POEMES DES DE L'ALGUER

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS

2009-07-14T22:27:00.008+02:00

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS

He vist els meus pensaments erigir-se en vol
sobre distensions d'azur i xafogor...
el meu cor ara és més blanc i lleuger.
Gavines gallardes com somnis d'estiu
juguen dins el blau dels meus ulls...
Dins els reflexos del sol hi ha el tresor de la vida
que rellisca preciosa sobre la meva pell...
Dins l'argent de la lluna hi ha la passio'
que rellisca preciosa en la paraula...
He vist les meves paraules erigir-se en vol
sobre distensions d'azur i xafogor
i replegar les ales dins el bressol de la nit.

SULLE ALI DEI PENSIERI

Ho visto i miei pensieri ergersi in volo
su distese d'azzurro e afa...
il mio cuore ora è più bianco e leggero.
Gabbiani leggiadri come sogni d'estate
giocano nel blu dei miei occhi...
Nei riflessi del sole c'è il tesoro della vita
che scivola preziosa sulla mia pelle.
Nell'argento della luna c'è la passione
che scivola preziosa nella parola...
Ho visto le mie parole ergersi in volo
su distese d'azzurro e afa
e ripiegare le ali nella culla della notte.

Questa è la traduzione in sardo a cura di Giovanni Chessa:

In alas de pessares.
Apo idu sos pessos meos pesendesi in bolu
in pranos de chelu e d’affogu....
custu coro est como prus alvu
e lepiu.
Caos marinos in sa muda
e su tempus
s’apentan in sos ogros meos pintos..
Isperas de sole sun posidos
de vida
chi illassinan che prendas
in sa pedde.
Sa prata ‘e sa luna at
su sentidu viu
e illassinat che prend’in sa paraula...
Apo ‘idu sa paraulas meas
in bolu
in biaitos chelos incaldanados
pijende sas alas in su laccheddu
‘e s’intrinada.

Giuanne Chessa

Teranyines dins la nit/ Ragnatele nella notte

2009-07-03T19:21:00.003+02:00

TERANYINES DINS LA NIT

Esquerdes sobre els murs
dins el fosc silenci.
Paraules callades,
respirs ofegats…
L’afany dins el pit
d’una tremolor cansada.
El lliri selvàtic
estripat a la sorra,
reclina el cap derrotat.
El mussol ara riu
dins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins els ulls.
Es bressa l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és la mossegada que destrossa la carn.
Els pensaments són
esquerdes sobre els murs
dins el silenci més amarg.

RAGNATELE NELLA NOTTE

Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,
respiri soffocati…
l’affanno nel petto
di un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ride
nella notte inquièta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è il morso che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.

identitat/ identità

2009-06-15T23:12:00.004+02:00

IDENTITAT

Rebel jo,
que per ser mi mateixa
ric al front dels
compromisos.
Un poc santa I maleïda,
bes, bufec , després carícia.
Llesta, savia i un poc ignorant,
obedient i reservada,
si tu vols desinhibida
i encara controlada.
Aquest cor té un moviment,
complicat de gestionar,
però si pitges el comandament
puc ser això que vols…
calma, dòcil, ponderada,
irriverent i arriscada.
Boira, pluja,
fang i foc.
Muller, amant,
mare i pare.
Blanc, negre,
deler i buit.
Rebel jo,
que per estimar-me
vull ser mi mateixa,
sola i muda dins la cambra,
darrere núvols de fum
em dissolc en una dansa.

IDENTITÀ

Ribelle io,
che per essere me stessa
rido in faccia ai
compromessi.
Un po’ santa e maledetta,
bacio, schiaffo e poi carezza.
Furba, saggia e un po’ ignorante,
obbediente e riservata,
se tu vuoi disinibita,
poi di nuovo controllata.
Questo cuore ha un movimento
Complicato da gestire
Ma se premi il telecomando
Posso esser ciò che vuoi…
Calma mite, ponderata,
irriverente ed azzardata.
Nebbia, pioggia,
fango e fuoco.
Moglie, amante,
madre e padre.
Bianco e nero,
appagamento e vuoto.
Ribelle io,
che per amarmi
voglio essere me stessa,
sola e muta nella stanza,
dietro nuvole di fumo
mi dissolvo in una danza.

Nàufrag de la nit

2009-06-09T23:43:00.005+02:00

NÀUFRAG DE LA NIT

Caic dins la foscor si
sobre les ales de la nit
No aconsegueixo arribar fins a tu.
No hi ha terra sota els peus,
no hi ha paraula que consoli.
Ànsies, dubtes i malenconies
escampats en el cel
com incens de pètals negres.
El meu cos és música,
és la força oculta
que arriba fins a tu.
La veu del ràpid llamp
que penetra el silenci,
l’ardor que s’encén
dins la teva mirada de lluna.
Caic dins la foscor
si dins l’incendi de les estrelles
no aconsegueixo arribar fins a tu.

