Assumpta Montellà

Bon Nadal

2009-12-24T11:47:00.008+01:00

Fa dies que escolto poc "Bon Nadal". Ara es més políticament correcte dir "Bones Festes" o "Bones vacances d'hivern".
Que voleu que us digui, a mi m'agrada més el "Bon Nadal" perquè em retorna al meu món d'infantesa, quan encara no sabia que no tothom passa un "Bon Nadal".
Miro enrere i veig el pessebre que feia el pare amb aquell caganer que em feia riure, i em ve als llavis el poema d'Aubanell:

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l'apressa
"vinga, vinga, caganer!"
que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
"poso la llum més fluixeta"
li diu a l'angelet

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.

I ressegueixo dins la memòria, el riu de plata del pessebre del pare...el Nadal és dur perquè notes més que mai les absències dels que ja no hi són.
I penso amb el Nadal d'estrenada joventut, amb aquell primer petó just abans de la missa del gall, a la petita ermita de Sant Simó de Mataró.
I el primer Nadal amb la Joana que omplia la buidor de l'avi traspassat...
I aquell Nadal intentant que cada ovella torni al seu corral...
I...tants Nadals, que no puc dir més que: Bon Nadal amb un dibuix de Mafalda que vaig trobar fa poc en el fons d'un calaix, però que avui té tot el sentiment que us vull fer arribar.

amunt i avall tot explicant la Maternitat d'Elna

2009-12-17T10:44:00.008+01:00

Fotografies Montserrat Farré
Aquests darrers dies ha estat de bojos, anant amunt i avall, intentant tancar projectes.
Sembla que el món s'acaba quan finalitza un trimestre, i sovint, les presses no et deixen valorar els petits instants en que cal parar-se i reflexionar.
Fa dies que volia escriure aquest post, perquè és representatiu per explicar com molts professors d'IES han reaccionat amb la història de La maternitat d'Elna, i com els alumnes s'emocionen i pensen, com aquests de Tarragona, que van juntar-se tots en l'auditori del Palau de Congressos per escoltar la meva conferència.
Ja veieu que hi havia molts joves,tants... que d'entrada em vaig espantar...però de mica en mica van anar obrint ulls com taronges i el silenci era sepulcral, emocionant... i al final em van sorprendre amb un detall: alumnes interpretant al mestre Pau Casals, cançons relacionades amb l'exili. Aquí em va tocar emocionar-me a mi.
Després, quan vaig arribar a casa, vaig trobar-me un mail que deia:
...moltes gràcies per explicar-nos una història bellissima, plena d'humanitat i respecte envers les dones. Sé de que parlo quan parlem de respecte perquè a casa, la mare va patir durant molts anys, en silenci, la violència del meu pare. Jo era petita i no entenia perquè la mare sempre plorava quan el pare marxava a treballar i tornava a plorar quan estava a punt de tornar.
Ara, de més gran, he entès moltes coses, perquè la mare sempre portava maniga llarga a l'estiu per amagar els morats dels braços....els avis van ajudar-nos i el meu pare no pot apropar-se a nosaltres per una ordre del jutje. Penso que sovint no calen guerres per patir, i que persones com Elisabeth Eidenbenz a mi m'ensenyen com s'ha de lluitar per canviar el món, que no hem d baixar el cap, nosaltres no.

Que voleu que us digui, sobren totes les paraules amb aquest mail, i em fa pensar quantes dones pateixen en silenci encara el maltractament físic i psicològic.
Tant de bó les noies d'ara entenguin que no poden baixar el cap. Elles, no.

Tarragona homenatja a les dones de la Maternitat d'Elna

2009-12-09T10:27:00.008+01:00

El passat dia 3 de desembre, la ciutat de Tarragona va homenatjar a l'Elisabeth Eidenbenz, responsable de la Maternitat d'Elna, reconeguen la seva tasca en pro de la solidaritat envers altres dones, posant una placa en un carrer, amb el nom de Maternitat d'Elna (1939-1944)
Va ser un acte emotiu, perquè mentre es feien els parlaments, jo tenia en el meu cap, totes les cares d'aquelles dones del 39, que m'explicaven la seva vida i l'esperança desfeta enmig d'un exili cruent.
Una esperança que va ser salvada en el darrer moment per l'Elisabeth Eidenbenz, donant una nova oportunitat per seguir endavant, en aquell casalot abandonat d'Elna.
Allà, enmig d'aquells policies municipals vestits de gala per l'ocasió, recordava a l'Encarna i a la Cèlia, que ja ens han deixat, a la Remei, la Maria, la Rosa, la Conxita, la Carme, la Consuelo, la Teresa...i l'Elisabeth.
Dones que van perdre la guerra, però que van guanyar totes les batalles de la vida.
Vaig intentar imaginar que dirien si visquessin aquell moment, amb la perspectiva que dóna el pas dels anys, que ajuda a relativitzar un passat, tant propi com col.lectiu.
Per a elles doncs, aquest homenatge. I que serveixi perquè les noves generacions entenguin que som com som pels qui ens van precedir, i que existim perquè tota una generació va aguantar i no es va rendir mai malgrat la derrota.
També volia agrair públicament l'esforç de l'equip humà del Palau de Congressos de Tarragona, per la seva sensibilitat en treure aquesta història al carrer, i en particular, la Txell, que ha sabut engrescar a tothom perquè petits grans gestos com aquests, apropin el nostre passat al present.
Moltes, moltes gràcies.

