Joana Torres

No ho vaig poder evitar....

2009-12-20T13:54:00.005+01:00

Ho dic molt de veres.
Divendres al migdía vaig plegar a les 2, fem horari intensiu i mentre esperava el bus, tota tranquila, va arribar un matrimoni i la germana d'ella, els conec d'aqui, del barri, em varen dir hola, els vaig respondre i vaig seguir fullejant el Totmataró, estava entretinguda amb el tema de Mataroní del any i les candidatures.
En un moment donat una de les dones es va adreçar a mi i em va dir, enfadada, "ha visto?, menuda vegüenza!", jo no sabía de què parlava i em va senyalar dues noies, assegudes a la porta del "Fet d'Ara", " cómo se puede consentir eso?, si fuera su madre les daba dos guantazos".
Jo no entenia res, què havien fet les noies?, quan les vaig mirar bé.... vaig començar a entendre, però no m'ho volia creure... anaven agafades de la mà i es miraven amb una tendressa absoluta.
Què li molesta?, vaig preguntar jo, ella respón, en veu ben alta: "se están besando, en la boca!, aqui, sin vergüenza alguna"!!
Les noies ho varen escoltar, diguem que la senyora no parlava pas baixet, volía ser escoltada.
Mentre les dues noies es posaven dretes jo li vaig dir, " qué le da vergüenza?, que dos personas se amen?, se quieran y lo demuestren?, acaso usted nunca ha estado enamorada?".
La dona es va posar vermella com un perdigot, el marit i la cunyada em varen començar que si "eso deben hacerlo a escondidas, que no es normal, que si...."
Aggggg, les dues noies eren al meu costat del tot emprenyades i jo, mira tu... no vaig poder, li vaig dir, alt i clar a la "senyora": "Veamos, señora, demostrar amor es una cosa bonita, nunca debe esconderse, nunca puede ser feo, le molesta que dos chicas se besen y agarren sus manos por una cosa, cuanto hace que su marido no se lo demustra en público?, cuanto hace que no le dice que la ama?, usted es una fustrada coño!, el amor, entre dos persona adultas, siempre es bonito"
Òstia, que descansada que vaig quedar. La vaig deixar sense paraules, ho sento, el marit em va clavar una mirada "destroyer" i per sort, va arribar el bus 2.
Les dues noies em varen dir gràcies i jo sols els vaig somriure, "per molts anys" els vaig respondre. No podia evitar pensar que aqelles dues noies podien haver sigut les "meves nenes".
Dins el bus ells varen seguir taca taca taca taca amb el tema, jo vaig seure al davant i em vaig posar música, pasant!.
Ahir vaig anar a veure les "meves nenes" i no podia deixar de pensar.... queda molt de camí per fer....
Avui, quan he anat a comprar el diari els he vist, no m'han saludat, jo tampoc.

Quin plaer....

2009-12-19T08:40:00.002+01:00

Un plaer gran, deliciós, que espero setmana darrera setmana, sola, o en companyia, tant és.
I potser és una tontería, potser si, però mentre preparo l'esdeveniment, cap un costat, cap a l'altre, li dono la volta, alliso, decoro, fins i tot planxo, ja gaudeixo per endavant de l'instant nocturn que en pugui gaudir.
Els dissabtes poden tenir a casa meva moltes mirades, molts colors, poden venir ben plens d'esdeveniments, com esmorzar amb la meva mare i els germans que "caiguin" per allà, com poden ser tranquils i solitaris. Poden omplir el nostre petit menjador de visites, de joguines del nèt o de persones fent l'aperitiu, però cap instant és comparable al plaer del vespre, quan obro els llençols i entro al llit.
No se què tenen, però el dia que els canvío, i això que ho faig sovint, sempre experiemnto un gran plaer quan m'hi poso.
Ja se, una tontería d'escrit, però em fa sentir bé...

Jo ho tinc clar....

