El Pont de la mandra de Mollet

Mollet necessita un servei d'urgències d'oftalmologia

2009-07-07T14:22:00.000-07:00

La construcció del nou hospital a Mollet, no ens ha de fer oblidar la realitat actual de les nostres necessitats d’atenció sanitària. El nou hospital serà una peça important, però no serà, ni de bon tros, una vareta màgica que acabi amb tots els nostres mals.

Mollet necessita un servei que atengui les urgències d’oftalmologia que es produeixen a la ciutat. El servei actual, ubicat a l’Hospital de Mollet, està molt saturat i només cobreix les visites ordinàries prèvia demanda d’hora, mentre que deixa sense cobertura a la sanitat pública de la ciutat, els ciutadans que necessiten l’atenció urgent d’un especialista en oftalmologia.

Actualment les persones que s’adrecen a l’Hospital de Mollet amb una urgència oftalmològica són sistemàticament derivats a Granollers o a la Vall d’Hebrón, el que retarda perillosament la seva atenció i la dificulta, perquè moltes d’elles com és lògic, amb un problema de visió, no estan en les condicions més idònies per a traslladar-se per sí soles, a un altre centre hospitalari.

Per aquest motiu, IxM venim reclamant en solitari, mentre d’altres miren cap a una altra banda, l’obertura d’un servei d’urgències oftalmològiques a l’Hospital de Mollet. Volem que les persones que ho necessitin puguin ser ateses a la ciutat, garantint el seu dret a una atenció urgent de qualitat, sense haver de desplaçar-se a d’altres centres sanitaris, pagant-se a més el trasllat, de la seva butxaca.

Es tracta d’una proposta, realista, possible i sobretot, necessària. Per això Independents per Mollet (IxM) hem proposat, que s’ampliï el conveni que l’Hospital de Mollet manté amb el Servei Català de Salut, com a centre de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP), per a dotar el centre d’especialistes en oftalmologia que cobreixin aquest nou servei de la sanitat pública de la ciutat, o que es busqui qualsevol altra fórmula àgil i alternativa.

Fem sentir la nostra veu als qui manen. IxM ho seguirem fent i amb el vostre suport tindrem més força.

Des d'Andalusia amb moooolta calor ...

2009-07-01T15:26:00.001-07:00

Torno després d’un volt per motius de feina per Sevilla i Granada. Precioses ciutats i bona gent. Si no fos per "la caló "… Allà vaig ensopegar amb la campanya de Turisme de la Junta de Andalucía. Em va enganxar el tema de Tucara que utilitzen de fons. Una versió del “ Can’t take my eyes off you” de Frank Valli (1967), superversionat i ara recuinat per l’Andreas Lutz, ex.O’funk’illo i l’Alba Molina, la filla dels cantaors Lole i Manuel… Uf, una central solar ella soleta.

Aquí us el deixo, perquè feu un tast, tot i que suposo que sonarà i molt aquest estiu, sobretot tenint en compte com van de sobrats de calers aquests de la Junta. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

La crisi i el xollo del sou dels Eurodiputats

2009-05-21T13:21:00.000-07:00

Les eleccions al Parlament Europeu del proper dia 7 de juny, tenen una de les previsions de participació més baixa dels darrers anys. Alguns calculen que estarà al voltant del 30 % del conjunt dels electors.

La previsió expressa quina és la desafecció dels europeus vers el que es cou a les sessions polítiques de la Unió Europea, motivada en gran part per la manca de transparència i per la manca de pedagogia que expliqui als ciutadans, a què es dediquen aquesta gent des dels seus despatxos de Brusel.les.

Una altra qüestió molt llaminera i que sovint genera baralles de galls als partits majoritaris són els sucosos sous dels eurodiputats. Els eurodiputats que siguin elegits el proper dia 7, cobraran 7.665 euros mensuals, el que multiplicat per 12 comporta un sou de 91.980 euros anuals. Però això només els sou base, no patiu que aquests pobrets no passen gana, no.

"Si ets un diputat llest, ordenat i una mica organitzat, et pots treure fins a 20.000 euros al mes, entre sou i dietes per assistència a sessions i comissions", explicava recentment un bon coneixedor de la casa. "Tot perfectament legal" i a disposició dels 729 diputats del Parlament.

Cada eurodiputat disposa a més de 17.000 euros mensuals per a contractar ajudants, i 3000 € més cada mes, per a material d’oficina !

A més, tenen tots els vols d’anada i tornada pagats en classe Business, i si viatgen en classe turista, se’ls s’hi abona la diferència. Poden convidar les persones que vulguin a Brusel.les, amb els vols pagats, i reben una bossa a banda en concepte d’allotllament i dietes...

Cada eurodiputat disposa d'un petit apartament-oficina, adjunt al Parlament amb bany i un llit per descansar i com que molts d'ells passen algunes nits en ell s'acaben embutxacant també el que els costaria l'hotel.

Per més “catxondeig”, amb el amb el nou Estatut dels Diputats al Parlament Europeu, els eurodiputats s'han assegurat una pensió que es podrà cobrar als 63 anys i que serà un 3,5% del salari per cada any que s'ha treballat com a diputat a l'Eurocambra.

Ara ja podeu engegar la tele i sentir com estan de preocupats alguns per perdre les seves poltrones milionàries. Ara ja podeu mirar-los a la cara i veure com els preocupa deixar de gaudir del seu xollo. La crisi que patim tots els treballadors, sembla que a ells no els hi afecta.

Però quin morro !

La xiulada

2009-05-14T13:51:00.000-07:00

A Madrid treuen fum pels queixals per la xiulada del públic de la final de la Copa del Rei a l'himne espanyol. Se senten ofesos i animen a que catalans i bascos no hi participin en aquest torneig. Vés per on, " no me toques el pito que me irrito".

Però no havíem quedat que els nacionalistes érem els bascos i catalans ? És clar que qui té un Estat propi que li guarda l'esquena, no ha de preocupar-se per " veleidades identitarias", com diuen alguns, però amb "ramalassos" com aquest de la xiulada a tota aquesta gent els hi surt la seva veritable identitat.

Els mitjans de comunicació espanyolistes en van plens avui de la xiulada. Alguns fins i tot n'han fet notícia de portada. Encara però, no tinca massa clar si els va molestar més això o que guanyés el Barça...

Diuen que el futbol ha de ser només un esport i que els nacionalistes, els altres, és clar, sempre s'entesten en polititzar-lo. Seria bonic que el futbol fos només un esport. Però no el polititzen ells quan pressionen i subornen federacions internacionals per a impedir que catalans i bascos tinguem seleccions nacionals, amb dret a competir arreu del món ? No el politizen ells quan impedeixen l'entrada d'estelades als estadis ?

S'han preguntat perquè va xiular la gent que era present a Mestalla ? Serà perquè sentien que aquell era un himne amb el que no s'identificaven ? Cal respectar els simbols, els propis i els dels altres. Però quan els simbols són imposats per la força, i sovint per la força de les armes, potser és totalment comprensible que la gent es reboti. Què esperaven, que quan et neguen el dret més bàsic, el de ser i decidir per tu mateix, a sobre els hi riguis les gràcies ? Va home, va.

He sentit avui també les opinions d'alguns polítics catalans a sou de les seves centrals espanyoles. M'ha cridat especialment la d'en Zaragoza del PSC-PSOE, dient que "coses com aquestes no ajuden a la convivència" i fer-nos espanyols per decret, negar el dret a autodeterminar-se d'un poble, expoliar els seus recursos, torejar-lo com fan amb el tema de l'Estatut i el finançament, etc, això ajuda molt a la convivència ? Va home va !

Els espanyols tenen dret a demanar tot el respecte del món al seus simbols. Però fer-ho mentre neguen el dret a ser d'altres pobles, no és de rebut. No poden pretendre que a sobre els hi riguin les gràcies. Excepte els "mitgestites" de molts dels nostres polítics, que així ens llueix el pèl als catalans.

