Pàgines de meteo

Un segle XXI més fred

2009-06-19T20:20:00.007+02:00

No son molts anys els que portem de segle XXI, que va començar l'1 de Gener de 2.001, per aixó no podem treure estadístiques mínimament fiables per establir tendències climàtiques, n'obstant si que ha passat prou temps per poder veure algun matiç en les dades climatològiques.

Fa uns dies feia esment de les mitjanes anuals a l'observatori Fabra durant els darrers 12 anys i aquestes teníen una tendència al refredament tal i com indiquen les temperatures de la Terra mesurades per satêl·lit i que podeu veure tot seguit.

Ara, al Fòrum de Meteored, el forer RS ha obert un tema per tractar d'esbrinar la tendència de la temperatura al nou segle a Espanya. Per aixó, es van introduint les mitjanes anuals de diferents estacions meteorològiques a diferents provincies espanyoles i calculant la seva tendència linial. El valor que trobem representa la variació mitjana anual de l'observatori en qüestió.

Estic segur que s'anirà ampliant però, de moment, hi han una cinqüentena d'estacions que representen a unes 40 provincies. Tot seguit podeu observar el mapa. La seva interpretació sería, comptant que el valor 0 correspondría a una tendència sense signe aparent:

Augment superior a 0,05.... Vermell
Augment entre 0,025 i 0,05.... Vermell fluix
Valor entre -0,025 i 0,025.... Blanc
Descens entre -0,025 i -0,05.... Blau fluix
Descens superior a -0,05.... Blau
Sense dades provincials.... Gris

Hi ha un clar domini dels colors blaus que ens suggereixen un descens de les temperatures a Espanya que coincideix amb el que diuen les dades globals.

Així, tenim per 2.008 les dades anuals de 49 estacions dividides en aquests valors:

Augment superior a 0,05.... 0 estacions (0%)
Augment entre 0,025 i 0,05.... 2 estacions (4,1%)
Valor entre -0,025 i 0,025.... 14 estacions (28,6%)
Descens entre -0,025 i -0,05.... 11 estacions (22,4%)
Descens superior a -0,05.... 22 estacions (44,9%)

Si ho representem en funció de les estacions que han tingut un augment o un descens de la temperatura mitjana, ens trobem aquests valors:

Estacions amb augment de la temperatura.... 2 (4,1%)
Estacions amb descens de la temperatura.... 47 (95,9%)

Queda clar que aquest inici de segle no s'està escalfant però aixó no és indici de res ni tant sols un canvi de tendència... almenys de moment, perque si analitzem els valors durant el segle XX, els canvis de tendència no están marcats per descensos marcats sino que queden representats per una paràbola d'una dècada aproximadament, tal com va passar els anys 40 o els anys 70. Serà el mateix ara?? Aniré seguint el tema i us tindré informats.

El misteri dels núvols

2009-06-13T21:49:00.004+02:00

Si recordeu fa un temps us vaig enllaçar un documental El gran engany de l'escalfament global que mitjançant científics molt important i coneguts en el mon de la meteorología relacionada amb el canvi climàtic donava una idea de perque el CO2 no era el causant de l'escalfament de finals del segle XX. Doncs be, ara us deixo un altre documental sobre la teoría dels raigs cósmics i la seva influència en el clima de Henrik Svensmark, on també explica els problemes que s'ha trobat per publicar el seu estudi. El van fer al canal Odisea una vegada i no el tornen a repetir aquest mes. Està en espanyol.

El misterio de las nubes

Temperatura - CO2, una relació no tant directa

2009-06-08T13:08:00.010+02:00

Cada principi de mes totes les organitzacions encarregades de la mesura de la temperatura global actualitzen les seves dades. Les més fiables son les mesurades per satèl·lit, aquí teniu les que publica la Universitat de Alabama a Huntsville (UAH). Doncs be, si una cosa crida l'atenció és l'aturada de l'escalfament que ha tingut lloc aquest segle.

Aquesta gràfica és del Fabra, fa 12 anys la tendència és al descens de la temperatura anual. Els defensors de la teoría oficial del IPCC parlen de 30 anys com a minim per establir tendències, però quan els parlem del descens de temperatura entre els anys 40 i 70 (30 anys), desvien l'atenció cap a altres temes. El clima no va començar fa 30 anys, tot i que per alguna gent no existía res abans dels anys 70.

El tema de la falsació de la teoría de l'escalfament antropogènic cada cop és més evident i fins i tot la NASA (Inst. Goddard) diu amb la boca petita que potser han menyspreat alguns forçaments i d'altres els han sobrevalorat, aixó sí, no ho diuen als mitjans de comunicació (perque la gent no hi entendría res de res) però al mon científic, el de veritat no el dels científics que volen guanyar diners com a presentadors d'algun programa al canal National Geographic, molts científics qüestionen la importancia que se li ha donat al CO2 i la infravaloració que ha tingut el Sol i els raigs còsmics, per exemple, per la senzilla raó que no es coneixen prou.

La teoría oficial diu que és el CO2 el causant de l'escalfament actual, parlen dels darrers 30 anys perque no troben explicació al descens de temperatura global entre els anys 40 i 70, però algú em podría explicar la següent gràfica??

La linia verda representa el CO2 en ppm, la linia blava és la temperatura global dels darrers 30 anys mesurada per satèl·lit i en lila apareix la tendència linial dels darrers 8 anys.

I a tot aixó jo em faig algunes preguntes:

Com és que la temperatura baixa i el CO2 segueix pujant??

No era el CO2 el que feia pujar la temperatura??

Si el descens observat aquest segle hagués estat només de un parell d'anys no caldría dir res estadísticament, però estem parlant de 8, 10 ó 12 anys de descens de temperatura (tot el que portem de segle XXI).
Llavors, tinc que seguir creient que és el CO2 el causant de l'augment de temperatura, tal com diu l'IPCC, només perque ha coincidit a una gràfica un augment de CO2 i temperatura durant 25 anys (1975-2000) en els darrers 70 anys??

Crec que cal tenir en compte el descens de temperatura d'aquest segle, malgrat algú parli de que només és soroll estadístic, doncs una gràfica similar va avalar a James Hansen a la seva disertació al Congrés americà el 1.988 quan també es portaven 12 ó 13 anys d'escalfament.

Tot el mon a un sol clic

2009-06-04T18:49:00.004+02:00

No se si coneixíeu aquesta pàgina web. Imatge de satèl·lit de tot el mon a l'instant junt amb informació gràfica de llamps, volcans, terratremols i molta altra informació actual. Interessant, si més no.

Si cliqueu sobre Europa, per exemple, fa un zoom sobre el continent, de la mateixa forma per les altres àrees del planeta.

Us recomano que busqueu en la multitut d'enllaços que hi ha a la pàgina.

Our Planet Earth from Space

Maig quasi estiuenc

2009-06-01T11:35:00.006+02:00

Després d'un mes d'Abril molt plujós i fresc, el mes de Maig podríem qualificar-lo com la seva antítesi doncs les dades i les percepcions ens parlen d'un mes molt sec i càlid. Hom podría arribar a creure que hi ha alguna llei de la compensació però senzillament ho podem explicar com el domini de situacions meteorològiques que al nostre pais tenen conseqüencies ben diferents.

L'observatori del barri de Serraparera de Cerdanyola porta funcionant des de Juliol de 1.991, circumstància que permet fer comparacions amb un periode d'anys mínimament útil, aixó em permet catalogar el mes de Maig passat com un mes sec i relativament càlid.

La precipitació total ha estat de 14,5 mm (la mitjana de 1997-2008: 53,1 mm) i la temperatura mitjana de 18,8ºC (la mitjana de 1992-2008: 17,8ºC).

A grosso modo i sense entrar en detalls ha estat un mes molt estable, quan no acostuma a ser-ho, i on han dominat les masses d'aire d'origen africà.

La primera decena va ser força càlida (anomalía de +1,8ºC) però la segona decena va ser més fresca del normal (-0,3ºC respecte a 92-08), finalment els darrers 11 dies van tornar a ser càlids (+1,5ºC). En quan a pluges, el dia 14 (6,8 mm) i el dia 1 (6,0 mm) donen la quasi totalitat de les pluges del mes.

Les temperatures extremes no son gens destacables, indici d'estabilitat termomètrica, doncs la màxima ha estat de 29,1ºC (dia 30) que és el cinqué maig de la serie 1992-2009 amb la màxima absoluta més baixa i la mínima de 8,3ºC (dia 2) que és el cinqué maig amb la mínima absoluta més alta. Per tant, si volguessim destacar alguna característica d'aquest Maig és que no hi han hagut ni calorades, ni fredorades, ni episodis plujosos importants.

Si ens fixem únicament amb l'àmbit del Parc de Collserola també tindrem que afirmar que ha estat sec i càlid.

Temperatura mitjana:

Observatori Fabra.... 18,8ºC
Masia de Can Coll.... 18,2ºC

Pluja total:

Observatori Fabra.... 17,4 mm
Masia de Can Coll..... 7,5 mm

De l'Observatori Fabra diposem dades des de l'any 1914 i aixó ens permet situar-lo a la història climàtica. Així, la temperatura màxima del mes de Maig al Fabra, 28.8ºC el dia 28 queda lluny d’altres màximes absolutes de Maig. Però la temperatura mitjana resultant d’aquest mes (18.8ºC), amb poc soroll, el col•loca en el segon lloc de la sèrie dels maigs més càlids, empatat amb el de 2005 i només superat pel maig de 1922 (18.9ºC).

Gràfica de les dades del mes de Maig a la masia de Can Coll.

Antártida, cop de gracia

2009-05-29T23:14:00.007+02:00

Fa uns mesos ja vaig parlar d'un estudi publicat a la revista Nature que, aplicant nous mètodes estadístics, arribava a la conclusió que l'Antàrtida s'havía escalfat els darrers 50 anys, i no només la península antàrtica, fet que tothom accepta, sino que tot el continent.

Des del primer moment l'estudi va despertar controvèrsia i quan es va demanar als autors quins mètodes estadístics eren els emprats no van gosar ni contestar.

Doncs be, ara, malgrat no haver compartit el mètode de treball, com sería lògic.... sempre que no tinguis res a amagar, és clar, un blogger que en sap bastant de matemàtiques anomenat Ryan O' ha publicat al seu blog, The Air Vent, les seves conclusions respecte a aquell estudi (aquest és l'enllaç al tema del seu blog).

Quin és el seu diagnòstic?

Clar i concís, les conclusions de l'estudi de Steig et al. no son fiables.

Perqué?