Memòria oral

2009-11-29T13:31:00.009+01:00

Dues dones responen a les preguntes dels soldats franquistes, intentant salvar la vida

Aquesta setmana hem acabat el rodatge d'una sèrie important feta al Vallès Oriental per emetre-la dins la programació de VOTV (Vallès Oriental Televisió). El seu nom: Trencant el Silenci
El projecte volia recollir records i trossets de vida de persones anónimes que van viure la guerra, l'exili o la postguerra.
Tot i que moltes vegades els testimonis ens expliquen els mateixos fets històrics, cadascú li posa la seva empremta particular.
Hem buscat la vivència del que era nen aleshores, que sovint no entenia ni la tragèdia ni les contradiccions d'una guerra.
També el testimoni de les dones, moltes vegades represaliades quan els franquistes no trobaven l'home de la casa (com les dues dones de la fotografia).
O la del soldat que va anar al front tot just traspassada la barrera de l'infantesa, sent carn de canyó a les trinxeres de l'Ebre.
Hem volgut ser la cadena de transmisió per portar el passat al present, per entendre justament el nostre present i també per homenatjar una generació que no es va rendir mai, i que gràcies al seu esforç tenim la llibertat d'avui.
Per si en voleu veure un, i comprovar com la mateixa guerra deixa petjades diferents segons com es va viure, només cal clickar aqui

La Maternitat d'Elna a la presó

2009-11-27T07:12:00.004+01:00

Aquesta setmana que es commemora la repulsa contra la violència de gènere, ha estat farcida de conferències sobre el tema de La Maternitat d'Elna, perquè si hem de posar etiquetes, segurament estariem d'acord que l'episodi d'Elna és una història de dones, molt adient per reivindicar el seu paper dins la nostra Història.
Al cap i a la fi, oblidar a la dona dins la Història és també una subtil violència de gènere.
Però ahir mateix, a Súria, on va haver una d'aquestes conferències, em va sobtar una petició que van fer-me: fer una conferència de la Maternitat d'Elna a la presó de Sant Joan de Vilatorrada.
Allà dins hi ha biblioteca i un club de lectura. Volen, els responsables, proposar el llibre La Maternitat d'Elna, i seguidament una conferència meva per a comentar amb els interns els valors d'aquesta història.
M'ha fet reflexionar la proposta. Segur que la generositat, el pacifisme, el treball en equip i la solidaritat de l'Elisabeth Eidenbenz pot generar vibracions positives entre els reclusos, tot i que els hi falti un altre valor primordial, la llibertat.
És possible parlar d'aquests valors amb persones que segurament estan privades de llibertat justament per no respectar-los?
Dins el món tancat d'una presó hi pot haver solidaritat, generositat, treball en equip, pacifisme...?
O justament perquè són persones recloses, més que mai poden entendre aquesta fina línia de com aplicar aquests valors entre reixes?
i la pregunta final: Pot interessar la Maternitat d'Elna, una història majoritàriament d'interès femení, a interns masculins com els de la presó de Sant Joan de Vilatorrada?
Que en penseu?

galeria de fotografies sortida Puigcerdà 14/11/2009

2009-11-21T16:36:00.006+01:00

Ver todas
fotografies Txaro Barinaga/Josep Jallé

El divendres 13 de novembre va venir moltíssima gent a la presentació de Contrabandistes de la Llibertat a l'Antic Convent de Puigcerdà per conèixer de prop als veritables protagonistes, els passadors.
I a l'endemà, dissabte, dia 14, pel matí, a l'entrada del cementiri de Puigcerdà van concentrar-se 111 persones.
No anaven a cap enterrament, al contrari, totes, amb la revista Sapiens a la ma, venien per fer la ruta de Contrabandistes.
Aquí teniu fotografies, tant de la presentació com de la ruta a peu.
Qui en tingui més i les vulgui afegir, que aixequi el dit (envieu en baixa resolució a: amontella.c@gmail.com) i les afegeixo en el meu àlbum de Picasa.

Aprofito el post per donar-vos les gràcies a tots per la vostra assistència i complicitat per acompanyar-me. Penso que aquestes activitats són un excel.lent pretexte per aprendre Història tot trepitjant territori. És una bona manera de conèixer el país, i a la vegada estimar-lo.

presentació de Contrabandistes de la Llibertat a Puigcerdà

2009-11-20T06:59:00.004+01:00

fotografies Txaro Barinaga

Fa dies que tenia pendent penjar fotografies i rutes de Contrabandistes de la Llibertat, però el temps escàs, fa que els dies passin ràpid i el blog quedi enrere.
D'avui no passava que al menys sortissin tres fotografies per fer un tast del passat cap de setmana, amarat de contrabandistes que van acompanyar-nos en la presentació de Puigcerdà.
Em falta encara penjar les rutes, més fotos, i explicar els sentiments i les experiències de tot plegat.
Demà, més.

Presentació Contrabandistes de la Llibertat a Puigcerdà

2009-11-09T18:06:00.006+01:00

Campus la Cerdanya

Demà dia 10, a les 19,30h. hi ha la presentació de Contrabandistes de la Llibertat a la Biblioteca de Catalunya.
Espero que siguem molts per omplir el magnífic espai que ens ofereix la direcció de la Biblioteca.
Amb tot, tinc la impressió que omplirem també l'Antic Convent de Puigcerdà per la presentació del divendres dia 13 i per la passejada del dia 14.
M'arriben molts correus amb preguntes de tipus logístic. Intentaré doncs aclarir alguns dubtes.

dia 13 de novembre:
- 21h. Presentació del llibre Contrabandistes de la Llibertat.
Lloc: Antic Convent (davant del cementiri i al costat de la rotonda que toca frontera amb Bourg Madame)
- 22,15 Sopar al restaurant del Campus Cerdanya (Avda. Ramon Condomines, 14. Tel. 972883530) No es convida particularment.
Tothom qui vulgui venir a sopar cal notificar-ho al telèfon indicat i dir que forma part del grup de la presentació del llibre.
El menú és bufet obert i el cost, 15€ per persona. És recomanable no esperar al darrer dia per apuntar-se al sopar.
- dormir: tot i que hi ha molta gent que ja ha buscat hotel o apartament d'amics, etc. en el mateix Campus Cerdanya es pot dormir a preus molt econòmics:

Habitació de 2 persones: 70€
Habitació de 4 persones: 31€
Habitació de 6 persones: 28,50€
El link per si voleu més informació:Campus Cerdanya

Dia 14 de novembre:
-10h. sortida a peu des del cementiri de Puigcerdà fins a Ur, Enveig i tornar.
Són 7Kms. a peu per un camí planer.
Anirem traspassant la frontera contínuament per camins de contraban.
El recorregut serà comentat per entendre on s'amagaven, per on creuaven, etc.
Arribada al llac de Puigcerdà sobre les 13h.
Es un recorregut apte per a tots els públics.

