LA MEVA MOLESKINE

JOSEP VERT EN EL RECORD

2008-05-12T19:21:00.002+02:00

El passat dimecres 7 de maig vam firmar un conveni amb Martí Vert i Carla Vert, fill i néta de Josep Vert per tal que l'Ajuntament, i concretament Can Quintana-Museu de la Mediterrània, custodïi el seu fons documental.

De tots és coneguda la labor d'en "Pitu" en la tasca d'investigació de la història del nostre municipi. Va aprofundir en diversos àmbits de la cultura local i va publicar un nombre important de llibres de recerca. La seva activitat es va centrar, inicialment, en el camp de l'arqueologia i la història. D’ell són diferents activitats i campanyes per promoure les excavacions a les coves prehistòriques del massís del Montgrí: el cau del Duc de Torroella i d'Ullà, principalment, però també va participar en accions a diferents jaciments en cova del neolític al Montgrí i d'època ibèrica i romana a la plana del Baix Ter. Sens dubte, la seva figura és clau per al coneixement de les cavitats paleolítiques del Montgrí al món. També va participar en la creació del Centre d'Estudis del Montgrí, embrió del que seria el Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Malgrat la diferència d'edat vam coincidir moltes vegades amb en Pitu. Recordo perfectament la primera vegada que vam parlar. Era el mes d'abril del 1994 i jo estava al Museu preparant un camp de treball d'arqueologia que haviem de fer a l'estiu, ja que aquell any es celebraven els set-cents anys de construcció del castell. En Toni Roviras ens va presentar dient-li que era una persona del poble molt interessada en la història i l'arqueoligia del municipi. En Pitu em va mirar i em va dir: "vaja, així que ets un lletraferit?". També vaig ser-hi en l'última sortida que va fer al Montgrí, quan ens va ensenyar una cova que havia trobat uns mesos enrera i on semblava que s'hi trobaven restes arqueològiques.

La firma d'aquest conveni és una bona manera de mantenir viu el record d'en Josep Vert i la seva tasca. També cal agrair l'interés mostrat per la família, que en cap moment ha posat cap impediment per a la cessió.

L'ART DEL RUMOR

2008-05-09T14:26:00.002+02:00

El diccionari català defineix rumor com a "notícia que corre de boca en boca". La viquipèdia ens parla del sentit negatiu d'aquesta paraula, que associa a especulacions no confirmades que s'intenten donar per certes per aconseguir un objectiu determinat. Al no ser informació contrastada poques vegades se'n fa difusió de forma oberta malgrat no s'evita que s'extengui de forma ràpida.

Hi han persones que són especialistes en "l'art del rumor". Persones amb una inventiva digne d'elogi, que fan sortir de la seva imaginació històries inversemblants que llavors transmeten a la gent del seu entorn perquè en faci difusió. Vaig començar a entrar en contacte amb el món dels rumors en ficar-me en política. Reconec que vaig quedar sorprès de la capacitat de determinada gent per inventar-se rumors i fer-los còrrer, amb la finalitat d'aconseguir un determinat objectiu que, parlant de política, consistia i consisteix en intentar desqualificar l'adversari, tan des d'un punt de vista d'acció política com personal. Us podria explicar rumors de l'alçada d'un campanar! I el que és més divertit: malgrat hem crescut molt, encara som un poble, i sovint la gent t'acaba explicant els rumors que corren sobre un mateix i qui els fa córrer. Podreu comprendre doncs que, després d'un cert temps, hom pugui tenir identificats a autèntics "corredors professionals de rumors". Alguns d'ells reuneixen encara més "virtuts": són uns mentiders nats i compulsius. Imagineu-vos el còctel explosiu que es forma.

Normalment aquestes persones gaudeixen d'un cert "status" dins un grup determinat. Diguem que exerceixen certa influència sobre un conjunt de persones no massa nombrosa, que poden voltar la quinzena. S'acostumen a envoltar d'un grup de "bufons" que els riuen les gràcies i es fan ressó del rumor que fa còrrer la persona en qüestió, sense preguntar-se si pot ser real o no. Per sobre de tota aquesta gent sol haver-hi un líder que "beneix" aquest rumor perquè ja li va bé, ja que comparteix el mateix objectiu que el conjunt de persones que formen aquest grup.

Quanta energia i imaginació malgastada!! Si tot aquest esforç es posés a disposició de la literatura i la poesia podrien veure la llum molts llibres i novel.les de ciència ficció que es podrien presentar a concursos i llegiriem molt orgullosos.

PARLANT LA GENT S'ENTÉN

2008-04-28T16:59:00.002+02:00

Fa dos divendres que la comunitat musulmana de Torroella resa a dues aules del Convent dels Agustins, espai on hi ha l'Escola d'Adults i l'Escola Municipal de Música. Aquesta era una de les alternatives que l'Ajuntament va plantejar a la comunitat, per solucionar la situació d'oració al carrer que es produïa durant uns minuts els divendres al migdia.

Aquest emplaçament és provisional fins que la comunitat construeixi un local que serveixi de centre de culte al polígon industrial. Aquest és l'acord que es va arribar en un Consell per a la Convivència celebrat el passat mes de gener on hi havien representats tots els grups polítics, membres de les diferents confessions religioses i persones de la societat civil torroellenca. Val a dir que tothom, repeteixo, tothom, va estar d'acord en aquest emplaçament

Alguns han dit que s'ha buscat aquesta solució a corre-cuita, degut a la pressió dels veïns, però el cert és que fa temps que s'està treballant des del Consell per a la Convivència per a buscar solucions a la manca d'espais de culte per a les diferents confessions religioses. El debat és madur, serè i hi ha un absolut respecte entre les parts. Hem buscat i hem trobat solucions, i continuarem dialogant per tal que la convivència en el nostre municipi sigui tant bona com ha estat fins ara. I és que parlant la gent s'entén.

BONA DIADA DE SANT JORDI!

2008-04-23T12:28:00.002+02:00

De moment el dia de Sant Jordi està sent esplèndid. Molta gent al carrer, els nens i nenes dels col.legis fent un munt d'activitats i moltes roses i llibres a les paradetes. A la tarda més activitats: playback al Recer, el repartiment de la mona de la pastisseria Masvidal, cançó de taverna amb els Tres de Xauxa i poemes del món a Can Quintana.

Si esteu enamorats ja sabeu què us toca: regalar una rosa, un llibre o les dues coses. I si no ho esteu aprofiteu la primavera per fer-ho, és un bon moment!!

Bona diada de Sant Jordi!

NOVETATS ITALIANES

2008-04-16T10:31:00.003+02:00

Dilluns al vespre engego l'ordinador, em conecto a Internet i obro el web de "Il Corriere della Sera". El titular em deixa fred: Berlusconi guanyarà per majoria absoluta segons les primeres paperetes escrutades arreu d'Itàlia. Els sondejos de l'última setmana abans de les eleccions donaven quasibé un empat tècnic, amb l'esquerra lleugerament per sota de la dreta. Però les urnes són contundents i La Vanguardia ho treu a portada dimarts: Vuelve Berlusconi. No sé què es pot dir d'un país que pot votar un personatge com aquest. Berlusconi és la segona fortuna del país, està ben connectat amb la màfia, disposa d'un imperi de comunicació (diaris, teles), és l'amo del Milan, maleducat, fanfarró i profundament masclista. La bona notícia: tornarem a riure veient les ocurrències d'Il Cavaliere, els comentaris, les sortides de to a les reunions amb els altres presidents europeus i un llarg etcètera. La primera no ha trigat a arribar. Berlusconi diu que Zapatero tindrà problemes amb tantes dones ministres al govern... .