La majoría de les suspicacies van neixer degut a l'anàlisi de components principals (PCA). Els autors de l'artícle de Nature van decidir retenir 3 components principals. Perqué només tres? Sabem que si es retenen masses components principals pot fer impossible el temps de càlcul degut a la imposibilitat de convergència dels algoritmes. Malgrat aixó, si retenim molt pocs els resultats son imperfectes.

Quan se'ls va demanar als autors, sense cap judici de valor, perqué només tres?, es van negar a respondre. Com som malfiats de mena, aixó va cridar l'atenció.

S'haurien retingut només 3 components principals perque era en aquell punt de l'anàlisi que aconseguien els resultats cercats i no d'altres?
Sería possible retenir més components sense que els algoritmes deixessin de convergir?
Amb una anàlisi més exhaustiva, resultaría que l'Antàrtida, llevat de la Península, no s'ha escalfat els darrers 50 anys tal i com diuen els autors de l'estudi publicat a Nature?

Doncs be, Ryan O' ha aconseguit reconstruir en un treball titànic els mètodes de treball de Steig et al. i ha demostrat la utilitat de retenir fins a 13 components principals, fins a 11 son significatius i molt propers el 12 i el 13.

Perque llavors, Steig et al., van retenir només 3? Seguim sense saber-ho.

Que dirán ara els de Nature? De ben segur que la callada per resposta, no sigui que algú que pensi que els científics que defenen la teoría oficial tenen sempre raó i no fan "xapusses" se n'adonés.

Ai, ai, ai, abans ja va ser el denostat estudi del "pal d'hockei" de Mann al 2001 i ara aquest, on també hi està implicat en Michael Mann. El problema és que els mitjans de comunicació s'en fan molt ressó de l'estudi quan surt, beneint-lo i donant-li una importància capital com si d'una troballa científica cabdal es tractés, aixó sí, quan l'estudi es demostra que no és correcte i fet amb mètodes dubtosos o directament erronis, ja no s'en torna a parlar, al cap i a la fi ja s'ha aconseguit l'objectiu.... que la massa social retingui el que ells volen.

Com es diu aixó.... engany? suggestió?

Parlar per parlar

2009-05-20T11:10:00.005+02:00

Aquest matí llegeixo a La Vanguardia digital que La primavera se adelanta de dos a cinco días cada década, un article amb tots els ingredients tòpics d'aquests tipus d'articles: ...avalat per l'IPCC, ...més proves que confirmen el canvi climàtic, ...afecta a totes les especies animals i vegetals, el de sempre, anem a l'apocalipsi.

Sincerament, jo trobo totalment irrellevant el fet de que la primavera s'avanci 2, 3 ó 4 dies, senzillament perque penso que aquesta pujada de les temperatures de finals del segle XX és un episodi climàtic més dins dels milers d'episodis de tot signe que ha viscut el nostre planeta i també perque la causa de l'actual escalfament no és irreversible, és a dir que a un augment de temperatura pot seguir un descens doncs la causa principal no son les emissions de CO2 per part de l'home (aixó sería una causa molt menor), com diu oficialment l'IPCC, sino que altres causes naturals com el Sol, els corrents marins o els núvols tenen una influència més directa sobre aquests augments o descensos de la temperatura del planeta. Queda clar, si fos una causa natural l'IPCC no sería necessari i molts dels que l'integren aniríen a les llistes de l'atur.

Per aquest motiu seguirem llegint cada X temps noticies d'aquest tipus, senzillament perque la gent segueixi recordant la utilitat de l'IPCC i de les enormes despesses econòmiques que fan molts governs, començant pel nostre que és el que ens afecta, al cap i a la fi, la majoría de la gent ja està convençuda malgrat no tenir ni idea de Climatología.

És una pena que certs científics s'hagin deixat arrossegar per mètodes més propis d'una secta, deixant de banda el debat i els mètodes de falsació propis del mètode científic.

La influència del sol i els volcans en el clima

2009-05-15T11:48:00.005+02:00

Tinc la sort de tenir les dades mitjanes de Barcelona des de 1780, cosa que em permet comparar uns periodes de la nostra història amb altres, parlant de clima, és clar. Son gairebé 230 anys que, malgrat semblin molts, climàticament només permeten treure algunes conclusions i, fins i tot, no sabem si aquestes conclusions seríen merament parcials o no.

Darrerament, els veritables estudiosos del clima, els que no surten titllats de "experts" a la premsa, están posant molt d'enfasi en l'estudi del Sol i la seva influència en el clima de la Terra. A ningú se li escapa que el Sol és la principal font d'energía que rebem, per tant, alguna cosa tindrà que veure amb les temperatures del nostre planeta i, encara que sigui obvi, ho podem constatar en que de nit fa menys calor que de dia i que quan és núvol la temperatura és inferior a quan fa sol.

Malgrat aquestes obvietats, el Sol és el gran desconegut i el més ignorat en els models climàtics que tant agrada fer al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Realment lamentable. Per aixó l'estudi del Sol, les seves taques, irradiació, cicles, etc han agafat un protagonisme important entre els climatòlegs. Perqué?

Segons ens deien els models climàtics basats en els gasos d'efecte hivernacle, la temperatura pujaría de forma imparable mentre el diòxid de carboni seguís pujant. Doncs be, el CO2 segueix pujant però la temperatura del planeta està baixant durant aquesta dècada.... curiosament coincidint amb un periode anòmalament llarg de mínima activitat solar. S'ha menyspreat, fins i tot, ignorat el paper del Sol respecte al Clima??

Si una cosa em permeten les dades de Barcelona des de 1780 és comparar que passava en altres periodes de mínima activitat solar. Cal pensar que portem unes dècades de forta activitat solar i només fa tres o quatre anys que el Sol ha entrat en un mínim sorprenentment llarg, situació que només uns pocs com Abdusamatov o Landscheit, de qui ja he parlat aquí, van preveure enmig de somriures de suficiència d'alguns que creien estar en possessió d'un dogma com sembla ser la teoría de l'escalfament global d'origen antropogènic. També van indicar la posibilitat que tot just aixó sigui l'inici d'un periode prolongat durant dècades de baixa activitat solar.

El periode de mínim amb certa durada que tenim més a prop és l'anomenat mínim de Dalton que va ocorrer a les primeres dècades del segle XIX i, tot i que no te nom, a finals del segle XIX també va disminuir l'activitat solar. Però no només el Sol va tenir influència a les temperatures...

Mirant les temperatures mitjanes del mínim de Dalton (1796-1822) no veig uns anys excessivament freds, potser una mica més freds que ara però tampoc de forma cridanera. Cert també que és molt dificil establir comparances directes doncs en aquella època els mètodes per a registrar la temperatura patien d'algunes deficiències respecte als actuals, especialment a l'estiu, de fet, estic d'acord amb l'apreciació de Font Tullot en el seu llibre Història del clima d'Espanya que els registres termométrics, sobretot els extrems, que han arribat fins a nosaltres haurien de ser en realitat una mica més baixos, en funció dels efectes provocats pel fred que es trobar en diferents documents.

Malgrat això, d'hiverns realment freds hi ha pocs en el període 1780-1840. A Barcelona, únicament tenim el mes de Gener de 1802 i, sobretot, el glaçador hivern de 1829-30 com extraordinàriament freds encara que per les dades són comparables a Febrer de 1956 o una mica més freds, segons la meva apreciació anterior. N'obstant, el periode més conegut climàticament d'aquesta època és l'anomenat Any sense estiu, i és que l'estiu de 1816 les temperatures no van ser gairebé mai dignes de l'estació que tocava. Però la causa no cal anar a buscar-la al Sol, el 1815 la gran erupció del volcà Tambora va ennegrir l'atmosfera de forma tant important que els raigs de sol no podíen tenir l'efectivitat necessaria.

Si volem trobar el període d'hiverns més freds a Barcelona (podríem incloure per proximitat a tota Catalunya) hauríem d'anar-nos a la dècada posterior a 1883, any que va tenir lloc l'erupció-explosió del Krakatoa. En el període 1884-94 tots els hiverns gela a Barcelona ciutat i alguns són realment freds com el de 1890-91 que es va registrar la mínima més baixa mai mesurada a la ciutat de Barcelona amb -9,6º i es va gelar per última vegada l'Ebre a Tortosa o al Gener de 1885 amb una mínima de -6,8º. Tot i que els mètodes encara no són idèntics als actuals podem comparar-los amb els -6,7º de Febrer de 1956 o els -5,6º registrats a la part alta de la ciutat al Gener de 1985, que són els records del segle XX.

Vistes de forma breu aquestes dades, jo compararia un mínim solar amb el fet de baixar la temperatura del termòstat de la calefacció de la nostra casa; la temperatura va baixant de forma paulatina. En canvi, una erupció volcànica la compararia amb obrir una finestra de l'exterior; el fred el notaríem més ràpidament. Si ajuntem els dos fets, el refredament seria molt major.

Durant l'última part del segle XIX va haver una menor activitat solar, encara que el mínim no està "batejat" com ocorre amb el Mínim de Dalton, Maunder o Sporer, p. ex. Malgrat això, es va ajuntar la menor activitat solar amb la major erupció volcànica en època històrica ocorreguda en el mateix Equador. Penso que per això, algunes dades de final de segle XIX empetiteixen a les del mínim de Dalton a l'inici d'aquest segle XIX.

Mentides, mentides i més mentides

2009-05-08T12:56:00.006+02:00

La posició dels governs suposadament progresistes i els seus mitjans de comunicació al voltant de tot el que te a veure amb el famós canvi climàtic em recorda cada cop més a la postura del PP envers als atentats del 11 de Març de 2.004 a Madrid. Van dir que va ser la ETA quan tots llegiem a diferencts mitjans internacionals que el terrorisme àrab era darrera de la masacre, malgrat la gent va fer-los fora per mentiders van seguir dient que ells deien la veritat i sembrant dubtes per avalar la seva versió falsa.

Doncs be, amb el canvi climàtic està passant quelcom semblant però amb els polítics "progressistes" bàsicament. Han adoptat públicament una posició i la defendran encara que sigui dient mentides a la gent.

La setmana passada, el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-Moon va advertir que "els casquets polars es desglacen molt més ràpid del que podíem esperar fa només dos anys."

Directament, aixó és una mentida.

Us deixo un tema, traduit amb Google, d'un dels blogs sobre canvi climàtic més seguits. Incoherència sense precedents amb el missatge del gel, si no voleu llegir-lo amb espanyol macarrònic, aquest és l'enllaç en anglés.