I per a colmo dels ridículs, la censura de la Televisió Espanyola. Es va lluïr tallant la retransimissió al moment de l'himne per a que la xiulada no es veiés arreu l'Estat. De peli del Berlanga. I la posterior emissió a la mitja part i al final del partit, quan ja van veure que l'havien cagada, va ser precísament per això, per cagar-s'hi. Sobretot perquè a sobre van trucar el tall i van apujar el volum del so de l'himne perquè la xiulada semblés només cosa de quatre. Quins pebrots !

I amb aquestes xapusses volen que ens sentim identificats ?
Va home, va !

Pintades contra l'alcalde

2009-05-11T14:20:00.000-07:00

Darrerament, estan apareixent a Mollet, unes pintades amb insults contra l'alcalde. Pel que em diuen, totes elles tenen un mateix missatge al.lusiu: " Monràs c......". I pel que sembla totes elles han estat ràpidament tapades per ordre municipal.

No cal ni dir que rebutjo fermament aquest tipus de conductes, però el fet que s'hagi de recòrrer a l'insult, curt i ras, per a expressar el que sigui, a més de ser intol.lerable, no diu gaire a favor dels vents que bufen a la ciutat.

Perquè una cosa és la crítica política, encertada o no, això va segons els gustos, però amb arguments, sobre les actuacions o decisions que pren un determinat govern o càrrec públic. I altra ben diferent, és entrar a l'insult personal, rebutjable de totes totes, emparat a més, amb el benefici de l'anonimat.

Que la "democràcia" a Mollet, de la mà de la majoria absoluta del PSC-PSOE amb el suport tant agraït com innecessari de CiU éstà sota mínims, és quelcom que venim denunciant des d'Independents per Mollet ( IxM) des de fa temps. Ningú com nosaltres pot posar tants exemples dels abusos del poder municipal autoritari que s'ha implantat a Mollet sota el mandat de l'actual alcalde, i també sovint amb el silenci còmplice dels partits de la suposada oposició.

IxM ha estat exclosa per ordre de l'Equip de Govern, de debats públics a mitjans municipals, a l'entorn de campanyes com la de les Pruneres, de la que el principal impulsor ha estat precísament IxM,.Ha estat exclosa de formar part dels treballs del 2n Pla Estratègic de la ciutat, precísament pel seu treball i la seva visió crítica.Ha estat sotmesa a diferents formes " d'assetjament " policial, pel simple fet de demanar als ciutadans la seva signatura de suport .Ha estat vetada i ho segueix estant des de fa mesos, a la televisió municipal,- algú s'ha preguntat quants mesos fa que no surt cap notícia del treball que fem a la ciutat ?-. Ha estat ignorada, i ho continua estant, sense tenir resposta a les nostres instàncies i ni tan sols el lliurament de prop de 7000 signatures contra el projecte del pàrking de pagament de les Pruneres ha merescut una resposta escrita del Govern municipal. Ha hagut de suportar campanyes d'intoxicació i manipulació impròpies, etc,etc, i això només per posar alguns exemples, que poden demostrar de primera mà que parlem amb coneixement de causa.

Em preocupa que tot el "mal rotllo" que s'està sembrant a Mollet, s'estigui sortint del cistell, perquè no sabem cap on pot derivar. El tema de les pintades, més enllà de la bretolada, és també una mostra de que les coses no van bé. No s'estan fent bé les coses.

Quan la ràbia i la impotència es converteixen en pintades contra l'alcade, és hora de que algú reflexioni. Tant de bo, fos només cosa d'uns pocs brètols. Però m'ensumo, pel que veig dia a dia i pel que em diu la gent, que hi ha molt d'emprenyat al carrer. Ja se sap que mai no es pot tenir a tothom content, però quan el dit assenyala la lluna no et pots quedar mirant el dit... I tant els que manen, com els que no fan sinò una oposició tova i difuminada, com els mitjans d'informació que callen i atorguen i amaguen diàriament aquesta realitat, haurien de començar a pensar on pot acabar tot això.

Fins i tot el tema de l'eliminació de les pintades s'està fent malament. La majoria de les pintades sembla que han aparegut a parets d'edificis que ja estaven cobertes d'altres pintades i grafitis. La brigada municipal enviada a l'efecte s'ha dedicat només a eliminar les al.lusives a l'alcalde, deixant la resta intacta amb el "cabreig" dels veïns que no entenen que hi hagin pintades de primera i de segona. L'excusa municipal és que són edificis privats i se les han de netejar ells mateixos. Si l'única manera possible de que les netegi l'Ajuntament és que insultin a l'alcalde, igual estan estenent el mal, sense saber-ho, en lloc d'acabar amb ell, a més d'augmentar el número d'emprenyats a la ciutat, que puja com l'escuma.

A Mollet hem de canviar les coses. Cal més diàl.leg i menys imposicions. Més participació real i no de disseny i menys ordeno i mano. Menys panxes agraïdes amb alts sous i més atendre els problemes de la gent. Menys insults i també menys prepotència. No anem pas bé.

Sense paraules

2009-05-05T14:07:00.000-07:00

La informació política i la premsa local gratuïta

2009-04-28T16:16:00.000-07:00

Des de fa uns mesos, contemplo els canvis que s’estan produint al panorama de la premsa local gratuïta de la ciutat. És obvi que la crisi també ha arribat als mitjans gratuïts i els anunciants que abans eren generosos contractants, ara s’ho repensen més en funció de les dificultats per quadrar balanços que ja fa temps que es fan notar.

Tanmateix, i a banda de la reducció del nombre de mitjans, que va comportar la desaparició de la si més no, peculiar “Tribuna Vallesana” hi ha un altre fenomen especial que vinc contemplant amb un cert estupor. Es tracta de la pràctica desaparició de la informació política a la majoria dels mitjans que encara resisteixen a nivell local, em refereixo sobretot als setmanaris “Contrapunt” i “ Mollet a mà”, els quals algunes setmanes, no arriben a dedicar a la mateixa, ni tan sols mitja plana.

Que la gent passa bastant de la política, és un fet força constatable per a qualsevol observador. Només cal veure les dades d’abstenció i les migradesa de les militàncies reals de les agrupacions de tots els partits molletans. Avui dia, és més còmode i rendible, fer treball a una entitat esportiva, cultural, solidària, veïnal, etc, que fer el pas al compromís polític per defensar unes idees i unes propostes per la teva ciutat. No és que la vida al món associatiu no polític sigui un camí de roses, que ja les passen magres també, és simplement que a banda de la percepció social condicionada pel mal exemple d’uns quants, la majoria dels que manen i molts dels que no ho fan, la receptivitat del seu treball i de les seves propostes és meridianament diferent.

Sembla com si quan un partit desplega el seu treball, les seves campanyes reivindicatives, etc, ho faci només amb l’afany d’aconseguir poder institucional o vots electorals. Sembla com si tot el treball que es fa des de la política local, hagués d’estar prèviament marcat, amb una mena de perversitat sospitosa, que s’esvaeix de manera miraculosa, quan l’agent implicat és un altre tipus d’associació. És com si treballar perquè el teu equip de futbol, per exemple i amb tots els respectes, guanyi la lliga o pugi de categoria, fos més legítim i necessari per la ciutat, que reclamar , per exemple la rebaixa dels seus dels polítics de l’Ajuntament o una millor gestió municipal.

Aquesta mena de democràcia que tenim, democràcia “ involutiva”, com deia l’Eugeni Rius, molt encertadament, s’empobreix encara més quan s’oblida que millorar-la i reivindicar la seva regeneració, és una feina de tots, i també dels mitjans de comunicació que traslladen la informació política als ciutadans.

