Pedalant cap a Orient

A casa!

2007-07-20T09:32:00.000+02:00

Salutacions de nou, ara si que ja des de Andorra!!! Des de casa!

Imatge a l'aeroport de Barcelona, a on ja estava molt a prop de casa....

Finalment, ha arribat l'hora de la tornada a casa.... Tornar a començar amb la vida "normal" a aquí, que en molts moments estic segur que serà molt més dura que la vida del ferranpedalant.... que al cap i a la fi, estava de vacances!

Ha sigut prop d'un any, molts països, molts quilòmetres, i moltes experiències...... Un any del que no m'arrepenteixo pas d'haver estat pedalant amunt i avall. Molt enriquidor a molt nivells....

Per últim, per tancar aquest blog que hem compartit durant l'últim any, vull donar les gràcies publicament a tots els "companys" de viatge.

Els "companys" de viatge són tota la gent que d'alguna manera o altra m'han ajudat "in situ" en el transcórrer dels dies i quilòmetres arreu. I també, molt especialment, tots vosaltres que amb la paciència de llegir el blog m'heu donat un recolzament enorme, que valoro moltíssim, i que m'ha donat molta força en els moments difícils.

Les meves mes sinceres mil gràcies! De tot cor!

Amb el final del viatge, aquest blog deixarà de penjar històries, però quedarà a la xarxa sota la adreça de ferranpedalant.blogspot.com. Crec que hi he passat proutes hores com per ara fer-lo desaparèixer alegrement, i ademés crec també que pot servir tant de font de inspiració per a futurs ciclonautes, com de font de informació per a ciclonautes ja amb projecte!

Així doncs, per un contacte més concret de qualssevol tipus de informació, deixo una direcció de e-mail del ferranpedalant a on se'm podra contactar: estarragalls@gmail.com

Una vegada més, moltes gràcies pel viatge que hem compartit! I recordeu que "la vida és com anar amb bicicleta, per mantenir l'equilibri, necessitem mantenir-nos en moviment!!!"

Lhasa-Katmandu... casi acabant...

2007-07-11T08:53:00.000+02:00

Salutacions de nou des de Katmandu, la capital del Nepal! I punt de inici de la "operacio tornada" del ferranpedalant!

Ahir hi vaig arribar, despres de 8 dies de bici des de Lhasa... uns 800km facils on el 70% (aprox.) estava ja pavimentat, tot i que encara he hagut de superar alguns ports de prop de 5000m.

He de dir que he abandonat el Tibet (segurament una de les parts mes maques del mon per pedalar, encara) amb un regust una mica amarg,.... m'explico: Resulta que la primera part del Tibet a on vam pedalar, era a l'extrem oest de la regio, a on el turisme massiu afavorit pel govern xines encara no hi ha afectat massa. La darrera part, a la zona mes central.....carreteres pavimentades, molt transit (amb poquissim respecte per bestiar, nomades, pobles, ciclistes....) i el que es mes greu, amb els tibetans un xic canviats....

Aqui no hi ha un sol tibeta que no et saludi sense demanar-te "pasta",... i aixo, quan has vist la alegria i el desinteres que mostren pels valors capitalistes els veritables tibetans allunyats de zones turistiques, doncs la veritat es que et fa reflexionar una mica sobre la direccio que esta agafant tot aquest mon en que vivm....

Coincideix que precisament les dos regions de la Xina que he pedalat son unes de les regions on hi ha mes opressio per part del govern central xines. El Sinxiang (casa dels uigurs) i el Tibet (casa dels tibetans) estan veient com el govern xines esta invaint els "seus" territoris a base de promocionar la zona (amb bones feines, bones condicions fiscals,...) per als ciutadans Han (els xinos xinos, per entendre'ns). De manera que els millors negocis de les ciutats son pels xinos, i en definitiva als centres de les ciutats s'hi veu majoritariament xinos, marginant aixi als uigurs i tibetans (a Sinxiang i Tibet) a la pobresa o a la vida rural amb molts pocs recursos. No tinc res en contra els Han, al contrari, em cauen molt simpatics, pero no el seu govern.

He de reconeixer, pero, que el govern xines esta fent "una feina impecable" ja que el 90% del pais te el cervell netejat (a base de premsa escrita que semblen cuentos de la Heidi, telebasura plena de propaganda,....) i el 10% restant que s'ha arribat a demanar el perque de moltes coses de la situacio.... doncs esta oprimit, "correcta" i fortament oprimit!

Aixo em sembla de una gravetat ampliada a l'any 2007 quan penso que aquest pais sera l'organitzador dels propers JJOO.... Els valors i ideals que simbolifiquen als JJOO moderns son bastant incompatibles amb la situacio del pais.... pero aixo nomes corrobora el que tots ja sabem: "el perro baila por la perra", en definitiva, que lo unic que compta aqui es la "pela"!

Estic content de poder dir tot aixo que m'ha anat "bollint" al cap els ultims dies. Des del Nepal, ho puc fer facilment, a la Xina hi ha un control important en els blogs, i ademes de tots els problemes per accedir-hi, pots caure en algun "petit problema" per fer un "lleuger" analisis de la seva situacio socio-politica.

Tambe vull remarcar pero, que no tinc suficients arguments per fer un judici molt i molt serios, aixi que aixo son simplement impressions que he pogut captar en la meva estancia a Xina.

Ok!!! Despres de aquesta petita, humil, i personal critica anem a la bici!!!

Despres de una mica de turisme pels monasteris de Lhasa, va tocar anar cap a la carretera una altra vegada.... despedida emotiva amb els companys amb qui vaig pedalar una cinquantena de dies i au! Avall!!! A la carretera.. bueno, alguns nous amics... la gorra de l'exercit xino es un bon "ganxo"! Tot i que encara he de millorar el meu xines i el meu tibeta..... l'altre dia en un restaurant vaig demanar sucre i em van portar un ou bollit! Casi! jajajajajaja!!!

El Tibet va oferir paisatges espectaculars fins al ultim moment... aquestes son de la part dels dos ultims ports que superen els Himalayes deixant endarrere el gran, vast, sec, magic, i alucinant plateau tibeta on he rodat els ultims 3500km.

El cim del fons a la dreta es el Shisha Pagma, un dels 14 cims de mes de 8000m del mon.....

Esta mes ennuvolat que al principi (fa un parell de mesos) ja que aqui ja estava molt a prop del Nepal, a on es plena epoca de pluges, i gairebe cada dia a partir de les 11h (aprox.) el cel es va ennuvolant a poc a poc, i alguns de aquests nuvols salten la serralada de l'Himalaya i arriben al Tibet. De totes maneres, es maquissim!

Justament per abandonar el Tibet, vaig tenir una de les baixades mes divertides del viatge. Es tractava de perdre 2000m de desnivell en nomes 35km. En una vall molt estreta a on el riu (sobretot ara en epoca de pluges) i la carretera comparteixen espai. I en aquest espai, molts treballs (volen tenir-ho asfaltat a finals de octubre) que tenen tibetans i xinos ben ocupats, transit de turistes, camions de l'exercit, cotxes dels directors de les obres que supervisen,... i el ferranpedalant costa avall!!!

Imatge de la vall en questio, a on al fons, els nuvols monsonics comencaven a fer de les seves....

I aigua, molta aigua i molt fang..... pobra bici.....

Amb tot el fang que es va anar instalant als cables de canvi i de fre vaig trencar la palanca del canvi de pinyons..... Aixi que el centenar de quilometres que hi havia des del final de la baixada fins a Katmandu van ser de dificultat afegida. Eren un constant puja i baixa on: amb pujada suau apretava una mica mes les dents, amb pujada forta i curta corria empunyant la bici, i amb pujada forta i llarga havia de treure la clau anglesa i canviar de marxa a cop de clau! Van ser uns quilometres...... diferents!

Ja cap al final de la baixada, vaig creuar el "company" que havia tingut algun problema de frens. Aixi que mentre els tibetans de la zona buidaven la mercaderia del camio i marxaven contents cap a casa amb sacs de electronica carregats a l'esquena, vaig aprofitar per canviar les pastilles de fre de la bici. Vaig creure que en mig de tal baixada, despres de 15 anys de antiguitat, i mes encara despres dels 22000 i pico km fins al punt en questio, era el moment... No fos cas que em passes el mateix que al camio i em buidessin el remolc!!!

Ui ui ui......... quin percal!

Per cert, ja he acabat les pegatines de Andorra:

Tema "operacio tornada"..... em fot una mandra de deu! I encara m'ho estic pensant...

Arribat aquest punt, entenc perfectament als ciclstes que fan tombs de anys i anys..... pero ja em toca tornar. Aixi doncs, els detalls de la tornada en questio son els seguents:

Ferranpedalant dutxat, afeitat, i amb roba neta. Bicicleta i remolc empaquetats pel colega bikeman de Katmandu, i "ensacats" en un taxi fins a l'aeroport internacional de Katmandu el mati del dia __/__/2007 cap a les __:__h am.

Combinacio estranya, pero espero que efectiva, de avions amunt i avall que em portara a aterrar a l'aeroport europeu de la ciutat de _________ el dia __/__/2007, aproximadament a les __:__h pm. Des de aqui, montar la bici i fer via cap a casa!!!

Fins aleshores, faig vacances a Katmandu.

Aixi que fins ben aviat amics!

Ali-Lhasa

2007-06-29T16:45:00.000+02:00

"En la solitud de les montanyes, hi ha un mercat secret on podras canviar l'agitacio del mon per un benestar il.limitat"

Milarepa (poeta-ermitany tibeta)

Tashi Delek !!!

Be, ja a Lhasa, la capital del Tibet. Punt i seguit en el meu viatge, aqui hi prenc uns dies de relax i arranco amb la ultima part del viatge, que acabara a Katmandu (Nepal).

Des de Kashgar, han sigut 2848km fins aqui (Lhasa), sens dubte uns dels mes especials dels ja mes de 20.000 que formen la totalitat del viatge, pero bueno, no ens posem nostalgics, que encara queda una mica de canya!!!

Des de Ali, sens dubte, una de les estrelles ha sigut la kora (circuit de 53 km al voltant del Mt.Kailash, la montanya sagrada pels budistes tibetans) al Mt.Kailash. I una de les.... em puc atrevir a dir decepcions, es la gran quantitat de turisme massiu afavorit i recolzat pel govern xines a mesura que en hem anat apropant a Lhasa. I ja a la mateixa Lhasa, les ampliacions realitzades i en realitzacio per anar "axinitzant"(paraula inventada ferranpedalant) cada vegada mes la ciutat, treient-li l'encant tibeta que la fa tant especial (encara en algunes parts).

Imatge de les primeres vistes que vam tenir a la montanya sagrada, el Mt.Kailash.

Per cert, fins aqui he arribat encara amb el Sato, el Martin (klimmertijn.blogspot.com), i el Sean (centralasiatotibet.blogspot.com). Crec que hi podeu trobar informacions potser mes serioses que les meves si podeu llegir l'holandes o l'angles!!! Son una mica mes serios que jo! jajajajaja!!!

Be, a nomes 4 dies de Ali, vam fer cap a Darchen, al peu del Mt.Kailash, a on comenca i acaba la ja citada kora. Durant la kora es van veient les quatre cares de la montanya, i la veritat es que totes elles son prou espectaculars....

Una de les coses mes impactants del peregrinatge al voltant de la montanya (almenys per mi) va ser la manera de fer la kora dels autentics peregrins tibetans budistes.... Resulta que a ritme normal de caminar (el que vam fer nosaltres) la volta es fa en dos dies facils. Evidentment, apretant una mica es pot fer en un dia, pero els peregrins en questio, hi posen unes tres setmanes, si si, setmanes. La seva manera de voltar el Mt.Kailash, es fent prostracions, que explicat de manera rapida es jaure al terra fins que la front toca a terra, llevar-se i caminar fins a on han arribat les mans, tornar a jaure a terra,.... impresionant!!! Ademes, ni aigua, ni motxilla, ni menjar ni res de deu!

Sequencia de prostracions de alguns dels peregrins que vam trobar en el trajecte.

Realment es molt bestia lo que la gent pot arribar a fer per conviccions religioses... sigui com sigui, tots els meus respectes!

Un cop feta la kora cap a la carretera que hi falta gent!!!

Imatge de l'arribada del Sean a la "metavolante" de un dels multiples ports que hem hagut de superar en el cami cap a Lhasa.

Les carreteres, en aquesta part, han seguit a vegades malament, i a vegades molt malament!!! Sense asfaltar (evidentment), estretes, pendents,... fins i tot, hem passat per molts trams que tenien dunes de sorra ben a prop i aixo ha fet que fins i tot en alguns trams, haguessim de arrossegar la bici per la sorra.

De tota manera, paisatges molt especatculars, postes de sol de cine,... tot plegat et fa oblidar facilment els trams de mala carretera i els cabrejos que agafes quan has de arrossegar bici i remolc per la profunda sorra de platja que es troba per aqui.

Goita, entre mandra (l'aigua dels rius i llacs es freda de collons), deixadesa (ho reconec), i que no m'he vist gaire als miralls, he anat cultivant una barba prou important...

Ferranpedalant barbut i despentinat, al mati, amb el campament plegat a dins del remolc i el ramat de yaks de fons.... calitat de vida ilimitada!!!!

Ara, pero, aqui a la civilitzacio ja vaig afeitat, tot i que no se si em puc atrevir a dir net...

Els habitants del Tibet, son unes de les persones mes especials que he creuat en els ultims mesos, per aixo, el meu petit homenatge cap a ells. Admiro molt el seu caracter hiper-alegre tot i les dures condicions de vida que tenen alguns de ells. Aqui algunes fotos dels amics tibetans:

Be, aixo es tot des de Lhasa. Adjunto la foto de l'arribada a Lhasa, a la placa que els xinos han construit al davant del Palau de Potala, la residencia del Dalai Lama abans que hagues de escapar-se cap a India perseguit pels xinos.