Tot seguit teniu la gràfica que ens parla de l'anomalía del gel polar des de 1.979 i que ara és positiva (més gel que la mitjana del periode) per 355.000 km2, és a dir, com tota Alemania més de gel que en la mitjana dels darrers 30 anys.

Apart si us fixeu en el dos últims anys (als que es refereix el polític coreà) la ganància és escandalosa, tant que respecte a l'Abril de fa 2 anys tenim uns 750.000 km2 més de gel actualment.

Barak Obama diu que el CO2 és dolent per la salut (textual) quan és imprescindible per la vida, el secretari ganeral de l'ONU diu aquesta bajanada del gel i aquí no diem res de les bajanades que diuen els nostres polítics, catalans i espanyols.Realment, penso que o be son uns mentiders que tenen alguna estrategia que no volen canviar malgrat la realitat digui el contrari o, potser, els seus assessors els diuen mentides i ells no ho corroboren amb la realitat. Només cal anar a consultar pàgines de la NASA, per exemple, que és una fidel defensora del canvi climàtic, o de la NOAA.

El que és cert, és que estic escoltant moltes mentides, una rera l'altre, que dites per polítics amb carisma a gent que dirà si a tot el que diguin, es transforma en una veritat que assumeix la gent.

Aquestes coses son les que fan que perdi tota la confiança amb els polítics.

Un Pol Nord molt glaçat

2009-05-06T09:41:00.009+02:00

Que en son de persistents els mitjans de comunicació suggestionant amb un munt de noticies sobre gel desfent-se, al Pol Nord, a l'Antàrtida, als glaciars....

El desgel és quelcom natural que passa tots els anys durant la primavera, aquí (al Pirineu, és clar) i al Pol Nord, però aquest any sembla que li costa més del normal. A la següent imatge teníu una gràfica de l'extensió del gel marí al Pol Nord. En vermell tenim l'extensió d'enguany que com podem veure és la més gran dels darrers 7 anys. Hom diría que la natura polar contradiu la teoría oficial de que el Pol Nord es queda sense gel.

Tot seguit, unes imatges que em semblen curioses.

Fa anys que segueixo de forma habitual les càmeres web de l'arxipèlag de Svalbard, especialment en aquesta època de l'any. Suposo que coneixeu l'enllaç.

Doncs bé, aquest any m'està cridant l'atenció el que li costa desaparèixer el gel marí en els fiords d'aquest arxipèlag, de fet, mai havia vist que al Maig arribés a haver gel marí, fins i tot hi ha hagut anys que pràcticament ha estat absent. En aquesta pàgina es pot veure detallat el gel marí en aquests mars noruecs de l'Atlàntic més al Nord.

Un detall curiós, o almenys m'ho ha semblat a mi, és com van trencant aquesta minibanquisa perquè els vaixells puguin accedir sense problemes, encara que no descarto que el desglaç sigui del tot natural, més que res perquè ja tocaria.

Fa una setmana aquesta càmera mostrava un mar completament congelat però des de llavors he vist aparèixer uns vaixells (o potser el mateix sempre) que es passaven hores i hores en llocs concrets o movent-se molt poc (la càmera recull una imatge cada hora). Com podeu imaginar, no parlo de estratègies estranyes, si els vaixells trenquen les plaques és una maniobra similar a quan per aquí cau una nevada i els camions tiren gel i retiren la neu perque els vehicles hi puguin circular.

Aquí us poso una seqüència entre diumenge i dilluns d'aquest trencament del gel.

Diumenge, 3 de Maig de 2.009 (16:20)

Just damunt del vaixell hi ha oberta una linia d'aigua en el gel.

Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (09:10)

El gel que havia per sobre de la linia d'aigua ha desaparegut completament. El vaixell que vèiem en la imatge d'ahir per la tarda segueix en el mateix lloc.

Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (10:10)

Ha passat una hora i el vaixell ha desaparegut. Un gran tros de gel es despren i arrossegat pel corrent, s'allunya.

Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (13:10)

El tros que s'ha trencat desapareix al lluny i cada vegada queda menys gel. Qualsevol vaixell podrà accedir aviat sense cap problema.

Un any com els d'abans

2009-04-28T16:04:00.004+02:00

Darrerament és habitual escoltar comentaris com "hem tingut un hivern com els d'abans" o "aquesta primavera plou com abans".

És cert?

Be, si partim de la base que la memòria meteorològica és bastant selectiva, aquestes afirmacions son una mica subjectives ja que normalment acostumem a recordar situacions meteorològiques extraordinaries o que ens han afectat directament d'una forma o una altra, la qual cosa no te perqué representar la realitat, de ben segur que molts dels que diuen aixó potser no recorden ni quin temps va fer el cap de setmana passat o la primavera passada.

Que es vol dir quan es diu aixó?

Tots sabem el sentit d'aquestes frases, es refereixen, com no, a que aparentment abans feia més fred a l'hivern i plovía més a la primavera.... o potser no?

Si una característica defineix el nostre clima diríem que és la irregularitat, que no vol dir altre cosa que hi han periodes plujosos i d'altres secs, anys més freds i altres més càlids i, entremig, trobem episodis que sobresurten com les onades de fred o de calor, les inundacions, les ventades o les sequeres. I aixó passava abans i segueix passant ara.

Quina és la diferència? És clar, la tecnología i els habits socials.

Actualment les cases estan molt millor preparades pel fred que 40 ó 50 anys enrera, les calefaccions son molt més efectives i arriben a tota la vivenda, lluny de les estufes que en prou feines escalfaven una o dues habitacions. Tampoc avui son gaire necessaries les bosses d'aigua calenta que ens possava la mare al llit. Respecte als hàbits socials, avui ens fixem molt més en si un cap de setmana plou o si ha nevat prou per anar a esquiar.

Avui en dia hi ha una preocupació pel temps meteorològic molt més important de la que hi havía unes poques dècades enrera. Els que ens dediquem fa temps a la observació dels fenomens meteorològics ho podem corroborar. Gran part de culpa la tenen els mitjans de comunicació, especialment la televisió, per be i per malament, doncs ens han acostat les previsions meteorològiques de forma que molta gent coneix i compren molts mots tècnics que abans ningú entenía. Per altra banda, aquesta divulgació força útil xoca amb el tractament massa efectista i poc objectiu envers al tema mediambiental per excelència, el canvi climàtic.

És cert que les temperatures van pujar el darrer quart del segle XX però l'augment és tant imperceptible per nosaltres com sería passar de 20º a 20,5º. Ens posen la por al cos amb previsions de grans augments de temperatura però aquesta primera dècada del segle XXI les temperatures no pugen i ens parlen de que plourà menys quan la mitjana de precipitació actual és la mateixa de fa 50 anys. El canvi climàtic és un tema massa complexe com per tractar-lo d'una forma tant frívola com ho fan els nostres mitjans de comunicació.

No ens deixem suggestionar, seguiran havent-hi episodis de calor i de fred, de pluja i de sequera com sempre hi ha hagut al nostre clima. És important saber que la Meteorología i la Climatología no son ciències exactes i, per sort o per desgracia, les úniques previsions relativament fiables no van més enllà de les 48 hores, com per creure en previsions a 100 anys.

Dies de tempestes

2009-04-22T19:35:00.003+02:00

Aquests dies hem pogut gaudir de cels molt bonics gracies a les tempestes que, tot i que a Cerdanyola han deixat poca aigua, si que hem pogut veure multitut de formes i núvols interessants.

En primer lloc, el dia 16 una tempesta travessa del Vallès cap a la costa per la vall del Besós.

El dia següent, molts núvols i poca aigua.

El dia 18 la convectivitat ja es va manifestar de bon matí.

Per la tarda una cel·lula tempestuosa va deixar tota La Mola blanca de calamarsa, per Cerdanyola només van caure gotetes però el cel farcits de mammatus que penjaven del cumulonimbus. Els mammatus sempre indiquen que la tempesta porta calamarsa.

Finalment, ahir dia 21 una tempesta viatjava des del nord del Vallès i en el seu camí va regar Cerdanyola. A la part baixa del cumulonimbus podeu veure una estructura típica de les tempestes severes, el wall cloud.

Xavier Bru de Sala tampoc ho veu clar

2009-04-21T10:59:00.006+02:00

Ahir dilluns dia 20 d'Abril, el filòleg català Xavier Bru de Sala va fer un escrit molt interessant perque es fa preguntes bàsiques respecte al canvi climàtic antropogènic. Sabem prou com per fer les prediccions tant catastrofistes que es fan?

Virgilio y el bendito clima

Xavier Bru de Sala

Hay que maldecir el tiempo? A veces no queda otro remedio, pues parece que se las componga para fastidiar, como en la pasada Semana Santa. Apuesten a que seguirá haciéndolo, finde tras finde, hasta que se canse. ¿Tendremos una segunda parte de la primavera propicia? ¿Volverá este verano a comportarse con cierta amabilidad? ¿Se declarará amigo de las continuas borrascas como los cinco anteriores? Nadie tiene idea. Si fuera por estadística, el anticiclón de las Azores estaría preparándose para reinar en todo el Mediterráneo. Pero la oscilación, auténtica emperatriz de la climatología, desdice las estadísticas y las predicciones. Por mucho que los meteorólogos hallen nuevas formas de entretejer casuísticas, como la interrelación entre la ausencia de manchas solares y la presencia de nubarrones en los PaïsosCatalans, el tiempo sigue siendo imprevisible a medio plazo.

La ciencia que lo predice es la que más se parece a la futurología romana (cuyos especialistas eran venerados, por sus reiterados aciertos, muy por encima de nuestros meteorólogos).

A veces no queda otro remedio que maldecir el clima, pero teniendo en cuenta que le maldecimos por bendito, en el sentido de la palabra más contrario a la posesión de luces.

¿Por qué el tiempo cambia más allá de las predicciones? En parte, a fin de poner al descubierto la inmensa vanidad de la era científica. Los modelos son prodigiosos, pero la fiabilidad sigue siendo variable. Aun cuando los llamados sistemas caóticos cuenten con notables regularidades, u obedezcan a vectores decisorios como la batuta de un director de orquesta sin partitura, la meteorología no las ha descifrado todavía. Y cuando lo haga, se encontrará con el problema de armonizar los grandes ciclos del clima con lo medios y la combinación de ambos con las habituales predicciones. La legión de investigadores del clima que nuestro mundo ha puesto a trabajar merece mejores resultados.