2009-12-18T07:41:00.005+01:00

Comença un debat, al Parlament de Catalunya, amb el que jo m'apassionaria ben segur, seria de les impulsores i com és evident, votaria de cor.
S'han de prohibir els toros a Catalunya?, la pregunta hauria de ser diferent. S'han de prohibir el maltractament, la sangonera, i fer negoci amb aquestes pobres bèsties?, doncs un SÍ rotund.
Diuen que els partits han donat "llibertat de vot" als seus diputats/des, però ja se quin serà el resultat, no seràn valents i la denominada "fiesta nacional" seguirà esquitxant de sang el nostre país.
Els informatius de les televissions "d'allà" estàn esberats, però crec que d'això, si tindriem que fer un referèndum!
Ho sento, amb aquest tema soc radical i aquesta mal dita "festa", no te res a veure amb nosaltres.
Prohibeixen els circs amb animals i no l'escarni i assasinat en públic?...
En fí...

(P.D. i si fos possible?.....)

Bústia...

2009-12-16T15:15:00.001+01:00

A la bústia de casa hi puc trobar moltes coses, la majoría de vegades propaganda, ara, aquests dies, algunes postals dels que encara no fan servir les electròniques o bé, els agrada el format paper, sempre és més personal.
Ja no hi rebo cartes de la caixa, ho faig via internet, tampoc del mòbil, tinc factura electrònica, també en puc trobar del PSC, per cert, a partir del dia 1 canvio d'Agrupació, després de més de 20 anys a la mateixa!.
De tant en tant hi puc trobar un avís per recollir alguna cosa a correus...
En fí, podem trobar moltes coses, el que mai pensava trobar-hi era un panflet racista.
Fa un parell de dies, barrejat entre un munt de propaganda de televisors i ordenadors, vaig trobar un fulletó d'un "tipejo" que es diu Josep Anglada i que representa a una "cosa" que porta per nom "Plataforma per Catalunya".
Vaig quedar del tot "espatarrada" de les barbaritats que s'hi poden llegir en aquest "fulletó", racista, xenòfob i asquerós.
Primer el pensava escanejar i posar el mateix aqui, però només falta que els faci propaganda!.
Sols posaré un petit apunt del mateix, diu:

"Sense seguretat no hi ha llibertat. El 80% dels delictes els cometen els inmigrants"

La resta és encara molt més fastigós.
No és un delicte això?, jo crec que sí.

Quin valor!

2009-12-14T13:42:00.000+01:00

La "Espe" que perd el cap, fent acusacions sense cap base, la cosa és criticar i sembrar merda.
I és que sempre és més senzill acusar d'altres, que admentre els fallos propis.
Aquest "senyor" ha dit autèntiques barbaritats, el Garn Wyoming només en va fer burla, "chascarrillos" en diuen per allà, però ja sabem que ells poden dir de tot, i la resta, a callar!.
No cal dir que estic en contra de qualsevol violència, ho dic sovint. Però també en contra dels mentiders compulsius i els que expliquen la "película" sense ser veritat. O segons la "seva", que no ha de ser sempre la real.
La imatge, un cop més, del blog "Los Calvitos"

Acció....

2009-12-12T09:29:00.003+01:00

Heu estripat mai una foto?.
Tots i totes estem ben tips d'estripar documents que ja no serveixen, rebuts antics, cartes que ja no ens diuen res, postals que varem rebre i encara no sabem per quin motiu varem desar en un calaix...
A la vida s'ha de renovar, s'han de llençar coses, (menys aquests del diógenes. és clar), si no, a les cases, no s'hi cabría.
Però, estripar una foto, o dues, o tot un àlbum.... ho heu fet?, i com us heu sentit?, tant pot ser una lliberació, de ràbia o impotència, en els dos casos pot alliberar l'esperit, o pot ser també un càrrec per l'ànima, de pensar tot el què vares viure, on cony ha quedat.
No m'ha agradat mai estripar fotos, tinc una amiga que les cremai diu que dsprés se sent lliure... de moment no m'ha donat per el foc, ja soc lliure jo, més aviat li tinc certa por al foc, però estripar, a base de pràctica, s'em dona molt bé i ho faig amb una enorme rapidesa, sense mirar, sense sentir res, també això és posible.
I vosaltes, heu estripat fotos?.

I ens varem estrenar...

2009-12-11T15:00:00.003+01:00

I ha passat un any.
Que varem ser pare, mare, àvia, tiet, tieta.... tots títols nous de "trinca", tots contents i junts, que també és important.
Fa un any, i és, com no, part de les millors coses que m'envolten, que no son poques!, encara que sovint m'ho he de recordar jo mateixa.