Parlant de Zapatero i dones ministres, m'agrada la composició del nou govern espanyol, que aposta per la feminitat i la joventut. I sobretot m'agrada que el ministeri de defensa estigui en mans d'una dona, catalana i embarrassada, més enllà de les simpaties polítiques que pugui tenir vers la Carme Chacón. Veure l'exèrcit espanyol, amb tots els seus comandaments al capdavant, quadrant-se davant una dona, és un pas endavant cap una societat més justa i igualitària. Com no podia ser d'altra manera a la dreta mediàtica li cou molt aquest nomenament. Jiménez Losantos, Pedro J. i Ansón han utilitzat les seves tribunes per dir autèntiques barbaritats de la nova ministra de defensa. Losantos ha dit que "las Fuerzas Armadas, caerán en manos de los separatistas del PSC, porque separatistas son por más que Chacón, desabrida y con mala cara diga ‘viva España". Pedro J. considera que "es una ministra trampa, para desviar la atención. Aunque no haya que confundir el "bombo y la bomba"". I la millor (o la més grossa, com vulgueu) l'ha dit Ansón: "A Zapatero no se le ha ocurrido hacer a Pedro Zerolo ministro de Defensa. ¡Que fallo! Hubiera resultado más provocador, más ingenioso que el nombramiento de la simpática guapita treintañera".

SOBRE LA CONVIVÈNCIA. LES SERPS DE PRIMAVERA

2008-04-05T12:34:00.004+02:00

El centre de culte de la comunitat musulmana de Torroella, situada al carrer Figueres, torna a estar al centre informatiu aquests dos últims dies. Dijous passat, una trentena de veïns encapçalats pel cap de llista del PP, van assistir al ple per queixar-se de l'ocupació de la vorera per part d'alguns musulmans que van a resar el divendres al migdia.

Fa temps que s'està treballant, des del Consell per a la Convivència, per a buscar espais alternatius per a l'ubicació de centres de culte per a les diferents confessions del nostre municipi. La decisió ja està presa: qui vulgui obrir un centre de culte haurà d'anar al Polígon Industrial. Dins el municipi no hi ha prou espai per situar locals de més de 200 metres quadrats on s'hi apleguin més d'un centenar de persones.

El debat sobre la convivència en alguns carrers del municipi torna a estar de moda. No deixa de ser curiós les fluctuacions que aquests debats tenen a Torroella. Recordo perfectament la mobilització social que va haver-hi l'any 2002 en contra del trasllat del centre de culte musulmà en un altre local amb més espai del mateix carrer. En pocs dies es van recollir prop de 1500 firmes en contra. Recordo un ple molt tens, en el qual una cinquantena de veïns van queixar-se per això. Recordo també la campanya bruta que va fer el partit de l'oposició en aquells moments, fent córrer tot tipus de rumors de suposats favoritismes de l'Ajuntament vers la comunitat musulmana, recollint signatures en contra i prometent durant la campanya electoral que si ells guanyaven els farien fora del poble. Molt trist tot plegat.

Després de les eleccions del 2003 aquest partit va accedir al govern i la tensió va baixar enormement, fins el punt que es va deixar de parlar d'aquest "problema". Va ser d'un dia per l'altre, com per art de màgia. La passada legislatura poques notícies vam tenir relacionades amb la falta de convivència al municipi, malgrat haver-hi ja problemes d'espai al centre de culte musulmà i peticions perquè es trobés una solució. Després de les eleccions del 2007 aquest grup torna a passar a l'oposició i com per art de màgia torna el conflicte i les tensions al carrer Figueres. No ho trobeu curiós? Ara torna a ser vergonyós que resin en un local petit, quan fa un any no ho era. Ara l'equip de govern no fa res per solucionar el problema, quan en vuit mesos hem fet més que ens els últims quatre anys i així podríem anar continuant.

Que no us extranyi. Ha arribat la primavera, comença a fer calor, les flors reneixen i les serps que havien estat amagades durant el dur i llarg hivern tornen a sortir i porten més verí que mai. Preparem-nos per una altra campanya subterrània i molt bruta amb rumors increïbles de tot tipus sobre suposats favors de l'Ajuntament envers alguna comunitat.

Mentrestant l'equip de govern busca solucions a curt i mitjà termini perquè no es tornin a produir situacions d'aquestes. Treballem molt per buscar-les i ben aviat les tindrem. Però no publicitem la feina que estem fent perquè entenem que aquestes qüestions són molt delicades i s'han de portar amb absoluta discreció.

NOTES DEL RESULTAT ELECTORAL

2008-03-14T20:43:00.003+01:00

Passada pràcticament una setmana i amb el cap més fred, m'agradaria comentar algunes coses del resultat electoral del diumenge passat:

Satisfacció per la victòria del PSOE. Em satisfà que les esquerres guanyin les eleccions. Sempre m'he decantat per aquesta manera d'entendre la vida que he heretat, i amb molt orgull, dels meus pares i avis. Zapatero és un president que m'agrada. M'agrada el seu "talante", el seu somriure i l'optimisme amb el qual veu les coses i afronta la vida. És cert que hi ha gent que l'acusa d'amagar la seva inoperància com a polític sota la màscara del "bon rotllo". Però prefereixo polítics així que no pas aquells que van per la vida amb cara de pomes agres. La legislatura de ZP no ha estat excel.lent, ha incomplert algunes promeses, retallat l'Estatut del Parlament (amb la benedicció de CiU) i segurament alguns esperàvem més d'ell, però em continua convencent.

Gran resultat del PSC. Discrepo, en part, de la teoria que el PSC ha recollit el "vot útil" per aturar el PP i que la gent ha votat més amb el cap que amb el cor. Entenc que el vot útil per fer fora el PP es va activar el 2004, després de l'allau de mentides d'Acebes i companyia per intentar amagar l'autoria dels atemptats de l'11-M. La legislatura ha estat molt dura. El PP ha estat molt agressiu contra el govern, fent acusacions increïbles, comparant Zapatero amb ETA i agredint Catalunya i els seus ciutadans amb propostes extraterrestres, com per exemple, dividir els escolars del país en aules diferents segons la llengua que parlen. Jo crec que el vot de les eleccions del diumenge passat no obeeix a un vot preferiblement emocional, sinó que és un vot madurat, racional, després de contemplar el panorama polític i les possibles repercussions que podria tenir un canvi de govern. El PSC ha sabut donar l'imatge de partit ordenat, sensible, garant de les polítiques socials i representant del catalanisme que, en certa part, també atura el PP.

El PP i Girona. M'agrada que el PP continui sent, després d'unes altres eleccions, un partit poc important a Catalunya. I encara m'agrada més que sigui residual a la demarcació de Girona, on no ha recuperat aquell diputat que va treure per última vegada l'any 2000. Ens hem convertit en l'única província de tot l'Estat on el PP no ha tret ni un sol diputat. Em faig meves les paraules del conseller Nadal, la nit de les eleccions a TV3, quan eufòric presumia de tenir Girona lliure del PP altra vegada. Jo també en presumeixo.