NAUFRAGO DELLA NOTTE

Precipito nel buio se
sulle ali della notte
non riesco ad arrivare a te.
Non c’è terra sotto i piedi,
non c’è parola che consoli.
Ansie dubbi e malinconie
sparsi nel cielo
come incenso di petali neri.
Il mio corpo è musica,
è la forza occulta
che arriva a te.
La voce del rapido fulmine
che penetra il silenzio,
l’ardore che si accende
nel tuo sguardo di luna.
Precipito nel buio
se nell’incendio delle stelle
non riesco ad arrivare a te.

Premi A la barana dels teus dits

2009-05-27T23:46:00.002+02:00

Jesús M. Tibau ha organitzat el premi

" A LA BARANA DELS TEUS DITS":

http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html

Relluu la passió
a la barana dels teus dits
Senyals de vida
imploren la ràbia del vent
que espanti l’estàtica pols.

MONT SIXERI

2009-05-16T22:50:00.007+02:00

Monuments oberts a L’Alguer

EXCURSIó del CEALGUER AL MONT SIXERI

DISSABTE 15.30

DIUMENGE AL MATI' A LES 10 I A LA TARDA A LES 15.30

La ciutadella nuragica de mont Sixeri a prop de L’Alguer ,encara que sigui desconeguda a la moltitud, és sense dubte la més gran de Sardenya. Va ser contruida a l’antigor sobre un desnivell de 14 metres, cosa que la feia un punt d’observaciό pels habitants. Al voltant es pot veure una vasta vila formada de nombroses cabanes. A més o menys 30 passos de la torre es poden mirar dos recintes destinats amb probabilitat a ús cerimonial i col.lettiu.

Monumenti aperti ad Alghero

ESCURSIONE DEL CEALGUER AL MONTE SIXERI

SABATO ORE 15.30

DOMENICA ORE 10 E ORE 15.30

La cittadina nuragica di monte Sixeri, sebbene sia ancora a molti sconosciuta, è una delle più grandi della Sardegna.Fu costruita nell’antichità su un dislivello di 14 metri, cosa che la rendeva un buon punto d’osservazione per gli abitanti. Nella zona circostante si può notare un vasto borgo formato da numerose capanne. A circa 30 passi dalla torre si possono scorgere due recinti adibiti con molta probabilità ad uso cerimoniale e collettivo

Auguri Mamma!

2009-05-07T23:49:00.003+02:00

MAMA

Estimo la tardor que
ha oït el so de la
teva veu aplacar
el meu plor dins el bressol.
Estimo la tarda que
inunda l’ànim
de suaus malenconies i
pàl.lides visions.
Estimo les ombres del bosc
que envolten l’abisme
de les meves fantasies.
Estimo la casa de pedra
i les veus dels pagèsos
que pugen al cel turquí.
Estimo el temporal i
la pluja que fa soroll sobre
els meus pensaments desordenats.
Estimo l’horta simple i curada
on les flors xiuxiuen
a cada alè de brisa.
Estimo el rierol que canta
a la vall el seu
ímpetu de libertat.
Estimo el bes del sol
que em recorda la teva calor,
el somriure de la lluna reflectit
dins la tendresa de la teva cara.
T’estimo MAMA..

MAMMA

Amo l’autunno che
ha udito il suono della
tua voce placare
Il mio pianto nella culla.
Amo la sera che
inonda l’animo
di dolci malinconie
e pallide visioni.
Amo le ombre del bosco
che avvolgono l’abisso
delle mie fantasie.
Amo la casa di pietra
e le voci dei contadini
che salgono al cielo turchino.
Amo il temporale e
la pioggia che scroscia sui
miei pensieri disordinati.
Amo l’orto semplice e curato
dove i fiori sussurrano
ad ogni alito di brezza.
Amo il ruscello che
canta alla valle
il suo impeto di libertà.
Amo il bacio del sole
che mi ricorda il tuo calore,
il sorriso della luna riflesso
nella tenerezza del tuo viso.
Ti amo MAMMA…

3° concorso di poesia sarda CIRCOSCRIZIONE n.2 di Sassari

2009-04-25T23:10:00.005+02:00

Amb molt plaer avui a Sàsser he rebut una mencio' d'honor per aquest meu poema que parla de llibertat:

Corre per la teva vida

He demolit murs
d’avorriment i hipocresia.
He desfet vidres que
oprimien el respir.
A poc a poc sento sospirs
entre les ruïnes i
passatges em condueixen cap a la llum.
Demà correré nua en el vent,
perdré la mirada en el sol.
Mai més cinturons als flancs,
mai més cadenes al cor.
He renegat també el desig i la passió
per por de l’amor.
Quan la lluna sospira,
podries robar-me un bes
profund com la nit.
Podries mirar-me en silenci per hores i hores
i des dels meus ulls relliscar en el cor.
A l’alba però correré nua en el vent,
i només els meus ulls es perdran en el sol