També es repartiran indicacions de recorreguts per fer en cotxe i abastar més territori, per qui vulgui saber-ne més.
El recorregut en cotxe és: Puigcerdà-La Guingueta d'Ix-Ur-Dorres-Villaneuve Les Escaldes-Enveig-Puigcerdà. Total són 25Kms.

us espero a Barcelona o a Puigcerdà!!

més presentacions de Contrabandistes de la Llibertat

2009-11-02T14:27:00.005+01:00

I anem fent presentacions del nou llibre Contrabandistes de la Llibertat. El dissabte passat a Figueres, ciutat de presentació obligada pel seu passat amb passadors locals.
Entre el públic, persones d'edat amb coneixement de causa, com en Josep Llaona, que anava fent que si amb el cap perquè coneixia la colla d'en Ferrusola, contrabandista de Rabós, i també protagonista del llibre.
Vaig veure gent emocionada seguint les explicacions, entre ells, l'alcalde de la capital empordanesa, en Santi Vila.
Però a mi em va emocionar la introducció que va fer l'historiador i amic, Agustí Vehí, que va explicar el context històric de manera brillant i alhora no exempte d'aquell punt d'humanitat que sovint manca a tants historiadors.

I seguint amb el calendari, aquesta setmana, el divendres a La Roca del Vallès a les 19h. El lloc, la Biblioteca Municipal.

La setmana vinent, una de les presentacions amb més pes. El dia 10 de novembre a les 19,30h, a la Biblioteca de Catalunya. Serà una presentació que intentaré sigui diferent a les altres. El marc de la Biblioteca de Catalunya val l'esforç.

El 12 de novembre, una altra presentació singular, a Girona, a la llibreria 22 del meu amic Guillem Terribes. Ens acompanyaran els fills i els nets del passador Ferrusola. Si esteu a prop, no us la perdeu.

I per tancar la serie de presentacions de Contrabandistes de la Llibertat, tancarem amb una de grossa, a Puigcerdà, els dies 13 i 14 de novembre a l'Antic Convent.
El 13, divendres, a les 21h. iniciarem la presentació amb 4 passadors acompanyant-nos a la taula. Ells podran explicar millor que jo el perquè de tot plegat.
Us puc garantir que val la pena escoltar-los, apropar-se a ells, i entendre com el contraban és una realitat de frontera.
A la nit, anirem a sopar plegats tothom qui s'apunti. Intentarem trobar un restaurant de pa amb tomàquet per poder comentar, parlar, coneix-se'ns tots.
A dormir, cadascú on pugui o vulgui segons la butxaca... Hi ha que van a la Torre del Remei, i altres a l'Alberg de Puigcerdà. Trobareu una variada oferta a la Cerdanya.
I a l'endemà, dia 14, a els 10h. del matí, continuarem parlant de passadors amb una ruta guiada. Sortirem des del cementiri de Puigcerdà. És una sortida apta per a tots els públics, nanos inclosos.
Per més informació, la revista Sapiens d'aquest mes, pàg.60 i 61, o el meu correu amontella.c@gmail.com

Us espero amb moltes ganes en un lloc o altre, vosaltres trieu, però si que m'agradaria molt compartir històries d'herois que mai surten en els llibres d'Història, com els passadors del Pirineu Català.

la primera presentació de Contrabandistes de la Llibertat al Vallès Oriental

2009-10-30T12:38:00.005+01:00

fotografia l'Espolsada

Ahir vaig presentar el llibre Contrabandistes de la Llibertat a la llibreria l'Espolsada.
Va ser un èxit d'assistència, en bona part per la feina feta de l'ànima del lloc, la Fe, que va engrescar a tota la seva clientela per venir.

Va ser una presentació especial. Jo vaig arribar cinc minuts tard perquè venia del Pirineu. M'havia agafat el dia lliure (un luxe) per anar a veure un passador que estava fotut, malalt.
Em van avisar amics comuns que en Jacques d'Osseja no estava fi, i vaig tenir la sensació que potser no podria esperar al 13 de novembre (que és quan toca la presentació a Puigcerdà) per a portar-li el llibre on ell és un dels protagonistes.
Quan vaig arribar a la seva casa d'Osseja, vaig trobar a en Jacques Obradors assegut en una cadira, trist...i em va dir: ...ja ho veus, un passador que ja no pot caminar...
Vam estar comentant el temps, la calor que encara fa, mentre miràvem per la seva finestra com la muntanya ja s'ha posat el seu bell mantell de tardor, de color ocre amb espurnes vermelles.
Vam rellegir plegats els fragments del seu relat. Somreia justet i em mirava amb els seus ulls blavíssims, com el cel que hi havia ahir a la Cerdanya.
Quan em vaig acomiadar li vaig dir: has d'aguantar fins el dia 13 que vindrem a Puigcerdà per presentar el llibre...
La seva mirada em va acompanyar tot el viatge de tornada, a correcuita mentre arribava a la llibreria l'Espolsada.