El difícil camí per fer-se gran....

2009-12-08T08:45:00.004+01:00

Aquests dies no paro, per motius aliens a la meva persona m'he vist obligada a "rondar" més del que m'agradaria, a patir, també més del que qualsevol pot aguantar, però crec que he fet el correcte, he respectat, sols aixó...
No és mai senzill pendre algunes decisions, et quedes del tot fora de joc quan penses què és, i què no, correcte fer, però si escoltes, si veus patir, no et queda una altre cosa que animar, ajudar, abraçar molt i sobre tot, no defallir, que alguns instant, massa, una agafaria lo que la meva mare en diu "el portante" i començaria a fer barbaritats, via trucada i fins i tot via personal. Però aquestes barbaritats ja les fan d'altres.
Per sort, he estat ben acompanyada, cada dia, i crec que ben aconsellada i aqui estem, en un dels pitjors ponts de la història de la meva vida i dels que més m'han fet patir.
Veure la seva cara ja era un "poema", escoltar les seves voltes al llit quan no podia dormir... un patiment. I lo pitjor, ell, preocupat per mi...
Però no s'ha trobat sol, pendre les primeres decisions dures, a la vida, mai és senzill, ni'hi queden moltes per pendre, diguem que aquest cap de setmana, ha pogut patir en la "seva persona" decisions i actituds del tot equivocades, per part d'altres persones, amb apuntadora" inclosa".
Però la vida és així, un dia, o un altre, ha d'apendre a caminar sol, jo tan sols intento que si cau, no prengui massa mal.
Algunes actituds son del tot incomprensibles, respectar és senzill, però imposar, per d'altres, ho és molt més.
I creieu que callo moltes coses, fins i tot massa callada m'estic.

Em punxen i no sagno....

2009-12-07T08:55:00.004+01:00

Aquest cap de setmana estic tenint un munt de conversses, he estat, hem estat, "d'ocupes" i tothom ha fet el possible per distreure els nostres caps, les nostres cabòries i patiments.
En una d'aquestes conversses el meu fill Daniel ens parlava d'una mena de "plaga" que ara mateix causa "furor" als Estats Units i que espero no importem cap aqui, és massa denigrant!
Porta per nom " Mujeres obedientes", crec que el nom ja ho diu tot i casi segur que més d'un "mascle" ja s'hi veu, però per mi és del tot espantós.
Ha costat segles que les dones puguin decidir per elles mateixes, i aquesta iniciativa és del tot denigrant. Mireu el mateix fins el final, val la pena...
Quan el meu fill ens ho comentava a la meva cunyada Rosa i a mi, la nostra cara era un poema, veure el vídeo... encara és pitjor!. Sort que no vaig veure el programa, ja dormo massa poc darrerament.

El significat de les cançons....

2009-12-05T08:51:00.002+01:00

No se el motiu, de veritat, però ahir em vaig adormir pensant en aquesta cançó. Tancaba els ulls i allà la tenia, la sintonia, de fons, a les fosques...
No he dormit a casa i com és normal estranyaba el meu llit, soc així de delicada, però no crec que tingués res a veure.
La cosa és que després d'una nit d'insomni i neguit, a les 7 estaba desperta amb la sintonia dins el meu caparró mataroní...
Fa anys que no l'escoltaba, i encara m'emociona. Per tant, he decidit deixar volar la música...

18 anys i 2 mesos....

