ajuntament i associacionisme, tenen vocació (i en el primer, obligació) de servei públic, lo qual cosa implica que es trepitgen el terreny. On posar la frontera? Renunciarà l’Ajuntament a fer determinades activitats perquè les facin les entitats i, a més, amb diners públics? Tenen les entitats instruments d’anàlisi per saber exactament, almenys bastant aproximadament, què demanda la societat santcugatenca? Ha de deixar l’Ajuntament que funcioni el mecanisme de l’oferta i la demanda perquè es produeixi una selecció natural d’activitats? El fet que les activitats d’un any per l’altre, almenys les que sol.liciten subvenció municipal, siguin bàsicament les mateixes, no expressa la necessitat d’actualitzar l’oferta? Podrà donar resposta l’associacionisme realment existent a les demandes d’un ciutat a no tardar de 100.000 habitants? Aconseguiran les associacions locals anar més enllà de la seva parcel.la particular i pensar en clau de ciutat?

Hem volgut portar aquí un parell de qüestions i, a partir d’elles, plantejar alguns interrogants. No hem donat resposta, tampoc no era la intenció. En seguirem parlant.

Jordi Casas - Membre de la Fundació Sant Cugat i del Consell de Cultura

Casa Mònaco

2008-04-06T20:19:00.002+01:00

Posició inicial de l’Associació de Veïns de l’Eixample Sud respecte al projecte de construcció d’habitatges a l’espai del davant de la Casa Mònaco

Davant de l’evidència del fet que l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat vol construir habitatges en aquest espai -teòricament un terreny reservat a serveis- l’Associació de Veïns vol fer les següents puntualitzacions:

- Que tot i que no dubtem en la legalitat del projecte, ens sembla èticament reprobable convertir una zona de serveis públics en un espai d’habitatge privat. Sovint, les ja famoses permutes no són res més que un parany legal per canviar el correcte i assenyat ús inicial d’un espai destinat a un interès públic i no pas privat, com és el cas que ens ocupa.

- Amb aquest projecte l’únic que es pretèn és passar per sobre dels interessos col.lectius en benefici d’interessos individuals. Per què, sinó, canviar un espai d’interès social en una cosa que només afavorirà uns pocs? Quin sentit té que l’Ajuntament auspicïi aquesta insensatesa?

- L’Eixample Sud és un barri que pateix de manca de cohesió social. Això fa que hi hagi un desequilibri entre l’ús d’espais públics i privats en aquest barri. És molt evident que manllevar un espai públic per convertir-lo en privat no només no ens ajuda, sinó que perjudica notablement aquesta cohesió social que, volem creure, que l’Ajuntament també persegueix.

- Construir una guarderia en aquest espai del qual estem parlant ajudaria a fer un conglomerat adequat per al nostre barri, el revitalitzaria. Ara per ara, no podem entrar a valorar a fons què significaria construir-la en terrenys que pertanyen o són immediatament adjacents a l’Escola Pi d’en Xandri: però pensem que, per exemple, la mobilitat a l’entorn de la Casa Mònaco –on no hi ha atzucacs- és millor. I, en qualsevol cas, no es tracta de canviar una cosa que ja està ben planificada en el seu origen.

- Com a conclusió hem de dir que ens desagrada profundament haver de prendre la inciativa en una qüestió que ens sembla elemental i que, insistim, només interessos individuals –en aquest cas radicalment contraris a l’interés públic- podrien justificar. Es per això que demanem que l’equip de govern de l’Ajuntament es replantegi aquest projecte, el tiri cap enrera i faci el que cal: Donar un ús públic al que és un espai públic.

La primera tertúlia sàvia: “Més drets socials”

2008-04-04T21:01:00.002+01:00

El proppassat dia 27 vam fer la primera de les tres tertúlies sàvies previstes fins a l’estiu. Les dues properes les farem el 8 de maig: Manuscrits, llibres, calaixeres i cases. La situació del patrimoni històric a Sant Cugat, a càrrec de Domènec Miquel; i el 19 de juny: La banca ètica, a càrrec d Narcís Sánchez.