Mentre l'Abel, feia la introducció, jo escoltava i pensava amb en Jacques. I de com és de fugisser el temps.
Sembla ahir que vaig començar el llibre, recorrent el Pirineu i coneixent passadors. I avui alguns ja són morts, i d'altres s'apaguen poc a poc.
Penso en tot el que es va dir ahir, amb les reflexions que va sortir del públic assistent.
Però malgrat tot, estic contenta perquè els lectors de Contrabandistes de la Llibertat que ahir estaven a l'Espolsada, van entendre que ells seran la darrera baula dels passadors, perquè retindran en la seva memòria l'esperit de lluita que conté el llibre.
A tots, moltes gràcies per la vostra assistència, el vostre afecte i sobretot per la vostra sensibilitat.

presentacions de Contrabandistes de la Llibertat

2009-10-26T10:42:00.007+01:00

Aquesta setmana comencem les presentacions del nou llibre Contrabandistes de la Llibertat. encetant ja la 2ª edició del llibre.
Hi ha interés en llegir-lo i això és nota a les llibreries que esgoten ràpid els exemplars demanats. Ho cel.lebrem!!!
Tornant a les presentacions, la primera serà a Santa Coloma de Gramanet a l'auditori del museu Torre Balldovina, a les 17h.
Però a la comarca, l'estrena es farà a Les Franqueses, a la llibreria l'Espolsada, i de la quan aprofito el seu targetó per il.lustrar aquest post.
Voldria remarcar la feina feta de la llibreria l'Espolsada i la seva ànima, la Fe, una persona incansable que va apostar en el seu dia per obrir una llibreria en temps de crisi i que aguanta perquè creu que un país necessita la seva cultura per continuar existint.
Ella ha organitzat presentacions amb autors de primera línia com Isabel Clara Simó, Màrius Serra, etc...
Per a mi, presentar el meu llibre allà, és un privilegi i un gust perquè estaré envoltada d'amics.
El llibre Contrabandistes de la Llibertat és molt especial, potser el que més he treballat a fons la memòria oral dels testimonis, arribant fins a la part més íntima dels seus records, per donar el toc just d'humanitat a les contradiccions que comporten les guerres.
Només un tastet del llibre perquè entengueu el que vull dir. El fragment forma part del meu epíleg:
...de Josep Alcoverro he après que el més difícil de superar no ho tenim al davant, com si fos un obstacle a saltar, sinó que sovint ho tenim dins nostre. Ell ha hagut d'aprendre a conviure amb uns records que han estat el llast de la seva vida. La seva primera frase quan el vaig entrevistar, sabent que era un fugitiu dels nazis que va creuar el Pirineu quan encara era un nen, va ser. ...el meu camí no va ser de llibertat, com vostè diu... sinó un camí sense retorn...

Més enllà de la maternitat

2009-10-14T23:15:00.005+02:00

amb l'Elisabeth treballant, tot recollint el seu testimoni, amb les seves fotografies i els seus records

"Més enllà de la maternitat" Aquest podria ser el títol del meu nou llibre, una biografia d'Elisabeth Eidenbenz, la protagonista de la Maternitat d'Elna.
Hi estic treballant fa ja setmanes amb aquest projecte, nascut de la voluntat de moltes persones que volen saber-ne més sobre aquesta gran dona.
Ella mateixa diu que la Maternitat d'Elna va ser només un capítol de la seva vida.
Que va fer abans i després? d'on li surt aquesta generositat envers els més necessitats? que pensa quan veu els camps de refugiats actuals de Gaza?
"Més enllà de la maternitat" és un títol suggerent, perquè... podem parlar de maternitat amb algú que no ha estat mare? que hi ha més enllà de la Maternitat d'Elna?
Si tot va bé, per l'abril del 2010 sortirà publicada aquesta biografia, on trobareu respostes a aquestes i altres preguntes.

trobada a Agullana II (rectificació)

2009-10-13T11:55:00.005+02:00

Foto de la ruta de l'exili del trimestre passat, davant de Can Perxers (Agullana)

En el meu post anterior emfatitzava molt sobre l'empenta de la Miriam i la Paula davant les adversitats a l'hora de impulsar activitats vers el tema de l'exili.
Per dissabte vinent, dia 17, hi havia un munt de coses a fer: conferències, xerrades, passejades històriques, dinar de germanor i l'obra de teatre la Maternitat d'Elna.
Finalment, l'obra de teatre s'ha suspès per manca de liquiditat de l'Associació Soca-rel, que no pot pagar el catxé del projecte teatral.

No és que no haguessin fet bé els "números", doncs l'obra té un cost total (amb piano, il.luminació, etc) d'uns 7.000€, i elles tenien ja avançat de la seva butxaca gairebé 3.000€ a l'espera de les subvencions de l'administració, que havien d'arribar a finals de juny. La Diputació de Girona havia aprovat la quantitat de 5.000€ i el Memorial Democràtic 2.500€.
Fins al darrer moment han estat trucant i esperant...els diners estan al caure...deien...

Finalment la Diputació de Girona ha rebaixat la quantitat de 5.000€ a 1.000€, i del Memorial Demcràtic, només silenci administratiu.

El seu darrer cartutx va ser l'ajuntament d'Agullana, que les va animar a demanar un préstec a una entitat bancària. (sense comentaris)

Aquestes noies han perdut 3.000€, perquè han pagat cartells, tickets de dinars de convidats, despeses vàries i l'hotel de 6 exiliats de Marsella del Cercla Català que venen convidats a les jornades d'exili a Agullana.
Quan els hi arribin els 1.000 de la Diputació i els 2.500€ del Memorial Democràtic, senzillament recuperaran els diners que han avançat, sense comptar les hores perdudes, que són moltes.

En temps que surten els escandols de Fèlix Millet, encara sap més greu que els diners públics no arribin a tothom per igual.

Amb tot, em quedo amb la reflexió de la Mírima i la Paula. Ahir em deien: ...el que més greu ens he sap es que els polítics no faran més actes fins els 75 anys de l'exili, ja saps com els hi agrada les commemoracions rodones, i aleshores, pobrets, molta d'aquesta gent gran, ja no si seran...

Doncs aixó, el 17, dissabte, tots a Agullana, però sense el final rodó que hi havia programat, l'obra de la Maternitat d'Elna.
En el seu lloc, intentaré omplir l'espai amb una conferència meva del Setè Camió
No serà el mateix però és el meu granet de sorra perquè la jornada quedi dignament clausurada.