Controlats els mitjans públics de manera antidemocràtica per l’Alcaldia,- mireu si no el cas de Canal Mollet TV, convertit en una mera plataforma electoral del PSC-, els mitjans privats afamats per la necessitat d’ingressos fixes, sembla com si haguessin apostat des de fa un temps, per reduir la informació política a les seves planes a la propaganda institucional del consistori, contractada amb els diners de tots o directament regalada, o a les planes que només els partits amb ingressos milionaris de l’Ajuntament, poden pagar-se.

D’aquesta manera els mitjans, contribueixen encara més a la perversitat del sistema, a la perpetuació de les mateixes forces, idees i valors als ressorts del poder i impedeixen la seva regeneració. Cap vent nou pot entrar per la finestra, en aquesta mena de búnquer mediàtic que s’està construint i el principi pedagògic de formar ciutadans lliures i crítics, s’allunya a passes de gegant a cada plana que passem.

No es tracta ara de marejar la gent amb discursos i baralles de polítics.Tampoc es tracta, i no perquè ens faltin raons, de reivindicar el treball que fem des d’Independents per Mollet (IxM) cada setmana i que en la majoria dels casos no veu la llum a les planes dels nostres mitjans locals.

Es tracta de garantir espais de debat i confrontació de les idees per a millorar la nostra ciutat. Es tracta de no seguir alimentant aquesta tendència a la professionalització de la política i els polítics, que només porta a més desafecció, rebuig i indiferència social. Es tracta també de la que, a banda dels afanys de quedar bé amb els que manen, no tot es mesura pels diners que ingresses cada mes, o ni tan sols per la importància electoral que les diferents formacions polítics poden tenir. I es tracta sobretot de trencar aquesta espiral i no allunyar encara més als ciutadans de la política que afecta molts dels àmbits de la seva vida diària, per no convertir els ciutadans en “ zombies”, no perdre l’esperança en que les coses poden canviar per millorar, i no haver de tornar-nos a lamentar en un futur, un altre cop i cada cop més.

"Clam per la unitat i resposta sectària" per Reagrupament.cat.

2009-04-28T15:10:00.001-07:00

Reprodueixo aquí, per la seva significació, l’editorial que ha fet pública avui la gent de Reagrupament.cat

“L’article “Patriotisme i dignitat” de Joan Carretero és un clam per respondre units contra l'ofensiva de l'Estat espanyol. Un clam per a unir a les eleccions de 2010 les personalitats emergents que es declaren per la independència, per aplegar les plataformes sobiranistes i la gent que pateix l'asfíxia econòmica i el procés de minorització lingüística i cultural a què ens sotmet el Regne d'Espanya.

És una crida als centenars de milers de persones que es van manifestar el 2007 contra el col•lapse de les infraestructures a no abstenir-se com el març de 2008; a posar punt i final a la crisi econòmica agreujada a casa nostra per l'espoli fiscal. La manera és iniciar el camí que ha de portar Catalunya a esdevenir un Estat membre de la Unió Europea.

És una convocatòria a contestar un Tribunal Constitucional que es creu legitimat a alterar la voluntat del poble català expressada en referèndum, plantejant el plet català a nivell internacional, de manera que deixi de ser un afer intern espanyol. En definitiva constatar el cul-de-sac de l'autonomisme i encetar el full de ruta que han seguit més de cent nacions des de 1945: la declaració unilateral d'independència.

Davant de la proposta oberta de Carretero, la direcció d'Esquerra ha tingut una resposta sectària. Vol imposar el centralisme democràtic en un partit assembleari. En ple segle XXI, han recuperat els expedients d'expulsió. Què farien si es trobessin en la situació de Tony Blair amb més de 100 diputats que voten contra la Guerra de l'Iraq? Potser, Consells de Guerra sumaríssims per traïció? Ara, a Esquerra, ja no n'hi ha prou amb compartir la Declaració Ideològica; cal seguir i obeir cegament l'estratègia de la direcció.

Cal preguntar als defensors de mantenir-se al poder a qualsevol preu: quina proposta de futur penseu oferir el 2010? Voleu quedar-vos sense fer res mentre l'espoli fiscal provoca els increments d'atur més alts de l'Estat espanyol? Proposeu una altra legislatura aliats amb els socialistes sense cap resultat social tangible? Oferiu quatre anys més de Govern tripartit per acabar de desnacionalitzar Catalunya Ràdio i incrementar les hores d'espanyol a l'ensenyament? No us adoneu del fracàs electoral al qual us esteu abocant? Només l'obcecació per mantenir-se uns mesos més en el poder explica tanta ceguesa.

En contrast, les propostes de Joan Carretero han fet esclatar l'esperança de milers i milers de catalans. Des del Pirineu, una ventada de paraules planeres i clares ha oxigenat els obscurs cenacles de la política catalana. Per això, REAGRUPAMENT manté la crida a la unitat de tot l'entorn sobiranista per posar en marxa, des d'ara, l'estratègia vers la proclamació de la República Catalana.”

La "Pedra de Mollet"

2009-04-27T14:21:00.000-07:00

La sorpresa que ja anunciàvem alguns, ha saltat aquests dies amb la trobada de restes arqueològiques a l’espai del Pla de les Pruneres, on s’hi fan les obres de construcció d’un aparcament subterrani de pagament, que va generar la campanya de contestació veïnal més important de la història de la ciutat.

Ja sé que sembla una broma del destí, i de fet alguns s'ho van prendre a conya, quan Independents per Mollet (IxM) , durant la llarga campanya “Salvem el Pla de les Pruneres com aparcament gratuït”, vam denunciar que aquestes obres imposades per l’Ajuntament, no comptaven amb tots els estudis tècnics previs desitjables i vam avançar que segurament s’haurien d’aturar, perquè aquesta era una zona sensible, a la que la tradició oral atribuïa l’existència de restes antigues. Arran d’això, fins i tot “Contrapunt”, va dedicar la seva pàgina anual del dia dels innocents, a la descoberta ficticia de restes antigues a la zona i feia aparèixer vestigis d'uns ancestres nostres anomenats " Independentus per Moledo", o alguna cosa així.

No és que siguem vidents, és que la tradició oral molletana és molt rica i parlem amb la gent. Així, ara hem vist com irónicament i com en una mena de maledicció faraònica, la història s'ha revelat també contra aquest projecte que ja van rebutjar prop de 8.000 persones. I la trobada del ja famós menhir estelat, de l’època neolítica, ha acabat demostrant que la gent d'IxM , teníem raó en la nostra denúncia, tal i com vam comunicar al Síndic de Greuges de Catalunya.

Més enllà de l’intent de l’Ajuntament d’amagar la descoberta durant setmanes, i del sarcasme de l'alcalde afirmant que gràcies a les obres s'ha descobert el menhir, la veritat és que si la troballa s’ha salvat de la destrucció total, tot i les mossegades parcials de les excavadores, ha estat únicament, gràcies al seu gran tamany. Per això els ciutadans tenim tot el dret a preocupar-nos pensant que l’Equip de Govern, pot haver actuat negligentment permetent que durant mesos, centenars de trailers hagin anat buidant de terres l’espai del Pla de les Pruneres enviant així a l’abocador altres possibles restes, no per menors en tamany, menys importants, del patrimoni cultural més antic de la ciutat.

Malgrat tot, encara hi som temps d’evitar mals majors si els que manen són capaços de rectificar Per això cal que s’aturin definitivament les obres d’aquest aparcament. Cal que es declari el Pla de les Pruneres com a "Espai de Protecció Arquelògica", i el menhir trobat, al que seria bo començar a anomenar, en benefici de la nostra ciutat, “La Pedra de Mollet” , sigui declarat "Bé Cultural d’Interés Nacional" (BCIN). A partir d’aquí, caldria ser valents i repensar el projecte d’urbanització, aprofitant per retrobar el consens social que ha faltat i concretar una nova proposta més compatible amb el seu ús públic per part dels ciutadans.