2009-11-30T20:55:00.005+01:00

D'anar cada dia al mateix despatx, veure el mateix paisatge, el mar de fons, les teulades als meus peus....
Divuit anys i 2 mesos... està dit aviat, però és una part important de la meva vida. Un despatx on he viscut un munt de coses, vull pensar que més de bones que de dolentes.
Vull pensar, de veritat, que ha valgut la pena la dedicació, les hores perdudes, perquè així ho volia, ho m'ho demanaven...
On he aprés a fer anar els ordinadors, a odiar l'impresora :), també a ensobrar de manera ràpida, plegar cartes com cal....
Divuit anys i dos mesos, on he conegut persones magnífiques, amb ideals molt grans i amb molta il.lusió. On també, i d'alguna cosa em tenia que servir haver treballat de cara al públic tota la meva vida, també he vist venir els "jetas" i "trepas", els "palmeros" i fauna variada.
Per sort, puc presumir, i ho penso fer, que la majoría son gent encantadora, amable, desinteressada, pacient, afectuosa i carinyosa. Gent amb molts ideals i ganes de fer coses, de fer i ser, socialistes.
A la feina no s'hi va per fer amics ni amigues, però puc sortir amb la cara ben alta i amb veu forta dir, he fet un grapat d'amics estupendos i els penso mantenir, ni que en un altre àmbit, en altres llocs i sense cap tipus de vinculació política. Almenys no de manera directe.
Avui plego d'un despatx on he viscut dos divorcis, el naixament del meu fill petit, l'amor i el desamor, el desencant, també el naixament del meu nét, però tot això, ha valgut la pena, forma part, ja, del meu passat. Ha estat una decissió dura, no penseu pas que no.
Avui començo una nova etapa, si més no, l'espero més tranquila. M'ha durat, si més no, més que lo del gran Sabina...
Per cert, he decidit plegar jo, que després les versions... ja se sap i per això vaig escriure unes lletres als més propers, per poder dir la meva.

Benvolguts i benvolgudes,

Avui és el darrer dia que treballo a la seu del PSC de Mataró. Oficialment plego dilluns però gaudiré d'un parell de dies de vacances pendents.

Aquest correu ha de servir de comiat de tots i totes, els que porteu molts anys reben i escoltant la "Joana del PSC", i els més recents, que també en sou un bon grapat amb els que he compartit campanyes, cartes, trucades i afectes.

He gaudit, i molt, amb la meva feina, he fet un bon grapat d'amics i amigues i he vist passar molta gent per aqui, la majoría, en guardo un estupendo record.

També he plorat, amb les persones que ens han deixat per sempre i amb qui també vaig compartir moltes coses.

Ara començo una altra etapa, també al PSC, però lluny de tota aquesta gent que he tractat dia a dia.

Us vull donar les gràcies, per el vostre respecte i el vostre tracte cap a la meva persona, per qualsevol cosa que us pugui donar un cop de mà em trobareu al correu meu personal joanato@gmail.com

Podeu comptar amb mi, ja ho sabeu.

Joana Torres

Ser "estranya" te això...

2009-11-29T11:11:00.004+01:00

El Món s'ha aturat. Si, tal com sona, avui no hi ha més notícies que el Barça-Madrid, rés no és important, les notícies duren 10 minuts i la informació esportiva en dura 20...
I quan expresses la teva incomprenssió et miren de manera sospitosa... no seràs del Madrid tu no?....
Ahir, que varem fer un vermutet a casa amb un germà i una germana, amb parelles i fills, fins i tot la meva germana em va dir.. "Joana!, que és el Madrid dona!", aqui vaig veure la meva sol.litud...
Total, jo, aqui, preocupada per temes com aquest, que no avança, per notícies com aquesta, la llibertat de premsa abusa sovint.... i per arribar a final de mes!, i no, les meves preocupacions son d'inferior categoria.
Començo a pensar que no soc una bona catalana doncs no estic gens, ni mica, preocupada per el resultat del partit, és més, penso veure una peli mentre el fan... i que consti, no és per "tocar les pilotes".

No serà l'hora??

2009-11-27T12:33:00.000+01:00

Llegeixo, gaire bé cada dia, la premsa comarcal, del Maresme, per feina però també per gust, m'agrada estar informada.
He llegit al Capgròs.com que a Mataró unes 40 persones varen assistir a la lectura del manifest del 25 de novembre. Patètic, ho sento.
Avui he llegit a Ràdio Arenys que a Arenys de Mar en varen ser un centenar i és clar, sense voler menysprear els d'Arenys, si posem de costat la població de cada ciutat, no sortim massa ben parats els de Mataró no?.
Varen fer la lectura a les 17:30 hores, a Mataró, hora de recollida de canalla a les escoles, hora que la majoria de dones estem també a la feina.
Quan una benvolguda amiga em va dir l'hora vaig pensar que s'havia equivocat, però no... era ben bé hora de "funcionaris", no de dones treballadores. M'hauria agradat, com no, ser.hi, però tallaba del tot el meu horari laboral.
Però vaja.... tampoc servirà de res intentar explicar.ho no?.
La foto de R. Gallofré, per capgròs.