I una cosa més, el més important serà conèixer als exiliats de Marsella, tot un exemple de com es pot estimar el país, Catalunya, des de la distància.

trobada a Agullana

2009-10-08T10:10:00.004+02:00

Nens de l'exili. Molts d'ells no van tornar mai més

L'associació Soca-rel d'Agullana organitza un munt d'activitats relacionades amb l'exili el proper dia 17 d'octubre, dissabte.
Us en passo el programa ara mateix, però abans voldria remarcar la tasca generosa que fan des de l'associació Soca-rel, els seus dos membres principals, la Míriam i la Paula.
He conegut moltes persones, que de manera espontània han endegat activitats en benefici de la col.lectivitat del seu poble o ciutat, totes elles dignes d'admiració, però poques vegades m'havia trobat amb unes dones com la Míriam i la Paula d'Agullana.
Senzillament, es mengen el món a l'hora d'organitzar activitats, sempre amb la motivació de retre homenatge a les persones que van marxar cap a l'exili.
Voldria des del meu blog, expressar la meva admiració vers elles, per la seva feina callada i anònima, el seu entusiasme, les hores perdudes intentant buscar recursos, solucionar problemes...i sempre, amb un somriure als llavis. És pot demanar més?
Per tot plegat m'agradaria que el proper dia 17 d'octubre, Agullana fos el centre del món i que el poble quedés petit per acollir a tothom que vulgui saber-ne més de la nostra història, del nostre exili
El programa d'actes s'ho val. És el següent:

10,30-11,00 trobada al municipi de la Vajol
11,00-14,00 Benvinguda del Sr. Josep Lluís Fernandez, President de la Societat de Socors i Mutualitat Obrera de la la Camèlia de la Vajol.
Seguidament conferència de l'historiador Sr. Enric Pujol, Dr. en Història. "Exilis i Memòria Històrica"
Després hi haurà informació sobre la Comissió Lluís Companys i els actes previstos en la commemoració de la seva mort.
Es clourà l'acte amb a proposta de fer dos recorreguts històrics comentats, per qui vulgui caminar una mica:

1) Coll de Lli
2) Espais per la memòria a la Vajol

14h. Trobada per a dinar al restaurant Can Comaulis (carretera Coll de Manrella, a 3km de la Vajol)

17,00 Agullana, sala d'actes de l'Ajuntament: Inauguració exposició "90 anys del Cercle Català de Marsella"
Coneixerem un col.lectiu d'exiliats històric per la nostra memòria, que des de Marsella han treballat sempre per no caure en l'oblit. Fará la presentació l'alcalde d'Agullana, Sr. Alfons Quera i seguidament hi haurà una conferència a càrrec de l'historiador Enric Tubert.
Tancarà l'acte el Sr. Francesc Panyella, President del Cercle Català de Marsella.

19,00 Conferència a càrrec meu, sobre el Llegat de la Maternitat d'Elna a dia d'avui. El per què aquesta història ha traspassat el món academic i ha arribat a la gent del carrer? Per què hi ha nenes que es diuen Elna? per què hi ha carrers i places de Catalunya que porten el nom de Maternitat d'Elna? per què hi ha un projecte cinematogràfic i una obra de teatre.?
Tot plegat cal una conferència per explicar aquest fenomen social que beu d'un fet històric

20,00 Representació teatral de l'obra La Maternitat d'Elna a càrrec de la companyia Projecte Galilei
Qui encara no l'hagi vist, no us la podeu deixar passar.

Com veieu, serà una jornada complerta. Podeu escollir en venir tot el dia o només als actes que us interessin més.

Jo hi seré des de bon matí. Us espero amb molta il.lusió.

Per més informació de tipus logístic (reserves dinar, entrades obra de teatre, etc ) al telèfon 972 535 206 o al mail:
soca-rel@rspserveis.org.es

L'aventura dels passadors clandestins del Pirineu a punt de sortir

2009-10-06T15:55:00.004+02:00

A partir del dia 15 d'octubre ja podreu trobar a les llibreries el meu nou llibre Contrabandistes de la Llibertat.
Però m'agradaria molt poder compartir amb vosaltres la seva presentació. De moment ja hi ha en marxa dues de ben especials:

1.- el dia 10 de novembre a la Biblioteca de Catalunya, de Barcelona, un marc excepcional per poder batejar el llibre, presentant l'acte el meu amic i mestre, Dr. Josep Maria Solé i Sabaté.

2.- els dies 13 i 14 de novembre a l'Antic Convent de Puigcerdà, un espai especial on s'amagaven en plena IIGM, molts dels fugitius que surten en el llibre.
La particularitat d'aquesta presentació in situ, serà que tindrem passadors de la Cerdanya a la taula, i a l'endemà, dissabte dia 14, a les 10h del matí, farem una ruta guiada per la zona per trepitjar territori de passadors i conèixer els escenaris reals per on s'amagaven, per on passaven...tota una experiència.

Per altres presentacions de Contrabandistes de la Llibertat, tenim concretat ja el següent calendari:

- 28/10 llibreria Carrer Major . Sta.Coloma de Gramanet
- 29/10 llibreria L'espolsada . Les Franqueses del Vallès
- 31/10 llibreria Mallart. Figueres
- 06/11 Biblioteca Municipal de La Roca del Vallès.
- 12/11 Llibreria 22 Girona
- 19/11 llibreria Robafaves. Mataró
- 12/12 Bada Llibres. Cardedeu

Nosaltres som el model a seguir ....