Juli Fernández. Estic content pel gran resultat dels socialistes a Girona. I encara més per l'amic i palafrugellenc Juli Fernández, escollit el tercer diputat socialista a la demarcació. És bo per Girona i pel Baix Empordà que un polític de la seva alçada ens representi al Congrés. Després de l'agror de quedar-se injustament fora de l'alcaldia de Palafrugell, en Juli pot viure un moment molt dolç. Estic content també per la Montse Palma, diputada amb la qual hem col.laborat estretament aquest últim any des de l'Ajuntament de Torroella i per l'amic i "esquenapelat" Marc Teixidor, una de les ments pensants de la campanya electoral socialista.

ERC. M'ha sorprès la davallada de vots de la formació republicana. Com a progressista no m'agrada que partits com ERC o ICV perdin pistonada i no puguin formar grup parlamentari. Aquesta ha estat, sens dubte, una setmana convulsa a Esquerra amb la sortida de Puigcercós del Govern de la Generalitat. Espero que tots aquests moviments no afectin al govern d'Entesa. Sóc dels que pensa que aquesta davallada no és fruit del pacte tripartit, ni de portar José Montilla a la presidència de la Generalitat. Amb tota humilitat, i com a mer observador de la política nacional vull fer la següent pregunta als estrategues d'ERC: Us heu plantejat que potser el problema són les actituds i les formes?

Que tingueu un bon cap de setmana!

ASSASSINS

2008-03-08T16:54:00.002+01:00

S'ha de ser covard per disparar i assassinar a sang freda a una persona indefensa. S'ha de ser covard per matar a un treballador d'un peatge d'un autopista, amb tres fills joves, amb dificultats per arribar a finals de mes, militant de base d'un partit i ex-regidor, que no portava escorta i estava totalment indefens. S'ha de ser molt covard per defensar les teves "idees" amb pistoles i no amb arguments a dalt una palestra. S'ha de ser inmensament covard.

Davant l'assassinat de l'ex-regidor socialista basc Isaias Carrasco la resposta de tothom ha de ser anant a votar massivament demà. Aneu-hi tots, siusplau. Voteu la dreta, l'esquerra, partits extraparlamentaris, voteu en blanc o nul, el que vulgueu, però aneu a votar. En record d'Isaias Carrasco i en homenatge a totes les persones que han lluitat i lluiten per la democràcia.

P.D.: L'actitud de tots els partits ha estat modèlica i les declaracions dels responsables polítics també. Tots excepte el PP, que no ha desaprofitat l'ocasió que li ha brindat ETA per intentar introduir el seu missatge polític per desgastar el govern i intentar arreplegar vots. Les declaracions d'Esperanza Aguirre ahir i d'Ignacio Astarloa avui em repugnen i em fan fàstic. Tan de bo demà rebin un escarment per part de l'inmensa majoria dels ciutadans.

PARLEM DE JUSTÍCIA

2008-03-05T11:45:00.002+01:00

Diumenge vaig assistir, juntament amb companys i companyes de l'Ajuntament, a la manifestació que van organitzar els Regants del Ter, Unió de Pagesos i JARC al pont de Torroella. Reclamem el que és just: poder tenir aigua per regar i que el cabal que baixi pel riu Ter sigui digne. Segurament hem trigat massa tots plegats a començar aquesta reivindicació i ha vingut motivada per la falta d'aigua a causa de l'extraordinària sequera dels dos últims anys. Suposo que no hi ha res a fer i sempre hem anat d'aquesta manera: només reaccionem quan pinten bastos. Malgrat tot, és bo que d'una vegada per totes unifiquem la veu de tots per reclamar el que és just. La recent creada Plataforma del Ter està fent bé la seva feina i està tinguent un ressó notable als mitjans de comunicació. És bo que es crei debat no només a les nostres terres, sinó arreu de Catalunya. Cal creure's i aplicar, d'una vegada per totes, aquesta nova cultura de l'aigua que una marea de ciutadans de les terres de l'Ebre reclamava. Pel riu Ter ha de baixar aigua, ras i curt. No pot ser que per abastir Barcelona aquí ens quedem eixuts.

Continuem parlant de justícia. L'equip de govern de Torroella-L'Estartit format per UPM, ERC i LEI ha pres la decisió de retornar a tots els ciutadans i ciutadans els impostos cobrats irregularment l'any 2005. En aquell any, degut a un error en la publicació de les ordenances fiscals, es van cobrar quantitats de més en els impostos de l'IBI (Impost de Béns Immobles) i en les taxes d'escombraries domèstiques i industrials. Pocs mesos després, l'anterior govern de CiU, es va adonar de l'error i va optar per la solució més fàcil: no dir res, amagar el cap sota l'ala, qui dia passa any empeny i resem perquè ningú ho descobreixi. Tres anys després, i amb un nou govern a l'Ajuntament, creiem que cal fer justícia i retornar els diners mal cobrats als ciutadans. En els últims mesos han estat diverses les persones i sobretot empreses importants que han demanat la devolució d'aquests impostos. Davant això hem cregut més just, equitatiu i ètic que l'Ajuntament retorni d'ofici les quantitats mal cobrades a tots i cada un dels ciutadans. Així, quan es pagui el proper rebut de l'any 2008 cada ciutadà veurà que se li fa una bonificació de l'import erroni del 2005, més els interessos de demora. Calculem que la quantitat total retornada serà d'uns 500.000 €, que es finançaran amb els romanents de la liquidació del pressupost de l'any 2007.

UN DOLÇ OBLIT DE TOT LO MÓN

2008-02-18T14:44:00.003+01:00

"Assegut a la dutxa, amb el cos encongit i l'aigua calenta caient-li per sobre, va desitjar tornar a aquell dia de primavera, en què es va despertar lliure d'angoixes i fantasmes i va poder veure i sentir com, després de molt temps, el sol tornava a lluïr".

La Fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

DIES INTENSOS. LA DRETA APRETA

2008-02-08T11:34:00.000+01:00

Des d'un punt de vista municipal i d'acció de govern els últims dies han estat intensos:

-Dimecres de la setmana passada el Director General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente, sr. José Fernández, visitava el nostre municipi per presentar el projecte de desurbanització i recuperació de l'espai de La Pletera. Aquesta visita dóna força a tot el procés i esperem que es compleixi el calendari que va marcar el Director General i que puguin començar les obres a finals d'estiu.

-Dijous passat, amb el President del Consell Municipal de l'Estartit, ens vam desplaçar fins a Ports de la Generalitat per tractar de diferents temes relacionats amb el Port de l'Estartit: estat del Pla Especial, reforma del Passeig Marítim, etc... . Projectes que han d'ajudar a refer tota la façana marítima del poble i que completaran la recuperació de la Pletera, la reforma del passeig marítim de la platja i la futura reforma del passeig del Molinet.