Corri per la tua vita

Ho demolito muri
di noia e ipocrisia.
Ho infranto vetri che
opprimevano il respiro.
A poco a poco sento sospiri
fra le macerie e
cunicoli mi riportano alla luce.
Domani correrò nuda nel vento
e perderò il mio sguardo nel sole.
Mai più cinture ai fianchi,
mai più catene nel cuore.
Ho rinnegato anche il desiderio e la passione
per paura dell’amore.
Quando la luna sospira,
potresti rubarmi un bacio
profondo come la notte.
Potresti guardarmi in silenzio per ore ed ore
e dai miei occhi scivolare nel cuore.
All’alba però correrò nuda nel vento
e solo i miei occhi si perderanno nel sole.

musica consigliata dall'amico Pierluigi Zanata:

http://www.blogger.com/profile/04055609347515024496

Aquest poema és un regal d'Onatge:

Penyora d’amor...

Els murs
sempre oprimeixen,
l’avorriment és un càncer,
i la hipocresia
és un mal vestit...

Respira, que sempre
hi ha un alè d’aire,
i una flama per
acompanyar el teu foc.

Vés nua de tot
el que et lliga,
t’esclavitza i et
nega com a dona-persona...

Que els cinturons
només siguin per
acompanyar la teva cintura.

I les cadenes, ni al cor
ni enlloc, ni
que siguin d’or...

La por de l’amor
només és un pol·len
que passada l’al·lèrgia
tot és llibertat.

Quan la lluna respira
que et robi tot
el que tu vulguis,
però que sigui
amb penyora d’amor...

onatge, maig 2009

25 d'abril aniversari de la liberacio'

2009-04-24T21:17:00.002+02:00

Il Sindaco di Alghero accoglie l´invito di unire e non dividere e permette di inserire nella scaletta delle celebrazioni ufficiali per il 25 aprile la canzone simbolo della Liberazione
Ad Alghero si canta "Bella Ciao"

L'alcalde de L'Alguer permet a la Banda musical de tocar la canço' dels partesans

BELLA TXAU!

us deixo amb un conte meu, escrit ja fa uns anys:

RES ÉS PER CASUALITAT

Estimat oncle Dino,et vas morir.

Fa més de seixanta anys que vas anar-te’n en la tristesa profunda d’ una postguerra que havia de significar renaixement, I és difícil acceptar la mort, quan s’és jove, fort i ple de belles esperances. Tenies vint anys, Dino, i en lloc de partir cap a Rússia, des d’on pensaves que no podries retornar a la pàtria, vas escollir d’embarcar-te cap a Sardenya. Tu eres un “fante” de l’exèrcit utilitzat en les obres de bonificació de la nostra bella illa.El més gran de cinc fills, tu eres de família pobra, però noble de sentiments. Tenies molts somnis i projectaves el teu futur: estudiar, treballar, crear la teva família. Qui sap quantes noies hauràs encantat amb aquells ulls profunds i magnètics, contornats d’ un encarnat pàl-lid ,com la cara d’un àngel, amb aquell cos prim i esvelt perdut dins els pantalons amples de llana. Com a mi, t’agradava molt escriure i tenies una escriptura precisa i elegant, tant que col-laboraves amb el personal de l’ajuntament del teu poble, escrivint als registres civils….

Miro l’àlbum on pacientement has col-leccionat plantes i flors seques,recollides dins la nostra terra, i l’estrenyo gelosament contra el meu cor imaginant-te a l’obra, en el complir aquells gestos tan delicats.I després et veig amb uniforme militar mentre portes el fusell que et fa por, que em fa por,que fa por….

La lluna és ben alta al cel,ja dorm la mar en el bes de la nit, i la xibeca canta immergida en un gran somni: també nosaltres anem a poc a poc, com en un somni. Les teves paraules en aquell llit d’hospital esdevenen lentes, la malària les fa cada vegada més febles, i a Sàsser el somni s’esvaeix. En va van esperar-te els teus familiars, en va, van envocar el teu nom i la teva cara amb els lineaments gentils, perquè només va restar un record en els cors de les noies.

Temps difícils, aquells de la postguerra, i la meva àvia encara jove però vídua i amb moltes boques que atipar, acceptà que fos sepultat més enllà de la mar, amb la pena de no poder plorar sobre la teva tomba. I tu ara, desprès molts anys, ets aqui davant de mi, immòbil .perdut darrere aquesta llosa de marbre, que conserva això que resta visibile de tu: un nom i un cognom. Aquest nom que amb tanta gràcia traçaves amb les mans, quan escrivies lletres plenes d’afecte als teus estimats. Miro estranyament aquell nom i em sembla inexplicable que tot sigui veritat, així al de fora de cada possibilitat humana que el destí m’hagi guiat aquí a Sardenya i ens hagi fet retrobar. Amb el silenci del cementeri militar, on ningú t’ha plorat durant decennis,penso en l’esforç de tots aquells joves,pensant en reconstruir moralment i materialment la pròpia patria.Quantes vides s’hauran estingit per devoció a l’ideal de justícia!He signat emocionada,el registre dels visitadors amb la convicció que “res és per casualitat ”.