También una mayor serenidad y contención a la hora de predicar el alcance de la causalidad humana como origen del cambio climático. Una cosa es la prudencia, que aconseja limitar al mínimo las emisiones, singularmente las de CO2, y la otra es echar todas las culpas a la humanidad, sin conocer el alcance del desastre. Según las previsiones más pesimistas, el nivel del mar subirá unos cuantos centímetros en los próximos decenios. Bueno, en época romana subió bastante más y tanto el carbón como el petróleo seguían bajo tierra. ¿Cómo se explican aquellos cambios? Lo único que podemos constatar es que por todo el Mediterráneo se encuentran mosaicos u otros pavimentos a profundidades que a menudo superan el metro; que el calado de los puertos romanos todavía en servicio es mucho mayor que el de cuando fueron construidos. Otrosí, hubo hace unos tres siglos la llamada pequeña glaciación, que llegó a convertir varias veces el Ebro en río helado. ¿Descendió entonces el nivel del mar, a causa del incremento de las masas heladas en los polos? Ignoro si puede saberse.

Lo cierto, el dato básico que se oculta sistemáticamente porque no encaja con las predicciones siniestras, es que el clima ha cambiado, y mucho, no en eras anteriores a la andadura humana sino en los dos o tres últimos milenios. La desertización del hasta entonces riquísimo y agrícola norte de Áfricase produjo al final del imperio por causas desconocidas, pero desde luego no atribuibles a la acción de nuestros antepasados. Fue tan brutal que no es descartable, por sus terribles consecuencias económicas y comerciales, como factor fundamental de la partición y posterior caída del imperio. Estoy a favor, incluso de modo ferviente, de la contención de las emisiones, pero no de las prédicas catastróficas de tantos científicos y pseudocientíficos. Y no lo estaré mientras no incorporen en su discurso los datos arriba mencionados y proporcionen las oportunas explicaciones diferenciales.

Finalmente, por si no han quedado convencidos de la veracidad de lo relatado, unos versos de Virgilio, de una belleza demoledora, en versión catalana de Llorenç Riber, mi traductor preferido del latín: "Aquí tenim la primavera asidua / aquí tenim l´estiu en altres mesos". O sea, que el verano duraba medio año y el resto era primavera. Con razón iban tan poco abrigados. ¿Exageraba? Sobre otros poetas, podrían sostenerlo. Sospecharlo de Virgilio sería ofenderle. Lo cierto es que el nivel del mar subió. ¿Por deshielo ártico? Asómbrense, porque el veraz Virgilio, hablando del tiempo en el norte de Europa, describe casi una glaciación coetánea, con la tierra y los rebaños sepultados bajo montañas de nieve, el vino que se cortaba con hacha, los vestidos rígidos y las barbas cubiertas de carámbanos, las gentes habitando bajo tierra, al calor de grandes troncos encendidos, ingiriendo litros de cerveza y viviendo de animales atrapados en el espesor de la nieve. Todo cubierto por un manto sempiterno de niebla helada.

Entonces, nadie buscaba explicaciones a tales acontecimientos. Ahora las buscamos pero aún andamos lejos de encontrarlas. Reconozcámoslo.

És el que hi ha, malgrat alguns visionaris (o aprofitats) diuen que tenen molt clar el que passa, oi senyor Al Gore?? (dic Al Gore perque ens ven la moto amb les seves caríssimes conferències, però n'hi molts d'altres)

Suposo que en Xavier Bru de Sala ha fet aquest article a ran de l'estudi del Delta de l'Ebre i la possible repercusió d'un hipotètic ascens del nivell del mar causat pel canvi climàtic i l'ha indignat el pensar que potser li están amagant alguna cosa. Senzillament, ha vist que alguna cosa no quadrava. Que no pateixi, molts dels que cada dia llegim sobre aquest tema varem començar així, no fa falta ésser un savi, només calen dos dits de front per adonar-se. Recordeu el que deia aquest blocaire sobre les sensacions que va tenir quan va començar a interessar-se pel tema? Quan comences a escarbar seriosament a la cuina del canvi climàtic, ipso facto arronses el nas perque notes una certa fortor que no s'adiu només amb un concepte científic.

Amb grans titulars ens diuen alguns ecoaprofitats poc menys que d'aquí a 100 anys, quan tots serem ben calbs, els nostres descendents viuran en un infern amb huracans quasi diaris, una calor rustidora i sequeres que duraran dècades. Ens diuen que tenen molt clar quina és la causa directa i que nosaltres en som culpables. I, perque no tot sigui dolent, ens donen solucions, de les quals ells en seran garants, obviament, perque les seves previsions no s'acompleixin i que, com supossem, si no seguim, els nostres fills i nets en patiran les conseqüencies.

Sincerament, hom diría que podríem estar parlant de la Inquisició, però no és així.

La darrera paraula que utilitza en Xavier Bru de Sala és "Reconozcámoslo". Algú pensa que algú dels que ens ha dit i repetit que tot és clarissim, que ens rostirem en un futur, que ens ofegarem per la tempesta més violenta o que ens morirem de set, ara ens dirà que no era tant clar i que, de fet, quan més avancen menys sabem? Quan suposadament es resol un enigma, tot seguit surten dos o tres més. Aixó és tenir-ho clar?

Bon article que fa pensar que, cada cop més, molta gent se'n donarà compte de que on tot era, aparentment, ben clar hi han més ombres de les que semblava.

Crònica d'una nevada (Part III)

2009-04-15T19:27:00.002+02:00

Com a complement poso unes fotos d'aquella nevada que realment va sobtar i molt als barcelonins perque en una època que molt poca gent disposava de càmeres fotogràfiques, he pogut trobar a internet unes quantes imatges de l'esdeveniment i de ben segur que hi ha moltes més en paper, amagades o, senzillament, perdudes.

Per cert, la majoría de fotografíes pertanyen a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Cruïlla entre el carrer Pelai i Balmes, probablement des de una de les finestres de La Vanguardia.

Hospital de la Santa Creu al carrer Hospital, on avui te la seu la Biblioteca de Catalunya.

La Rambla de Santa Mónica vista des de baix, a l'esquena tindriem l'actual monument a Colom que encara no estava fet.

La Plaça Reial en una imatge totalment insòlita, ja tenía un aspecte molt similar al que podem veure avui dia.

La plaça del Teatre a la Rambla, a l'esquerra podem veure el Teatre Principal.

Crónica d'una nevada (Part II)

2009-04-15T15:51:00.005+02:00

Si fins ara hem llegit una crònica gairebé de caire meteorològic amb informació de quan nevava més o menys o inclús parava, aquí ja ens parla d'un aspecte més social i de l'enrenou que va provocar en una ciutat on els vehicles a motor no existíen i els talls de comunicació més preocupants son els d'un servei de Correus per vía ferrea entre ciutats i per tracció animal dins de la ciutat.

Anem amb la edició general del dia 12, que explica que va passar el dia anterior.

Ayer á mediodía se serenó la atmósfera y muchas personas creían que se había levantado el tiempo, por cuyo motivó se dirigieron al Parque para contemplar el panorama que ofrecía la nevada, al paseo de Colón y al de Gracia. Sin embargo, á la una de la tarde volvía á nevar copiosamente.

De nuevo se despejó el tiempo; pero á las tres nevaba otra vez con una abundancia inusitada, por manera que los transeúntes que no llevaban paraguas quedaron blanqueados en un santiamén. A la media hora brilló el sol y otra vez salieron caballeros y muchas señoras y señoritas por las calles para contemplar la nevada.

Sufriéronse muchas caídas y algunas graves, por cuyo motivo aconsejaremos á nuestros lectores que salgan lo menos posible de casa y que miren bien dónde ponen el pié.

Muchos graciosos ó mal intencionados se entretenían en arrojar bolas de nieve desde los terrados ó bien en la calle, dando algunas sobre los transeúntes. Deberían castigarse severamente estos excesos.

Al anochecer volvieron á visitarnos las nubes, cayendo pequeño granizo mezclado con agua. La temperatura era relativamente benigna, á causa de soplar á intervalos el levante, ó sea el viento del primer cuadrante.

Los aficionados á la confección de «obras artísticas» se entretenían en hacer bustos de personajes más ó menos celebres y caprichosas figuras.

Anoche, á las diez, continuaba nevando copiosamente en esta capital. ¡Estamos aviados!

—Los coches-correos que en la madrugada de ayer condujeron la correspondencia á las estaciones férreas, fue preciso, á causa de la mucha niave, reforzar los con tres parejas de mulas, pues de otra manera no hubieran podido salir de la plaza de Cataluña. A pesar de todo esto, tan solo los correos de Manresa y Madrid pudieron efectuar su salida, quedándose los restantes en sus respectivas estaciones, en donde continúan hasta que se hallen expeditas las líneas. Hasta ahora se hallan interceptadas las de Tarragona, Valencia, Gerona, Francia y San Juan de las Abadesas, por causa de las nieves, con las de Valls y Litoral que además lo están por el mar.

Correos no llegaron á esta capital en el día de ayer más que las primeras expediciones de Manresa y San Juan de las Abadesas.

Los carteros salieron de la Administración á repartir la correspondencia á las siete y treinta de la mañana, trabajo que desempeñaron con mucha dificultad, especialmente los del Ensanche, que materialmente no podían sostenerse en pié.

Las noticias que tenemos respecto á comunicaciones no son nada satisfactorias, pues según nos manifiesta el administrador de Correos señor Fernández Duro, que durante el día de ayer fue varias veces á las estaciones férreas para informarse por sí mismo de lo que ocurría, tan solo la línea del Norte se halla expedita hasta ahora, habiendo llegado por le noche el tren-correo de Madrid.

—A pesar del frío que ayer hizo en esta capital, dos mujeres y dos hombres,
llenos de furor, riñeron, causándose mutuamente varias heridas.

—Una joven cayóse ayer en la escalera de una casa de la calle del Hospital causándose una herida en la rodilla derecha, arañazos en las manos y contusiones en el cuerpo.

—El portero de la casa número 9 de la calle Palma de San Justo estaba ayer tarde sacando la nieve que cubría la claraboya, cuando de repente se le rompió ésta, cayéndose dicho sugeto, que quedó muerto.

—Un sugeto de 47 años quiso ayer tarde bajar por las escaleras de la Catedral estando estas llenas de nieve, resbalando, y al caer se ocasionó una herida en la cabeza.

—En la plaza del interior del Parque, mientras estaban algunos curiosos ayer tarde contemplando como unos jóvenes estaban haciendo grandes bolas de nieve, uno de ellos notó con asombro que le habían escamoteado el reloj, sin que pudiera sospechar quién fue el autor del hecho.

A la edició de la tarda ja ens diuen que la nevada ha acabat i comencen a arribar noticies d'altres comarques, informació que ens parla d'una nevada prou general que va afectar amb major o menor quantía a gran part del territori.