Ningú...

2009-11-25T00:11:00.003+01:00

Que no sigui un dia més, que ningú et maltracti, ens maltracti, ens amenaci, ens denigri...
Que ningú més ens faci callar, que ens respectin, com a dones i com a persones.
Dia 25 de novembre, un cop més, dia internacional contra la violència "mal dita" de gènere, jo la denomino masclista.
I el número de dones mortes no baixa, any rera any, fins quan?

De lluny....

2009-11-23T21:18:00.004+01:00

Et veig venir, de lluny, no diferèncio el teu rostre, però sí la teva manera de caminar, tan caracteristica, tant decidida. Les teves passes llargues i segures, el teu mirar si soc al balcó i t'espero, la teva mà alçada que em saluda, el somriure ample i generòs dels teus llavis, i jo, feliç, et contemplo.
Arribes a dalt de l'escala i allà em trobes, amb la porta oberta i els braços preparats per abraçar-te, petonejar-te.
Aquelles espurnes del meu estòmac senyalen que fa dies que no et veig. Em recorden que ets aqui, ni que sigui via mòbil, via mail, via pensament...
No soc creient, gens ni mica, però crec en les persones, encara..., crec que amb algunes "sintonitzem", connectem de manera especial. És el nostre cas.
Digues si no, com pot ser que sovint coincidim en enviar un missatge al mòbil, gaire bé de manera instantània. Com, sovint, asseguts al sofà, agafats de la mà, ens mirem de reull i s'ens escapa el somriure.
Et veig venir, i surt el sol, sigui l'hora que sigui. És tant bonic sentir així...

Ssshhhhhh....

2009-11-22T10:29:00.003+01:00

Escolta....

Què gran és la Paquita.... musica per un bon diumenge, llibre en mà i relax.
De vegades, algunes persones, haurien de callar....
Les metides tenen les potes molt curtes i un dia, o un altre, surten... i com no, la paciència, sempre te un límit.

Ja era hora!

2009-11-19T10:11:00.000+01:00

Que algú s'enfadés, que els digui alt i clar que son uns mentiders, que s'aprofiten de qualsevol situació, per trista que aquesta sigui, per tal de pujar a les enquestes, de tapar la molta merda que tenen.
Ahir gaire bé ho varen conseguir, tapar que en "Costarelojes" anava a la seu del PP a "declarar" o "declamar", doncs anava molt feliç...
Cada cop que els hi sura la merda fora del wc, és a dir, a diari, munten un "merder" "B" perquè la gent es distregui.
No tenen cap tipus ni de vergonya ni de decència.
Alfredo, ja era hora!, Mª Teresa, magnífica!, demostrem que tenim gent amb caràcter, perquè te pebrots que el de "los hilillos del prestige" parli de gestionar crísi, i a sobre parlin "d'escoltar" i "espiar" tenint en compte que també va ser "ell" qui va comprar aquesta maquineja.
Cop de puny a la taula!, ja n'hi ha prou d'escoltar impassibles.
(avui ja em trobo millor, es nota no?.
Imatge: Los Calvitos

És una llàstima.....

2009-11-17T19:03:00.003+01:00

Estar cinc dies a casa, avui és el cinquè que no surto al carrer, i no poder "aprofitar" el temps...
Sempre, durant la setmana, en el meu dia a dia, penso, tant de bò tingués més temps lliure per llegir, per veure una peli, per fer café amb tal o qual... però és clar, aquests cinc dies no he fet gaire bé res de tot això, la única persona amb qui he compartit sofà, llit i menjars te el mateix "problema" que jo, ni que ell ja ha "recuperat" la seva vida normal avui.
Estar malalt no tindria que estar renyit amb poder llegir però noi... el meu cap està del tot dispers, soc incapaç de llegir dues pàgines sense que els meus ulls es tanquin...
Tampoc mirar la tele, ni escoltar música, tant que m'agrada...
Porto, com qui diu, cinc dies mirant les musaranyes i estic del tot, aburrida... Sort de les trucades d'alguns amics i amigues, com no, dels fills i les joves, els germans i germana, però no sortir... uffff.
També algun paquet sorpresa trobat a la porta... que si uns bombonets, una revista, que si unes magranes peladetes i a punt de degustar, uns caramelets de menta....
A veure si demà ja deixo les "dècimes" que no em permeten tornar a la feina sense ser un "perill públic", han d'haver passat 24 hores... de moment no m'ha quedat un altre remei que demanar la baixa, la segona, si no estic equivocada, en 18 anys, l'altre va ser per parir...
De moment em conformo amb aquest paissatge que contemplo des de el sofà... poc més puc fer...