El dia en què, després de diverses i inútils recerques, vaig presentar-me al conserge del cementeri de Sàsser per poder consultar els registres dels soldats morts. Recordo que corria com enfollida entre les làpides, per sota d’ una pluja densa que m’ofuscava la vista, quan, heus aquí el teu nom posant-se sobre els meus ulls, sobre el meu cor, travessant el meu cos amb un llarg i calent tremolor.

T’he retrobat per mi mateixa, ningú més enllà de la mar sabia on reposaves. Et creien en un ossera comuna del sud de l’illa i en canvi tu eres a prop de l’Alguer, al meu costat, i ara aleteges al meu voltant en un aire de confort. També jo, que visc lluny dels meus estimats, tinc una tomba sobre la qual plorar, sobre la qual portar una flor, d’enfront a la qual els afanys, les preocupacions i els problemes de la vida quotidiàna, semblen mesquins i insignificants. Per això ara vull donar-te honor, per a tu que en el teu breu camí, has oferit un gran tribut que t’ha fet immortal. Per allunyar els núvols de foscos pensaments, les flors de gessamí que avui t’he portat, comencen a exhalar un perfum suau: és, poster, l’alè d’un angel adormit.I el sol d’allà dalt em llança un somriure tebi.

23 d'abril S.JORDI el dia del llibre i de la rosa

2009-04-22T23:24:00.002+02:00

BON S.JORDI A TOTHOM!

Il Giorno di San Giorgio (in catalano San Jordi) è una delle feste più apprezzate e popolari in Catalogna. Si incontrano in armonia i più diversi elementi. Quello tradizionale: San Jordi è patrono della regione del nordest iberico, protagonista di una famosa leggenda, secondo la quale il cavaliere Giorgio combatté con il drago per salvare una bella principessa dalle sue grinfie. Quello culturale: il 23 aprile coincide con la Festa del Libro Quello sentimentale: è un po’ la versione catalana della festa degli innamorati del 14 febbraio. Infine, l’aspetto rivendicativo: durante la dittatura franchista il 23 aprile si trasformò in un giorno di lotta simbolica per la democrazia e le libertà civili e identitarie.

La diada de Sant Jordi, per aquells que viuen a Catalunya, no cal que sigui explicada perquè és una de les festes populars més apreciades. I es que combina perfectament diversos elements: el tradicional, Sant Jordi és el patró de Catalunya i també protagonista d'una famosa llegenda que explica com el cavaller va matar al drac,salvant així a una bonica princesa; el cultural ja que és la festa del llibre el sentimental perquè es la versió catalana del més comercial Sant Valentí i, finalement, té un fort element reivindicatiu ja que durant el franquisme, el 23 d’abril fou un dia de lluita simbòlica en pro de la democràcia i les llibertats civils i identitàries.

JoanSalvat-Papasseit

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

—qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

(El poema de la rosa als llavis)

Excursió a Punta Cugnana

2009-04-20T15:51:00.010+02:00

ESCURSIONE A PUNTA CUGNANA ( S.PANTALEO)

A circa 20 km da Olbia c’è un paese d’altri tempi caratterizzato da un pittoresco paesaggio con panorami granitici e boschi di sugheri e lecci, meta abituale di pittori e scultori.
È sovrastato dai monti di S.Pantaleo che raggiungono i 450 m. alla Punta Muvrone.
In paese, gli artigiani lavorano il granito, il ferro, il legno ed il grès, una particolare argilla ottenuta dalle rocce locali simile alla ceramica.
Fra le ardite “torri granitiche”, si trovano anche gli imponenti speroni rocciosi alti circa 200 m. di Punta Cugnana. Arrivati in cima si può godere di un panorama mozzafiato con vista su tutta la Gallura.

Excursió a Punta Cugnana ( S. Pantaleo)

A més o menys 20 km d' Olbia hi ha un poble d’altre temps caracteritzat per un paisatge pintoresc, amb panorames granítics i boscs de suros i alzines , meta habitual de pintors i escultors.
És dominat pels monts de S. Pantaleo que s’eleven per 450 m. a la Punta Muvrone.
Al poble, els artesans treballen el granit, el ferro, la fusta i el gres una argila particular obtinguda de les roques locals similar a la ceràmica..
Entre les ardides “ torres granítiques”, es troben també els imponents esperons rocosos d'uns 200 m.d'alçada del cim “ punta Cugnana”.
Arribats a dalt es pot gaudir d’un panorama superb amb mirador sobre tota la Gallura.

concert de Clara Andrés

2009-04-17T22:03:00.004+02:00

Aquesta tarda la cantautora Clara Andrés ha presentat les seves cançons en la seu de l´Ateneu Alguerès a L'Alguer.

He pogut gaudir d'un espectacle de rara preciositat, de musica i poesia.

"Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves.

Preciosa i clara la veu de Clara Andrés acompanyada per German Ycobalzeta amb el cavakinho.