-Divendres vam anar a Madrid amb el regidor de Turisme i amb el President de l'Estació Nàutica Estartit-Illes Medes a reunir-nos amb els municipis que formen part de l'agrupació de municipis amb estacions nàutiques, aprofitant la celebració de la fira de turisme de Madrid FITUR. Després de les eleccions municipals i amb canvis de govern a diferents municipis tocava trobar-se i posar fil a l'agulla altra vegada a la creació d'una secció de municipis amb estacions nàutiques dins la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias). Això ens permetria treballar coordinadament i estar amatents a tots els recursos, ajudes i subvencions per tal de continuar treballant en una destinació turística de més qualitat. Sembla que, gràcies a diferents canvis dins la FEMP, el procés serà àgil i la solució satisfactòria pels interessos del municipis que formarem part d'aquesta secció.

Sort que el cap de setmana ha estat tranquil i he pogut marxar a un lloc que m'aporta molta pau i serenitat, amb bona companyia. He aprofitat per llegir i seguir totes les informacions polítiques de les primàries nordamericanes i la precampanya de les eleccions generals. M'ha sobtat la virulència de les declaracions d'alguns polítics de dretes i, com no, la continuada ingerència de la cúpula eclesiàstica en aquest procés electoral. Ja vaig escriure un post parlant d'aquest tema i em reafirmo amb tot el que vaig dir. Perles que han deixat anar alguns polítics conservadors aquests últims dies:

-Duran Lleida. Un dels cartells de precampanya de l'incombustible líder d'UDC diu que a Catalunya no hi cap tothom i que els immigrants vénen perquè tenen gana. Pot dir això i quedar-se tan tranquil? Segur que tots vénen per gana? Els estudiants d'altres països que vénen a formar-se, professionals de la Unió Europea que busquen noves oportunitats, amb estudis universitaris, amb coneixement de moltes llengües, amb mentalitat oberta, vénen perquè tenen gana? El 5% de britànics que estan empadronats al nostre municipi tenen gana? O potser Duran Lleida en el fons està dient que hi ha una immigració bona i una de dolenta? M'he apuntat al programa Voluntaris per la llengua que forma parelles lingüístiques. L'idea és que una persona que té com a llengua materna el català i l'usa habitualment, com jo, conversi una estona cada setmana amb una persona que ve de fora i el vol aprendre. La meva parella lingüística es diu Clarisse, és francesa, comercial d'una empresa important del nostre municipi i fa vuit mesos que viu a Torroella. La pròxima vegada que la vegi li preguntaré si a França passava gana... .

-Rajoy i Arias Cañete. Continuant amb l'immigració, Arias Cañete, el ministre que va dir que el Pla Hidrològic Nacional es faria "por cojones" i que el transvasament de l'Ebre seria un "paseo militar" diu que els immigrants l'únic que fan és col.lapsar hospitals i que troba a faltar el "camarero español de toda la vida". I és que no hi ha res més agradable que trobar un "camarero español", li demanis un cafè amb llet i et miri amb cara de no haver entès res. Rajoy, per la seva banda, demana la firma d'un contracte amb el país a tot immigrant que entri. Us recomano la lectura de l'últim post del bloc d'en Donaire . Genial, com sempre.

-David Madí. En una entrevista en una ràdio afirma que el president Montilla és el "fantasma més gran d'aquest país". Sens dubte, una afirmació pròpia d'un gran patriota i nacionalista, que sent un gran respecte per la màxima autoritat de la seva estimada nació. Recomano la lectura del llibre de Madí Democràcia a sang freda. I quan l'hàgiu llegit tindreu clar qui és el fantasma.

-El PP i la llengua. Se'm va posar la pell de gallina quan uns incondicionals de Rajoy y Arenas van escridassar i xiular una periodista que va preguntar què pensaven de la proposta de la Junta d'Andalusia de subvencionar aquells estudiants i professionals andalusos que volien aprendre el català, gallec o euskera. Aquesta deu ser la llibertat que pregonen.

Amigues i amics, ens queda un mes fins a les eleccions generals i segur que en sentirem moltes més com aquestes. Tingueu paciència.

E LA NAVE VA...

2008-01-28T20:23:00.000+01:00

Un lector del bloc i gran amic em renyava l'altre dia perquè no el tenia actiu. Aquests dies he estat bastant enfeinat i no he trobat temps per a la meva afició internauta. Després del parèntesi de Nadal, i un cop aprovats definitivament els pressupostos dilluns de la setmana passada, la nau ha tornat a hissar la vela major i avança a tota velocitat.

La Pletera altra vegada. I continúen les bones notícies. El TSJC ha desestimat el contenciós administratiu interposat per la promotora Kepro Costa Brava contra l'aprovació definitiva del PGOU en el qual es desqualificava l'urbanització de la Pletera. Una altra victòria judicial que permet posar fi, pràcticament, a sis anys de litigis. Ara podem començar a treballar amb força amb la recuperació de tot l'espai, desurbanitzant el passeig marítim que es va contruir als anys vuitanta. Aquest dimecres, dia trenta, rebrem la visita del senyor José Fernández, director general de Costes del Ministeri de Medi Ambient, que presentarà el projecte de recuperació de La Pletera sobre el terreny. Al director general també li demanarem que agilitzi projectes importants per l'Estartit i el municipi, com són l'arranjament de tot el Passeig Marítim i la construcció d'una passera sobre el riu Ter a la zona de la Gola.

Hem actuat a Sobrestany. I calia urgentment. Avui mateix he firmat el decret que inicia l'expedient de clausura del Parc Animal de Sobrestany. Aquest cap de setmana han sortit als mitjans de comunicació imatges que parlen per sí soles. Ja fa mesos que l'Ajuntament estava a l'aguait de tot el que passava en el parc. Hi han hagut incompliment de la llicència d'activitats, infraccions urbanístiques, ampliacions sense permís i, finalment, la retirada de la qualificació de nucli zoològic per part del Departament de Medi Ambient. No podem permetre que una activitat així estigui dintre del nostre terme municipal, i menys en un espai que estarà englobat dins el Parc Natural d'aquí uns mesos.

Projectes en marxa. Un cop aprovat els pressupostos ja hem posat fil a l'agulla amb la redacció dels projectes que han de servir per executar les inversions d'enguany. S'està a punt d'encarregar la remodelació dels vestidors del camp de futbol de Torroella, s'està redactant l'última fase de climatitzacio de Can Quintana i ben aviat s'adjudicarà la redacció del projecte del Pavelló Polivalent. Fa poquets dies en vam poder veure un esbós i la veritat és que il.lusiona. Espero que es pugui presentar públicament ben aviat.

Can Quintana. Bons notícies a Can Quintana. Des de primers de gener que funciona com a organisme autònom, amb capacitat pròpia de funcionament. La segona semana de gener es va fer la primera Junta de Govern de l'organisme i dilluns que ve es farà l'altra. Un dels equipaments més emblemàtics del municipi, i el que ens projecta de portes enfora, ha agafat una nova embranzida.

I la nau continúa avançant... (E la nave va...).

PASQUAL MARAGALL

2008-01-15T13:30:00.000+01:00

Em vaig fer ciutadà pel canvi l'any 1999 per donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat, amb la voluntat de posar fi a vint-i-tres anys de govern de la dreta catalana. Em va ajudar a decidir-me el fet que el torroellenc i amic Joan Surroca formés part de la candidatura conjunta de PSC-Ciutadans pel Canvi i Iniciativa per Catalunya-Verds per Girona al Parlament de Catalunya. No es va aconseguir per molt poc.