Esta mañana la atmósfera ha amanecido completamente despejada, y por cierto que ya era hora; la nieve continúa en nuestras calles, aun cuando ha empezado el deshielo y la temperatura no es tan haja como algunos temían.

Ahora puede contemplarse el panorama que ofrece esta comarca al estar nevada.

Continuamos sin haber recibido más correo que el da Madrid y el de la línea del Norte.

—Anoche se suspendió la función en el teatro Principal. En el Liceo, á pesar de la inclemencia del tiempo, se estrenó la ópera del célebre maestro Wagner «Tannhauser», que no era aún conocida en España.

.....

—Anteayer por la mañana nevó en Tarragona; por la tarde en Manresa, apareciendo nevadas las cumbres de Montserrat y San Lorenzo, de Garraf y Montseny y por la noche nevó en Villanueva y Geltrú. También ha nevado en Vich, Reus, Priorato, Conca de Barbera y cercanías de Tortosa. En esta ciudad llovió algo; también llovió en Vendrell, donde cayó una regular capa de granizo.

.....

—El Diario de Lérida llegado ayer dice lo siguiente:

«La nevada. —Esta mañana han despertado Lérida y su comarca, envueltas en una inmensa sábana de nieve, que en muchos puntos alcanza medio palmo de espesor. Principió ayer á las nueve y media de la noche y sigue nevando, aunque poco, á la hora de entrar en máquina este número. El frío es horrible. Creemos inútil excitar nuevamente el celo de las autoridades y la caridad de todos para conjurar la crisis de la miseria que se exacerbará mucho por poco que dure este crudísimo temporal.»

.....

—En la villa de Camprodón y otros puntos de la alta montaña marcó anteayer el termómetro once grados bajo cero.

Després de la nevada el bon temps i ells ja ho havíen pronosticat: "Si el tiempo se despejara por la madrugada, entonces se helaría la nieve y vendrían días muy crudos. Si soplara Levante, arrancaría lluvia y el tiempo se pondría luego muy dulce. Regularmente sucede lo primero; pero no sería extraño que ahora aconteciese lo último, puesto que de algunos observatorios se anuncian como probables vientos del primer cuadrante"

Queda clar, encertaríen sí o sí.

Seguim amb conseqüencies.

El buen tiempo que presagiamos sucedería á la nevada ha venido ya, y en su consecuencia ayer empezó el deshielo de la nieve, de suerte que caía agua de todas partes, haciendo preciso el llevar paraguas.

Por la tarde llovió regularmente, repitiendo la lluvia por la noche. Sin embargo, como la nevada ha sido de ordago, aún continúa existiendo gran cantidad de nieve.

Ayer se extrajo de la Rambla por medio de carros.

—En la «Maquinista Terrestre y Marítima» se recogió en una báscula que tenía un metro cuadrado de superficie la nieve que cayó en ella durante estos días y pesaba seis arrobas.

Ahora bien; siendo el perímetro del casco antiguo de la ciudad, aproximadamente de un millón y medio de metros cuadrados, resulta que la nieve que ha caído en ella es de unos nueve millones de arrobas. Como el perímetro del Ensanche es tres ó cuatro veces el del casco antiguo resulta que entre uno y otro se aproxima á unos 50.000,000 de arrobas el peso de la nieve que ha caido en esta capital.

Hay que convenir en que ha sido una nevada monstruosa.

—A las cinco y media de la tarde salió ayer el correo de Valencia con correspondencia para Andalucía y Extremadura, hallándose ya expedita la línea.

—Los incidentes desgraciados de ayer, á causa de la nieve, alcanzaron á ocho pobres carteros que en el cumplimiento de su deber, seis de ellos resultaron contusos y dos heridos ligeramente.

—Se nos manifiesta por la Administración de Correos, que se hallan expeditas las líneas de Villanueva, Portbou por el interior y la del litoral hasta Canet, habiéndose recibido la correspondencia del extranjero que debía llegar anteayer, como asimismo la de las demás líneas, excepto la de Valencia, que aun se encuentra interrumpida.

I com a cloenda, la edició general del diumenge dia 13 de Febrer de 1.887 fa una mena de balanç semanal a l'apartat que en diuen....

Revista de la semana

¿Cómo se escribe, queridos lectores, la palabra ó lo que sea para demostrar que se está uno soplando los dedos? No lo sé á punto fijo. Hay quien pone ¡uff!, hay quien estampa ¡brrr! y no falta quien usa el ¡pfff! Sea como sea, yo me he propuesto demostrar á ustedes que estoy dando diente con diente, y como ya se lo he dicho, me parece que es inútil romperse los cascos para averiguar qué letras serían más á propósito para significar que tengo frío.

Pues sí, señores; tengo frío y para abrigarme no cuento más que con una inmensa sábana de nieve que se ha extendido por Barcelona, sin acordarse de que esta clase de bromas no es costumbre gastarlas por acá.

La ciudad condal representa hoy... una ciudad nevada (?) y son de ver estas calles, estos tejados, estos árboles, más blancos que la espuma y más fríos... que la nieve. El movimiento de la población ha tenido un compás de espera: durante dos días hemos vivido todos de renta y si alguno no ha querido estar inactivo se ha posesionado de una azotea y, pelotazo vá, pelotazo viene, se ha entretenido en tirar al blanco, representado siempre por algún inofensivo transeúnte, que se ha dado por muy satisfecho si del tiroteo han podido resultar íntegras sus narices.

El tránsito por las calles, se hizo poco menos que imposible, lo cual no es de extrañar porque si cuando caen cuatro gotas la ciudad se convierte en un barrizal, figúrense lo que habrá sucedido ahora que tanta harina se ha repartido.

Ayer lució el sol, lo cual es ya un consuelo: si lucirá hoy no lo sé, porque ya supondrán ustedes que escribo estas líneas antes de que suene la campana para que asome la geta el rubicundo Febo. Si el luminoso astro no tiene hoy inconveniente en presentarse cara á cara, la situación mejorará y la gente podrá tirarse á la calle para contemplar los restos de la blanquizca avalancha que se nos ha venido encima. Si así lo hacen, voy á dar un consejo al sexo fuerte. Imiten, aunque no sea más que una vez, al señor Fontrodona: usen pantalones cortos. Hagan como nuestro primer alcalde accidental, que como hombre prevenido, viene usándolos hace muchos años, sin duda esperando la nevada de estos días para demostrar la conveniencia de que el pantalón no debe llegar á los tobillos.

Y basta de nieve, y vamos á hablar de cosas más calientes.....

Doncs sí, prou de neu, però no puc deixar de llegir aquestes cròniques escrites fa més de 100 anys, aquesta en concret fa 122 anys, que em recorden més a missatges escrits a un bloc per la proximitat al lector que demostren. Era un estil periodístic diferent al que podem llegir avui.

Per altra banda, aquestes cròniques permeten fer-se una idea de com era la Barcelona de final del segle XIX, ja no per les imatges, encara poques, de la ciutat, sino de com era i com es comportava la gent que hi va viure-hi abans que nosaltres.

Si voleu llegir els exemplars sencers d'aquells dies, aquí teniu els enllaços directes a La Vanguardia del dia 10 de Febrer, 11 de Febrer, 12 de Febrer y del 13 de Febrer de 1.887.

Crònica d'una nevada (Part I)

2009-04-12T12:19:00.010+02:00

Un entreteniment molt agradable és llegir cròniques antigues i des que La Vanguardia ha posat en obert la seva hemeroteca la consulto sovint per saber de primera ma que va passar a diferents episodis meteorològics remarcables.

Tot seguit us vull portar la crònica de la nevada del 10 i 11 de Febrer explicada per periodistes que la van viure. Abans que res, anotar que en aquella època hi havíen dues publicacions diaries, l'edició general, publicada pel matí, i l'edició de la tarda.

La crònica comença a l'edició general del dia 10 de Febrer fent esment de les primeres volves de neu el dia 9 de Febrer de 1.887 sobre Barcelona.

"Ayer hizo un día propio del mes de marzo por lo variable, y de enero por lo frío. A la una y cuarto de la tarde cayeron pequeños copos de nieve y luego llovizno, quedando la temperatura muy baja.

La madrugada anterior el termómetro había descendido á cero grados."

La edició de la tarda ja consigna el que va aconteixer el matí del dia 10, atrevint-se inclús a fer un pronòstic.

"La temperatura es hoy todavía más fría que ayer, y esta mañana han caido
copos de nieve que parecen ser el principio de una nevada."

Però quan agafem la edició general del dia 11 ja ens parlen d'una situació gens normal, un pam (uns 20 cm) a les afores i mig pam (uns 10 cm) al bell mig de la ciutat de Barcelona.

"Al escribir estas lineas, Barcelona parece que se halla situada en las regiones del Polo Norte, toda vez que por la parte de tierra está rodeada por una inmensa sábana de nieve.

Decíamos ayer tarde, que los copos que habían caído durante la mañana, nos parecían el principio de una nevada; y en efecto, se ha realizado nuestro pronóstico, y aun ha superado á lo que creíamos, pues es extraordinaria la cantidad de nieve que ha caído ya á la hora en que escribimos estas líneas (diez de la noche) y la nevada no cede.

Empezó á formalizarse á las tres de la tarde, quedando en menos de un cuarto de hora completamente blanca la Rambla, las calles del Ensanche y los alrededores de esta capital.

Los copos de nieve fueron luego más escasos y pequeños, hasta que al anochecer volvieron á ser abundantísimos, de suerte que la nieve invade hasta las calles más estrechas, sin que se derrita.

El espectáculo que ofrecía ayer tarde Barcelona era curioso, y muchos pintores y fotógrafos sacaban copias de distintos puntos de vista.

La nevada es ya más copiosa que la del 9 de marzo de 1883, pues entonces la nieve no se conservaba en las calles, y puede que la de 1854.

En las afueras el espesor de la nieve tendrá un palmo. En la Rambla y en las calles tiene medio palmo. En las calles transita poca gente. Verdad es que hay grave exposición de sufrir sendas caídas.

La temperatura es baja. Si el tiempo se despejara por la madrugada, entonces se helaría la nieve y vendrían días muy crudos. Si soplara Levante, arrancaría lluvia y el tiempo se pondría luego muy dulce. Regularmente sucede lo primero; pero no sería extraño que ahora aconteciese lo último, puesto que de algunos observatorios se anuncian como probables vientos del primer cuadrante.

Si continúa cayendo la nieve con igual intensidad durante muchas horas, puede ocasionar perjuicios, ya que los terrados de los edificios de esta capital no están construidos para sostener pesos extraordinarios.