Mala sort o "tocava"??..

2009-11-14T09:09:00.007+01:00

Estic amb la grip A, maleïda gràcia em fa.
Ahir al matí ja em sentia fatal, però vaig anar a la feina, a la tarda tenia festa i pensaba descansar... això sí, a 39,6º no descanses gaire, més aviat al.lucines!
En Martí està amb grip des de dimecres, jo pensava que era la "normal", però tres dies de febre son massa i el pediatra ens va confirmar ahir a la tarda, a tots dos, que és la "nova".
Total, teniem un cap de setmana, perquè sempre em poso malalta els caps de setmana?, força ple, un sopar de l'Alzheimer, cinema demà, ja tenim les entrades..., total, 4 dies sense sortir de casa i quan faci 24 hores que no tenim febre, ja podem fer vida normal...
Imagino que després de cuidar el nen tota la setmana era normal que jo caigués, però ufff em fa mal, fins l'alè!
Això sí, res de rebre visites, això ja m'agrada menys....

Aíííí Dèu meu!!!

2009-11-12T20:45:00.001+01:00

I mai més ben dit...
Aquests de l'Esglèsia Catòlica, com gaire bé sempre, fent amics.
Diu em Martínez Camino, bisbe auxiliar de Madrid i carcamal dels grans, amenaçant els i les diputats i diputades que votin a favor de la llei de l'avortament: "Els catòlics que mantinguin que és legítim llevar la vida, incorreran en herejía i, per tant, l'excomunió".
És collonut com ens comparen a les persones que votariem a favor d'aquesta llei, amb vulgars assasins, però a l'hora, son incapaços de condemnar les moltes aberracions que han fet durant centenars de segles els membres de la "seva" esglèsia. I que encara fan, és clar.
Un altre, tan cafre com aquest, Rouco Varela, compara l'avortament amb l'Holocaust Nazi, és clar... ells en el seu moment tampoc varen defensar els jueus, així que sabien que hi havia un holocaust...
Qui queda, cada cop més, en aquesta esglèsia que ells defensen?, casposa i retrògada?, doncs els radicals, els anti tot, els del Opus, gent que son cada cop més, radicals i menys cristians.
Em volen excomulgar? endavant!! ningú em va preguntar si volia formar part d'aquesta família tan mal representada.
(la imatge del blog: Los Calvitos, com sempre, molt encertada)

Vols dir que cal??...

2009-11-11T23:18:00.000+01:00

No se... jo crec que no.
A la vida tot s'ha d'apendre, però algunes coses, és important, les tenim que apendre poc a poc, i amb la pràctica, ve la perfecció.
Aquesta és la meva opinió.
Diu una notícia, més o menys: "La Junta de Extremadura imparte un taller para enseñar a los jovenes a masturbarse".
Sembla ser que forma part d'una campanya que porta per nom: "El Placer està en tus manos", mai més ben dit, és clar...
Jo estic del tot a favor de la educació sexual, no cal dir.ho. Així moltes persones no passarien tanta "gana" per inexperiència de les seves parelles, però d'aqui a ensenyar algú com s'ha de masturbar... noi, jo trobo que lo bonic d'aquesta pràctica és descobrir el teu propi cos, on sí i on no, tocar, refredar, escalfar...
Ja se que també pot ser mútua, la mateixa, però si aprens a tocar primer amb tu... tot millora!
Donar classe d'això... doncs com que no.
No se, és una d'aquelles campanyes que he trobat bastant... absurdes!.

