Joaquim Arissó

Catalunya, racons a traves de les meves fotografies

2006-02-18T22:34:00.008+01:00

Per veure les fotografies i comentaris desplaceu-vos pels enllaços d'aquí abaix i recordeu de tornar a aquesta pàgina amb l'enllaç que trobareu al inici de cada lloc.

Barcelona. Parc del Guinardó - Turó de la Rovira
Barcelona. Sagrada familia
Bosc Tancat. Cerdanyola del Vallès
Calçotades
Can Torrella
Catalunya central. Entorns de Santa Coloma de Queralt
Catalunya en miniatura
Catalunya nord. Coves Grans Canalettes
Catalunya nord. Orgues d'Ille de la Tet
Catalunya nord. Mont-Lluís
Cim d'Aligues
Congost de Mont-rebei
Costa Brava. Cala Castell - Cap Roig
Costa Brava. Cap de Creus
Costa Daurada
Ebre, Terres de
Foix, Parc del
Gallecs
Garraf, parc del
Girona
Llobregat, riu i conca del
Mare de Deu de Bellmunt
Mare de Deu de Cabrera
Merlès, riera
Montmell, Poble de Marmellar
Montseny
Montserrat
Muntanyes de Prades
Mur, castell de
Mura
Pirineus, Esports d'aventura i tornada forçada (pont de maig 2007)
Pirineus, parc natural d'Aigües tortes i estany de Sant Maurici
Pirineus, pujada a la Pica d'Estats
Pirineus, pujada a la Torre del Cadí
Pirineus, pujada al Pedraforca
Pirineus, pujada al pic Carlit (Catalunya Nord)
Pirineus, pujada al pic de Finestrelles
Pirineus, pujada al Puigmal
Pirineus, pujada al Puigpedros.
Pirineus, vall d'Aneu al Pallars Sobirà.
Pirineus, vall de Mulleres a la Vall d'Aran
Puigsacalm, pujada al
Rupit, i els seus voltants
Sant Sebastia de Montmajor
Sant Llorens del Munt i serra de l'Obac
Sau
Tarragona, Pont del diable
Ter, riu i conca del
Terra Alta, Comarca de la
Tossa de mar
Variades
Xatonades

Sara

2006-02-13T18:05:00.000+01:00

2006-02-12T20:16:00.000+01:00

JAP

Nuria

2006-02-12T18:00:00.000+01:00

Dani

2006-02-12T17:57:00.000+01:00

Nerea

2006-02-12T17:49:00.000+01:00

Javi

2006-02-12T17:42:00.000+01:00

Sonia

2006-02-12T17:30:00.000+01:00

Calçotades

2006-02-11T19:41:00.000+01:00

Al 2008, hem repetit el nostre clàssic bàsic, el restaurant El Caliu a Nules. Hem anat amb una amiga de la Laura i el seu "amic", la Rosa i en Manel. Primer ens hem perdut un moment per un antic poble ara abandonat -Marmellar- a les muntanyes del Montmell, hem donat un volt i passejat la gossa de la Rosa, la "blackie".
Al restaurant em tornat a menjar de fàbula i per acabar la típica passejada pels camps de l'Alt Camp per baixar una mica el menjar i l'alcohol que haguem pogut beure.

---------------------------------------------------------------------------

Aquest any 2007, hem tornat a repetir un dels nostres classics bàsics. EL restaurant el Caliu. Pel matí hem anat al parc comarcal del Foix, per la tarda al restaurant. Aquest restaurant ens agrada ja que el mejar està bé, el lloc es cassolà i el millor es que després pots fer una bona passejada pels camps que hi ha pel voltant, Aquí teníu algunes de les fotografíes :

------------------------------------------------------------------

Aquest any 2006, hem triat el restaurant l'Hostalet per anar a fer la calçotada de rigor. La salsa romescu estaba bastant clareta i no ens ha fet gaire el pès. Ens agradaba mes la del restaurant El Caliu a Nules. L'entorn de l'Hostalet es força maco i molt tranquil (veure pàgina web del restaurant).

