tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-15593782865642226242007-01-13T09:05:00.000Z2007-01-13T09:09:11.175ZEl dia 29 de desembre al vespre era a la tertúlia de <strong>COM Ràdio “La nit</strong>”. Era l’últim programa de l’any i en <strong>Ramon Miravitllas</strong>, el presentador ens demanava fer un repàs al més destacat de l’any que estàvem a punt d’acabar.<br /><br />Els 6 tertulians, representants de cada un dels partits o coalicions presents al Parlament, varem coincidir en senyalar que el fet més destacat era la possibilitat d’acabar definitivament amb la violència a <strong>Euskadi</strong>. Formulat en termes diferents per cadascú òbviament, però assenyalant al mateix punt.<br /><br />I el principal desig pel 2007 era la Pau. Jo ho deia amb aquestes mateixes paraules. Per necessitat mental gairebé, com a conseqüència d’una esperança continguda durant els mesos de la treva i empesa també, no puc negar-ho, per les declaracions del propi president del govern espanyol que aquell mateix dia afirmava que l’any vinent les coses estarien millor.<br /><br />L’endemà al matí, <strong>ETA</strong> s’encarregava d’enfonsar aquesta barreja de desig i esperança a la T4 de Barajas.<br /><br />Quinze dies després, encara sota l’efecte de tornar a parlar de víctimes mortals, de famílies que mai podran oblidar el terrorisme i les seves conseqüències, com tots desitgem, la política no és capaç de posar-se d’acord. Millor dit, la manca de política, la ceguesa que provoca una barreja de partidisme, e lectoralisme i afany de protagonisme impedeixen que tots plegats, des de partits, organitzacions i com a ciutadans i ciutadanes sortim al carrer i diguem prou, diguem pau.<br /><br />El problema és una paraula de més o de menys en la pancarta diuen, i sincerament faria riure la resposta sinó és perquè a les alçades que estem, fa plorar.<br /><br />Avui molta gent a <strong>Madrid </strong>i <strong>Bilbao</strong> sortirà al carrer, altres probablement es quedaran a casa amb recança per no fer-ho, amb el dubte de si és tant terrible demanar que d’una vegada per totes s’acabi ja amb la mort i la por.<br /><br />I no me’n puc estar de dir també una altra cosa. Aquest dies en els que malauradament es torna a parlar tant del conflicte a <strong>Euskadi</strong>, del seu origen i recorregut, he sentit en diverses ocasions parlar-ne com la darrera herència del franquisme. Jo no hi estic d’acord. L’existència d’<strong>ETA</strong> l’any 2006 no és un conflicte del franquisme, és un conflicte de la democràcia, perquè només en un marc democràtic, de respecte per la pluralitat nacional i ideològica de l’Estat i diàleg sense prejudicis ni condicionants partidistes es pot resoldre i és obvi que de moment no ho hem aconseguit.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com