Si desaprofiten l’ocasió, vagin a saber si la “maledicció” de les Pruneres no caurà sobre ells.

"Democràcia" imperfecta

2009-04-21T15:25:00.000-07:00

Extreure frases de context, és una de les aficions més comunes dels mitjans de comunicació. Molt sovint, la voluntat legítima de recollir un moment puntual d’un discurs o d’unes declaracions, xoca amb el sentit global del que el personatge en qüestió ha volgut dir. De vegades també, l’inconscient és traïdor i es rebel.la contra les barreres de la correció política que ens imposem.

Escrit això, en relació a les paraules d’un regidor molletà, que recull el setmanari Contrapunt en contraportada, a la seva edició d’aquesta setmana. “Estem en una democràcia quasi perfecta, només falta la República”, Antonio López dixit. Conec bé l’Antonio López i intueixo que això no pot ser realment el que volia dir, però com que em dona peu a escriure aprofitaré l'avinentesa per dir-vos que a mí, que voleu que us digui, no em sembla gens perfecta aquesta democràcia i veient el que ens està caient a sobre, no puc més que refermar-me en aquesta tesitura.

Quan després de trenta anys de la recuperació dels ajuntament “democràtics”, encara no s’ha solucionat el problema del seu finançament, quan la separació de poders, i sobretot entre l’executiu i el judicial, molt sovint és un miratge, quan el mateix partit del Govern de l’Estat es permet el luxe de marejar la perdiu per no complir les lleis que ha refrendat, quan s’il.legalitzen partits o s’empresona persones pel simple fet de la seva militància, quan el dret d’autodeterminació dels pobles és ignorat xulescament pels poders centralistes, quan els mitjans públics de comunicació es converteixen en una màquina electoral al servei del que mana,i els partits deixen de ser eines al servei de la gent i es converteixen en engendres amb l’única finalitat de perpetuar-se, quan l’abstenció i la desafecció augmenten a cada convocatòria electoral, quan voler consultar el parer d’un poble esdevé un delicte, i molts altres “ quans” que seria molt llarg d’enumerar, que voleu que us digui, a mí, personalment, no em sembla gens perfecta aquesta “ democràcia”. Més aviat crec que ens queda molt camí encara per fer .

Que només ens falta la República ? No, ens falten moltes més coses, però si es tracta de començar per començar, jo em demanaria una. Una de catalana.

El Lehendakari i el Parlament de Gasteiz: legítims?

2009-04-16T14:00:00.000-07:00

El PP i el franquisme

2009-04-02T15:39:00.000-07:00

Figueres ha aprovat avui retirar el títol d’alcalde honorífic al dictador Francisco Franco, concedit l’any 1964. Ho ha fet amb el vot a favor de totes les forces polítiques de l’Ajuntament, menys el PP, que ha votat en contra.

Al 2001 Mollet va ser una de les primeres ciutats catalanes, que van retirar les distincions i càrrecs honorífics atorgats al dictador durant la llarga nit del feixisme, a proposta d’un servidor, llavors regidor de l’Ajuntament, dins del grup municipal d’IC-V. Recordo les dificultats que vaig tenir per a aconseguir la documentació, les dates i els detalls que havien de servir per a acompanyar aquesta proposta, que em semblava de justícia i les cares d’extranyesa d’alguns, fins i tot dins de la mateixa formació en la que jo militava, que ignoraven aquestes qüestions.

Les quatre dècades de dictadura van deixar molt afectada la memòria comuna de molts ciutadans. Davant el patiment, molts van optar per l’amnèsia com a estratègia de defensa. Altres van optar per oblidar per tapar les seves pròpies vergonyes. Però tots sabem prou que allò que no es recorda, corre el risc de tornar-se a repetir. Mesos després de la proposta aprovada a Mollet, molts ajuntaments catalans van seguir la línia que vam marcar i van aprovar mocions similars. Encara queden alguns que no ho van fer, mai és tard, però. Com el cas de Figueres, al qual felicito des d’aquestes línies.

En la majoria dels casos, es va aconseguir un consens ple de totes les forces polítiques sobre aquesta qüestió. Un consens que només va trencar el PP, com ho ha tornat a fer ara, a Figueres, i que és molt significatiu.

Molts pensàvem que al PP, al cap dels anys, no li quedaria cap més remei que evolucionar cap a un partit de dretes a imatge dels europeus. L’innvolució cap al nacionalisme espanyol més reclacitrant, que comparteix amb Ciutadans, UpyD i de vegades també amb el PSOE, ens transporta a temps passats. Com ho fa la seva resistència a allunyar-se de la nostàlgia del franquisme, del qual històricament són hereus.

La recent amenaça de suspensió al regidor del PP de Cardedeu que havia anunciat el seu suport a una moció per a que els catalans es poguessin pronunciar sobre el dret a decidir de Catalunya, va ser també molt significativa. La negativa de Figueres a retirar les medalles i càrrecs al dictador ho és més encara.

El regidor popular de Figueres, argumentava el seu vot contrari dient que “'calia respectar les decisions preses en plenari per part dels regidors d'anteriors mandats si es volia que els següents respectessin les nostres”. Intentar situar en pla d’igualtat les decissions d’aquells ajuntament franquistes, triats a dit per la dictadura, amb els ajutaments surgits de la voluntat popular, no és tans sols prendre el pèl a la gent, és manipular a la veritat i jugar a reinventar la història com si la dictadura, la repressió i la manca absoluta de llibertats, no haguessin existit.

Per molt que ho vulgui dissimular el PP, a la que es mouen els papers, els hi surt la vena franquista. Il.legalitzar partits a Euskal Herria, per no acatar la constitució o no denunciar l´ús de la violència, resulta encara més sagnant quan veiem com d’altres que s’autonomenen “constitucionalistes” perquè els fa vergonya dir-se una altra cosa, es neguen reiteradament a condemnar la dictadura o com el cas de Figueres, a restituir la sobirania del seu consistori municipal, revocant uns acords aprovats per ordre del governador civil de l’epoca i basats en la força de les armes i la repressió policial.

Serà veritat que com es diu en castellà, “ aunque la mona se vista de seda, mona se queda”.

Moció d’Independents per Mollet ( IxM) per demanar la dimissió dels Consellers d'Interior i d'Universitats per la violenta repressió als estudiants

2009-04-01T15:28:00.000-07:00

Independents per Mollet (IxM) hem entrat al registre de l’Ajuntament una proposta de moció sobre l’actuació de les forces anti-avalots del cos dels Mossos d’Esquadra, en el desallotjament i posterior dispersió dels estudiants contraris al Pla de Bolonya, ocupants del rectorat de la Universitat de Barcelona.

El passat 18 de març, les violentes càrregues policials indiscriminades que van provocar més de trenta ferits, entre els manifestants i van afectar també a nens, famílies i periodistes i a molts estudiants que protestaven pacíficament.

Els independents molletans hem expressat la nostra solidaritat amb els estudiants, informadors i amb les desenes de ciutadans anònims que van patir la violència de les càrregues policials realitzades a la Gran Via de les Corts Catalanes, de la capital catalana.

La moció d'Independents per Mollet (IxM) denuncia “el recurs a la violència emprat pels cossos de seguretat, que per primer cop des del franquisme van entrar al rectorat de la Universitat”, i demana “la dimissió dels dos màxims responsables polítics de les conselleries del Govern de la Generalitat amb responsabilitats sobre el conflicte, el conseller d’Interior, Joan Saura i el d’Universitats, Josep Huguet”.

Independents per Mollet (IxM) reiterem el nostre suport a les demandes del moviment estudiantil i a la seva lluita contra la imposició d’un Pla de Bolonya, sense el necessari debat i consens amb la comunitat universitària catalana.