Aixi doncs, ens "veiem" a Katmandu, on hi sere d'aqui a uns 10 o 12 dies, i des de on comencare a preparar la "operacio tornada" al petit pais dels Pirineus.

Una abracada!!! Kale so!!!

Kashgar-Ali

2007-06-02T15:23:00.000+02:00

Salutacions companys!!!!

No esperava trobar internet al mig del Tibet, pero resulta que els xinos s'han inventat una ciutat al mig del nores que es diu Ali, i hi ha de tot! Dutxes, internet,... pero encara no hi ha McDonalds,... deixem treballar uns anys mes als xinos hi segur que hi posen Mcauto al Tibet,... i sino... "al tiempo"!!!

De tota manera, per arribar fins aqui,.... bufff!!! Han sigut 25 dies de bicicleta, per pistes de terra, sorra, pedra suelta,... en mal i en pitjor estat!! Es una de les coss que fa el Tibet tan magic!

La rutina diaria ens porta a pedalar unes 6 hores per fer entre 50 i 60km,... aixi que us podeu imaginar l'estat dels camins!

De fet, he tingut el mateix numero de rodes punxades en aquests 25 dies que en els anteriors nou mesos,... la pobra bici i el remolc estan comencant a patir una mica, pero ara comencarem a passar per llocs sagrats tibetans (llac Mansarovar, Mt.Kailash,...) que segur que son un bon balsam,... almenys aixi ho espero!!!

Sortint de Kashgar vam (vaig comencar amb un altre ciclista, el Sean (centralasiatotibet.blogspot.com)) creuar part del desert del Taklimakan fins que vam comencar a enfilar-nos cap al plateau tibeta!

En aquesta ascensio cap al Tibet, vam haver de fer alguna tarda de repos amb l'unic objectiu de respirar a certa altura per la bona aclimatacio a l'alcada,... aixi que relax!!!

Aixo era necessari ja que Kahgar era a 1300m de alcada i el segon port que vam fer ja era de 4900m!!!

Imatge de l'arribada al primer port, nomes de 3300m, encara teniem bona cara,... no poso la foto del de 4900m!! El Sean es buscat per la interpol perque li va robar el barret al JR de Dallas!!! Per aixo esta al Tibet, aqui segur que no el troben!!!

Una vegada superat el primer port de 4900m, ja hem estat casi sempre per sobre dels 4000m, fent algun port de fins a 5300m de alcada, a o ja es cvomenca a trobar a faltar una mica de aire!!!

Mes tard, vam trobar en ruta al Martin (klimmertijn.blogspot.com) i els tres hem anat "tirant milles" i anar fent ports fins a arribar aqui a Ali. En aquests quilometres, paisatges immensos i espectaculars,...

Creuament de rius mes i menys complicats,... i com que no fa gracia empapar-se les sabates amb l'airet fresc del plateau tibeta, i tambe perque "hombre precavido vale por dos", doncs jo prefereixo travessar descalc i "assegurar el tanto"!

Tot anava sobre rodes (mai millor dit) fins que vam arribar a la zona de trsnsicio entre Xina i el Tibet, el gran i vast plateau del Aksai Xin (territori reclamat per indios i xinos, i escenari de alguna que altra guerra als anys 60, de tota manera, vam circular per la dreta i no hi vam veure ni un indio, aixi que els xinos hi manen una mica mes).

Be, doncs aqui, precisament entre 4800 i 5000m de alcada ens va enganxar ple temporal de neu durant set dies seguits,... que al final ens va obligar a posar les bicis en un camio durant un centenar de quilometres i aixi sortir del Aksai Xin i del temporal de neu!!!

Degut a les gelides nits que vam tenir, la camera de fotos es va congelar i va estar molt inoperativa,... aixi que una de les uniques imatges de les nevades que tinc es aquesta:

Neu fresca i vent a mes de 5000m de alcada......

Despres dels temporals de neu, vam trobar al Sato, un japones que fa cinc anys que dona tombs pel mon i ara esta en el seu cami de retorn a casa,...

Aixi que els ultims dies hem estat disfrutant de acampades molt socials, sempre amb un te a punt al fogonet!!!

Qualitat de vida maxima a prop de 5000m de alcada!!!

Com que som al Tibet, algunes imatges de tibetans:

Aquesta gent son els amos!!!

I per acabar, la imatge mes recent del ferranpedalant!!!

Semblo moreno eh!!!
Resulta que hi ha una dita tibetana que diu que dutxar-se s'emporta totes les alegries i els bons records, i com que a mi m'agrada molt la frase de "donde fueres haz lo que vieres", doncs he batut el meu record personal de dies sense dutxa!!! I no es cap problema amb les olors, perque alla on vagis, si hi ha algun tibeta, doncs no seras mai el que mes pudor fa, aixo es ben parit!!!!

Tambe, abans de tancar el capitol, des del meu humil blog, vull desmitificar una mica aquesta carretera i aquesta part del mon. Una de les principals motivacions que m'ha portat fins aqui es que havia llegit i sentit de molts viatgers que el Tibet de l'oest era una de les parts mes dures del mon, doncs no n'hi ha per tant,....

M'havien dit que es passava una setmana per sobre dels 5000m, i MENTIDA!!! Nomes superes els 5000m en els ports.
M'havien dit que es passaven dies sense veure a ningu, i MENTIDA!!! He vist gent i animals cada dia.

M'havien dit que es passaven dies sense trobar menjar ni aigua i que s'havia de portar molt avituallament a sobre, que inclus hi ha gent que havia arribat a perdre fins a deu kg de pes aqui, i MENTIDA!!! Portava ple de reserves al remolc, i com a maxim cada tres dies hem arribat a algun "restaurantillo" de carretera, aixi que en comptes de perdre pes, per alleugerir el pes de remolc, n'estic guanyant.

M'havien dit que hi havien gossos salvatges que atacaven als ciclistes, i MENTIDA!!! Inclus transporto una barra per estovar als gossos "salvatges" al remolc i per estrenar-la, l'altre dia vaig deixar la bici i comencar a correr muntanya amunt perseguint un gos, pero se'm va acabar l'aire abans de atrapar-lo.

Ara, espero a que dema al mati obrin les oficines de la policia per pagar la multa que ens correspon per haver entrat al Tibet sense permis, i aixi poder obtenir el permis per pedalar uns quants quilometres de forma legal, ja que fins ara, des que som al Tibet, som ilegals. Un cop amb el permis a la ma, de nou a la "magnifica pista" que encara hi ha uns 1400km fins a Lhasa, la capital del Tibet.

Si no hi ha res de nou, ens "veiem" a Lhasa d'aqui aproximadament uns 25 o 30 dies!!!!

Salut i peles!!!

A la Xina!!!

2007-05-06T10:30:00.000+02:00

Salutacions de nou!!!

Despres de uns dies de incomunicacio al nord de Pakistan, sense internet, sense telefon, menjant nomes pa, llenties, i patates, ja estic en plena civilitzacio!!! I tant plena, els xinos estan convertint Kashgar en una gran ciutat ultra-moderna, amb la consequent ultra-opressio als uigurs, els habitants de la zona. Per desgracia, al mes pur estil xines! Fa tres dies que disfruto de les comoditats que ofereix aquesta modernitzacio que els xinos duen a terme.

Al extrem nord de Pakistan, no hi ha modernitats, pero no fan cap falta, els paisatges iles muntanyes que hi regnen son de lo mes dramatic que he vist a la meva vida,... si existeix el paradis en algun lloc de la terra, es molt possible que sigui al nord de Pakistan! Una mica mes nord de la regio dels "apedregadors", concretament a la regio de Hunza.

Sortida del sol al Rakaposhi (7354m)

Pastores de la regio amb la vestimenta tipica, una passada!

Durant aquestes ultimes setmanes no he pedalat massa ja que la frontera amb la Xina estava tancada fins al dia 1 de maig.

Pero he fet alguna que altra caminata,....

Ferranpedalant molt a prop del camp base del Rakaposhi, a on no hi vaig poder arribar per exces de neu.... llastima, pero sera una de les moltes excuses per tornar al nord de Pakistan tard o d'hora!!!

He fet una mica el turista,...

"Fent l'indio" a un dels ponts de Gulmit. Aqui era un espectacle veure passar a les pastores locals gairebe corrent amb les ovelles agafades ben fort a sota el brac!!!

I he "remenat" valls i muntanyes buscant postes i sortides de sol magiques!

Aqui alguna mostra del meu "treball de recerca"!!!

Posta de sol mistica pels nuvols al massis principal de Passu.

Sortida del sol a la glacera de Passu Ghar. He de dir que va ser una entrada a la glacera forca relliscosa i de mal caminar, pero a la que es va comencar a escalfar el gel, i vaig comencar a sentir com s'obrien escletxes al gel, vaig poder correr fins a sortir de la glacera sense cap problema de adherencia!!! Ara en faig una mica de broma, pero va ser un moment de "cangueli" bastant ben parit!!!

De tota manera, les fotos compensen el risc!

Vista assolellada del massis de Passu.

Mes paisatges: ferranpedalant i Passu Peak!

Una altra posta de sol...

I una ultima sortida del sol, aquesta especial, ja que vaig dormir a 4120m per estar al lloc ideal a l'hora ideal!

Encara a Pakistan, foto de rigor al Kunjerab Pass, que els mapes i llibres diuen que es a 4733m, pero jo discrepo. Per mi es 4590m. Sigui com sigui, es alt i el vent alla es ferd de collons!

Precisament el dia 1 de maig, el dia de la festa del treball, crec que va ser el 1 de maig mes estressant de la meva vida,.... entrar a Xina no es tasca facil: control de equipatges espectacular (fins i tot, mirant a dins dels mitjons suats, amb una sang freda espectacular), mes de deu controls de passaport, varis questionaris tipus malalties, habits de salut,... control de temperatura corporal,... finalment el dia 1 de maig a les 5 de la tarda, les meves rodes tocaven terra xinesa!!!

Ja en terra xinesa, abans de arribar a Kashgar, vaig tenir temps de fer algun primer colega!!!

Imatge del cap de casa de la familia kirgui que em va acollir al "Kara Kul Lake" (curios nom, no?), preparant-se per munyir una mica les cabres i aixi poder tenir llet per l'esmorzar!

I ja a Kashgar, avui era diumenge de mercat!!!

Mercat del bestiar!

Ara, encara acabare de fer algun dia de repos aqui a Kashgar, pero d'aqui a dos o tres dies enfilo carretera cap al Tibet. La idea es creuar totel Tibet de l'Oest fins a arribar aixi a Nepal, a on finalitzaria el viatge. M'esperen uns 2500km de bastant mala carretera, bastanta altura, pero de uns paisatges i unes muntanyes "de cine". En aquest recorregut, tampoc hi trobare internet, aixi que "ens veiem" a Kathmandu, a on buscare algun avio que em porti a algun lloc d'Europa per anar agafant elcami de casa despres del que sera aproximadament un any fent el golfo per aquests mons de deu!

El meu vocabulari xines, nomes em permet dir-vos "she-she" (gracies) per llegir l'article, i fins aviat!!!

Molta salut, i nova comunicacio al Nepal al mes de juliol!!!

Karakorum Highway (KKH pels amics)

2007-04-05T13:40:00.000+02:00

Salutacions de nou!

O be "Salam Aleikum", com ho preferiu!!!

jajajajajaja!!! KKH... "va parir" quines costes!!!

La ultima cronica va ser des de Lahore, i des de llavors he fet algun que altre quilometre, el visat xines, repos a Islamabad esperant el visat,.... i actualment, soc a nomes uns 260km de la frontera amb Xina. L'unic "problema" es que aquesta frontera esta tancada al pas de turistes ( i jo soc un turista) fins al dia 1 de maig, i com que l'1 de maig es la festa del treballador, doncs potser l'oficial que sella visats no "s'hi posa" fins al dia 2 de maig! De tota manera, el nord de Pakistan es prou espectacular com per estar-hi tranquilament fins a la data esmentada.

Be, adjunto la foto del visat xines, que per a mi ha sigut important en el sentit que espero que hagi sigut l'ultim tramit de embaixades (tramits que a hores de ara, comenco a odiar...). Cal dir, pero, que els xinos no m'han complicat gens la vida en la consequcio del visat, s'han portat "com il faut"!

Aqui esta, "agoiteu que ben parit"!!!

Flamant nou visat xines! Ja tinc ganes que sigui 1 de maig per estrenar-lo!!!

Aixo va ser a Islamabad, la capital de Pakistan. I precisament des de Islamabad, vaig comencar la Karakorum Highway (KKH), que es la carretera que uneix Pakistan i la Xina atravessant la serralada del Karakorum.

A la KKH en questio, l'inici va ser caluros i planer, amb gent d'allo mes hospitalaria i amable, pero a mesura que he anat endinsant-me per aquestes valls la situacio ha anat canviant....

El tema es que hi ha una regio (que per sort acaba uns 100km abans de Gilgit, del poble a on soc ara) a on els habitants son musulmans ortodoxos molt i molt radicals, i que no els hi agraden gens els turistes.... aquesta regio s'anomena Indus-Kohistan.

Havia sentit histories de nens que llencaven pedres als ciclistes, els perseguien,... pero sempre pensava "no sera tant".... fins que vaig descobrir amb la meva propia pell que si que "era tant"!!! Durant uns 300km vaig ser "ben rebut" a cada petit poble, evidentment en alguns encara mes "ben rebut" que en altres, en funcio de l'hora, de si el poble feia baixada o pujada (gran influencia en la meva velocitat de pas), i de la sort de ser mes o menys vist per la canalla local... Aixo fa el pedalar "entretingut" ja que alguns de aquests pobles estan situats una vintena de metres per sobre el nivell de la carretera, situacio molt favorable pels "llencadors" pero no tant pels ciclistes....