Soc una il.legal?...

2009-11-10T12:36:00.004+01:00

Per si de cas.... surto per la porta de casa mig encongida, el porto enrrolat a la mà dreta i vaig amb compte que ningú el vegi.
Faig un trocet caminant rapidet, miro a dreta i esquerra, per veure si algú sospitós està a prop de mi... no veig ningú, és aviat, els "vigilants" encara deuen dormir.
Un cop arribo a Alfons X i ja una mica més segura, el trec del seu amagatall, tinc la mà mig adormida de la pressió. El desenrrotllo, amb discreció, i en el moment que l'acosto a la meva cara veig un paio sortir de darrera un arbre, va ben vestit, de progre informal però tot de marca, deu dur 500€ al damunt...
Primer intento disimular, potser no em mira a mi.... però sí, m'està mirant i treu una carpeta de la seva esquena, llavors veig les temudes sigles.... ja m'han ben enxampat!
S'acosta a mi aprofitant el semàfor en vermell i molt seriós em demana el meu permís. Jo, primer li dic que no parlo castellà, a veure si "cola", ell, com qui res, m'ho tradueix, senyora ja paga llicència per això que la veig fer més d'una vegada cada dia?, això seu ja és un vici!, i m'ho diu tot esberat...
Com és evident em prepara un full de sanció, jo em nego a donar el meu nom ni filiació, que soc molt meva!. Ell somriu, sorneguer, senyora, se on viu i on treballa, ho sabem tot i per cert, se que a la seva feina també ho practica...
Agafo el full que m'allarga, el miro, el seu somriure em resulta molt impertinet, estripo el mateix i l'engego a fer punyetes, molt digne, aixó sí, que jo soc una senyora!.
(Imaginem, un "sujeto" de la Sgae em vol multar per dur mp3. Un impossible?, de moment han començat per els perruquers!)
Però vaja.... jo em quedo amb el meu ipod i li dedico una canço, apa!

La volta del "lloro"...

2009-11-08T09:52:00.001+01:00

Ahir el que tenia que ser un dissabte de lo més "tranquilet", va acabar sent esgotador del tot!
Vaig començar a les 8 del matí, el sol entraba per la finestra i em va desvetllar, després del meu "tour" de blogs i el café amb llet ben carregat, la dutxa i treure l'Elmer, que el seu jefe no hi és aquest cap de setmana i és clar... em toca!
Després esmorzar amb la mare, estem agafant aquest costum donat que entre setmana no tinc massa temps, un cop allà i sense esperar.ho s'hi varen afegir el meu nebot Jaume amb la seva dona Noelia i la petita Noa, son una parella encantadora, als cinc minuts arriben el pare d'aquest jove, germà meu i la seva dona Amparo, la meva cunyada, i tot sense ser organitzat!, com és evident varem canviar de taula doncs ja estavem apretats.
Després vaig baixar cap al centre, visita a la modista, després un canvi de pantalos al carrer Barcelona i quan arribo a la Plaça de les Tereses per agafar el bus m'adono que no he comprat el pa, torna cap el carrer Pujol, Can Bastons, i aprofito per visitar la Fira de Tardor darrera l'Ajuntament, amb més botifarres que no pas bolets!
Trobo gent aqui i allà, prenc un altre café, i ja van tres!, amb una parella encantadora que fa temps no veig.
Després segueixo fins a Lepanto i allà trobo en Bernat Anwar, fa un munt de temps que no ens veiem i estem encantats, agafem el mateix bus i no deixem de xerrar emocionats els dos.
Quan arribo a casa altre vegada estendre roba, i penso.... tinc 1 hora i mitja abans no em duguin el nèt!, sort que ahir divendres a la tarda vaig tenir festa i ho tinc tot fet.
Per fí decideixo agafar un llibre i seure mitja hora abans no dini, amb en Dídac aqui és mooolt difícil.
Després arriba en Carles, el del 30! i em deixa el nen, més tard i després que breni anem a trobar les meves "nenes", Elisabet i Jordina, anem a comprar un parell de regals per aquesta setmana, aniversari d'en Daniel i Sant d'en Martí, ramblejem amunt i avall fem les compres i després de deixar el menut amb la seva mare, la meva jove, marxo cap a casa a tota pastilla, a les 8 marxo a Granollers al teatre amb una amiga, i ja estic esgotada.
La meva filla ens porta a Granollers i la seva, la de la meva amiga, ens recull i torna a casa....
La obra, Alícia ja no viu aqui, m'ha encantat, ja ho explicarà ella, imagino, la companyia, com sempre, estupenda.
Total, avui encara estic cansada!, però contenta, molt contenta, ara estic pensant si vaig al Foment a veure els del Col.lectiu Epma, em ve de gust, però no m'he decidit... potser em convé un diumenge tarda de relax.
Total, un dissabte d'aquells..... encantador, en el que no ha faltat, com sempre, la bona música, Manolo García entre d'altres.