Quatre anys més tard, a finals de 2003, després d'un resultat incert i negociacions llargues i dures, els tres partits catalanistes i d'esquerres es posaven d'acord i formaven govern. Un diumenge al migdia, no recordo quin dia del mes era, s'escenificava l'acord i es procedia a la firma. El lloc: el saló del tinell. El lema: Un govern catalanista i d'esquerres. Recordo que estava a casa mirant-ho en directe pel Canal 33 i en sentir les paraules de Maragall, emotives, sinceres i profundes, em vaig emocionar.

Em va saber molt greu el fet que deixés la política i no optés a la reelecció com a President. Així ho vaig manifestar en aquest bloc, qui vulgui ho pot buscar. Perdíem un gran President, un gran polític, un gran intel.lectual, una d'aquelles persones que un país tan petit com el nostre se'n conten, en un segle, tants com dits té una mà.

El passat mes d'octubre, després de rumors moltes vegades desafortunats, el mateix Maragall feia públic que patia Alzheimer. Ho va fer convocant a tots els mitjans de comunicació, amb valentia, afrontant de cares aquest nou cicle de combat que obria, convençut de guanyar i dient que era un afortunat perquè el fet de ser un personatge conegut faria que sempre algú li recordés el nom. Vaig sentir la declaració pública en directe a RAC-1, mentres anava amb cotxe. Em vaig tornar a emocionar. Era el Maragall de sempre, valent, confiat, de paraules precises i ben pensades, de persona culte que ha llegit i escrit molt.

Fa pocs dies, abans de Nadal, vaig tenir l'oportunitat de tornar a parlar amb ell de moltes coses. També de projectes de futur. Tornava a ser el de sempre, amb empenta, idees i ganes de mirar endavant.

Avui El Periódico parla de l'homenatge que l'esquerra fa a Solé Tura, un dels pares de la Constitució, afectat també per la mateixa malaltia. Maragall, com no podia ser d'altra manera, també hi era. I va acabar la seva intervenció amb un "vencerem!" que demostra que està en plena forma.

Poques vegades emociona sentir parlar un polític. Però Maragall és molt més que això, és una d'aquelles persones que val la pena conèixer i seguir en aquesta vida.

Jo també estic convençut que, tard o d'hora, vencerem.

"Sota els nostres pobles i ciutats, a ran de superfície, un saber jove i fort es desplaça amb velocitat, és la saba nova que farà rebrotar l’arbre envellit"

Joaquim Rabaseda, músic i amic

QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?

2008-01-04T11:38:00.000+01:00

Diu la cançó: Què volen aquesta gent que truquen de matinada? Doncs no, aquests no truquen de matinada. Surten a plena llum del dia, pels carrers de Madrid, vestits amb sotana, galons i ulleres fosques, encapçalant una manifestació de milers de persones reclamant encara no sé què. No sé què reclamen però si què destil.len i treuen: ràbia i bil.lis. Em fa vergonya veure Rouco Varela i tota la cúpula eclesiàstica espanyola sortint al carrer deixant anar autèntiques barbaritats com, per exemple, que actualment estem en un clar període de retrocés de les llibertats (perquè no ho dèien als anys 60 o 70?), que el laicisme representa un seriós perill per la democràcia o que l'actual llei de l'avortament és massa permisiva. Cal recordar que l'actual llei és la mateixa que en els anys de govern del PP. Perquè no es queixaven llavors?

Està clar que la jerarquia eclesiàstica no ha sortit al carrer perquè sí, sinó perquè desitjen i anhelen una victòria del PP a les pròximes eleccions generals. No sóc creient, però sento un sent un profund respecte per totes les conviccions religioses i per l'església catòlica, especialment per aquells membres de la base, capellans de poble que treballen, són humils i es deuen al poble i als que més pateixen. Però com a ciutadà sento vergonya, molta vergonya quan veig les actuacions d'alguns personatges com els que he citat abans. Senyors Rouco Varela i companyia: vostès facin la seva feina que els polítics ja se n'ocupen dels afers públics. I si volen fer política ho tenen molt fàcil, s'afilien al partit dels seus amors i es presenten a les eleccions. Llavors el poble decidirà. Sí, sí, el poble, l'únic que és sobirà en democràcia.

P.D.: Us recomano la lectura de l'article de Vicenç Fiol en l'última edició de la revista digital Emporion .

BON ANY A TOTES I TOTS... I GRÀCIES!!

2007-12-31T12:16:00.000+01:00

Espero que l'entrada d'any sigui molt bona per a tots vosaltres i que l'any 2008 sigui memorable. També vull donar les gràcies a totes les persones que m'envolteu i m'estimeu. Gràcies per ser-hi. Espero ser capaç de poder-vos retornar tot l'amor incondicional que em doneu.

"No perdeu mai la innocència, així podreu veure somnis, somnis que a vegades es fan realitat".

Marcel Gros, clown.

NO ESPERIS MAI DEIXAR RECORD...

2007-12-20T11:58:00.000+01:00

Si et criden a guiar un breu moment
del mil·lenari pas de les generacions,
aparta l'or, la son i el nom.

També la inflor buida dels mots,
la vergonya del ventre i els honors.
Imposaràs la veritat fins a la mort,
sense l'ajut de cap consol.

No esperis mai deixar record,
car ets tan sols el més humil dels servidors.
El desvalgut i el qui sofreix per sempre
són els teus únics senyors.

Salvador Espriu

PRESSUPOSTOS 2008

2007-12-14T10:04:00.000+01:00

Amigues i amics,

En un ple extraordinari celebrat el dimecres passat es van aprovar els pressupostos de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Estartit per l'any 2008, amb els vots a favor de l'equip de govern UPM, ERC i LEI i els vots en contra de CiU.

A continuació us adjunto informació sobre els pressupostos. Si algú vol saber més o necessita algun aclariment, digueu-m'ho. Bon cap de setmana!!

"El govern de Torroella i l’Estartit porta al ple un pressupost per al 2008 marcat per la contenció i la racionalització de la despesa

Es vol preparar l’Ajuntament per fer front al nou cicle econòmic en què les hisendes locals estaran condicionades per la davallada dels ingressos provinents de l’activitat vinculada al sector de la construcció

L’equip de govern de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí-l’Estartit portarà aquesta nit al Ple els pressupostos municipals per al 2008, els primers d’una nova etapa que estarà marcada per tres principis bàsics: racionalització de la despesa, planificació a mig i llarg termini i adaptació al nou cicle econòmic condicionat per la davallada dels ingressos provinents de l’activitat vinculada al sector de la construcció. Amb tot, el capítol d’inversions ascendeix a 3.317.000 euros i preveu partides per a la redacció dels projectes del pavelló firal i l’arxiu històric i administratiu, i per a l’inici de les obres de la piscina municipal.

El govern municipal és plenament conscient del context delicat en què es troba, en general, el finançament dels ens locals com a conseqüència, en bona part, de la davallada de la construcció, i és per aquest motiu que ha optat per aplicar una política molt seriosa de contenció i racionalització de la despesa pública. Aquesta mesura de prudència i realisme és necessari per ajustar el que es gasta a la previsió real d’ingressos.