Be, el tema dels "nens apedregadors" hauria sigut gairebe anecdotic si no hagues rebut amenaces de adults amb bastons, pedres una mica mes grosses que les dels nens,.... i si no haguessin intentat parar-me al mig de la carretera un parell de vegades, perseguit i apedregat desesperadament el remolc,... que aixo si que ha sigut una mica mes serios.

Per sort, el Kohistan ja esta passat i aqui la gent ja tornen a ser lo "collonuts" i hospitalaris que son en general els pakistanis.

Aqui a Gilgit, qualifiquen de "salvatges" els habitants de aquesta zona perillosa, i veient la foto dels colegues carnissers, doncs potser si que tenen una mica de rao...

La foto es precisament d'aquesta zona mencionada (Kohistan).... "altanto" la carnisseria... "maxima higiene i discrecion" jajajaja!!!

Jo per si de cas, vaig menjar pa amb llenties! "Hombre precavido vale por dos"!!!

A part de aquests "petits" incidents, tinc una opinio positiva de la zona nord de Pakistan, ja que els paisatges muntanyencs son brutals:

Des de les parts mes baixes de la vall

A les parts mes altes (a prop de a on soc ara)

Tot i aixo, els trams mes espectaculars han comencat tot just fa uns 100km, aixi que he tingut la oportunitat de veure sortir el sol al Nanga Parbat (cim de 8126m, simplement espectacular), i "empanar-me" tot just observant la brutal quanitat de grans muntanyes per tot arreu...

Imatge del Nanga Parbat a primera hora del mati.
"No coment" (una imatge val mes que mil paraules)

Va, una mes del Nanga Parbat. El Nanga Parbat i la bici,... que mes es pot demanar???

Aixo si, aquestes tancades valls fan dificultosa l'arribada de "l'internet" aixi que aquesta es la ultima cronica des de Pakistan. La propera sera (si no hi ha cap problema burocratic) des de la Xina a finals de la primera setmana de maig.

Tot i la falta de noticies de les proximes setmanes, no hi ha cap motiu per patir. Aqui als nens ja els hi agraden els turistes, i sobretot els hi agrada Andorra!!! Aquests de la imatge corrien pel poble cridant: "Andorrrrrrrrrra", "Ferrrrrrrrran", com a desesperats a quarts de set del mati!!!

Tot i que alguns no tenien molt clar l'ordre i sentit de les lletres llatines...

Si tot va OK fins a la Xina, a la seguent cronica fare publica la continuacio del viatge un cop a la Xina. De moment puc dir que la opcio definitiva esta practicament decidida, pero sera oficial tant bon punt estigui publicada aqui! Tot i aixi avanco que molt probablement no sera pas l'avio des de Kashgar (la primera ciutat xinesa que trobare),... aixo de pedalar es molt vicios!!!

Fins al moment, penseu que estare gaudint de uns paisatges i unes muntanyes de somni...

Salut i fins al mes que ve!!!

I ja sabeu, si mai aneu al Pakistan, no passeu pel Kohistan! Si ho heu de fer, no ho feu amb bici, i si ho heu de fer amb bici...., el meu consell es que us poseu un bon casc!!!

Visat de Pakistan sellat!

2007-03-15T11:45:00.000+01:00

"Salam Alecum"!!!

Ja hem tornat a canviar la salutacio, ja soc a Pakistan, tot i el passaport andorra, cap problema per passar la frontera, un parell de pin's de Andorra i au! Tramit facil!

Mentre gaudeixo de uns dies de repos a Lahore (increible ciutat pakistanesa), aprofito per posar les ultimes imatges de India. Concretament, de Amritsar, la ciutat sagrada dels Sikhs.

Be, doncs els sikhs, es caracteritzen per la seva gran barba i turban (ja que no es poden tallar ni un cabell en tota la seva vida), perque sempre porten un punyal amb ells, i entre d'altres connotacions socials i religioses, per la seva gran hospitalitat al seu temple sagrat, el Golden Temple (el temple de or).

Golden temple de dia i de nit! Brutal!!!
Diuen que al temple hi ha uns 600kg de or.

Be doncs al Golden Temple en questio, resulta que hi un dormitori pels als turistes a on et pots estar allotjat a canvi del donatiu que vulguis. I resulta que tambe hi ha un menjador comunitari, a on pots gaudir de un apat (tambe a canvi de donacio, voluntaria) a qualssevol hora del dia.

Al dortmitori si que vaig fer un donatiu economic, pero al menjador comunitari, el meu donatiu va ser en forma de seure al terra i tallar patates durant una hora ben bona! Al veure que gairebe tot funcionava a base de treball voluntari, doncs a col.laborar!!!

Imatge del dormitori dels turistes. Amb dos autentics sikhs (un indi, i un agles), dos espanyoles, el ferranpedalant, i la bici, que no es va voler perdre el moment!

Be, doncs aixo va ser tot al final de la India, pais, que despres de estar-hi gairebe tres mesos, al final em va fer una mica de pena i tot de abandonar,...

En la meva estancia aqui a India, podria dir que he tingut sensacions de les mes increibles del viatge, tant en sentit positiu com en negatiu,.... he conegut gent increible, he disfrutat molt amb el seu menjar, he vist imatges de uns nivells de pobresa que realment arriben a nivells molts profunds, he notat sensacio de perill real en algunes carreteres,... be, tantisimes coses que no acabaria mai de mencionar. Pero la impresio general, es bona, i al meu cap ja hi circulen futurs projectes a on hi apareix la India!

Pero.... adaptacio!!!! Ara disfrutant de Pakistan!

Avui he fet una mica el turista per Lahore, i la veritat es que m'esperava una ciutat (i un pais, en general) mes pobre. A la primera impressio, tot just fa dos dies que soc aqui, em sembla un bon entremig del que era l'Iran i el que es la India. A nivell social (el caracter i comportament de la gent, en general), a nivell del menjar (ni molt vegetaria, ni completament a base de carn),....

Imatge de la mesquita mes important de Lahore.

I de un dels carrers, per veure una mica "l'ambientillo"...

Va una del peixater tambe!!!

I aixo es tot, ens "veiem" a la proxima cronica, encara des de Pakistan, i espero que en plena "lluita" pel visat de la Xina, que se que no sera facil, pero a hores d'ara, ja tinc un bon vagatge de "relacions internacionals" en embaixades diverses, fet que incrementa una mica el percentatge real de exit!

Molta salut i fins aviat!

Fi de les muntanyes a India.....

2007-03-08T15:51:00.000+01:00

"Tashi Delek"!!!

Seguint amb la part cultural i de idiomes del blog, "tashi delek" es la salutacio habitual (hola, o bon dia, si voleu) en tibeta, que es lo que es parla qui a on soc, a Drahmsala, a on hi viu exiliat el XIV Dalai Lama.

Aquest ja es l'ultim lloc a on m'estic de la part de l'Himalaya indi,... ja que a partir de dema, ja perdo cota definitivament, canvio de regio, i aviat cap a Pakistan!

Aquests dies, he anat fent valls amunt i avall, i entre elles, una de les mes especials, ha sigut la vall de Kullu.

Com la vida, el viatge requereix de adaptacio, aixi que em vaig adaptar rapidament a a vall de Kullu!!!

Ferranpedalant amb el barret tradicional i tipic de la vall de Kullu!!! Si no fos per la bici i el remolc... passava per local!!!

Algunes imatges mes de la vall en questio!

Els "colegues" fent-la petar a peu de carretera...

I una panoramica,...

Al final de aquesta preciosa vall, hi ha Manali,... a on hi vaig estar tres dies "atrapat" per una nevada bastant ben parida. Quan em vaig desperatr al mati i vaig comencar a "ensacar" tot l'equipatge per anar fent via,......

Vaig veure aixo per la finestra,....

I vaig haver de esperar tres dies a que acabes de nevar, i un dia mes a que es netegessin una mica els carrers, que van quedar aixi...

De tota manera, vora el foc, sense llum ni aigua corrent, amb llargues hores de conversa amb l'amo de l'hotel a on m'estava, els dies van passar prou rapid. Al final, encara amb la carretera relliscosa per plaques de gel, vaig tirar avall "entravessant" el remolc a cada curva,...

De Manali, vaig anar directe, cap a un dels assentaments tibetans que hi ha a la India, a Rewalsar. Aqui tambe hi ha un llac sagrat, i molt, pero que molt ambient tibeta,...

Crec que una imatge val mes que mil paraules!!! Increible, per veure-ho!!!

I despres, fent via ja cap a Drahmsala,.... alucinants paisatges.....

Aqui, hi viu exiliat el Dalai Lama, i es veu que nomes deu dies a l'any fa aparicio publica per fer les seves xerrades sobre budisme, comportament general per la vida,.... Aquestes xerrades, atreuen a gent de tot arreu del mon, que fan lo impossibe per estar aqui aquests deu dies. Be, doncs jo sense saber-ho, m'he trobat en mig de aquest "percal" de gent i monjos amunt i avall, "perdent el cul" per anar a escoltar al lama. Dins de tot aixo, evidentment, hi ha tambe una gran comunitat de venedors locals als carrers intentant "encolomar" la ruqueria mes gran a preu mes rucs a tots els turistes que passegen tranquilament..... India!!!

Aixi es com van els carrers un cop s'acaben les xerrades i es va buidant el temple,....

Ja que era aqui, avui he estat tot el dia a les xerrades, i ha estat be!!! El Dalai Lama, te un discurs prou ame, i dins de la seriositat del budisme (com totes les religions), per exemplificar alguns dels mantres que va recitant, treu anecdotes bastant divertides. I veure a tota la comunitat de monjos tibetans "tronxant-se" de riure es algo que no te preu!

No tinc la foto del Dalai Lama, perque per entrar al temple no esta permes ni camera, ni ganivets, ni pistoles,... aixi que ho he hagut de deixar tot a fora!

Pero per acabar, una imatge de un des temples amb les ultimes llums del dia a Drahmsala!!!

Fins ben aviat, encara des de la India, des de Amritsar, la capital del Punjab, una regio amb un llegat cultural, historic, i religios molt important. Aixi que Amritsar (just a 40km de la frontera amb Pakistan) mereixera un capitol especial a ferranpedalant.com!!!

Vaig a sopar abans que em tanquin, que com que els monjos van a dormir molt aviat per aixi poder-se llevar a punta de dia per fer les seves meditacions, la gent aprofita i tanca els restaurants ben aviat!!!

Salut!

A les muntanyes Indies!

2007-02-23T08:49:00.000+01:00

Namaste!!!

El coneixeu en aquest paio?

Resulta que sortint de Delhi em va parar un motorista. El motorista en questio treballava en un diari local i es va "entestar" en fer-me apareixer en el seu diari. De tota manera, el diari era tant local que vaig haver de escurcar la etapa del dia per no sortir de la regio a on es distrubuia,.... Aixi que actualment no soc famos a India,.... jajajajaja!!! Pero el propietari de l'hotel a on estava quan va veure que sortia al diari em va invitar a un te!

El rigor del peu de foto tambe es espectacular, traduccio literal: "el jove i valent ciclista alemany, es troba aquests dies fent una volta en bici per la India

Be, una vegada ja tenia el diari, em vaig comencar a enfilar cap a les muntanyes indies per la vall del sagrat riu Ganges. Tot al llarg del riu, com que les aigues son sagrades, hi ha ple de gent rentant roba, banyant-se,... i ple de "personatges" curiosos (anomenats sadhus i/o brahmans) que viuen als temples locals que donen directament a les aigues sagrades del Ganges.

Mes amunt, vaig fer cap a Rishikesh. Del poble en questio, diuen que es la capital mundial del yoga, la meditacio, el reiki,... i tota mena de practiques espirituals. Aqui s'hi pot trobar una gran quantitat de occidentals buscant inspiracions, meditant,... (diuen que hi ha molta "energia").

Va resultar que vaig coneixer un grup de gent que estava "difrutant" de les "vibracions magiques" que els hi produien unes pedres "magiques" (cristalls,...) remullades al Ganges.

Simplement posaven una ma a sobre les pedres, tancaven els ulls, i flipaven,... jo puc assegurar que aquelles pedres em produien les mateixes "vibracions magiques" que una pissarra de la vall d'Incles, es a dir, cap!

Potser ho fa que soc una mica massa "rustic" per aquestes coses, o que els "callos" que llueixo a les mans no em permeten notar "vibracions",.... jajajajaja!!! Per lo que respecto molt totes aquestes practiques!

A part d'aixo, Rishikesh te quantitat de temples, ashrams (construccions a on es tanca la gent a meditar, a fer yoga,...), i tranquilitat (una caracteristica molt inexistent i apreciada en aquest pais).

Imatge de el temple mes famos de Rishikesh.

Tambe aqui vaig asisstir en algunes de les xerrades que feien alguns Gurus (gent que diuen que a traves de les seves meditacions i vida espiritual s'han apropat molt a deu). Hi vaig anar un dia, un altre, pero al tercer dia a l'hora de la xerrada....

Trobava a faltar la bici! Soc aixi, crec que la vida espiritual no esta feta per mi!

Aixi que vaig seguir vall amunt, muntanya amunt, passant per pobles i paisatges espectaculars. Amb gent, no menys espectacular!

Aqui els "colegues" que em van perseguir carretera amunt corrent amb xancletes durant un bon tros, molt divertit!

Tambe vaig resultar invitat en una familia molt acollidora, en un poblet a 2300m d'altitud que em van fer un lloc a la seva "calida" (uns 3 graus de temperatura a l'habitacio a on vaig dormir) llar.