La del proppassat dia 27 duia per títol “Més drets socials, la llei de promoció de la vida autònoma i l’atenció a la dependència” i actuà de ponent Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya i ponent de la Llei de Serveis Socials de Catalunya. Prados va fer una presentació del marc legislatiu, fent especial èmfasi en el procés d’elaboració de les dues lleis comentades, la que donà nom a la xerrada i que és d’àmbit estatal i la llei de serveis socials de Catalunya i ens explicà l’encaix de les dues.

Pel que fa a la primera de les dues lleis, aquesta va partir d’un estudi previ o llibre blanc en el qual es feia una fotografia de la situació: 1.300.000 potencials beneficiaris (300.000 d’ells a Catalunya) i una dependència absoluta de la família (un 83% a càrrec de dones majors de cinquanta anys i sense feina declarada). La segona, elaborada paral.lelament a la primera i aprovada l’octubre del 2007, va comptar amb un procés molt participatiu, especialment per part d’aquelles associacions i entitats que treballen en aquesta temàtica, entitats que han de jugar un paper molt important en el desplegament de la llei. En ambdós casos, i producte de la participació que venim comentant, les lleis definitives van ser molt diferents als projectes inicials.

No cal insistir en el fet que l’objectiu d’ambdues lleis és molt ambiciós, es tracta de guanyar drets socials en base al desplegament de la que s’ha denominat quarta pota de l’Estat de benestar. Tampoc no tindria cap sentit insistir en el que això no serà fàcil, ambdues lleis preveuen un període de desplegament de vuit anys. Caldrà un gran esforç pressupostari per part de l’Estat central i la Generalitat perquè el marc legislatiu es converteixi en una realitat.

La primera de les lleis es proposa dotar de protecció social les situacions de dependència, mentre que la segona, la catalana, té una finalitat més àmplia, ja que estén la protecció social a d’altres situacions: famílies en risc d’exclusió social, col.lectius especialment vulnerables,... En definitiva, l’acció pública producte de la primera de les lleis s’inclou dins del marc de la llei de serveis socials de Catalunya. La llei estatal marca uns mínims que cal garantir en qualsevol de les CC.AA. de l’Estat i transfereix a aquestes, amb els traspassos pressupostaris pertinents, les competències exclusives. Evidentment, les CC.AA. poden ampliar els serveis mínims previstos en la llei.

La llei estatal estableix, entre d’altres coses, un catàleg de serveis (residència, centre de dia, atenció domiciliària, serveis nocturn,...) i un procediment per accedir-hi. Aquí, el que volem destacar és el paper que jugaran la Generalitat i, especialment, els ajuntaments. En aquest sentit, cal dir que les sol.licituds han de ser presentades a l’Ajuntament de referència i, un cop tramitades per aquest, un equip depenent de la Generalitat fa una valoració i un diagnòstic, per determinar el servei al qual té dret la persona en qüestió. La Generalitat en aquests moments disposa de 23 equips, en els quals hi treballen un centenar de professionals. Els serveis especialitzats els gestionarà la Generalitat, però els bàsics estaran en mans dels ajuntaments. Per tant, el paper d’aquests serà molt important, per la qual cosa caldrà que rebin les transferències necessàries. L’Ajuntament haurà de disposar d’un professional de referència, que serà l’encarregat de fer el seguiment de cada un dels casos i aportar assessorament.

Alguns darrers aspectes. La Generalitat podrà delegar en entitats col.laboradors la gestió de determinats serveis, i ben segur que ho haurà de fer, però serà la responsable del garantiment de l’accés als serveis i la seva qualitat. D’aquí a tres anys es farà una valoració del funcionament de la llei. Es calcula que el desplegament de la llei pot comportar la creació de 53.000 llocs de treball, els quals hauran de ser finançats per l’administració pública i, en part, pels usuaris, ja que la llei preveu una aportació d’aquests en funció de les seves rendes (les rendes de l’usuari, no pas les de la família d’aquest).

En definitiva, estem davant un gran repte. L’Estat central, la Generalitat i els ajuntaments hauran de fer un gran esforç econòmic i humà perquè les lleis que hem comentat acabin essent una realitat. Com molt bé va expressar un tertulià, la llei va a una velocitat i les necessitats dels potencials usuaris i de llurs família van a una altra, molt més ràpida naturalment. Esperem, com se sol dir, que tot sigui per a bé. Des de la Fundació ens comprometen, si encara existim i seguim essent savis, a fer una altra tertúlia d’aquí a tres anys per fer balanç de la feina feta.