Sobre l'homenatge a l'Anna Bosch

2009-03-30T09:02:00.000-07:00

No m'agraden els homenatges. Sóc dels que creuen que els únics que valen, són els que es fan en vida. La resta són molt sovint, auto-homenatges que es fan molts dels que els maneguen, que alhora demostren la seva incapacitat de reconèixer la vàlua o l'estima d'una persona que tenen al costat, molt sovint arraconada i oblidada.

Escrit això, arran de la intenció de l'Ajuntament de Mollet, i d'alguns dels partits allà instal.lats, de celebrar un homenatge a l'ex-alcaldessa de Mollet, Anna Bosch, aprofitant la commemoració dels 30 anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics.

Algú podrà dir que val més tard que mai i potser tingui raó. Però com a ex-regidor de l'Ajuntament, puc donar testimoni d'haver sentit prou declaracions al sí del ple municipal referents a l'ex-alcaldessa recentment desapareguda, fins i tot d'alguns dels seus excompanys de consistori, per saber que hi ha molt poc de sinzer en tot això.

Em consta a més, que alguns dels seus excompanys de Govern, del PSUC d'aquella època, i molt especialment, en Domingo Miguel, al que guardo especial afecte, fa temps que venien treballant per a dedicar-li una acte de caràcter més íntim i sincer, com creuen que li hauria agradat més a l'Anna.

Em consta també que els alguns partits de l'Ajuntament, i en especial Iniciativa, han pastelejat amb l'Alcaldia, l'apropiació d'aquest homenatge, tirant per terra el treball desinteressat que estaven fent, persones com en Domingo. I en sap molt de greu que es facin aquests tripijocs amb els que ja no hi són per defensar-se. Si sabien que s'estava preparant ja un homenatge, no calia entrar en l'absurditat d'una cursa per veure qui era el primer. I si de debó el volien fer, podien haver-se esperat unes setmanes, que tampoc passava res.

Vaig conèixer a l'Anna Bosch, quan vaig arribar a Mollet, a principis dels anys noranta. Vaig tenir la sort de poder compartir algunes tardes a casa seva, xerrant sobre política, sobre el necessari canvi de mentalitat dels partits i de les institucions respecte al medi ambient i sobre la possibilitat que ens aportaven les noves alternatives d'una proposta ecologista llavors en plena efervescència. I val a dir que va ser una de les coneixences que més em van marcar. Em va sobtar llavors, la seva decepció expressa amb el funcionament dels partits clàssics, que acaben per deixar de ser una eina, per a convertir-se en una finalitat per alguns, en sí mateix. Una decepció que temps després vaig comprendre al cent per cent, experimentant-la a les meves pròpies carns. Llavors ella encara tenia esperança de que gent nova i amb noves idees poguessin contribuir a canviar-los des de dins. El temps però, ha demostrat que mentre existeixin determinats taps, i gent col.locada o per col.locar, resulta una tasca quasi impossible.

Vaig perdre el contacte amb l'Anna temps després, quan va marxar a viure al Figueró. I els únics contactes que vam tenir a partir d'aquell moment, van ser quan li van demanar el seu suport per la candidatura de l'Entesa. Em penso que no li van explicar mai les interioritats d'aquella coalició, ni el perquè de la dimonització d'IxM, llavors acabada de néixer, a la que ella també va contribuir, vull creure que influenciada per altres, amb algun article que vaig trobar tan injust com el temps finalment ha demostrat. Una Entesa també desapareguda, en la que com molts va confiar i de la va que tornar a sortir encara més decepcionada, malgrat els avisos de la gent d'Independents per Mollet (IxM), -seguim tan incorregibles com llavors-, fruit de les maniobres interessades dels de sempre.

L'Anna patia una malaltia degenerativa molt greu, que tothom sabia com podia acabar. En tots aquests anys, però, ningú ha mogut un dit per a reconèixer el paper que va tenir en aquells anys tan difícils com a primera alcaldessa de la democràcia recuperada. Ara sembla com si alguns s'haguessin embarcat en una cursa per apropiar-se del seu llegat. No em sembla just, i malgrat les discrepàncies que vam tenir als darrers anys, crec que no s'ho mereix. Com tampoc es mereixen alguns dels seus companys, com en Domingo, que des del poder se'ls vulgui passar la mà per la cara a la gent que l'apreciava sincerament.

Fa molt de temps ja que vaig deixar d'anar a misses de funerals i a homenatges post-mortem. I tampoc ho faré ara. Això no treu, que com ja vam fer des d'Independents per Mollet ( IxM), deixi constància amb aquestes línies del meu reconeixement personal, a l'Anna. I sobretot, que no deixi d'aprofitar també l'avinentesa per a recordar que encara som a temps de no perdre cap altra oportunitat per reconèixer el paper d'altres persones, que afortunadament encara són amb nosaltres, en la transformació i millora de la ciutat que ara tenim. Potser algun dia ens adonarem, que no cal esperar a misses dites. Tant de bo.

Una d'estafotes !

2009-03-27T15:00:00.001-07:00

Hi ha estafes de primera i estafes de segona, dedueixo de la lectura de la premsa local i comarcal de la setmana. Les de primera són les que comunica l’Ajuntament, el de Mollet, em refereixo, of course, que per cert ja era que es mullés en aquest tema, amb la que ens està caient a sobre. Les de segona són la resta. És a dir les que l’Ajuntament calla i no denuncia i per exemple, les que venim denunciant des de fa temps, gents incorregibles com Independents per Mollet (IxM). Al menys, això és el que dedueixo de la lectura de la premsa gratuïta de la ciutat –llegeixi’s: Contrapunt, Mollet a mà o Línia Vallès- o de paganini de la comarca –llegeixi’s: El 9 Nou o Revista del Vallès-.

La denuncia de la darrera intentona d’aquests lladres que ens intenten prendre el pèl dels ciutadans incauts, la dels missatges als mòbils indicant que t’han d’entregar un paquet i no t’han localitzat, i que els has de trucar a un número 905, de tarificació especial, és a dir, d’aquells cars, caríssims, dels que et costen un runyó el minut, és tant certa com que jo mateix he rebut el missatge i en sóc testimoni. O sigui que “ al loro”.

Que l’Ajuntament avisi als ciutadans i ho denuncii, no només em sembla de conya, sinò que és el que venim reclamant en aquests casos des d’IxM fa una porrada de temps. Ara bé el que em fa flipar és veure com qui no te padrins no es bateja. Em refereixo al tractament que fan els mitjans, de les notícies segons qui les aporta. Aquesta del missatge del mòbil apareix a totes les edicions dels mitjans que abans he esmentat.

Tanmateix, als darrers mesos des d’IxM, ens hem fet un fart de denunciar la reiteració de fins a quatre vegades d’una altra de les estafes que campen per la nostra ciutat, i em consta que per moltes d’altres. La del papereret pressumtament d’una empresa de missatgeria falsa et deixa a la bústia de casa teva i que t’anuncia que t’ha tocat un premi i et diu que si el vols has de trucar a un numero… i respondre a un qüestionari amb dades personals, bàsicament per saber com vas de pasta.

Aquesta "estafota", com diria en Molina, que no per reiterada és menys greu, sinò al revés, ha estat obviada darrerament per tots els mitjans i el que és més greu, també pel mateix Ajuntament que no ha mogut ni un dit per avisar la població del morro que tenen aquests desaprensius dedicats majoritàriament a la venda sota pressió de multipropietats i d’altres mandangues.

Els periodistes o similars, saben bé què publiquen i perquè. O al menys, això es pot dedudir de fets com aquests. Estan al seu dret i jo ho respecto. Com ho estem nosaltres també de criticar-ho si no ens sembla bé, i posar-ho negre sobre blanc, perquè quedi constància, com acabo de fer amb aquesta nota. Doncs això.