Una altra foto de familia. Amb la Shamura, el ferranpedalant, el Sarajay, i la petita "pinky" (el seu nom de pila em va ser impossible de aprendre, pero tothom li deia "pinky")

A l'endema, vaig trobar bona part de la neu que encara no ha caigut als Pirineus aquest any!

Imatge de l'estat de la carretera que vaig fer en alguns passos de fins a 2500m. En aquests trams de neu i gel, el remolc s'entravessa amb facilitat, aixi que va ser un mati molt relliscos i divertit! Sort del pneumatic nou que vaig comprara a Delhi per 90 rupies (aprox. 1,5 euros).

Algunes imatges mes de les panoramiques dels ultims dies:

Ja per ultim, quan baixava de les muntanyes, apropant-me a la civilitzacio una altra vegada, vaig coneixer a un parell de professors de una de les millors escoles privades de la India (La Doon School). Ells estaven fent el "dominguero" quan em van veure i els hi va agradar tant el tema de la bici, remolc, Andorra,... que em van invitar a passar un parell de dies a l'escola en questio i a fer una petita xerrada als alumnes.
Aixi que cap a l'escola que hi falta gent!

Alumnes ben vestits i encorbatats, parlant un angles de llibre,... i molts d'ells sabien a on estava Andorra!!! Increible!!!

No tinc cap foto disponible pel moment, estic pendent que me les enviin des de l'escola.

La xerrada va estar forca be, van aguantar el meu discurs en angles casi sense riure (pels meus errors constants amb angles), i despres va ser una allau de preguntes fins que es va acabar el temps. Per aquesta gent, classe social hiper-alta a India, es algo impensable, de fet, molts dels alumnes em van confessar que no tenien bici i no tenien ni idea de anar amb bici. Sempre van amb cotxe a tot arreu.....

Be, crec que res mes, ara mateix em torno a trobar a les muntanyes, a Shimla, poblacio situada a 2200m.

Au, fins al proxim capitol!!!

Pakistan en el punt de mira!!!

2007-02-07T13:48:00.000+01:00

Salutacions de nou!!!

Ja se que feia molts dies que no escribia res, pero he tingut el cap "molt ocupat" (els que treballeu pensareu que estic carregat de "hosties") decidint el proxim pais a trepitjar,...
Havia de prendre la decisio ara, per encarar els futurs quilometres a partir de Delhi (a on em trobo actualment) cap a una direccio o cap a una altra.

Finalment, tiro endavant la opcio inicial del viatge que es anar al Pakistan i accedir a la Xina a traves de la "Karakorum Highway" (carretera que atravesa la serralada del Karakorum, a l'Himalaya). Tot i aixi, he tingut diferents opcions que en cert moment estaven decidides i al final ho he canviat,... es la sort de anar sol, a ningu afecten les meves decisions sobtades de canvis de plans!
Aixi que en el seu dia em vaig plantejar volar a Tailandia i accedir a la Xina des de Laos o Vietnam, pero a la bici i a mi ens feia molta mandra el tema de l'avio,... Tambe vaig tenir al cap anar al Nepal i d'alli a la Xina (pero sembla ser que a nivell de autoritzacions i visats es una ruta complicada,....) aixi que cap a Pakistan que hi falta gent!!!
De tota manera, no hi vaig pas encara, de moment fare un "tomet" pels estats del nord de la India, disfrutant de la part india de l'Himalaya, i aproximadament d'aqui a un mes tirare cap al Pakistan!

Entre tot aixo, els musics m'han donat records per tots aquesta setmana!!!

Cal no perdre de vista que aixo es India!!!

Per cert, per no perdre la costum, el tema burocratic tambe ha sigut "divertit" a l'embaixada de Pakistan,..... Es van pensar que el passaport era fals i que m'estava inventant el pais,... un mati "mogudet" ahir,... Al final a l'embaixada de Franca m'han fet una carta conforme reconeixien a Andorra i al meu passaport i cap problema,... "sorry, sorry".....

Be, aquests dies, fent cami cap a Delhi, he visitat el llac de aigues sagrades de Pushkar, a on els hindus fan llargs peregrinatges per banyar-s'hi! A mi em sembla que el bany al llac, es una "embrutada" i no un bany, perque l'aigua, depres de 5 mesos sense pluja, esta,... no gaire neta!

Pero mai por!!! Que esta bruta pero es sagrada!!!
Una alta de les moltes mostres de les "animalades" (amb tot el respecte) que s'arrriben a fer per conviccions religioses,....

Despres de Pushkar, cap a jaipur que hi falta gent!
Poso la tipica foto turistica de Jaipur perque ningu no pugui dir que m'estic a l'Ariege frances inventant-me mentides a "l'internet"!!! jajajajaja!!!

A Jaipur hi ha una gran quantitat de joieries, es una de les ciutats mes riques i cares de la India. A traves de aquestes joieries hi ha una gran "mafia" de importacio-exportacio de pedres precioses, cap a arreu. Be doncs una vegada fas una mica de confianca amb algun dels "buscavides" que et paren pel carrer et proposen uns negocis,.... que si el que em van arribar a explicar era cert, i arribo a acceptar algun dels "busines" que em van proposar,... se m'amplia el pressupost de "ferranpedalant" per donar 4 voltes al mon!!!

Tambe destacar que a Jaipur vaig coincidir amb el "Ronaldinho de la bici", el senyor Claude Marthaler (www.yaksite.org), que actualment viatja amb la seva dona. Del personatge en questio havia llegit algun dels seus llibres de viatges! Realment un bon vividor, volta al mon en bici durant 7 anys, diverses travesies pel tibet,...

Despres de Jaipur, vaig anar a Agra. A visitar el Taj Mahal (la estrella turistica de la India), pel mateix motiu que poso la foto tipica de Jaipur,...

Resulta que com que es l'estrella de les visites turistiques, l'entrada pels turistes costa ni mes ni menys que el que em costa a mi viure a la India durant tres dies "a pan i cuchillo", aixi que del que veuen els turistes regulars lo unic que vaig veure va ser aixo:

La porta d'entrada!!!

Mentre probava de entrar com a local (aprofitant el coloret de pell que m'esta donant les hores i hores de carretera), pagan unes 14 vegades menys del preu turistic, pero a la que em van comencar a fer preguntes amb hindi, ja es va veure que no era del tot indi,...

Tot i aixo, anant pel darrere vaig aconseguir unes vistes i fotos prou acceptables del monument (tomba, per sintetitzar) en questio....

Aqui em vaig arrepentir una mica de no haver acceptat algun dels "busines" de importacio de pedres precioses que em van proposar a Jaipur,... jajajaja!!!

Despres de Agra, ja a pocs quilometres de Delhi, mentres arreglava una punxada de roda a peu de carretera (les rodes comencen a ser vulnerables despres de 15000km) va apareixer el Rameshua, que em va invitar a casa seva a sopar i a dormir. Resulta que Ca'l Rameshua es troba a uns 8 km de qualssevol rastre de carretera general, passant per camins, caminets, camps, segles,... I hi viuen els seus avis, els seus pares, la seva dona, els seus germans (5), els seus cosins (mes de 15),... ademes del bufal, la vaca i les ovelles de la casa. Fet que fa que hi hagi sempre un ambient forca entretingut!

Realment, conviure durant unes hores en aquesta tipica casa rural india va ser una experiencia brutal! A la tarda van venir a ca'l Rameshua mes de 40 persones diferents a veure "al foraster"!!! Despres vaig menjar productes de la terra (estricte vegetarianisme) a quantitats descomunals, em van portar (com a casa quan era petit) un bon vas de llet calenta al llit, just abans de anar a dormir, em van despertar a crits a les 6h del mati per anar a munyir al bufal i que tothom pogues tenir llet fresca per esmorzar,... be, molt i molt be!

Foto: ferranpedalant, Anil (cosi), Rameshua, i Navil (un altre cosi).

I al mati seguent, cap a Delhi!

Gran ciutat, polucio, bogeria circulatoria als carrers, "percals" a les embaixades,... i finalment, dema ultim dia a Delhi a visitar algo i a acabar de agafar forces per anar cap a les muntanyes!!!

Una abracada i fins aviat!

P.D.: Vaig estar a punt de canviar la bici pel rickshaw pero al final no em va acabar de fer el pes,....

Au!!!

....India...!!!

2007-01-20T12:41:00.000+01:00

Hi ha qui diu que la India, o t'enamora, o et fa odiar-la per a tota la vida. Tambe hi ha qui diu que quan hi ets en vols marxar, pero que quan no hi ets, hi vols ser....
Familia, jo no em puc decantar cap a cap d'aquestes orientacions. Per mi, fins al moment, es una mica mes complicat.

Mireu que pedalar es un fet molt simple, doncs jo (deu ser que soc encara mes simple) nomes amb el fet de pedalar, disfrutao com un nen petit, i fins ara aixo era a qualssevol lloc del mon,...
Pero la India, es l'unic pais del mon on he arribat a NO disfrutar de una jornada de ciclisme.
Quan has de fer tots els quilometres del dia esquivant forats inhumans a la carretera, mirant de trobar asfalt alla on no n'hi ha, aguantant "claxonades" de un nivell de decibels expectacular mentre els camions et passen a escassos centimetres de colzes i genolls, apartant-te de la carretera varies vegades al dia perque el camio que ve en sentit contrari esta avancant ja amb les rodes a "l'arcen" i "claxonant" com un malalt, sentint frenades "rovellades" brutals a escassos centimetres de la rodeta del remolc,.... Fa que la jornada no sigui del tot "disfrutona".

Ultimament, pero, he canviat de sistema, i agafo carreteres secundaries que no surten ni al mapa. I la cosa va una mica millor. L'estat de la carretera es una loteria, que fa que de vegades estigui casi perfecta, i que de vegades no vegis l'asfalt durant un bon grapat de quilometres, pero almenys tot el trafic de camions de les carreteres principals aqui es inexistent, fet que fa guanyar molta qualitat de vida!

Ara be, un cop la jornada ciclista esta acabada, i la bicicleta guardada a l'habitacio del "cuchitril" del dia. Llavors, la India em fa disfrutar, alucinar, inclus babejar,.... a cada moment, a cada raco, amb cada accio quotidiana d'aquesta gent,....
Crec que simplement el fet de trobar un raco mes o menys discret al carrer, i poder observar com es desenvolupa la vida "india" es millor que mirar qualssevol d'aquests programes de televisio occidental, o qualssevol pelicula,.... Es simplement genial!
Moltes de les accions quotidianes per ells, son com una mena de "retorn a les arrels" tant i tant perdudes en el mon racional, institucionalitzat, capitalista, tecnologic,... que vivm a Europa.

Ademes, els "indis" son gent amb un molt bon sentit de l'humor, realment divertits, i no pas perque tinguin condicions de vida molt i molt favorables,... pero son aixi!
En aixo, crec que el clima assolellat que tenen (en un mes no he vist ni un dia ennuvolat) hi te molt a dir.

Doncs per tot aixo, India em fa estar en constant situacio de dilema intern, i no crec que m'hi estigui tot l'hivern com tenia previst des de un inici, pero es una decisio que encara s'esta "cuinant" dins del meu cap,...... aixi que de moment crec que estare aqui ben be un mes o un mes i mig mes.

Be, despres de aquestes quatre reflexions,... fare un balanc dels ultims dies. On he pogut visitar les coves de Ellora, que son unes increibles coves hinduistes, budistes, i jainistes dels segles XV-XVI.

Increible el nivell de elaboracio de algunes d'aquestes coves,...

Tambe he seguit veient vaques, de fet estan per tot arreu, pero les mes maques de aquesta setmana son aquestes: A primera hora del mati, ben abrigades, i ja ben "adornades", a punt per comencar la seva jornada laboral!!!

Igualment a primera hora del mati, els nens ja van amb les "carteres" de tota la vida, ben carregats cap a l'escola. Aquests miren una mica "raro" perque tot just acabats de llevar i amb l'esmorzar al coll ja es troben un "occidental tarat" que des de sobre una bicicleta ben rara els hi fa fotos.

Que mes, que mes,....

Paisatges espectaculars a pocs minuts de la posta de sol,....

Diferents companys de fatigues a les carreteres,...

Aprofitament extrem de vehicles....

Encara que pugui semblar de riure, arriben a fer quilometrades llargues aixi, i els conductors no es tallen un pel a l'hora de "foter-li gas"!!!! Els hi es igual portar 5 persones, que 25,... I no es pas il.legal, ja que la policia arriba a avancar aquests cotxes i no els hi diu res de res,... India!!!

A dia de avui, em trobo a Udaipur. Una de les ciutats amb mes encant de la provincia del Rajastan, ja bastant al nord de la India. A relativament pocs quilometres de Delhi.
Aqui faig un parell de dies de repos per les cames (i tambe pel cap,...) abans de afrontar el tram cap a Delhi.

Veritablement, Udaipur, te un encant especial, i m'ha fet veure que el viatge m'esta canviant,... jajajaja!!! Fins el dia de ahir nomes pagava per menjar ( i a vegades per dormir) pero aqui he pagat l'entrada al principal museu de la ciutat!!! Increible pero cert!!!

Aquest museu, es el palau del Raja fundador de la ciutat. I des de la part que dona al llac, es pot apreciar la illa-hotel on es van rodar algunes de les sequencies de la pel.licula "octopussy" del James Bond. Aquest es l'hotel on s'allotjava l'agent Bond a la peli!

Com sempre, ens veiem al proper capitol (encara a la India). Mentrestant, seguire fent "colegues". No hi ha com una bona foto de familia despres de un bon esmorzar en ruta!

Rebeu una forta abracada!!!

Any nou, vida nova!!!

2007-01-09T14:23:00.000+01:00

Bones familia!!!

Any nou vida nova perque ja he marxat de les platges de Goa, i ja m'he "cascat" un bon "ve de deu" de quilometres!!! Per lo demes, el 2007, igual que el final del 2006, la autentica "vidorra" del cicloturista. Si esteu pencant, potser es dur,... pero es "tal cual"!