Primer hem fet una passejada per agafar gana pels entorns de la Sala de Comalats, arribant-nos a Glorieta unaltre poble petitó amb un safareig públic digne de veure.

Després hem enfilat cap al restaurant, calçots, carn i verdures a la brasa, seques amb butifarra i tot regadet amb aigua i vi (El vi era tan fort que m'ha sentat malament). De postre una especialitat de la casa feta amb llimona natural i els cafes.

Un cop acabats hem visitat Santa Coloma de Queralt i cap a casa.

Recomanem el restaurant per la seva ubicació i per les seves carns a la brassa.

Arreveure.

Sortim fora (viatges, excursions, etc.)

2006-02-05T17:17:00.006+01:00

-Alps (França). (veure + fotografíes)

-Budapest (Hongria). (veure + fotografíes)

-Viena (Austria). (veure + fotografíes)

-Bratislava (Eslovàquia). (veure + fotografíes)

-Eivissa. (veure + fotografíes)

-Republica Dominicana. (veure + fotografíes)

-Thailandia. (veure + fotografíes)

-Frankfurt (Alemania).(veure + fotografíes)

-Flandes. (veure + fotografíes)

- Suïssa.

- Venècia (Italia).

- Paris (França).

- Vallibona (país valencià).

- Rapel. Pallars Sobirà (Catalunya).

- Portugal. (veure + fotografíes)

- San Petersburg (Russia).

- Grècia.

- Puigcerdà (Catalunya).

- Rafting. Noguera Pallaressa (Catalunya).

- Parapent. Castejón de sos (franja de ponent).

- Teide [3718 m](ïlla de Tenerife).

- Pedraforca (Catalunya).

- Noarre (Catalunya).

- Montserrat (Catalunya).

- La Mola (Catalunya).

- Milà (Italia).

- Dinamarca.

- India.

- Hidrospeed. Noguera Pallaressa (Catalunya).

- Mostar (Bòsnia Hertzegovina) (veure + fotografíes)

- Cartagena (estat espanyol).

- Londres. (veure + fotografíes)

- Amsterdam (Països baixos). (veure + fotografíes)

- Ràpel (Catalunya).

- Croàcia. (veure + fotografies)

- Tunisia. (veure + fotografies)

- Eslovènia. (veure + fotografíes)

Familiars

2006-02-03T20:25:00.000+01:00

1.- Laura

Laura és la meva dona. Nascuda a Bilbao (Bilbo) va anar a viure a Cartagena amb els seus pares als 6 anys d'edat. Amb els pares a Cartagena i els tiets a Bilbao va marxar a l'Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar Ciències de la comunicació. Llicenciada en Periodisme, viu a Terrassa desde principis del 2002.

La Laura es intel.ligent i li agrada molt llegir novel.les i anar al gimnàs a fer spinning o el que toqui mentre possin música, actualment al Q-sport, ha passat per bastants gimnasos de Catalunya.

A la Laura me l'estimo molt i m'ho passo molt bé amb ella. Un petonet per a ella. ;-)

Aquí la podeu veure als voltants de Haarlem a Holanda amb la bici que varem llogar aquell dia.

2.-Mercè Pla Querol. La meva mare.

La meva mare s'ho mereix tot. Ens ha estima't, cuida't i educa't com ningú altre ho podria haber fet. Sempre he estat recolçat per ella, tant en els bons com en algun mal moment. Jo també me la estimo moltíssim, tot i que de vegades no ho mostro. Un petonàs per a tú. Mare sols n'hi ha una i es cert del tot.

3.- Les meves germanes

Angels i Gloria

Les meves germanes es diuen Angels i Gloria, son totes dues mes grans que jo. Això vol dir que quan jo era petit em "cuidaven" de tant en tant. Aquesta diferència d'edat ha fet que compartíssim poques coses al llarg de la vida, en altres paraules, no em estat mai els típics germans que hagin anat junts a la discoteca o de compres.
Això no fa però que ens portem malament, ni molt menys. Entre nosaltres tenim molt poques coses en comú, tots tres som diametralment oposats l'un de l'altre, però ens estimem i és el que compta.

4.-Els meus nebots.