La veritat d'Espanya i Kosovo

2009-03-25T15:13:00.000-07:00

Els soldadets espanyols se’n van de Kosovo. Al marge del debat de les formes, que ocupa aquests dies les portades dels diaris, el cert és que el tema essencial és el fons de la qüestió. Que Espanya no ha reconegut la independència d’aquest nou estat europeu.I no l'ha reconeguda, quedant al marge de la resta d’estats europeus, com han fet Sèrbia i Rússia, no per afinitats ideològiques, sinò pensant en Catalunya i Euskal Herria.

Aquesta i no altres mandangues, és la qüestió de fons. La por del govern espanyol a obrir un precedent que es pugui aplicar a casa nostra. La declaració unilateral d’independència d’un poble sobirà que vol ser lliure, no pot ser digerida per l’estat centralista que és avui l’estat espanyol.

Però no hi ha res que aturi el desig d’un poble.Tard o d’hora s’haurà de reconèixer, el que ja recull la carta de les Nacions Unides. Espanya no pot ser una bombolla pel que li convé. Sobretot quan un poble prén consciència de que està lligat a un altre per la força i se l’explota i se l’humilia segrestant-li els seus drets fonamentals, i negant-li el seu dret més fonamental. El dret a ser, el dret a decidir per sí mateix.

Temps al temps.

Prou d'impostos abusius !

2009-03-16T10:10:00.001-07:00

L’Equip de Govern de Ajuntament de Mollet, (PSC-CiU), ha tornat a apujar aquest 2009 els impostos que tots paguem, molt per sobre del cost real de vida, el famòs IPC, amb la complicitat incomprensible d’alguns grups de la suposada oposició municipal, com Esquerra Republicana, que ja va donar anteriorment mostres de la seva docilitat donant via lliure als pressupostos i negant-se a donar suport als prop de vuit mil ciutadans que hem reclamat el manteniment de zones d’aparcament gratuït al Pla de les Pruneres.

L’augment mitjà serà de prop d’un 5%, mentre que el l’IPC s’ha situat sobre un 1,4%. Això parlant clar vol dir que aquest Ajuntament ens farà enguany a tots els ciutadans un 3,6% més pobres, ja que els nostres sous, els dels que encara tenim feina, o es congelaran o pujaran com a molt un 1,4%.

Els impostos són necessaris. No descobrim res amb això i ens sembla que tothom pot estar d’acord. Però des d’Independents per Mollet (IxM) ens oposem a que en plena crisi, els impostos pugin per sobre de l’IPC. Diem no a augments com el de la contribució ( IBI ) d’un 5,5 % més el 2 o 3% que aplicarà l’Estat, el 10,5% de la zona blava, que l’any passat ja va pujar un 7,5%, el 10,2% de la grua, o el 20% de la taxa de manteniment d’instal.lacions de l’aigua, per posar només uns exemples, perquè són un abús intolerable i un atracament a les butxaques dels ciutadans.

Els ciutadans ja estem pagant la crisi, no és de rebut que l’Ajuntament ens vulgui passar també factura pel seu dèficit i per la seva mala gestió, perquè a més, amb els nostres impostos s’estan mantenint uns luxes incompresibles, com són els sous dels polítics i els partits de l’Ajuntament.

En aquests primers dinou mesos de mandat municipal, els partits de l’Ajuntament s’han repartit, sense comptar els sous de regidors, assessors i altres càrrecs de confiança, un total de 109 milions de les antigues pessetes, ( 36 pel PSC-PSOE, 19 per CiU, per ICV i EUiA i també pel PP i 16 per ERC), només per a les despeses dels partits. Però quines despeses? Si fins i tot el despatx, el telèfons, els sobres i els segells, els paga també l’Ajuntament, és a dir, tots els ciutadans, amb una altra partida del pressupost municipal ! Resulta realment insultant que mentre als ciutadans ens diuen que ens hem d’apretar el cinturó i ens collen cada cop amb impostos més alts, ells segueixin cobrant una milionada a càrrec de les nostres butxaques. I a sobre tenen la barra de dir que ja s’han congelat el sou aquest any. Però si l’any passat se’l va autoapujar un 37% sense que els hi fes cap mena de vergonya !

Recentment, l’Ajuntament anunciava sense posar-se vermell, que havia augmentat la partida de despesa social en 24.000 euros, o sigui 4 milions de pessetes per afrontar la crisi. Compareu-los amb els 109 milions dels partits en aquests primers dinou mesos de mandat. Quina poca vergonya i quina pressa de pèl. Volem una millor gestió econòmica, i una aposta real amb per fer polítiques socials i de creació d’ocupació per afrontar la crisi i lluitar contra l’atur. Mollet no pot seguir així, perquè no anem pas bé. Cal trencar aquesta majoria absoluta que està ofegant els ciutadans, i cal construir una nova oposició que planti cara i no calli davant de tants abusos. Ja n’hi ha prou d’impostos abusius i ja n’hi ha prou de prepotència!

La notícia de l'any a Mollet

2009-02-20T09:34:00.000-08:00

L’Empresa municipal “ Mollet Comunicació”, va lliurar en el decurs de la seva festa anual, el premi a la notícia més destacada de l’any. El guardó en sí, té més de simbòlic que de trascendental, però és un bon indicador de per on apunta el pols de la vida molletana.
Enguany els manaires de l’Ajuntament, responsables de l’empresa, han decidit que el fet més destacable de l’any, és un principi d’acord, pel qual no hi ha finançament, ni data, ni res, de l’hipotètic soterrament d’una part del tram urbà de la via fèrria de la línia Mollet-Puigcerdà.
Així, tenim que la notícia de l’any, és una que ni tan sols arriba a la categoria de notícia, perquè ni ha succeït encara, ni tant sols podem ensumar encara si serà algun dia realitat o quan ho serà si és que es troba la milionada que cal per afrontar-ho. Amb l’actual crisi de sector immobiliari, peça important de l’operació, ja us puc avançar que la cosa va per llarg.
No deixa de ser curiós, que l’Ajuntament de Mollet, de la mà de la seva empresa municipal, Mollet Comunicació, s’autopremii, sense cap mena de vergonya, difressant-se de Màgic Andreu, per penjar-se una medalla pel bé que ho fa tot. Personalment, em quedo amb el Màgic, el seu il.lusionisme és més franc, més autèntic i ens fa molta més gràcia.
Però la veritable intenció dels manaires molletans, amb tot aquest ridícul, ha estat la de “correr un tupido velo”, sobre el que de debó ha impactat sobre la vida quotidiana no només de tots els molletans, sinò també dels habitants de les poblacions veïnes, usuaris també de la nostra ciutat. Em refereixo, és clar, al tancament del Pla de les Pruneres i la supressió de prop de 1000 places d’aparcament gratuït. Aquesta i no altra, ha estat, per la seva transcendència, per la seva significació, i pel que ha afectat i afecta cada dia encara, a la vida quotidiana de milers de persones, la notícia de l’any 2008 a Mollet, sense cap mena de dubtes, com ho demostren les prop de 8000 signatures recollides. La resta, com deia la meia iaia, “ són xuminaes”.
Amb un ajuntament annestesiat i un alcalde que no escolta el seu poble, només ens falta aquesta dosi de prepotència. Vaja, que com diu un company d’IxM, als molletans se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou!

MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS

2009-02-07T09:37:00.001-08:00

L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la transposició de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per a l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.

Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb milers actes de foc anuals, per part de centenars de grups de Diables, besties de foc i colles infantils. Amb la vigència de la Transposició de la Directiva Europea, suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.

Per tot això el sotasignat, demana:

Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament de les diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.

Contra la crisi, rebaixem els sous dels polítics !