Sortint de les platges,... com que diuen que "la cabra tira al monte", doncs cap a les muntanyes, directe! He estat a les cascades mes altes de la India (o aixo diuen), tot i que actualment no estan en el seu millor moment, perque des del setembre que no plou,...
Tot i aixi, va ser una visita interessant, i relaxant,... ja que tots els turistes seguien a la platja i les Jog Falls estaven prou tranquiles.

Be, algunes fotos de les cascades en questio!

Arribada a la zona,.... posta de sol, humitat,... i ple de mosquits!!! jajajajaja!!!

Vista general des de dalt de les cascades,....

I des de baix!

En el cami al peu de les cascades, una bona llico de la India i la seva gent. Families senceres, amb nens i tot, caminant descalcos per les relliscoses pedres de baix de tot, amb els seus vestidets,... I puc assegurar que era un cami "de mal caminar",... en el que a occident recomanariem sola Vibram,.... i ple de consignes que aqui no existeixen ni falta que els hi fan!

Despres de les cascades, altre cop "carretera i manta" .... i palmeres!!! Sempre palmeres!!!

De cami cap a Hampi, un lloc bastant historic en la cultura i civilitzacions hindus i musulmanes,... Be, que no us donare "la tabarra" amb la historia del lloc, tan sols que esta ple de temples hindus de bastanta antiguitat,.... I com a tots els llocs turistics, tambe ple de locals intentant vendre qualssevol cosa (des de raspalls de dents a carrets de fer fotos, passant per cocos, curry,....) per mirar de "fotre la pua" amb el canvi, o amb el producte,.... realment "la hostia"!!! Pero tot i aixi, te el seu encant.

Tambe hi ha moltes formacions rocoses curioses, i....... evidentment turistes fent: el turista!!!

Els carrers i carreteres segueixen sense parar de sorprendre'm,...

A la foto, una familia de porcs senglars rostant deixalles, que a la vegada han de compartir amb vaques, gossos, gallines, pollastres,...

Es una imatge tipica a la India, on inclus les vaques, tot i ser sagrades estan als ossos, i es fan un fart de arrossegar carros, eines de llaurar,.... les nostres no tenen res de sagrades, pero no foten "ni l'ou", quina diferencia!

I per la cerretera, segueixo fent "colegues":

Sempre molta gent, i sempre a punt de sortir a la foto!

La bicicleta, remolc, i tot el "xou", segueix causant molta espectacio, crec que aqui mes que enlloc, potser perque son realment molts! Fins al punt que, sense exagerar gens ni mica, cada vegada que poso el remolc a la bici (matins) o el trec (tardes / vespres), es poden arribar a aglomerar al voltant de la bici entre 20 i 30 persones que unicament miren,.... es brutal! I com que la gent porta a gent, doncs com mes estona tardo a tenir-ho tot a punt, doncs mes i mes gent va arribant a mirar "l'occidental (a vegades els nens em criden "America") que fa coses rares".

Inclus ara mateix, al meu darrere (inlus a vegades sento el seu ale al clatell) hi ha 4 locals que no paren de mirar tot lo faig a l'ordinador,....

Realment, hi ha moments on s'ha de tenir una paciencia de sant, pero tambe tenen moments molt divertits!!!

Per acabar, no vull tancar el capitol sense fer una mencio especial als amics de Olot. Resulta que els XUKURS (xukruts pels amics, jajajaja) m'han fet arribar aquesta foto:

Les meves sinceres mil gracies!!!

Pedalem tots junts! Fullgasss!!!!

Fins al proper capitol familia!!! Me'n vaig a recolectar histories per explicar!!!

Feu bondat!

Vacances de Nadal a India!

2006-12-30T06:38:00.000+01:00

Dia 20 de desembre, 6:00h del mati,.... un personatge extrany apareix a l'aeroport de Mumbay empunyant dos carros amb les rodes molt tortes. Tortissimes. Un dels carros conte dos caixes de cartro enormes ben precintades,.... Tota la comunitat india present no es creu el que esta veient,....

El personatge en questio, comenca a obrir caixes i a treure parts de remolc, bicicleta, rodes, botelles,.... i comenca "a mecaniquer". Al cap de uns 20 minuts, ferranpedalant surt per la porta de l'aeroport de Mumbay amb bicicleta, remolc,... i tot el "tinglado" a punt per disfrutar de la India!

"Ap" familia, com diuen a la India!!!

Ja fa uns dies que volto per aqui, on ja hi he fet uns 800km, i a cada metre que he avancat he anat alucinant mes i mes amb la gran diferencia entre la India i la resta de paisos que fins ara he conegut,... Aixo es un altre mon!
M'atreviria a dir, que la diferencia mes gran (i el gran problema, o la gran virtud de la India) amb els altres paisos es la superpoblacio que hi ha, i es que son 1000 milions de persones. Aproximadament un 15% de la poblacio mundial, en menys del 2% de la extensio de la terra,... Lo que vol dir que hi ha gent a tot arreu, absolutament a tot arreu!

Aixo te coses bones i coses dolentes,... pero per exemple, ha canviat una mica la meva rutina, ja que es impossible trobar un lloc tranquil per posar la tenda, cuinar un bon "arrosset", i simplement disfrutar de una tranquila nit de acampada. Totalment impossible! A tots els racons imaginables (i tambe inimaginables) hi apareix una dona arrossegant vaques, o un grup de nens jugant a criquet, o uns gossos rostant alguna platada de algo,....

Be, nomes arribar em vaig estar un parell de dies a Mumbay. Si a Iran el trafic era algo serio a les grans ciutats, aqui son "els masters" del caos! De fet, tot i que el codi vial indi diu que s'ha de circular per l'esquerra, dins del caos, pots arribar a circular per la dreta amb normailitat i ningu se'n adonara! jajajajaja!!! Sembla "cachondeo" per es "tal cual".
La carretera es compartida per rickshaws (taxis de tres rodes), motos, cotxes, bicicletes, venedors de cocos, gossos, vaques, pollastres, porcs senglars,... qualssevol cosa pot estar a qualssevol lloc!

A Mumbay, .... be, algunes fotos de Mumbay:

Imatge de un dels hotels mes cars de la India. Molt luxe, que contrasta amb la extrema pobresa que es pot trobar facilment als voltants de l'hotel en questio.

La "porta de entrada a la India" a on arribaven tots els vaixells carregats de anglesos colonitzadors fa encara tot just una seixantena de anys.

La multitud no deixa veure que just al darrere hi ha el mar,... superpoblacio!!!!
Mes Mumbay,....

Criquet!!! L'esport nacional!!! Vaig disfrutar de una tarda de criquet amb explicacio de normes, caractaeristiques, tactica,... per part de un simpatic grup de jugadors.

Aqui la vida es fa al carrer en un percentatge molt alt del temps, aixi que es pot veure de tot al carrer, des de gent dormint a qualssevol lloc i hora, a gent rentant-se les dents, a....

Venedors ambulnats de "mals de ventre",...

Barbers sense local fixe,....

Qualssevol cosa!!!

Despres de Mumbay, carretera i manta cap a Goa, una de les regions mes catoliques del pais, i per tant, a on se celebra mes els nadals. Aquest fet, la converteix en una zona molt turistica aquests dies, i fa que sigui dificil trobar un lloc tranquil per disfrutar de unes bones "vacances de nadal".

De fet, he tardat tres dies per trobar un lloc prou tranquil per fer un parell de dies de vacances,... finalment l'he trobat a les platges de mes al nord de la regio,... molta qualitat de vida!!! Aqui acabare l'any 2006!

I increible pero cert, ferranpedalant a la platja!!! jajajajaja!!! A borrar les marques del "moreno paleta" que llueixo als bracos i cames!

De cami cap a Goa, de tot i forca!

Pero lo mes impressionant, els 26km de "National Highway" que em van portar la primera punxada de roda de la bici en 12500km, em van fer perdre la bandera del remolc,... i en alguns moment tambe una mica la paciencia,...

Bona carretera, sense pujades ni baixades, sense transit,.... jajajajaja!!!

I el dia abans, vaig preguntar a un home sobre l'estat de la carretera, i em va dir tot ofes: "National Highway!!!" jajajajajaja!!! Aqui tot es possible!

Finalment, nomes em queda dir, que quan es pongui el sol del dia 31 de desembre (aqui 4h i mitja mes aviat que a Andorra, fet que fara que entri al 2007 abans que vosaltres!!! jajaja!!!) a les platges de Goa, fare un brindis a la vostra salut,... i a la meva!!! Esperant un any ple de quilometres, i salut per a tothom!

Aixi que els meus millors desitjos per l'any nou 2007!!!!

Fins aviat!!!

Bon Nadal!!!

2006-12-19T06:43:00.000+01:00

Quin cap que tinc, em descuidava del nadal!!!

La veritat es que se'm fa estarny, ja que aqui hi ha 30 graus,... pero es nadal!!!
No tothom el celebra aqui, perque es un pais majoritariament musulma, pero si que es pot veure una mica de "ambientillo" de nadal amb tot lo que comporta,... als grans centres comercials.

Aixi, que nomes em queda desitjar-vos, encara des de Oman, un:

Molt bon Nadal, i una molt bona entrada al nou any 2007!!!!

Aconseguir aquest gorro de pare noel aqui no va ser cosa facil,... va ser "la missio de la setmana", pero les fotos s'ho valien!!!

A disfrutar de les festes amb seny!!!

I fins l'any que ve!!!

Adeu al petroli, me'n vaig a "fer l'indio"!!!

2006-12-19T06:22:00.000+01:00

Salutacions per ultima vegada des del Golf Persic!!!

Concretament des de la capital de Oman, Muscat!

Finalment, es impossible anar a la India via mar, i aquesta nit agafo un avio cap a Mumbay. No es la opcio que m'es m'agradava, pero no hi mes opcions,....
No existeixen vaixells de passatgers,... i per anar en un vaixell de carrega, vaig trobar una companyia que em portava, pero despres de estar-me aqui unes 3 setmanes fent paperassa, revisions mediques, cursets de mariner, i jo que se,... massa complicat, aixi que avui a volar!!!

La bici ja esta a punt,....

Sera un canvi bestial despres de respirar la "abundancia" del Golf. Ademes aquests dies a Oman, he estat rebent la increible hospitalitat dels "magnates del petroli" que m'han allotjat en suites de luxe, i m'han passejat amb cotxes de pelicula per la ciutat!

Em volien donar una mica de petroli de record,... pero a l'aeroport em van dir que no el podia declarar!!!

No, en un to mes serios, son (en general) una gent que estan molt orgullosos del seu pais, i que tenen ganes de que arreu es conegui,.... Jo tinc que dir en el seu favor, que definitivament Emirats Arabs Units, i Oman, han sigut els paisos on hi he respirat un clima de mes seguretat en tot el viatge. Aqui pots deixar la bicicleta a qualssevol lloc tot el dia, i pots estar segur que ningu la tocara, les carreteres son genials,... es algo "serio de veritat"!!!

I els locals,... realment bona gent!

I van sempre vestits aixi eh! jajajajaja! No us penseu que era nomes per donar-li aquest toc de riquesa a la foto! Quin contrast tan bestia tan blanc amb el ferranpedalant tot "llardos" de anar tot el dia del port a l'aeroport (uns 50km) desmontar la bici, empaquetar-la, discutir amb la gent de la companyia,... un "percal" de por!

Be, els ultims dies a Dubai, van seguir sent,....

Ja ho deia que aixo es Hollywood!!!

Res mes, a part que finalment, a la embaixada de la India de Dubai, vaig aconseguir un visat amb unes condicions,... millors que les dels habitants de la India!!! Aixi que tinc llicencia per "fer l'indio" tant com vulgui per aquelles terres!

La proxima, ja des de la India!!!!

Salut!!!!!

Dubai, aixo es "Hollywood"!!!!

2006-12-11T10:45:00.000+01:00

Salutacions des de Dubai, increible ciutat dels Emirats Arabs Units. On disfruto de uns dies de impas de cami cap a la India!

Aixo es bastant impressionant, uns hotels de luxe increibles, uns "shopping center" de mil dimonis, uns cotxes pel carrer que fan por, semblen de revista futurista!!!
La gent te un gran respecte per totes les normes de cicrculacio, els cotxes no fan el fum "corrosiu" que es respirava a Iran,.... realment es un lloc molt segur i es pot dir que molt agradable, tot i que es bastant car subsistir en aquestes terres....!!!

Pero anirem per parts, ja que els ultims dies a Iran tambe van estar molt be, i he abandonat Iran amb una gran impressio del pais. De veritat que es un pais "ben parit", on res del que es vol "vendre" a la tele a Europa succeeix. Aixi doncs, recomanacio ferranpedalant: Visitar Iran alguna vegada a la vida!

Despres de Kerman vaig fer un parell de dies de pura muntanya, amb passos de fins a 2600m. Per sort, vaig tenir bon temps i vaig poder gaudir durant hores de paisatges com aquest, simplement.... magic!

Tambe vaig tenir la oportunitat de allotjar-me en un poble molt i molt petit i molt pobre, on per exemple, els WC eren comunitaris per tot el poble, situats mes o menys al mig del poble, i sense sostre!!! Realment s'ha de dir, que la meva estancia en aquest poble del sud de l'Iran es una experiencia per recordar sempre. Ademes de allotjar-me en una tarda plugosa, em van fer emportar un carregament de taronges "de por",... un sobrepes important per remolc,.... pero estaven "de muerte" aixi que no vaig poder dir que no!

Aqui a la foto, amb alguns dels habitants del poblat, els nens de qui vaig fer els deures de angles (sort que ja no hi era quan van tornar del cole amb els deures corretgits!!!) inclosos.