El Pol es el senior de la troupe. Nascut al 1985, es fill de la meva germana Gloria i d'en Miguel (el seu ex-marit). Major d'edat, ja porta noietes a casa. Mes alt que un sant pau (Podeu considerar-me a mi un Sant Pau) i mes lent que una tortuga ;-)

Veure + fotos

Javi

El Javi es petit i llest com ell sol, molt mogut i graciós, juga amb tot i de vegades fa el marrano per aconseguir les coses. 2n Fill de l'Elena i en Jose.

"Javi es pequeño y listo como él solo, muy movido i gracioso, juega con todo i a veces se hace el llorón para conseguir lo que quiere. 2do hijo de Elena i Jose."

Veure + fotos

Sonia

La Sonia es la gran dels nebots a Cartagena. Seria i aplicada, tímida i bona nena. Li agraden els jocs quiets i cuida força a Javi, el seu germà petit. Filla gran de l'Elena i en Jose.

"Sónia es la mayor de los sobrinos en Cartagena. Seria y aplicada, tímida y buena niña. Le gustan los juegos quietos y cuida bastante a Javi, su hermano pequeño. Hija mayor de Elena i Jose."

Veure + fotos

Dani

Un terratremol fet nen. Sabeu el Dani el Travieso? aquest es pitjor, juga amb tot el que no pot tocar, i obvia tots els seus juguets. Tot i així ho fa de bona fe i sense mala intenció. En la foto, sols posa, encara no sap llegir :-). Primer fill de la Josefina i en Ricardo.

"Un terremoto hecho niño. Sabeis Dani el travieso? este es peor, juega con todo lo que no puede tocar, y ni caso de sus juguetes. Aun siendo así, lo hace de buena fe y sin mala intención. En la foto, solo posa, aun no sabe leer :-). Primer hijo de Josefina i Ricardo."

Veure + fotos

Nuria

La Nuria es tot ulls, es moguda i segueix per tot arreu a la seva germana Nerea. Aquí la teniu amb la Laura. Segona filla de la Loli i En Roberto. La Nuria es mig portuguesa mig espanyola.

"Nuria es todo ojos, movida nos sigue por todos los sitios a su hermana Nerea. Aquí la teneis con Laura. Segunda hija de Loli y Roberto. Nuria es medio portuguesa medio española."

Veure + fotos

Sara

La Sara es la germana del Pol i filla de la Gloria (la meva germana) i el Juan. Molt simpàtica i juganera es l'alegria de la casa. Viu a Terrassa i apunta maneres.

Veure + fotos

Nerea

La Nerea es la germana gran de la Nuria i filla de la Loli i en Roberto. Es tan moguda com la Nuria que per alguna cosa es la mestra. Electrica com ella sola, ara te feina amb la seva germana. La Nerea es mig Xilena mig Espanyola. Tot i que ara és a Portugal.

"Nerea es la hermana mayor de Nuria e hija de Loli y Roberto. Tan movida como Nuria, no en vano es la maestra. Eléctrica como ella sola, ahora tiene trabajo con su hermana. Nerea es medio española medio chilena. Aunque ahora vive en Portugal."

Veure + fotos

Miguel

El Miguel es el peque, tot i que menja com ell sol, ja el veieu. Fill de la Josefina i en Ricardo, encara no se sap si es mogut, quiet o mig mig.

"Miguel es el peque, aunque come como él solo, ya lo veis. Hijo de Josefina y Ricardo, aun no se sabe si es movido, quieto o mitad y mitad"

Veure + fotos

El proper encara no sé com es diu.......................

5.- Tieta Remei i Magí

La tieta Remei i el seu estima't Magí viuen a Barcelona. La afició de la meva mare i la seva germana per les sardanes a fet que siguin ara per ara inseparables. De nenes passant la guerra en una masia a la comarca dels ports a Castelló i la postguerra de joves a Barcelona, la Remei i la meva mare, que són quasivé de la mateixa edat van portar una vida bastant parella fins que es van casar i la meva mare va venir a viure a Terrassa amb el meu pare. Des que les dues van enviudar, s'han tornat a fer inseparables. Son les dues germanes perfectes.
El Magí (un amic de tota la vida, i parella actual de la meva tieta) fa de mestre de cerimonies entre les dues. :-)

6.-Mercè Cos Pla i familia.