Us deixo amb les notes de Hui fa vent:

"Menys mal que avui fa vent i corre l'oratge"...lalalalala

...i la teva veu Clara, corre en el vent i bressa l'aire i els cors

Llàgrimes des de la terra

2009-04-16T00:05:00.004+02:00

LLÀGRIMES DES DE LA TERRA

L’home és cec
o no vol veure.
Inquieta la terra
es reflecteix al mirall,
un toc de lluna vela les ansietats.
El mar llepa les formes,
els núvols coronen el cap.
El vent escampa la sorra
i entela d’ofec el cor.
La nit explora la seva nua pell,
només una ensenya brilla al pit…
Llibertat és el seu espasme
en la lluita que sap
d’aigua i foc,
amor i follia.
Es trenca el mirall
en la nit inquieta
dins els ulls de l’home que és cec
o que no vol veure.

LACRIME DALLA TERRA

L’uomo è cieco
o non vuole vedere.
Inquieta la terra
si riflette nello specchio,
una sfumatura di luna
vela le ansie.
Il mare lambisce le forme,
le nuvole incoronano il capo.
Il vento sparpaglia la sabbia
e appanna d’affanno il cuore.
La notte esplora
la sua nuda pelle,
un solo vessillo scintilla sul seno…
Libertà è il suo sussulto
nella lotta che sa
d’acqua e fuoco,
amore e follia.
S’infrange lo specchio
nella notte inquieta,
negli occhi dell’uomo che è cieco
o non vuole vedere.

L'HORA DEL SILENCI/ L'ORA DEL SILENZIO

2009-04-09T23:36:00.003+02:00

L’HORA DEL SILENCI

És l’hora del silenci,
del dolor, de la reflexió.
La terra ha parlat,
ha anunciat,
ha condemnat.
Ara el cel plora
en el dia que mor
i d’àngels trists
encorona la volta suprema.
És l’hora del silenci
que baixa sobre sons interromputs,
sobre mirades perdudes,
sobre imatges ensopides
d’un salut amarg
a l’estimada terra.

L’ORA DEL SILENZIO

È l’ora del silenzio,
del dolore, della riflessione.
La terra ha parlato,
ha annunciato,
ha condannato.
Ora il cielo piange
nel giorno che muore
e di angeli tristi
incorona la volta suprema.
È l’ora del silenzio
che cala su suoni interrotti,
su immagini sopite
d’un saluto amaro
all’amata terra.

TERRATREMOL-TERREMOTO

2009-04-06T20:50:00.007+02:00

TERRATREMOLS

Un instant abans
la nit bressa la vida.
Cada edifici és refugi segur,
niu d’amor,
escola, esglesia,
presó, hospital.
La terra tremola,
trenca el silenci de la nit…
un fragor gela els cors
i sembra mort i destrucció.
Un instant abans
la gent bressa un somni,
dibuixa un projecte.
Un rugit sec
estripa somni, projecte i vida.
Deixa llàgrimes, pols i sang
a cada tremolor.
Minuts eterns, enderrocaments,
devastació, drama, runes.
Un instant abans
la terra bressa la vida,
de seguida aleteja la desesperació
i el plor de qui veu la mort dins els ulls.

( la meva solidaritat amb la gent de l’Abruzzo victima del tràgic terratremol)

TERREMOTO

Un attimo prima
la notte culla la vita.
Ogni edificio è rifugio sicuro,
nido d’amore,
scuola, chiesa,
carcere ospedale.
La terra sussulta,
rompe il silenzio della notte…
un boato gela i cuori
e semina morte e distruzione.
Un attimo prima
la gente culla un sogno,
disegna un progetto.
Un ruggito secco
squarcia sogno, progetto e vita,
lascia lacrime, polvere e sangue
ad ogni tremito.
Minuti eterni, crolli,
devastazione, dramma, macerie.
Un attimo prima
la terra culla la vita.
Di seguito aleggia la disperazione
e il pianto di chi
vede la morte negli occhi.

( La mia solidarietà con la gente d’Abruzzo vittima del tragico terremoto)

PER AIUTARE :
Per effettuare donazioni alla Croce Rossa Italiana si possono utilizzare: il Conto corrente bancario C/C n. 218020 presso Banca Nazionale del Lavoro-Filiale di Roma Bissolati - Tesoreria - via San Nicola da Tolentino 67 - Roma, intestato a Croce Rossa Italiana via Toscana 12 - 00187 Roma, codice Iban IT66 - C010 0503 3820 0000 0218020, causale pro terremoto Abruzzo; il Conto corrente postale n. 300004 intestato a Croce Rossa Italiana via Toscana 12 - 00187 Roma, codice Iban IT24 - X076 0103 2000 0000 0300 004, causale pro terremoto Abruzzo. E' anche possibile effettuare dei versamenti online, attraverso il sito web della Cri all'indirizzo: [www.cri.it]

SMS PER LA SOLIDARIETA'

E' possibile inviare un SMS PER LA SOLIDARIETA'.

