Europa i el seu relat

tag:blogger.com,1999:blog-2368062786965749262.post-32464465122377922932008-06-25T03:21:00.000-07:002008-06-26T23:16:36.601-07:00Europa i el seu relat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_I-2UO93CSz0/SGSFvCgsiEI/AAAAAAAAAao/Qyyb71TXzjw/s1600-h/images.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_I-2UO93CSz0/SGSFvCgsiEI/AAAAAAAAAao/Qyyb71TXzjw/s400/images.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5216441311576229954" /></a> Darrerament s'han produït un allau d'articles i opinions sobre el distanciament que s'està produïnt entre la Unió Europea i els seus ciutadans. Aquestes opinions exemplifiquen aquest distanciament amb les dues darreres propostes que han sorgit de la Comissió Europea: la directiva de retorn dels estrangers il·legals i setmana laboral de 65 hores. Doncs bé, jo no crec que aquests factors siguin causants del distanciament entre la Unió Europea i els seus ciutadants. De fet, aquestes dues propostes tenen més a veure amb la por dels estats que amb la pròpia UE. Els estats són els que formen la Comissió Europea i aquests, prefereixen que les mesures més dures i impopulars les realitzi aquest ens allunyat i distant que és Europa que no pas els diferents governs que es presenten a unes eleccions cada quatre anys. El veritable factor que ha distanciat Europa dels seus ciutadans, és la manca de relat. O més ben dit, la no actualització del seu relat. El relat fundacional de la Unió Europea era boníssim, però ja no serveix. Europa, el vell continent desagnat per les guerres no podia continuar matant-se entre veïns i destruïnt-se períodicament. Després de la II Guerra Mundial, una generació de líders liderats per Schumann, Monnet, Adrenauer i De Gasperi consideren que l'única solució era que compartir coses entre els països europeus - sobretot França i Alemanya- evitaria futures guerres entre europeus. Primer va ser l'acer, després l'economia, la moneda, les fronteres, etc. Aquest era un grandíssim relat: La Unió Europea és la nostra garantia de pau. Té tots els ingredients que ha de tenir un bon relat: és útil, necessari, ens lliga amb el passat, proposa esperança i es pot comprovar. Aquest relat ha durat cinquanta anys, però ja no es pot allargar més. És el relat d'Europa del s.XX. La majoria de la ciutadania ja no valora aquest relat per què no ha viscut mai en una Europa en guerra. El relat ha mort d'èxit, ja no mobilitza, ni es veu com útil, ni necessari, etc. Per els europeus actuals, la pau entre europeus és quelcom normal. La UE necessita crear un nou relat, segurament un relat que ens mostri la utilitat de la UE davant el món, que emocioni als europeus, que els mobilitzi, que comparteixi valors i que alhora sigui creïble, memorable i comprovable. Però això no és gens fàcil. Fins que Europa no trobi el relat del segle XXI, Europa estarà en crisi.pauhttp://www.blogger.com/profile/07837702934998998837canaleta@telefonica.net