La Mercè, o "merceneta" com la coneixiem de petits, és la meva cosina, única filla de la meva tieta Remei. Durant molts anys va ser la companya de jocs de les meves germanes i una persona que teníem molt propera, sobretot en època estival quan venia la majoria de vegades en les nostres vacances al camping i a Vallibona.

Ara però es una persona que tinc mes distant degut a que s'han limitat molt els espais comuns on coincidiem, ja fossin sopars de familia, vacances, etc.

La mercè fa vida a Barcelona amb el seu marit el "Pepe" i els seus dos fills en "Jaume" (del que vaig ser nomenat padrí - i probablement la meva cosina se'n ha penedit) i en "Joel".

7.-Tiet Manel.

El tiet Manel era germà del meu pare. Es un desastre amb potes, familiarment ha estat insociable fins i tot amb la canalla, amb una serie d'afegits (que no cal comentar aquí) que l'han fet difícil de tractar, i uns condicionants en els esdeveniments que van fer que la relació amb la meva mare fos especialment tensa durant una bona colla d'anys.

Resumint-ho molt podríem dir que el meu tiet es un solitari vocacional, amb una serie de neures i comportaments propis per a un estudi psiquiatric profund.

Avui en dia, i degut a l'edat, el tiet està força tovet i no li queda ja cap ni un dels privilegis dels que va gaudir gràcies a la seva llegendaria cara-dura.

8.- Pepita

La Pepita es la meva padrina. Es la persona que mai ha faltat en dates senyalades, ja fos nadal, aniversari, sant, pasqua, o el que fos ella no ha faltat mai. La típica persona que es sap fer estimar.

9.- "El Juan"

"El Juan", així tot junt. Es el marit de la meva germana Gloria i pare de la Sara. Home voluntariós com pocs i molt bon "jan".

10.- Sogres i cunyats a Cartagena.

Mari Carmen Martín i Rafael Gálvez
Els meus sogres son la Mari Carmen Martín i en Rafael Gálvez. Tenen com a especialitat, barallar-se a tot hora i en tot moment, per a tot i de qualsevol tonteria. Quan deixen de barallar-se, escolten la SER i quan l'apaguen, sant torne-m'hi. De bon rotllo, eh? (Que amb els sogres mai se sap)

"Mis suegros son Mari Carmen Martín y Rafael Gálvez. Tienen como especialidad, pelearse entre ellos a cualquier hora y en cualquier momento, por todo y por cualquier tonteria. Cuando dejan de pelearse, escuchan la SER y cuando la apagan, vuelven a la carga. Hey, de buen rollo, eh? (que con los suegros nunca se sabe)."

Loli Vilar (o quelcom així) i Roberto Gálvez.

quinbambes

"La Loli y Roberto tienen como especialidad de la casa, irse a vivir a la quinta china, mientras sea lejos, ya les está bien. Tambien les gusta tener una hija en cada país que visitan. Yo les animo a visitar, EEUU, Sud Africa, Indonésia, Australia, Japón, Rusia y El Congo, no en vano, me gustan los sobrinitos."

Jose Murcia i Elena Gálvez

"Jose habla pero no lo entendemos, tiene una voz muy grave y encima no vocaliza, ahora, nosotros hacemos como que lo entendemos ya que es muy grande e impone. Mientras Elena se va poniendo nerviosa arreglando a los niños para salir, cosa casi imposible que ademas la hace llegar tarde a todas partes."

Josefina Andreu i Ricardo Gálvez

"Que podemos decir de Josefina y Ricardo, son de Fuente Alamo, creo que con esto lo decimos todo, no? Josefina es mas limpia que una patena, la suya, es la única casa de España que no tiene ni un solo ácaro (ni uno), Ricardo por su parte se juega la vida diariamente intentando no traer ninguno del campo. Daniel se cuida de que las cosas no sean tan idílicas y Miguel se rie."