Per aquest motiu, els pressupostos per al 2008 preveuen una reducció dels ingressos derivats de la construcció de 500.000 euros —un 33% per cent menys— respecte de l’any 2007. Pel que fa a l’ICIO la previsió és que disminueixi un 40% mentre que les Plusvàlues ho facin un 25%, aproximadament. La incorporació d’aquesta previsió en l’elaboració dels pressupostos per al 2008 era inevitable i necessària per preparar l’Ajuntament per al nou cicle econòmic. Entre d’altres mesures, per al 2008 s’ha congelat la plantilla de personal i s’analitzaran acuradament totes les despeses que s’hagin de fer per tal prioritzar-les i adaptar-les al nou context econòmic.

Planificació a mig i llarg termini
D’altra banda, aquest pressupost, el primer que aprova el nou equip de govern sorgit de les darreres eleccions municipals, s’ha d’emmarcar en un cicle més ampli, atès que la planificació econòmica i de la inversió s’ha fet a mig i llarg termini. Es pretén, així, donar resposta a les necessitats bàsiques del municipi i al manteniment dels serveis que ja s’ofereixen, sense renunciar al desenvolupament d’un pla d’inversions que preveu, com a actuacions més destacades per a aquest període, la construcció del pavelló firal polivalent, un arxiu històric i administratiu i la piscina municipal. En els dos primers casos, per al 2008 ja s’ha previst una partida per a l’elaboració del projecte. Pel que fa al pavelló firal, que es construirà al costat del carrer del Riu, tot i que fa molts anys que se’n parla, aquest és el primer cop que s’incorpora en uns pressupostos municipals. D’altra banda, l’arxiu vol posar fi a la dispersió dels fons administratiu que existeix en l’actualitat pel fet de no disposar d’un equipament en condicions per guardar, classificar i poder consultar tota la documentació. "

INGRESSOS

CAPITOL I Impostos Directes 6.228.000
CAPITOL II Impostos Indirectes 525.000
CAPITOL III Taxes i Preus Públics 5.318.620
CAPITOL IV Transferències corrents 3.006.570
CAPITOL V Ingressos Patrimonials 259.020
CAPITOL VI Alienació de Patrimoni
CAPITOL VII Transferències de capital 703.000
CAPITOL VIII Actius financers
CAPITOL IX Passius financers 1.350.000

T O T A L . . . . . . 17.390.210

DESPESES

CAPITOL I Despeses de Personal 6.075.000
CAPITOL II Compra de béns i serveis 5.824.211,25
CAPITOL III Despeses financeres 345.000
CAPITOL IV Transferències corrents 980.220
CAPITOL VI Inversions 3.317.000
CAPITOL VII Transferències de capital
CAPITOL IX Passius financers 848.779,75

T O T A L . . . . . 17.390.210

Resum inversions 2008

Piscina municipal 250.000
Pavelló Firal (Projecte) 70.000
C/ Ullà 350.000
C/ Estartit 2ª i 3ª Fase 1.500.000
Climatització Can Quintana 165.000
Vestidors Camp de Futbol Torroella 130.000
Arxiu Municipal (Projecte) 25.000
Inversions en l'Enllumenat Públic 204.000

Total pressupostat inversions 3.317.000

Via fora! Que tot està per fer i tot és possible.

M. Martí i Pol

ELS MEUS BLOCS SOLIDARIS

2007-12-11T10:55:00.000+01:00

Jesús Badenes (bloc), periodista del Diari de Girona i amic a través d'una gran amiga, m'ha citat entre els seus blocs solidaris i que segueix normalment. Es tracta de distingir set «blocaires que comparteixen les teves idees i opinions, o que simplement ens ensenyen tot el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, simplement pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs premiats i aquests cal que continuïn la cadena amb set blocs més, i així fins al final dels temps». Agraeixo a Jesús Badenes que m'hagi escollit i li recordo que sempre que vulgui està convidat a la magnífica festa de Torroella disfrutant del sopar popular i de les "famoses" barraques. Recullo el meme i nomeno els meus blocs solidaris. Avanti il popolo!

José Antonio Donaire (bloc): Ganxó, professor universitari i bon amic. És un plaer mantenir una conversa amb en Don. Sempre que l'he necessitat per alguna cosa ell hi ha sigut. De verb fàcil, gran orador i magnífic argumentador. La política necessita més persones com ell. Compartim un gran amic, amb qui hem passat molts bons moments: Pere Albó, Alcalde de Sant Feliu de Guíxols, a qui desitjo molta sort. J.A. Donaire va obrir camí en el món dels blocs i quan vaig obrir el meu em vaig inspirar (una miqueta) en el seu.

Dolors Bassa (bloc): Torroellenca, sindicalista i companya de govern. M'encanta el seu bloc, em relaxa llegir-lo i n'aprenc molt. Polifacètica: parla de sindicalisme, de política, d'igualtat de gènere, de literatura, etc... . Una de les persones més interessants que conec.

Jordi Martinoy (bloc): Torroellenc il.lustre, advocat i delegat del Govern de la Generalitat a Girona. Home amable, afable, tranquil, característiques que no abunden massa en política. No és normal que tot un delegat del govern mantingui un bloc obert on parli, a més de la seva feina, de música, art, gastronomia o, simplement, coses que li passen en els seus "Camins de Ferro".

Eduard Batlle (bloc): Periodista i amant de la política en majúscules. Només se m'acudeix una paraula per definir l'Eduard: genial. El vaig conèixer durant la campanya electoral quan va venir a moderar un debat sobre temes de la plana i hem mantingut el contacte. Un bloc que us recomano que seguiu cada dia: valent, agosarat i mordaç. Com diu l'amic d'un bon amic: Chapeau campió!

Laia Gomis (bloc): Jove, vendrellenca, estudiant de dret i políticament activa. Es defineix com "una persona amant del diàleg, treballadora, decidida, somiadora, feminista, pacifista, perquè no dir-ho un xic tossuda i amiga dels meus amics". La Laia parla de moltes coses diferents en el seu bloc, però hi abunda les referències a la situació política del seu municipi, que no és precisament la millor, i argumenta contra el partit xenòfob (per no dir fatxa) que malauradament té la clau del govern. Una persona molt madura malgrat la seva joventut. Laia, resistiu!

Toni Prados (bloc): Ni casa ni pasta, el genial bloc de Toni Prados, amic de fa molts anys. Ell és qui em va iniciar en el món dels blocs i ajudar a fer el meu. Arqueòleg, informàtic, lector compulsiu, amic dels seus amics, passaries llargues hores conversant "de lo humà i lo diví". Pots estar moltes hores al seu costat rient i xerrant, sobretot quan es posa a parlar en llatí, una de les seves grans passions. En Toni es va equivocar naixent al segle XX, hauria d'haver viscut en el Renaixement o encara millor, en època romana, on segur que hagués arribat a ser Senador des d'on instruiria les masses. Un bloc-protesta, contra el preu abusiu de les vivendes i la dificultat d'accés a l'habitatge de la gent jove. Toni, la lluita continúa!