2009-01-26T08:41:00.000-08:00

Amb l’inici de l’any, l’Ajuntament sol aprovar els sous dels polítics i dels seus grups municipals. Enguany ho farà aquesta setmana, emmarcat en un context de forta crisi econòmica, mentre segueix imposant nous serveis de pagament, apujant els impostos i demanant cada dia nous esforços econòmics als ciutadans, als treballadors, empreses, comerços i serveis de la ciutat. Per salut democràtica, abans que demanar als ciutadans que s’ apretin més el cinturó, els primers que haurien de donar exemple d’austeritat haurien de ser els polítics de l’Ajuntament. Per això des d’IxM, reclamem que com com a mesura per afrontar la crisi, enguany es retallin els sous i indemnitzacions que cobren tant els polítics, com els partits del consistori de la ciutat.

Per entendre la justícia d’aquesta reclamació, cal recordar que el consistori va autoaprovar-se el 2007 un augment de sous de més d’un 37%, mentre que l’augment als treballadors municipals va ser de només un 3% i que, sense comptar els augments anuals, les arques municipals suportaran aquests quatre anys de mandat, una llosa de més de 716 milions de les antigues pessetes, (4.312.640 €) en dotacions als partits, que només per “despeses de funcionament” es repartiran, 278 milions de ptes (1.675.440€): El PSC, 92.755.488 ptes (558.768 €), CiU, ICV-EUiA i PP, 48.198.432 ptes (290.352€) cadascun d’ells, i ERC, 40.772.256 de ptes. Els 13 regidors a sou de l’Equip de Govern, ens costaran 394 milions (2.374.400€) i els seus possibles assessors, 43.624.800 ptes.(262.800€).

A l’hora d’escriure aquesta columna no sabem pas quina serà la proposta de sous que els nostre manaires s’autoaprovaran al ple d’aquesta setmana. Amb aquests sous privilegiats, aplicar només una congelació, seria una autèntica burlar als ciutadans i als treballadors municipals. Per això reclamem que com a mesura de xoc, aquest 2009, es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament l’augment corresponent de l’IPC.

Els ciutadans tenim dret a saber en què se’n van els diners que paguem, i encara hi ha moltes despeses sobre les quals no es dóna cap informació accessible. Per això IxM proposem que es creï un registre trimestral de les despeses a càrrec del pressupost municipal, de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, que reculli conceptes com àpats, transports i telefonia mòbil, entre d’altres i que aquest sigui publicat al web municipal i al tauló d’anuncis dels edificis municipals, per a que els ciutadans ho puguin consultar.Tenim dret a saber-ho i ells l’obligació d’explicar-ho. Ho faran ?

Per la pau i el diàleg

2009-01-09T15:07:00.000-08:00

La guerra entre Hamas i Israel, ha posat sobre la taula la tragèdia que suposa que encara avui al segle XXI, no hàgim après a solucionar les nostres diferències per la via del diàleg i no de la violència.

Em dolen tots els morts, els palestins i els israelians, i m’agradaria veure un dia en que cadascun d’aquests pobles pugués viure en pau i amb un Estat propi reconegut internacionament, que ofereixi prosperitat als seus ciutadans.

En aquests dies i arran d’aquest conflicte sagnant, s’han fet moltes crides al diàleg, a aturar la violència i a negociar un “alto el foc”. Sense entrar en els detalls del conflicte secular que ocupa ara les portades de tots els mitjans, a mí em fa especialment gràcia que el Govern espanyol faci crides al diàleg, per resoldre el conflicte quan es nega a fer el mateix per a tancar el que ja fa massa dècades que ens sagna a Euskal Herria.

El senyor Rodríguez, que es vanta de no negociar amb els armats del nord peninsular, i no només això, sinò que persegueix i prohibeix qualsevol organització, col.lectiu o empresa que tingui un pèl de semblança amb ells, ens diu ara que cal aturar la violència entre Gaza i Israel. Estem d’acord, però : Manda güevos! Que deia aquell. Perquè el diàleg i la negociació és vàlid pel Pròxim Orient i no pel conflicte basc?

Totes les guerres, encobertes o no, acaben a la taula de negociacions. La diferència és la quantitat de víctimes que deixen pel camí. Palestina té dret a tenir un Estat propi, Israel té dret a viure en pau i Euskal Herria a l’igual que Catalunya, té dret a poder decidir el seu futur.

Perquè seguir allargant els conflictes? A qui interessa més sang? Més víctimes innocents, perquè no ens enganyem a totes les guerres els que pringuem som la gent de a peu, perquè els manaires ja s’ho fan venir bé per quedar-se al marge.

Perquè el senyor Rodríguez té el morro de demanar diàleg per a Gaza i Israel i no en vol parlar per a Euskal Herria? I sobretot, perquè ningú, ni tant sols els benintencionats ciutadans que es concentren i manifesten aquests dies, no en parlen ni gota d’això?

Tan lluny estem de nosaltres mateixos ?

Feliç i Rebel 2009 !!

2008-12-31T16:55:00.001-08:00

Les Pruneres: Lluita o paga

2008-12-17T02:00:00.000-08:00

Missatge urgent a la població de Mollet. Stop.

La lluita per salvar l’aparcament gratuït al Pla de les Pruneres continua. Stop. Les obres, malgrat el que diguin, ni han començat, ni tenen encara data per començar. Stop. Independents per Mollet (IxM) seguim treballant. Stop. Aquesta setmana hem portat al Síndic de Greuges de Catalunya còpies de les 7000 signatures lliurades a l’Ajuntament. Stop. Hem denunciat que l’Ajuntament, a banda de la desqualificació i l’insult via premsa, es fa el sord i no ha respost. Stop. Hem denunciat que el projecte de pàrking de pagament incompleix la memòria del Pla General d’Ordenació Urbanística municipal, que diu que en aquella zona no es poden perdre places. Stop. Hem denunciat que no s’han fet els estudis d’impacte ambiental, de mobilitat, de sostenibilitat econòmica, etc, que calien per un projecte tant important. Stop. Hem denunciat que s’està arravassant als ciutadans el seu dret a aparcar, amb el Pla de les Pruneres tancat durant quasi tres mesos sense cap motiu, només per interessos polítics i per intentar acallar la campanya de protesta. Stop. Però no ho aconseguiran. Stop.

El petit comerç està en perill. Stop. A més de la crisi econòmica, només els faltava la supressió de l’aparcament gratuït. Stop. Alguns negocis ja estan en traspàs. Stop. Altres estan acomiadant gent. Stop. L’Ajuntament segueix sagnant-los amb impostos per tot i no es gasta un duro en promoció. Stop. I les grans superfícies i les grans cadenes segueixen creixent amb suport municipal. Stop. Quina pressa de pèl! Stop. Tenen por, però cal un dia de vaga del petit comerç. Stop.

Mentrestant, per fer veure que fan alguna cosa, l’Ajuntament s’ha carregat una seixantena d’arbres de les Pruneres. Stop. I això que el projecte, es deia “Entre els arbres”…Stop. Serà “Entre els arbres talats…”, perquè hi ha prop de dos-cents amenaçats i no en quedarà ni un. Stop. El que diem. Mollet “capital de la serra mecànica”.Stop. Milers de persones reclamem que ens escolti l’Ajuntament i s’aturi el pàrking de pagament a les Pruneres. Stop. Que el reobrin, sobretot per la campanya de Nadal. No cal ni que el comencin. Stop. Volem que s’arreglin les Pruneres. Stop. Podem tenir espai pels diferents usos, de zona verda, de passeig, de mercat, de festes, i d’aparcament. Stop. Sí que podem. Stop. No és cap luxe, com diuen alguns. Stop. El luxe són els sous que els paguem amb els nostres impostos. Stop. Moltes ciutats i pobles tenen zones d’aparcament gratuïtes, ni que sigui per un temps limitat. Stop. Ells podem, nosaltres també podem. Stop. Fa uns dies, l’Atmella del Vallès inaugurava un zona d’aparcament gratuït. Stop. Aquesta setmana Cardedeu n’ha inaugurat una altra. Stop.