Despres van arribar algunes males noticies,... al arribar a la ciutat on em van dir que sortia el vaixell cap a Dubai, va resultar que el servei s'havia cancelat un parell de mesos abans,... aixi que em van enviar 200km mes lluny,....
I en aquests 200km vaig patir la primera diarrea seria del viatge,... que em va tenir unes 40hores anant del llit al WC i del WC al llit,.... realment,....buah! jajajajaja!!!
Per sort, vaig passar aquestes 40hores en una casa pels treballadors de unes construccions en una zona bastant desertica, que em van tractar molt be!
Finalment vaig arribar a la poblacio dels vaixells en questio, pero llavors els horaris i dies que tenia estaven malament,... fet que em va fer estar dos dies mes parat esperant el dia del vaixell....

Pero encara no s'havia acabat el serial,... quan vaig anar a comprar el bitllet del vaixell, no sabien res de Andorra i no es creien les meves explicacions,... es pensaven que m'estava inventant el nom del pais i que el passaport era fals, aixi que no em volien vendre el bitllet! Fins que vaig aconseguir que em portessin a les oficines centrals de la companyia, on finalment van trobar un llistat de paisos on hi apareixia Andorra,.... ufff!!!

En aquests 200km "extra" que vaig haver de fer per carreteres caluroses i un pel desertiques del sud de l'Iran no parava de veure senyals de "perill camells",... fins que finalment vaig veure als camells en questio!!!

Realment exotic!

Be, definitivament dissabte vaig estar-me 5 hores al vaixell i ara mateix soc a Dubai. Encara estic un xic descolocat amb tanta abundancia que es respira per aqui, pero tant bon punt tingui el meu visat de India (que ara mateix s'esta "cuinant" a l'embaixada india de Dubai), ja fare via cap a Oman, i despres cap a India!

Aqui tambe son musulmans, pero el capitalisme, que ho arrasa tot, ha fet arribar el nadal als "shopping center", de manera que he pogut veure algun arbre de nadal, amb alguna figura del papa noel,... fet que m'ha fet ambientar una mica amb el nadal que us espera a casa!

De tota manera, encara no felicito els nadals que tornare a escriure algo abans!!!

Fins al moment, molta salut, neu (jajaja) i una forta abracada des de Dubai!

Kerman (ja la ultima ciutat gran de Iran)

2006-11-29T14:37:00.000+01:00

"Salam alecum"!!!

Salutacions cordials des de Kerman, la ultima ciutat gran que visito a Iran.
La setmana que va espero poder navegar cap a noves terres, i seguir aixi el meu periple cap a Emirats Arabs Units.
De moment, pero explicare algunes de les anecdotes de la ruta dels ultims dies,....

Vaig sortir de Esfahan en direccio a Yazd, a on hi vaig fer una tarda-vespre de turisme i em vaig deleitar amb alguns dels llocs caracteristics de la ciutat.

Realment, la ciutat es ben parida!!!

De Yazd, vaig sortir direccio a Kerman, pero la sempre,.... interessant meteorologia em tenia preparada una sorpresa de les bones,....
A uns 100km de Yazd, em vaig aturar a dinar, i mentres degustava el meu plat de arros amb pollastre va comencar a nevar "a saco"!!! Amb la nevada, vaig sortir a la "relliscosa" carretera i vaig fer uns 55km de neu/aigua-neu/ i aigua bastant,..... "divertits" fins que vaig arribar a la bonica poblacio de Anar, a on m'esperava una tarda diferent,.....

Resulta que entran a Anar (en plena tromba de aigua), el Sr.Ali em va veure i immediatament va parar el seu cotxe, en va sortir i em va demanar si estava "tronat" en farsi (llengua oficial de Iran).
Com que el meu nivell de farsi encara deixa bastant que desitjar, i ell parlava una mica de angles em va dir: "Please come to my house".
I jo, "ok!!!" Pero resulta que el tio es profe en una escola local, arbitre de futbol, de voleibol, de "wrestling", i te un gimnas ("healthy club"), total: que porta un estres "de la hostia"!

Foto del "personatge de la setmana": El Sr.Ali.

(Aquesta foto, es al mati, en posat serios per afrontar la tasca de profe)

Be, doncs la tarda en questio, tocava futbol, "healthy club", i futbol,.... aixi que el tema va ser bastant estressant de 18h a 22h!!! Nomes arribar a casa seva, em va fer treure la roba mullada perque la seva mare tingues temps de assecar-la, "sant-hilari" de plat de sopa per berenar, i .....

Primer vam anar a arbitrar el primer dels partits de la "tarde de futbol"!!!

Aixi que ultimes indicacions per l'equip blanc,....

La "taula oficial" de cronometratge a punt,....

I "jueguen, jueguen,....."!!!

Despres vam anar al "healthy club", que era ni mes ni menys que una sala de peses de les de pelis americanes plena de "cultureros" suant la gota negra!!!

Aqui al "healthy club" el Sr.Ali, va fer una demostracio de autentic DJ, posant "uns temes" de "DJ ALI"!!! Bonissim!!! jajajaja!!!

No tinc fotos del famos "healthy club" ja que l'ambient era una mica hostil i em va fer cosa de treure la camera,.... en serio!!!

Durant tota la tarda, em va ser impossible fer entendre a on era Andorra, aixi que la opcio mes facil va ser dir que venia de "a prop" de Barcelona. Aixi que anava sentint rumors de "Baaaaaaaaarcelona, bisiklet Iran!!!" cada cop que arribava algu nou, o anavem a algun lloc nou.

I al dia seguent (ja el dia abans de Kerman) vaig dormir en un parc public de Iran (fet totalment legal i gratuit a Iran), a on mentres dormia es va canviar el torn de vigilancia del parc, i quan em vaig despertar els vigilants del mati encara estaven alucinant entre la tenda, un "tio barbut" que en surt de dins, bicicleta i remolc lligats a un banc,.... situacio bastant bona que no vaig poder passar per alt! Despres de la foto, pero, hospitalitat iraniana per sobre de tot: "Chai" (te) ben "sucrat" per agafar forces pel dia!!!

Foto dels vigilants del parc (torn de mati) encara assimilant tot el que estaven veient!!! jajajaja!!! A les mans, el de la dreta, hi te el meu mapa de carreteres de Iran, be, doncs va tardar uns 5 minuts abans de demanar-me ajuda per trobar el seu propi poble!!! Molt gran!!!

I aixo ha sigut tot aquesta ultima setmana!

Ens "veiem" a la propera!!!

"Khoda Afes"!!!

P.D: Eiiiii!!! Que jo no havia sortit en cap de les fotos de aquesta setmana!!! jajaja!!

Segueixo "a tope", la bici ha sofert un altre trencament de radi, pero ja li he arreglat, he parlat amb ella, i m'ha promes que sera l'ultim!!! jajaja!!!

Salut!

Esfahan, i definitivament cap a ca'l "magnates del petroli"

2006-11-22T10:11:00.000+01:00

Salam!!!

Primer de tot, vull donar les gracies (un pel tard, pero,... internet a Iran,..) per totes les felicitacions que vaig rebre pel dia del meu aniversari! Entre aixo, i el fred i nevadetes que comencen a fer per aqui, i la bona gent que trobo, la veritat es que em sento com a casa!

Ja em van donar les esperades noticies del NO visat de Pakistan.... i ja he marxat de Teheran, aixi que estic a Esfahan (increible ciutat iraniana) cami dels paisos arabs, a veure que tal funciona tot el tema del petroli!!!
Anire fins al sud de Iran, des de on agafare un "ferri" fins a Dubai. Un cop a Dubai, pedalar cap a Oman i provar de agafar un altre vaixell cap a la India (no estic al 100% segur de que sigui possible, en funcio de una o altra font de informacio es possible o no, aixi que he decidit que ja m'ho trobare!!!), i a falta de vaixell, un avio cap a India!

Abans de abandonar Teheran, pero, vaig acabar de agafar forces a casa del Mohamed i la Khadija, uns amics marroquins que em van acollir molt be i em van tractar com un rei!
Ademes de explicar-me quantitat de coses de Iran, Marroc, la cultura mususlmana en general.... realment una gent molt agradables!

Foto amb cara de felicitat amb "el butxe" ben ple despres de dinar!!!

I al dia seguent, a la carretera!!!

Entre Teheran i Esfahan, hi ha 440km de bona carretera, i la meva ment retorcada (amb la complicitat del bon estat de les carreteres iranianes) va tenir la idea de provar un record del viatge prou interessant. Em vaig plantejar fer Teheran-Esfahan en dos dies, i ho vaig aconseguir. Era un tema pendent en el viatge i crec que era el moment, a partir d'ara no se que tal estaran les carreteres!

Be, la questio que el primer dia vaig fer 197km, i el segon 243km, aqui la foto commemorativa amb la data i els km del dia del record:

Cal dir tambe que vaig comptar amb el "bonus" de aquests amics que em van donar un pollastre fregit amb oli de..., jo diria que era de camion "recremat"!!! jajajaja!!! Pero ells eren molt bona gent!!!

Despres del "magnific" pollastre, vaig rebre la invitacio de dormir en un ambulatori de urgencies!!! Al carrer fotia bastanta "rassca" i els hi devia fer pena, aixi que em van donar "llit" (terra ple de alfombres) i jalar, molt bona gent tambe!

Foto de familia amb el Sr.Dr., i els dos auxiliars de la ambulancia Srs. Hassan i Mohamed!

Despres de la nit a aquest ambulatori, vaig fer la "jornada record" i ja vaig arribar a Esfahan.

Aquesta ciutat te una "magia" especial! Sobretot, la seva placa "Khomeni Square", que es (segons he sentit per aqui) la segona placa mes gran del mon! A tot el voltant esta plena de bazars de alfombres, de joieries,... crec que es pot passar una setmana sense sortir de la placa tranquilament!
Bueno, jo, com sempre he provat de fer la competencia als de les postals! Aqui algunes fotos!

A part de la placa, tambe hi ha (entre d'altres coses) aquest magnific pont. Em sap greu, pero nomes n'he pogut fer una foto amb aquest "boc" al davant..... no he trobat la manera de fer-lo sortir del mig!

Bueno familia!!!

Com es segueix dient per aqui "khoda afes", la seguent cronica encara no se des de on, pero encara a Iran, he ampliat el meu visat per un mes i l'he de aprofitar!!!

Molta salut!!!

Teheran!

2006-11-16T08:30:00.000+01:00

Salam de nou!!!

Segueixo a Iran, aquest cop escric des de Teheran, la capital del pais, on he hagut de fer una parada obligatoria per tota la burocracia dels visats,....
Actualment, el meu futur immediat ve marcat per aquesta burocracia, ja que segurament (99% de possibilitats) no podre pedalar cap a la India a traves de Pakistan, i ho haure de fer pel sud de Iran en ferri cap a Dubai, Dubai-Oman en bici, i des de Oman agafar un vaixell fins a la India!
Realment es una ruta que no tenia en cap dels meus plans, pero pot estar be fer una visita rapida als "magnates" del petroli,...
De tota manera, fins dissabte no sabre segur que passa amb aquest 1%, i passi lo que passi, Iran es prou gran i "ben parit" com per estar-mi i passejar-mi unes setmanetes mes!

Al final a Tabriz vam fer tres dies de descans, ja que vam ser invitats (per l'Alladin, un vell amic del hana a Tabriz) a un sopar tipic irani, i aquest era la nit del nostre tercer dia de repos, aixi que vam fer els tres dies. Va estar molt be, bastant relax, passejos pel Bazar, "chais" (tes) a tope,.... en definitiva qualitat de vida (tot i que vida un pel massa sedentaria pel meu gust, pero bueno, crec que tres dies de fer "el perro" de tant en tant no van malament).

Aixi doncs, resum de Tabriz: "chais", relax, passejos per la ciutat, i llargues i interessants converses amb l'Alladin, que de tant en tant revelava alguna coseta de la misteriosa historia del pais.

Despres de aquest relax a Tabriz, via cap a Teheran, a disfrutar de la qualitat de les carreteres de Iran, que realment es admirable. Ja voldrien tenir aquestes carreteres molts paisos europeus! Tot i que de vegades poden arribar a ser una mica monotones, ja que el pais es realment gran i les distancies entre poblacions a vegades tambe, de tota manera no crec que es pugui arribar a considerar desertic.

Tram de carretera prou tipic a Iran.... aixo si, sempre sota un bon sol, que tot i el fred de les nits, fa prou agradable la pedalada!!!

El que si que es de remarcar, es que als pobles la nostra arribada continua sent tot un esdeveniment, i tot i que normalment la comunicacio en angles es molt dificil, els locals no es cansen de dir "hello, hello!!!", la mateixa historia a tots i casacun dels pobles que creuem. La variant del seu "hello, hello!!!" si t'atures es "what's your name?" i aqui s'acaben tots els seus arguments amb l'angles,.... aixo si, normalment son bona gent!

Dic normalment, perque els ultims dies han sigut de contrastos: un dia em van robar la bandera d'Andorra del meu remolc en marxa!!! Sentia una moto que anava al meu darrere una bona estona, i mentres esperava que es poses a la meva altura per sentir una vegada mes "hello, hello!!!" va i em "foten" la bandera!!! Aixo si, despres de passar un parell de vegades cridant i fent-la onejar, la vam trobar tirada a la cuneta un parell de quilometres mes endavant.

I un altre dia, en un poble proxim a Teheran vam parar a menjar un "obgusht" (plat tipic irani, que pot ser semblant a una bona escudella) en un restaurant local, i ens van fer quedar a dormir al mateix lloc. Es curios, perque la mateixa taula de sopar va ser el llit i la taula de esmorzar!!!

Va estar be, ja que les ultimes nits a la intemperie havien sigut a temperatures sota zero, i en aquest restaurant hi fotia una calor "de deu"!!!