Jordi Casas
Secretari de la Fundació Sant Cugat

Compte amb la policia local !

2008-03-28T09:09:00.003Z

El mes d’abril passat va aparèixer abandonat un cotxe al carrer de casa meva entorpint el pas de l’autobús de línia. Vaig trucar a la policia local per informar-los d’aquest fet, em van dir que el retirarien. Després de dos dies i veient que no ho feien vaig tornar a trucar i em van dir el mateix amb el mateix resultat. Després de tres dies va passar un cotxe de la policia local per davant de casa i els vaig informar dels fets i em van dir que se n’encarregarien. Passats dos dies i veient que ningú feia res vaig tornar a trucar a la policia i aquesta vegada em van fer cas.

Al cap de mitja hora hi havia una patrulla amb una grua i es van endur el cotxe. El policia que va venir em va preguntar si el cotxe que hi havia sobre la vorera era meu i que si ho era que el tragués o em posaria una multa perquè no podia estar sobre la vorera. Vaig entrar a casa meva i em vaig oblidar de treure’l. Quan vaig sortir vaig veure que m’havia posat una multa de 300 euros i m’havien retirat dos punts!!! Vaig anar a l’Ajuntament i vaig parlar amb ell. Li vaig explicar que la Floresta no és com Sant Cugat i sobretot l’avinguda Montseny on visc els carrers són estrets i entre d’altres coses et pots trobar pals de telèfon o de llum en mig de la carretera. Vaig intentar fer-li entendre que jo havia trucat Quatre vegades a la policia per fer una bona obra per Sant Cugat i ell m posava una multa!!!

Vaig fer un recurs al nostre honorable alcalde i me’l van desestimar, ho vaig intentar pel RACC i res. Avui m’han embargat del compte bancari 370 euros.

De tot plegat se que no tornaré a trucar al nostre estimat Ajuntament per informar de cap anomalia.

Míriam Fenollar

El cas Corretja

2008-03-22T15:07:00.003Z

21 de Març de 2008

Som veïns de Sant Cugat des de fa més de vint anys. A l’any 2002 estàvem construint la nostra vivenda actual i iniciava les obres el nostre veí. De seguida vam observar que no complia la mateixa normativa urbanística que ens obligava a nosaltres. Després de dirigir-nos vàries vegades de paraula, vam presentar un escrit a l’Ajuntament indicant que la casa que s’estava construint al costat de la nostra, propietat del tenista Alex Corretja, semblava fora de la normativa urbanística d’aquesta zona. Més tard, i ja amb el consell del nostre advocat Eduard de Ribot, vam presentar un recurs administratiu a l’Ajuntament i posteriorment un contenciós administratiu que es va perdre en primera instància i es va guanyar en alçada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La sentència d’aquest tribunal, de 20 de juliol de 2006, que és ferma diu:

“Condenamos al Ayuntamiento a la demolición de todo lo construido al amparo de la licencia de obras que se anula y de las demás obras ilegales relacionadas ...”
“Condenamos al Ayuntamiento a incoar el correspondiente expediente administrativo sancionador por haberse iniciado las obras de construcción de la piscina sin licencia”
“Hágase saber que la presente Sentencia no es susceptible de Recurso de Casación y es firme”