Los trenes llegan con algún retraso, aunque poco, á pesar de que la nevada es general."

La edició de la tarda del dia 11 de Febrer ens parla de la magnitut de la nevada històrica. Més de tres pams a un terrat de la ciutat (més de 60 cm) i uns quatre pams a les rodalies del pla de Barcelona (80 cm) indiquen que en temps de història meteorològica, una mica més de 200 anys, aquesta nevada del Febrer de 1.887 junt la del Nadal de 1.962 han estat les dues nevades més importants a Barcelona.

"Esto no es Barcelona, sino Siberia.

El frío y la nieve lo invaden todo y nos envuelven y aprisionan en una atmósfera que hiela. Indudablemente los nacidos no recuerdan otra nevada semejante en la condal ciudad.

La nevada del 9 de marzo de 1883, que nos parecía la más fenomenal de las que podían tener lugar en Barcelona, queda reducida á un conato, comparándola con la actual. La del 54 tampoco alcanzó los honores de la de 1887.

Los edificios están decorados con cenefas blancas, coronándolos asimismo gran cantidad de nieve. En un terrado la hemos medido esta mañana y tenía más de tres palmos de espesor. ¡Qué frío!

Se ha paralizado todo el movimiento de esta industriosa ciudad; no circulan tranvías, ni coches, ni carros. El puerto está hoy desierto y tranquilo como si el día fuese festivo.

Por las calles solo transitan los curiosos y los que, como nosotros, pobres periodistas, no podemos quedarnos en casa. También algunos, por amor al arte, contemplan el espectáculo que ofrece la naturaleza. En el Parque hemos visto algunos artistas que tiritando de frío y desafiando las inclemencias del tiempo, sacaban preciosas vistas de la nevada. En las plazas-mercados hay pocas vendedoras, escaseando la hortaliza.

La sociedad «Cervantes», suspendió el baile que debía haber celebrado anoche en el teatro Romea.

En nuestras calles apenas se puede transitar por la gran cantidad de nieve, habiéndose tenido que abrir paso para poderlas atravesar. Los vecinos se daban
prisa esta mañana en quitarla de los arroyos. En París la derriten por medio de la sal.

Ha continuado nevando toda la noche y á esta hora, las once de la mañana, aun caen abundantes copos. Desde las tres de la madrugada á las siete de la mañana la nevada ha sido copiosísima. El caso es que coloca á Barcelona en situación crítica, pues los edificios han de sostener extraordinario peso.

La misma nieve que cae impide ver las montañas vecinas. Cuando el tiempo se serene ofrecerá un espectáculo sorprendente ver Barcelona rodeada por tanta nieve. En las afueras su espesor mide unos cuatro palmos. Y como hemos dicho, aun continúa nevando, pero empieza á clarear el sol.

El pasatiempo obligado de los chiquillos en los actuales momentos, es hacer bolas de nieve y á guisa de proyectiles arrojárselos mutuamente. Otros se entretienen en hacer grandes montones con aquellos copos blancos y ligeros, y ensayan la confección de obras artísticas, y como ignoran lo perjudicial que es para la salud tal entretenimiento, copiamos de un colega local las siguientes líneas para que no se olvide lo que en las mismas se indica:

«Muchas son las personas que se entretienen haciendo bolas de nieve. La ocupación es peligrosa, por las enfermedades que con frecuencia desarrolla. El tocar la nieve largo rato, produce reumatismos, flujos de sangre por la boca, resfriados y otras alteraciones de la salud. Debe, pues, abandonarse aquel pasatiempo como dañino."

Nevada primaveral al Tibidabo

2009-04-09T12:05:00.014+02:00

Avui fa 36 anys va tenir lloc la nevada més tardía de la que fa referència l'Observatori Fabra de Barcelona. La Hemeroteca de La Vanguardia permet fer un petit viatge en el temps i en aquest cas ens porta fins el dia 10 d'Abril de 1.973.

La noticia de la nevada, per inusual encara que fos al Tibidabo, ocupa part important del sumari del dia (pàgina 5), eclipsada per la veritable noticia del dia, la mort del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso.

Com podem llegir a La Vanguardia la neu a l'Abril és un fenomen força estrany a Barcelona o rodalies i menys si l'acumulació dona gruixos de 25 cm al Montsey, 20 cm a Santa Fe, 12 cm al Tibidabo, 10 cm a Berga i 8 cm a Manresa.

"Hay que remontarse bastante lejos para encontrar nieve, en abril, en Barcelona. Exactamente hasta 1910, en que hubo cuatro centímetros de nieve, durante dos días, en la plaza de la Universidad. En el año 1918 hubo también tres días de nieve en el Tibidabo, y en los años 1921, 1923 y 1924, un solo día. El año 1957 y 1958 nevó en abril en Cardedeu.

En el Montseny ha habido años en que ha nevado hasta en el mes de mayo, como en el año 1965, en que la nevada empezó el día 3 y duró siete días. En 1933 hubo nieve durante tres días, en el mes de abril; en 1934, durante 10 días; en 1935, tres días en abril, y otros tres días en mayo; en 1936, ocho días en abril y uno en mayo, y en 1964, el Montseny estuvo nevado durante 8 días en abril."

Les temperatures van ser clarament hivernals i, per exemple, a Barcelona ciutat la màxima va quedar en 5,9º i 3,3º de mínima, a l'Observatori Fabra 3,8º i 0,8º (0,0º al dia següent). Aquestes dades, especialment les màximes i mitjanes, son rècords per un mes d'Abril, apart d'haver estat les més baixes de tot l'hivern 1.972-73.

Per fer una anàlisi del que va provocar aquesta onada de fred en plena primavera busquem al reanàlisi de Wetterzentrale i veiem que el desallotjament de fred va ser antològic. -33º a 500 hPa i -5º a 850 hPa amb una depressió de 995 hPa al golf de Lleó va donar una cota de neu d'uns 300 metres.

Any fred aquell de 1.973, encara no pujaven les temperatures i l'amenaça de l'escalfament global no existía, en canvi, una altra amenaça va començar durant aquell any que més tard faría pensar a molts governs occidentals en que fer per evitar problemes energètics, la crisi del petroli.

Qué controla les temperatures??

2009-04-03T23:37:00.007+02:00

Podríem anomenar-ho inflexió, petita paràbola, soroll estadístic o com vulguem però la veritat és que la gràfica de l'evolució de la temperatura global que ens mostra el Met Office, organisme lliure de sospita respecte a les postures sobre el canvi climàtic antropogènic, ens indica un descens en les dades de temperatura dels últims anys que no ocorria des dels anys 60 del segle passat, fet que contradiu fefaentment els models climatològics, fins i tot els més conservadors, en els quals s'ha basat tota aquesta torre de Babel política-ecologística-mediàtica en que ens trobem immersos.

Combinació de la temperatura de l'aire en terra i en el mar (1.850-2.008)

Quina o quines son les causes d'aquest descens??

El CO2, el dolent de la película pels ecologistes, manté la seva pujada gairebé linial, com podem veure a la gràfica de l'evolució del CO2 des de 1.958 mesurada a Mauna Loa (Hawaii), sense alteracions, en canvi, durant aquests darrers 50 anys la temperatura de la Terra ha baixat i ha pujat.

Com diu l'Anton Uriarte al seu bloc: "Lo que causa perplejidad a los teóricos que atribuyen el calentamiento al CO2 es que las temperaturas llevan sin aumentar una decena de años, desde 1998. No se sabe por qué. Y si no sabemos esto, menos sabemos aún cómo evolucionará la temperatura media global en la próxima década. Ni idea."

I utilitza aquesta gràfica, molt similar a la d'abans on trobem indicats els dos periodes del segle XX en que les temperatures van pujar, mantenint-se o baixant la resta del temps.

Ningú nega que el diòxid de carboni (CO2) és un gas que provoca efecte hivernacle, el que es posa molt en dubte és la seva importància dins la dinàmica atmosfèrica i la relació que te amb la temperatura de la Terra.

Tot seguit una gràfica del darrer segle que representa les oscilacions de les corrents marines principals, Oscilació Decadal del Pacífic (PDO) i Oscilació Multidecadal de l'Atlàntic (AMO), junt a la Irradiància Total del Sol (TSI) i veiem que les variacions son molt semblants a les que ha tingut la temperatura, aquí representada per les dades dels Estats Units bastant similars a les dades globals.

Què passarà els propers anys??

Fallen els models (cap dels models exposats pels defensors de la teoría oficial s'han complert), també fallen les previsions solars (la NASA porta 2 anys errant les previsions del proper cicle solar), fallen les previsions marines (tant la PDO, la AMO o ENSO (El Niño-La Niña) son impredictibles, com s'ha demostrat últimament).

Massa fórmula i ben poca eficàcia.

Perquè no som una mica més humils i diem que la realitat ens supera i que el veritablement cert és que no sabem amb certesa que succeirà amb el clima en un futur pròxim. Suposicions moltes, en tots els sentits, certeses molt poques, també en tots els sentits.

Potser els governs tindríen que revisar la seva política i les seves despeses al voltant del mediàtic Canvi Climàtic Antropogènic, perque és molt posible que la nostra influència sigui mínima, tant com a causa o com a remei. Fins i tot algú (el Dr. Hansen de GISS-NASA, per exemple) hauria de reconèixer públicament que es va equivocar, de la mateixa forma que va utilitzar per a convèncer als governs amb unes previsions totalment errades (parlant al Congrés dels Estats Units). Però, ai, l'eròtica del poder!!!

Neu històrica

2009-03-29T12:14:00.002+02:00

Onada de fred de l'any 1.956

Ha quedat com la onada de fred més intensa a la majoría d'observatoris d'Europa Occidental. A Catalunya no va ser noticia per les nevades, que van ser febles, sí, en canvi, per les temperatures extremadament fredes, les més baixes del segle XX.

Nevada de Nadal de 1.962

La nevada més important del segle XX a molts indrets de Catalunya, especialment de la meitat est, costa i prelitoral, va tenir lloc el dia de Nadal de 1.962. Tot seguit podeu veure un recull de videos d'aquella nevada.

Barcelona.

Nota: Aquest video, tot i que posa 1.963 correspon al Nadal de 1.962.

Corró d'Avall (Vallès Oriental).

Badalona (Barcelonés).

Tossa de Mar (La Selva).

Sitges (Garraf).