Tim, Vodafone, Wind e 3 Italia, con Dipartimento Protezione civile, hanno attivato il numero 48580 per raccogliere fondi a favore della popolazione dell'Abruzzo...

E' un modo concreto per aiutare i nostri fratelli che soffrono.

di Pier Luigi Zanata; http://www.blogger.com/profile/04055609347515024496

Terremoto ,vita vaga impermanete

Strade
Vetri delle case rotti
Le mani tremano
Ghiaccio
Negli intestini
Ricordo la sera prima
Anche i dettagli piu’ ridicoli
Pizza con i peperoni per me
Doppia mozzarella per lei
Un suono strano
Sordo
Urlo della terra
Come sotto tortura
La casa
Non e’ piu’ una casa
Tutti quegli anni di lavoro
Perduti
Una paura tremenda
Abbassare la testa ora
Soffrire in silenzio
Vita vaga
Impermanente

QUAN/QUANDO

2009-04-05T19:03:00.002+02:00

QUAN

Quan el cel
es confon amb el mar,
quan la pluja
es confon amb les llàgrimes,
quan els núvols
es confonen amb els pensaments,
quan el silenci
es confon amb els llavis,
quan el desig
es confon amb el cos,
quan els sospirs
es confonen amb el vent,
quan el somni
es confon amb la realitat,
quan els ulls
es confones dins altres ulls:
ja és amor.

QUANDO

Quando il cielo
si confonde col mare,
quando la pioggia
si confonde con le lacrime,
quando le nuvole
si confondono con i pensieri,
quando il silenzio
si confonde con le labbra,
quando il desiderio
si confonde con il corpo,
quando i sospiri
si confondono con il vento,
quando il sogno
si confonde con la realtà,
quando gli occhi
si confondono in altri occhi:
è già amore.

NOSTÀLGIA/

2009-03-29T23:17:00.005+02:00

NOSTÀLGIA

La porta és aclucada,
la mirada espia el cel
perseguint un raig de llum.
El vent vol entrar,
sedueix amb pol.lens i violes,
amb la malenconia
de la pluja a primavera.
Nostàlgia del passat
quan els brots
germinaven passions
i adornaven la vida.
Quan el cor commogut
trencava el silenci
com cant de rossinyol en l’aire.
Nostàlgia d’ahir
quan la porta estava esbatanada
i la mirada serena
es perdia com falcó en el sol.

NOSTALGIA

La porta è socchiusa,
lo sguardo sbircia il cielo
inseguendo un raggio di luce.
Il vento vuole entrare,
seduce con pollini e viole,
con la malinconia
della pioggia a primavera.
Nostalgia del passato
quando i germogli
fiorivano passioni
e adornavano la vita.
Quando il cuore commosso
rompeva il silenzio
come canto d’usignolo nell’aria.
Nostalgia di ieri
quando la porta era spalancata
e lo sguardo sereno
si stagliava come falco nel sole.

L'ALBA D'UN NOU DIA/L'ALBA D'UN NUOVO GIORNO

2009-03-22T23:35:00.003+01:00

L’ALBA D’UN NOU DIA

En un moment d’amargor
amago les meves llàgrimes
cobrint la cara amb una manta.
Ajaguda al llit
intento buscar confort
dins la foscor que m’envolta.
Quin és el confí
entre viure i morir?
Ofego les meves ansies dins les tenebres
allunyant-me de la resta del món.
Però,com la nit
anhela la llum de la lluna,
també els ulls
esperen un somriure solar,
s’inebrien d’un raig lluent.
Sóc immòbil aquí
a dos passos de l’oblit,
celada dins la mata ombrívola
amb la por de la flor
que sa d’anar perdent el seu color.
Si les mans s’acaricien
encara dins la penombra,
serà més suau tremolar
en la brisa d’una nova alba.

L’ALBA D’ UN NUOVO GIORNO

In un momento di amarezza
nascondo le mie lacrime
coprendo il volto con una coperta.
Sdraiata sul letto
provo a trovare conforto
nel buio che mi avvolge.
Qual è il confine
tra vivere e morire?
Affogo le mie ansie nelle tenebre
allontanandomi dal resto del mondo.
Ma ,come la notte
anela la luce della luna,
anche gli occhi
aspettano un sorriso solare,
s’inebriano di un raggio lucente.
Sono immobile qui
a due passi dall’oblio,
celata nell’ombroso cespuglio,
con la paura del fiore
che sa di perdere il suo colore.
Se le mani si accarezzano
ancora nella penombra,
sarà più dolce rabbrividire
nella brezza di un nuovo giorno.

ELS DIES PERDUTS/ I GIORNI PERDUTI

2009-03-14T22:48:00.004+01:00

ELS DIES PERDUTS

L’hivern mor lent sobre la meva pell
mentre que una altra estació
truca a la meva porta.
Tot ha quedat intacte
en aquesta cambra que bressa la meva solitud,
que guarda el nostre passat.
El temps s’ha aturat
dins les fotos penjades a les parets,
amagat entre llençols de fred cotó,
sota mantes que no són suficients a escalfar el cor.
Espero un últim bes
sobre el rostre marcat per noves arrugues.
Truca la primavera a la meva porta,
despentina els meus cabells
i riu entre els meus dents.
No tinc gana de color,
sóc cansada de volar.