Ana Gálvez

"Ana es una metralleta. Habla, habla, habla, habla y vuelve a hablar. Luego.........respira (Ahhhhhhffff), y habla, habla, habla. Yo.................escucho.
Eso si, no os perdais ninguna de sus cenas. ;-)"

Raquel Gálvez i Antonio "ni idea" (que nos escriban un comentario con su apellido)

La Raquel i l'Antonio fan tri-atlons, que ve a ser quelcom així com matxacar-se el cos de valent durant una bona estona, fent-te patir com mai has patit enrecordant-te de tots els teus sants per haber-te inscrit a la prova........................això per-triplicat. Un cop l'han acabada et claven un rotllo, que si proteïnes, mandangues, hidrats de carbó, sals minerals i vinagretes.

"Raquel y Antonio hacen Tri-atlones, que viene a ser algo así como machacarse el cuerpo a conciencia durante un buen rato, haciendote sufrir como nunca y provocando que te acuerdes de todos tus santos por haberte inscrito en la prueba......................esto por tri-plicado. Una vez la han acabado te meten un rollo, que si proteínas, historietas, hidratos de carbono, sales minerales y vinagretas."

La colla sense nom

2006-01-29T12:37:00.002+01:00

Aquí teniu els personatges i membres de ple dret a la colla sense nom. Colla que es reuneix aproximadament un cop al mes al voltant d'una taula en la que donen de sopar per a xerrar bàsicament d'Scalextrix, del nou mòvil d'en Sergi i de les novetats, si n'hi ha, dels membres de la colla.

Un cop sopadets, cadascú enfila cap a casa, no sigui que els diversos "cangurs" i mainaderes perdin els nervis amb la tardança d'algun dels membres de la colla.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Nova secció ELS MICHELINS DE TERRASSA

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Presentem els membres de la colla un a un ->

Marta Bou (balladora incansable)

La Marta, balla, balla i torna a ballar. Quan no balla compta sardanes i quan no ho fa per separat ho fa tot a l'hora. No hi ha res mes econòmic i barat que ballar sardanes a la cuina o al terrat.

Molt bona noia, si la busqueu però, feu-ho en algun concurs de sardanes o en algún sopar de la colla sense nom.

Pere Bou (Homus Sardanistus)

El Pere també ha ballat "lo seu", va puntejar abans d'apendre a caminar. Conegut com a Homus Sardanistus, però també, com a reputat disenyador. El Pere és capaç d'omplir el seu pis amb una pista d'Scalestrix i d'arribar mes d'una hora tard a una cita. Si li heu de fer un "Coulant" l'heu cagada.

Bon noi, amb un passat tèrbol. Si el busqueu feu-ho per places i jardins de Terrassa en companyia de la seva família o pels coneguts sopars de la colla sense nom.

Montse Domingo (Dominguera)

Rossa i d'ulls blaus, que més voleu? La Montse, formal i bona noia allà on les hi hagi, es tímida i coneguda per possar-se vermella a la mínima. Canta, balla, estudia, treballa i fa pastissos entre d'altres. l'Amiga ideal, si la necessites, amb tú estarà.

A la Montse l'heu de buscar en cants corals i concerts diversos, també podeu trobar-la als coneguts sopars de la colla sense nom.

Mireia Escoda (ex-dansaire, ex-quisita)

La Mireia ho registra tot. Te mitja Terrassa registrada. Us controla, us vigila, es com el "Gran Hermano", si feu una mal-i-feta ho sap JA ! Si jugueu net us correspon amb bon humor i exquisites maneres.

Si mai la busqueu feu-ho pels carrers pròxims al Registre de la propietat (Ups, sorry Mireia) o pels mundialment coneguts sopars de la colla del Trampolí.

Marc Lloberas (Un petardo)

El Marc es l'home dels petardos, el que te'ls venía o el que els portaba per tirar-los quan el Barça marcaba un gol. Ara que ha deixat els petardos, es l'home de l'Scalestrix, en Fernando Alonso ho tindría "Xungo" al costat del seu millor cotxe d'Scalestrix.