Ferranpedalant, "jagut" a la taula-llit, amb una cara de adormit de por,..... la veritat es que la duresa de la taula-llit i la calor del local van fer que no fos pas la millor nit del viatge, pero va ser si mes no curiosa. I totes aquestes alfombres, cortines, i coixins li van donar un "toc oriental" ben parit!

Despres de aquesta nit, en una parada per jalar en un altre poble encara mes proxim a Teheran, ens va "clitxar" un periodista que no va deixar escapar la oportunitat de entrevistar un parell de "tronats" europeus que havien arribat al seu poble en bicicleta! Realment la entrevista traduida simultaneament al farsi (llengua oficial irani) va ser un bon "cachondeo"!!!

I despres de la entrevista ja arribada a Teheran, amb foto de rigor al monument "de la llibertat" que dona la benvinguda a Teheran.

Si a vegades ens queixem del transit a Andorra, hauriem de veure Teheran!!! Aixo es boig, hi ha pocs semafors i els pocs que hi ha s'obvien amb una tranquilitat bestial, les motos van "a fondo" per la vorera o per carrers en direccio prohibida, es facil veure tres persones en una moto i tots sense casc, no hi ha girs ni canvis de sentit prohibits, i creuar un carrer a peu a vegades pot ser una bona "odissea". El dia de la arribada, en un encreuament volia girar cap a la meva esquerra, i no podia,... resulta que el cotxe de darrere estava "tancant" el meu remolc al mes pur estil de les persecucions de les pelis!!! Bestial!!! De tota manera, en dos dies caminant per tot Teheran nomes he vist dos colisions de cotxes, i un atropellament moto-vianant bastant espectacular!!! Es veu que dintre del caos, hi ha un cert ordre intern que els fa funcionar bastant be!

La arribada a Teheran tambe ha estat be de cara a la higiene, afeitada i dutxa "de campeon" per afrontar amb bona imatge les visites a les embaixades!

Com sempre, la bici i jo en plena forma!

A la propera explicare amb 100% de seguretat el futur immediat del projecte, fins a llavors, feu bondat!

"Khoda afes"!!! (a reveure en farsi)

Una abracada des de Iran!

FerranpedalantperIran!!! jajaja!!!

2006-11-07T09:45:00.000+01:00

Salam!!!

Un altre canvi de pais (ja son 18 paisos), ara mateix Iran!!!
Abans que res s'ha de dir que es un pais,... encantador, que tot just ara (fa nomes 4 dies que hi soc) comenco a coneixer, pero que em transmet unes bones vibracions "de la hostia"!!!

Els ultims dies per Turquia van estar be, pedalant en ple Kurdistan (zona teoricament un pel.... calenta) pero sense cap problema greu!
Potser lo mes greu va ser la primera caiguda del viatje, tot i que te la seva part comica!
Resulta que en mig de un dia fred i plugos, en una "carretera" plena de fang, un gos que venia corrent a "abuixare-me", va relliscar amb el fang, i es va estampar de ple contra el meu remolc,.... Quin percal!!! Jo rodolant pel fang, la bici i alguna de les bosses que hi porto tambe,....
Per sort, ni la bici ni jo vam sofrir grans danys i seguim a tope! El gos s'hauria emportat la pitjor part si el roc que li vaig llencar l'hagues tocat!
Pero ara es nomes anecdota mes, i fins i tot el gos esta sa i estalvi!

Un dels dies de ruta (encara a Turquia), vam (encara vaig amb el Hans) entrar en un poblet a demanar aigua ("su" en turc), i clar que si home: aigua, pa, formatge, te,... per parar un tren!
Molt bona gent!
Si es mira be la foto, es veu que tots els nens tenen el pin de Andorra!!!

I el ferranpedalant al costat!!! jajajaja!!!

Des de Dougoubayazit (ultim poble turc abans de la frontera amb Iran) vam disfrutar de unes vistes del Mt.Ararat (la montanya mes alta de Turquia) impresionants!!!

I des de aquest mateix poble despres de una pujada amb unes rampes "infernals" complices del remolc,... vam accedir al castell des de on hi han vistes a Dougoubayazit, tot el seu entorn, el Mt.Ararat, i.... el ferranpedalant!!!

Abans de marxar de Turquia, pero, en un refugi de muntanya proper al castell de Dougoubayazit, vaig voler "deixar emprempta" jajajajaja!!!

A partir d'aqui, ja a fondo cap a Iran!!!

A Iran, de moment, molt bona gent (val a dir, que la primera nit a Iran la vam passar a sota un pont, i fins i tot alli ens van portar l'esmorzar,... de veritat, impresionant!!!!), molt bon "jalar",... i tot a uns preus molt i molt bons per a la continuacio del viatge!!!

A Tabriz, ciutat a la que em trobo ara mateix, he estat passejant pel Bazar (el mes gran del mon, amb 10km de carrers plens de botigues, unes 7000 botigues,...)

Fent nous amics,....

I tambe "cultivant" el record de dies sense dutxa, ja que l'hotel a on estem instalats es realment barat (2 euros/nit) pero no te dutxa,.... jajajajaja!!! Si Deu (o Ala) vol, em dutxare a Teheran, pero per internet no se sent cap olor estranya no? jajajajaja!!!

Rebeu una forta abracada des de Iran!!!

Turquia de cap a cap!!!

2006-10-30T14:40:00.000+01:00

Salutacions de nou despres de uns quants dies sense noticies, ho sento, pero he estat atravessant Turquia anant una mica "per feina", i no he fet gaires pauses als pobles grans on s'hi poden trobar "ciber-cafes" sense problemes, pero aqui estic!

Be, anirem per parts, a Istambul ens vam separar amb el "colega" Hans i aquests dies cadascu ha fet ruta pel seu compte. Abans pero, foto de despedida amb ("como no") una mesquita de fons,... aixo es Turquia!!! L'ıslam!!!

A Istambul vaig fer el turista pels llocs mes tipics, el Gran Bazar, la "blue mesquit",.... i cap problema, pero el dia de sortir de la ciutat (cıutat de 12 milions de habitants!!!!) va ser mes.... "diferent". Resulta que per sortir de Istambul cap a Asia, s'ha de atravessar l'estret de Bosfor, i per atravessar aquest pas hi ha dos ponts. El problema ("prrrroblem" en turc) es que aquests ponts son autopistes, i per tant, vianants i ciclistes hi tenen l'acces prohibit..... Tot i aixo, ferranpedalant fent honor a la seva nacionalitat i a la dita de "fer-se l'andorra", cap al pont principal per creuar l'estret de Bosfor que hi falta gent!!!

Resulta que temps endarrere hi havia un policia en una caseta a l'inici del pont que et parava, i no et deixava atravessar amb bicicleta. Va resultar que el dia que jo vaig passar, o estava malalt, o en aquell moment havia anat a fer un te,.... no ho se, el cas es que no hi havia "ni deu"!!! Aixi que tot hı els cotxes del sentit contrari que pitaven i deien sense parar "prrrroblem, prrrroblem!!!" vaig creuar tot el pont sense mes problemes. Al arrıbar a l'altre costat, pero, hi havia un peatge del que en vaig fer saltar algunes alarmes,.... Uns quilometres mes endavant em va parar una patrulla de policia, i quan jo ja em veia netejant tots els cotxes de "la poli de Istambul per poder pagar la multa, va i em comencen amb el tipic "where are you from?,... bla,bla,bla" i finalment em diuen que vigili a l'autopista! Ok!!!

Informacio important: La manera "legal" de creuar l'estret de Bosfor amb bicicleta, es agafant un "ferry" que val 1,5 YTL (aproximadament 80 centıms d'euro). Be, doncs per aquest preu es pot menjar un magnific "donner kebap" a qualssevol poble una mica garn de Turquia!!! Aixi que el "donner kebap" de l'estret de Bosfor a la vostra salut!!!! jajajaja!!!!

Despres de sortir de Istambul, he anat atravessant Turquia cap a l'Est. El paisatge ha anat varıant bastant a mesura que he anat avancant cap a l'Est, i he passat de la gran capıtal Istambul, a una Turquia cada vegada mes rural, mes muntanyosa, mes pobra, i en alguns passatges mes "desertica". De tota manera, una de les imatge mes tipiques de aquesta ultima setmana podria ser aquesta:

Les mesquites de l'Islam, gran tema!!! Cada mati, a quarts de sis la primera pregaria de les 5 obliatories que fan cada dia,.... les fan "en directe" per la megafonia de la mesquita i es dificil "escapar-ne" pero al fınal ja t'hi acostumes, i crec que les trobare a faltar (sobretot la de quarts de sis del mati) una vegada deixi el mon islamic!!! De tota manera, pel que he pogut constatar, en funcio de la inspiracio del "capella" en questio, son mes o menys "bones" i poden arrıbar a ser una..... be, millor canvıar de tema!!!

La Turquia mes rural ha sigut molt "disfrutona" i he pogut gaudir de magnifics paratges per passar les ja llargues nits de tardor turca a l'aire llıure.

Imatge historica de la primera punxada de roda al km 7400 "i pico", pero no de la bici, sino del remolc!!! jajajaja!!! La bici ( a part de un petit trencament de radis) segueix amb un comportament impecable!!

En aquestes ultimes jornades, la "visita" de ferranpedalant en alguns pobles ha sigut tot un esdeveniment que ha fet sortir a tot el poble a oferir-me te, a fer preguntes, a tocar la bici,... i a posar per la foto (no sense abans pentinar-se be!!!) amb tot l'orgull del mon!!!

En un dels passos muntanyosos mes freds que he fet aquests dies, al arribar al cim em van fer passar a una "barraca" (si se li podia arribar a dır barraca) impressionant, on em van recuperar del fred passat a base de tes i un plat brutal de ous remenats amb "xorico"!!! La cara de salut que em va quedar per afrontar la gelida baixada del port!!!

I pels qui es pensaven que Turquia era molt gran (jo inclos) .... doncs no!!! Ahir fent ruta per la carretera camı de Erzurum em vaig retrobar amb el Hans, increible!!! En un bar em van advertir que hi havia passat un cicloturista alema, i li vaig "anar manxant" fins que el vaig atrapar!!!

Finalment, aquest mati (dia del meu aniversari, 23 "tacos" ja!!!) hem arrıbat a Erzurum sota un ambient una mica "hostil", ja que ens han rebut a base de llencaments de pomes amb bastanta mala intencio des de un camio en marxa a mesura que anavem entrant al poble!!! Deu ni do!!!! Els turcs tambe han anat canviant a mesura que he anat avancant cap a l'Est!!!

Tot i aixi, magnific (i fred) paisatge amb fons nevats a Erzurum (poble situat a 1900m d'alcada). Bandera andorrana "onejant" al vent dels territoris asiatics!!!!

Res mes familia, esperava que em "regalessin" el meu visat de Iran, pero pel moment no ha pogut ser, anire a buscar un pastis per celebrar l'aniversari, i a veure si dema hi ha mes sort amb el visat!!!

Aixo es tot des de Erzurum!!!! Una forta abracada!!!

Istambul!!!!

2006-10-17T15:27:00.000+02:00

Merhabe!!! Com es diu per aqui!!!

Ja soc a Istambul despres de un bon "sant hilari" de quilometres des de Atenes fins aqui!!!
Han estat ben be 1300 km bastant a fondo per deixar rapid Grecia i comencar-me a endinssar en territori turc, i aqui estic, disfrutant de una jornada de repos a İstambul!!!

La veritat es que ja estava un pel cansat de Grecia, i vaig anar bastant directe cap als famosos monastirs dels monjos ortodoxos anomenats Meteora.

Aqui hi vaig passar una tarda sencera anat de un monastir a l'altre bicicleta amunt bicicleta avall per les muntanyes que es veuen a les fotos.
Important per entrar als monastirs de Meteora: pantalons llargs (als monjos no els hi agrada la "calca curta") i passar rapid per les taquilles on demanen 2 euros per la visita!!! jajajaja!!!
La veritat es que es un lloc bastant "magic", son 6 monastirs habitats encara per monjos, ı sı es busca una mıca fora de la gran massa turistica se'n troben mes, ja que temps endarrere n'hı havia un total de 24!!!

I ultima foto, "autofoto" amb un dels monastirs de fons!

A l'endema al mati: carretera i manta, a fondo cap a Thessaloniki, que ja era la ultima ciutat gran i important a veure a Grecia.

Com que a Grecia esta permes circular per l'autopista normalment, i era la opcio mes rapida, doncs autopista, i com que a vegades es una mica monotona, doncs aqui una de les distraccions!!! Fer-me "autofotos" en ruta!!

Foto de rigor amb el gran simbol turistic de Thessaloniki: La Torre Blanca, situada en un bonic, assolellat "de collons", i molt turistic passeıg maritim.

Despres de fer "l'orc" a Thessaloniki, una altra vegada carretera i manta ja definitivament direccio Turquia!!! Una altra frontera,.... pero la vaig passar sense cap problema!!! Increible, un pur tramit, va ser com.... entrar al Andorra 2000, ben senzill!!!! jajaja!!!

A la frontera vaıg coneixer el Hans, un "vetera cicloturista" que ha recorregut mig mon amb la seva bici, i amb el que hem fet cami fins a Turquia. En aquest cami fins aqui, hem trobat mes ciclistes, pero.....

No patiu pas per res: Andorra sempre al davant "fotent-li ritme a l'assunto"!!! jajajaja!!!

I ja per acabar, foto de ahir (dilluns aquı tambe) al mati, perque vegueu que estic prou be, i no em falta "calitat de vıda"..... foto anomenada "los lunes al sol"!!!!

La bicicleta, despres de 6600km des de davant del comu d'Andorra la Vella segueix "a tope" de salut, sense cap punxada de roda,.... res de res!!! Jo, encara que nomes sigui per l'honor de no "punxar" abans que la bici, tambe segueixo a tope!!!