Emma Piqué (bloc): No la conec però segueixo el seu bloc. Sé que és escriptora i jove. L'havia sentit a Catalunya Ràdio quan utilitzava el cotxe per anar a treballar. Firmava una contraportada als Matins de Catalunya Ràdio d'Antoni Bassas, sí, sí, aquell de la "crosta". Recordo un dia que comentava que anava a la feina amb l'Ipod enganxat a l'orella escoltant música que la tranquil.litzava i que aquells dies escoltava Lluís Llach, que ben aviat faria els seus dos últims concerts, ja mítics a Verges. Un bloc deliciós, minimalista, exquisit, que s'ha de llegir de nits, amb molt poca llum i música tranquil.la de fons. Feu-ho i veureu com us hi quedareu enganxats.

En podria posar molts més però en demanen set. Espero que la cadena continui. Salut macos!

AMOR, DE MARTÍ I POL

2007-12-10T13:38:00.000+01:00

Amor, em plau la teva veu tan fina

i el teu mirar sorprès, interrogant,

quan la tendra duresa de la sina

m’endolceix la duresa de les mans.

Em plau saber-te vora meu, quieta,

i llegir-te en els llavis el desig,

i veure’t tremolosa, insatisfeta,

si malmet el silenci algun trepig.

Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,

s’ha arrecerat al teu posat incert

i ets picant com la fruita poc madura

quan jugues amb els ulls a no ser pura,

amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol

TENIM DRET A DECIDIR

2007-12-04T13:02:00.000+01:00

Tot el meu suport a la Plataforma pel Dret a Decidir. Perquè tenim dret a decidir quin ha de ser el nostre futur com a poble.

LA FIRA DE SANT ANDREU, UN ÈXIT

2007-12-03T09:57:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem celebrat la 614a Fira de Sant Andreu, agrícola, comercial, ramadera i també cultural. Enguany fa 614 anys que el rei Joan I "El Caçador" o l'"aimador de la gentilesa" va donar una concessió a l'Universitat de Torroella (l'Ajuntament de l'època) per a la celebració d'una fira agrícola que tenia una durada de quinze dies comptant des del dia de Sant Andreu.

Encara no sabem si és la fira més antiga de Catalunya, tot fa suposar que sí. S'estan fent les comprovacions pertinents i estic segur que l'any que ve podrem dir, amb tot orgull, que la nostra és la fira més antiga i que més continuïtat ha tingut en el temps.

Durant el cap de setmana hem pogut disfrutar de molts actes: l'exposició de maquinària agrícola, les paradetes d'artesania, els estands de la carpa, la "Fira en el record" que cada any ens mostra raconets del nostre municipi que no coneixem, el concurs de gossos, i un llarg etcètera. Calculem que prop de 45.000 persones han visitat la Fira aquest cap de setmana, aprofitant que el temps ha estat esplèndid.

Deia el conseller d'Economia de la Generalitat Antoni Castells, que va visitar la Fira dissabte a la tarda, que "la Fira és un exemple econòmic de dinamisme emprenedor". Efectivament, conjuntament amb els comerciants i empresaris que hi són cada any, enguany hem vist com han estat presents a la carpa una nova generació de joves emprenedors, que han obert la seva empresa o comerç recentment i que han volgut ser-hi per donar a conèixer els seus productes. Un exemple del què deia el conseller: Torroella creix i és dinàmica per l'esforç i la capacitat de superar-se de la seva gent.

Espero que hàgiu gaudit de la Fira i des d'ara mateix ens posem a treballar perquè la de l'any que ve sigui encara millor.

EL PARC NATURAL COMENÇA A CAMINAR

2007-11-27T17:19:00.000+01:00

Després de molts anys de parlar d'un possible Parc Natural, reunions i més reunions, trobades amb diferents directors generals, avantprojectes, informes, converses amb la gent del territori i algunes diferències entre ajuntaments i Generalitat, avui el futur Parc Natural Montgrí, Medes i Baix Ter comença a caminar. Aquest matí el Consell Executiu de la Generalitat ha donat llum verda a la tramitació administrativa del Parc que culminarà a finals del 2008 amb la creació definitiva d'aquest ens a través d'una proposició de llei que haurà d'aprovar el Parlament. Ara s'obre un període d'exposició pública on els ajuntaments, col.lectius i particulars poden presentar al.legacions o recomanacions al text.

Tot això ho ha anunciat avui el Director dels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a Girona, el sr. Emili Santos, a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, on ha assistit a la presentació del nou mapa del territori, que ha editat l'Ajuntament conjuntament amb la Generalitat.

Deia J.M. Rufí que avui ha estat un dia històric pel nostre municipi. Efectivament, té tota la raó. L'Ajuntament de Torroella sempre ha defensat, sigui quin sigui el color polític del moment, que era bo i positiu pel municipi la creació d'aquesta figura de protecció. El territori és la nostra gran potencialitat com a poble, és el que ens defineix i fa diferents. El nou Parc ens ha d'ajudar a protegir-lo encara més, per poder gaudir de les nostres riqueses naturals i oferir-lo a la gent que ens visita. Ha de ser, doncs, el nostre gran atractiu turístic i, per tant, una font d'ingressos econòmics.

El rellotge es posa a zero i comencem a caminar. Encara no està tot fet perquè cal aclarir uns quants temes:

-On es situarà el centre administratiu i de gestió del parc, que tant la Generalitat com l'Ajuntament coincidim que ha de ser a Torroella-L'Estartit, com a municipi que aporta més hectàrees al parc (més de 4.000).
-Quins equipaments, a part del centre de gestió, volem disposar com a municipi.
-De quina manera l'Ajuntament participarà en l'ens de gestió del parc i en serà un dels motors que el faci funcionar.

Podeu llegir la notícia al Diari de Girona digital d'aquesta tarda: www.diaridegirona.cat

ELLA I GIMENO

2007-11-21T17:28:00.000+01:00

Vaig sentir a parlar de Gimeno fa set o vuit anys, quan vaig començar a col.laborar amb la Comissió del Llibre de la Festa. En parlaven en Joan Fuster, l'Eugeni Llos i en Papitu Vert, en el record. Parlaven d'un oli i d'un autoretrat que estaven a Can Castells i de la necessitat que l'Ajuntament els restaurés i guardés en un lloc més segur.

Anys més tard em vaig assabentar que el MNAC en preparava una antologia. En vam poder gaudir fa dos anys. Sense una persona al capdavant d'aquest museu, com Eduard Carbonell, home sensible, treballador infatigable i amant de l'Empordà i Torroella, aquella exposició no hagués vist la llum. Vaig anar-la a veure, no hi podia faltar. Ella també va venir.

La vaig conèixer la primavera de fa dos anys. De rialla fàcil, caràcter tímid i tremendament atractiva. Exageradament intel.ligent, forta, però amb petites espurnes de fragil.litat que fa que l'estimis. Tranquil.la, pausada i observadora del seu voltant. Intuïtiva . Difícil en l'art de la conversa, capaç de buscar arguments que et donen la volta i t'acorralen, malgrat parlar de temes que no domina del tot. Parla poc, però escolta molt. Dóna bons consells i és capaç de sacsejar-te quan et convé, cosa que fa poca gent. Quan la necessites hi és. Ella hi era en aquella visita que vaig fer a BCN per conèixer el genial pintor. Li vaig regalar un punt de llibre, detall que recorda amb tendresa.