I GIORNI PERDUTI

L’inverno muore lentamente sulla mia pelle
mentre un’altra stagione
bussa alla mia porta.
Tutto è rimasto intatto
in questa stanza che culla la mia solitudine,
che custodisce il nostro passato.
Il tempo si è fermato
nelle foto appese alle pareti,
nascosto tra lenzuola di freddo cotone,
sotto coperte che non bastano a scaldare il cuore.
Aspetto un ultimo bacio
sul volto segnato da nuove rughe.
Bussa la primavera alla mia porta,
spettina i miei capelli
e ride fra i miei denti.
Non ho voglia di colore,
sono stanca di volare.

A DIKKI

2009-03-04T21:55:00.006+01:00

A DIKKI *

M’han dit:”Era només un animal”…
Com fragor de tro
ressonen aquestes paraules
dins el meu pit
i la pluja trist de març
baixa sobre el meu rostre
mentre es tanquen els teus ulls
desitjosos encara de vida i carícies.
S’ha apagat l’ombra fidel,
el so lleuger dels passos,
l’alegre fer salts,
el córrer frenètic.
Amorós, mòrbid i intel.ligent,
de tu no s’apagarà el record
imprimit a colors dins el meu cor
com un calendari dels dies frescos
de la nostra amistat.

A DIKKI

Mi han detto: “Era solo un animale”.
Come fragore di tuono
rimbombano queste parole
nel mio petto
e la pioggia triste di marzo
scende sul mio volto
mentre si chiudono i tuoi occhi
vogliosi ancora di vita e di carezze.
Si è spenta l’ombra fedele,
il suono felpato dei passi,
l’allegro saltellare,
il correre frenetico.
Amorevole, morbido ed intelligente,
di te non si spegnerà il ricordo
impresso a colori nel mio cuore
come calendario dei giorni freschi
della nostra amicizia.

EL DIA QUE MOR/ IL GIORNO CHE MUORE

2009-02-22T18:50:00.003+01:00

EL DIA QUE MOR

Rellisco
sobre murs d’avorriment
i escales de tristesa
En l’acabar d’un
altre dia cansat.
Penjada
sobre teranyines del passat
i molses del present
volo sobre les meves pors,
ensopego en les derrotes.
Nedo amb fatiga
en aquest cel fosc
perseguint l’ona
amb jocs, salts
i curses de nena.
Si caic m’aixeco,
si ploro després ric,
si fujo retorno
immòbil al fons del pantà,
inútil com pedra de riu.
Rellisco
sobre l’imatge entelada
del dia que mor,
sobre la llum feble
dels ulls de la malenconia.

IL GIORNO CHE MUORE

Scivolo su muri di noia
e scale di tristezza
sul finire di un
altro giorno stanco.
Sospesa
su ragnatele del passato
e muffe del presente
volo sulle mie paure,
inciampo nelle sconfitte.
Nuoto a fatica
in questo cielo scuro
inseguendo l’onda
con giochi, salti
e corse di bimba.
Se cado mi rialzo,
se piango poi rido
se fuggo ritorno
immobile sul fondo del pantano,
inutile come pietra di fiume.
Scivolo
sull’immagine sfocata
del giorno che muore,
sulla fioca luce
degli occhi della malinconia.

UN ABBRACCIO DI PACE UNA ABRAçADA DE PAU

2009-02-01T23:13:00.003+01:00

UNA ABRAÇADA DE PAU

Sobre notes de silenci
l’hivern se n’anirà
desfent el gel
dels vostres cors.
Com branques entumides
braços de nens
busquen el sol.
Ulls de brasa fugen el terror,
anhelen el color d’una flor.
El temps és de la meva part.
Puc només esperar,
vull encara esperar
de cantar una abraçada de pau.
Només l’amor podrà vèncer la seva guerra!

UN ABBRACCIO DI PACE

Su note di silenzio
l’inverno se ne andrà
sciogliendo il ghiaccio
dai vostri cuori.
Come rami intirizziti
braccia di bimbi
protese in cerca del sole.
Occhi di brace fuggono dal terrore,
anelano il colore di un fiore.
Il tempo è dalla mia parte.
Posso ancora sperare,
voglio ancora sperare
di cantare un abbraccio di pace.
Solo l’amore potrà vincere la sua guerra!

LA CANÇÓ DE MARINELLA/ LA CANZONE DI MARINELLA

2009-01-10T22:30:00.003+01:00

RECORDANT FABRIZIO DE ANDRÈ
18 febbraio 1940 / 11 gennaio 1999

Morire per delle idee va bene, ma di morte lenta.

Dai diamanti non nasce niente, dal letame nascono i fiori.

Meglio esserci lasciati che non esserci mai incontrati.