L’Ajuntament de Sant Cugat disposava de dos mesos per complir-la. Per contra, l’Ajuntament i Alex Corretja, defensat pel bufet Cuatrecasas, van presentar dos recursos d’emparament al Tribunal Constitucional. Aquest va desestimar el recurs de Corretja el Juliol de 2007 i l’Ajuntament, en aquests moments, afirma que no ha rebut resposta alguna.
Les disputes urbanístiques les quals van motivar el pleit són legítimes i el recurs d’emparament al Tribunal Constitucional (que no entra en els aspectes urbanístics i que és focalitza en el fet de si s’han conculcat drets reconeguts per la Constitució) tenen un caire de legitimitat, malgrat que es pugui pensar que el recurs d’emparament pot ser utilitzat com una eina per tal de diferir l’execució de la sentència. No així l’últim pas donat per l’Ajuntament.
L’Ajuntament al Ple del passat mes de Febrer va engegar una modificació del Pla d’Urbanisme de l’Eixample Sud, incloent-hi la Costa del Golf, de tal manera que es tracta de canviar la llei en lloc de complir la sentència. Aquest fet és dolent en si mateix, no té cap justificació. Tots els altres grups polítics es van oposar, l’equip de govern no va modificar la seva proposta, ni va acceptar segregar la Costa del Golf (solució fàcil ja que és zona aïllada i amb una normativa concreta, particular i específica que es pot considerar separadament sense cap problema). El Ple va aprovar dita modificació amb els únics vots de CiU. Llògicament continuarem el nostre peregrinatge judicial amb l’oposició a aquesta mida.
Creiem que els responsables polítics de l’Ajuntament no poden comportar-se d’aquesta manera ja que podrien estar actuant malament a consciència, la qual cosa és inacceptable i seria un pas al buit per part del Sr. Recoder i el seu equip. El interès general comença per respectar les sentències.
Demanem el recolzament dels ciudatans i de tots els partits polítics en aquesta situació per tal de que es compleixi el principi d’equitat i justícia per a tothom. També creiem que si es tractes de la propietat d’una persona poc coneguda ja estaria enderrocada.

Família Aubareda Dalmau.

Un aclariment, si us plau

2008-03-19T10:00:00.000Z

La credibilitat de Lluis Recoder alcalde Ciu de Sant Cugat ha quedat en evidència després del reconeixement en declaracions per part de Vicençs Puig responsable de la empresa que gestiona els coneguts com "Avions de Sant Cugat" on reconeix implícitament que Chic ja no gestionarà a partir d’ara aquest espai municipal en benefici d’un acord il·legal amb discoteques del Baix Llobregat a les quals ja s’havien llogat, encara que l’acord amb l´Ajuntament ho prohibeix explícitament, espais les passades temporades i que aquest any ja passaran a gestionar el recinte complet.

La setmana que ha començat l’enderroc de la antiga discoteca Chic a Rius i Taulet lligada a un bon negoci immobiliari amb la requalificació de terrenys en benefici dels adjudicataris i la concessió de les Carpes sense concurs, han començat les remodelacions sense permisos municipals dintre de les Carpes i els empresaris Chic-Avions anuncien que la marca Chic amb la qual van aconseguir la concessió ja no apareixerà per anomenar les Carpes i que la gestió d’aquest negoci estarà aquest any ja en altres mans. Lògicament tot s´ha fet mitjançant contracte privat il.legal entre les parts amb l’empresa Carpas de Verano, S.L. de Cornellà creada fa poc per a tal efecte.

Sembla mentida que els responsables de CIU permetin aquestes irregularitats a l´única població important de Barcelona i el seu cinturó on governen. Potser ni tan sols estan al corrent d’aquestes actuacions. Des de l´Alcaldia es continua guardant silenci en aquest afer.

Des de aquí tornem a denunciar aquesta situació i reclamar de nou a l´Ajuntament de Sant Cugat:

- Actuació contundent contra l´empresa concessionària que a més te la poca vergonya de reconeixer les seves pràctiques il·legals i l’aturada immediata de les remodelacions ja en marxa de la empresa que subroga la concessió.

- Transparència absoluta i declaració pública sobre aquests fets tan greus i irregulars.

- No convertir la nostra ciutat cada cap de setmana en l’abocador de milers de joves d´altres comarques fent "Botellón".

- Replantejament seriós de l´ús d´aquest espai convocant un concurs d’idees obert al tots els santcugatens.

- El compliment meticulós de la llei no permetent subrogacions il·legals de cap concessió municipal, ni per contracte públic ni privat, i criteri a l’hora d’afrontar situacions com la que ens afecta.

Noticia: http://www.cugat.cat/noticies/Societat/21201.htm/les_carpes_subcontracta_les_empreses_malalts_de_festa_i_tijuana_per_gestionar_les_barres_d_aquest_recinte

Nous veins Sant Cugat
isantcugat@hotmail.com

Aquest escrit i d’altres anteriors estan arribant a moltes persones, associacions i entitats de Sant Cugat creant confusió i alarmisme. Demanem que l’Ajuntament faci una nota aclarint o desmentint aquest fets.
La Redacció