2009-09-28T20:02:00.005+02:00

(fotografia del blog de Juanjo Viñuela)

Avui m'ha arribat un mail d'una persona, en Juanjo, que ha entès com el nostre passat és important, que no podem passar pàgines en blanc de la nostra història, que recordar als nostres avantpassats és el millor homenatge.
M'ha impressionat el seu blog "banderas de nuestros abuelos" i la fotografia de la seva portada, que avui reprodueixo en aquest post.
És d'Agustí Centelles, que va saber fotografiar aquell dia a dia de la guerra.
No puc deixar de pensar en aquells nens que jugaven tot representant un escamot d'afusellament.
Pot haver imatge més esgarrifosa?

exposició ART I GUERRA a Ca l'Arenas de Mataró

2009-09-22T00:25:00.005+02:00

El proper dia 8 d'octubre s'inaugura l'exposició ART I GUERRA a Mataró, dins l'espai cultural Ca l'Arenas.
El tema, ja queda ben explícit, la salvaguarda del Patrimoni Artístic i Cultural durant la Guerra Civil, tant en els àmbits estatal, català, com mataroní.
Per a mi ha estat un privilegi poder comissionar aquesta exposició, on es podran veure i consultar documentació inèdita fins ara, de dos mataronins il.lustres: Rafael Estrany i Marià Ribas, dos homes que van prioritzar la cultura i l'art per damunt de les bombes.
De la seva ma ens endinsarem setanta anys enrere per saber com era el Mataró de la Guerra Civil. Serà com entrar dins el túnel del temps
Els colors que hem triat pels cartells i tot el rerefons de l'exposició, són ja ben il.lustratius: el roig i el negre, per deixar ben clar qui manava al carrer aquell 1936.
En aquesta exposició trobareu respostes a fets que segurament molts mataronins desconeixen, com per exemple ...perquè la Plaça de les Tereses té aquest nom?... on era la plaça del Rei?... on estava el Mercat de la Llibertat?
La solució, el 8 d'octubre, a les 20h. a Ca l'Arenas. Us hi espero!!

trencant el silenci

2009-09-16T22:52:00.010+02:00

Ahir va començar l'emissió del programa Trencant el Silenci des de la nova televisió digital VOTV del Vallès Oriental.
La meva participació en el programa ha estat presentar els testimonis davant de càmera i parlar amb ells, com faig sempre, però aquesta vegada gravant les converses per copsar les mirades, els sentiments a flor de pell, les emocions...
No ha estat fàcil compaginar la presència d'una càmera amb la intimitat que comporta fer memòria oral, però malgrat tot, el resultat és excel.lent gràcies a la professionalitat dels seus realitzadors, Assutzena Font i Carles Riobó.
És un programa basat en els records de persones coetànies de la Guerra Civil, explicant com els hi va canviar la vida aquell conflicte bèl.lic.
Hem buscat nens d'aleshores, que veien la guerra amb els seus ulls d'infant...jo poc pensava en la guerra mentre observava embadalit un combat aeri en el cel de Sant Antoni de Vilamajor...ens explica en Francesc.
O testimonis de dones, quasi sempre a la rereguarda, patint els bombardejos, la gana, i amb la vista posada en el camí esperant aquells que van marxar i que no tornaven...el meu home va marxar perquè era alcalde del POUM , i jo vaig quedar-me a Aiguafreda, però els vencedors em van rapar el cap per ser la dona de l'alcalde "rojo", però jo anava amb el cap ben alt, desafiant...ens narra la Tomasa.
O els homes que van anar al front, perquè ens expliquin la vida de trinxeres, quan la mort és converteix en un atzar...alló era una carnisseria, nanos molt joves que no sabien ni agafar el fusell...recorda amb emoció en Felix de Granollers.
Hem conjugat històries menudes, anónimes, de la gent de a peu, per a sumar-les totes i poder oferir la nostra història col.lectiva.
I per fer-ho, hem trencant silencis, per autoamnèsia o per la dictadura feixista de Franco, que va imposar la por ben endins, fent del silenci el llenguatge dels vençuts.
Els que viviu al Vallès Oriental, cada dimarts, a les 21h.

Avui, tots pendents d'Arenys de Munt

2009-09-13T08:23:00.005+02:00

Ahir vaig tenir l'honor d'estar entre els 22 ponents que van donar suport públicament a la consulta popular sobre la Independència de Catalunya.
Com a historiadora, vaig pensar que m'agradaria entrar en un túnel del temps i avançar 100 anys per veure en perspectiva si avui, dia 13, havia estat un dia històric per la Història de Catalunya.
Com a ciutadana de a peu però, vaig tenir la sensació que alguna cosa es començava a bellugar dins la societat civil.
El referèndum d' Arenys, ha acabar sent molt útil i clarificador. D'entrada, ha posat al PSOE, PP i Falange tots junts dins el mateix sac.
També ha servit perquè la premsa estrangera s'estranyi de la tolerància del govern espanyol a l'hora de deixar fer els components de la Falange, amb tics inequívocament feixistes.
Cal que els partits polítics catalans en prenguin bona nota: quan el poble parla, el seu poder no té límits.
S'ha fet molt més País en 3 mesos des d'Arenys de Munt que en 8 anys de tripartit....deia ahir un assistent a l'acte, mentre els membres d'ERC, asseguts a primera fila, miraven cap a una altra banda...
Curiosa reacció vista des de la barrera.

Bona Diada!

2009-09-11T12:43:00.006+02:00

Aquella nit del 10 de setembre de 1714, prèvia a la gran batalla, pels carrerons foscos de Barcelona es passava aquesta proclama:

Desperteu-vos, desperteu-vos, catalans adormits no deixeu sepultar la vostra honra, les vostres llibertats i les vostres lleis, en la negra obscuritat d'una perpètua i deplorable esclavitud.  Visca Catalunya lliure!

Quan l'he rellegit he pensat que la Història sovint és cíclica, i que encara estem reivindicant les nostres llibertats més irrenunciables, com la consulta d'Arenys de Munt.
Els arenyencs es trobaran totalment ocupats el dia 13, com el dibuix que il.lustra aquest post.

I mentre hi penso, em pregunto: tant costa entendre el que volem? que no ho veuen que nosaltres no som d'eixe món?