(fabrizio de andrè)

CANÇÓ DE MARINELLA

Aquesta de Marinella és la història vera
Que va relliscar dins el riu a la primavera
Però el vent que la va veure així bella
Del riu la va conduir sobre una estrella.

Sola sense el record d’un dolor
Vivies sense el somni d’un amor
Però un rei sense corona i sense escorta
Un dia va trucar tres vegades a la teva porta.

Blanc com la lluna el seu barret
Vermell com l’amor el seu mantell
Tu el vas seguir sense una raó
Com un jove segueix un estel

Hi havia el sol i tenies els ulls bells
Ell et va besar els llavis i els cabells
Hi havia la lluna i tenies els ulls cansats
Ell va posar les seves mans sobre els teus flancs

Van ser petons i van ser somriures
Després van ser només flors de lis
Que van veure amb els ulls de les estrelles
Fremir al vent i als petons la teva pell

Diuen que mentre retornaves
Dins el riu no es sap com relliscaves
I ell que no et va creure morta
Va trucar cent anys encara a la teva porta

Aquesta és la teva cançó Marinella
Que has volat al cel sobre una estrella
I com totes les coses més belles
Vas viure només un dia com les roses
I com totes les coses més belles
Vas viure només un dia com les roses

LA MIA STRADA/ EL MEU CAMI

2009-01-08T23:48:00.003+01:00

LA MIA STRADA

I miei passi si scioglieranno
come neve al sole
quando la luna
morirà nel mio sguardo.

Le mie parole si perderanno
come polvere nel vento
quando la luna
soffocherà nel mio ultimo respiro.

Non sarà buio
se regalerò un sorriso
a ogni stella e lo
sguardo al cielo.

Non sarà pianto
se resterà qualche stilla di me
su questa strada che non si ferma mai.

EL MEU CAMÍ

Els meus passos es desfaran
com neu al sol
quan la lluna
morira dins la meva mirada.

Les meves paraules es perdran
com pols al vent
quan la lluna
ofegarà dins el meu últim respir.

No hi haurà foscor
si regalaré un somriure
a cada estrella i la
mirada al cel.

No hi haurà plor
si quedarà alguna gota de mi
sobre aquet camí que no s’atura mai.

NON LASCIAMOLA SOLA

2009-01-08T18:14:00.002+01:00

Sono qui per un appello: aiutiamo la madre di Nki, Ornella Gemini a far sentire la sua voce per chiedere giustizia per suo figlio. La storia molti di voi credo che la conoscano già (per chi invece non ne sapesse nulla vi rinvio qui: http://nikiaprilegatti.blogspot.com/2008/10/questo-sono-io-prima-del-19062008.html )ma cmq anche qui sotto troverete il link al suo blog dove racconta i fatti e gli sviluppi degli stessi ed il link alla videointervista rilasciata a Beppe Grillo.

Quello che vi chiediamo è di inviare una mail, il cui testo trovate qui sotto in fondo al post, a Santoro per chiedergli di occuparsi del caso della morte del figlio di Ornella.

Mi appello al vostro buon cuore, basta un piccolo copia-incolla ed un click.

IL TESTO DELLA MAIL da inviare da subito alla redazione annozero@rai.it

OGGETTO: Verità per Niki!

Stimatissimo signor Santoro,
chi le scrive è un comune cittadino che ha deciso di non rimanere più indifferente ai continui soprusi ai quali quotidianamente assiste in maniera inerme. Ho deciso di scriverle innanzitutto per porle l'augurio che continui con la sua trasmissione che considero un importante e vitale polmone di verità in mezzo a tanto degrado dell'informazione.
Le vorrei chiedere con grande convinzione che lei si occupasse di un fatto grave accaduto di recente. Qualche tempo fa ne parlò Grillo, alcuni giornali ne riportarono la notizia, ma poi più niente. Buio totale. E c'è una madre sofferente che invoca giustizia. Suo figlio, Niki Aprile Gatti, era stato arrestato preventivamente per truffa telefonica, lavorava
in una società di San Marino, fu trasferito direttamente nel carcere di super sicurezza a Sollicciano.
Dopo tre giorni fu ritrovato morto. Dicono suicidato. Ma la madre è convinta, anche grazie ad alcuni elementi, che il ragazzo sia stato ucciso.Perchè? Forse la verità andrebbe ricercata proprio nell'inchiesta, purtroppo volutamente bloccata, di de Magistris. Le chiedo, signor Santoro, di contattare la signora Ornella Gemini, madre di Niki, tramite il suo
indirizzo: mondadori.avezzano@gmail.com, ha aperto anche un blog: http://nikiaprilegatti.blogspot.com/ e la esorto a trattare l'argomento tramite la sua trasmissione.
Per maggiori dettagli qui c'è il racconto della signora http://nikiaprilegatti.blogspot.com/2008/10/questo-sono-io-prima-del-19062008.html e qui la video intervista http://www.beppegrillo.it/2008/11/niki_non_ce_piu/index.html

Con stima,
Segue firma nome cognome