Si el busqueu, feu-ho per pistes d'Scalestrix o per qualsevol dels coneguts sopars de la colla sense nom.

Gemma Molins (de rei)

A la familia de la Gemma la confonen amb els Gegants, però no son Gegants, son Molins. La Gemma es quimicament una Molins i de forma patent te un PH diferent del conegut pels Gegants. Formada com a co-pilot de rallies extrems en els que participaba pels carrers de Terrassa amb el seu marit, es coneguda per la seva celebre frase "La cagamos Pere".

Si la busqueu, feu-ho en les entrades i sortides dels nens i nenes a les escoles bressols de Terrassa o també, si així ho voleu, podeu buscar-la als molt coneguts sopars de la colla sense nom.

Sergi Valero (l'home dels mil mòvils)

En Sergi es l'hostia en vinagre, els seus mòvils tenen menys esperança de vida que Carod Rovira dins la COPE. Conegut a tot Barcelona com "El niño de Terrassa" estudiarà la teva "psique" fins que ho sapiga tot de tu. Compte amb la xocolata que no t'en deixarà ni un bocí.

Al Sergi el podreu trobar per Barcelona donant voltes amb el seu mini o en els tant i tant coneguts sopars de la colla sense nom.

Raimon (Obiols?, Cantautor?. Nooo Sardanista)

El bon jan del Penedès no es un polític, no es un cantautor, es un sardanista ! com hauría pogut ser d'unaltra manera al ser el marit de la Marta Bou? Però eps! no un qualsevol ballarí, es tot un campió. Tant bona persona com bon ballarí, no es pot dir el mateix del seu joc en el futbol.

Si el busqueu, el podeu trobar ballant sardanes amb la "Violetes del bosc", jugant a futbol pel Penedès, o en els ja coneguts sopars de la colla sense nom.

Mercè (Consumista empedernida)

Mercè, un perill pels venedors i la defensa numantina dels consimidors. La Mercè, pressiona, convenç, explica, aplica, castiga, puneix, instiga, atribueix culpa i soluciona mil i un entrebancs que els indefensos consumidors, que com ovelles piquem a la ferotge voràgine compradora i consumista de la societat d'avui en dia, tenim front a les bèsties insensibles i poc justes que sovint ens podem trobar darrere d'un mostrador.

Si mai la busqueu (jo no ho faría si veneu quelcom) podreu trobar-la darrere un telèfon escridasant a un venedor o també podeu buscar-la en els famosos i coneguts sopars de la colla sense nom.

----------------------------------------------------------------------------------

Aquest divendres, dia 28 de Juliol del 2006, la Montse ens va invitar a sopar, aprofitant per celebrar el seu 32è aniversari, el 35è aniversari del Pere el sant de la Marta (29/Juliol) i meu (26/Juliol). Aquí teniu les fotografíes que varem fer.

Les novetats a destacar en aquest sopar van ser :

1.- L'embaràs de la Gema, tot i que el Pere fa mes panxa. :-)
2.- El nou mòvil del Sergi, tot un clasic.
3.- Les dents d'excavadora de fusta del Marc.

----------------------------------------------------------------------------------

Era dissabte dia 17 de Febrer del 2007, la Gema i el Pere ens van invitar a sopar a casa seva per celebrar el naixement de l'Estela. Aquí teníu una de les fotos que es van fer ->

Les meves fotografíes mes interessants.

2006-01-27T19:45:00.000+01:00

Pont i molí a Slunj Croacia. Aquest es un dels pobles pels que varem passar un cop entrats a Croacia mentres ens dirigiem al parc natural de Plitvicka Jezzera. Va ser tota una troballa just al costat de la carretera, per la qual no varem tenir mes remei que fer-hi una parada de forma obligada per a donar una volta pels voltants. El poble d'Slunj esta farcit de molins i de cascades de gran bellessa. Aqui podeu observar la Laura dalt d'un pont i un salt d'aigua procedent de la sortida d'un dels molins.

Molins d'aigua a Slunj, Croacia. Aquí teniu unaltre de les vistes d'aquest increíble poble. No us el perdeu si hi heu de passar a prop.