Comencem el nou curs

2009-09-05T11:44:00.004+02:00

L'agenda d'aquesta tardor serà molt especial. Està plena de projectes, sortides, conferències,presentacions...
De tot plegat voldria subratllar una presentació ben poc usual. És la del meu nou llibre "Contrabandistes de la Llibertat".
El podreu trobar a les llibreries a partir del 8 d'octubre, però us voldria emplaçar per explicar-vos de viva veu les històries d'aquests passadors, lluitadors anònims de la llibertat.
He preparat una presentació especial per fer-la a Puigcerdà els dies 13 i 14 de novembre.
El 13,divendres, faré una exposició del llibre acompanyada a la taula amb dos passadors de la zona. Serà un privilegi poder escoltar sense intermediaris, bocins de les seves vides.
El lloc per a fer la presentació segurament serà un antic convent, tocant la frontera amb la Guingueta d'Ix (Bourg Madame).
Ens quedarem a dormir a la Cerdanya ( aquí cadascú tria el lloc en funció de la seva butxaca, contactes, etc) i a l'endemà, dia 14, dissabte, a les 10 del matí farem una ruta a peu (un antic camí de passadors ), per tots els que ja van estar a la presentació el vespre abans i qui vingui de nou el dissabte pel matí.
Serà una ruta fàcil, planera, de 8,5 km. Apte per tots els públics.
Recorrerem els camins de contraban mentre expliquem les vicissituds dels que fugien dels nazis.
La ruta és: Puigcerdà-Ur-Dorres-Ermita Belloc-Enveig-Puigcerdà.
Només cal portar bon calçat i ganes d'escoltar històries tot trepitjant territori.
A l'hora de dinar haurem acabat.
Per tant, anoteu a la vostra agenda: 13 i/o 14 de novembre.
Per preguntes i dubtes que tingueu, podeu consultar-me a través del meu correu electrònic amontella.c@gmail.com

Altres activitats immediates que us poden interessar:
- 6/9 a les 12h. Malgrat Conferència : la memòria oral com a eina d'investigació. el cas de la Materntiat d'Elna
- 10/9 Granollers. 20h. Conferència de la Diada. Plaça de la Porxada.
- 11/9 La Roca del Vallès. 19,30h Presentació llibre premi Roma i Planes.
- 12/9 Arenys de Munt. 19,30h Conferència sobre la Consulta Popular sobre l'Autodeterminació.
- 17/9 Barcelona. Francesca Bonnemaison. 20h. Conferència Maternitat d'Elna. Seguidament representació obra teatral Maternitat d'Elna.
- 25/9 Alguaire. Pregó oficial de les Fetes Majors d'Alguaire.

De l'octubre cap endavant, ja en farem cinc cèntims d'aquí uns dies.

vacances

2009-08-16T13:19:00.005+02:00

Ara si que agafo vacances uns dies, tot i que el rodatge d'un programa per TV sobre la memòria oral, TRENCANT EL SILENCI, em farà sortir del meu amagatall més d'un dia i més de dos.
Però per la resta, no penso moure'm de casa perquè, durant tot l'any ja vaig molt amunt i avall, i també perquè tinc el privilegi de viure en una zona rural, al peu del Montseny, on no cal fer cues a l'autopista per gaudir d'un bon paisatge.
Dormiré cada matí fins que el cor em digui prou, i aniré a banyar-me a la piscina que tinc a 50 mt. escassos. M'acabaré de llegir la trilogia d'en Larson, i arreglaré el jardí, i faré guerres de coixins amb la meva filla, i passejaré amb la meva gossa Greta, i procuraré anar a un concert (si ès de Mozart serà tocar el cel...) amb el meu home, per gaudir dels sentits

Quan torni a aixecar la persiana, a finals d'agost, ja hauran passat les Festes Majors, quedaran lluny aquelles nits d'estiu amb els sopars a la fresca amb els amics, la foscor del capvespre arribarà abans (per la Mare de Deu d'agost, a la set ja és fosc...) diu la dita popular.
Començarem a preparar carteres i llibres i un altre estiu quedarà enrere...
per què el temps passa tan ràpid? si sembla ahir que encetàvem la calor amb aquella revetlla de Sant Joan...
i començarem la tardor, amb bolets i fresca. un nou curs a la vista...
l'agenda ja està prou atapeïda i cal agafar forces.

Però com deia l'Escarlata O'Hara de la pel-licula Allò que el vent s'endugué: demà serà un altre dia.

De moment, tanquem la paradeta fins l'1 de setembre.
Bones vacances!!

quasi vacances (II)