I què son 30 anys?...

2009-11-07T00:05:00.000+01:00

Si han passat per davant meu a una velocitat increible...
Si s'han filtrat a la meva vida com la sorra de la platja entre els dits de les mans...
I el miro i reconec aquell nadò que tant em va acompanyar, just acabats de fer els 18 anys, allà, als meus braços, tremolosa jo per por d'estar a l'alçada, de ser una bona mare...
Aquell nen entremeliat, juganer i cridaner, petoner i bon menjador,com ara ho és el seu fill, que s'amagava darrere les cortines i reia a ple pulmó perquè jo feia veure que no el trobava...
Deu ser, crec jo, el fill que més sustos m'ha donat, gaire bé segur que sí, però també un munt de satisfaccions, un munt d'abraçades en els meus desamors, m'ha fet de vegades de pare i animador i ara, que encara ens separen aquest 18 anys, a mi, em costa veure l'home que ja és, amb la seva família feta i tant treballador com és. No em costa pas per motius de possesió, més aviat perque per una mare, un fill, per més que medeixi i creixi, sempre serà el seu... nen.
Dimecres li varem fer un sopar sorpresa, i allà el vaig mirar i mirar, intentant que no s'adonés, era al meu costat i efectivament, ja és tot un home.
El meu fill Carles avui fa 30 anys, i encara no entenc com han passat tant depressa.
Aquesta foto de sota és de l'estiu del 81, estava embarassada del segón, en Daniel, tenía 20 anys...

"Señor" es usted un tremedo Gilipollas!

2009-11-05T12:40:00.001+01:00

Ho se, se que queden molts cafres per aquest Món, però que a sobre tinguin càrrecs públics, representin la mal denominada, en el seu cas, democràcia, em fa sortir colors fins i tot a mi.
Un ha de ser responsable de les seves paraules, fins i tot quan s'equivoca, assumir és important i estic cansada dels pocavergonyes que mai admenten la seva culpabilitat ni accepten, vaja, per res de res!, haver-se equivocat.
Diu aquest "tipejo":
Un gay es un homosexual con estudios que, haciendo uso de sus conocimentos, consigue prebendas políticas y subvenciones. (l'animal porta per nom Güemes i és gendre del "senyor" Fabra.
No content amb això, segueix:
El dirigente del PP asegura que los votantes del PSOE son “ciudadasnos”, dice que los “socialistos” dejan a las mujeres “asesinar” a sus bebés a cambio de votos, califica a los “pijo-progres” como “gente rica que se disfraza de palestinos pobres”, se ríe de las dificultades de José Blanco para pronunciar la p, relativiza el machismo y ridiculiza a las feministas, e insulta gravemente a los “zejateros”, es decir, los “intelectuales sin estudios universitarios” que apoyan a “Zparo”.
I ha fet una mena de diccionari d'insults cap els que som socialistes. Deu tenir poca feina i segur que ell mateix és considera molt ingeniós, jo el trobo un gilipolles més. A més, com ha de ser una persona responsable algú que fa això?, aquests volen "dignificar" la política? jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Això sí, en poca estona ha canviat d'opinió 4 cops i "donde dije digo, digo Diego".
"Senyor", s'ha de tenir paraula i ser més home, almenys defensi el que ha escrit i no sigui cínic dient que vosté no controla el seu blog, vol dir que ha llogat un "negre" que li escriu?, el "colmo" del cinisme!
La imatge del blog "los Calvitos".