Aqui a Istambul he "omplert diposits" de "Donner kebap" i reposteria turca(pastissos de mel super dolcos) a base de be, a part del famos te (chai) turc, a on tambe s'hi afegeıx una bona dosis de sucre!!!

Actualment em plantejo un altre dia de repos a Istambul (que te molts numeros de "caure", perque enganyar-nos) i dema passat agafar cami de Erzuzum (a on he de recollır el meu visat per entrar a Iran). Aixi que de moment tinc "terra per correr" a Turquıa per uns quants dies. Aqui hi han "ciber-cafes" per tot arreu a part de gent i situacions ja bastant exotiques, aixi que espero anar actualitzant aquest blog com fins al moment com a minim!!!

Molta salut per tots!!! I dılluns que ve al mati, penseu que potser estic ben "jagut" al sol,.... a la vostra salut eh!!! Amb molt "bon rollo"!!! Au!

Turisme per Atenes i illes gregues!!!!

2006-10-05T17:06:00.000+02:00

Avui fa exactament 6 dies que no pedalo!

Els meus pares i el meu germa, van aprofitar que arribava a Atenes per fer-me una visita, i d'aquesta manera he estat uns dies disfrutant de la seva companyia i fent turisme per Santorini (una de les moltes illes ciclades) i Atenes.

Segurament, durant aquests dies he guanyat algun quilo de pes que s'havia anat quedant per les carreteres que "van" de Andorra a Atenes,.... ja sabeu com son les mares!!!

No, parlant seriosament (que a vegades tambe va s'ha de fer) hem passat unes jornades "ben parides", que han passat molt rapid.
Pero ara que hi penso, tot m'esta passant molt rapid,.... encara tinc la sensacio que va ser ahir que vaig marxar d'Andorra,.....

Be, ara no es temps de filosofar,.... algunes fotos de la visita familiar!

Foto de l'expedicio "Andorra-Atenes, a la visita de ferranpedalant" al complet!
Amb cara de "vent de cara"!!!

Una altra imatge dels components de l'expedicio, que sabien que "posaven" per "l'internet"!!!
A crit de "va poseu-s'hi que aquesta va a internet!!!"

En aquesta imatge, ferrantpedalant net i afeitat, a Oia, un dels pobles mes pintorescs de Santorini.

I ja per tancar la visita, foto recent de aquest mati, que he descobert que amb tot el que m'han arribat a cuidar i a alimentar aquests dies tinc forces de sobres per moure les pedres de l'Acropolis de Atenes!!!

El vigilant de darrere ja es preparava per provar de aguantar-les si finalment anaven a terra!

I ara, dema al mati ben aviat (a Atenes hi ha molt transit a partir de les 8h) sortida de Atenes direccio el nord del pais, per anar apropant-me a poc a poc a Istambul!!!

Molta salut per tots!!!

"Jaleos" burocratics per les fronteres balcaniques!!!

2006-09-27T19:21:00.000+02:00

Salutacions, finalment, des de Grecia!!!

Per aqui, a la vida de ferranpedalant, tot segueix molt i molt be, pero amb uns ultims dies una mica moguts pel que fa a temes de fronteres, visats,.... pero anem per parts.

Primerament, cal fer mencio especial a la visita de l'Alba a Dubrovnik, que va aprofitar que es trobava de vacances "relativament" a prop de Dubrovnik per venir a fer-me una visita.

Foto en ple centre de la ciutat vella de Dubrovnik.

Ha sigut despres de Dubrovnik que el viatge ha comencat a agafar un caire mes "exotic", transitant indrets, paisos, cultures,.... ja molt mes diferents del que estic acostumat o del que havia vist fins ara.
Ja nomes arribar a la frontera de Croacia amb Bosnia, els duaners em van comencar a dir que Albania era molt perillos, que a Kosovo (regio del sud de Serbia) era perill de mort,.... despres em volien buscar un allotjament i van comencar a cridar a les dones del poble, que cada cop n'eren mes, amb els telefons a la ma, cridant i parlant entre ells de manera que jo no hi entenia res,.... Al final, despres de tenir-me 45' parat se'm va fer fosc, i els duaners em demanaven 30 euros per una habitacio!!! Aixi que vaig haver de fer 20km de nit i plovent per arribar al primer
poble gran de Bosnia (Trebinje) on em van acollir perfectament.
Ja no va ser un bon primer contacte amb totes aquestes fronteres,....

A l'endema, cap a Montenegro que hi falta gent!!! Cap problema a la frontera (estrany), gran dinar (pizza gegant) per 1,5 euros,.... tot de conya fins que va comencar a ploure, i vaig entrar a un bar a fer un te,.... i quan es van enterar que la meva idea era passar per Kosovo per anar cap a Macedonia,.... "que a veure si estava boig!!!", "que a Kosovo mafia i atracadors per tot arreu",....
Total, que ja em van posar una mica de dubtes al cap,.... i a la nit, a l'hotel a on vaig dormir, doncs mes del mateix: "que Kosovo tant perillos", "que de cap manera anar a Kosovo",.... I com que realment feia cami mes curt per Albania, doncs tot decidit: a l'endema (en contra de la meva primera voluntat) cap a Albania,....

Sorpresa al arribar a la frontera, i..... "Andorra need visa of embassy"!!! Em diuen que he d'anar 500km endarrere a fer el visat per poder entrar a Albania,.....
Aquest fet em va acabar de decidir de anar cap a Kosovo, tot i que al mateix hotel em van "dissenyar" un pla per carreteres que ni existien per poder arribar a Macedonia sempre per territori serbi, i aixi no haver de trepitjar Kosovo (quina mania els hi tenen als pobres kosovars).
I la veritat es que tanta historia de perill amb Kosovo, nomes feia que depertar-me curiositat per anar-hi,.... soc aixi!

Carreteres muntanyoses de cami cap a Kosovo, i a on no hi passava "ni una alma",.... Suposo que tots tenien por de apropar-se massa a Kosovo!!!
jajajajajaja!!!
Aixi que vaig haver de fer-li jo la foto a la bici!

De manera que a l'endema cap a Kosovo que hi falta gent. Realment, tenia una mica de por, perque eren moltes persones que m'havien dit que era perillos, pero no em podia creure que en un costat de frontera hi hagues tant bona gent (Bosnia, Montenegro, Serbia) i de l'altre, a Kosovo, haguessin de ser tant dolents,....
I vaig entrar a Kosovo una mica ,.... "amb la mosca darrere de l'orella" ben atent a possibles "coses rares" de tot el que m'havien explicat.

Primera tarda a Kosovo, i tot correcte, bona gent, bon jalar, bon dormir,.... a l'endema vaig creuar tot Kosovo de dalt a baix per sortir cap a Macedonia, i res de res, al contrari: tothom em saludava, em van invitar a te,....
El problema va ser al arribar a la frontera de Macedonia,.... "Andorra need visa of embassy"!!! Una altra vegada!!!
Aquesta vegada, nomes era 70km endarrere, pero de mala carretera,.... aixi que vaig dormir al poble fronterer. Tot just era dissabte i l'embaixada no obria fins al dilluns a la tarda, aixi que vaig mirar be el mapa i vaig decidir anar cap a Serbia, despres cap a Bulgaria, i aixi poder arribar a Grecia sense mes problemes, pero,.....

A l'endema, despres de haver creuat tot Kosovo en sentit contrari, al arribar al control duaner entre Kosovo i Serbia, em diuen que no puc entrar a Serbia perque tinc un segell de Montenegro al meu passaport,...... despres de 90km de mala carretera a ple sol, no puc fer el pam que em falta per entrar a Serbia per un segell de un altre pais al passaport!!! Increible!!!
Ademes els duaners casi no parlaven angles i em van fer fora a crits i de males maneres quan intentava buscar-li la logica (que no n'hi ha,.... es molt mes complicat que la logica) fent preguntes al que semblava el "jefe",.... De manera que estava atrapat a la "perillosa" Kosovo!!!

De perill res de res, el diumenge a la tarda vaig coneixer gent de conya, em van invitar a berenar, vaig veure el Barca-Valencia,..... tot perfecte!

I el dilluns al mati cap a l'embaixada de Macedonia, a fer el visat. Per sort, tot va ser bastant rapid, i encara vaig poder creuar la meitat de Kosovo que em quedava (tram de carretera que he fet 5 vegades!!!) i dormir ja a Macedonia!

He creuat Macedonia amb dos dies, i avui he pogut entrar a Grecia sense problemes, pero quan estic als passos fronterers tinc unes males sensacions "de deu"!!!

La bicicleta segueix a tope, jo tambe,.... i ja falta menys per Xina!

Al final, amb tants "xous" de fronteres, visats, avisos exagerats de perill irreal,.... tinc la sensacio de que m'han estat "prenent el pel",.... potser el veritable culpable es el senyor amb "cara de carnisser" (amb tots els meus respectes pel ram) que "m'espolssa" el clatell a tovallolades a la foto,.....

Pero be, com es diu amb serbo-croata: NEMA PROBLEMA!!!

No perdeu detall de la decoracio del barber de Gjilane (Kosovo, Serbia),.... alucinant!!!
A la tele,.... "como no" feien futbol!!! I el tio, passant-me la navalla per la iugular mirava de reull el futbol,.... jajajaja!!!

Una abracada i anims a tots pel dia a dia, que moltes vegades es encara mes complicat que passar per les fronteres balcaniques!!!

Croacia de dalt a baix!!!

2006-09-16T10:28:00.000+02:00

Molt be, molt be!!!!

Continuo endavant en el meu periple! Avui escric des de Dubrovnik, una de les ciutats mes ben parides (diuen, i crec que potser que tinguin rao) de Craocia, i d'Europa!!!

La veritat es que a nivell de ruta, ha sigut una setmana bastant monotona, ja que he fet tota la costa croata, i es una carretera de costa, amb el seu constant puja-baixa, seguint tots els acantilats, amb sol i calor a dojo, i bastantes estones de vent de cara,.... una altra vegada el pesat i dur vent de cara!!! Pero be, sembla que ara ja s'ha acabat, a partir d'aqui m'endinsare cap a Serbia i Montenegro, i despres cap a Macedonia, i s'haura acabat la platja (almenys fins a Grecia).

Suposo que es nota amb el meu relat que no soc precisament un amant de la platja,.... segurament als qui els hi agraden aquests paratges haurien disfrutat molt aquesta ultima setmana,.... pero a mi no m'agraden massa,.... que hi farem!

Vaig comencar la setmana amb una mica de turisme per Ljubljana (Eslovenia), reposant-me encara de la meva visita al Parc Nacional del Triglav.
Fent el turista per Ljubljana, vaig anar a parar al mercat de fruitres i verdures de la ciutat en si (per cert, un mercat molt gran, famos, i "barato"!!!). Be, doncs al mercat, hi vaig comprar patates i una col, i a la nit em vaig fer un trinxat espectacular (el millor sopar del viatge!!!), quan el cuinava, al costat hi havia uns alemanys que flipaven,.... no sabien que es podia arribar a fer allo amb les seves "cartofels"!

Algunes fotos de Ljubljana:

Aixi que amb un mati tranquil de turisme en vaig fer prou, i ja vaig tornar a agafar la bici per anar avall, avall,.... en direccio a la costa croata.
I quan a la nit vaig arribar al camping, vaig coneixer al Monsieur Jean-Claude (alias "Solex-Man"),.... ho explico be que es bastant divertit i curios:

Resulta que el tal Monsieur Jean-Claude, esta fent un viatge des de Nantes (costa Atlantica francesa) fins a Istambul amb una bicicleta amb motor Solex que te 40 anys!!!!!
Increible!!!

Aquesta es la foto de la presentacio oficial del repte "Solex VS Ferranpedalant":

jajajaja, "la maquina contra el hombre" jajajaja!!!

El que vam fer va ser que els primers 20km del dia vam anar fent curses (semblavam dos nens amb biciletes noves) per a veure qui anava mes rapid, i vam descobrir que el ritme era molt similar, aixi que vam fer dos dies de ruta plegats!

Aqui un adelantament en directe!!!
Ja us ho dic, igual que nens (o pitjor!!!), pero un bon fart de riure! La situacio era molt comica!

Aquesta tambe es bona, persecucio "a muerte",....

Val a dir que el Solex era mes rapid en les pujades suaus i els falsos plans, i que el ferranpedalant era mes rapid en les pujades fortes, en les baixades, i en els plans, aixi que el ritme de marxa era molt similar, pero al segon dia junts, al solex va comencar a tenir algun problema macanic (es el que tenen les maquines,....) i es va haver de quedar un dia sencer al camping "a mecaniquer", aixi que ens vam despedir!
Des d'aqui molta sort al Monsieur Jean-Claude! Que em va dir que miraria "el site web"! Un saludo!!

I entre tantes curses i persecucions, el paisatge era aquest:

Be, potser no he dit tota la veritat,.... no aguantava mes per la costa, i vaig fer una petita incursio a Bosnia per visitar Mostar. A aquesta ciutat encara s'hi poden veure molts signes (edificis amb restes de metralla,....) de la guerra, i es molt curios el fet que esta dividida per un pont (que per cert, durant la guerra va anar a terra, i l'han reconstruit igual que era) que separa la part musulmana de la ciutat de la part cristiana,... va ser una tarda de turisme interessant!

I aixo ha estat tot aquesta setmana, a nivell de salut segueixo a tope (unicament vaig tenir algun problema intestinal que es va solventar amb una nit intensa de anar i venir al WC i un dia de arros bullit) i la bicicleta esta com mai! 3900km i ni tans sols una punxada de roda! Alucinant, tot i que s'ha de dir que la cuido molt eh! Pero es porta com una campiona!

Au! Molta salut i una forta abracada per tots! (aquest teclat no te C trencada).