Mites desmitificats

2009-03-24T17:44:00.007+01:00

El temps va passant i la catàstrofe anunciada pels alarmistes del canvi climàtic no es veu per enlloc. Malgrat tot ens diuen que no és cosa de setmanes, que les desgracies vindrán més endavant, i ens parlen de 30, 50 ó 100 anys. És clar, la majoría dels que fan aquests vaticinis son molt joves i creuen que ho viurán. Visionaris! Em recorden als antics profetes que anaven pels carrers anunciant el judici final per culpa del pecat dels homes. Hem canviat els preceptes de la religió per la ciència dins d'una onada de progresisme, pel meu gust, massa narcisista.

A tot aixó, aquests alarmistes més o menys agossarats han creat uns mites que repeteixen continuament per avalar les seves teoríes, per tant, no está de més evaluar si realment les dades els van donant la raó.

En primer lloc parlaré dels huracans que segons alguns arrassaríen de forma sistemàtica i cada cop més violenta a molts llocs de la Terra.

Fa 4 anys, amb motiu d'una temporada d'huracans excepcional en el Atlàntic nord, amb els famosos Katrina, Wilma, Vince i la TS Delta, els mitjans de comunicació del nostre país relacionaven de forma indubtable l'escalfament global amb el suposat augment del nombre i intensitat dels huracans. Seguim esperant aquesta relació encara que sembla que només era sensacionalisme periodístic amb nul·la base científica.

Ryan N. Maue del Departament de Meteorología de la Florida State University i expert en Meteorología Tropical, presenta un estudi on demostra que l'activitat global dels huracans ha baixat als nivells més baixos dels últims 30 anys tal i com podeu veure al següent gràfic.

Un altre mite creat és el de que el nivell del mar augmentarà fins inundar moltes de les nostres ciutats i costes. Un dels llocs emblemàtics d'aquesta inundació eren les illes Maldives, a l'Oceà Indic, però malgrat l'opinió popular i de les crides a l'acció, les Maldives no estan sent envaïdes per la pujada del nivell del mar.

Extrec un comentari del Dr. Don Easterbrook referint-se a un estudi fet a les illes Maldives per Nils-Axel Morne, un científic suec expert en el nivell del mar (ex president de la Comissió INQUA de Canvis del Nivell del Mar i Evolució de les zones costaneres):

El nivell del mar a nivell global ha augmentat a un ritme d'aproximadament un peu (30 cms) per segle, però les Maldives estan o bé augmentant o subjectes a una anomalia del nivell del mar en relació amb les corrents oceàniques i les taxes d'evaporació. Així, el "cartell per a nens" de Gore sobre l'alarma a causa del nivell del mar no és vàlid.

Tot seguit unes imatges de l'estudi.

Un altre dels territoris emblemàtics és Bangla Desh.

El nostre delta de l'Ebre perd terreny, quina és la causa?? L'home, és clar .... però a causa dels embassaments que hi ha a la seva conca. El delta del Brahmaputra i el Ganges ens demostra el que passaria si no haguessin pantans a l'Ebre .... això i que haurien inundacions més sovint i més catastròfiques.

Doncs resulta que Bangla Desh, condemnada pels catastrofistes a desaparèixer en el fons del golf de Bengala ha guanyat en 32 anys d'escalfament global una extensió que correspon al doble de la que té el propi delta de l'Ebre.

I els mitjans de comunicació no diuen res!!

Mirant fredament aquests dos arguments dels alarmistes un pensaría ràpidament en el mite del Diluvi Universal, utilitzat a l'Antic Testament per demostrar que qui fa cas del que diu el seu Deu i es prepara en conseqüencia tindrà un futur millor que qui no en fa cas. Abans les paraules dels profetes no es podíen demostrar ni refutar, actualment és una altre cosa...... afortunadament!!!

Primavera

2009-03-20T15:38:00.004+01:00

Avui, 20 de Març, arriba la Primavera poc després de migdia. La data oficial del canvi d'estació sempre fa esment de les característiques astronòmiques, on no m'hi posaré perque no és un tema que domini amb solvència, però son de coneixements bàsics els conceptes de solstici, dia d'inici de l'Hivern o de l'Estiu, que te lloc el dia que hi ha més hores de sol a un hemisferi i simultàniament més hores de foscor a l'altre, incidint els raigs solars de forma perpendicular al Tròpic de Càncer al solstici d'estiu i al Tròpic de Capricorn durant el solstici d'hivern. Per contra, a l'equinocci, dia d'inici de la Primavera i de la Tardor, el dia i la nit duren gairebé exactament 12 hores a tots els punts del planeta i els raigs solars son perpendiculars a l'Ecuador.

Avui ens trobem a l'equinocci de Primavera.

Malgrat aixó, els meteoròlegs utilitzem un altre mètode per dividir les estacions de forma que puguem tenir mesos sencers, més útil estadísticament. Així la Primavera meteorològica comença el dia 1 de Març, l'Estiu el 1 de Juny, la Tardor el 1 de Setembre i l'Hivern el 1 de Desembre.

Aquest any l'Hivern astronòmic acaba amb uns dies molt suaus després d'uns mesos més aviat frescos. Escoltant a la gent del carrer, ja hi havíen ganes de temperatures agradables que convidin a sortir i gaudir del paisatge que comença a canviar després de la letargia hivernal, però aquest no ha estat un hivern de temperatures extremadament baixes, ans al contrari, només vam tenir una onada de fred propiament dita al voltant del dia de Reis. Llavors, perqué aquesta percepció de hivern fred?

Un detall pot explicar-ho, les temperatures màximes que son les que la gent nota més per enregistrar-se normalment a ple dia i és que han estat més baixes del normal. A Cerdanyola ciutat no hem assolit els 20 graus durant 132 dies, del dia de Tots Sants (1 Novembre) fins el 13 de Març, circumstància que feia més 15 anys que no passava a la nostra ciutat, on és molt normal algun dia "càlid" a ple hivern.

També podríem dir que els dies núvolosos i plujosos han estat per sobre de la mitjana, per tant, molts dies del que popularment es coneix com "dia d'hivern" de quedar-se a casa ben a prop de la llar de foc i amb un bon brou calent a taula.

Aquest augment dels dies inestables també va suposar un augment de la quantitat de neu caiguda al Pirineu i a altres muntanyes. L'informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre parla gràficament d'un superavit molt important de la reserva de neu al Pirineu (mireu el següent gràfic), que des de finals d'Octubre está molt per sobre de la mitjana dels darrers 5 anys. Un fet que també avala aquestes dades és que al Montseny s'hi ha vist neu des del Vallès, almenys al cim però la major part de l'hivern fins força avall, des del 29 d'Octubre fins fa una setmana tot i que m'informen de que a la vessant nord encara es conserven congestes de neu el llocs estratègics.

I si una previsió permet encertar de cara a la primavera és que d'aigua no en faltará malgrat aquestes darreres setmanes de Febrer i Març la pluja sigui protagonista.... per la seva absència. No plou ni neva i el desgel ha començat, la gràfica també ho reflexa, però el contrapunt el trobem als embassaments, plens com feia anys no ho estaven.

A dia 20 de Març tenim el 87,43% (607 Hm3) de la capacitat dels embassaments de les Conques Internes de Catalunya. Fa un any teníem el 21,39% (148 Hm3), per tant avui tenim quatre vegades més reserves que l'any passat. Però si la comparació la fem respecte a la mitjana dels darrers 10 anys (400 Hm3) aquesta sería un terç menys de l'actual, tot i que aquests 10 anys no han estat massa plujosos en conjunt. Si parem atenció als embassaments tributaris de l'Ebre estem gairebé al doble de fa un any, 71,04% d'avui per el 37,43% de fa 365 dies.

Tant de bo tinguem pluges a la primavera però potser no tant abundoses com la passada. I esperem que aquestes bones reserves no s'estronquin els propers mesos amb situacions que no portin aigua a Catalunya.

Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic (ICCC)

2009-03-14T23:01:00.004+01:00

Com ja informava al meu anterior tema, aquesta setmana ha tingut lloc una conferència sobre el canvi climàtic des del punt de vista critic, tot i que de ben segur no en tenieu ni idea perque els nostres mitjans de comunicació no han informat. Roy Spencer és un dels científics destacats que hi ha participat i ens fa cinc centims al seu blog.

L'ariticle original el podeu llegir en anglés clicant aquí.

Diversitat en abundància a la Conferència del Clima de la ciutat de Nova York.

12 de març, 2009

La Segona Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic, 8-10 de Març a la ciutat de Nova York, va ser un gran èxit, amb molta més assistència que la primera conferència. Els oradors principals inclouen el President Václav Klaus de la República Txeca, el professor Richard Lindzen, el governador de New Hampshire John Sununu, Harrison Schmitt (l'últim home a caminar sobre la Lluna), Lord Monckton i molts altres. Un total d'aproximadament 80 oradors repartits en una sèrie de quatre sessions paral·leles al llarg dels 2 dies de converses.

Com va ser el cas l'any passat, diverses línies de proves es van presentar en suport de les dues objeccions científiques més importants respecte a l'opinió popular que actualment els éssers humans influeixen decisivament al sistema climàtic:

La sensibilitat climàtica és molt més baixa que el que les Nacions Unides afirma que és.
La natura, no els éssers humans, dominen el canvi climàtic.
Sobre aquest últim punt, hi va haver diverses ponències presentades sobre el paper de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic (DOP), inclòs el meu sobre els darrers resultats del satèl·lit Terra que mostra com la PDO provoca un forçament radiatiu de la Terra (a partir d'un canvi en la cobertura de núvols baixos) que pot explicar la majoria dels canvis decenals i centenals de la temperatura mundial en els darrers 100 anys. Bill Gray, va presentar la seva teoria de que la PDO, així com d'altres fluctuacions climàtiques a llarg termini, són en la seva majoria degudes a canvis a la salinitat en les corrents de la circulació dels oceans. En aquest punt, en la nostra escassa comprensió de canvi climàtic a llarg termini, estic d'acord que aquesta és l'explicació més probable.

El professor Akasofu de la Universitat d'Alaska, va informar que ha seguit el refredament de l'Àrtic, amb temperatures més fredes de l'oceà Àrtic i amb gel marí més gruixut on ensopeguen més els trencaglaç que en hiverns anteriors. Aquests canvis es creu que son el resultat de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic que recentment va entrar en la seva fase negativa (refredament).

En un dels discursos, Bob Carter, va advocar per una reorientació de les polítiques i els esforços polítics per fer front a causes naturals que provoquen canvis climàtics més que a les antropogèniques, ja que el paleoclima suggereix l'evidència de canvis sobtats, grans canvis en el clima regional que es poden produir en tan sols uns anys.