Per això cal seguir lluitant. Stop. Deixaràs que t’atraquin sense dir res? Des del sofà no ho arreglarem. Stop. Aixeca el cul. Stop. Tu tries: lluitar i exigir els teus drets, o callar i pagar per sempre més. Stop. Vine a la manifestació que convocarem properament. Stop. Podem salvar l’aparcament gratuït a les Pruneres. Amb tu, podem. És clar que podem! Yes, we can! Fi del missatge.

Mollet "capital de la serra mecànica"

2008-12-02T15:31:00.000-08:00

Ser arbre a Mollet és una feina de risc. No és una afirmació gratuïta a la llum de l’actitud que l’Ajuntament de la ciutat gasta amb aquests altres “conciutadans”.
I és que els nostres “ manaires “ són el "xerrac més ràpid a aquesta banda del riu Besòs".

Serà per això que des d’Independents per Mollet (IxM) venim denunciant des de fa temps, la poca estima que té l’administració municipal als arbres que conformen el nostre paisatge urbà.

Només de memòria, podem apuntar que l’Ajuntament ha executat tales massives, als carrers, Rafael de Casanova, Ambrós i Lloreda, Berenguer III, Pompeu Fabra, Can Fàbregas, i un llarg etcètera…Aquesta setmana mateix, s’han carregat una seixantena d’arbres al Pla de les Pruneres, i el projecte de pàrking de pagament, pot arribar a comprometre l’existència de prop de dos-cents exemplars més. Però és clar, els arbres no es queixen, i el que és més important per alguns, encara no voten…

Molt sovint, l’excusa emprada pels que manen, és que ja en plantarem més. Però està clar que encara que es plantin nous exemplars, no es pot justificar aquesta pràctica, perquè tots aquests arbres talats formaven part ja del paisatge tradicional d’aquest carrer i la seva tala suposa una pèrdua important pel patrimoni natural de la ciutat i de les generacions futures.

Pel govern municipal, aquests altres “ciutadans” de Mollet, no són considerats éssers vius, sinó simples elements decoratius, la pèrdua dels quals és només una qüestió de qualificació econòmica. Ningú no s’explica el perquè d’aquesta excessiva facilitat amb la que s’opta a Mollet, per la tala de l’arbrat urbà, abans d’explorar altres solucions. Si no és perquè l’Equip de Govern municipal ( PSC-CiU) s’hagi proposat convertir Mollet en la "capital de la serra mecànica”, cosa que com podeu imaginar no ens il·lusiona gaire.

A Mollet ens cal una altra sensibilitat ambiental, un canvi de tarannà, com el que apuntàvem quan vam elaborar des de la regidoria de Med Ambient, que vaig tenir l’honor de dirigir, l’Auditoria Ambiental i les bases d’una Agenda 21 local, que ja fa temps semblen haver quedat en un calaix, per tal que l’arbrat públic existent es consideri un bé del patrimoni natural de la ciutat a protegir per les generacions futures, atenent al seu valor ecològic i paisatgístic i la seva contribució a la biodiversitat urbana.

La serra mecànica millor que se la guardin per tallar el “mur de la vergonya” que ens han col.locat al Pla de les Pruneres.

Volem el tren Mollet-Papiol !

2008-11-23T15:16:00.001-08:00

Aquesta setmana la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques del Govern de la Generalitat, ha fet públic que a partir de proper mes de gener, començarà a funcionar un autobús que enllaçarà diverses poblacions del Vallès Oriental, com Mollet, i del Baix Llobregat, com Viladecans i Collbató, amb el campus de la Universitat Autònoma. És tracta d’un projecte positiu, inclòs al pla de mobilitat de l’UAB, que millorarà l’accés als estudiants de l’UAB, entre ells dels molts molletans que diàriament s’hi han de desplaçar a les seves facultats i en reclamació del qual, la coalició d’ICV-EUiA de la nostra ciutat, venia efectuant una recollida de signatures.

Tanmateix, l’impacte que tindrà aquesta mesura sobre la mobilitat dels nostres ciutadans, estudiants de l’UAB a banda, serà més aviat nul·la. La reivindicació històrica de la nostra ciutat, la que molts no oblidem, ni podem oblidar, és la de la posada en marxa de la línia de ferrocarril Mollet-Papiol. Cal recordar que després d’anuncis i més anuncis fallits, sobre la seva posada en marxa per a viatgers la ministra de Fomento inaugurava incomprensiblement, un sol tram, el que va de Martorell a Cerdanyola, deixant la resta a expenses de l’arribada del Tren d’Alta Velocitat.

Així és, la Ministra, el Conseller català homòleg del ram, els alcaldes de la zona i els responsables de l’Administrador d’Infrastructures Ferroviàries (ADIF) i de l’empresa RENFE, es van fer la foto tots cofois i escenificant un nou greuge pels ciutadans del Vallès Oriental, i deixant-nos al marge de l’accés per a viatgers d’aquest nou servei de transport. Un greuge que encara avui es manté i que la posada en marxa del bus de l’UAB, lluny de solucionar, evidencia encara més. L’adaptació per a viatgers de la línia Mollet-Papiol ha estat, durant les darreres dècades, una reivindicació prioritària per la nostra comarca.

Durant anys, hem clamat pel que a Mollet anomenàvem el tren de l’Autònoma i hem denunciat el contrasentit que suposava mantenir només per a mercaderies, una línia que fins i tot tenia, ja des de fa anys, construïdes moltes de les seves estacions per a viatgers i a punt per a ser utilitzades. Curiosament, els municipis que més l’hem reclamada, serem ara els únics que no la podrem utilitzar. Durant anys, Mollet ha hagut de suportar el pas de mercaderies i dels anomenats trens nuclears, els que transportaven cap a França els residus radioactius de les centrals nuclears, pel bell mig de la nostra ciutat. Ara després de tot, se’ns torna a deixar de costat. La nova línia serà de viatgers només fins a Cerdanyola. Ens tornen a aplicar la mateixa recepta de sempre, ens omplen el municipi de vies i infrastructures, amb l’impacte que comporten, però ens deixen sense accés a aquests serveis. És la llei de l’embut.

El Pla de Transport de Viatgers 2001-2005, aprovat pel Consell Executiu del Govern de la Generalitat, contemplava una inversió de 5000 milions de ptes per al condicionament de tot el ramal Mollet-Papiol, per al transport de viatgers. D’aquestes inversions, pel que fa al tram de Mollet, la realitat és que no s’ha esmerçat ni un sòl euro. La transformació per a passatgers de tota aquesta línia, no ha estat mai una prioritat pels diferents governs, del signe que fossin, sinó l’anècdota d’una actuació que només perseguia que els trens de mercaderies quan disposessin d’ample internacional, deixessin de passar pels túnels de Barcelona, per no molestar la circulació dels futurs trens d’Alta Velocitat.

En aquests anys, ministres, consellers, delegats del Govern, gerents de RENFE i d’altres personalitats amb carta de naturalesa ferroviària, ens han regalat les oïdes amb promeses i més promeses. Totes elles s’han escolat com l’aigua en un cistell. Ens prenen el pèl, ens tornen a enganyar, un i altre cop. Perquè l’obertura parcial de la línia és una això, una presa de pèl, un pegat més als que ja ens venim acostumant.

Obrir totalment la línia Mollet-Papiol per a viatgers, és de vital importància per a dotar-nos d’un nou corredor ferroviari, millorar les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental i reduir la mobilitat obligada que utilitza el vehicle particular perquè no té alternatives, i col·lapsa sovint infrastructures com l’AP-7.Tots els estudis de mobilitat coincideixen en aquest extrem. Però el Govern i l’Ajuntament, segueixen donant llargues, segueix mirant cap a una altra banda, perquè la seva prioritat és l’AVE d’uns pocs abans que el tren de tots. No hi ha ningú més cec que qui no hi vol veure.