2009-08-12T23:43:00.020+02:00

Fotografia de Diables de Cardedeu

No us penseu que estic de vacances. En tot cas la inactivitat del blog d'aquests darrers mesos és la conseqüència de molta feina.
Cada dia pensava, avui quan arribi a casa actualitzaré el blog...però ja era tard... i ja ho faré demà...
I així han anat passant els dies i el meu post de la Val d'Aran queda lluny.
Entremig he fet sortides d'exili amb els amics d'Òmnium de Sant Cugat, vaig tenir l'honor d'innaugurar el col.lectiu de dones Elna al Pla del Penedès i fer la darrera repassada als pobles del Segrià explicant la Maternitat d'Elna. La gent de Fondarella i Linyola em van emocionar amb la seva calidesa.
A Badalona, també dins els actes que organitzava la Regidoria de la Dona, em va servir per conèixer una persona ben especial, la Maria Prohom de 95 anys. Em va dir...jo, quan vaig marxar cap a l'exili dins la maleta vaig posar un parell de mitges de seda.... Segurament d'aquí un temps coneixereu com continua el seu relat.
Semblava que començava vacances però aleshores els pobles de la costa, que desperten amb el bon temps, van fer-me sortir de casa. Castelló d'Empúries, Palafrugell i l'Escala em van tenir ocupada. Només un petit parèntesi a Tamariu fent camins de ronda va ser un respir dins l'agenda encara atapeïda.
Entremig, Les Santes de Mataró, la meva ciutat, la millor del món. Una escapada a la barram i a la dormida del gegant era obligada.
Però de seguida, de cara a la feina. Començava el rodatge d'un projecte audiovisual sobre la memòria oral del Vallès Oriental.
El títol, Trencant el silenci, i com el su nom indica, el programa intenta rescatar aquella memòria injustament silenciada.
A estones perdudes, repassant galerades del nou llibre, Contrabandistes de la llibertat, que sortira a finals d'octubre i enllestin la biografia de l'Elisabeth Eidenbenz.
I encara havia de trobar temps per ultimar els continguts de l'exposició Art i Guerra que s'innaugura a Mataró el 3 d'octubre
Demà em toca conferència a Villalonga de Ter i demà passat a Bellver...per si algú em vol acompanyar.
Com veieu, poques vacances...
Però avui m'he decidit despertar el meu blog adormit.
Avui justament, que és Festa Major en el meu poble d'adopció, Cardedeu.
Avu, un dia feliç, si acceptem que la felicitat és efímera...
Van encarregar-me escriure el pregó de la Festa Major, i havia d'anar sobre la Memòria Històrica.
Al principi va costar-me trobar el lligam. La meva habitual recerca de la Memòria Històrica, sovint es situa entre la guerra, l'exili i el franquisme. Aquest escenari tan trist no casava amb la suposada alegria d'un pregó de festa major.
Finalment vaig decidir fer el que faig sempre, preguntar i escoltar a la gent. Tothom va començar a explicar-me la seva festa major, i vaig descobrir com és de polièdrica una realitat.
...jo em vaig enamorar en una festa major...
...havia perdut al pare en el front i no estava per festes majors... va explicar-me una àvia.
...el meu primer petó va ser en una festa major i no va ser precisament el meu marit...em deia una cardedeuenca amb cara de múrria.
...cantavem la Santa Espina abans que arribés la Guàrdia Civil...
...aquí van estrenar Els Comediants, Dagoll Dagom i el Tricicle quan encara no els coneixia ningú...em deia un altre cardedeuenc amb orgull.
Tot plegat ha servit per fer recerca oral i traslladar al paper la memòria dels cardedeuencs. Posar-ho en escena ho ha fet un gran actor, en Oriol Genís, que també viu a Cardedeu.
Jo he posat la lletra i ell la música...com diu aquella pel.licula. La seva presència, escenificant el meu text, posant-se en la pell de cadascú, ha servit perquè tothom es sentís identificat. No era fàcil fer-ho i el contingut era arriscat. Però se n'ha sortit i ha fet vibrar al públic enmig d'un silenci poc habitual en els preàmbuls d'una Festa Major.
He vist persones plorant, recordant vivències del passat i absències dels que ja han marxat. I d'altres reafirmant que qualsevol temps d'abans, amb la patina de l'enyor, sempre sembla millor.
Ha estat un pregó diferent, potser no tan festiu com d'altres, però si emotiu...i el que val són les emocions.
A tots, moltes gràcies per la vostra paciencia i per seguir-me les passes.
Per tot plegat, permeteu-me que acabi aquest post d'avui, com el pregó de Cardedeu: Bona Festa Major!

quasi vacances...

2009-06-15T20:27:00.003+02:00

el dia 14 de juny era una data important perquè era el final d'una mena de "turmalet" intens de dies carregats de conferències, cursos, treballs per entregar, projectes per enllestir...
Ahir s'acabava aquest sprint final amb la trobada de les Elnes a Elna, on va servir per a retrobar-nos tots plegats
Ara ja tot s'esponja i l'agenda està més buida. Per altra banda, aquesta baixada d'activitat em servirà per poder enllestir els dos llibres que tinc entre mans.
El primer, ultimant els darrers retocs, Els Contrabandistes de la Llibertat que sortirà a finals d'octubre.
El segon, una biografia d'Elisabeth Eidenbenz per Sant Jordi 2010.
Entremig, altres investigacions endegades. Montserrat i els seus secrets continua sent un repte pendent.
Però l'altre dia, arran d'una conferència que vaig donar a la Val D'Aran, vaig conèixer persones del territori que van viure i veure la darrera acció important dels maquis en aquella vall a la dècada dels anys quaranta.
Els testimonis són impressionants i m'han posat la mel a la boca perquè torni aviat.
Segur que ho faré...entre altres coses, perquè la conferència a Escanhau va ser d'aquelles que et deixen sense paraules per la calidesa de la rebuda i el tracte.
A més, enmig d'aquella natura tan pletòrica de verd i aigua que serveix per alimentar l'esperit ...qui és que no torna?
us deixo dues fotografies de la vall que m'han deixat sense alè per la seva bellesa i perquè córrer aquests darrers dies per aquell indret era com tenir quasi vacances...

el dia 14 de juny trobada d'Elnes a Elna

2009-06-08T19:36:00.004+02:00

(foto Consol Prados)

Aquesta fotografia sempre m'ha fet pensar en una frase de l'Elisabeth Eidenbenz, quan diu que ...la cadena de la vida no s'ha trencat dins la Maternitat d'Elna perquè els 597 nadons que van nèixer allí han crescut, han sobreviscut, s'han fet grans, han creat les seves pròpies famílies...i quan veig aquesta fotografia d'unes mans agafades a la barana de l'escala de la Maternitat d'Elna, on la primera correspon a una persona ja gran, i la segona és d'una persona més jove que també puja...aleshores penso en aquest ritme de la vida imparable.
Avui fa justament 1 any que vam reunir-nos les Elnes i jo al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Aquella trobada ha estat per a molts de nosaltres el principi d'una bona amistat (com diria aquell...) amb contactes frequents amb algunes Elnes...
Doncs bé, seguint el calendari que ens proposa el batlle d'Elne, el Sr. Nicolàs Garcia, el proper diumenge, dia 14, ens tornem a trobar, aquesta vegada a la Maternitat d'Elna.
En tinc moltes ganes per continuar la nostra relació, i que aquest dinar sigui una ocasió més per a coneixens millor i fer un vincle més fort, tots aixoplugats sota els valors que ens inspira Elisabeth Eidenbenz.
Fins diumenge!! Tots a les 11h del matí a la Maternitat d'Elna!!!