Parc natural Plitvicka Jezera a Croacia . Que us puc dir d'aquest parc natural, per ell sol val la pena anar a Croacia, si Slunj era maquisim, aixo ho supera sensa cap mena de dubtes. Imagineu-vos 19 llacs de diverses mides interconectats per totes bandes amb cascades de diferentes alcades i cabals. Aigues blaves, turqueses, arbres, vegetació i un munt de peixos. Camins molt adecuats pel passeig i un dia per a no oblidar. aneu-hi ja.

Parc natural d'Aigues tortes i estany de Sant
Maurici als pirineus. Fotografia llancada cap als pics del parc mentre pujavem cap al refugi de Ratera des del llac de Sant Maurici. He escollit aquesta foto, potser per la combinació, pics-neu-nuvols, pero el cert es que qualsevol de les que facis alla seran forca boniques.

Desert del Sahara a Tunisia . Aquesta fotografia esta feta desde les rodalies del oasi de Douz, paraula que significa dotze en frances i que es el nom que va agafar l'actual poble ubicat a l'oasi degut a la dotzena divisio del exercit frances que molts anys enrere va ser destinat a aquest oasi. Veient-lo ja fa impresio, pero sols pensar que aquest desert te la superficie de 150 Catalunyes fa esgarrifor.

Eslovenia, entorn prop de Tolmin. Aquest poble esta situat forca aprop de la frontera amb Italia dins dels Alps mes orientals. Eslovenia sencera es verda i sobretot la part mes propera a Italia es muntanyosa i d'una gran bellessa. Les aigues son transparents, els paisatges son increibles i la gent es molt amable. Tolmin i els seus voltants es un bon indret per a practicar esports d'aventura, nosaltres varem fer un Hidrospeed.

Els Alps francesos desde la tete de Bellard a la Toussuire. Els Alps, paissatge conegut per tothom, a l'hivern, agafa un caire blanc i majestuos desde qualsevol de les vistes a dalt de les crestes on hi arribes amb remuntadors.

Posta de sol a Port Aventura. Despres d'un dia d'atraccions i d'espectacles ens va comencar a ploure deixant-nos al cel una vista espectacular.

Vaca a Mumbai (Bombay). Tot i ser una de les ciutats amb mes poblacio del mon, encara es poden trobar escenes com aquestes, que si mes no, son molt mes tipiques als pobles que a les ciutats. Si mai aneu a l'India, aneu-hi amb la ment oberta ja que us trobareu amb sorpreses a cada moment.

El turó de l'home al Montseny. Forces vegades a l'ivern podem trobar-nos amb estampes com aquesta al Montseny, aneu-hi doncs valen la pena . Una de les meves excursions preferides es la que sortint de Sant Fe s'encamina cap al cim de les agulles (Desde on s'ha tirat aquesta foto) travessant una bonica fageda, ens arribem despres al Turo de l'Home i baixem altra vegada fins a Sant Fe aquesta vegada per l'aveteda mes meridional de Catalunya i crec que d'Europa.

Pont d'Alós d'Isil. Pirineus

Posta de sol a Matmata, Tunisia.

La mola a Sant Llorenç del munt des del camí dels monjos.

Paissatge a Eslovenia aprop de Tolmin.

Primera pàgina web

2006-01-27T19:14:00.000+01:00

link a la meva Primera pàgina web

2006-01-27T19:12:00.000+01:00

Laura i jo al Huracan Condor de Port Aventura

La meva dona.

2006-01-27T18:43:00.000+01:00

Laura Gálvez

Aquesta es la meva dona. Bilbaína de naixement i catalana d'adopció. Sense oblidar els anys que va viure a Cartagena en la seva infància.

Tot un tresor.

Aquí trobareu les fotografíes de la familia Galvez-Martín

Joaquim Arisso / Joaquim Arissó / Joaquín Arissó / Joaquin Arisso

2006-01-27T18:15:00.000+01:00

Presentació

Hola, sóc en Joaquim Arissó i aquest es el meu blog. Espero que us agradi força i que tingueu ganes de tornar.

En tot cas, sigueu benvinguts.