El pintor Gimeno va retornar, després de molts anys, a la seva casa d'acollida: Torroella. Gimeno tenia una cita amb la història. Havia de tornar, amb tots els honors, a casa seva. I ho va fer a Can Quintana, el Museu de la Mediterrània, el 15 de setembre d'aquest any 2007.

Ella hi havia de ser. I vaig visitar l'exposició amb ella. Es diu Eli i és historiadora de l'art. Li vaig demanar que em fes un petit escrit sobre l'exposició i el pintor que ens té enamorats a tots dos. I ho va fer amb una condició: que ho publiqués el dia 22 de novembre, vuitanta anys després de la seva mort. I així ho faig.

Amb aquella visita d'aquell divendres a la tarda a Can Quintana, embolcallats per les pintures de Gimeno, els lluminosos paisatges de Torroella van tornar a somriure. I només perquè hi era ella.

“[...]Gimeno és un home ni alt ni baix, tirant cap als seixanta, molt bru de pell, la cara una mica monstruosa, molt ossada i flaca, d’esquelet duríssim, barba, bigoti i cabells d’una blancor aspre i viva. Sobre d’aquestes faccions abruptes, els ulls són fascinadors: negre i or, grossos, càlids, intensos, d’una expressivitat molt directa, d’una suavitat lubrificada i voluptuosa. És així mateix un home de maneres molt decantades a l’exterior, extravertit, nerviós, agitat, obert, cordialíssim. De la seva cara el que impressiona és l’avidesa que manifesta: una mena d’assedegament, d’ànsia de posseir. Estic segur que si poder devorar, físicament, la realitat la devoraria. [...]”

“HOMENOTS” JOSEP PLA

"Moltes vegades l’Història de l’Art ha estat injusta amb segons quins artistes, el motiu, vés a saber, molts i diversos, però el que si és cert és que darrera dels artistes consagrats, dels artistes reconeguts universalment pels crítics i estudiosos de l’art, hi ha tota una altra història formada per homes i dones que hi han fet la seva aportació però que no se’ls ha tingut en la justa consideració.

Francesc Gimeno es trobava en aquesta segona línia. I dic “es trobava” perquè per sort, exposicions com la de Torroella i, per descomptat la retrospectiva del MNAC, fan que un artista de la seva talla sigui situat al lloc que es mereix dins l’Història de l’Art català.

En el cas de l’exposició que se li dedica a Torroella, (en la qual comparteix sala amb d’altres artistes, aquests si, consagrats i reconeguts oficialment per la crítica) es posa èmfasi en les pintures que l’artista va fer sobre Torroella de Montgrí i el paisatge empordanès. Com ja és sabut la relació de Francesc Gimeno amb Torroella és molt intensa, hi arriba al 1887 juntament amb Modest Urgell i Ramon Call i s’acaba casant amb Caterina Massaguer, la filla gran de la fonda Martinet, fet que acaba de consolidar la seva afecció cap a Torroella.

Les pintures de paisatge que realitza l’artista en aquesta època mostren la intensitat d’aquesta relació i de com la seva personalitat penetra dins la tela i retorna a l’espectador d’una manera sorprenent. El paisatge que ens presenta Gimeno és un paisatge familiar. Els carrers, la plaça, la gent formen part d’ell mateix ja que la seva manera d’entendre la natura i com aquesta és plasmada en la tela passa per fusionar-s’hi traient el cavallet al carrer i pintant in situ d’una manera viva i austera a l’hora. El resultat és una pintura que transmet l’estimació d’un torroellenc d’adopció que ha trobat en aquest indret de l’Empordà el lloc idoni on realitzar-se com a artista.

La paleta de Gimeno és molt intensa, rica en colors càlids, colors que li serveixen per plasmar la llum intensa de l’Empordà, una llum que l’atrapa i el porta a fer jornades interminables fins trobar el moment just per pintar. Aquesta llum fa de la seva obra una obra molt expressiva i captivadora que permet entendre els sentiments més interiors de l’artista. Per accentuar aquesta expressivitat, Gimeno s’ajuda d’una pinzellada gruixuda, vivaç i consistent que li permet fer tangible un ambient i un paisatge que tenia molt interioritzat.

Tal i com diuen els experts, l’obra de Gimeno no es pot situar dins de cap moviment concret. Tot i l’amistat i la convivència amb artistes com Urgell, Call i Mir, Gimeno va per lliure. La seva personalitat, descrita per Josep Pla, entre d’altres, ens mostra un home d’hàbits senzills i amb les idees molt clares, properes a l’anarquisme, i allunyat a consciència dels cercles artístics del moment. Aquest volgut allunyament moltes vegades li feu passar penúries i l’obligà a dedicar-se a pintar parets i fer pintures d’encàrrec per tal de poder subsistir econòmicament. Tot i els entrebancs de la vida no va deixar mai de banda la pintura de cavallet, una pintura que representa la seva quotidianitat, la seva família i el seu entorn més proper.

Al meu entendre l’exposició “Francesc Gimeno i els paisatges del Montgrí” suposa per a Torroella un retrobament amb un dels grans artistes catalans amb el qual els torroellencs i torroellenques de l’època van tenir l’honor de compartir un període molt important i fructífer de la seva vida personal i artística.

Tanmateix, aquesta exposició també dóna a conèixer una situació històrica que de ben segur pocs coneixíem, i és la importància que Torroella i l’Empordà tingueren durant els anys del canvi de segle com a lloc de trobada per una colla d’artistes i amics que van fer d’aquests indrets els seus estudis i tallers particulars des dels quals posaven de manifest una natura i un paisatge que captiva, fins i tot, al més escèptic".

Eli.

VÍCTOR JARA

2007-11-19T10:01:00.000+01:00

Impressionant el reportatge del 30 minuts d'ahir a la nit sobre l'assassí del cantautor xilè Víctor Jara, desemmascarat recentment. Un grup de gent normal, del carrer, organitza una funa per denunciar que l'assassí continua impune. Esgarrifosa la següent dada: dels assassins i torturadors de la dictadura de Pinochet només el 2% han estat jutjats i empresonats. Els altres continuen lliures.

El derecho de vivir en paz

El derecho de vivir

poeta Ho Chi Minh,

que golpea de Vietnam

a toda la humanidad.

Ningún cañón borrará

el surco de tu arrozal.

El derecho de vivir en paz.

Indochina es el lugar

mas allá del ancho mar,

donde revientan la flor

con genocidio y napalm.

La luna es una explosión

que funde todo el clamor.

El derecho de vivir en paz.

Tío Ho, nuestra canción

es fuego de puro amor,

es palomo palomar

olivo de olivar.

Es el canto universal

cadena que hará triunfar,

el derecho de vivir en paz.

Víctor Jara

No us perdeu el video de la funa:

http://www.youtube.com/watch?v=fdqZZQOO5qI

EL FUTUR DEL PLANETA

2007-11-15T09:42:00.000+01:00

Amigues i amics,

El proper dissabte 24 de novembre es celebrarà a Can Quintana, Museu de la Mediterrània, la II Jornada de Política Internacional, que porta per títol "El futur del Planeta".

Hi esteu tots convidats.

Podreu trobar més informació al següent link.

http://www.torroella.org/Siteresources/Data/files/politica_intl_2007.pdf