Hi va haver considerable enuig i frustració amb el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) pel segrest polític de la ciència del clima i l'acceptació de la majoria de les nostres organitzacions professionals (per exemple, l'American Meteorological Society) per activistes mediambientals amb fortes connexions polítiques. En el seu discurs, el professor Lindzen va parlar del lamentable estat de la ciència del clima, en aquest context. Lindzen també va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència, ja que alguns d'ells van ser clarament febles en fonaments científics.

Estic d'acord amb Lindzen sobre això. Però m'agradaria afegir que només que un de nosaltres tingui raó perque el castell de cartes de l'escalfament global antropogènic s'ensorri. Els escèptics tolerem les opinions científiques alternatives, cosa que l'IPCC no pot permetre perque aixó aniría en detriment dels seus objectius polítics. L'afirmació d'altres que han fet que els escèptics s'han de reunir al voltant d'una sola explicació per a l'escalfament de la Terra revela com hem arribat perillosament a convertir la recerca científica en un procés polític.

Encara que ha estat difícil obtenir el finançament de la recerca per investigar les fonts naturals d'escalfament global, alguns treballs revisats s'han de publicar. Lamentablement, aquests documents son la major amenaça a la línia política de l'IPCC, la majoría són ignorats pels mitjans de comunicació i pels científics de l'IPCC. Això ha perpetuat a l'opinió pública un punt de vista erròni de gran "consens científic" respecte a que és l'home la causa de l'escalfament global. En el seu discurs, el governador Sununu va esmentar la necessitat d'obtenir del Congrés el compromís de que el finançament de la ciència del clima estigui menys dominat per una ideologia específica.

Moltes de les converses van tractar de les implicacions de l'escalfament global, incloent la legislació mercantil i les normes de l'EPA. La inutilitat d'aquests esforços per lluitar contra un gran fenomen natural (escalfament global), juntament amb els efectes econòmics perjudicials sobre la humanitat per castigar l'ús de l'energia, van ser els principals temes de debat. Roy Innis i Paul Driessen van disertar sobre els efectes devastadors sobre els pobres d'avui en dia i van fer propostes de d'altres polítiques energètiques.

Hi va haver ampli acord que el temps está donant la raó a aquells que dubten que els éssers humans tenen el paper dominant en el canvi climàtic. Un nombre creixent de científics estan fent ús de la paraula sobre el tema i, a més, les recents enquestes de l'opinió pública al Gener han posat de manifest la disminució d'alarma pública sobre l'escalfament global, sentiment al que, sens dubte, contribueix el fet que l'escalfament global es va aturar el 2001.

Això està passant malgrat els principals mitjans de comunicació contínuen per tractar de marginar les opinions d'aquells de nosaltres que són escèptics sobre el paper dels éssers humans en l'escalfament. Curiosament, malgrat una nova enquesta de Gallup va trobar que un major nombre de nord-americans creu que l'escalfament global és una exageració, l'editorial de Gallup va dir sobre els resultats:

"Els nord-americans en general creuen que l'escalfament global és real. Així son els americans apart dels escèptics de l'escalfament global que es van reunir aquesta setmana a la ciutat de Nova York per tractar de desmuntar la ciència que hi ha al darrera del canvi climàtic."

Aquest mal estat de les coses contribueix a perpetuar el mite que els escèptics no creuen en el canvi climàtic, quan, per descomptat, hi creiem. El clima està canviant tot el temps. De fet, les investigacións sobre les fonts naturals del canvi climàtic s'està publicant a la revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics van arribar i van segrestar aquest tema, a fi d'aconseguir els seus objectius polítics. Equiparar "l'escalfament global" a "l'escalfament global provocat per l'home" mostra l'èxit que l'IPCC i activistes com Al Gore ha tingut en les seves campanyes de desinformació.

Per descomptat, amb centenars de milions de dòlars en publicitat, uns mitjans de comunicació benevolents, i un nombre creixent d'empreses cedint a la pressió, és increible que encara l'escepticisme es mantingui.

En conjunt, la conferència va ser un enorme èxit. Atès que hi han tants participants internacionals en aquestes conferències, sembla que el proper any la conferència se celebrarà probablement a l'estranger.

Escalfament Global: Es realment una crisi?

2009-03-07T09:42:00.003+01:00

Entre el 8 i el 10 de Març es celebra a Nova York un congrés sobre l'escalfament global. Aparentment sería un més de la munió de congressos que de forma repetida tenen lloc arreu del mon però aquest te un punt de diferència: qüestiona el fet, assumit pels mitjans de comunicació, de que l'escalfament provocarà poc menys que l'apocalipsi i el seu titol és prou explicit.

Escalfament Global: Es realment una crisi?

Hi participen científics de molt alt nivell, alguns més coneguts al mon de la meteorología que la majoría que están vinculats a l'IPCC, com poden ser Dr. Richard S. Lindzen, Dr. William Gray, Dr. Stephen McIntyre o Dr. Roy Spencer, liders indiscutibles dins la seva parcela d'investigació.

No és el primer cop que es fan aquestes conferències, el 2.008 ja va tenir lloc a Nova York, aquí podeu veure i escoltar (si enteneu l'anglés) les disertacions. N'obstant, els mitjans de comunicació espanyols no se'n van fer ressó, evidentment perque les conclusions i els missatges que deixaríen no son del gust d'un sector, polític i mediàtic, dominant al nostre pais, Catalunya i/o Espanya.

Però aquest any sí, el diari El Pais ha dedicat un article menyspreant a uns científics de primera linia, inclús insultant-los subliminalment, i fent només esment de que Aznar, l'expresident espanyol, tenía que participar i finalment no ho farà, com si fos l'actor principal a qui els científics venen a escoltar. Quina fixació amb aquest personatge tenen els d'aquest diari.

Senyors de El Pais, sincerament tant se me'n fot si participa o no José María Aznar, en gran part perque no és sant de la meva devoció, però potser que escoltessin i reflexessin algunes de les opinions acurades dels científics que hi participen. Aquest menyspreu que utilizen sovint cap al que no pensa com vostés voreja una concepció de entendre les coses similar a la que molts dels que ja pintem canes ens hi varem enfrontar. Darrerament hi una corrent ideològica que vol que tothom pensi el mateix i el que no ho faci sigui menystingut i ridiculitzat.

Per desgracia em recorda a actituts passades, aixó sí, amb un somriure a la boca.

Un Febrer ensopit

2009-02-26T16:29:00.004+01:00

La saviesa popular ens parla del Febrer com un mes on el dia s'allarga i el Sol comença a escalfar decididament però també trobem moltes referències a un mes canviant, tant és així que al refranyer trobem moltes dites que parlen del "Febrer boig".

"Pel Febrer, un dia al Sol i l'altre al braser"
"Febrer el curt, brau i tossut"
"Lo Febrer, de cap o de cua l'ha de fer"

En castellà n'hi ha també un munt i tots destaquen les mateixes característiques:

"Febrerillo es un mes corto, voluble y loco; trae viento, frío, nubes y sol, de todo un poco"

Uns exemples que ens parlen de la variabilitat d'aquest mes, l'últim de l'hivern meteorològic i on encara son habituals les onades de fred intenses, especialment d'origen continental on el fred acumulat al centre i nord d'Europa durant tot l'hivern pot arribar a Catalunya guiat per una major ondulació de la corrent en jet, ja habitual a la primavera, que trasllada cap el nord masses d'aire més temperades i porta freds més al sud.

El que també reflexa el refranyer son les ganes de que s'acabi l'hivern i que comencin a florir i brotar els arbres i plantes primerencs que anuncien una primavera propera, per aixó trobem moltes referències a l'ametller:

"Mai ha passat el Febrer sense vestir l'ametller"

Tantmateix, com la majoría d'aquestes dites tenen un origen rural, la propera collita comença a preocupar i trobem indicacions ben evidents respecte a la pluja i la neu:

"Febrer abeurat, mig any assegurat"
"Aigua en Febrer, bona pel sementer"
"La neu al Febrer, marxa com un gos llebrer"
"Neu de febrer, aigua en un paner"

Si ens diuen que l'aigua és molt beneficiosa pels camps, també ens parlen d'un mes força sec, circumstància que corroboren les dades climàtiques que situen al Febrer com un dels mesos més secs de l'any:

"En Febrer rega el teu planter"

Per tant, aquesta preocupació acabaría veient-se reflectida en dites que ens permeten fer alguna previsió, si més no de caràcter general, en referència a algun dia concret:

"Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu"

La Candelera és el dia 2 de Febrer i caldría saber si plou o fa sol per planificar els treballs al camp. Però, realment és un pronòstic fiable? Segons, la comprobació amb series climàtiques de llarga durada s'acaba complint un 60% de les vegades, o sigui, gairebé la meitat de les vegades. Malgrat tot, cal dir que aquesta previsió d'origen popular te gairebé la mateixa fiabilitat que els models matemàtics que fan previsions estacionals (les que ens diuen si l'hivern será fred o plujós o a l'estiu fará més calor o més fred del normal). I sense gastar tants diners......

Que ha passat aquest any?

Doncs majoritariament va ploure, degut a un profunda depressió situada a sobre de la Península Ibèrica però pocs dies després l'inestabilitat va anar desapareixent, tant és així que des del dia 6, a Can Coll, la precipitació inapreciable (< 0,1 mm) recollida al pluviòmetre prové de les rosades nocturnes propies de nits serenes. N'obstant, al Pirineu, sobre tot al lleidatà, el dia 11 van tenir una de les nevades més intenses dels darrers hiverns.

La resta del mes la tranquilitat ha sigut la nota dominant, contradient a les dites que parlen de Febrer boig. Ni fredorades ni calorades, la falta de temperatures extremades no és indici de res i curiosament, malgrat ser un mes assolellat, les mitjanes parlen d'un mes normal o un pel més fred del que és normal, degut especialment a unes màximes molt contingudes.

Que passarà al Març? Encertarà la dita popular i l'hivern marxarà definitivament?

Us ho explicaré d'aquí a un mes!!! De moment, gaudiu del temps que faci.

Els pantans son el reflexe del nostre clima

2009-02-22T13:55:00.004+01:00

Aquest matí llegía una noticia a El Periódico de Catalunya amb el titol que indicava el contrast que presenten els nostres pantans d'un temps cap aquí.

Els pantans passen en 9 mesos d'alerta (20%) a reserva rècord (90%).

És una gran noticia aquesta reserva de cara a la primavera i l'estiu però no está de més recordar que malgrat el superavit d'aigua, cal seguir actuant amb cura i crear habits d'estalvi perque la sequera és inherent al nostre clima i tard o d'hora tornarà.